Tot just fa vint-i-cinc

anys que ens va deixar

Pere Quart, un poeta

compromès amb el seu

poble i amb la seva llen-

gua, com pocs en els

temps durs que li va to-

car viure.

L’any 1983, des dels

Consells Popular de Cul-

tura de Sant Climent li

vam dedicar un petit

homenatge en l’edició

del Recull de Poesies de

la 2a. Setmana Cultural

que vam organitzar. El

Poeta ens va rebre a casa

seva i ens va fer un escrit

de presentació del volum

de poesia, en el que resu-

mia la seva manera de

fer, la seva gran estima

pel país i expressava la

seva decepció per no

poder-nos acompanyar

en la vetllada per la seva

“salut insegura” (en pa-

raules seves)

Pere Quart ens escrivia:

“...amb la poe-

sia aprenem a prendre

cada cop més conscièn-

cia dels drets i els deures

que ens vinculen amb la

comunitat ala que perta-

nyem. Aquesta conscièn-

cia és necessària si vo-

lem que Catalunya esde-

vingui un dia una verita-

ble democràcia. Us feli-

cito, doncs, perquè des

del vostre poble aporteu

al país allò que més ne-

cessita en aquests mo-

ments crítics i decisius

de la seva història. I

també difoneu l’amor a

llengua, una de les prin-

cipals característiques

que determinen una Na-

ció”.

Era l’any 1983 que rebí-

em aquestes paraules del

poeta, però encara tro-

bem a faltar veus críti-

ques, compromeses i

senzilles com les seves. I

també trobem a faltar

l’empenta d’aquells Con-

sells Populars que van

posar una forta petjada

cultural al nostre poble i

que van engegar un pro-

grama d’activitats anuals

que molts enyorem, ...

sobretot si veiem les

agendes culturals que

avui en dia ens arriben a

casa, òrfenes i sense la

sensibilitat que ens feia

posar la pell de gallina

amb paraules com les de

Pere Quart i Setmanes

Culturals com les que

omplien les nostres nits

d’abril dels vuitanta.

Pere Quart i Sant Climent

Editorial

PE

SS

ICS

D’

HIS

TÒ

RIA

UN

IV

ER

SI

TA

T D

E S

AN

T C

LI

ME

NT

Butlletí n. 1

ESTIU 2011

El Consell de la Univer-

sitat de Sant Climent el

formaven els caps de

casa de la població i es

reunia al costat de la

porta de l'església i del

cementiri.

La Universitat estava

presidida pel batlle i el

rector hi actuava de no-

tari, i en la seva assem-

blea es decidia sobre els

afers més importants que

afectaven al poble.

Volem recuperar el seu

nom per a recordar

aquest esperit participa-

tiu davant de les preocu-

pacions i qüestions de

les que depenia la vida

pública i el futur de Sant

Climent.

Recobrant la seva me-

mòria se’ns fa present el

pas del temps i el treball

de dotzenes de generaci-

ons en el paisatge de les

nostre muntanyes , que

tenen escrit en els seus

marges la lluita diària

per a la vida dels nostres

avantpassats.

En “pessics” dolços i

breus intentarem recor-

dar la nostra gent, els seu

pas pels nostres carrers i

la seva vinculació amb la

història del nostre país.

El passat dia 14 de juliol va tenir lloc

a Gavà la presentació de “El llibre de

la Baronia d’Eramprunyà”. El volum

que ara podem consultar i que ha estat

editat per Pagès editors, és la trans-

cripció de l’antic Llibre de la Baronia

que en el segle XIV va iniciar Jaume

Marc, per a testimoniar els seus drets

sobre el patrimoni de la Baronia.

La reproducció documental ha anat a

càrrec de les historiadores Elena Can-

tarell, Mireia Comas i Carme Munta-

ner, del Departament de Paleografia i

Història Medieval de la Universitat de

Barcelona.

Les autores d’aquest treball van arri-

bar al manuscrit gràcies a la interme-

diació del doctor Prim Bertran amb el

seu actual propietari, hereu de la famí-

lia Girona que en el segle XIX va

comprar el castell d’Eramprunyà i tots

els seus drets.

A part de les col·leccions institucio-

nals i de algunes eclesiàstiques ,

aquesta obra constitueix un dels diplo-

maris més importants del nostre país

des dels darrers segles de l’edat mitja-

na.

El Llibre a princi-

pis del segle XX

va ser consultat

per historiadors

com Francesc de

Bofarull i en els

anys seixanta per

historiadors locals

com Josep Soler

Vidal de Gavà i

Josep Eixarch de

Viladecans i es donava per perdut en

els anys vuitanta. En ell es recullen,

en mig de capbreus i censals i home-

natges, des de còpies d’alguns docu-

ments anteriors a la compra de la pro-

pietat del castell i les seves possessi-

ons al rei Jaume II per part de la famí-

lia Marc, o els fets de la Guerra Civil

catalana del segle XV, o la descripció

de la investidura com a cavaller de

Jaume Marc.

