pla director urbanÍstic de les Àrees residencials

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL VALLÈS OCCIDENTAL Llibre 5.1 MEMÒRIA DE L’ARE CAN DURAN (MONTCADA I REIXAC)

Autor BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS SL

Data FEBRER 2009

Àrea residencial estratègica ‘Can Duran’ (Montcada i Reixac) Febrer 2009

Memòria Pàgina 1

Taula de Contingut 1. Memòria de la informació....................................................................................................... 2

1.0. Antecendents ..................................................................................................................... 2 1.1. Situació i àmbit de l’actuació ............................................................................................. 3 1.2. Topografia, estat actual i usos........................................................................................... 3 1.3. Situació respecte del Planejament vigent.......................................................................... 7 1.4. Situació respecte a les infraestructures i serveis .............................................................. 7 1.5. Anàlisi dels riscos .............................................................................................................. 8 1.6. Estructura de la propietat................................................................................................... 8

2. Memòria de l’ordenació detallada ....................................................................................... 10 2.0. Objectius de l’àrea residencial estratègica ...................................................................... 10

2.0.1. Densitat d’habitatges................................................................................................ 10 2.0.2. Habitatges de protecció pública ............................................................................... 10 2.0.3. Dotació de sòl per sistemes ..................................................................................... 11 2.0.4. Assumpció de la construcció d’equipaments ........................................................... 14

2.1. Criteris de l’ordenació detallada ...................................................................................... 14 2.2. Criteris ambientals i de mobilitat...................................................................................... 15 2.3. Descripció de l’ordenació................................................................................................. 16

2.3.1. Estructura general de l’actuació ............................................................................... 16 2.3.2. Sistema viari ............................................................................................................. 18 2.3.3. Sistema d’espais verds públics ................................................................................ 20 2.3.4. Sistema d’equipaments ............................................................................................ 22 2.3.5. Sistema d’habitatge dotacional ................................................................................ 23 2.3.6. Sòl d’ús privat i edificació ......................................................................................... 24 2.3.7. Sostre per a habitatge .............................................................................................. 26

2.4. Xarxes de serveis ............................................................................................................ 26 2.4.1. Sanejament .............................................................................................................. 26 2.4.2. Subministrament d’aigua.......................................................................................... 26 2.4.3. Electricitat ................................................................................................................. 27 2.4.4. Gas ........................................................................................................................... 27 2.4.5. Telecomunicacions................................................................................................... 27

3. Quadres de dades ................................................................................................................. 27 3.0. Quadre de característiques del sector. Zones i sistemes................................................ 27 3.1. Quadre d’aprofitament del sector .................................................................................... 28 3.2. Quadre de característiques en sòl privat. Sòl i sostre ..................................................... 28 3.3. Quadres de distribució de l’aprofitament per parcel·la .................................................... 29

4. Gestió de l’àrea residencial estratègica ............................................................................. 31 4.0. Divisió poligonal ............................................................................................................... 31 4.1. Sistema d’actuació i Administració Actuant ..................................................................... 31 4.2. Cessió d’aprofitament. Percentatge i finalitat .................................................................. 31 4.3. Construcció d’equipaments. Justificació.......................................................................... 31

5. A.1. Annex. Llistat registre de la propietat ......................................................................... 33


Memòria Pàgina 2

1. Memòria de la informació

1.0. Antecendents La Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió 30 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental. L’ARE Can Duran de Montcada i Reixac, conjuntament amb altres, s’integra dins del Pla Director Urbanístic.

El dia 17 d’octubre de 2008 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat l’anunci de l’aprovació inicial.

Un cop aprovat inicialment el PDU s’han sol·licitat els informes als organismes implicats per raó de la seva competència. Com a resultat del procés d’exposició al públic es van presentar un conjunt d’al·legacions al document de l’ARE.

Amb les prescripcions dels diferents informes, així com el contingut de les al·legacions, s’ha elaborat aquest document refós de l’Àrea Residencial Estratègica Can Duran de Montcada i Reixac que es presenta per a la seva aprovació provisional.

Els canvis que s’han introduït en aquest document refós són:

1.Ajust de l’àmbit

A la part nord de l’àmbit, al costat de la Masia de Can Rocamora, s’ha ajustat el límit amb la finalitat de deixar la Masia envoltada de terreny lliure d’edificació. L’increment de superfície s’ha compensat amb una reducció en el mateix àmbit, per la qual cosa aquesta modificació no ha alterat la superfície de l’àmbit.

Arrel de l’al·legació formulada per l’Ajuntament de Montcada i Reixac s’ha incorporat una part de sòl situada a l’extrem nord-oest de l’àmbit, al costat de Can Pomada. Això ha suposat un increment de l’àmbit de 8.425 m2, qualificat de Parc forestal de repoblació Clau 28.

Amb la totalitat del ajustos realitzats, l’àmbit de l’ARE passa a tenir una superfície de 437.650m2, que suposa una ampliació de l’1,96% de la superfície de l’aprovació inicial (429.225m2).

2.Ajustos en la vialitat

S’ha eliminat la prolongació dels vials en direcció a la Llagosta que amb caràcter indicatiu es grafiaven a la planta d’ordenació. Tanmateix, s’ha qualificat de sistema viari la part situada dins de l’àmbit del vial de connexió amb Ripollet emplaçat a la part nord-oest de l’ARE.

3.Ajustos en l’ordenació

Com a conseqüència de l’ampliació de l’àmbit s’han portat a terme els següents ajustos en l’ordenació:

• S’han eliminat les dues illes emplaçades al límit nord-oest de l’àmbit per no descrestar la visió de la carena des del nucli urbà de Ripollet. Aquestes han estat substituïdes per sòl d’equipament.

• S’ha ajustat l’alçada de les plantes baixes en coherència amb la normativa d’aplicació per a l’alineació de vial.

• L’edificació més propera a Can Pomada s’ha separat, complint el doble paràmetre de distàncies d’intimitat i situació de l’edificació respecte del pla de 60º traçat des del límit de la parcel·la.

• S’han eliminat les peces d’equipament situades sobre la cobertura del vial de cornisa.


Memòria Pàgina 3

• Arrel de l’increment d’edificabilitat derivat de l’ampliació de l’àmbit, s’han projectat dues noves illes d’edificació a la part nord del sector.

4.Edificabilitat del sector

De l’aplicació de l’índex d’edificabilitat de l’ARE (0,50 m2 sostre/m2 de sòl) al nou àmbit en resulta una edificabilitat màxima pel sector de 218.295m2. El document d’aprovació inicial preveia una edificabilitat de 213.914m2. En conseqüència, respecte d’aquest s’ha produït un increment de 4.381 m2 de sostre.

5.Modificació en les qualificacions

S’ha modificat la qualificació dels sòls d’equipaments situats sobre el vial de cornisa per tal d’integra-los al sistema d’espais lliures i donar compliment a les reserves d’aquest sistema establertes al PGM.

S’ha introduït una nova qualificació de sistema hidrogràfic per els sòls de domini públic hidràulic (període de retorn 10 anys).

1.1. Situació i àmbit de l’actuació L’àmbit de l’ARE Can Duran s’emplaça al nord-oest del municipi de Montcada i Reixac. Ocupa una superfície de 437.650 m2. Limita al nord amb el nucli de Can Pomada, a l’oest amb el torrent de Can Duran, a l’est amb la línia del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, i al sud amb el nou sector residencial de Mas Rampinyo.

Can Pomada és un nucli aïllat de la resta de municipi, format per un conjunt d’habitatges unifamiliars amb edificació d’autoconstrucció aïllada i amb greus deficiències d’urbanització. Mas Rampinyo és un nou barri de Montcada ordenat a partir d’una malla viària d’eixample recolzada sobre la traça del ferrocarril, que es troba en procés de construcció, fruit del desenvolupament del Pla Parcial MC-5. En concret, ocupa una superfície de 306.305 m2.

El planejament vigent defineix una nova via estructurant primària, que comunica l’autopista C-58 amb l’autovia C-17. Aquesta nova via enllaça el municipi de Ripollet amb el de la Llagosta, tot creuant el terme municipal de Montcada i Reixac. L’estudi informatiu elaborat per la Direcció General de Carreteres dibuixa el traçat d’aquesta nova via creuant d’oest a est el sector de Can Duran. Aquest fet condiciona l’ordenació de l’ARE i fa necessari l’establiment d’unes condicions en la definició del seu traçat, que permetin un desenvolupament urbanístic de l’ARE coherent amb les necessitats de bona connectivitat entre el nou nucli residencial i el teixit urbà existent.

1.2. Topografia, estat actual i usos Topografia

La topografia de l’àmbit d’ordenació és la característica de la plana del Vallès. marcada per uns plans ondulats travessats per torrents. El torrent de Rocamora travessa el sector de nord a sud i aboca les seves aigües al riu Besòs. El torrent de Can Duran es situa fora del sector, a l’extrem oest, i aboca les aigües al riu Ripoll. El camí d’accés al nucli de Can Pomada discorre per la carena que divideix les dues conques.

El relleu es caracteritza per un pendent suau orientat a sud-est, terrassat en diferents plans corresponents a les finques, la majoria de les quals són zones de solell. L’àmbit forma part del corredor natural que, des de Sentmenat, connecta amb Montcada i Reixac.

