El dissabte dia 14 de novembre de 2015 es va portar a terme a Begues la VIIIa. Trobada de Centres d’Estudis i d’Es-tudiosos d’Eramprunyà, amb un notable èxit de participants i que aquest any tenia com a motor de recerca els Moviments Migratoris. Des de tots els pobles de l’antiga baronia (Begues, Vilade-cans, Gavà, Castellde-fels, Sant Boi i Sant Cli-ment) els grups d’estudis van aportar nombroses investigacions que ens apropen al coneixement de les onades migratòries que han arribat al nostre territori al llarg de la Història. Des dels pri-mers moviments docu-mentats en el Neolític fins a la formació de Consells de Convivència que es van posar en mo-viment en darrers anys,

durant la jornada es va recórrer més de 6000 anys de la història viscu-da pels nostres avantpas-sats. Perquè, tan Sant Climent com qualsevol dels altres pobles de la baronia van néixer, créi-xer i dibuixar-se amb l’arribada de la gent que en va voler formar part.

Des de fa més de 1000 anys a Sant Climent tots som emigrants: les pare-lles del Pirineu que s’hi instal· laren i van cons-truir les primeres cases, els occitans dels segles XVII i XVIII o les darre-res famílies que acaben d'arribar i volen arrelar-hi.

VIIIa. Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà

Editorial

PE

SS

ICS

D’ H

IST

ÒR

IA

UN

IVE

RS

ITA

T D

E S

AN

T C

LIM

EN

T

PESSICS D’ HISTÒRIA

TARDOR 2015

Quan l’any 2008 ens van proposar de fer una Troba-da entre els Centres d’Estu-di de les poblacions de l’antiga baronia d’Eram-prunyà, no ens vam pensar pas que arribéssim al nivell (per quantitat i qualitat) dels estudis que s’estan presentant en cadascuna de les jornades. Les primeres Trobades a Gavà i Begues, des de Sant Climent hi vam

participar de manera indi-vidual si sense cap grup que ho recolzes. Va ser a partir de la IIIa. Jornada que vam viure a Vilade-cans que hi vam assistir com a + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobre-gat i amb l’orgull de repre-sentar tot un moviment de gent interessada i preocu-pada pel Patrimoni i la Història del nostre poble.

Les Trobades ens han as-sentat i consolidat entre els grups de recerca dels po-bles de la baronia, alhora que promouen els estudis i investigacions que ens obliguen a fer recerca en molts racons de la història i de la geografia climentona que no podem deixar per-dre per al coneixement i per a la memòria de les generacions que vindran.

La Trobada de Begues va comptar amb un extens programa que abraçava milers anys de migracions en el terri-tori de l’antiga baronia d’Eramprunyà. Durant el matí es va portar a terme la presentació de les ponències que ca-dascun dels grups integrant havia in-vestigat.

L’arribada dels segles XVI i XVII de centenars d’occitans a les nostre po-blacions va protagonitzar les xerrades del Centre d’Estudis Beguetans i de + de 1000. El Grehic de Castelldefels va presentar una interessant ponència sobre el possibles origen romà de Cas-telldefels. Des del Centre d’Estudis de Gavà ens van parlar de la integració social i cultural dels valencians d’Olo-cau que van arribar a aquesta població a començament del segle XX. I per finalitzar la sessió matinal la gent del Grup Tres Torres de Viladecans ens va posar al dia sobre les primers ona-des d’immigració que Viladecans va rebre, també, en les primeres dècades del segle XX.·

Aprofitant, fins i tot, l’estona abans del dinar que vam compartir els parti-cipants, es va fer una interessant visita

a la cova de Can Sadurní en la que s’han trobat vestigis d’ocu-pació des del Paleolític. Manel Edo, un dels arqueò-legs que està treballant en l’excavació de la cova (a la fotografia) va explicar com estava l'exca-vació i els estrats en que fins ara s’han documentat fins a 33 episodis d’ocu-pació, les principals descobertes que s’hi ha fet i va presentar l’Encantat de Begues, una figureta antropomorfa de ceràmica que és la més antiga que fins ara s’ha documentat a Catalunya.

