L’Escola de Músics (Riera Alta 10 i 43 · 08001 Barcelona. Tel:93 441 00 31) Escola de Música JPC (Carme 15-17 local int 2a. 08001 Barcelona. Tel:93 301 07 18)

Juny 2011 Nº18

Concurs

d’interpretció

2 3

Concurs

d’interpretció

Categoria A 1er premi. Nil Codina 2n premi: Hui Hui He

3er premi: Palmira Salvador Menció d'Honor: Ariadna Pedrero

Categoria B 1er premi: Juan Pablo Rodríguez

2n premi: Hélène Sánchez 3er premi: Kei Sebastián Traïd Menció d'Honor: Ada Gomar

Farà uns tres mesos vaig decidir portar alguns dels meus alumnes més petits a un

concurs de piano de fora de Barcelona, la meva sorpresa va ser assebentar-me que

aquest concurs ja no es feia des de fa uns anys per causes econòmiques i per qües-

tions d'organització.

Xerrant amb la responsable d'aquell concurs se'm va encendre la llumeta: i per què

no fer un concurs a la nostra escola? Tenia molts pocs dies i el primer era pensar en

el tribunal, els premis, en l'espai, els tríptics...molta feina! què faig? doncs em tiro a

la piscina!

D'entrada vaig pensar fer el concurs intern pels alumnes de l'escola i de 7 a 14

anys però amb els dies el concurs va agafar forma i finalment va acabar sent un con-

curs obert amb quatre categories de 7 a 22 anys i va venir gent d'altres escoles i Con-

servatoris Superiors de Barcelona, d'escoles de Lleida, Sant Boi i fins i tot de Sara-

gossa. Els tríptics! Sort de la Magalí que és una fletxa dibuixant i s'ho va agafar amb

molta il.lusió. Buscar dos tribunals no va ser gens fàcil però vam tenir la gran sort de

comptar amb grans professionals: Luiz de Moura, Ludovica Mosca, Paulo Kolb,

Jordi Guri, Natàlia Fernández i Damián Riera. Buscar espai va ser un altre maldecap

però gràcies a en Toni Oller i de l'Associació Teatre Talia Olympia vam conseguir un

espai tant fantàstic com Cotxeres Borrell i gràcies a en Jaume Doncos de casa Beet-

hoven, vam tenir els premis patrocinats pels guanyadors.

La idea principal del concurs era i és donar als nois una oportunitat més per tocar i

pujar a un escenari, gaudir de la música i motivar-se a tocar i millorar. Per aquesta

Concurs

d’interpretció

2 3

Categoria de 16 a 22 1er premi: Víctor Oller 2n premi: Marta Muñoz 3er premi: Clàudia Dubé

Menció d'Honor: Júlia Capel

Categoria C 1er premi: desert

2n premi: Júlia Alberich 3er premi: Antonio Domènech i Laura Clavijo

raó vam decidir que els premis no podien ser econòmics, preferíem fer llibres, cd's,

partitures, regals relacionats amb el piano i pels més grans vam optar per poder pro-

porcionar la gran oportunitat de fer una classe amb un pianista de gran renom del

nostre país en Josep Maria Colom i una sèrie de concerts durant el curs següent en

diversos espais per poder rodar programa i fer-se conèixer.

Després d'uns quants dies sense dormir va arribar el gran dia i realment va ser

fantàstic. Veure a tants nens i a les seves famílies emocionats no només d'escoltar al

seu fill, sino apreciant la gran feina feta per tots els nens, veure com els pianistes en-

tre ells es felicitaven per com havien tocat, aplaudint-se amb il.lusió, aprenent uns

dels altres...crec que el que desitjava s'ha aconseguit: valorar l'esforç d'aquests joves

per fer música, premiar-los absolutament a tots amb el reconeixament públic alhora

de sortir a tocar, d'enfrontar-se a un públic

i a unes obres pianístiques que han reque-

rit moltes hores d'estudi, de concentració i

de sacrifici. Donar sentit a aquesta lluita

diària per assolir aquest art tocant en un

escenari i que tothom en pugui gaudir.

