Download - pessics d'història
Tot just fa vint-i-cinc
anys que ens va deixar
Pere Quart, un poeta
compromès amb el seu
poble i amb la seva llen-
gua, com pocs en els
temps durs que li va to-
car viure.
L’any 1983, des dels
Consells Popular de Cul-
tura de Sant Climent li
vam dedicar un petit
homenatge en l’edició
del Recull de Poesies de
la 2a. Setmana Cultural
que vam organitzar. El
Poeta ens va rebre a casa
seva i ens va fer un escrit
de presentació del volum
de poesia, en el que resu-
mia la seva manera de
fer, la seva gran estima
pel país i expressava la
seva decepció per no
poder-nos acompanyar
en la vetllada per la seva
“salut insegura” (en pa-
raules seves)
Pere Quart ens escrivia:
“...amb la poe-
sia aprenem a prendre
cada cop més conscièn-
cia dels drets i els deures
que ens vinculen amb la
comunitat ala que perta-
nyem. Aquesta conscièn-
cia és necessària si vo-
lem que Catalunya esde-
vingui un dia una verita-
ble democràcia. Us feli-
cito, doncs, perquè des
del vostre poble aporteu
al país allò que més ne-
cessita en aquests mo-
ments crítics i decisius
de la seva història. I
també difoneu l’amor a
llengua, una de les prin-
cipals característiques
que determinen una Na-
ció”.
Era l’any 1983 que rebí-
em aquestes paraules del
poeta, però encara tro-
bem a faltar veus críti-
ques, compromeses i
senzilles com les seves. I
també trobem a faltar
l’empenta d’aquells Con-
sells Populars que van
posar una forta petjada
cultural al nostre poble i
que van engegar un pro-
grama d’activitats anuals
que molts enyorem, ...
sobretot si veiem les
agendes culturals que
avui en dia ens arriben a
casa, òrfenes i sense la
sensibilitat que ens feia
posar la pell de gallina
amb paraules com les de
Pere Quart i Setmanes
Culturals com les que
omplien les nostres nits
d’abril dels vuitanta.
Pere Quart i Sant Climent
Editorial
PE
SS
ICS
D’
HIS
TÒ
RIA
UN
IV
ER
SI
TA
T D
E S
AN
T C
LI
ME
NT
Butlletí n. 1
ESTIU 2011
El Consell de la Univer-
sitat de Sant Climent el
formaven els caps de
casa de la població i es
reunia al costat de la
porta de l'església i del
cementiri.
La Universitat estava
presidida pel batlle i el
rector hi actuava de no-
tari, i en la seva assem-
blea es decidia sobre els
afers més importants que
afectaven al poble.
Volem recuperar el seu
nom per a recordar
aquest esperit participa-
tiu davant de les preocu-
pacions i qüestions de
les que depenia la vida
pública i el futur de Sant
Climent.
Recobrant la seva me-
mòria se’ns fa present el
pas del temps i el treball
de dotzenes de generaci-
ons en el paisatge de les
nostre muntanyes , que
tenen escrit en els seus
marges la lluita diària
per a la vida dels nostres
avantpassats.
En “pessics” dolços i
breus intentarem recor-
dar la nostra gent, els seu
pas pels nostres carrers i
la seva vinculació amb la
història del nostre país.
El passat dia 14 de juliol va tenir lloc
a Gavà la presentació de “El llibre de
la Baronia d’Eramprunyà”. El volum
que ara podem consultar i que ha estat
editat per Pagès editors, és la trans-
cripció de l’antic Llibre de la Baronia
que en el segle XIV va iniciar Jaume
Marc, per a testimoniar els seus drets
sobre el patrimoni de la Baronia.
La reproducció documental ha anat a
càrrec de les historiadores Elena Can-
tarell, Mireia Comas i Carme Munta-
ner, del Departament de Paleografia i
Història Medieval de la Universitat de
Barcelona.