La sessió de la tarda es va iniciar amb la presentació del treball que està por-tant a terme l’equip que excava Can Sadurní i que presentava la hipòtesi de l’abandonament de la cova per part de la comunitat neolítica que l’ocupava

per establir-se en el complex miner de Can Tintorer. La petjada occitana a Gavà, els moviments migratoris en època dels March, els refugiats de la guerra del 36-39 i el Consell municipal de la Convivència a Viladecans, la presentació de les piràmides de pobla-ció dels 40 darrers anys a Sant Climent i l’emotiu retrat d’una família emigrant que va venir des d’Alhama d'Almeria a Gavà, van omplir la tarda de coneixe-ment, experiència i, sobretot, de la vida dels nostres pobles i de la seva gent en els darrers sis cents anys.

Página 2

Ponències i comunicacions

Racons de Sant Climent

PESSICS D’ HISTÒRIA

Aquesta pedra es troba a una façana del carrer de l’Església de Sant Cli-ment. Sens dubte és tracta d’un re-lleu que devia formar part de la casa que anteriorment ocupava aquesta finca i que identificava, d’alguna manera, la família que hi vivia.

La forma recorda un pes de balança antiga i en la inscripció hi podem llegir clarament el IHS (Iesus), però no en sabem identificar la resta de relleus. Per la forma podria tractar-se

d’alguna mesura de pes, i, especu-lant, podríem suposar que en aquesta casa s’hi guardaven les mesures de pes i de volum de Sant Climent, que en l’edat mitjana i moderna eren un xic diferent en cada poble:

Els pesos de Sant Climent eren gai-rebé els mateixos que a Barcelona, però mentre a la capital una quartera de Gra pesava poc més de 69 quilos, al nostre poble n’havia de fer més de 73 !

PESSICS D’ HISTÒRIA

seu fill gran va continuar amb la nis-saga de mestres de cases en la nostra parròquia, però Francesc, el seu fill petit, va perdre la vida a la batalla de Sant Climent de la Guerra de Succes-sió, després de rebre una ferida d’es-pasa per part d’un soldat de l’exèrcit

de les dues corones.

Només en una generació aquesta fa-mília havia passat a lluitar per la de-fensa de les Constitucions Catalanes i contra l’exèrcit de la Corona Francesa de la que havia format part el seu pa-re.

... Els immigrants occitans es van integrar ràpidament?

Pera Condominas, era un mestre de cases del poble de Lo Condal, en el bisbat de Tula, es va casar a Sant Cli-ment l’any 1678. Va tenir fills i es va integrar ràpidament a la nostra vila. El

La immigració a la Parròquia de Sant climent de Ll. entre els anys 1500 i 1700, va ser la ponència que va pre-sentar Jaume Vendrell en nom de + de 1000. Històries de Sant Climent. Es tracta d’un treball que cercava tots els immigrants occitans arribats a la nostra parròquia entre els segles XVI i XVII i que van aportar una regenera-ció demogràfica molt important que va permetre que el nostre poble es refés dels episodis de pesta que de manera continuada es produïen i que va portar la pujança econòmica que a finals del segle XVII i abans de la Guerra de Successió a Sant Climent es pogués reconstruir l’església (tal i com avui la coneixem) i que alguns masos creixessin fins a convertir-se en alguna de les grans masies que avui en dia encara podem gaudir.