Edificacions existents i usos

L’ARE Can Duran esdevé un sector de sòl predominantment agrícola de secà. Al seu interior es troben presents un conjunt d’edificacions, entre les quals destaca Can Rocamora, una masia situada al nord del sector, que data del segle XVI; una granja de porcí, així com un conjunt d’edificacions agrícoles auxiliars, sota la forma de coberts i barraques d’autoconstrucció, disperses per l’àmbit d’ordenació, que presenten un baix nivell de conservació.


Memòria Pàgina 4

A l’interior de l’àmbit, i trencant el seu paisatge eminentment agrícola, també coexisteixen una fàbrica de palets de fusta i un recinte de desguàs de vehicles. La fàbrica de palets de fusta es situa al marge esquerre del torrent de Can Rocamora, a tocar del nord de l’àmbit, i el desguàs de Can Rocamora es situa a al límit est del sector. El conjunt d’edificacions detallades ocupen una superfície de 6.578,15 m2 dins del sector.

D’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar, els conreus de secà, el desguàs de vehicles i els rius i rieres conformen els principals usos del sòl superficials presents a l’interior de l’àmbit d’ordenació. Les activitats industrials marginals es configurarien com a elements puntuals, juntament amb els horts il·legals i els abocaments de terres, runes i altres materials existents.

Tal com s’exposa a les pàgines d’aquest document, les edificacions d’autoconstrucció, el desguàs de Can Rocamora, la fàbrica de palets de fusta, la granja de porcí i els diferents punts d’abocament, conformen un conjunt d’usos i activitats “de caràcter agressiu”, que tendeixen a minvar la qualitat paisatgística i ambiental de l’àmbit d’ordenació. A banda d’aquests usos i activitats, de caràcter marginal, els elements que donen valor a l’àmbit es correspondrien amb els camps de conreu de secà, la riera de Rocamora, la masia de Can Rocamora i aquelles mostres de vegetació climàcica situades als marges dels camps de conreu.


Memòria Pàgina 5

Iden

tific

ació

Edifi

caci

ó

Supe

rfíc

ie

cons

trui

da a

prox

. (m

2)

Supe

rfíc

ie s

òl (m

2)

IMA

TGE

Coberts annexos 44,65Total 44,65

Edificació principal (PB) 165,50


5 habitatges. Edificació principal (PB+1) 1.424,00

Coberts annexosTotal 1.424,00

Edificació principal (PB) 45,05


Edificacions principals (PB) 366,95


Edificacions situades dins l'àmbit de l'Àrea Estratègica Residencial de Montcada

Pe1

Pe2

Pe3

Pe4

Pe5


Memòria Pàgina 6


Activitat. Granja de porcs. Edificacions principals (PB+2) 1.432,60

Coberts annexos 689,00Total 2.121,60 6.218,00

Activitat. Desguaç de cotxes,

Coberts annexos 517,70Total 517,70 18.918,00


Activitat. Fàbrica de palès de fusta.

Coberts annexos 881,45

Total 881,45 2.781,00

Barraques 25,55

Total 25,55

Barraques 48,60

Total 48,606.578,15

Pe11

Pe12

Pe10

Pe6

Pe9

Pe7

Pe8


Memòria Pàgina 7

1.3. Situació respecte del Planejament vigent El planejament general vigent és el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM), aprovat definitivament en data 19 de juliol de 1976 i les seves posteriors modificacions.

La classificació dels sòls situats dins de l’àmbit de l’ARE és de sòls urbanitzables delimitats (56.662,17m2), de sòls urbanitzables no delimitats (334.790,06m2) i sòls no urbanitzables (46.197,77m2).

D’acord amb la potestat que li confereix el punt 5.a de l’article 19 del decret llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística, el Pla Director Urbanístic de delimitació i ordenació de les Àrees Residencials Estratègiques de la comarca del Vallès Occidental atorga la classificació de sòl urbanitzable delimitat a aquells sòls que no la tenien, en el nostre cas els sòls amb una classificació de sòl urbanitzable no delimitat i els sòls no urbanitzables.

Classificació del sòl

1.4. Situació respecte a les infraestructures i serveis Les xarxes de serveis

El desenvolupament de l’ARE Can Duran ha de completar el creixement al límit nord-oest del municipi.

En tractar-se d’implantacions contigües a sòl urbà consolidat no es preveuen dificultats en les connexions als serveis existents. En el traçat dels nous serveis i infraestructures es segueix el criteri d’estendre les diferents xarxes de serveis i infraestructures existents.

Pel que fa als serveis existents situats dins de l’àmbit de l’ARE cal ressenyar la presència dels serveis que alimenten el nucli de Can Pomada. Al projecte d’urbanització de les obres bàsiques se’n recull el seu traçat i el seu tractament per tal d’integrar-los a la nova xarxa de vialitat.


Memòria Pàgina 8

Infraestructures viàries de caràcter metropolità

El planejament vigent defineix una nova via estructurant primària que comunica l’autopista C-58 amb l’autovia C-17. Aquesta nova via enllaça els municipis de Ripollet i de la Llagosta, tot creuant Montcada i Reixac.

L’estudi informatiu elaborat per la Direcció General de Carreteres dibuixa el traçat d’aquesta nova via creuant el sector de Can Duran. En coherència, l’ordenació de l’ARE estableix una reserva de sòl pel pas d’aquesta via, que coincideix amb el traçat definit a l’estudi informatiu. No obstant això, en l’ordenació del sector s’ajusta la longitud del túnel previst per garantir la connexió entre la trama urbana de l’ARE i de la resta del municipi. També s’ajusta les característiques de l’enllaç de la via previst a l’alçada del carrer Camí de Can Duran. La modificació d’aquest enllaç, per ajustar-lo a les necessitats de l’ordenació de l’àmbit de l’ARE, així com a l’ordenació i edificació de Mas Rampinyo, consisteix en simplificar-lo. Aquest fet es faria reduint a la meitat les seves connexions, deixant l’accés a la via estructurant en el sentit C58-C17 i la sortida des de la via en el sentit C17-C58.

Aquesta simplificació és possible gràcies a la duplicitat d’enllaços que en poca distància es produeix sobre la via i a l’execució del vial central de 30 m d’amplada que travessa Mas Rampinyo, que connecta amb el primer enllaç en el seu encreuament amb la futura via. Aquest vial de superfície absorbirà el trànsit, que des de l’esmentat enllaç portarà a les noves ordenacions i al que sortirà d’elles cap a la C58, sense que es produeixi un doble recorregut sobre i sota rasant.

El trànsit pesat que des de la via estructurant sortirà cap als polígons industrials emplaçats a les vores del Besòs es farà sota rasant, amb un carril addicional en el fals túnel, que unirà l’entrada des del primer enllaç amb la incorporació del segon enllaç. Amb aquestes mesures es pot construir el fals túnel en tot el recorregut de l’àmbit de l’ARE sense restar-li funcionalitat i seguretat.

1.5. Anàlisi dels riscos Al llarg de les pàgines de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar s’analitza, en un estadi inicial, els riscos ambientals que presenta l’ARE Can Duran de Montcada i Reixac. Concretament, el document aporta informació sobre el risc d’indundabilitat, el risc geològic, el risc químic, el risc de transport de mercaderies perilloses i el risc d’exposició al camp magnètic que presenta l’àmbit d’ordenació. A mode de resum, es posa de manifest que:

• L’ARE Can Duran presenta un cert risc d’inundabilitat per la proximitat del torrent de Rocamora.

• Al sector no es detecta, ni s’han desenvolupat en el passat, processos de perillositat geològica;

• El sector està sotmès a risc de transport de mercaderies perilloses a causa de la proximitat de la C-17;

• L’ARE Can Duran no presenta un risc específic front els camps electromagnètics.

Per tal d’avaluar amb major precisió el risc d’inundabilitat de l’ARE Can Duran s’ha realitzat un estudi d’inundabilitat de l’àmbit, que s’inclou com estudi complementari. En aquest estudi, s’avaluen els riscos pels diferents períodes de retorn i es justifica l’ordenació proposada.

1.6. Estructura de la propietat La propietat del sòl queda reflectida al plànol número 03 on s’especifica la delimitació de les finques, tal com es configura en l’actualitat segons les dades del Cadastre.

La superfície de cada una de les propietats que apareix en el documentació gràfica i escrita d’aquest document de planejament de l’ARE Can Duran té caràcter indicatiu. Serà el Projecte


Memòria Pàgina 9

de Reparcel·lació el que determinarà amb major concreció la superfície definitiva de cada una de les parcel·les.