Es especialment recomanable veure

la il·lustració en que Eimeric de Cunit

presta homenatge i fidelitat a Jaume

Marc, en la casa que el senyor d’Er-

amprunyà té a Sant Climent (foto de

la dreta). A part d’alguns dibuixos

que adornen els marges del manuscrit

i que servien per localitzar en el text

els paràgraf més importants , aquesta

il·lustració és l’única que apareix en tot

el volum.

Página 2

El Llibre de la baronia d’Eramprunyà

Racons de Sant Climent

PESSICS D’ HISTÒRIA

Encara podem veure aquest antic

molí, en el carreró que hi al costat

de cal Bieló, al carrer Rafael de Ca-

sanova.

És un molí de pou que s’utilitzava

per a extreure aigua i per a regar

l’hort de cal Metge.

Al costat, a l’hort de cal Bieló, hi

havia un altre pou amb un safareig

que utilitzaven moltes veïnes per a

anar a rentar roba quan no baixava

prou aigua per la riera.

A l’altre costat de la riera hi havia

un altre molí força més alt, que pro-

porcionava l’aigua a la torre de ca

l’Esquerrà.

En el pla d’urbanització de la zona

de “el Molí” (que li deu el nom!),

està previst la seva restauració i

conservació en el passeig que es

mantindrà per darrera dels edificis i

paral·lel a la carretera de Sant Boi.

But l l e t í n. 1

tracte de lloguer que

signen Joana , vídua de

Sebastià Fulquet i Pons

Guell, per dues cam-

bres i la meitat del

terrat duna casa del

carrer Nou de Sant

Climent.

Que en contractes privats es detalles-

sin punts com aquest, ens fan veure

que eren un fet habitual i

que tant els amos com

els llogaters volien des-

lliurar-se d’aquestes

càrregues.

1642, 16 d’octubre. Venda de dues cambres

que fan Joana Folquet, vídua, i el seu fill a

Pons Guell,

… en el segle XVII s’havien

allotjat tropes a Sant Climent?

Tot el segle XVII està marcat per les

guerres constant que Catalunya té

amb França i amb Castella. Aquesta

situació obliga a alguns climentons a

allotjar les tropes que es desplacen i

saquegen pel nostre País.

Així ho podem comprovar en el con-

En el segle XVI, l’arribada d’immi-

grants a les nostres terres va ajudar a

que la despoblació del país provocada

per la pesta i la crisi medieval, no fos

superior. Els primers en arribar a

aquesta zona procedien del Bearn i la

Gascunya, i en el fogatge de 1516 els

podem quantificar entorn d’un 10 %

del total de la població. La majoria

d’immigrants eren homes joves, que es

llogaven com a mossos per a treballar

en les feines més dures a la terra i re-

presentaven una entrada de força de

treball barata i amb un potencial enor-

me, que va contribuir en gran manera

al redreç del camp català. Dolors Sana-

huja diu que els pagesos d’Eram-

prunyà els llogaren terres i cases ,

“imposant unes quotes superiors a les

que ells pagaven a la baronia”, així

s’obtenien uns beneficis monetaris, i a

més, s’incrementava la producció,

amb la possibilitat d’amagar-ne una

part al senyor” .

Alguns d’ells s’establiren en terres

llogades i d’altres feien de mosso en

algun mas. Aquesta darrera opció és

la utilitzarien algunes vídues que hi

trobaren l’oportunitat de tenir un ajut

masculí per poder fer front a les feines

més dures del mas.

En el llibres de testaments de l’Arxiu

Parroquial de Sant Climent trobem la

presència d’un francès l’any 1488 i

set més abans de 1560; en la dècada

posterior són onze els immigrants que

fan testament a la nostra parròquia i

des de 1570 fins a finals de segle XVI

són vint-i-un els que ho fan.

Molts dels seus descendents encara

porten els cognoms que avui en dia

són tan climentons com Marieges, ...

Perquè, en el fons, tots som immi-

grants!

cia.

En el cas de Sant Climent, encara podem

trobar algunes fites que marquen el límit i

en les que es pot llegir perfectament

“Viladecans”, en el costat que li corres-

pon.

En aquesta fotografia podem veure l’anti-

ga fita del Montbaig, un trifini dels termes

municipals de Viladecans i Sant Climent

de Llobregat, amb l'antiga "Quadra" juris-

d i c c i o n a l d e l B e n v i u r e .

Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a

J.M. Cervelló, per la seva filla Immacula-

da .

Quan van ser feta aquesta fotografia, més

o menys a començament de la dècada

Des de la passada primavera diversos

equips estan treballant en els termes de

la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de

fites limítrofes entre les seves poblaci-

ons.

Aquest treball s’està portant a terme a

partir d’una proposta que es va llençar

des de l’organització la IV Trobada de

Centres d’Estudi de la baronia d’Eramp-

runyà i pretén localitzar, datar i marcar

les fites que resten en peu per elaborar-

ne un registre i preservar-les.

