original arxius 46continguts.cultura.gencat.cat/arxius/butlleti/hemeroteca/...2 arxius 46 de totes...

AR

XIU

S46

CCultura Arxius

Editorial. Una exposició percompartir records, exposar raons,recuperar la història, pàg. 1 /Qüestions de treball. La Norma deDescripció Arxivística de Catalunya(NODAC): un repte acomplert, pàg. 3/Noticiari. pàg 6 / Rerefons. 4tLaboratori d’Arxius Municipals,pàg. 18 / Seminari InternacionalArxius Notarials: Gestió i Memòria,pàg. 19 / Commemoració del 75aniversari de la proclamació de la II República a Tarragona, pàg. 20 / La web de l’Arxiu Històric del COAC,pàg. 21 / Memòries d’un arxivador desecà, pàg. 23 / Bibliografia. pàg. 23

Pri

mav

era

20

06

EditorialUna exposició per compartir records,exposar raons, recuperar la història

Entre el 4 de febrer i el 12 de març de 2006ha tingut lloc al Palau Moja de Barcelonal’exposició El retorn dels documents confiscatsa Catalunya. Durant cinc setmanes (28 dies

de portes obertes) l’han vist 30.120 per-sones, amb una mitjana diària de 1.075 vi-sitants –135 persones/hora. Gairebé cadadia, a primera hora del matí, homes i dones

Original Arxius 46 7/9/06 10:02 Página 1

2A

RX

IUS

46

de totes les edats han fet cua per entrar: desde gent gran que va viure la guerra fins agent jove que en els darrers temps ha vistcom tots els mitjans de comunicació trac-taven insistentment el tema dels equívo-cament anomenats papers de Salamanca.

El president de la Generalitat de Catalunya,Pasqual Maragall, i la consellera de Cultu-ra, Caterina Mieras, van presidir els actes d’inauguració. La gran expectativa que vangenerar, amb assistència de destacades per-sonalitats de la política i del món de la cul-tura, s’ha correspost amb un interès cons-tant de la ciutadania manifestat fins eldarrer dia de l’exposició. Tan gran ha estatl’interès, que més d’una trentena d’ajunta-ments d’arreu de Catalunya han sol·licitatd’acollir-la a la seva localitat.

La mostra, adreçada al gran públic, preténinformar de les raons d’aquesta llarga rei-vindicació que durant prop de 30 anys haocupat i preocupat bona part de la societatcatalana. En aquest sentit, s’ha consideratnecessari recordar els orígens de la histò-ria, la confiscació i la repressió, per tal defer més comprensibles els motius de la re-clamació. D’altra banda, s’ha consideratoportú i just de fer un repàs de tot el llargprocés de reivindicació, per deixar cons-tància de les actuacions i les argumenta-cions fetes des de Catalunya i en reconei-xement a tots aquells que hi han partici-pat d’una manera o altra, fossin polítics,professionals dels sectors més directamentafectats o ciutadans en general. Finalment,també s’ha considerat imprescindible mos-trar l’objecte del conflicte, triant per a l’ocasió alguns dels documents confiscatsque ja han retornat i donant informació so-bre el que resta per retornar. Ambdues coses permeten valorar la part de memò-ria històrica que ara ens és possible recu-perar.

En resum, l’objectiu ha estat explicar la llar-ga història viscuda pels documents confis-cats a Catalunya, per tal de donar-la a conèixer i compartir-la amb qui vulgui re-memorar-la. El nombre de visites rebudes,els comentaris recollits i les 400 pàginesamb dedicatòries dels dos volums del llibrede signatures, n’avalen la bona acollida aBarcelona.

Sens dubte, el fet que l’exposició s’hagi or-ganitzat amb motiu de l’arribada dels pri-mers documents restituïts a Catalunya,l’ha convertit en una exposició molt singu-lar: desitjada per molta gent i considera-da una mica de tothom. Són moltes les per-sones que l’han visitat per compartir re-cords, sentiments i esperances. Hi ha qui s’ha emocionat recordant escenes viscudeso antics relats de parents i amics. D’altres,han resseguit els documents exposats bus-cant-hi referències personals o familiars.Alguns pares i educadors hi han vist unaoportunitat per transmetre valors demo-cràtics als més joves (pau, justícia, ètica,memòria col·lectiva, convivència, etc.). I elsque coneixien més el tema o alguna de lesseves vessants, han observat els materialsbuscant suggeriments per a noves línies derecerca.

Individualment, en família, amb amics o engrups organitzats, els visitants han deixatel seu testimoni en el llibre de signatures.Un nombre considerable de dedicatòries esfan en homenatge als éssers estimats quevan patir la dictadura (avis, pares, oncles,etc.); també són molts els escrits que des-itgen que uns fets semblants no tornin apassar mai més, o que expressen la sevaalegria i satisfacció perquè finalment s’hafet justícia. Així mateix, són nombroses lesdedicatòries que donen les gràcies a tots elsque han fet possible el retorn i, en conse-qüència, han col·laborat a recuperar la nos-tra memòria col·lectiva. Els visques a Cata-lunya són presents en moltes planes, comtambé ho és la reclamació dels documentsde persones físiques i jurídiques privadesque encara resten a l’Arxiu de Salamanca.

La clausura de l’exposició a Barcelona noserà una oportunitat perduda per aquellsque encara desitgin veure-la, perquè, a par-tir del mes de maig, el Departament deCultura inicia la seva itinerància a Lleida,Manresa, Amposta, Girona, Perpinyà i Tar-ragona. Per a la itinerància, l’ANC ha ela-borat una carpeta didàctica adreçada a l’alumnat de d’ensenyament secundari, queinclou documents i materials gràfics i au-diovisuals exposats.

Paral·lelament a la difusió sobre el retorndels documents confiscats, la Subdirecció


3

AR

XIU

S46

Qüestions de treballLa Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC):un repte acomplertComitè de Normes

general d’Arxius continua la seva tasca perfer possible el segon retorn establert per laLlei 21/2005, de 17 de novembre, de resti-

El projecte d’elaborar una Norma nacionalde Descripció Arxivística sorgeix a partir del’aparició de la Norma Internacional deDescripció Arxivística ISAD(G) en les sevesdiferents versions, la darrera publicada l’any2000, en el marc de XIVè Congrés Interna-cional d’Arxius, a Sevilla. La traducció ca-talana, també publicada pel Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya il’Associació d’Arxivers de Catalunya, datade l’any 2001.

La ISAD(G) és només una guia general pera l’elaboració de les descripcions que, a laseva introducció, conté tot un seguit de re-clams que conviden les comunitats arxi-vístiques d’arreu a crear normes nacionalsque la desenvolupin.

Partint, doncs, d’aquests reclams, des delDepartament de Cultura de la Generalitatde Catalunya i l’AAC, sorgí la proposta decrear un grup de treball ampli amb l’encà-rrec d’elaborar un estàndard de descripciófonamentat en els principis i propostes dela ISAD(G) per als arxius de Catalunya. Lavoluntat és disposar d’una eina que ajudi anormalitzar la descripció arxivística a Ca-talunya.

La formalització del projecte començà a ges-tar-se el juliol del 2001 i fou aleshores quanes definí, se’n féu el primer esquema d’or-

ganització i es fixaren els membres que n’havien de formar part. Amb la creació dela Subdirecció General d’Arxius del Departa-ment de Cultura (2004), es donà un nou im-puls al projecte i es crearen els grups de tre-ball que tracten les particularitats de ladescripció de determinats tipus de docu-ments i de l’elaboració de les referències bi-bliogràfiques integrades en la descripció ar-xivística.

Una fita important del projecte va ser la pre-sentació de la versió provisional de la Nor-ma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), en el marc de les X Jornadesd’Arxivística de Catalunya celebrades a Te-rrassa els dies 18, 19 i 20 de maig de 2005,la seva edició a la web de la SGA i la sevadifusió per Arxiforum. Aleshores, es va obrirun període d’esmenes, de l’1 de juny al 30de setembre de 2005, per tal que els arxi-vers dels arxius de Catalunya poguessinadreçar esmenes i suggeriments al Comitède Normes de Descripció.

Ara, després de considerar i debatre les es-menes presentades pel col·lectiu d’arxivers,editem finalment a la web de la SGA la NO-DAC definitiva, la qual és previst que siguipublicada pel Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya i l’AAC. Tambéés prevista la seva traducció a altres idio-mes.

tució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de laGuerra Civil.


4A

RX

IUS

46 Com és la Norma que s’ha elaborat?

q És l’instrument creat per a desenvoluparla ISAD(G), fer-la compatible amb altresnormes específiques i adequar-la a la rea-litat dels arxius de Catalunya.

q És l’eina que els arxius catalans han d’uti-litzar per a l’elaboració de les descripcionsarxivístiques.

q La NODAC ha estat elaborada per a la se-va aplicació a tots els arxius de Catalunya,indistintament de la seva titularitat o laseva tipologia.

q És també aplicable a tots els fons i docu-ments, independentment del tipus, la for-ma o el suport.

q És una eina que pot ser aplicada en totesles fases del cicle vital dels documentsd’arxiu i la informació que es ressenyi enuna o altra fase divergirà, en el nombred’elements que s’informen o en l’apro-fundiment de la informació que es res-senyi.

q Es fonamenta en un conjunt de principisgenerals i subprincipis que giren a l’en-torn de la descripció, els quals són fruitdels principis adquirits de la teoria arxi-vística i de les conclusions que es deri-ven de l’experiència acumulada en lesnostres pràctiques descriptives.

q És una eina per a la descripció i no ha deser utilitzada per tractar altres aspectesde tractament arxivístic o de gestió delsdocuments (classificació, calendari deconservació, controls d’usuaris, etc.).

q La NODAC no és un format de descripció,és a dir, no determina l’ordre ni la formade presentació dels elements a l’hora defer la descripció o de comunicar-la.

q Tampoc no és un format de codificació,perquè no estableix codis ni convencionsper identificar i caracteritzar els elementsde la descripció o el seu contingut de ca-ra a permetre’n l’intercanvi o la manipu-lació automatitzades.

q No és un manual d’identificació de fons,sèries, etc. però sí que fa un esforç con-siderable per dotar de contingut teòric elsnivells que la Norma considera norma-tius.

q És una norma que permet l’elaboració delsprincipals instruments de descripció que

es deriven de la definició dels distints ni-vells de descripció.

q La NODAC s’articula en set àrees d’infor-mació descriptiva que apleguen els vint-i-sis elements identificats i definits perla ISAD(G), els quals poden ser combinatsde la manera que es cregui més conve-nient per construir la descripció d’una de-terminada unitat arxivística.

q És una Norma que regula els contingutsde les descripcions arxivístiques mitjan-çant un conjunt de regles generals i unconjunt de regles específiques, per nivellsde descripció i per tipus de documents.Les regles han estat codificades per a fa-cilitar-ne la citació.

q L’esquema que segueix la NODAC per in-formar cadascun dels elements, recull lesregles generals de la ISAD(G) però va mésenllà, donant-li una molt més gran am-plitud conceptual mitjançant la forma-lització de regles específiques per nivellsi tipus de documents.

q La NODAC presenta una taula que recull,en els distints nivells descripció, els ele-ments obligatoris, opcionals o recomanablesd’informar.

q La Norma conté una gran diversitat d’e-xemples, que recullen la varietat de tipusde fons i documents que es conserven aCatalunya, l’heterogeneïtat dels nostrescentres d’arxiu i la gran diversitat d’ur-gències descriptives acumulades.

q En la construcció dels exemples hi ha lavoluntat d’il·lustrar l’ús de la tècnica dedescripció multinivell i de reflectir l’apli-cació de diferents conceptes bàsics de l’arxivística actual. La documentació aquè fan referència els diversos exempless’ha extret o s’ha inspirat en els fons i do-cuments que es conserven als arxius deCatalunya i la informació que mostren haestat consignada d’acord amb les reglesque estableix la NODAC.

q Un seguit d’exemples clou la Norma. Estracta d’exemples complets per a un ma-teix fons, que inclouen la descripció desdel nivell més alt, el de fons, fins el méspetit, el d’unitat documental simple, quecombinen els distints elements de les setàrees descriptives per a diferents tipus defons.