La música és un art que no té límits i ens

ajuda a fer millor el nostre món.

Cristina Colomer.

Concurs

d’interpretció

4 3

Concurs

d’interpretció

Ada Gomar Boscà, 11anys

Concurs

d’interpretció

4 3 5

Cheng Hui Hui He, 9anys

Concurs

d’interpretció

Instruments

prehistòrics

6 7

Aquest era el segon concurs de piano al qual assistia en qualitat de pare d’un dels

participants. El primer va ser a Lleida, a l’Auditori del CaixaFòrum, fa un any.

Aleshores em va semblar que hi havia una organització més que perfecta. Res no em

feia imaginar que L’EM i JPC organitzaria el seu primer concurs i que el nivell, tant

el dels pianistes que hi participaven com dels membres del jurat, fos tan alt.

Veure el tribunal, format per Ludovica Mosca, Paulo Kolb i Luiz de Moura Castro,

pianistes localment i internacionalment reconeguts, juntament amb la presència de

Margarita Serrat i Josep Maria Colom, altres pianistes amb gran renom, i veure la

sala de Cotxeres Borrell plena de gent valorant la feina dels joves músics, era en

realitat el millor dels premis per a tots els participants.

Tots vam aprendre, d’aquesta experiència i d’anteriors... Els pares i mares hem

après a ser magnànims amb els nostres fills. En un concurs de piano “mai no hi ha

errors”, ja que el fet de presentar-s’hi ja és un gran encert, i hem de comprendre els

nervis que els concursants puguin tenir. D’això, se n’aprèn per altres oportunitats, i

segur que tots aquests joves arribaran a gaudir de la força intel·lectual, emocional i

física necessàries, a banda de la tècnica, per tocar el piano com professionals.

Personalment penso que tots són vencedors i que participaran en molts concursos

d’arreu, sent una oportunitat per veure altres pianistes, tenir públic i llocs per tocar

amb piano de cua. Finalment vull agrair a la Cristina i el Jordi, i a tota l’escola, tot el

que fan pels alumnes i la música, i sobretot vull aplaudir, un cop més, a tots els

participants del concurs.

Toni Oller Castelló

Opinió concurs de piano.

Hola, jo opino d’aquest concurs de piano, que ha organitzat l’escola de músics

JPC: va ser un concurs que em va semblar molt ben organitzat, també amb premis

bons (el que més em va agradar va ser la bossa). Els jurats van ser gent coneguda,

pianistes. Els grans van tenir un lloc luxós, al centre cívic Borrell. També crec que

va ser una gran iniciativa de qu’entrin nens i nenes, no només de l’escola de músics

JPC. Trobo què per l’any que ve s’hauria de fer (el concurs) amb altres instruments.

Esperem que segueixin aquesta iniciativa.

Nil Codina Martínez, 9anys

Concurs

d’interpretció

Instruments

prehistòrics

6 7

Alguna vegada t'has parat a pensar quin

va ser el primer instrument? I qui se'l va

inventar? I què es tocava amb ell?

Doncs tant si t'has fet aquestes preguntes

com si no... aquí no trobaràs cap resposta,

perquè no les tenim. En qualsevol cas, el

que tenim són més preguntes!!!

En realitat, no sabem qui va inventar el

primer instrument, ni quan, ni per què,...

Del que estem ben segurs és que a la

prehistòria, els primers homes de segur que

feien música i que van ser els primers en

construir i utilitzar instruments. De la mateixa manera que es va començar a utilitzar el llenguatge,

també va començar a sonar la música. Potser es van desenvolupar alhora, potser el cant ja existia

abans que les paraules...

Malauradament, els instruments d'aquests temps prehistòrics són molt difícils d'estudiar. La raó

principal és que se n'han conservat ben pocs, i una gran quantitat dels que coneixem restes

presenten dubtes sobre si realment són instruments. Podria tractar-se en molts casos d’altres tipus

d'eines o restes que no tenen res a veure amb la música: hi ha ossos amb forats que semblen flautes

i xiulets, però hi ha qui diu que només són part de l'àpat d'algun animal que tenia tanta gana que va

fer una bona mossegada fins als ossos...

Hi ha qui s'ha fixat també en alguns dels instruments que utilitzen algunes cultures actuals, com

els aborígens australians o algunes tribus americanes. Hi ha algunes coincidències entre els seus

instruments i algunes restes, però no està completament clar si són els mateixos de fa milers

d’anys.

Com el cas de la veu, tampoc hi ha evidències d’instruments de percussió. El que sí que sabem

és que l’ús de troncs i pedres, i més tard de pals i pells d’animals, per fer-se escoltar a distància i

per enviar missatges és un fenomen tan comú com la parla.

El fet de comunicar-se amb senyals provinents de tambors era un mètode eficaç (i més barat que el

mòbil!) per assabentar-se de notícies importants. Fins i tot abans que les flautes fetes amb os, és

probable que s’utilitzaren altres parts dels animals per fer-les sonar bufant, com les banyes o les

closques dels cargols marins. Encara a molts llocs serveixen per avisar i cridar l’atenció, i

s’escolten a grans distàncies. Clar que després es construirien instruments semblants de metall,

però d’això només fa uns 3.000 o 4.000 anys. Així serien més potents i amb la possibilitat de fer

més notes.

I, finalment – a veure què en penseu –, us

presentem el cas més especial d’un instrument

prehistòric, que ha generat un debat enorme. Es

tracta d’aquesta flauta:

Al contrari del que sempre s'havia cregut, aquest

instrument no el vàrem inventar nosaltres, els homo sapiens, sinó que – en el cas de ser realment

una flauta – la feien sonar els nostres avantpassats, els neandertals. I nosaltres que pensàvem que

érem els més intel·ligents...

I si ara feu una ullada als instruments que teniu a casa, us imagineu dins de 50.000 anys algú

mirant-se’l com nosaltres observem aquest os? Pensaria que això és per fer música?

Pepe Reche, professor de trompa.

Les nostres secretàries

8 9

La Laia

L ’ Escola de Músics al c/Riera Alta nº43

L ’ Escola de Músics al c/Riera Alta nº10

Probablement alguns encara no em coneixeu, sóc la secre més nova de totes!

Estic al local on estan els més petitons, això vol dir mil i una aventures. I, sobretot, no em

puc quedar sense dibuixos. Això mai!, sinó els nens de la Yolanda acamparan dins l ’

escola.

Però el dia no comença per nosaltres fins la necessària tertúlia al voltant dels cafès. Ara sí

que ho tenim tot a punt, i els profes amb la paciència carregada per ensenyar-me una lliço

més de música elemental ( ja vaig per L3!!!)

La Dalai és la nostra primera secretària, la nostre experta en passatemps. Li encanten

els peques. El que més li agrada són els dibuixets que li regalen. Cada dia té una esto-

neta per decorar amb les petites obres d ’ art les nostres oficines de colors vius i alegres.

És la nostra Greta Garbo, perquè li diu tothom i ella encantada de ser l ’ artista de cine

de l ’ escola.

Les nostres secretàries

8 9

Escola de Música JPC al c/ Carme nº15

Què faig al jpc cada dia? Una miqueta de tot: tertúlia futbolera cada dilluns, o cada dia

amb el Cesc , escoltar amb molta atenció les veritats del Tolo ( como la vida misma ) ,

acompanyar els ritmes brasilers del Paulo incloent ganyotes, Javier VS Roncero, buscar

els bafles petits a la Rocío i al Pablo, el cafè de l ’ Oriol que em porta els dimecres i diven-

dres, les claus pel Jordi Guri, Tito i sus guitarres, Joan Miquel discret amb rissotada es-

pectacular, Celeste la veu del cel, la inspiració del Marco, el Jorge i Dan, el Tom, l ’ Àlex V

i P i el Franco, tots molt bons músics. I no m’ o blido dels alumnes que són l ’ ànima de la

festa. Ele! Visca la música! La Magalí

La Dalai

Els joves escolten...

El passatemps de la súper Dalai !

10 11

L’escola us convida a visitar el nostre blog. Hi trobareu informació de les activitats que es fan, concerts de la Raval Simfònic, Raval’s Band, calendari escolar, colònies, màster classes... Cliqueu aquesta adreça:

http://lescolademusicsijpc.wordpress.com/

Alumnes de l’escola us recomanen els seus discos preferits

Sopa de Cabra ”P louifasol ” Sobretot m’agrada “Camins” perquè em recorda a la meva antiga escola. I també és molt bonic el missatge que transmet.

Clara Nogué

alumna de trompa i piano.

Jacques Loussier Trio “ Play Bach ”

Aquest disc fusiona el Bach més barroc amb el jazz més sobri que ens puguem tro-bar. Jacques Loussier dissenya a través del seu trio unes harmonies jazzístiques que parteixen de la tradició del mestre barroc i aconsegueix un efecte impactant i alhora agradable a l'oïda. Recomano aquest disc a tot tipus d'oients.

Víctor Oller alumne de piano.

Lhasa de Sela “ L a Llorona ” És una veu molt intensa, que arriba des de una necessitat molt profunda d’expressar-se.

Vanessa Bissiri alumna de cant.

The Black Eyed Peas “ I Gotta Feeling”

Ens agrada perquè les cançons són molt variades i tenen molt ritme .

Marcel Giner i Pol Mateo alumnes de guitarra eléctrica.

McFly “Above the noise ”

És un estil pop rock que engantxa a tothom. (Clara) A la Laura li agrada més un altre disc de McFly, Motion In The Ocean, amb la cançó de Transylvania.

Clara Valdasquín i Laura Vallès alumnes de cant, piano modern, bateria i moltes altres coses.

Els joves escolten...

El passatemps de la súper Dalai !

10 11

3 Sidoku.

Omple amb figures

musicals les graelles.

Vigila! No poden haver

símbols

repetits a cap fila,

columna, ni quadre.

2 Troba 7 equivalències musicals.

4 Busca un valor musical amb 14 lletres amagat entre

aquestes pistes.

És del País i no pas de fora; no té cap fill

però diu que té nora.

1 Busca les 13 diferències.

R O D O N A F A S U F

O S D N O R T I M A S

D S E M I F U S A E U

E K F O U A Z O M U X

S E M E R A P I T I C

A R E X R O C R E S A

B C V A L O D V B A N

L G H R R I J O N H I

A O D X S A R G R J T

N N E G R A F U S L S

C R Z X G Y N R S D U

A L B N K A X S W Q P

5 Endevinalla musical!

__ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

La primera lletra és a saxo i soprano, però no és a piano ni corneta.

La segona lletra és a trompeta i helicó, però no a violí ni trompa.

La tercera lletra és a armonica i campana, però no a arpa ni a contrabaix.

La quarta lletra és a piano i violoncel, però no a flauta travessera ni a pals.

La quinta és a gaita i gralla, però no a flautí ni a pandereta.

La sexta lletra és a balalaika i baix, però no a oboe i xilofón.

La setena son dos i és a guitarra i bandurria, però no a güiro i castanyoles.

La novena, oncena i l’última vocal és la mateixa que la sexta.

La decena lletra és a timpani i trombo, però no a vibrafon ni timbala.

La dotzena lletra és a tambor i tuba, però no a corn anglès ni simbomba.

La penúltima lletra és a clave o orgue, però no a acordió ni clavicordi.

1-

2-

3- 4- Semigarrapatea.

5- Tenora.

Pinta el dibuix amb colors ben alegres!