Fibres tèxtils

Download Fibres tèxtils

Post on 29-May-2015

727 views

Category:

Education

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Les fibres txtils i la filatura. 2n ESO.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. FIBRES TEXTILS</li></ul> <p> 2. PROPIETATS DE LES FIBRES </p> <ul><li>LONGITUD : a ms llargues millor</li></ul> <p> 3. FINOR: ms flexibles i suaus 4. RESISTNCIA AL DESGAST: capacitat per suportar desgast per ls 5. RETENCI TRMICA: capacitat per retenir la calor 6. RESISTNCIA AL DESFILAMENT: si les fibres tenen baixa resistncia apareix el borrissol 7. HIGROSCOPICITAT: absorbir aigua. Importants per teixits impermeables : fibres de baixa higroscopicitat. 8. ORIGEN PROCEDNCIA NOM PROPIETATS USOS VEGETAL FRUIT COT Suau i absorbeix b la humitat. Fcil de tenyir Sallarga i arruga fcilment Teixits personals i domstic Hidrofilat en medicina TIGES LL Semblant al cot Llenceria, roba destiu JUTE Poc flexible, resistent, brillant,basta i gruixuda. Saltera amb la humitat Soles despardenyes, catifes CNEM Igual que el jute roba FULLES ESPART Igual que el jute Soles despardenyes 9. CLASSIFICACI </p> <ul><li>NATURALS </li></ul> <ul><li><ul><li>VEGETALS</li></ul></li><li> 10. ANIMALS</li></ul> <p> 11. MINERALS </p> <ul><li>QUMIQUES </li></ul> <ul><li>ARTIFICIALS</li></ul> <p> 12. SINTTIQUES 13. FIBRES NATURALS VEGETALS Bsicament decellulosa LLAVORS </p> <ul><li><ul><li>cot</li></ul></li><li> 14. Miragu (farcit dels coixins) </li></ul> <p>TIGES </p> <ul><li>Ll</li></ul> <p> 15. Jute 16. Cnem FULLES </p> <ul><li>Espart </li></ul> <p>FRUIT </p> <ul><li>cocoter </li></ul> <p> 17. PROPIETATS FIBRES NATURALS VEGETALS</p> <ul><li>Aprofiten la cellulosa de les plantes</li></ul> <p> 18. Cot i lli : </p> <ul><li><ul><li>Fresques, lleugeres, absorbeixen laigua, tendeixen a arrugar-se </li></ul></li></ul> <p>Espart, jute, cnem, rfia: </p> <ul><li><ul><li>Resistents, poc flexibles, i molt bastes </li></ul></li></ul> <p> 19. FIBRES NATURALS ANIMALS </p> <ul><li>Substncies a base de protenes (pl dalguns animals o secrecions de cucs) </li></ul> <ul><li><ul><li>LLANA</li></ul></li><li> 20. PLS DE CABRA</li></ul> <p> 21. CONILL DANGORA 22. ALPACA 23. VICUNYA 24. SEDA 25. PROPIETATS FIBRES NATURALS ANIMALS </p> <ul><li>LLANA : allant, higroscpica, proporciona calor, flexible.</li></ul> <p> 26. SEDA: elstica, allant de la calor, lluentor caracterstica, absorbeix l' humitat. 27. FIBRES NATURALS MINERALS </p> <ul><li>De la descomposici de certes roques </li></ul> <ul><li><ul><li>Lamiant (vestits termo resistents, ignfugs (incombustibles) </li></ul></li></ul> <p>Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-los 28. De metalls dctils </p> <ul><li>Or, plata </li></ul> <p>Vidre tractat a temperatures elevades 29. FIBRES QUMIQUES ARTIFICIALS </p> <ul><li>Sobtenen de la transformaci de la cellulosa dels arbres.</li></ul> <p> 30. Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-los </p> <ul><li><ul><li>RAI CUPROAMONIACAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>Vels, mitges </li></ul></li></ul></li><li>RAIO ACETAT </li></ul> <ul><li>Impermeables , paraiges </li></ul> <p>RAI VISCOSA </p> <ul><li>corbates, camises </li></ul> <p>Tela 100% Rayn Acetato Forro 100% Rayn Viscosa 31. FIBRES QUMIQUES SINTTIQUES </p> <ul><li>A partir de productes derivats de combustibles , com el petroli.</li></ul> <p> 32. Es produeixen fibres elstiques i impermeables, no sarruguen, no se encongeixen i seixuguen fcilment. 33. Difcilsde tenyir. 