5

AR

XIU

S46

q També forma part de la Norma un Glossaride termes, que han estat definits dins delcontext particular de la NODAC.

q Finalment, per tal de facilitar la localit-zació i la consulta de les regles, s’ha ela-borat un índex analític i un altre de te-màtic, que són al final de la Norma.

L’esforç d’aquests darrers quatre anys de-dicats a l’elaboració de la Norma, en el qualha participat més de quaranta arxivers quetreballen en arxius de Catalunya, no tancaun projecte tot just començat, el d’avançaren la normalització de la descripció arxi-

vística. Resten, encara, qüestions que laNorma no resol: el desenvolupament de pro-gramaris informàtics que permetin apli-car-la, el desenvolupament de la ISAAR(CPF), la definició de formats d’intercanvi,etc.

Alhora, perquè la Norma de DescripcióArxivística de Catalunya sigui útil i vàlida,cal el compromís dels professionals d’apli-car-la i, el dels promotors, d’avaluar-la pe-riòdicament a fi d’actualitzar-la. Només així s’avançarà en el camí de la normalit-zació.


6A

RX

IUS

46

Subdirecció general d’Arxius

Edició al web de la SGA de la NODAC definitivaFinalitzat el període d’esmenes i després de con-siderar i debatre les esmenes i suggeriments pre-sentats, editem finalment al web de la SGA laNODAC definitiva, la qual és previst que siguipublicada pel Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i l’AAC. També és pre-vista la seva traducció a altres idiomes.

Dipòsit de dotze documents de Llívia i laCerdanya dels segles XIV i XVEl 24 de març de 2006 va tenir lloc, a la seu del’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’acte de lliu-rament de dotze documents històrics referentsa la vila de Llívia i a la Cerdanya, dels segles XIVi XV, que havien estat comprats pel Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any2001 i que, el 2005, foren restaurats per encàrrecde la Subdirecció general d’Arxius.Es tracta d’un conjunt força excepcional, per laprovinença i la singularitat dels documents, en-tre els quals n’hi ha diversos que foren atorgatspels reis de Catalunya-Aragó. El més antic és de1303 i, el més tardà, del 1499. Onze són de per-gamí i un és de paper. Es tracta de documentsd’un interès històric molt considerable. Llevatd’un, que conté uns capítols matrimonials da-tat a Vilafranca de Conflent el 1499, tots fan re-ferència, d’una manera o altra, a la Cerdanya i,molt assenyaladament, a la vila de Llívia, als seusprivilegis i al seu govern durant els darrers se-gles medievals.

AdquisicionsPer un import total de 2.023,70 euros i a partirdel pressupost d’enguany, partida: 670.0000.103,han estat comprats, mitjançant l’exercici del dretde tempteig en subhasta, els documents histò-rics següents: Liber geneologie Stephani GilabertiBruniquer notarii publici Barcinone (s. XVII), [10] +XXVIIII + [18]; Proyecto de terminacion del cimbo-rio de la catedral de Barcelona. Memoria (1890),autògraf de l’arquitecte August Font i Carreras,[39] f.; Ordenanzas formadas para el mejor régimeny govierno del Ayuntamiento de la Ciudad deBarcelona (1789), 22 f.; i sis lots de documents delfons de la família Freixas (Vilafranca del Penedès):Títol de batxiller en dret civil de la Universitatde Cervera a nom de Lluís Freixas i Blanch (1777),pergamí; Nomenament de regidor de l’Ajunta-ment de Vilafranca del Penedès a favor del Dr.Lluís Freixas (Aranjuez, 21 gener 1798), 2 f.; 38cartes de la família Freixas (1747-1901), entre lesquals n’hi ha una de J. Rubió i Ors, dues de J.

Noticiari

Morgades i Gili i una de J. Collell, i 5 documentssolts (1809-1876); 9 cartes de M. Menéndez yPelayo (1886-1892); 1 carta (1984) i una targetaescrita (1895) de Josep Torras i Bages a RamonFreixas; i 11 postals a Ramon Freixas, tramesesper E. S. Dodgson des de Londres (1902-1903).


7

AR

XIU

S46

gles XIX-XX, que, el dia 11 d’abril del 2006, forenformalment oferts en donació a la Generalitatde Catalunya pels germans Beatriz, María Reyesi Mauricio Torra-Balari Cera. Properament es pro-cedirà al seu ingrés a l’ANC, a la seva descripciói a la tramitació de la donació.

Conveni de la SGA d’implantació d’un sistemade gestió documental La Subdirecció General d’Arxius ha signat unconveni amb l’Àrea de Cultura de la Diputacióde Barcelona, el Col·legi de Secretaris i Interven-tors de l’Administració Local de Barcelona il’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, que técom a objectiu desenvolupar un model de ges-tió documental aplicable a d’altres municipis decaracterístiques similars.El mètode de treball està basat en l’aplicació dela Norma ISO 15489, desplegada a partir de lautilització de tècniques d’anàlisi de la produc-ció, amb l’objectiu d’incidir en la gestió docu-mental mitjançant la demostració de les possi-bilitats reals de racionalització i economia(productiva i de treball), que aporten els sistemade gestió documental.La intervenció arxivística en les auditories delscircuits administratius, com a tècnica basada enl’estudi i avaluació del tractament de la docu-mentació, permet la implicació de l’arxiu en unmoment previ a la generació dels documents, iobre la possibilitat de vincular l’arxiu amb elsobjectius estratègics de l’organització.Tanmateix, les auditories, com a anàlisi d’acti-vitats i productes a partir del procés de revisióde polítiques, procediments i mètodes de treball,possibiliten la implantació dels diferents ele-ments del sistema de gestió de documents d’u-na forma natural, associada als diferents Manualsde Procediment, com a peça clau en la implan-tació d’un model de gestió documental integraten un procés estratègic de millora, des del puntde vista de l’organització. En aquest sentit, el pa-per dels Manuals de Procediment, com a docu-ment normatiu i regulador de la gestió i la qua-litat, pot esdevenir una garantia de funcionamentdel sistema A banda d’intentar desenvolupar una metodo-logia que faciliti la implantació dels SGD, i al ma-teix temps reforci el paper dels arxius en el si deles organitzacions, les institucions que integrenel pla pilot tenen la intenció d’estendre l’expe-riència a altres municipis petits i mitjans, coma referència pel que fa a la gestió documental.

Constitució del Consell Nacional d’ArxiusEl proppassat 28 de març el Govern de laGeneralitat va aprovar el Decret 52/2006, de 28de març, sobre la composició i el funcionamentdel Consell Nacional d’Arxius (DOGC 4604, de 30de març de 2006). Aquest Decret va entrar en vi-gor l’endemà de la seva publicació i substitueixel Decret 177/2003, de 8 de juliol.

Intervenció a l’arxiu de l’Ateneu BarcelonèsHa estat conclosa una primera fase d’actuacióarxivística en el fons de l’Ateneu Barcelonès con-sistent en la revisió general del fons, la seva reins-tal·lació en contenidors nous, la concentració dela part històrica en un mateix espai i l’estudi dela seva estructura, amb la consegüent elabora-ció d’un quadre de classificació i d’una base dedades per a l’elaboració d’un nou inventari.Aquests treballs posen unes bones bases de ca-ra a la descripció sistemàtica del fons, que subs-titueixi el repertori sumari existent. Aquesta in-tervenció ha estat portada a terme per l’arxiveraSra. Núria Téllez i Rodero, segons l’encàrrec i elguiatge de la SGA.

Fons Torra-BalariEls darrers dies del mes de març, tècnics de laSGA recolliren una part significativa del fons fa-miliar i empresarial de la família barceloninaTorra-Balari, que era a la Torre E. Cera. Es tractad’uns 10 metres lineals de documents dels se-


8A

RX

IUS

46

Amb l’aprovació d’aquest nou Decret s’ha acon-seguit que aquest òrgan consultiu estigui formatper una major representació del sector profes-sional i de la societat. A més a més, amb la cre-ació de la Comissió Permanent, que prepararàels assumptes que haurà de tractar el Ple i faràun seguiment dels acords presos, es pretén mi-llorar-ne el seu funcionament.El Consell Nacional d’Arxius és un òrgan con-sultiu de l’Administració de Catalunya en ma-tèria d’Arxius, adscrit a la Conselleria de Cultura.Preveiem poder realitzar l’acte de constitucióabans de finalitzar el propvinent mes de juny.

Arxiu Nacional de Catalunya

L’ingrés de la documentació de la CompañíaAnónima Hilaturas de Fabra y Coats de laColònia BorgonyàEl 1895, l’empresa britànica J&P Coats establí unafàbrica de filatures a Sant Vicenç de Torelló i cons-truí la colònia Borgonyà, coneguda popularmentcom la Colònia dels Anglesos. El 1903 aquestaempresa es fusionà amb la Sucesora de Fabra yPortabella, de Sant Andreu del Palomar, donantlloc a la Compañía Anónima Hilaturas Fabra yCoats, actualment Coats Fabra, S.A. Arran deltancament de la colònia l’any 2000, l’Ajuntamentde Sant Vicenç de Torelló es feu càrrec de la do-cumentació conservada a les seves instal·lacionsque ara ha ingressat a l’ANC.El fons ha estat objecte d’un primer tractamentin situ que ha permès la identificació de les prin-cipals sèries que el composen, que inclouen do-cumentació de la Direcció General, de gestió delpatrimoni moble i immoble, de gestió dels re-cursos econòmics, d’activitat productiva i co-mercial i de gestió del personal. El volum de ladocumentació és de 188 metres lineals de pres-tatgeria i agafa un arc cronològic entre 1894 i2001. Valorades les condicions de conservació aquè havia estat sotmesa, amb anterioritat al seutrasllat a l’ANC, la documentació ha esta desin-fectada i desinsectada. Després del seu ingrés,el fons resta fora de consulta a l’espera del seutractament arxivístic definitiu.

La signatura del nou contracte de cessió del fons Pau CasalsEl proppassat 15 de març, a la Vil·la Casals -Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell,va tenir lloc la signatura del nou contracte decessió del fons Pau Casals, entre la Consellerade Cultura, Hble. Sra. Caterina Mieras, i el presi-dent de la Comissió Executiva de la Fundació PauCasals, Sr. Joan Carles Brugué. El nou contractesubstitueix el signat el 14 d’abril de 1998 i supo-sa la consolidació de la col·laboració entre amb-dues institucions en la recuperació, preservaciói difusió d’aquest llegat.

El fons es compon de materials de diverses pro-cedències. En primer lloc, la documentació con-servada originàriament al Museu Pau Casals, in-gressada a l’ANC en el moment de la signaturadel primer contracte, que és inventariada i a dis-posició dels investigadors segons el que s’esta-bleix en el contracte ara signat. En segon lloc, lespartitures i llibrets de l’Orquestra Pau Casals i ladocumentació provinent de la casa de Pau Casalsa Puerto Rico, conservada per la seva vídua a laseva residència de Washington. Part d’aquest da-rrer material va ser portat a Catalunya l’any 2001i es preveu portar el que resta al llarg del pre-sent any 2006. Finalment, forma part del fons unseguit de col·leccions de documentació diversasobre el músic, aplegades per admiradors de PauCasals i lliurades directament a la Fundació Pau Casals com a testimoni del seu homenatgei gratitud.A més de la documentació que resta ingressarprocedent de la casa de Puerto Rico, en el futures preveu la col·laboració de l’Ajuntament dePradra de Conflent per a l’ingrés de documenta-ció sobre els anys d’estada de Pau Casals en aque-lla vila i sobre els festivals realitzats en home-natge a la seva figura. Aquestes actuacionsdibuixen un futur de col·laboració intensa entreel Departament de Cultura i la Fundació PauCasals per al tractament definitiu i difusió de to-ta la nova documentació ingressada i per in-gressar, de moment, fora de consulta.

Els expedients de contractació d’infraestructures ferroviàriesEl 14 de març d’enguany, van ingressar a l’ANCels expedients de contractació d’obres d’in-fraestructures ferroviàries que foren generatsdurant el període 1962-1984 pels organismes ads-crits a les delegacions provincials del Ministerid’Obres Públiques i del Ministeri de Transports,essent rebuts per la Generalitat arran dels tras-passos de competències. Els expedients formenpart de cinc sèries documentals atenent el tipusde xarxa ferroviària i l’objecte de contractació:ferrocarril metropolità de Barcelona, actuals fe-rrocarrils de la Generalitat, RENFE, equipamentsi infraestructures, que desglossats per cadascundels productors sumen uns 8 ingressos.El seu volum és d’uns onze metres lineals, ambun total de 98 expedients que també inclouenplànols. L’Arxiu Central del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques ha descrit,en base de dades, el catàleg de la documentaciótransferida a l’ANC.

L’ANC rep un llibre amb còpies d’actes de les sessions del Comitè Permanentd’Indústria del període republicàRecentment l’ANC ha ingressat documentaciódel Comitè Permanent d’Indústria de laGeneralitat de Catalunya del període republicà.


9

AR

XIU

S46

Es tracta d’un llibre enquadernat amb les còpiesde les actes número 162 a 165, que corresponena les sessions d’aquest Comitè que es van realit-zar entre els dies 30 de març i 25 de maig de 1936.Les actes, d’una mitjana d’uns 30 folis cadascu-na, estan signades pel president del Comitè –JoanComorera i Soler, conseller d’Economia i Agri-cultura– i el secretari, Emili Colom, i són de graninterès per a l’estudi de la política de la Genera-litat en matèria d’indústria.Aquest volum, juntament amb un altre amb cò-pies d’ordres i decrets del Departament de Pro-veïments, van aparèixer barrejats amb els llibresde la biblioteca de l’Arxiu Comarcal de l’AltEmpordà, que els ha lliurat a l’ANC per tal de res-tituir-los al fons Generalitat de Catalunya (SegonaRepública).

La publicació ha estat pensada, essencialment,per a un lector jove -preadolescent-, en edat es-colar, al que se li volen explicar quines són lesfuncions principals de l’Arxiu Nacional deCatalunya i quins són els fons documentals mésimportants que aplega.El llibret trenca amb la imatge tòpica de l’arxiucom a institució que només es dedica a conser-var documents per als investigadors especialit-zats. Presenta una imatge actual de l’ArxiuNacional de Catalunya: un centre d’arxius mo-dern, capdavanter en la utilització de les tecno-logies de la informació i del coneixement, i onhi treballen tècnics especialitzats. Emfatitza elstrets estructurals de la seva seu: un edifici fun-cional, concebut i planejat des del seu inici peral seu ús d’arxiu, dissenyat pensant en l’accésde persones que tenen minusvalideses, amb mo-dernes condicions de seguretat, etc.Aquesta publicació per les seves característiques,a més de ser un bon recordatori dels 25 anys del’Arxiu Nacional de Catalunya, esdevindrà tam-bé una excel·lent eina de difusió per al ServeiDidàctic del propi Arxiu Nacional de Catalunya,en la seva tasca de fomentar una utilització méseficaç de les fonts documentals entre la pobla-ció escolar.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Els ajuntaments de Borrassà i Torroella deFluvià dipositen documents a l’arxiu comarcalLÁjuntament de Borrassà ha ingressat 28 cap-ses i 102 llibres de documentació municipal delsanys 1912-1995, que sumen quatre metres line-als. També, lÁjuntament de Torroella de Fluviàha ingressat 18 capses i 46 volums de docu-mentació municipal dels anys 1940-1977, que su-men 4,50 metres. Ambdós fons municipals hanestat descrits amb el programari GAC.

Catàleg d’una col·lecció de 5.435 escriptures (1566 /1984)Aquesta col·lecció d’escriptures soltes prové delÁrxiu del Districte Notarial de Figueres i hanestat descrites individualment amb el progra-mari GAC, que permet fer recerques des de di-ferents camps. En especial serà de gran utilitatper a cerques genealògiques. Ocupa un total de136 capses, que sumen divuit metres lineals imig.

Ingrés del fons de lÁteneu de Borrassà (1935-1993)Interessant fons d’aquesta societat recreativa icultural local, del qual sobretot cal destacar-nela sèrie dáctes de les reunions, que s’ha con-servat sencera. Ocupa tres capses i quatre vo-lums.

Publicació de la «Petita història de l’Arxiu Nacional de Catalunya» L’Arxiu Nacional de Catalunya, en el marc de lacelebració del 25è aniversari de la seva creació,ha promogut l’edició de la Petita Història de l’ArxiuNacional de Catalunya que, editada per la edito-rial Mediterrània S.L. de Barcelona, correspon alnúmero 202 de la seva col·lecció “Petites histò-ries”. Els autors del text són: Pilar Reverté, MiquelPérez i Francesc Olivé, tècnics del mateix ArxiuNacional de Catalunya que desenvolupen les se-ves tasques en el Servei Didàctic del Centre. Lesil·lustracions de la publicació –com totes les al-tres de la col·lecció– han anat a càrrec de la il·lus-tradora osonenca Pilarín Bayés.L’obra es planteja com un recorregut didàctic perles funcions, procediments i tasques de l’ArxiuNacional de Catalunya, en especial de totes aque-lles que tenen per objectiu projectar i comuni-car la memòria històrica als ciutadans.


10A

RX

IUS

46

Exposició Narcís Monturiol a CadaquésHa tingut lloc durant la Setmana Cultural, elsdies 22 abril fins al 7 de maig, a la Sala Llarga dela Societat “LÁmistat” de Cadaqués. S’hi han ex-hibit documents originals dels Ictineus dissen-yats per aquest inventor empordanès, així comtambé dos contractes notarials originals deixatsen préstec per l’Arxiu Comarcal.

50è aniversari de lÍnstitut dÉstudisEmpordanesosDins de la programació d’actes celebradors alllarg de l’any, s’ha organitzat un cicle de confe-rències a diferents pobles altempordanesos i el28 abril va tenir lloc a la Casa de Cultura de Llançàla conferència “La institució notarial. La notariade Llançà”, a càrrec dÉrika Serna.

Arxiu Comarcal del Bages

Curs d’Introducció a la PaleografiaEls Amics de l’Art Romànic del Bages i l’ArxiuComarcal del Bages organitzaren aquest curs elsdies 25 de febrer i 4, 11 i 18 de març a la seu del’Arxiu Comarcal. Les sessions foren impartidespel professor de la Universitat Autònoma MiquelTorras i Cortina.

Donació de la família Vilar-TorrensLa família Vilar-Torrens ha fet donació d’un con-junt de llibres, revistes, impresos i alguns docu-ments, de gran interès per l’Arxiu. Ens estem re-ferint, en molts casos, a col·leccions senceres:Butlletí del Centre Excursionista de Bages, Pax,Cròniques de l’Orfeó Manresà… , també desta-ca la col·lecció d’impresos –cartells del segle XIXi començament del segle XX. Així mateix, és re-marcable el manuscrit d’Albert Vilar, que contésetanta-dues receptes del temps que havia tre-ballat en una apotecaria. Es complementa ambdocumentació i manuscrits dels estudis d’Al-bert Vilar, centrada en temes econòmics (FàbricaNova, etc.); també hi ha documents de l’antigaAcadèmia Calmet. Es tracta d’uns 15 m.l., ques’afegeixen a la donació que va realitzar, fa unsanys, el musicòleg Josep Maria Vilar.

Donació del fons documental i de la biblioteca del Lingua ClubL’entitat Lingua Club, fundada l’any 1947, té elsantecedents en un grup de socis del CentreExcursionista de la Comarca de Bages que, desde l’any 1944, es reunien i feien classes de cata-là i, més endavant, de francès i esperanto. Undels grans impulsors va ser Modest Tuset i Canet(que fa uns mesos va fer donació a l’Arxiu d’unconjunt de llibres i, recentment, ens ha deixat).Havia estat uns anys exiliat a Occitània i va en-trar en la dinàmica de les societats políglotes.Altres personalitats ciutadanes han contribuït a

l’entitat: Àngel Llobet, Àngel Servet, Josep Rotllan,Ramon Salici i molts altres. El Lingua Club ha es-tat molt present a la ciutat a través dels cursos,dels actes culturals, del seu butlletí, sobretot finsels anys setanta. Fa uns mesos es va dissoldre i,a través del seu darrer president –Jaume Pons–,s’ha realitzat aquest ingrés. L’embalum és d’uns8 metres lineals.

Dipòsit del fons de l’Ajuntament de Monistrol de MontserratHa ingressat el fons documental de l’Ajuntamentde Monistrol del Bages. Aquest dipòsit respon ala sol·licitud que va formular l’Ajuntament ate-ses les condicions en què es trobava la docu-mentació, una actitud responsable i coherent pera la conservació del patrimoni. Es tracta d’unfons documental força important. Tot i ser moltcontemporani, també hi ha manuals del conselldels segles XVI i XVII i documentació de la cla-varia o del cadastre des del segle XVIII. Aquestadocumentació ha estat classificada i ordenadaabans de procedir al seu ingrés. Ocupa uns 500classificadors i diverses carpetes.

Col·laboració en l’exposició de Caixa ManresaIgnasi Domènech, mestre de cuinersIgnasi Domènech i Puigcercós va néixer a Man-resa, l’any 1874 i va morir a Barcelona l’any 1956.De ben jove es va familiaritzar en l’art dels fo-gons. En el seu aprenentatge ens hem de referira diferents ciutats: Manresa, Barcelona, Monistrolde Montserrat, Puigcerdà, Madrid, Burgos, París,Londres i altres llocs, on va tenir l’oportunitatde conèixer diferents cuines i cuiners –a Londres,treballarà sota el mestratge d’Auguste Escoffiera l’Hotel Savoy (1898). L’any 1899 s’instal·là aMadrid, essent el cuiner de l’ambaixada brità-nica i de cases nobiliàries, com els Medinaceli.El tombant de segle marcarà la seva com a es-criptor, com a divulgador, com a mestre de la cui-na. Escriurà unes trenta obres, editarà i dirigiràla revista El Gorro Blanco. No podem deixar d’es-mentar algunes obres: La Teca, impressionantobra de la cuina popular catalana que durant ge-neracions serà el llibre de referència a moltesllars del nostre país (gairebé vint edicions); Lacocina vegetariana moderna; Llaminadures; El artedel coktelero europeo o El carnet de cuina de l’excur-sionista.