En aquest període van arribar al nostre territori més de 200 persones que representaven per-centatges força elevats de la població. Entre els anys 1610 i 1620, hi havia més d’un 30 % dels casaments amb la presència d’un occità i en els primers anys d'a-questa dècada la meitat dels testaments que es van fer a Sant Climent corresponien a gent vinguda des de bisbats occitans dom Comenges, Caors, Coserans o Narbona. Si la majoria de gent que arribava eren joves pagesos, també hi

trobem fins a 7 dones, diversos teixi-dors de lli, mestres de cases, un mes-tre de mines, preveres, un passamaner, un vidrier, ferrers, fusters i, fins i tot, un nunci de la Baronia d’Eramprunyà!

demogràfic del poble. També hi ha un augment de la natalitat per la ge-neració del baby boom, la qual arriba més tard que a la resta d’Europa.

1975-1996: estancament demogràfic per una dis-minució de la natalitat, menys migracions, situ-ació d’atur i crisi indus-trial.

1997-2008: increment de la població per dues raons: primerament, la gene-ració del baby boom arriba a l’edat de tenir fills i en segon lloc, hi ha nova immigració al poble, especialment de la comarca del Baix Llobregat.

En la que, sens dubte, va ser la xerra-da més divertida de tota la Jornada, Martí Pizarro va presentar el treball d’Elisenda Comas que analitzava l’e-volució de l’estructura demogràfica de la població de Sant Climent en tres moments de la història recent.

La concreció de les tres dates escolli-des per a la investigació (1975, 1996 i 2008) ens mostra el canvi de tendènci-es en els corrents migratoris molt im-portant en només una trentena d’anys:

1951-1975: augment de la població per l’arribada de gent des d’Espanya, especialment des de l’any 1963 (correspon a la segona onada migratò-ria de Catalunya) que canvia el perfil

Només afegir que és difícil determinar un model teòric concret per les pirà-mides obtingudes en un municipi com Sant Climent, on la població és inferi-or als 4.000 habitants. Especialment, per les variacions que es donen per la mortalitat o natalitat.

Página 3

Sabieu què ...

... del regne de fransa, del Bisbat de ...

La població de Sant Climent de Ll.: 2008-1996-1975

Si en voleu saber més: http://universitatdesantcliment.blogspot.com.es/

Si en voleu saber més: http://issuu.com/universitatdesantcliment/docs/piramides_de_poblacio_sant_climent

CORRELLENGUA 2015

La immigració a Sant Climent en els segles

XVI i XVII i en la Catalunya del segle XX.

A càrrec d’Albert Esteve, Martí Pizarro i Jaume Vendrell.

Divendres, dia 4 de desembre de 2015,

A les 9 del vespre,

Al Casal de cultura de Sant Climent de Llobregat

Organitza: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

Col· labora: Ajuntament de Sant Climent.

UNIVERSITAT DE SANT CLIMENT

burgesia barcelonina amb capital d’origen comercial. En aquest segles es produeix un procés de concentració de la propietat, facilitat pels episodis de pesta que esborren famílies senceres. Augmenten en algunes zones les propietats mitjanes i disminueixen els petits propietaris que esdevindran jornalers a comte d’altri: aquests pagesos menuts davant de les conjuntures de crisi que es van repetint cíclicament, es veuen abocats a l’endeutament, inicialment poc impor-tant, però que anirà consolidant–se fins a, sovint, la pèrdua de la propietat. A Catalunya es generalitzen els censals, de baix interès i de caràcter indefinit, que es comencen a demanar en ocasions puntuals i que queden eliminats al tornar el total del préstec. També trobem les “vendes a Car-ta de Gràcia” que suposa la venda d’una part de la propietat amb la condició de poder-la recuperar al tornar la mateixa quantitat prestada, com comprovem que també passa amb els pagesos climentons. Entre els principals creditors hi figuren els grans propietaris i els burgesos de Barce-lona, que inverteixen part dels seus benefi-cis en les rendes futures que els proporcio-naran els préstecs deixats. Per dissimular la usura es parla de “Venda” i s’utilitza la fórmula jurídica de “venedor i compra-dor” . I encara més pesta! A més els episodis de pesta es van repro-duint cíclicament. Especialment dura va ser la plaga que els anys 1651 i 1652 va assolar el nostre territori, amb 125 i 112 morts cadascun d’ells. Hi ha famílies, com els Nebot, que perden fins a deu dels seus