34. POLIAMIDES(resistent i impermeable), </p> <ul><li><ul><li>nylon(mitges,teles de paracaigudes, airbags)</li></ul></li><li> 35. Roba esportiva (exterior impermeable), </li></ul> <p> 36. mitjons 37. POLISTER(sarruguen molt poc):els paraigesFolre abrics Pantalons, camises, tovallons, llenols Farcit de fibres trmiques(polar, interior d'anoracs..) ACRLIQUES(semblants a la llana) POLIURET(LICRA) Roba interior, banyadors 38. LA FILATURA Tot i que cada fibra en particular necessita un procs de filatura especfic, podem dir que la filatura consta de les operacions segents: Torar o cargolar Dna consistncia i cohesi Netejar Elimina les restes vegetals o la brutcia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paralleles Estirar Aprima la massa fibrosa 39. LA FILATURA. NETEJA NETEJA Les fibres dorigen vegetal o animal, com el cot o la llana, solen arribar a la filatura en forma debales , que sn una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreuren les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc.La mquina encarregada de dur a terme aquesta operaci s elbat obridor .El resultat s lanapa , una mena de tela gruixuda i esponjosa que s recollida en bobines.Netejar Elimina les restes vegetals o la brutcia 40. LA FILATURA. PENTINAR PENTINAT O CARDATGE </p> <ul><li>Una vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte deparallelitzar-les , s a dir, que quedin paralleles les unes amb les altres. </li></ul> <p> 41. Aquesta operaci la realitza una mquina anomenada lacarda , que cont una srie de corrons amb pues a la seva perifria que en girar actuen com pintes. 42. De la carda en surt el que sanomenacinta de carda . Netejar Elimina les restes vegetals o la brutcia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paralleles 43. LA FILATURA. ESTIRATGE LESTIRAT Lestirat es du a terme, generalment, en una mquina anomenada elmanuar .Al manuar, diverses cintes de carda sestiren i sajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollir en una bobina.Lestiratge saconsegueix fent passar la cinta pel tren destiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella ms rpida que lanterior.En alguns casos diverses vetes sajunten en una mquina, lametxera , on se les estira novament i sels dna una lleugera torsi. El producte obtingut sanomena lametxa . Metxera :Aprimar les betes i donar una torsi a les fibres o metxa (bobines de metxa). Netejar Elimina les restes vegetals o la brutcia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paralleles Estirar Aprima la massa fibrosa 44. LA FILATURA.TORAR Torar o cargolar Dna consistncia i cohesi El torat </p> <ul><li>Finalment, les metxes o les vetes son portades a lafiladora , on sacaben destirar i es torcen fins a formar els fils.</li></ul> <p> 45. Les filadores ms comunes sn lafiladora danellsi les anomenadesopen end . Aquestes ltimes sn les ms modernes i tenen una producci molt elevada. Netejar Elimina les restes vegetals o la brutcia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paralleles Estirar Aprima la massa fibrosa 46. Estudi de processos industrials: les indstries txtil i alimentriaDel fil a la roba: el tissatge Els teixits es formen entrellaant els fils obtinguts amb fibres i filaments.Aquest procs de transformaci per a lobtenci de teixits sanomenatissatge .Hi ha diverses maneres dentrellaar olligarels fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits.Els ms importants snels teixits plansi els teixits de punt. Eltissatges el procs de fabricaci de teixits per a lobtenci de robes i teles. 47. El teixitplas el ms antic de tots, i tamb es coneix amb el nom deteixit de calada . Est format pels fils de l orditi de latrama , posats alternativament lun damunt de laltre, entrellaats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90.Lordits un conjunt de fils disposats parallelament lun al costat dun altre, mentre que la trama s un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de lordit.Latramapot passar per sobre dun fil dordit i per sota del segent, i aix successivament. Tamb pot ser que passi per sobre dun i per sota dels dos segents Del fil a la roba: el tissatge El teixit pla 48. Daquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, sobtenen diferents tipus