Ingrés de Dissenys publicitaris de la Casa JorbaL’Arxiu ha ingressat uns cent-cinquanta origi-nals de la secció de dissenys de la Casa Jorba.Són un magnífic reflex de l’estètica dels anyscinquanta i seixanta, amb una tècnica i un llen-guatge publicitari molt característics. Hi trobemdissenys de Ramon Salisi, Joan Guitart, ManuelMarzo-Mart, Jaume Casacuberta, Ramon Riu,Dolors Punsà, etc. Alguns d’aquests autors pro-venen de l’escola del pintor Basiana i tots ells


11

AR

XIU

S46

han tingut una dilatada carrera artística. Aquestadonació l’ha feta la senyora Dolors Iglésias.

Donació del fons d’una família d’impressors deManresa, els Torra Manresa ha tingut una llarga tradició en el mónde la impremta: la nissaga dels Abadal –provi-nents de Moià-, els Coma, les impremtes Roca,Miralda, Fàbregas, El Progreso etc., totes dels se-gles XVIII i XIX. Són un exemple de la vitalitaten el món de la cultura impresa. L’Arxiu Comarcalrebrà la important donació del fons patrimonialde la família Torra, que durant generacions hanregentat la Impremta de Sant Josep (1882). Comva assenyalar el doctor Josep M. Gasol, ha estatuna impremta que s’ha distingit per la qualitati el rigor dels seus treballs. Seria molt llarg feruna llista de les edicions però, és obligat de feresment de les obres del pare Jaume Nonell i Mas,de l’historiador manresà Joaquim Sarret i Arbóso la revista Ciutat (d’una curta durada (1926-1928),però exponent d’una cultura elitista, amb escritsd’A. Soler i March, Fidel S. Riu i Dalmau, TomàsGarcés, L. Nicolau d’Olwer, J. Mª López-Picó, P.Font i Quer, Caterina Albert,Ventura Gassol, etc.).També va editar diferents diaris manresans, larevista Serra d’Or, llibres del CSIC i una obra debibliofília, una joia bibliogràfica, el Psalteri Coral.Fou imprès i enquadernat als tallers de la im-premta, amb un tipus de lletra fet a Alemanya.A més a més de proves d’impremta, diaris, fu-llets, goigs, opuscles, hi ha una interessant col·lec-ció fotogràfica, anterior a la guerra de 1936-1939,i una rica i evocadora sèrie de correspondència:de la impremta, de la família, de la guerra.L’Arxiu, conjuntament amb el Centre Culturaldel Casino, han organitzat una exposició amb elmaterial de la donació, amb el títol Cultura im-presa a Manresa, que es pogué visitar del 6 al 23d’abril.

Creació de L’Espai fotogràficEs tracta d’un espai destinat a exposició per-manent de material fotogràfic, que vol ser unpetit recorregut per diferents capítols de la his-tòria de la fotografia. El material que s’exposaprové de la donació de diferents arxius de fotò-grafs (àmpliadores, òptiques, etc.). Algunes deles peces que s’hi exposen són molt remarca-bles. Aquests tres darrers anys l’Arxiu ha in-gressat més de quatre-cents cinquanta mil ne-gatius, diapositives, plaques de vidre, gràcies ales aportacions dels arxius Gamisans, ModestFrancisco i Ignasi Rubinart, tot abraçant una granpart del segle XX.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

IngressosHa ingressat en dipòsit el fons de l’AteneuSantfeliuenc (1881-2000). Aquesta entitat, que

enguany celebra el 125è aniversari, conserva do-cumentació des de la seva fundació. Al llarg del’any 2006 s’organitzarà i descriurà tot el fons ies farà una exposició commemorativa durant elmes de novembre, en coproducció amb l’entitat.També ha ingressat el fons del CEIP Nadal (1920-1996), l’escola pública més antiga de Sant Feliude Llobregat, així com el fons l’Escola Sant Ferran(aprox. 1960-1996).

Surt publicada l’obra de la Beca de recerca històrica i social Blanca BardieraAmb motiu dels actes del vuit de març, es va pre-sentar el quart llibre de la col·lecció BlancaBardiera, titulat Dones de Sant Feliu. Les altres pro-tagonistes de la història. Aquesta col·lecció, quedirigeix conjuntament el Programa de la Donade l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat il’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, edita lesobres de la Beca de recerca històrica i social Blan-ca Bardiera, destinada a promoure estudis sobreel passat i el present de les dones de Sant Feliude Llobregat i la comarca.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Exposició de fotografies de Feliu Olivé NinDes del 27 de març al 23 d’abril de 2006 ha tin-gut lloc a la seu de l’entitat la Lira Vendrellencal’exposició Feliu Olivé Nin, organitzada per l’ArxiuComarcal del Baix Penedès i els Amics de laHistòria del Vendrell, amb el suport del PatronatMunicipal de Serveis Culturals, “la Caixa” i elConsell Comarcal del Baix Penedès. Es mostraunes quatre-centes fotografies del fons del fo-tògraf vendrellenc Feliu Olivé Nin (1890-1968),que custodia l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.Aquestes fotografies il·lustren com eren les fes-tes i tradicions vendrellenques des dels anys dela postguerra fins als anys seixanta. D’una ban-da, hi trobem les festes de caire religiós, com elstípics casaments i la festa de la palma –el tan es-perat diumenge de Rams– i, de l’altra, les festespaganes, com ara el carnaval, que es va celebrant,tot i que força controlat. També s’hi pogué veu-re com s’iniciaren d’altres festes, com la Festade la Bicicleta i com es continuà amb la tradi-cional Festa del Pa Beneit.

Arxiu Municipal de Barcelona

Presentació de la guia de l’Arxiu del Districte de Sant MartíEl dimecres 19 d’abril a les 7 de la tarda, en elmarc dels actes del dia del llibre, fou presenta-da la guia de l’Arxiu Municipal del Districte deSant Martí. L’acte tingué lloc a la sala d’actes del’arxiu, avinguda Bogatell 17 de Barcelona, i comp-


12A

RX

IUS

46

tà amb una xerrada a càrrec de la geògrafa MercèTatjer i del subdirector general d’arxius, RamonAlberch.

L’Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc i la Segona República Amb motiu del 75è aniversari de la proclamacióde la Segona República, l’Arxiu organitza al llargdel 2006 un seguit d’activitats per a donar a co-nèixer els documents republicans que custodiai per fomentar la difusió de la història local, larecuperació de la memòria, la creació literàriaoral i escrita i la participació ciutadana sobreaquest esdeveniment històric.Des del 18 de gener i fins al 12 d’abril, va tenirlloc la primera activitat, el Taller de NarrativaHistòrica que, a més d’estimular el plaer de lle-gir i l’art d’escriure, tenia com a principal ob-jectiu que la ciutadania descobrís, mitjançantels fons documentals que conserva l’Arxiu, la vi-da quotidiana, política i social dels barris del dis-tricte de Sants-Montjuïc durant la Segona Re-pública. La convocatòria ha estat tot un èxit, is’han omplert la totalitat de les places ofertades(23). A més, s’ha obert una llista d’espera per afer una segona edició, probablement a principidel 2007, en la qual, hores d’ara ja hi han inscri-tes un total de 18 persones.A l’Arxiu es troben gairebé un centenar de refe-rències relacionades amb la documentació co-rresponent al període (1931-1936), i cal dir tam-bé que amb aquesta documentació s’estàdissenyant una exposició a la seu del Consell del Districte. Per altra banda, durant els mesosd’octubre i novembre es farà un altre taller, ba-sat en la creació i en la memòria oral, on els pro-tagonistes directes seran els ciutadans que hivulguin participar. A partir d’un dossier ela-borat per l’Arxiu amb una selecció dels fons do-cumentals que conserva (fons d’entitats i d’as-sociacions, fons d’empreses, fons personals icol·leccions de programes de cinema o de festesmajors) els participants rememoraran tempspassats viscuts directament o indirectament perconeguts o familiars mitjançant la narració.

L’Arxiu Històric de la Ciutat publica en un llibre documents municipals a partir del segle IXEl procés d’identificació i catalogació de docu-mentació iniciat el 2001 per l’Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona comença a donar fruit ambla publicació del Catàleg dels pergamins muni-cipals de Barcelona. És el primer volum d’unacol·lecció que recull la documentació generadapel Consell de Cent i que comprèn un total de2.630 unitats entre els segles IX i XVIII, corres-ponents a privilegis reials, donacions, sentèn-cies, plets, etc. Aquest primer llibre, obra de MariaCinta Mañé, correspon als anys 885-1334 i in-corpora 372 registres, a banda d’un índex ono-

màstic i de matèries per facilitar-ne la consulta.Encara no se sap de quants volums constarà lasèrie. L’elaboració del que serà el segon s’acaba-rà al final del 2006. A banda de la catalogació,l’actuació es completa amb treballs de restau-ració i la conservació d’aquests pergamins.

Arxiu Municipal de Bellpuig

El nou Arxiu Històric Municipal de Bellpuig a Cal SeguraEl proppassat dia 7 d’abril va tenir lloc l’acte d’i-nauguració del nou edifici de l’Arxiu HistòricMunicipal de Bellpuig a la casa pairal de la fa-mília Ginestà-Fernàndez situada just al costatde l’Ajuntament. L’arxiu el forma el fons del’Ajuntament que va des del segle XIV fins elsnostres dies, documentació de l’administracióde justícia (Registre Civil i Jutjat de Pau) i el fonspersonal de Valeri Serra i Boldú.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Ingressos El dia 6 de febrer el Consell Comarcal efectuà latransferència núm. 26, amb documentació co-rresponent a l’Àrea de Benestar Social, amb do-cumentació complementària als Ajuts a beques(1995-2000); a la l’Àrea d’Ordenació Territorial,Rehabilitació d’habitatges (2002) i Recull de prem-sa 2001-2003. Aproximadament són 1,50 metreslineals.El dia 7 de febrer l’Oficina Liquidadora de Mont-blanc del Departament d’Economia i Financesingressà Expedients de successions i autoliqui-dacions de l’impost de transmissions patrimo-nials corresponents a l’any 2000, amb un volumtotal de 5 metres lineals.El dia 1 març s’adquirí, a un llibreter de vell deBarcelona, un Amillarament de la localitat de lesPiles corresponent a l’any 1862 (106 f. + f. 107-119).

Arxiu Municipal de Constantí

Digitalitzat el fons del Sindicat Agrícola deTreballadors del CampFou presentat l’inventari del fons documentaldel Sindicat Agrícola de Treballadors del Campde Constantí (1934-1936), l’entitat adherida a laUnió de Rabassaires de Catalunya per defensarels interessos dels pagesos. Ara s’ha enllestit ladigitalització d’aquest petit fons i els documentssón consultables al web de l’arxiu. Es tracta, fo-namentalment, del primer llibre d’actes, la co-rrespondència rebuda i una llista de socis.


13

AR

XIU

S46

Arxiu Històric de Girona

IngressosHa ingressat la sèrie d’expedients del Registred’Establiments Industrials de Catalunya del fonsIndústria 1940-2001. Es tracta de 443 unitats d’ins-tal·lació que complementen la documentació jadipositada a l’arxiu en transferències anteriors.La sèrie conté expedients de creació, de modifi-cació i de tancament de les empreses registra-des a les comarques de Girona amb els núme-ros de REIC entre l’1 i el 16000.Aquests expedientsestan unificats per un número de registre ques’adjudica a l’empresa en el moment de la ins-cripció i posteriorment qualsevol expedient decanvis o modificacions de la mateixa empresaconserva el mateix número de registre. Cal,doncs, preveure que la identificació de la indús-tria s’ha de fer a través del número de registre ino pas a través del nom del titular, de l’adreça ode qualsevol altra dada de l’empresa. La sèrie noés completa i s’hi troben a faltar molts númerosde registre.Ingrés dels volums notarials de 1905 de les se-güents notaries de Girona: 2 volums de Girona-1, 2 volums de Girona-2, 2 volums de Girona-4, 2volums de Girona-7 i 2 volums de Girona-10.Ingrés dels volums notarials de 1905 de les se-güents notaries del districte de Girona: 1 volumde la notaria de l’Escala, 1 volum de la notaria deBanyoles, 1 volum de la notaria de Cassà de la Selvai 1 volum de la notaria d’Amer.

Exposició 1956, l’any de la fred.L’Observatori Meteorològic de Girona El claustre de l’Arxiu acollí, fins a mitjan abril,l’exposició 1956, l’any de la fred,. L’ObservatoriMeteorològic de Girona, organitzada per l’ArxiuHistòric de Girona i l’Arxiu Comarcal de l’AltEmpordà. L’exposició rememorava l’onada defred que afectà les nostres comarques el febrerdel 1956. L’exposició també mostrava l’activitatrealitzada per l’Observatori Meteorològic deGirona entre 1911 i 1978, anys durant els qualsva estar situat a la torre de l’edifici de l’anticInstitut Vell de Girona, al carrer de la Força.Aquesta exposició és itinerant i està prevista laseva exhibició als pobles de l’Alt Empordà al llargd’enguany.Com a activitat paral·lela a l’exposició, JosepBatlló, professor de la Universitat Ramon Llull iinvestigador del CSIC, va realitzar el passat 25de febrer a l’Arxiu una conferència sobre l’estu-di del clima, la història de les observacions me-teorològiques a Catalunya amb la descripció delnaixement i evolució de la xarxa d’observadorsi dels observatoris: El clima i els observatoris deles comarques gironines, recerca i estudi. Desprésde la conferència es va fer una visita guiada al’exposició durant la qual es va donar als assis-tents un exemplar del catàleg.

Activitats conjuntes de l’Arxiu Històric i la Universitat de GironaEn el marc de les activitats en col·laboració ambla Universitat de Girona i altres associacions ientitats, el dissabte 11 de març l’Associaciód’Història Rural de les Comarques Gironines, encol·laboració amb l’Arxiu, organitzaren una sor-tida a la Garriga d’Empordà i la canònica de SantaMaria de Lladó. La Garriga és una àrea extensa,seca i pedregosa que havia estat erma fins alprincipi del segle XIX, quan va ser objecte deplantades massives d’oliveres i quan varen pro-liferar-hi les típiques construccions de pedra se-ca: feixes, parets i, molt especialment, barraques,les quals encara estan molt ben conservades. Lavisita fou guiada per Marià Sàez Planas, profes-sor d’ensenyament secundari, estudiós de l’ar-quitectura tradicional i autor de la guia temàti-ca dels quaderns de la Revista de Girona dedicadaa La Pedra seca (2004). La visita a la canònica de Lladó es féu de la mà de Joaquim Tremoleda,doctor en arqueologia i autor de diverses obressobre patrimoni arquitectònic. Aquest nucli, d’o-rigen medieval, format a redós de l’església ro-mànica de Santa Maria, que s’articulava entornde la plaça Priorat, inclou també l’antic hospitali les cases dels canonges d’ofici, afegides fins alsegle XVII.

Aula d’experiències Dins les activitats que l’Arxiu realitza periòdi-cament, anomenades Aula d’experiències, el dis-sabte dia 25 de març es va organitzar una sorti-da oberta a usuaris i gent interessada al RossellóLa ruta de l’exili. Es pretenia seguir les passes d’u-na de les rutes de sortida de l’exili republicà, encommemoració del 70 aniversari del final de laGuerra Civil espanyola. Es visità Cotlliure iArgelers, on hi hagué els camps de concentra-ció, tot visitant el “cementiri dels espanyols” onestan enterrats molts republicans espanyols icatalans que fugiren per la frontera de Portboui el Pertús. També es va visitar l’edifici del quefou la Maternitat d’Elna amb el guiatge d’As-sumpta Montellà, historiadora i autora de l’es-tudi La Maternitat d’Elna: bressol dels exiliats. LaMaternitat fou creada per Elisabeth Eidenbenz,jove de nacionalitat suïssa a Elna amb l’objectiud’atendre les mares tancades als camps de re-fugiats francesos de Sant Cebrià, Argelers, Ribe-saltes, etc. Allà hi van néixer, entre el 1939 i el1944, 507 fills i filles de mares refugiades repu-blicanes espanyoles, procedents la majoria delscamps de refugiats dels voltants. La sortida fouguiada per Salomó Marquès, catedràtic d’Històriade l’Educació de la UdG i especialista en l’estu-di dels temes sobre l’exili i la repressió dels mes-tres republicans.

Conferència sobre Genealogia i món ruralEl grup de genealogia GREDEG ha organitzat al’Arxiu, el dia 6 de maig, una conferència sobre


14A

RX

IUS

46 Genealogia i món rural. Les singularitats del Cap deCreus, a càrrec d’Arnald Plujà i Canals, historia-dor i autor de diverses publicacions d’història,medi natural i excursionisme del Cap de Creus.

Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat

Exposició Els llibres antics a l’Arxiu Municipal de l’HospitaletDel 3 d’abril fins al 5 de juny de 2006, al carrerCobalt 57 de l’Hospitalet de Llobregat, es podràvisitar l’exposició sobre la procedència i la for-mació de la col·lecció de llibres antics que hi haa l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet, anomenadaAntiquària. Aplega els llibres estampats abansde l’any 1900.S’hi explica la intervenció de l’Arxiu a través d’undiagnòstic sobre l’estat de conservació, la col·la-boració de la Biblioteca de Catalunya sobre la ca-talogació i la seva incorporació al Catàleg Col·lec-tiu del Patrimoni Bibliogràfic.S’hi mostren un conjunt de llibres rars i precio-sos. Alguns són uns clàssics dins la seva matè-ria, altres són difícils de trobar, tant a Catalunyacom a la resta de l’Estat. Per exemple, del segleXVI hi ha les Reales Ordenanzas de Castilla (Sala-manca, 1560). Del segle XVII, Le Grand dictionairehistorique… de Lois Moreri (1687) o l’obra del ju-rista i advocat Jaume Càncer Variae resolutionesiuris caesarei, pontificii, municipalis principatusCathaloniae, en una edició de Venècia del 1642.Del segle XVIII hi ha un clàssic de les bibliote-ques privades, el Tractat de la imitaciò de Christo,de Tomas Kempis (Figueres, 1767). Destaca tam-bé la compilació de les sentències del Tribunalde la Santa Rota per l’inquisidor hospitalenc JosepMolinés i Casadevall (Roma, 1728). Un clàssic delrenaixement castellà i reeditat al segle XVIII ésl’obra de Juan de Arphe y Villafañe, titulada Variacommesuracion para la escultura y arquitectura(1795). També es podrà veure una selecció d’o-bres publicades durant el segle XIX.

Arxiu Històric de Lleida

Nous inventaris dels fons d’Obres Públiques id’Arquitectura i HabitatgeEls fons d’Obres Públiques i d’Arquitectura iHabitatge tenen gran demanda entre els usua-ris, sobretot, les sèries de projectes i vivendessubvencionades. Donada la necessitat, s’ha ela-borat l’inventari de la sèrie de projectes i expe-dients de vivendes subvencionades del InstitutoNacional de la Vivienda del fons d’Obres Públiques(1956-1980, 216 m.l.) i s’ha inventariat, també, lasèrie de projectes i expedients de vivendes sub-vencionades del fons d’Arquitectura i Habitatge(1981-1986, 41 m.l.).

Catàleg de plànols de rústica de l’InstitutGeogràfic CadastralEls plànols de rústica de l’Instituto GeograficoCatastral són de vital importància en la identifi-cació de les finques rústiques de la província deLleida. Donada la seva contínua demanda s’haprocedit a la seva catalogació. S’han catalogatels 1.206 plànols que conformen la col·lecció, queabraça bona part dels termes municipals de laprovíncia entre els anys 1949 i 1977.

Recuperació de 51 pergaminsEn el procés de reenquadernació de protocolsnotarials s’han recuperat, netejat i planxat untotal de 51 pergamins que estan ha l’espera decatalogació.

Cursos de l’Associació d’Arxivers de CatalunyaL’11 de gener és va fer el curs pendent de l’anypassat intitulat “Normalització de documents detreball en les administracions públiques“ a càr-rec de Pere Guiu, professor de l’ESAGED a la UAB.El número d’alumnes assistents fou de 14.

Conferència El retorn dels documents confiscatsa CatalunyaEl dia 14 de febrer, a la sala d’actes de l’arxiu, elSr. Ramon Alberch, Subdirector general d’Arxiusde la Generalitat, va parlar sobre El retorn dels do-cuments confiscats a Catalunya. El nombre d’as-sistents fou de 110 persones. La premsa escritai la televisió (TV Lleida i TV3) en van fer una àm-plia difusió.

Exposició d’edicions del QuixotEl proppassat 28 de febrer es va tancar aquestaexposició, amb un nombre total de 637 visitants.En el decurs dels mesos de gener i febrer es vanacollir visites d’escolars de diferents instituts desecundària de les comarques de Ponent per ferconèixer l’Arxiu. Fou preparat un dossier de vi-sita per a cada alumne i es van fer visites guia-des per grups. Van fer aquesta visita cinc insti-tuts, en total 12 visites guiades i 267 alumnes. Eldossier il·lustra les funcions que té encomana-des l’Arxiu i els serveis que facilita, i mostra elrecorregut dels documents des del seu ingrésfins que arriben a la sala de consulta, explicantpas per pas els processos i tractaments que de-manen.

Exposició El retorn dels documents confiscats a CatalunyaHavent estat al Palau Moja de Barcelona l’expo-sició El retorn dels documents confiscats a Catalunya,comença l’itinerari per comarques a la seu del’Arxiu Històric de Lleida. L’exposició explica, endiferents espais, el procés de confiscació, la fi-nalitat informativa i repressiva de la requisa, lahistòria de la reivindicació i la documentació re-tornada. El període d’exposició és del 6 de maig


15

AR

XIU

S46


16A

RX

IUS

46

a l’11 de juny, els dies feiners en horari de 10 a13 hores i de 17 a 20 hores i els diumenges i fes-tius de 10 a 14 hores.

Arxiu Comarcal de la Noguera

Ingrés del Fons fotogràfic TorruellaEl dia 22 de març de 2006, va tenir lloc la signa-tura del conveni de dipòsit del fons fotogràficTorruella a l’ACN. El fons està integrat, d’una ban-da, per més d’un miler d’imatges de DanielTorruella Valls, fotògraf aficionat i president dela Secció Fotogràfica del Centre Excursionista deBalaguer, preses entre 1927 a 1938 i referents fo-namentalment a Balaguer i la seva comarca.L’altra part del fons la conformen unes 5.000imatges, aproximadament, produïdes pel dipo-sitant, el Sr. Josep Torruella Riasol, en la seva ac-tivitat com a fotògraf professional a Balaguer en-tre els anys 1965 i 1990.

Càtedra d’estudis medievals Comtat d’Urgell.XI Curs d’estiuDurant els dies 12, 13, 14 de juliol del 2006, l’ArxiuComarcal, el Consell Comarcal de la Noguera ila Universitat de Lleida organitzen una nova edi-ció de la Càtedra d’estudis medievals Comtat d’Urgell.XI Curs d’estiu, amb el títol Natura i desenvolu-pament: el medi ambient a l’edat Mitjana.

Arxiu Comarcal del Priorat

Dipòsit del fons de cal Pascó de FalsetAquest fons conté la major part dels esborranysde les escriptures fetes pel notari de Falset JoanPascó i Ardèvol, que inicià la seva actuació pro-fessional al final del segle XVIII, a Porrera, el seupoble nadiu, d’on també se’n conserven els es-borranys. També hi ha esborranys d’altes nota-ris, com és ara Ramon Divorra i Pau Amigó. Elseu abast cronològic comprèn els anys 1794-1832.El fons també conté molts processos de les cortsdel batlle del comtat de Prades, sobretot de lesde Cornudella de Montsant i Ulldemolins, i tam-bé d’Albarca, l’Arbolí, l’Aleixar, Capafonts, Prades,Siurana, Vilanova de Prades i de la batllia gene-ral del comtat de Prades, entre altres.Els fons té un abast cronològic dels segles XVIII-XIX, sobretot de la segona meitat del segle XVIIIi del primer terç del XIX. En total són 43 capsesd’arxiu.Es tracta d’un ingrés molt important ja que om-ple un buit documental provocat en una bonapart pels estralls de la Guerra Civil i, a més, do-cumenta el funcionament de les corts dels bat-lles del comtat de Prades.

Arxiu Comarcal de la Selva

Digitalització del fons patrimonial Cubies

El fons patrimonial Cubies (Santa Coloma deFarners) ocupa quatre capses de documentaciói abasta una cronologia entre els segles XVI a XX.Es tracta d’un fons poc extens però que conté lesprincipals sèries dels fons patrimonials, inclòsun llibre mestre del 1729. Ha estat microfilmat iels microfilms digitalitzats per la qual cosa s’haobtingut una còpia de seguretat i més seguretaten l’accés.

Implementació d’un SGGDA al Consell Comarcalde la SelvaAmb l’objectiu d’iniciar la implementació d’unsistema general de gestió de la documentacióadministrativa en el Consell Comarcal de la Selva,des de l’Arxiu Comarcal s’ha redactat un infor-me on s’especifiquen les principals pautes a se-guir i s’estableix el pla de treball, que ha estatacceptat pel Consell. L’Arxiu proporcionarà lesdirectrius tècniques i col·laborarà en la dotacióde personal i és previst fer unes primeres tas-ques de la implementació aquesta primavera.Les tasques inicials han de ser el pas previ pera consolidar el funcionament del SGGDA en elConsell amb el personal necessari i els recursospertinents, intenció compartida des de la direc-ció del Consell.

Arxiu Comarcal del Solsonès

Taller de conservació de documents fotogràficsEls dies 22 d’abril i 6 de maig de 2006, l’ArxiuComarcal del Solsonès amb la col·laboració elConsell Comarcal, organitzà el segon Taller deconservació de documents. Documents fotogràfics acàrrec de Pau Maynés i Tolosa. Amb aquest ta-ller es pretén donar les eines i els recursos bà-sics per a poder conservar adequadament aquestdocuments, tot combinant els coneixements te-òrics del món de la fotografia amb exercicis pràc-tics de conservació de diversos materials foto-gràfics.

Arxiu Històric de Tarragona

El Butlletí informatiu de l’Arxiu Històric deTarragona ja és disponible a la pàgina web Es troba ja a disposició dels usuaris, a la pàginaweb del centre (http://cultura.gencat.net/ar-xius/publicacions/p_tarragona.htm), el butlletínúm. 8 de l’Arxiu Històric de Tarragona en for-mat PDF. Amb aquesta iniciativa es pretén aug-mentar la difusió d’aquesta publicació que finsara es realitzava únicament trametent per co-rreu postal l’exemplar imprès.

Tractament contra els fongs a l’arxiuS’ha iniciat el tractament de fongs (Penicilliumrugulosum) que afecten una petita part de la do-


17

AR

XIU

S46

cumentació de l’Arxiu. Aquesta actuació es rea-litza per evitar la progressió d’aquests microor-ganismes i fer possible la ubicació definitiva d’a-questa documentació dins l’arxiu. El tractamentde neteja i desinfecció comporta el canvi de con-tenidors i es realitza mitjançant aspiració ambfiltre HEPA i neteja amb papers impregnats desolució alcohòlica. El personal encarregat d’a-questa activitat va protegit amb equips EPI re-glamentaris i segueixen estrictament els proce-diments establerts per la Unitat de Prevenció deRiscos Laborals per tal d’evitar qualsevol pro-blema de salut derivat de la tasca a realitzar igarantir una correcta desinfecció dels documents.

Digitalització del fons fotogràfic CanadellL’Arxiu Històric de Tarragona disposa ja d’unapart important del Fons Fotografia Canadell di-gitalitzat. Concretament s’han digitalitzat un to-tal de 60.270 imatges, que representen una bo-na part de la totalitat de les imatges en 35 mmen blanc i negre de què consta aquest fons. Lesimatges s’han digitalitzat atenent a la normati-va de l’Àrea d’Informatització i Sistemes d’In-formació del Departament de Cultura. Paral·le-lament, aquest fons està sent informatitzatprogressivament per tal de poder aconseguir unbon accés per als usuaris. El Fons Foto-grafiaCanadell va ingressar a l’AHT l’any 2003, i el seucontingut està centrat en els reportatges de te-màtica social de la ciutat de Tarragona i el seuentorn mes immediat.

Ingrés de documentació notarialD’ençà de la publicació del Catàleg dels protocolsnotarials de Tarragona (1472-1899) per la FundacióNoguera, l’any 2000, han anat ingressant regu-larment nous i voluminosos protocols dels no-taris Marià Guadalupe Albinyana i Arandes (9);Salvador Astor i Bellés –traspassat el desembrede 1905– (5); Alfonso Grande Canosa (6); SimóGramunt i Juer –notari arxiver– (24); TrinitatMartorell i de Vedruna (7); Antoni Soler i Soler(12); corresponents al període comprès entre 1900i 1905. El conjunt resta doncs ampliat amb 63 vo-lums amb les signatures 1789-1851. Se n’ha fetla mateixa descripció anteriorment aplicada, d’a-cord amb la norma del Departament de Cultura,is’ha informatitzat mitjançant amb la base de da-des FileMaker 7.0.

Arxiu Central del Port de Tarragona

L’Autoritat Portuària de Tarragona convoca el II Premi d’Investigació Port de TarragonaL’any 2004 l’Autoritat Portuària de Tarragona con-vocà el I Premi d’Investigació Port de Tarragonaamb l’objectiu de fomentar la investigació i elsestudis sobre el port i el seu entorn més imme-diat. El premi, de periodicitat bianual, es fallà afinals del mes de gener de 2006 i l’obra guanya-

dora sortirà publicada a finals d’aquest mateixany.Aquest 2006 es convoca el II Premi d’InvestigacióPort de Tarragona, les bases del qual, es podenconsultar a la pàgina web del Port de Tarragona,a l’adreça www.porttarragona.cat, o sol·licitar-les a l’Arxiu Central del Port o al Servei de Publica-cions del Port. La dotació del premi és de 6.000euros i els treballs es poden presentar fins l’oc-tubre de 2007.

Arxiu Comarcal de l’Urgell

Exposició Exemplars d’arxiu. Els papers de la Fira de l’automòbilEl diumenge 5 de març va ser inaugurada a laseu de l’arxiu comarcal la mostra Exemplars d’ar-xiu Els papers de la Fira de l’automòbil, organitza-da per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Pot ser visi-tada fins el dia 5 d’abril, de les 10 h. a les 12 h. ide 16 h. a 18 h. Els dies festius és tancada.S’exposen programes i cartells de la Fira de l’au-tomòbil i del tractor que es va fer a Tàrrega en-tre 1950-1975 i el 1985-1990. A més, la mostra escompleta amb tres motos d’època, dos Bultacosde carreres dels anys 1970 i 1974 i una Derbi de1960 feta expressament per a ser usada per lesdones.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Ingrés del fons dels jutjats de GranollersDurant el mes de març ha ingressat a l’ACVO elfons documental dels Jutjats de Primera Instànciai Instrucció de Granollers, que ha ocupat un to-tal de 1200 metres lineals. L’abast cronològic d’a-questa documentació va del 1923 al 1990.Aquestadocumentació va ser prèviament desinsectadai desinfectada als dipòsits dels mateixos jutjatsi està sent classificada i descrita per una arxi-vera del Departament de Justícia. Es tracta d’unfons molt important, tant a nivell administratiui judicial, com a nivell històric, i el seu ingrés al’Arxiu Comarcal era molt esperat per diversoshistoriadors.

Conferència sobre els arxius patrimonials del Vallès OrientalEl 21 d’abril va tenir lloc a l’Arxiu Comarcal unaconferència de l’historiador Xavier Ciurans, es-pecialista en història moderna i gran coneixe-dor dels fons documentals de les masies delVallès. En aquesta xerrada el conferenciant vaparlar de la tipologia documental d’aquests fonspatrimonials, del seu estat de conservació, del’accessibilitat i de les perspectives de futur. AlVallès Oriental, a l’igual que a d’altres comar-ques de la Catalunya Vella, les masies tinguerenun paper fonamental en la vertebració econò-


18A

RX

IUS

46

El passat dia 23 de febrer va tenir lloc aBarcelona la quarta edició del Laboratorid’Arxius Municipals que organitzen con-juntament l’Arxiu Municipal de Barcelona,l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Dipu-tació, l’Associació d’Arxivers de Catalunyai, per primera vegada en aquesta ocasió, laSubdirecció general d’arxiu de la Generalitatde Catalunya.

Dedicat aquest any a la gestió dels arxiusmunicipals: realitat i models, el laboratoriva comptar amb la participació de més de120 arxivers, que van participar activamenten tres tallers dedicats respectivament a lestipologies de serveis d'arxiu en els munici-pis i la seva incidència en la gestió, l'arxiumunicipal com a servei de gestió de la in-formació i els models de gestió dels arxiusmunicipals derivats de la cooperació inte-rinstitucional.

A més, la Jornada va comptar amb la pre-sentació d’un estudi sobre l’estat de la qües-tió a Catalunya a càrrec del professor del’ESAGED Alfred Mauri, i va culminar ambuna taula rodona sobre la gestió dels arxiusmunicipals: on som i on anem, amb la par-ticipació de Ramon Alberch, subdirector ge-neral d’arxius de la Generalitat, CarlesVicente, cap de l’Oficina de patrimoni cul-tural de la Diputació, Joan Boadas, cap del’Arxiu Municipal de Girona, i Josep M.

Amorós, secretari de l’Ajuntament de Gra-nollers.Les conclusions de la Jornada que les dife-rents institucions organitzadores es com-prometien a fer públiques en els seus àm-bits respectius, són les següents:

1. El marc de referència dels arxius muni-cipals en relació a la seva gestió hauriade ser el mateix malgrat que parteixinde models d’organització diferents.

2. L’arxiu municipal no pot ni ha de re-nunciar a la seva acció sobre el patri-moni documental però tampoc no ha deperdre de vista les seves funcions vin-culades a la gestió documental.

3. Cal capgirar el concepte d’arxiu muni-cipal com a servei sumptuari i substi-tuir-lo per un servei generador de valorsper a la mateixa institució i per als ciu-tadans.

4. L’anàlisi de diferents paràmetres (pres-supost, personal, població) en relació ala normalització de la gestió dels arxiusmunicipals, posa en evidència l’exis-tència de grans desigualtats en el terri-tori, restant encara molt camí per recó-rrer per assolir una situació òptima ihomogènia.

5. Malgrat l’existència de diversos modelsde serveis d’arxiu municipals al país, hiha uns punts de referència fonamentals:

Rerefons

4t Laboratori d’Arxius MunicipalsJordi Serchs Serra,Arxiu Municipal de Barcelona

mica i social del nostre país, per això aquestsfons són fonamentals per a conèixer la històriacatalana.

Trobada d’arxivers municipalsConvocats per l’ACVO, el 30 de març es va fer unatrobada d’arxivers municipals del Vallès Oriental,als quals se’ls va mostrar les noves instal·lacions.

Seguidament es va portar a terme una reunió enla qual els arxivers van posar en comú les sevesmancances i preocupacions i es van proposar al-gunes solucions i alguns projectes en comú. Hiha voluntat de repetir aquests contactes en fu-tures ocasions, ja que són trobades molt enri-quidores, tant a nivell professional com a nivellhumà.


19

AR

XIU

S46

zant indicadors no només de caràcterquantitatiu sinó sobretot de caràcterqualitatiu.

10. Cal identificar els objectius a assolir coma servei d’informació i, per tant, plante-jar-nos permanentment si els resultatsaconseguits són els desitjats.

11. És indispensable la planificació prèviade les accions a portar a terme per as-solir l’equilibri entre objectius, recursosdisponibles i resultats.

12. És imprescindible establir unes reglesde joc clares entres les diverses insti-tucions supramunicipals que poden in-cidir en la gestió dels arxius municipals.

13. No es pot aplicar un model únic de co-operació a la diversitat dels arxius mu-nicipals.

14. L’existència d’un únic model de coope-ració dels arxius comarcals propicia queels ajuntaments que hi dipositen el seusfons documentals es desentenguin dela creació del servei d’arxiu municipal.

15. Es valora molt positivament el modeld’actuació de l’Oficina de PatrimoniCultural de la Diputació de Barcelona enel territori. En aquest sentit, caldria im-pulsar la creació de models de coopera-ció similars a les altres demarcacions deCatalunya.

Seminari internacional arxius notarials: gestió i memòria.Alger, 21-22 gener 2006 Pere Puig i Ustrell, membre del Comitèdirector de la Secció provisional d’arxius notarials

a) Cal incidir en la gestió documentalper assolir un reconeixement de l’ar-xiver/a.

b) Cal un desplegament complet de lalegislació vigent.

c) Cal una presència més activa i mésreal de la Generalitat de Catalunya enels arxius municipals mitjançant l’as-sistència i prestació de serveis perpart dels arxius comarcals i, alhora,el seu recolzament administratiu pergarantir l’acompliment i l’aplicacióde la legislació vigent.

6. Independentment de l’adscripció orgà-nica del servei d’arxiu municipal o de lacompartició d’espais amb altres equi-paments culturals, és imprescindiblemantenir la personalitat i la visibilitatde l’arxiu municipal.

7. La legislació vigent ha de donar elementsde força als arxius municipals dins lamateixa administració municipal.

8. L’arxiu municipal és un servei d’infor-mació tan intern com extern i, per tant,ha de tenir una posició central dins l’ad-ministració que li permeti desenvoluparaquest paper amb totes les conseqüèn-cies.

9. El funcionament de l’arxiu municipalcom a servei d’informació ha de podervalorar-se de forma permanent utilit-

Els dies 21 i 22 de gener de 2006 es va cele-brar a Alger el Seminari Internacional“Arxius notarials: gestió i memòria”, orga-nitzat per la Direcció General de l’Arxiu

Nacional d’Algèria i la Cambra Nacional deNotaris d’Algèria, amb el patrocini de la pre-sidència de la República d’Algèria.Cal destacar l’alta participació de repre-


20A

RX

IUS

46

Commemoració del 75 aniversari de la proclamació de la II República a Tarragona

Per tal de celebrar els 75 anys de la procla-mació de la II República a Tarragona s’hanprogramat un seguit d’activitats: conferèn-cies, debats, exposicions, projecció de pel·lí-cules, edició de publicacions, visites temà-

nència intitulada “El notariat a Catalunya il’organització dels seus arxius: recorreguthistòric i perspectives actuals”. Altres mem-bres de la Secció van exposar les caracte-rístiques del notariat dels estats d’Itàlia,França i Bèlgica.També es van presentar elssistemes notarials del Marroc i Egipte.Pel que fa als treballs de la Secció, Marie-Louise Queinnec, Secretària general de l’IIHNva presentar l’enquesta que es prepara so-bre les diferents organitzacions notarialsexistents, el seu marc jurídic, la produccióde protocols, els arxius notarials, el docu-ments electrònics i altres aspectes de lapràctica notarial. D’altra banda, GenevièveÉtienne, Inspectora general dels Arxius deFrança, va presentar l’estat dels treballs so-bre la formació amb la ponència “Sensibi-litzar i formar el públic divers sobre els ar-xius notarials: del notari productor a l’arxi-ver i l’usuari”.Val a dir que l’acolliment i l’organitzaciódels actes van ser excel·lents i pròdigs enamabilitat i atencions. El vespre del primerdia es va fer una recepció oficial al Parlamentd’Algèria encapçalada pel seu president iun sopar ofert per la Cambra de Notarisd’Algèria, amb menjars tradicionals i acom-panyament de música i danses. El vespredel segon dia, el govern algerià va oferir tam-bé un sopar i va obsequiar els ponents ambuna placa commemorativa. L’endemà es vafer una interessant visita a les restes delmunicipi romà de Tipasa i a l’Arxiu Nacionald’Algèria.

sentants de cambres i col·legis de notarisde molts dels països que formen part de laUnió internacional del notariat llatí (UINL)i els contactes i el treball conjunt dels no-taris amb els nombrosos arxivers que con-serven fons notarials i van assistir alSeminari. Fou majoritària la participació denotaris i arxivers d’estats africans. El Col·le-gi de Notaris de Catalunya va ser represen-tat pel seu vicedegà, Lluís Jou i Mirabent.El ministre de Justícia d’Algèria va presidirla inauguració del Seminari, acompanyatpel president de la Cambra de Notarisd’Algèria i el director general de l’ArxiuNacional d’aquest mateix país.El senyor Alain Moreau, president de l’Ins-titut internacional d’història del Notariat(IIHN), va fer la primera ponència, en la qualva presentar el marc històric de la produc-ció de documents autèntics amb el títol de“Història de l’autenticitat: del papir a l’elec-trònica”.Les altres ponències van ser encomanadesals membres del Comitè Director de la Secciód’arxius notarials del Consell internacionald’Arxius (ICA/SAN), que van exposar l’estatactual dels projectes de treball de la Secciói van presentar el marc jurídic i institucio-nal del notariat de diversos estats. TeresaDíez de los Ríos San Juan, directora del’Archivo Histórico de Protocolos de Madridi vicepresidenta de la Secció, va parlar delsistema notarial espanyol. Pere Puig i Ustrell,membre de la Secció, va parlar sobre els ar-xius notarials de Catalunya amb una po-

tiques, espectacles… que contribueixin avalorar en la justa mesura la importànciad’aquell esdeveniment. En aquesta progra-mació, que ha estat coordinada pel Serveid’Arxiu i Documentació Municipal de


21

AR

XIU

S46

Durant els anys 1995 i 1996 el Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya (COAC) va decidirdifondre la seva activitat a través de la xar-xa internet. Com un contingut més, s’in-clogué les referències de consulta i serveitant de les diferents seus de l’Arxiu Històriccom de les biblioteques.

Aprofitant l’avinentesa es va pensar a des-envolupar un disseny que, recollint ideeslocalitzades en web d’arxius d’arquitectu-

ra d’arreu del món, adaptant-les als recur-sos tècnics que podíem aconseguir i explo-tant les possibilitats que els nostres recur-sos materials ens proporcionaven, permetiaun racó al web del COAC que podia ser degran utilitat per als nostres usuaris. Aquestdisseny que es va materialitzar cap a l’any2000, es va ampliar el 2004 amb la intro-ducció de la base de dades de la demarca-ció de Barcelona “Arxitectura”, que perme-tia la consulta en línia de la documentació,

La web de l’Arxiu Històric del COACAndreu Carrascal Simon, arxiver del’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectesde Catalunya –demarcació de Barcelona

l’Ajuntament de Tarragona, hi participenbona part de les institucions culturals de laciutat.

En aquest marc, l’Arxiu Històric de Tarra-gona presentarà el dia 11 de maig el núm.3 de la col·lecció “Materials Didàctics”, ambel títol de Viatge per l’associacionisme al Campde Tarragona en temps de la II República;aquest nou exemplar sorgeix com a conti-nuïtat dels dos darrers números realitzatsi que s’han dirigit a alumnes estudiants del’ESO i a universitaris. Aquest nou númerodóna pautes per elaborar un treball de recerca al voltant de l’associacionisme a lescomarques del Camp de Tarragona: AltCamp, Baix Camp i Tarragonès, i s’adreçaespecíficament a alumnes de batxillerat, toti que cal dir que es podria adaptar sense di-ficultat a d’altres col·lectius d’estudiants.Per a la investigació d’aquestes associacions,en primer lloc es planteja fer una recercaexhaustiva de la informació partint de lesfonts que es troben a l’Arxiu Històric deTarragona. Aquesta font principal es podràcomplementar a partir d’altres fonts d’in-formació, com les hemeroteques, la histò-ria oral i la consulta, si s’escau, d’altres ar-

xius. Cal dir que les pautes que es donen nosón inflexibles, sinó que s’han de treballari s’han d’adequar a la recerca, tot involu-crant al professor –tutor per a què realitziun apropiat treball de seguiment i de su-pervisió envers l’alumne.

D’altra banda, la commemoració del setan-ta-cinquè aniversari de la proclamació dela Segona República ha assenyalat el con-tingut del primer número de la col·leccióQuaderns de l’Arxiu, dedicat a La TarragonaRepublicana (1931-1936), editat pel Serveid’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajun-tament de Tarragona.

La mostra seleccionada consta de cent do-cuments de tipologies i suport diferents:bans, plànols, projectes, cartes, circulars,acords municipals, expedients, cartells, fo-tografies, premsa, cobertes de llibres, segellscommemoratius i fullets. La Tarragona Re-publicana (1931-1936), proposa un itineraribàsicament visual, a través del període his-tòric dels anys de la Segona República, desde la seva proclamació fins just abans delcop d’estat del militars rebels que donaràlloc a la Guerra Civil (1936-1939).