ARE MONTCADA I REIXAC

ref. catastral polígono parcela activitat propietari01 08124A001000080000FK 1 8 Institut Català del Sol 13.225 m202 08124A016002200000FU 16 220 En investigación, articulo 47 de la Ley 33/2003 3.203 m203 08124A016000010000FB 16 1 Amador Viñals Subirana 3.377 m204 08124A016002210000FH 16 221 En investigación, articulo 47 de la Ley 33/2003 2.265 m205 08124A002000650000FH 2 65 477 m206 08124A016002180000FH 16 218 Pedro Masso Camps 627 m207 08124A015000010000FT 15 1 Institut Català del Sol 65.063 m208 08124A015000160000FZ 15 16 Herederos de Rosa Muntada Curriols 4.819 m209 08124A015000030000FM 15 3 Pedro Palau Salo / Jose Palau Salo 4.787 m210 08124A015000200000FU 15 20 Mancom. de municipis de l'àmbit metrop. Bcn 1.047 m211 1245901DF3914H0001QM 25.883 m212 08124A016001230000FU 16 123 TRES TORRES S.A. 3.230 m213 08124A016000800000FO 16 80 MALCA 2 S.A. 4.248 m214 08124A016000810000FK 16 81 TRES TORRES S.A. 5.758 m215 08124A016001220000FZ 16 122 BECASA 1.829 m216 08124A016001210000FS 16 121 Martin Bosch Mir 460 m217 08124A016001200000FE 16 120 Manuel Rodriguez Nogueras 732 m218 08124A016001190000FZ 16 119 Buenaventura Viñeta Sola 916 m219 08124A016001180000FS 16 118 Pilar Rodriguez Cobertera 2.050 m220 08124A016001170000FE 16 117 Josefa Pujol Ventura/Miguel Pujol Ventura/Ramon Pujol Mena/Montse Pujol Mena 1.736 m221 08124A016000570000FZ 16 57 Herederos de Anselmo Managuerra Sola 3.534 m222 08124A016000490000FX 16 49 Jose Ensesa Pujadas 13.397 m223 08124A016000400000FP 16 40 Bernardo Gaya Batlle 6.710 m224 08124A016002220000FW 16 222 Asuncion Vilaplana Grau 4.092 m225 08124A016000410000FL 16 41 Consuelo Bolivar Herrera 3.819 m226 08124A016000480000FD 16 48 Jose Roca Viñets 4.931 m227 08124A016000420000FT 16 42 Maria Cot Miguel 13.026 m228 08124A016000430000FF 16 43 I.B.V.E. S.A. 12.163 m229 08124A016000470000FR 16 47 CONSTRUCTORA Y URBANIZADORA DEL VALLES S.A. 3.783 m230 08124A016000050000FP 16 5 Rita Albareda Colome 4.275 m231 08124A016000060000FL 16 6 FABRICA DE PALETS Valentin Martin Provenza 2.781 m232 08124A016000070000FT 16 7 TORT S.A. 2.584 m233 08124A016000670000FG 16 67 TORT S.A. 5.257 m234 08124A016000660000FY 16 66 Generoso Escrigas Folguera 5.500 m235 08124A016002240000FB 16 224 Herederos de Pedro Escrigas Folguera 2.750 m236 08124A016002230000FA 16 223 Jesus Ferrer Escrigas 2.750 m237 08124A016000650000FB 16 65 Sebastian Roca Roca 8.611 m238 08124A016000640000FA 16 64 Carlos Manent Grau / ARTOS S.L. / CASTELLS 1 S.L. 9.156 m239 08124A016000500000FR 16 50 Jose Casajuana Franquesa / Fidel Casajuana Franquesa 7.986 m240 17.210 m2

propietats inicials

41 08124A016000700000FG 16 70 Herederos de Salvador Picas Bertran 6.138 m242 08124A016001440000FR 16 144 Pascuala A Mata Guillamon 4.647 m243 08124A016001310000FY 16 131 Soledad Ochoa Padilla 1.074 m244 08124A016000080000FF 16 8 Pascuala A Mata Guillamon 21.001 m245 08124A002002420000FO 2 242 210 m246 08124A016001260000FA 16 126 Antonio Aviles Quesada 301 m247 08124A016001270000FB 16 127 En investigación, articulo 47 de la Ley 33/2003 404 m248 08124A016001280000FY 16 128 Severino Rodriguez Alejandre / Remedios Fernandez Rodriguez 769 m249 08124A016001290000FG 16 129 Herederos de Jose Cadenas Santos 1.271 m250 08124A016001300000FB 16 130 Angel Ros Sanchez 363 m251 08124A016001360000FT 16 136 Encarnación Calahorra Garcia / Faustino Gago Florez 427 m252 08124A016001350000FL 16 135 Encarnación Calahorra Garcia / Faustino Gago Florez 152 m253 08124A016001340000FP 16 134 Serafin Dos Anjos Joaquin 463 m254 08124A016001370000FF 16 137 Eladio Villalba Garcia 5.213 m255 08124A016001320000FG 16 132 Maria Sagrario Ruiz Medrano 1.167 m256 08124A016001330000FQ 16 133 Maria Sagrario Ruiz Medrano 868 m257 08124A016000680000FQ 16 68 Herederos de Pablo Pardo Bosque 8.513 m258 08124A016000690000FP 16 69 Herederos de Emilia Cañameras Vidal 2.421 m259 08124A016001570000FW 16 157 En investigación, articulo 47 de la Ley 33/2003 627 m260 08124A016001580000FA 16 158 Vicenta Dominguez Boyero / Victor Lezana Dominguez 219 m261 08124A016001590000FB 16 159 Buenaventura Gatius Figuerola 322 m262 08124A016001560000FH 16 156 Maria Mazanera Lafuente 226 m263 08124A016001550000FU 16 155 Maria Mazanera Lafuente 210 m264 08124A016000720000FP 16 72 Herederos de Viñals Tuxans Manuel 6.924 m265 08124A016000740000FT 16 74 4.373 m266 08124A016000750000FF 16 75 7.180 m267 08124A016002250000FY 16 225 1.893 m268 08124A016000760000FM 16 76 1.551 m269 08124A016000100000FT 16 10 1.474 m270 08124A002002300000FB 2 230 873 m271 08124A002002310000FY 2 231 7.424 m272 08124A002000360000FB 2 36 Pascuala A Mata Guillamon 11.864 m273 08124A002002320000FG 2 232 Rita Albareda Colome 4.746 m274 08124A002002350000FL 2 235 DESGUAS DE COTXES Luis Duño Caballero 5.493 m275 08124A002003000000FL 2 300 DESGUAS DE COTXES KM3 Inverions S.L. 5.831 m276 08124A002002360000FT 2 236 DESGUAS DE COTXES Pascuala A Mata Guillamon 3.801 m277 08124A002003150000FS 2 315 DESGUAS DE COTXES M Mercedes Duño Caballero 3.793 m278 08124A002002950000FY 2 295 Pascuala A Mata Guillamon 1.765 m279 08124A002002970000FQ 2 297 Dominga Pedrosa Pedrosa / Dolores Pedrosa Pedrosa 2.870 m280 08124A002003200000FU 2 320 941 m281 08124A002002960000FG 2 296 MASIA PATRIMONI Heureus de d'Àngles Mata i Guillamon 1.170 m282 08124A002002990000FL 2 299 MASIA PATRIMONI Heureus de d'Àngles Mata i Guillamon 2.521 m283 08124A002000370000FY 2 37 Heureus de d'Àngles Mata i Guillamon 1.586 m284 08124A016002260000FG 16 226 4.671 m2

TOTAL 419.798 m2

CAMINS I TORENT ROCAMORATOTAL 17.852 m2

SUPERFÍCIE ÀMBITTOTAL 437.650 m2


Memòria Pàgina 10

En un document a part, s’adjunta un annex amb el llistat dels propietaris extrets del registre de la propietat.

De la superfície total de l’àmbit no formen part del sòl computable els sols que es relacionen a l’article 120 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme així com els relacionats a l’article 135 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.

2. Memòria de l’ordenació detallada

2.0. Objectius de l’àrea residencial estratègica L’objectiu principal de l’actuació és desenvolupar un àmbit de sòl residencial i de serveis, urbanitzat en condicions, per a la implantació d’edificacions residencials de nova planta en el sector Can Duran de Montcada i Reixac. Tot ordenant el creixement de la ciutat en previsió a les necessitats de nou habitatge a preus assequibles previstos de manera genèrica al Pacte Nacional de l’Habitatge i a les previsions del Pla Local de l’Habitatge de Montcada i Reixac.

Aquest objectiu principal de desenvolupament de l’ARE Can Duran de Montcada i Reixac, es complementa amb els següents objectius:

1. Definir un ordre precís pel nou ús residencial, comercial i terciari coherent amb les condicions morfològiques del lloc, així com amb les preexistències que confronten amb l’àmbit d’actuació.

2. Definir un percentatge mínim del 50% del sostre residencial de l’ARE destinat a habitatge amb protecció.

3. Obtenir sòl per al sistema d’espais lliures amb coherència a les previsions del planejament i fent un reconeixent del valor mediambiental de l’àmbit dins el sistema d’espais lliures a escala territorial.

4. Donar suport al sistema d’equipaments de l’est de la ciutat tot preveient reserves de sòl per a construcció de nous equipaments docents, culturals i esportius.

5. Completar el sistema de serveis tècnics preveient una reserva de sòl per a una central que distribueixi, mitjançant un circuit tancat, aigua calenta als habitatges i equipaments, i els permeti satisfer les necessitats de calefacció i aigua calenta sanitària.

2.0.1. Densitat d’habitatges

L’ARE Can Duran de Montcada i Reixac ocupa una superfície de 437.650 m2 (43,76 Ha). La previsió d’habitatges de nova planta per aquest àmbit d’ordenació és de 2.130 unitats. Aquests valors donen una densitat bruta sobre el sòl computable del sector de 53 habitatges per hectàrea. Aquesta xifra es situa per sobre dels 50 habitatges/Ha, que és la densitat mínima que estableix el decret llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística.

2.0.2. Habitatges de protecció pública

Com s’ha comentat a l’anterior apartat, a l’interior de l’ARE Can Duran de Montcada i Reixac es preveu la construcció de 2.130 habitatges, amb un sostre total edificat de 188.909m2. El 50,70% del nombre total d’habitatges són de protecció pública i el 49,30% restant responen a la categoria d’habitatges lliures. El 18,78% dels habitatges totals són habitatges protegits de règim general, el 14,79% són habitatges protegits de règim concertat, el 9,86% són habitatges protegits de règim concertat català i el 7,28% són habitatges protegits de règim especial.