delligatsolligaments , que donen lloc a diferents tipus de teixits plans.Els ms comuns sn eltafet : s el lligament ms simple i el ms utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaa amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no t ni dret ni revs i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera . lasarja:Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres llios com a mnim. Les teles tenen dret i revs com els teixits de gavardina. El set: en el set el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras s la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Sn teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cot, lli o fibres qumiques. Els teixits de set sn molt lluents. 49. </p> <ul><li>FIBRA QUIMICA </li></ul> <ul><li><ul><li>ARTIFICIAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>RAIO ACETAT </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>FLEXIBLES I SUAUS I NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOS</li></ul></li><li> 50. HIGROSCOPICITATBAIXA </li></ul></li></ul></li></ul> <p>SINTTICA </p> <ul><li>POLIESTER : </li></ul> <ul><li>CREMA FCILMENT, </li></ul> <p> 51. MOLTA RESISTNCIA, 52. NO ARRUGUES 53. HIGROSCOPICITATBAIXA POLIAMIDA (NIL):</p> <ul><li>CREMA POC,</li></ul> <p>PARAIGES 54. ROBA INTERIOR </p> <ul><li>FIBRA NATURAL </li></ul> <ul><li><ul><li>VEGETAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>COT </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>MOLT FRESC</li></ul></li><li> 55. SARRUGA</li></ul></li><li> 56. HIGROSCOPICITAT ALTA</li></ul></li><li> 57. FRESCA I SUAU </li></ul> <ul><li>FIBRA QUIMICA </li></ul> <ul><li>SINTTICA </li></ul> <ul><li>LYCRA </li></ul> <ul><li>ELSTICA </li></ul> <p> 58. MITGES </p> <ul><li>FIBRES QUMIQUES </li></ul> <ul><li><ul><li>SINTTIQUES </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>LYCRA </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>MOLT ELSTICA </li></ul></li></ul></li></ul></li><li>ARTIFICIAL </li></ul> <ul><li>RAI ACETAT </li></ul> <ul><li>ELSTIQUES </li></ul> <p> 59. CAMISA DESTIU </p> <ul><li>NATURAL </li></ul> <ul><li><ul><li>VEGETAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>COT </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>FRESCA</li></ul></li><li> 60. SARRUGA</li></ul></li><li> 61. MOLTA HIGROSCOPICITAT </li></ul></li></ul> <p> 62. FOLRE DAMERICANA </p> <ul><li>NATURAL </li></ul> <ul><li><ul><li>ANIMAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>SEDA </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>LLUSTROSA</li></ul></li><li> 63. RESISTENT</li></ul></li><li> 64. ABSORBEIX LA HUMITAT (ALTA HIGROSCOPICITAT) </li></ul></li></ul> <p> 65. BUFANDA </p> <ul><li>NATURAL </li></ul> <ul><li><ul><li>Animal </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>LLANA </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>POC RESISTENT</li></ul></li><li> 66. ELSTICA</li></ul></li><li> 67. ABSORBEIX LA HUMITAT</li></ul></li><li> 68. PROPORCIONA CALOR </li></ul> <p>QUIMICA </p> <ul><li>SINTTICA </li></ul> <ul><li>ACRLICA </li></ul> <ul><li>PROPORCIONA CALOR</li></ul> <p> 69. SEMBLANT A LA LLANA 70. HIGROSCOPICITAT ALTA 71. MAIES PER FER ESPORT </p> <ul><li>QUIMICA </li></ul> <ul><li><ul><li>SINTTICA </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>LYCRA </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>MOLT ELSTICA </li></ul></li></ul></li><li>POLIAMIDA</li></ul></li><li> 72. POLIESTER </li></ul> <p> 73. PASSAMUNTANYES DELS PILOTS F1 (SOTOCASCO) </p> <ul><li>NATURAL </li></ul> <ul><li><ul><li>MINERAL </li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li>AMIANT </li></ul></li></ul></li></ul> <ul><li><ul><li><ul><li><ul><li>FLEXIBLES </li></ul></li><li> 74. SUAUS </li></ul></li><li> 75. i NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOS</li></ul></li><li> 76. INCOMBUSTIBLES </li></ul>