Les autores d’aquest treball van arri-
bar al manuscrit gràcies a la interme-
diació del doctor Prim Bertran amb el
seu actual propietari, hereu de la famí-
lia Girona que en el segle XIX va
comprar el castell d’Eramprunyà i tots
els seus drets.
A part de les col·leccions institucio-
nals i de algunes eclesiàstiques ,
aquesta obra constitueix un dels diplo-
maris més importants del nostre país
des dels darrers segles de l’edat mitja-
na.
El Llibre a princi-
pis del segle XX
va ser consultat
per historiadors
com Francesc de
Bofarull i en els
anys seixanta per
historiadors locals
com Josep Soler
Vidal de Gavà i
Josep Eixarch de
Viladecans i es donava per perdut en
els anys vuitanta. En ell es recullen,
en mig de capbreus i censals i home-
natges, des de còpies d’alguns docu-
ments anteriors a la compra de la pro-
pietat del castell i les seves possessi-
ons al rei Jaume II per part de la famí-
lia Marc, o els fets de la Guerra Civil
catalana del segle XV, o la descripció
de la investidura com a cavaller de
Jaume Marc.
Es especialment recomanable veure
la il·lustració en que Eimeric de Cunit
presta homenatge i fidelitat a Jaume
Marc, en la casa que el senyor d’Er-
amprunyà té a Sant Climent (foto de
la dreta). A part d’alguns dibuixos
que adornen els marges del manuscrit
i que servien per localitzar en el text
els paràgraf més importants , aquesta
il·lustració és l’única que apareix en tot
el volum.
Página 2
El Llibre de la baronia d’Eramprunyà
Racons de Sant Climent
PESSICS D’ HISTÒRIA
Encara podem veure aquest antic
molí, en el carreró que hi al costat
de cal Bieló, al carrer Rafael de Ca-
sanova.
És un molí de pou que s’utilitzava
per a extreure aigua i per a regar
l’hort de cal Metge.
Al costat, a l’hort de cal Bieló, hi
havia un altre pou amb un safareig
que utilitzaven moltes veïnes per a
anar a rentar roba quan no baixava
prou aigua per la riera.
A l’altre costat de la riera hi havia
un altre molí força més alt, que pro-
porcionava l’aigua a la torre de ca
l’Esquerrà.
En el pla d’urbanització de la zona
de “el Molí” (que li deu el nom!),
està previst la seva restauració i
conservació en el passeig que es
mantindrà per darrera dels edificis i
paral·lel a la carretera de Sant Boi.
But l l e t í n. 1
tracte de lloguer que
signen Joana , vídua de
Sebastià Fulquet i Pons
Guell, per dues cam-
bres i la meitat del
terrat duna casa del
carrer Nou de Sant
Climent.
Que en contractes privats es detalles-
sin punts com aquest, ens fan veure
que eren un fet habitual i
que tant els amos com
els llogaters volien des-
lliurar-se d’aquestes
càrregues.
1642, 16 d’octubre. Venda de dues cambres
que fan Joana Folquet, vídua, i el seu fill a
Pons Guell,
… en el segle XVII s’havien
allotjat tropes a Sant Climent?
Tot el segle XVII està marcat per les
guerres constant que Catalunya té
amb França i amb Castella. Aquesta
situació obliga a alguns climentons a
allotjar les tropes que es desplacen i
saquegen pel nostre País.
Així ho podem comprovar en el con-
En el segle XVI, l’arribada d’immi-
grants a les nostres terres va ajudar a
que la despoblació del país provocada
per la pesta i la crisi medieval, no fos
superior. Els primers en arribar a
aquesta zona procedien del Bearn i la
Gascunya, i en el fogatge de 1516 els
podem quantificar entorn d’un 10 %
del total de la població. La majoria
d’immigrants eren homes joves, que es
llogaven com a mossos per a treballar
en les feines més dures a la terra i re-
presentaven una entrada de força de
treball barata i amb un potencial enor-
me, que va contribuir en gran manera
al redreç del camp català. Dolors Sana-
huja diu que els pagesos d’Eram-
prunyà els llogaren terres i cases ,
“imposant unes quotes superiors a les
que ells pagaven a la baronia”, així
s’obtenien uns beneficis monetaris, i a
més, s’incrementava la producció,
amb la possibilitat d’amagar-ne una
part al senyor” .