22A

RX

IUS

46

i el 2005 quan la demarcació de Girona in-trodueix al seu torn les seves bases de dades.

L’Arxiu Històric del COAC ha de ser entèscom una unitat malgrat tenir cinc espais fí-sicament distants que són les cinc demar-cacions del COAC (Barcelona, Girona,Tarra-gona, Lleida i Terres de l’Ebre). Aquest fetresta reflectit a la pàgina web de tal mane-ra que el internauta pot accedir des de lasecció de l’Arxiu Històric a quatre zones,que són les que pertanyen als arxius de to-tes les demarcacions excepte el de les Terresde l’Ebre.

Cada zona ofereix una informació que s’es-tructura de manera similar. Per una banda,hi ha un breu apartat històric on s’explicala creació de l’Arxiu de la demarcació per-tinent.També hi ha informació relativa a lesdades de contacte, el personal que componcada Arxiu, els tipus de serveis que es brin-den als usuaris així com les condicions d’ac-cés i consulta. Finalment s’informa sobreels fons existents en cada demarcació, enu-merant les diferents tipologies documen-tals de forma general i de forma més parti-cular els fons d’arquitectura procedent deles donacions de despatxos professionalsd’arquitectes.

Incidint en aquests fons professionals ad-vertirem que en un primer nivell s’enume-ren un a un per ordre alfabètic, incorporanten alguns casos les dades de naixement imort de l’arquitecte. En un segon nivell –totescollint algun dels arquitectes enumerats-se’ns mostrarà un breu resum de dades bio-gràfiques acompanyades tot sovint d’unaimatge de l’arquitecte així com les caracte-rístiques de la donació (any de la donació,donant, dimensions del fons, etc.).

Fins aquí, la informació que apareix seriauna versió digital del que seria la clàssicaguia d’arxiu en versió paper.

En el cas de les demarcacions de Barcelonai Girona, s’ha pogut anar més enllà i publi-car a la web instruments de descripció mésdetallats que arriben a donar informació anivell d’unitat documental complexa (queals arxius d’arquitectura sol adscriure’s alprojecte) i molt sovint fins i tot al nivell depeça documental dels fons professionals jacatalogats.

En el cas de la demarcació de Girona, es potentrar a la zona dels arxius d’arquitectes através de l’opció “cerca” que hi ha al menú.Per cada arquitecte, es dóna a més a mésde la biografia i les dades del fons custodiat–ja esmentats anteriorment– la possibilitatd’accedir a les bases de dades d’informaciógeneral dels edificis construïts, de les imat-ges i de la documentació conservada a l’Arxiu.Pel que toca a la demarcació de Barcelona,hi ha dues possibilitats de consultar la do-cumentació. Per una banda es pot veure ca-da fons professional independent dels al-tres en format de llista de text html. Per a ajudar en la consulta, s’ordena i divideixaquesta llista de projectes per tipologies d’ús.

Per altra banda i d’ençà el 2004, l’usuaritambé pot documentar-se tot consultant la base de dades “Arxitectura” que és el mateix motor de cerca que usa l’usuari ensala de l’Arxiu. Des dels seus camps es pot consultar no només la documentaciódels fons professionals sinó també qual-sevol referència de documentació col·lec-cionada.

Un projecte que s’aventura més cap a la pu-blicació digital dels fons de l’Arxiu Històricdel COAC seria la sèrie” itineraris”, on deforma didàctica s’aproxima al navegant enl’obra professional d’un determinat arqui-tecte. Actualment s’ha començat amb la fi-gura de l’arquitecte Cèsar Martinell. Aixímateix a la Demarcació de Girona es volcaa la web els fons dels arquitectes a mesuraque es presenten en l’exposició i edició decatàleg “fons d’Arxiu”, havent-se fet els cor-responents als arquitectes Joan Roca Pineti Enric Catà i Catà i previst el de Josep EsteveCorredor.

Nous reptes s’encaren al nostre treball: aug-mentar els fons consultables, unificar elssistemes d’informació i cerca en un de sol,perquè sigui més eficaç la labor dels inves-tigadors i difondre l’obra dels arquitectescatalans aprofitant les noves tecnologiesque ens dóna la informàtica.Tot plegat s’ins-criu en la voluntat final de l’Arxiu Històricdel COAC: facilitar l’ús i la consulta del’Arxiu, difondre la documentació que cus-todia i en general mostrar arreu l’arquitec-tura del nostre país.


23

AR

XIU

S46

FredHi ha tres pams de neu al carrer. La briga-da, impotent davant del caos circulatori i lafeina que se’ls ha girat, dubta entre la fugi-da o el suïcidi col·lectiu. L’arxivador té fredals peus i recorda, per consolar-se, els tempsde la Petita Edat de Gel. Fa un exercici dememòria i evoca els dies en què n’havia tin-gut més. Comparant-ho amb aquells anysgèlids, el clima d’aquest marçot inestable inivós és perfectament tropical. Durant unparell d’hiverns l’arxivador va haver de tre-ballar amb mitenes, samarretes tèrmiquesi mitjons d’alpinista, fins que un enllaç sin-dical li va revelar l’existència d’una llei queestipulava la temperatura mínima a la quepodien treballar els proletaris sota cobert.L’arxivador va córrer a comprar un termò-metre digital de màximes i mínimes. Estavacinc graus per sota del límit, de manera que,quan la temperatura travessava la ratlla le-gal (amb dos graus de propina en favor del’empresa), baixava a la secció de personalarmat amb el l’aparell acusador, i manifes-tava amb tota solemnitat que no tornaria apujar a la torre fins que allà dalt tornés a reg-nar-hi una temperatura humana.

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

L’estratagema va funcionar uns quants dies.Els subtils mecanismes de l’administracióes van moure i, al cap d’un parell de set-manes, dos diligents operaris es van pre-sentar a l’arxiu amb la missió de posar fi alspatiments i a les absències de l’arxivador.Duien un gran embalum, una bomba de ca-lor marca Mitsubishi, com els avions japo-nesos que van atacar Pearl Harbour. La vaninstal·lar a la paret nord, disposada a com-batre amb no sé quants watts de potènciael nostre ferotge clima continental. Un coppenjada, semblava un dels sarcòfags de bis-bes gòtics que hi ha a la catedral. El primertransformador que l’alimentava va petar alcap de quatre dies, exhaust. Emetia una no-ta baixa, un re, sobre la que l’arxivador i al-guns clients cantadors construïen acords,majors i menors, i, quan hi havia quòrum,fins i tot algun de sèptima. Quan va lliurarla seva bobina a l’Enginyer Suprem el vansubstituir per una petita central tèrmica,que provoca lleugeres baixades de tensió atota la ciutat cada cop que es posa en mar-xa. Fa molt de temps que a la casa ningú nogosa mirar la factura de l’electricitat, i fansantament.

ALIBÉS MARQUÈS, Clara. “Restauració del Llibre ver-mell”. A: “L’Arjau. Informatiu de l’Arxiu-Museu-Educació-Biblioteca”, 53 (Sant Feliu de Guíxols, abril 2006), p. 19.

Archiu Istoric Generau d’Aran. Arròs: Arxiu Comarcal dela Vall d’Aran, 2006. [Fullet]

Arxiu Històric de Girona. Informació. Núm. 29 (2006).

CARDELLACH I GIMÉNEZ,Teresa; PUIG I USTRELL, Pere;RUIZ I GÓMEZ,Vicenç; SOLER I JIMÉNEZ, Joan. Llibre deprivilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652).Barcelona: Fundació Noguera, 2006 (Llibres de Privilegis,10). 314 p.

FERRER I MALLOL, Maria Teresa. Els privilegis de Teià. Elretorn a la jurisdicció reial (1505). Barcelona: RafaelDalmau, Editor, 2006. Episodis de la Història, 344-345.76 p.

Fons processals antics (1338-1835) de l’Arxiu Comarcal dela Cerdanya. Puigcerdà: Arxiu Comarcal de la Cerdanya,2005 [fullet].

GRAU I PUJOL, Josep M. T. “Dos notaris de Reus aMontblanc”. A: Butlletí de l’Arxiu Municipal de Reus, 11(Reus, hivern 2005), p. 24.

GRAU I PUJOL, Josep M. T. “El fons personal de Mn.Ramon Muntanyola a l’abast”. A: El Foradot. Revista bi-mestral de Montblanc, 33 (Montblanc, novembre-des-embre 2005), p. 15-16.

El Llegat. N. 7. Banyoles, primavera del 2006. [8] p. [nú-mero dedicat monogràficament a l’Arxiu Comarcal delPla de l’Estany].

El Llibre dels privilegis de la vila i el terme de Terrassa 1228-1652. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, ArxiuMunicipal, 2006 (Col#lecció Joan Arnella, núm. 1). 30 p.

Bibliografia


24A

RX

IUS

46

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 46, primavera 2006.Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: [email protected] - http//cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774

El racó de l'Arxiu. Butlletí de l'Arxiu Històric Municipal deConstantí. Número 18 (gener - febrer 2006).

1956, l’any de la fred. L’Observatori Meteorològic de Girona.Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Empordà; Girona:Arxiu Històric de Girona, 2005. 47 p.

LLACH I PALMADA, Emma; PUIG I AMAT, Neus. “L’arxiudel Vescomtat de Cabrera i Bas, Comtat d’Osona i deMòdica”, A: Quaderns de la Selva, 17 (Santa Coloma deFarners, 2005), p. 189-206.

Pergamins de Llívia i de la Cerdanya dels segles XIV i XV.Ingrés a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya pel Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya. Puigcerdà, 24 demarçde 2006. Puigcerdà: Arxiu Comarcal de la Cerdanya,2006 [fullet].

Programa de Consulta de les Actes de la Junta de Museus:1891-1981 [enregistrament vídeo] Barcelona: Generalitatde Catalunya, Departament de Cultura, 2005. 1 disc òp-tic (DVD).

PEDROSA I DOMÈNECH, Gràcia. “L’Arxiu de Dosrius”.A: Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Històric Municipal deDosrius. 1 (Dosrius, abril 2004), 97-100.

PUIG I USTRELL, Pere. “L’Arxiu Històric Comarcal deTerrassa. Un servei per garantir l’accés a la informa-ció administrativa i històrica”. A: Frontissa. Publicaciósemestral de la Coordinadora de Centres d’Estudis de ParlaCatalana, 10 (Barcelona, gener 2006), p. 11-12.

Recomendaçóes para a produçáo e o armazenamento de do-cumentos de arquivo. Rio de Janeiro: Colselho Nacionalde Arquivos, 2005. 19 p.

SANTA-MARIA BATLLÓ, Glòria. Barcelona 1843.Progressisme versus muralles. Barcelona: Institut deCultura.Arxiu Històric de la Ciutat, 2005. 87 p. (Quadernsdel Seminari d’Història de Barcelona ; 18).

TATGER, Mercè; VILANOVA, Antoni; INSA,Yolanda. LesCorts: memòria del passat industrial. Barcelona: ArxiuMunicipal Districte de les Corts, 2005. 156 p. (Memòriade Barcelona). Premi estudis Premis Bonaplata, 14 con-vocatòria, 2005

TEY I FREIXA, Roser. Danys humans a la Guerra deSuccessió. El testimoni dels expedients matrimonialsde Barcelona, 1714-1715. Barcelona: Institut de Cultura.Arxiu Històric de la Ciutat, 2005, 77 p. (Quaderns delSeminari d’Història de Barcelona; 17).