Segles XVI i XVII. Sant Climent en prou feines s’havia refet de les pestes del segle XIV. Alguns masos van quedar buits. Moltes terres cultivades s’havi-en abandonat. En el segle XVI la guerra civil catalana també havia produït períodes d’inse-guretat al Camí Ral. Els Remences Ben al contrari del que està passant a tot el país, un grup de 43 famílies d’Eramprunyà es reuneixen en un consell en el que decidei-xen no participar del sindicat remença que d’acord amb la reina Maria, esposa d'Alfons el Magnànim pretenien recaptar i elegir sín-dics per a redimir la remença. Aquest grup de pagesos, s’alien amb el seu senyor Lluís Marc per oposar-se radicalment al plet dels remences. Un grup important d’aquest pagesos és de Sant Climent i hi podem reconèixer alguns cognoms arrelats al nostre poble: Bonet, Moragues, Fulquet, Soler, Bardina, …La majoria de pagesos remences d’Eramprunyà no desitjaven alliberar-se del mals usos: per a ells, el pagament dels talls eren una taxa superior que no volien pagar. Ja els estaven bé els mals usos que s’aplicaven només de forma excepcional Per les dades que es poden extreure dels capbreus estudiats, la majoria de pagesos són tinents mitjans i petits, que no posseïen la terra de manera contigua; tenien una peça

aquí i una altra allà. Aquest fet suposa més feina, pèrdua de temps, de mitjans i un me-nor rendiment. Segons el capbreu de 1391, hi ha 43 pagesos que tenen menys de 4 peces;

tres, d’ells també tenen masos; 22 pagesos

tenen entre 4 i 10 peces de terra, dels que 2 tenen masos ; i els 5 pagesos que tenen més

de 10 peces, tenen tots masos. Canvi en el model de propietat Al llarg dels segles XVI i XVII aquesta pro-pietat li és en bona part arrabassada per la

membres. Segons la tradició popular només les pregaries i les processons dedicades a Sant Sebastià, que ja tenia un altar en l’es-glésia, van contribuir a vèncer l’epidèmia i en agraïment el culte que ja se li professava es va incrementar amb la creació d’una con-fraria i el posterior nomenament com a co-patró de Viladecans. Ni l’arribada dels primers fluxos migratoris des d’Occitània que havien tingut lloc a inicis d’aquest segle permeten la recupera-ció demogràfica, tot i que n’amorteixen les conseqüències. A més de la forta incidència dels episodis de pesta, en el segle XVII, s’hi afegeixen tot un seguit de fets violents que agreugen la pèr-dua de població. Entre 1693 i 1697, ens trobem amb 342 morts, amb la coincidència d’un episodi de pesta i la guerra contra França. Tot el segle XVII està marcat per les ocupacions dels exèrcits francesos i els Tercios castellans. En el XVII és dur amb guerres constants amb els castellans i amb els francesos: 11 homes moren per les armes, a mans dels castellans (2, l’any 1641), dels quals diver-sos soldats, un francès, …. Les ocupacions de cases són constants i en tenim una prova en un document de l’arxiu de ca l’Aleix en que es fa constar en un lloguer que si s’allotgen tropes les despeses aniran a càrrec del propietari i no del lloga-ter. L’esperança del segle XVIII Tot i que l’estat de guerra i el pas de tropes devia ser constant, a començament de segle la situació econòmica era prou bona per a que els climentons aixequessin l’església de nou, construint una nau més gran (la que coneixem actualment) i que es refessin i engrandissin alguns masos. Però ... També va arribar la Guerra de Successió...

Com era el Sant Climent d’aquests temps

Sant Climent: un Sentiment!

http://universitatdesantcliment.blogspot.com/

Correu electrònic: universitatdesantcliment@gmail.com

PESSICS D’ HISTÒRIA Página 4