Alguns d’ells s’establiren en terres
llogades i d’altres feien de mosso en
algun mas. Aquesta darrera opció és
la utilitzarien algunes vídues que hi
trobaren l’oportunitat de tenir un ajut
masculí per poder fer front a les feines
més dures del mas.
En el llibres de testaments de l’Arxiu
Parroquial de Sant Climent trobem la
presència d’un francès l’any 1488 i
set més abans de 1560; en la dècada
posterior són onze els immigrants que
fan testament a la nostra parròquia i
des de 1570 fins a finals de segle XVI
són vint-i-un els que ho fan.
Molts dels seus descendents encara
porten els cognoms que avui en dia
són tan climentons com Marieges, ...
Perquè, en el fons, tots som immi-
grants!
cia.
En el cas de Sant Climent, encara podem
trobar algunes fites que marquen el límit i
en les que es pot llegir perfectament
“Viladecans”, en el costat que li corres-
pon.
En aquesta fotografia podem veure l’anti-
ga fita del Montbaig, un trifini dels termes
municipals de Viladecans i Sant Climent
de Llobregat, amb l'antiga "Quadra" juris-
d i c c i o n a l d e l B e n v i u r e .
Fotografia: Pere Martí (EPR), cedides a
J.M. Cervelló, per la seva filla Immacula-
da .
Quan van ser feta aquesta fotografia, més
o menys a començament de la dècada
Des de la passada primavera diversos
equips estan treballant en els termes de
la Baronia d’Eramprunyà a la recerca de
fites limítrofes entre les seves poblaci-
ons.
Aquest treball s’està portant a terme a
partir d’una proposta que es va llençar
des de l’organització la IV Trobada de
Centres d’Estudi de la baronia d’Eramp-
runyà i pretén localitzar, datar i marcar
les fites que resten en peu per elaborar-
ne un registre i preservar-les.
Aquestes petites marques que trobem
per tot el territori esdevenien transcen-
dentals per a marcar cada municipi , per
establir els seus límits i eren utilitzades
en múltiples documents com a referèn-
1990-2000, estava situada al pàrquing
de davant del restaurant "Can Xi-
xol" (Casa
Gran del
Bori, Sant
Boi de
Llobregat).
Actualment
està en
p a r a d o r
d e s c o n e -
gut.
(més fotogra-
fies i més
informació a
h t t p : / /
universitatdesantcliment.blogspot.com/ )
Página 3
Sabieu què ...
Terra d’acollida
A la recerca de fites!
“ … que si per allotjament
de soldats feien, ninguna
taxa vinguí a càrrec del
llogater…”
1780: Els pagesos de Sant Climent no volen
pagar per amarar cànem a la Murtra
“Certificam nosaltres los baix firmants, com no volem pagar ninguna
contribució com lo que demanen, de amarar cànem a l'Estany de la Mur-
tra, ni d'altres contribucions que ens volem atenyer, per lo que diu la
Concòrdia feta entre lo Poble de Bila de Cans y dit Poble de St. Climent,
amb presència de l senyor Baró de d i t s Pobles .
I expresant la concòrdia, que no pugia lo Poble de Bila de Cans, ni lo
senyor Baró, imposar-nos ninguna contribució sobre dit Poble de St. Cli-
ment, per cap concepte i volem los infraescrits atenir los Pactes que ex-
p r e s s a l a C o n c ò r d i a .
Sant Climent, agost als 15, de 1780.