Aquestes petites marques que trobem

per tot el territori esdevenien transcen-

dentals per a marcar cada municipi , per

establir els seus límits i eren utilitzades

en múltiples documents com a referèn-

1990-2000, estava situada al pàrquing

de davant del restaurant "Can Xi-

xol" (Casa

Gran del

Bori, Sant

Boi de

Llobregat).

Actualment

està en

p a r a d o r

d e s c o n e -

gut.

(més fotogra-

fies i més

informació a

h t t p : / /

universitatdesantcliment.blogspot.com/ )

Página 3

Sabieu què ...

Terra d’acollida

A la recerca de fites!

“ … que si per allotjament

de soldats feien, ninguna

taxa vinguí a càrrec del

llogater…”

1780: Els pagesos de Sant Climent no volen

pagar per amarar cànem a la Murtra

“Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna

contribució com lo que demanen, de amarar cànem a l'Estany de la Mur-

tra, ni d'altres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la

Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent,

amb presència de l senyor Baró de d i t s Pobles .

I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo

senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Cli-

ment, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que ex-

p r e s s a l a C o n c ò r d i a .

Sant Climent, agost als 15, de 1780.

(signen la carta 70 pagesos de Sant Climent)

UNIVERSITAT DE SANT

CLIMENT

de la noche del mismo dia, aumen-

tando el Destacamento de 500 in-

fantes y 300 caballos sorprendie-

ron a los voluntarios y paysanos, y

forzando una casa del Lugar, to-

maron 22 prisioneros, y los demas,

con la oscuridad de la noche logra-

ron el librarse; retiraronse a Sant

Climent, unióseles un número de

paysanos y dos compañias de fusi-

leros; el mismo Destacamento fue a

atacarles, encendiendose entre los

dos partidos un obstinado combate

porque por instantes se les junta-

ban paysanos naltratados y refu-

giados de la tropas, estas fueron

precissadas a retirarse, porque el

terreno favorecia a los paysanos y

la cavalleria no podia obrar; los

Paysanos los siguieron en tanto

que duró lo fragosos de los montes.

Perdieron los voluntarios paysanos

y fusileros 45 hombres y algunos

heridos. Las dos coronas, 186 mu-

ertos o heridos, porque los Paysa-

nos desde lo fragosos, practicos en

la punteria, hacian grandes estra-

gos”

Els pagesos, els paysanos de la narra-

ció, prenen clar partit al costat de les

institucions catalanes que resisteixen

Després d’anys de guerra per la Succes-

sió del tron hispànic, el juny de l’any

1713 es ratifiquen en el Conveni de l’H-

ospitalet els tractats d’Utrech entre els

caps dels exèrcits austríac i hispanofran-

cès. Aquest conveni cedeix tots els ter-

ritoris catalans a Felip V. Tot i aquesta

signatura, les corts Catalanes decideixen

prosseguir la lluita per a la llibertat.

Catalunya és ocupada per tropes hispa-

nofranceses i la manca d’un exèrcit pro-

pi fa que la resistència només s’organitzi

a Barcelona. Per tot el país es comencen

a vulnerar les lleis pròpies, i apareixen

noves imposicions econòmiques, que

fan que el poble prengui partit per les

institucions nacionals i planti cara als

invasors en molts llocs.

I així passa a la baronia d’Eramprunyà

en diversos enfrontaments entre page-

sos i tropes invasores. Un d’aquests

combats es produeix a Sant Climent el

dia 16 d’agost de 1713 i l’explica així

Francesc de Castellví en el manuscrit

“Narraciones Históricas desde el año

1700 hasta el año 1725”:

“300 cavallos y 60 fusileros manda-

dos por el coronel Falcó, atacaron los

voluntarios y paysanos que se retira-

ron a Vila de Cans y Gabà, y a las 12

el setge a Barcelona i, en aquest cas,

infligeixen un bon correctiu a les tro-

pes invasores a les nostres muntanyes.

Diverses batalles més es produeixen a

la baronia d’Eramprunyà abans de la

caiguda de la capital el setembre de

1714, amb finals ben diferents per als

interessos catalans: si el maig de 1714

els voluntaris catalans van forçar de

nou a la retirada de les companyies

franceses cap a l’altra riba del Llobre-

gat des de Castelldefels, pocs dies

més tard, voluntaris gavanencs refu-

giats a l’ermita de Bruguers “foren

trets del temple a empentes i culata-

des i posats en fila al davant de la

capella moriren a trets d’armes de

foc ...” .

Com diu Josep Campmany a “La

guerra de Successió a Gavà i Eram-

prunyà !700-1720)” (1) Eramprunyà

mai caigué en mans borbòniques i

durant el setge de Barcelona era un

dels llocs des d’on es podrien enviar

reforçoa i aliments a la ciutat assetja-

da.

(1) Podeu trobar l’article complet a

http://84.88.10.30/index.php/Materials/

article/view/200962/268484

La guerra de Successió arriba a Eramprunyà i Sant Climent

Sant Climent: un Sentiment!

http://universitatdesantcliment.blogspot.com/

Correu electrònic:

universitatdesantcliment@gmail.com