En els plànols d’ordenació s’han assenyalat les illes on l’habitatge serà de protecció pública. Les illes d’habitatge de protecció pública s’han disposat barrejades amb les d’habitatge lliure. A les illes d’habitatge de protecció pública no s’han diferenciat les diferents categories d’aquest. Es recomana, per tal d’ajustar les parcel·les a les categories d’habitatge, que en el procés de reparcel·lació dins de les illes assenyalades de protecció pública, es barregin diferents


Memòria Pàgina 11

categories d’habitatge, de manera que els habitatges de règim general i els de règim especial tinguin la parcel·la ajustada a l’edifici, mentre que els de règim concertat disposin d’espai comunitari en les seves parcel·les.

Localització de l’habitatge protegit

2.0.3. Dotació de sòl per sistemes

La dotació de sòl prevista per a sistemes dins de l’ARE Can Duran de Montcada i Reixac és de 343.508,76 m2, fet que suposa el 78,49% de la superfície total de l’àmbit. El 21,89% del sòl total de l’àmbit es destina a sistema viari; el 41,39% a sistema d’espais lliures; el 8,63% a sistema d’equipaments; l’1,56% a sistema viari general, el 0,57% a sistema d’habitatge dotacional, el 0,36% a sistema d’infraestructures i serveis, i el 4,10% a sistema hidrogràfic.


Memòria Pàgina 12

Localització del sòl de sistemes

Justificació del compliment de les reserves d’espais lliures i equipaments (article 65.3 TRLU).

Les reserves de sòl de sistemes del sector queden regulades a l’article 65 punt 3 del Decret 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme. Segons allò establert en aquest punt:

“En els sectors d’ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100m2 de sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, i han de reservar també per a equipaments de titularitat pública un mínim de 20m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l’àmbit d’actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s’escau. El planejament urbanístic general, en cas que prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable per a equipaments de titularitat pública es destini, en determinats sectors, totalment o parcialment al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, d’acord amb el que estableix l’article 58.1.g”.

L’ARE preveu un sostre residencial edificable de 188.909 m2. Pel que fa a la reserva de sòls de sistemes d’espais lliures, considerant l’estàndard de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, la superfície mínima exigida pel marc legislatiu vigent és de 37.782 m2, amb un mínim del 10% de la superfície del sector. Atenent que la reserva d’espais lliures del Pla és de 181.137,11 m2 (41,39%), s’acompleixen els paràmetres mínims. Pel que fa a la reserva de sòls de sistemes d’equipaments, considerant l’estàndard de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre edificable, la superfície mínima exigida pel marc legislatiu vigent és de 37.782 m2, amb un mínim del 5% de la superfície del sector. La reserva d’equipaments de l’ARE és de 37.782,93 m2 (8,63%). Aquesta xifra acompleix el 5% mínim de la superfície del sector i el mínim de superfície exigida.


Memòria Pàgina 13

Justificació del compliment de les reserves d’espais lliures a partir del planejament vigent a Montcada

Els mínims que s’atorguen corresponen al càlcul de les claus 28 Parcs forestals més la clau 6b Parcs i jardins urbans, però excloem les referents a la clau 9 Protecció de sistemes generals i al 30% de la clau 21 Zones en sòl urbanitzable, perquè considerem que el mínim calculat ja és suficient per a la implantació de l’ARE, donat que suposa més de un 40% de l’àmbit.

Càlcul espais lliures segons PGM a Montcada i Reixac:

Clau 28 Parcs forestals de repoblació 37.772,77 m2

8.425,00 m2

TOTAL 46.197,77 m2

Clau 6b Parcs i jardins urbans 54.141,24 m2

de nova creació de carácter local 15.322,60 m2

44.477,00 m2

16.285,76 m2

3.287,00 m2

968,00 m2

TOTAL 134.481,60 m2

TOTAL espais lliures mínims a mantenirClau 28 + Clau 6b 180.679,37 m2 41,28%

TOTAL àmbit 437.650,00 m2 100,00%

La superfície mínima exigida és de 180.679,37 m2. Atenent que la reserva del Pla és de 181.137,11 m2 (41,39%), s’acompleixen els paràmetres mínims.


Memòria Pàgina 14

2.0.4. Assumpció de la construcció d’equipaments

D’acord amb el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, el percentatge d’aprofitament objecte del deure de cessió de sòl és del 15% de l’aprofitament de l’àrea. El producte obtingut de l’alienació d’aquest sòl es destinarà, totalment o parcialment, a complir l’obligació de costejar la construcció dels equipaments previstos.

En aquest sentit, es preveu destinar part dels beneficis obtinguts per l’alienació del sòl provinent del 15% de l’aprofitament per a la construcció dels següents equipaments: el centre cívic del barri que inclourà un punt d’atenció ciutadana, una escola bressol, un casal d’avis i un equipament esportiu.

2.1. Criteris de l’ordenació detallada L’ordenació proposada en aquest document és el resultat d’un treball on, a part de l’equip redactor, també han participat, en diferents sessions de treball, els tècnics municipals de l’Àrea d’Urbanisme de Montcada i Reixac, així com l’equip tècnic responsable del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental.

A l’hora d’ordenar aquest àmbit s’han considerat els criteris establerts en l’estudi de l’àmbit Pla d’en Reixac, elaborat pels arquitectes Jordi Bellmunt i Xavier Andreu. També s’ha considerat el document “Consideracions de l’Ajuntament de Montcada i Reixac al document d’objectius i propòsits dels Plans Directors Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques de Catalunya”.

En el moment de definir l’ordenació del sector també s’han pres en consideració el conjunt de recomanacions de l’Informe Ambiental Preliminar que incorpora l’Avanç del Pla Director, així com el Plec de recomanacions per a la redacció dels Plans Directors i les Àrees Residencials Estratègiques. Tenint present aquets estudis previs, la realitat física del sector i el seu encaix territorial, s’han elaborat un conjunt de criteris per a l’ordenació de Can Duran, que es complementen amb els objectius expressats a l’apartat 2.1 d’aquest document:

• Crear una continuïtat urbana entre el nou barri de Mas Rampinyo i el nucli de Can Pomada, que permeti superar les barreres físiques i relacionals d’aquest envers la resta de municipi

• Establir unes condicions per al pas de la via estructurant de connexió entre la C-58 i la C-17 dins de l’àmbit de l’ARE, que siguin sensibles amb el territori que travessen que en cap cas, suposin una nova barrera física en un municipi que es troba avui molt fragmentat pel pas de les infraestructures viàries i ferroviàries.

• Aprofitar el buit generat per la via estructurant i les seves franges de protecció, per crear una gran àrea d’equipament esportiu.

• Qualificar de sistema d’espais lliures i de sistema hidrogràfic els sòls amb una major interès paisatgístic, el torrent de Rocamora i la seva vegetació de ribera, tot incorporant-lo a l’ordenació com a parc central del l’àmbit. I també, la franja oest del sector, corresponent al torrent de Can Duran amb la finalitat de què es mantingui el corredor natural de connexió entre Sentmenat i Montcada i Reixac.

• Mantenir l’edificació de Can Rocamora pel seu interès arquitectònic i històric, tot integrant-la en el sistema d’equipaments.

• Crear un sistema de places que aglutinin al seu entorn una part important de l’activitat comercial.

• Proposar una barreja de tipus edificatoris pel que fa a les mides i característiques de les illes en funció de la seva posició i relació amb el sistema viari i els espais lliures.

• Proposar una barreja en la implantació del sostre destinat a habitatge amb protecció.

• Implantar sostre per acollir altres activitats, distribuït majoritàriament a les plantes baixes.


Memòria Pàgina 15

2.2. Criteris ambientals i de mobilitat Complementant aquests criteris urbanístics, s’han establert un conjunt de criteris que d’acord amb el marc legislatiu vigent en matèria urbanística han de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible d’acord amb els termes expressats a la Llei d’Urbanisme: “el desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.”

El principi de sostenibilitat en l’ordenació del desenvolupament de l’ARE Can Duran, es materialitza amb la implantació de les mesures agrupades en els apartats que segueixen a continuació:

• la gestió del cicle de l’aigua.

• la gestió i producció de l’energia.

• la gestió i tractament de residus urbans.

• la qualitat ambiental i atmosfèrica.

Les mesures s’enuncien i es desenvolupen en el document del PDU del Vallès Occidental, que a la vegada incorpora una normativa específica per a la implantació de mesures ambientals d’aplicació a l’àmbit de l’ARE Can Duran, amb la finalitat de garantir-ne un desenvolupament sostenible.

La mobilitat

Aquest document incorpora l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada del sector. Aquest estudi recull el conjunt de mesures que han de garantir la implantació d’un model de mobilitat que promogui els valors de seguretat, sostenibilitat i integració social d’acord amb el marc legislatiu vigent, en aquesta matèria.

Els principis que s’han seguit alhora de definir la mobilitat dels sector han estat els següents:

• Prioritzar els sistemes de transport de més baix impacte com ara el transport públic o anar a peu o amb bicicleta sense renunciar a la complementarietat del transport privat.

• Prioritzar la intermodalitat com a principi per a cercar la màxima eficiència en l'aprofitament dels recursos de transport.

• Establir mesures que garanteixin la seguretat integral de les persones.

Concretament, aquests principis es materialitzen amb la implantació de les mesures següents:

• Creació d’una xarxa de carrils bici que assegura la connectivitat amb els indrets on es generin el major nombre de desplaçaments i que enllaça amb la de la resta del municipi.

• Creació d’una xarxa d’itineraris per a vianants que assegura la connectivitat amb els indrets on es generin el major nombre de desplaçaments i que enllaça amb la de la resta del municipi.

• Implantació d’una línia d’autobús que dóna servei al conjunt de l’àmbit i enllaça amb l’estació de ferrocarril situada a 350 metres del sector.

• Implantació d’àrees de velocitat trenta, coincidint amb la xarxa de carrers secundaris.


Memòria Pàgina 16

2.3. Descripció de l’ordenació

Conjunt de l’ordenació proposada

2.3.1. Estructura general de l’actuació

Les preexistències físiques, la topografia i la vialitat existent fora de l’àmbit condicionen l’ordenació adoptada. El torrent de Rocamora i els habitatges de Can Pomada, en tant que preexistències que s’han mantingut, també han condicionat el procés.

L’edificació es localitza en dos àmbits diferenciats, separats pel torrent de Rocamora que es manté per la seva funció de conducció de les aigües pluvials de la conca, així com pel seu valor paisatgístic i ambiental. El primer àmbit es disposa a l’entorn del nucli de Can Pomada i s’estructura a partir dels dos eixos viaris que uneixen el sector amb el nou barri de Mas Rampinyo ( Pla Parcial M-5). El segon àmbit es situa seguint la directriu de la via del tren.

L’ordenació de l’ARE, d’acord amb el plec de recomanacions per a la redacció dels Plans Directors i les Àrees Residencials Estratègiques, es planteja seguint el principi de diversitat en els usos i les activitats, en la tipologia dels habitatges, en el repartiment de l’habitatge protegit i en la definició i tipologia dels carrers.


Memòria Pàgina 17

Estructura general de l’ordenació


Memòria Pàgina 18

2.3.2. Sistema viari

La definició de la xarxa viària s’ha fet a partir de les xarxes preexistents situades al nord i al sud de l’àmbit, corresponents als sectors de Can Pomada i Mas Rampinyo respectivament. La proposta planteja un cosit de les xarxes existents, així com la creació d’una nova estructura sobreposada que dóna servei al conjunt d’edificacions i sistemes del pla. El resultat són dos conjunts de trames, més o menys ortogonals, que segueixen la trama de carrers de Can Pomada en un cas i de Mas Rampinyo en l’altre.

En l’estructura general viària de l’àmbit es distingeixen tres tipologies d’itineraris per als carrers:

• Els carrers principals. Corresponen amb els carrers de la xarxa bàsica del municipi. Formen part d’aquesta categoria el vial prolongació del carrer Camí de Can Duran, el vial perpendicular que tanca pel nord el sector de Mas Rampinyo i l’accés i sortida del vial estructurant.

• Els carrers secundaris. Integren aquest conjunt les vies que complementen la xarxa bàsica i que es corresponen amb les vies de recorregut més llarg i que comuniquen l’àmbit amb la resta del municipi.

• Els carrers urbans o zones de velocitat 30. Formen part d’aquesta categoria el conjunt de carrers de caràcter local que complementen la xarxa bàsica.

• El vial estructurant metropolità. Integra aquesta categoria el vial de caràcter supramunicipal, previst en el planejament, i que enllaça l’autopista C-58 amb la C-17.

Estructura de la xarxa viària proposada


Memòria Pàgina 19

Vialitat de l’entorn de Can Pomada

La proposta viària defineix, en l’entorn de Can Pomada, dos vials de connexió amb el sector Mas Rampinyo. Aquests dos vials són la prolongació dels carrers de l’antic Camí de Sant Cugat i el vial, que perpendicular a la línia del tren, fa de límit del sector Mas Rampinyo pel nord.

El primer carrer segueix la seva traça actual fins el final de la part urbanitzada, desprès es separa de l’antic camí de Can Pomada per prendre una traça més sinuosa per adaptar-se al nivell topogràfic actual. La traça de l’actual camí d’unió amb Can Pomada es manté, desdoblat com a itinerari alternatiu per a vianants i bicicletes. L’altre carrer que relliga Mas Rampinyo amb Can Pomada té una directriu corba i paral·lela al torrent de Rocamora. En el futur, està previst que aquest vial tingui continuïtat amb un nou pas per sota de la línia del ferrocarril.

Completant l’estructura viaria hi ha tres carrers nous disposats perpendicularment. El primer, situat a límit nord, fa de vial de vora de l’àmbit i segueix la traça de l’antic camí. Enllaça amb la resta del sector mitjançant un pont que travessa el torrent de Rocamora. A la seva part de ponent continua fins arribar al límit de l’àmbit. La intenció és connectar en un futur aquest vial amb Ripollet. L’espai queda qualificat de sistema viari però no queda incorporat al projecte d’urbanització. El segon vial és un vial intermig que només enllaça els carrers situats al subsector de ponent. En tercer lloc hi ha un vial que enllaça els sectors de llevant i ponent amb un pont que creua el torrent de Rocamora.

Vialitat de l’entorn de Can Rocamora

En aquest àmbit la malla viària segueix l’alineació fixada per la línia del ferrocarril. En el sentit perpendicular la directriu gira per buscar la paral·lela al torrent de Can Rocamora. En el sentit paral·lel a la via del tren, els dos primers vials són continuació de la xarxa de carrers de Mas Rampinyo: Carrer Camí Antic de Sant Cugat i Carrer Camí Antic de Mas Duran. Sobre aquest darrer carrer, es produirà l’accés i la sortida al vial estructurant. Els altres dos vials segueixen la paral·lela a la via del tren i enllacen amb els situats a l’entorn de Can Pomada mitjançant dos ponts que travessen el torrent de Can Duran.

El vial estructurant

El sector incorpora una reserva de sòl per a la construcció de la nova via estructurant primària, que comunica l’autopista C-58 amb l’autovia C-17 i enllaça els municipis de Ripollet i de la Llagosta, tot creuant el municipi de Montcada i Reixac. El desenvolupament d’aquesta via condiciona l’ordenació de l’ARE i fa necessari l’establiment d’unes condicions en la definició del seu traçat, que permetin un desenvolupament urbanístic de l’ARE coherent amb les necessitats de bona connectivitat entre el nou nucli residencial i el teixit urbà existent. En concret, i respecte del traçat proposta en l’estudi informatiu, es proposa:

• Incrementar la superfície de soterrament de la via per garantir una òptima connexió entre les trames de l’ARE i el teixit preexistent, alhora que disminuir l’impacte acústic de la via sobre les noves àrees residencials.

• Simplificar el nus de la via amb el Carrer Camí de Can Duran.

La xarxa de carrils bicicleta i els itineraris

Integrat al sistema viari es preveu la construcció d’un conjunt de vials bicicleta segregats de la calçada quan es tracta de carrers principals i secundaris.


Memòria Pàgina 20

Proposta de carrils bicicleta i d’itinerari per a vianants

2.3.3. Sistema d’espais verds públics

La superfície de sòl destinada a sistema d’espais lliures és de 181.137,11 m2 (41,39% de l’àmbit).

L’àmbit de l’ARE forma part del Pla de Reixac. Una part del sector pertany al corredor de valor ambiental a escala territorial que ve dels boscos del nord de Polinyà i que avança cap al sud fins arribar al riu Ripoll. En la disposició del sòl de sistemes lliures s’ha mantingut aquesta estructura territorial.

La quasi totalitat dels sòls de sistemes d’espais lliures es distribueix en dues grans peces. La primera peça, de forma allargada, integra la llera del torrent de Rocamora entesa com a un espai natural que penetra en la que serà ciutat consolidada.

El torrent de Rocamora té uns valors ambientals i de vegetació que cal preservar d’acord amb els criteris de l’estudi ambiental preliminar. Degut al seu risc d’inundabilitat, el torrent de Rocamora disposarà en la zona inundable d’una zona plana a cota del propi torrent, en la que es mantindrà la vegetació i els usos de conreu existents. La diferència de nivell entre la zona inundable i la part adjacent als carrers i edificis de l’ordenació està entre 2 i 7 metres. Per salvar aquest desnivell es proposa una sèrie de murs i talussos, entre els que hi hauran escales i rampes. Per connectar ambdós costats es proposa la construcció de passeres per a vianants.

La segona peça es situa a l’extrem oest de l’ordenació. Té forma allargada i ressegueix la directriu del torrent de Can Duran. Aquesta reserva de sòl enllaça amb el parc de la Llacuna i


Memòria Pàgina 21

forma part del corredor de valor ambiental a escala territorial que ve dels boscos del nord de Polinyà i que avança cap el sud fins arribar al riu Ripoll.

La resta d’espais lliures tenen una mida més petita i són concebuts com a places.

L’ús de la vegetació, així com l’elecció de les espècies i les seves associacions, obeiran al reconeixement de les característiques topogràfiques i ambientals del lloc.

En el torrent de Rocamora es plantaran una seqüència de franges longitudinals a l’eix de la riera adaptant-se als condicionants topogràfics i d’inundabilitat que es van donant depenent de la proximitat de l’eix de la riera, tot seguint els models de constitució de la vegetació de les comunitats vegetals de ribera.

La franja central, corresponent a la zona d’inundabilitat més constant serà plantada de prats halòfits amb la vegetació pròpia de la jonquera com: “schoenus nigricans”, “juncus articulatus”, “juncus inflexus”, “scirpus holochenus” i en menor nombre “cirsium monspessulanus” i “sonchus aquatilis”. Acompanyats per la presència d’alguns grups de “salix caprea” i “tamarix sp.”.

A la primera franja, a banda i banda de la zona central, es plantarà vegetació pròpia de les sàlzedes com: Salix eleagnos (sarga), Salix purpurea (saulic), Salix alba (salze blanc), Populus nigra (pollancre), Populus alba (àlber), Rubus caesius (romegueró), Rubus ulmifolius (esbarzer),Tamarix anglica (tamariu),Convolvulus sepium (corretjola gran), Agrostis stolonifera , Phalaris arundinacea

En una segona franja més llunyana es plantaran algunes espècies més altes de segona línia en les estructures de boscos de ribera d’aquestes zones com: “fraxinus angustifolia” (freixe) principalment, acompanyat d’algunes espècies d’“alnus glutinosa” (vern). En el sota-bosc, espècies com “sambucus nigra” (saüc), “corylus avellana” (avellaner) i “cornus sanguinea” (sanguinyol).

En el torrent de Can Duran es plantarà amb bosquines de pi blanc “pinus halepensis” i amb espècies pròpies dels sotabosc i les brolles mediterranies com: “Rosmarinus officinalis” (romaní), “Linum suffruticosum” (Maleïda), “Cistus clusii” (esteperola), “erica multiflora” (bruc d'hivern), “thymelaea tinctoria” (bufalaga tinctoria), “lavandula latifolia” (barballó), “fumana sp.pl.” (fumana), thymus vulgaris (farigola), “dorycnium pentaphillum” (botja d'escombres), “Helianthemum sp.pl.” (heliantems), “genista scorpius” (argelaga) “quercus coccifera” (garric), “ulex parviflorus” (gatosa) “stahelina dubia” (pinzel)l “atractilis humilis” (atractilis), “brachypodium retusum”, “stipa juncea”, “coris monspeliensis” , “koeleria vallesiana”, “avena bromoides”.


Memòria Pàgina 22

Estructura viària i sistema d’espais lliures

2.3.4. Sistema d’equipaments

La superfície de sòl destinada a sistema d’equipaments comunitaris és de 37.782,93 m2 (8,63% de l’àmbit).

En la disposició dels sòls destinats a equipaments s’ha seguit el criteri de distribuir-los al llarg de tot l’àmbit, tot generant peces de mides diferents que permetin donar resposta a la diversitat d’equipaments que cal emplaçar. La posició del vial de cornisa ha condicionat l’ordenació de l’àmbit.

La peça més gran que s’ha previst per implantar usos esportius i educatius està situada al costat del traçat de la via estructurant i té una superfície de 13.193 m2. Concretament, aquesta peça ha de permetre la ubicació d’un complex esportiu que incorpori una pista d’atletisme, un institut IES i una escola CEIP. Aquest espai d’equipament està dissenyat pensant que part de les zones verdes que estan disposades sobre la via estructurant es podria utilitzar per ubicar part del programa d’aquests equipaments que no tenen part edificatòria, com podrien ser la pista d’atletisme.


Memòria Pàgina 23

Al voltant de la Masia de Rocamora es crea un àmbit d’equipaments de 3.656 m2 amb front a la plaça prevista per l’ordenació.

Annex al parc del torrent de Rocamora s’ha fet previsió de dues peces d’equipament de 3.779 m2 per acollir equipaments d’atenció al ciutadà i el Centre Cívic del Barri.

Vinculats a cada una de les dues places de l’àmbit est del sector s’ha previst la situació d’un equipament, en un cas per acollir un Casal d’avis (2.314,78 m2) i en l’altre cas per acollir un Hotel d’entitats (2.334,03 m2).

Al costat del Centre Cívic s’ha previst un equipament destinat a Escola Bressol de 1.308 m2.

També s’ha previst una peça d’equipament de reserva, situada entre la via del tren i el carrer Camí de Mas Duran. Ocupa una superfície de 3.534 m2 i està pensada per un equipament tipus intermunicipal.

Per últim, a l’oest del sector i davant d’una extensa zona verda, s’ha previst una reserva de sòl per a equipament de 7.664,12 m2.

Localització dels sòls d’equipaments

2.3.5. Sistema d’habitatge dotacional

D’acord amb les prescripcions de l’Ajuntament s’han reservat dues peces de sòl de 1.465 m2 i 4.050m2. Dins d’aquestes peces es pot edificar un total de 5.967 m2 de sostre, suficient per a construir 120 habitatges de 50 m2 cadascun. Aquests sòls han de permetre actuacions públiques d’habitatge dirigides a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.


Memòria Pàgina 24

Localització dels sòls destinats a sistema d’habitatge dotacional

2.3.6. Sòl d’ús privat i edificació

En l’ordenació de l’edificació de l’àmbit, s’ha seguit un model de compacitat concentrant l’edificabilitat en una part de sòl que només representa el 21,51% del total de l’àmbit.

En la definició, posició i forma de l’edificació hem tingut ben present el principi de la diversitat, entès com aquell grau de complexitat que ha d’assolir el nostre àmbit de nou creixement urbà.

A partir del Plec de Recomanacions, hem plantejat una barreja de tipologies d’edificació a partir del bloc lineal de 12 metres de profunditat. Aquesta amplada permet que tots els habitatges siguin passadors i disposin de ventilació creuada i d’una bona il·luminació natural. Partint d’aquest mòdul lineal de 12 metres hem construït un conjunt tipològic d’illes divers en la forma i en la mida, i amb una barreja de tipologies d’habitatge (protegit, concertat i renda lliure) i usos (habitatge i usos terciaris).

En els àmbits on preveiem un major trànsit de vehicles i vianants està previst destinar les plantes baixa a usos comercials o terciaris. En aquest sentit, gairebé el 85% de les plantes baixes es destina a un ús diferent de l’habitatge.

En la configuració de les illes domina la continuïtat del pla de façana, en tant que element de definició del carrer. Aquesta continuïtat del pla es modifica quan l’illa es confronta amb un ambient de Parc. En aquest cas, les illes tenen un caràcter més obert.

Tal i com s’ha explicat al capítol 2.3.1. “Estructura general de l’actuació”, l’ordenació de l’edificació del sòl de zones es localitza en dos àmbits diferenciats, separats pel torrent de Rocamora.

El sector de ponent s’organitza al voltant del barri de La Pomada. Dos grans eixos paral·lels als torrents existents que neixen al sector de Mas Rampinyo formen l’estructura principal del primer sector. A aquests eixos s’hi adhereixen un conjunt d’illes obertes mirant al parc. Unint aquests


Memòria Pàgina 25

dos eixos principals n’apareixen dos de secundaris que suporten un grup d’illes tancades. Puntualment, s’introdueixen illes semiobertes en els límits del barri de La Pomada, per tal de garantir la permeabilitat del barri ja existent amb el nou sector. Les dues ultimes illes situades més a ponent només es permet edificar PB+1 per evitar descrestar la carena per on transcorre el camí de Can Pomada molt visible pel nucli veí de Ripollet.

El sector de llevant es formalitza amb un eix principal que uneix la rotonda d’entrada fins al nou equipament previst a la Masia de Rocamora, situat al límit del sector. Perpendicularment a aquest eix es van formant un seguit d’illes semiobertes. Les dues illes més pròximes a l’equipament de la Masia estan franquejades per uns espais lliures verds, que garantiran la connexió del futur creixement al nord d’aquest sector amb parc del Torrent de Rocamora. A l’oest d’aquest sector es troben un seguit d’illes obertes, amb front al Parc del Torrent de Rocamora.

Per últim, a l’est de la rotonda principal es disposa una gran illa oberta destinada a habitatge i una barra de PB+5 que conté una gran bossa de terciari en alçada situada a més de 50 metres de la línea de ferrocarril.

Localització del sòl de zones

Zonificació

El pla estableix una única clau per els sòls d’aprofitament, aquesta clau es divideix en tres subclaus segons el règim de l’habitatge lliure o amb protecció. Les claus són:

• Zona subjecta a ordenació volumètrica específica. Clau 18.

• Zona subjecta a ordenació volumètrica específica d’habitatge en règim de protecció. Clau 18 hp.

• Zona subjecta a ordenació volumètrica específica amb usos terciaris. Clau 18 tr.


Memòria Pàgina 26

Aquestes zones comprenen els sòls destinats a acollir l’aprofitament privat del sector. L’’edificació es disposa segons el tipus d’ordenació de volumetria específica amb configuració flexible. Per al conjunt de les edificacions es defineix un gàlib que té una edificabilitat superior a la màxima permesa, en un escreix d’aproximadament el 10% de la part corresponent a habitatge. Aquest escreix ha de permetre un grau de flexibilitat en la composició volumètrica de l’edificació, així com l’aparició d’espais intermedis amb l’exterior.

Les Unitats Mínimes d’Adjudicació d’Aprofitament (UMAA)

Amb la finalitat d’establir marc normatiu que permeti un desenvolupament constructiu i projectual del conjunt de l’ARE, coherent i adequat a l’escala de l’actuació que es vol portar a terme, s’estableixen les unitats mínimes d’adjudicació d’aprofitament. Aquestes es defineixen com la porció mínima de sòl sobre la que es poden adjudicar els aprofitaments o drets resultants del Projecte de Reparcel·lació.

Les unitats mínimes d’adjudicació d’aprofitament es podran subdividir en parcel·les de dimensió inferior només quan mitjançant llicència d’edificació, es concreti la localització de les diferents comunitats de veïns de totes les edificacions incloses en la UMAA.

2.3.7. Sostre per a habitatge

El sostre total d’edificació que es preveu construir dins de la superfície de l’àmbit d’ordenació és de 218.295 m2. El 87% del sostre total correspon a sostre d’habitatge (188.909 m2) i el 13% (29.386 m2) a sostre comercial. El 50,70% del sostre d’habitatge correspon a habitatge de protecció pública (1.080 habitatges) i el 49,30% restant a habitatge lliure (1.050 habitatges). Repartiment aprofitament m² st %Edificabilitat hbtg protegit règim especial 7% 13.224 m² 6%Edificabilitat hbtg protegit règim general 18% 34.004 m² 16%Edificabilitat hbtg protegit règim concertat 15% 28.336 m² 13%Edificabilitat hbtg protegit règim concertat català 10% 18.891 m² 9%Total habitatge protegit 50% 94.455 m² 43%

Edificabilitat habitatge lliure 94.454 m² 43%Total habitatge lliure 50% 94.454 m² 43%TOTAL HABITATGE 100% 188.909 m² 87%

Edificabilitat terciari en carrer (comerç i activitat) 87% 25.490 m² 12%Edificabilitat terciari en alçada (activitat i serveis privats) 13% 3.896 m² 2%TOTALTERCIARI 100% 29.386 m² 13%TOTAL EDIFICABILITAT 218.295 m² 100%

2.4. Xarxes de serveis Les característiques referents al traçat i naturalesa, així com les condicions tècniques de les xarxes d’aigua, clavegueram, energia elèctrica, enllumenat públic i telecomunicacions, es reflectiran en el Projecte d’urbanització definitiu.

S’adjunta al Llibre 5.5 els plànols del traçat indicatiu de les obres bàsiques. Les descripcions que a continuació es detallen són enunciatives. Serà el corresponent Projecte d’urbanització d`acord amb el Art. 70 del DL 1/2005, de 26 de juliol, que les determinarà amb precisió.

2.4.1. Sanejament

Es crearà una xarxa separativa per a la recollida d’aigües pluvials i aigües residuals.

La normativa d’aquesta ARE preveu la implantació de sistemes per reutilitzar les aigües pluvials.

2.4.2. Subministrament d’aigua

Es garantirà el subministrament d’aigua per als 2.130 habitatges. S’ha tramitat amb Aigües de Barcelona la sol·licitud d’abastament d’aigua del dipòsit municipal.


Memòria Pàgina 27

Es construirà una xarxa del tipus mallada amb polietilè a partir de la connexió a la xarxa existent. La xarxa d’abastament d’aigua es dissenyarà seguint les instruccions de la companyia subministradora Aigües de Barcelona. El projecte preveurà la instal·lació d’hidrants d’acord amb la normativa vigent.

2.4.3. Electricitat

Subministrament elèctric de Mitja i Baixa Tensió: Aquesta xarxa es projectarà d’acord amb la companyia subministradora a la zona, FECSA-ENDESA. El projecte d’obres bàsiques estima la potència requerida per les noves edificacions i preveu la instal·lació de nous centres de transformació. La canalització es realitzarà en domini públic sota voreres o calçades.

2.4.4. Gas

Es connectarà a la xarxa ja existent. Es dotarà al sector de xarxa de gas, d’acord amb les prescripcions de la companyia subministradora. Es construirà una xarxa del tipus mallada a partir de la xarxa existent, que doni servei al conjunt d’edificis i equipaments del sector.

2.4.5. Telecomunicacions

Es connectarà a la xarxa ja existent. No obstant, s’hauran de tenir en compte les sol·licituds de tots els operadors de serveis que mostrin interès en tenir presència en aquesta zona. Es dotarà al sector de xarxa de telecomunicacions, d’acord amb les prescripcions de disseny i constructives annexades al present document, proposades per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Es determinarà la idoneïtat i conveniència de fer la reserva d’espais per a equipaments de telecomunicacions i es projectaran infraestructures soterrades que cobreixin uniformement tot el sector, connectant amb la resta de la xarxa del municipi allà on les necessitats de les companyies operadores ho requereixin, sempre amb uns criteris de disseny que facilitin l’accés als diferents operadors de serveis per tal de fomentar la competitivitat del mercat i millorar els serveis i continguts a oferir als usuaris finals.

3. Quadres de dades

3.0. Quadre de característiques del sector. Zones i sistemes Sòl públic Clau Superficie %Sistema viari clau 5 94.768,24 m² 21,65%Sistema viari general clau 5b 6.813,28 m² 1,56%Sistemes d'equipaments comunitaris clau 7b 37.782,93 m² 8,63%Sistema d'espais lliures clau 6b, 6c 155.582,28 m² 35,55%Sistema de serveis tècnics clau C4 1.562,90 m² 0,36%Sistema d'habitatge dotacional clau 10 HD 2.515,85 m² 0,57%Sistema d'espai lliure / Sistema viari clau 6b/5, 6c/5 25.066,72 m² 5,73%Sistema d'espai lliure / Sistema hidrografic clau 6b/SH 488,11 m² 0,11%Sistema hidrogràfic clau SH 15.837,40 m² 3,62%Sistema viari / sistema hidrogràfic clau 5/SH 1.011,03 m² 0,23%Sistema sistema hidrogràfic / sistema viari clau SH/5 2.080,02 m² 0,48%Total sòl públic 343.508,76 m² 78,49%

Sòl privatZona subjecte a ordenació volumètrica específica clau 18 45.825,23 m² 10,47%Zona subjecte a ord. vol. esp. d'habitatge en règim de protecció clau 18 hp 47.237,08 m² 10,79%Zona subjecte a ord. vol. esp. amb usos terciaris clau 18 tr 1.078,93 m² 0,25%Total sòl privat 94.141,24 m² 21,51%

Superfície total del sector 437.650,00 m² 100,00%


Memòria Pàgina 28

3.1. Quadre d’aprofitament del sector

Sòl inicial Superficie %Superfície de sòl computable 402.272 m² 91,92%Superfície de sòl públic no patrimonial (camins i zones de domini públic hidràulic) 35.378 m² 8,08%Total àmbit de l'Àrea Residencial Estratègica 437.650 m² 100%

Aprofitament del sector %Coef edificabilitat brut sobre sòl computable de l'ARE m² st/m² sl m² st

Coef d'edificabilitat residencial sobre sòl computable 0,47 188.909 m² 86,54%Coef edificabilitat no residencial sobre sòl computable 0,07 29.386 m² 13,46%Total edificabilitat sobre sòl computable 0,54 218.295 m²

Coef edificabilitat brut sobre sòl total de l'ARE m² st/m² sl m² st

Coef d'edificabilitat residencial sobre sòl total ARE 0,43 188.909 m² 86,54%Coef edificabilitat no residencial sobre sòl total ARE 0,07 29.386 m² 13,46%Total edificabilitat sobre sòl total ARE 0,50 218.295 m²

3.2. Quadre de característiques en sòl privat. Sòl i sostre

Repartiment aprofitament m² st %Edificabilitat hbtg protegit règim especial 7% 13.224 m² 6%Edificabilitat hbtg protegit règim general 18% 34.004 m² 16%Edificabilitat hbtg protegit règim concertat 15% 28.336 m² 13%Edificabilitat hbtg protegit règim concertat català 10% 18.891 m² 9%Total habitatge protegit 50% 94.455 m² 43%

Edificabilitat habitatge lliure 94.454 m² 43%Total habitatge lliure 50% 94.454 m² 43%TOTAL HABITATGE 100% 188.909 m² 87%

Edificabilitat terciari en carrer (comerç i activitat) 87% 25.490 m² 12%Edificabilitat terciari en alçada (activitat i serveis privats) 13% 3.896 m² 2%TOTALTERCIARI 100% 29.386 m² 13%TOTAL EDIFICABILITAT 218.295 m² 100%

Dimensió habitatge CONS m² /hbtgEdificabilitat hbtg protegit règim especial 85,00 62,90Edificabilitat hbtg protegit règim general 85,00 62,90Edificabilitat hbtg protegit règim concertat 90,00 66,60Edificabilitat hbtg protegit règim concertat català 90,00 66,60

Edificabilitat habitatge lliure 90,00 66,60

Nombre habitatges (unitats)Habitatges protegits règim especial 155 u 7,28%Habitatges protegits règim general 400 u 18,78%Habitatges protegits règim concertat 315 u 14,79%Habitatges protegits règim concertat català 210 u 9,86%Total habitatges protegits 1.080 u 50,70%

Habitatges lliures 1.050 u 49,30%Total habitatges lliures 1.050 u 49,30%TOTAL HABITATGES AREA RESIDENCIAL ESTRATEGICA 2.130 u 100,00%

Densitat bruta sobre sòl computable del sector (hbtg/ha) 53 hbtg/Ha

UTIL m² /hbtg


Memòria Pàgina 29

3.3. Quadres de distribució de l’aprofitament per parcel·la UR1 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.

1 01 clau 18 1.532,76 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.466,14 m² 1.466,14 m² 16Total unitat residencial 1 1.532,76 m² 0,00 m² 1.466,14 m² 1.466,14 m² 16

UR03 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.3 01 clau 18 1.172,50 m² 400,00 m² 0,00 m² 2.213,24 m² 2.213,24 m² 253 02 clau 18 957,00 m² 400,00 m² 0,00 m² 2.155,54 m² 2.155,54 m² 24

Total unitat residencial 3 2.129,50 m² 0,00 m² 4.368,78 m² 4.368,78 m² 49

UR04 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.4 01 clau 18 1.127,40 m² 400,00 m² 0,00 m² 2.358,86 m² 2.358,86 m² 264 02 clau 18 1.308,60 m² 400,00 m² 0,00 m² 2.788,96 m² 2.788,96 m² 31


UR08 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.8 01 clau 18 2.210,70 m² 400,00 m² 0,00 m² 6.142,91 m² 6.142,91 m² 68


UR09 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.9 01 clau 18 3.045,00 m² 400,00 m² 1.272,08 m² 5.221,01 m² 6.493,09 m² 58

Total unitat residencial 9 3.045,00 m² 1.272,08 m² 5.221,01 m² 6.493,09 m² 58

UR10 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.10 01 clau 18 1.725,30 m² 400,00 m² 1.171,10 m² 3.240,54 m² 4.411,64 m² 36












UR24 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.24 01 clau 18 970,60 m² 400,00 m² 0,00 m² 3.095,01 m² 3.095,01 m² 3424 02 clau 18 912,30 m² 400,00 m² 0,00 m² 3.032,64 m² 3.032,64 m² 34

Total unitat residencial 24 1.882,90 m² 0,00 m² 6.127,65 m² 6.127,65 m² 68 UR26 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.

26 01 clau 18 859,13 m² 400,00 m² 340,15 m² 1.558,74 m² 1.898,89 m² 1726 02 clau 18 868,07 m² 400,00 m² 581,46 m² 1.569,94 m² 2.151,40 m² 1726 03 clau 18 1.016,17 m² 400,00 m² 481,17 m² 1.299,16 m² 1.780,33 m² 1526 04 clau 18 1.027,68 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.424,34 m² 1.424,34 m² 16










TOTAL UNITATS RESIDENCIALS clau 18 45.825,23 m² 10.034,74 m² 94.454,49 m² 107.108,48 m² 1.050


Memòria Pàgina 30

UR2 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.2 01 clau 18 hp 1.879,65 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.690,99 m² 1.690,99 m² 19












UR16 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.16 01 clau 18 hp 2.829,20 m² 400,00 m² 1.398,35 m² 8.268,75 m² 9.667,10 m² 95


UR17 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.17 01 clau 18 hp 1.690,77 m² 400,00 m² 474,40 m² 3.960,14 m² 4.434,54 m² 4517 02 clau 18 hp 1.369,05 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.461,74 m² 1.461,74 m² 1717 03 clau 18 hp 1.293,68 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.354,97 m² 1.354,97 m² 1517 04 clau 18 hp 1.244,40 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.248,23 m² 1.248,23 m² 15

Total unitat residencial 17 5.597,90 m² 474,40 m² 8.025,08 m² 8.499,48 m² 92 UR18 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.

18 01 clau 18 hp 835,86 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.150,27 m² 1.150,27 m² 1318 02 clau 18 hp 1.609,24 m² 400,00 m² 0,00 m² 2.123,17 m² 2.123,17 m² 24










UR28 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.28 01 clau 18 hp 385,95 m² indivisible m² 385,95 m² 1.042,07 m² 1.428,02 m² 12

Total unitat residencial 28 385,95 m² 385,95 m² 1.042,07 m² 1.428,02 m² 12

UR29 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.29 01 clau 18 hp 657,20 m² indivisible m² 0,00 m² 1.881,36 m² 1.881,36 m² 22


UR30 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.30 01 clau 18 hp 1.500,04 m² 400,00 m² 267,39 m² 1.925,20 m² 2.192,59 m² 2230 02 clau 18 hp 2.528,76 m² 400,00 m² 1.008,11 m² 4.772,06 m² 5.780,17 m² 55






UR35 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.35 01 clau 18 hp 991,55 m² 400,00 m² 991,55 m² 1.627,70 m² 2.619,25 m² 19


UR36 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.36 01 clau 18 hp 909,95 m² 400,00 m² 909,95 m² 2.464,65 m² 3.374,60 m² 28


UR37 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.37 03 clau 18 hp 440,18 m² 400,00 m² 0,00 m² 861,48 m² 861,48 m² 10

Total unitat residencial 37 440,18 m² 0,00 m² 861,48 m² 861,48 m² 10

UR38 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.38 01 clau 18 hp 1.488,98 m² 400,00 m² 1.046,26 m² 3.306,52 m² 4.352,78 m² 3838 02 clau 18 hp 1.541,49 m² 400,00 m² 969,25 m² 4.491,50 m² 5.460,75 m² 5138 03 clau 18 hp 1.075,09 m² 400,00 m² 0,00 m² 1.908,35 m² 1.908,35 m² 2138 04 clau 18 hp 1.267,14 m² 400,00 m² 347,02 m² 1.252,92 m² 1.599,94 m² 15


TOTAL UNITATS RESIDENCIALS clau 18 hp 47.237,08 m² 14.675,88 m² 94.454,49 m² 106.511,12 m² 1.080 UT01 UMAA Clau Superfície Sòl Parcel.la mín sostre act. sostre res. sostre Tot. Nºhab màx.

T0 01 clau 18 tr 1.078,93 m² 400,00 m² 4.675,38 m² 0,00 m² 4.675,38 m² 0Total unitat terciari 01 1.078,93 m² 4.675,38 m² 0,00 m² 4.675,38 m² 0


Memòria Pàgina 31

4. Gestió de l’àrea residencial estratègica

4.0. Divisió poligonal Es preveu inicialment el desenvolupament de tot l’àmbit d’actuació en un sol polígon, encara que sigui possible la seva execució per fases.

Altrament, si escau, es planteja estudiar i tramitar una divisió poligonal en el moment oportú, quedant garantida la connexió de totes les xarxes de serveis i la cessió dels terrenys d’ús públic urbanitzats que corresponguin a cada etapa.

4.1. Sistema d’actuació i Administració Actuant L’article 31.1.d de la Llei 4/80, de 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, i modificada per la Llei 4/2000, de 26 de maig, estableix com a una de les seves funcions pròpies la gestió urbanística en execució de plans propis o assumits com a tal, mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació previstos en la legislació sobre urbanisme vigent a Catalunya.

Els articles 23 i 45 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, estableixen que el consorci format per l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Montcada i Reixac, com a administració actuant en aquest cas, és receptora del 15% de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit d’actuació corresponent.

D’acord amb el què estableix el decret llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística, una part del producte que s’obtingui per l’alienació d’aquest sòl s’ha de destinar, totalment o parcialment, a complir l’obligació de costejar la construcció dels equipaments previstos. En el cas de l’ARE Can Duran s’ha previst finançar els equipaments següents: Centre Cívic, Centre d’Atenció Ciutadana, Escola Bressol i Casal d’Avis i Centre Esportiu.

L’article 44 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, de 14 de març, estableix que les cessions gratuïtes de sòl es faran a favor de l’ajuntament, en aquest cas de Montcada i Reixac, lliures de càrregues, gravàmens, llogaters i ocupants i degudament urbanitzades.

El sistema d’actuació pel qual es desenvoluparà l’únic polígon d’aquesta ARE és el de cooperació, tal com queda regulat en els articles 113 a 115 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. En el sistema de cooperació els propietaris del polígon o unitat d’actuació aporten el sòl de cessió obligatòria i l’administració executa les obres d’urbanització. Els costos d’urbanització aniran a càrrec dels propietaris afectats.

4.2. Cessió d’aprofitament. Percentatge i finalitat D’acord amb el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, el percentatge d’aprofitament objecte del deure de cessió de sòl és del 15% de l’aprofitament de l’àrea. El producte obtingut de l’alienació d’aquest sòl es destinarà, totalment o parcialment, a complir l’obligació de costejar la construcció dels equipaments previstos.

4.3. Construcció d’equipaments. Justificació Els equipaments que es finançaran amb els beneficis obtinguts per l’alienació del sòl provinent del 15% de l’aprofitament seran aquells que es corresponen amb: el centre cívic del barri que inclourà un punt d’atenció ciutadana, una escola bressol, un casal d’avis i un equipament esportiu. Indicativament es fa una valoració econòmica del cost d’equipaments de 9.790.000,00 d’euros.


Memòria Pàgina 32

Centre Cívic + Punt d'Atenció Ciutadana 1500 2.250.000,00 € 2.250.000,00 € Escola Bressol 900 200 1.350.000,00 € 20.000,00 € 1.370.000,00 € Casal d'Avis 1500 200 2.250.000,00 € 20.000,00 € 2.270.000,00 € Equipament Esportiu 600 30000 900.000,00 € 3.000.000,00 € 3.900.000,00 €

(1) Inclosa repercussió honorarisCost m2 construit 1.500,00 € Cost m2 urbanització 100,00 €

Cos

t tot

al

9.790.000,00 €

Equipament Cos

t edi

ficac

ió (1

)

Cos

t urb

anitz

ació

(1)

4004400TOTAL

Sup

urba

nitz

ació

(m2)

Sup

cons

truï

da (m

2)

Terrassa, Febrer de 2009

Francesc Bacardit i Segués Ferran Pont i Montaner

BAMMP Arquitectes i Associats, SL BAMMP Arquitectes i Associats, SL

Carles Gelis i Centeno

BAMMP Arquitectes i Associats, SL

pla director urbanÍstic de les Àrees residencials

Documents