(signen la carta 70 pagesos de Sant Climent)
UNIVERSITAT DE SANT
CLIMENT
de la noche del mismo dia, aumen-
tando el Destacamento de 500 in-
fantes y 300 caballos sorprendie-
ron a los voluntarios y paysanos, y
forzando una casa del Lugar, to-
maron 22 prisioneros, y los demas,
con la oscuridad de la noche logra-
ron el librarse; retiraronse a Sant
Climent, unióseles un número de
paysanos y dos compañias de fusi-
leros; el mismo Destacamento fue a
atacarles, encendiendose entre los
dos partidos un obstinado combate
porque por instantes se les junta-
ban paysanos naltratados y refu-
giados de la tropas, estas fueron
precissadas a retirarse, porque el
terreno favorecia a los paysanos y
la cavalleria no podia obrar; los
Paysanos los siguieron en tanto
que duró lo fragosos de los montes.
Perdieron los voluntarios paysanos
y fusileros 45 hombres y algunos
heridos. Las dos coronas, 186 mu-
ertos o heridos, porque los Paysa-
nos desde lo fragosos, practicos en
la punteria, hacian grandes estra-
gos”
Els pagesos, els paysanos de la narra-
ció, prenen clar partit al costat de les
institucions catalanes que resisteixen
Després d’anys de guerra per la Succes-
sió del tron hispànic, el juny de l’any
1713 es ratifiquen en el Conveni de l’H-
ospitalet els tractats d’Utrech entre els
caps dels exèrcits austríac i hispanofran-
cès. Aquest conveni cedeix tots els ter-
ritoris catalans a Felip V. Tot i aquesta
signatura, les corts Catalanes decideixen
prosseguir la lluita per a la llibertat.
Catalunya és ocupada per tropes hispa-
nofranceses i la manca d’un exèrcit pro-
pi fa que la resistència només s’organitzi
a Barcelona. Per tot el país es comencen
a vulnerar les lleis pròpies, i apareixen
noves imposicions econòmiques, que
fan que el poble prengui partit per les
institucions nacionals i planti cara als
invasors en molts llocs.
I així passa a la baronia d’Eramprunyà
en diversos enfrontaments entre page-
sos i tropes invasores. Un d’aquests
combats es produeix a Sant Climent el
dia 16 d’agost de 1713 i l’explica així
Francesc de Castellví en el manuscrit
“Narraciones Históricas desde el año
1700 hasta el año 1725”:
“300 cavallos y 60 fusileros manda-
dos por el coronel Falcó, atacaron los
voluntarios y paysanos que se retira-
ron a Vila de Cans y Gabà, y a las 12
el setge a Barcelona i, en aquest cas,
infligeixen un bon correctiu a les tro-
pes invasores a les nostres muntanyes.
Diverses batalles més es produeixen a
la baronia d’Eramprunyà abans de la
caiguda de la capital el setembre de
1714, amb finals ben diferents per als
interessos catalans: si el maig de 1714
els voluntaris catalans van forçar de
nou a la retirada de les companyies
franceses cap a l’altra riba del Llobre-
gat des de Castelldefels, pocs dies
més tard, voluntaris gavanencs refu-
giats a l’ermita de Bruguers “foren
trets del temple a empentes i culata-
des i posats en fila al davant de la
capella moriren a trets d’armes de
foc ...” .
Com diu Josep Campmany a “La
guerra de Successió a Gavà i Eram-
prunyà !700-1720)” (1) Eramprunyà
mai caigué en mans borbòniques i
durant el setge de Barcelona era un
dels llocs des d’on es podrien enviar
reforçoa i aliments a la ciutat assetja-
da.
(1) Podeu trobar l’article complet a
http://84.88.10.30/index.php/Materials/
article/view/200962/268484
La guerra de Successió arriba a Eramprunyà i Sant Climent
Sant Climent: un Sentiment!
http://universitatdesantcliment.blogspot.com/
Correu electrònic: