CCultura Arxius

AR

XIU

S42

El divendres 15 d’abril de 2005, el contencióssobre la documentació confiscada a Catalunyades que fou ocupada per l’exèrcit franquis-ta i, tot seguit, traslladada a Salamanca ini-ciava la recta final cap a la seva resolució. Peracord de Consell de Ministres es va aprovarel projecte de llei de restitució a la Genera-litat de Catalunya dels documents confiscatsamb motiu de la Guerra Civil que actual-ment es troben a l’Arxiu General de la Gue-rra Civil Espanyola (AGGCE), a Salamanca.

El maig del 2004, el Congrés dels Diputats apro-và una proposició no de llei per la qual ins-tava el Govern central a iniciar un procés de

diàleg amb el Govern de la Generalitat per tald’arribar a un acord que fes possible la re-solució del contenciós arxivístic. El resultatd’aquest diàleg és la creació d’una Comissiód’experts (formada per historiadors, juristesi arxivers) amb la funció d’assessorar el Go-vern i, ara, la presentació al Congrés del pro-jecte de llei de restitució de documents.

El projecte de llei es basa en les conclusionsgenerals de l’informe lliurat al Ministeri deCultura el 23 de desembre de 2004 per laComissió d’experts, on s’aconsellava que laresolució del conflicte tingués per guia els dosprincipis següents: 1) la condemna de les

Editorial. La restitució a Catalunyadels documents confiscats arran de la Guerra Civil, pàg 1 / Qüestionsde Treball. Normativa internacionalen gestió de documents, pàg 2 /Noticiari. pàg 7 / Rerefons. La Lleid’Arxius i documents, pàg 16.Memòries d’un arxivador de secà,pàg 17. El nou Arxiu Històric deLleida, pàg 18. / Bibliografia. pàg 20.

EditorialLa restitució a Catalunya dels documents confiscats arran de la Guerra Civil

AR

XIU

S42

2

confiscacions de documents amb finalitat re-pressiva i el dret a la compensació del greu-ge; 2) la salvaguarda dels drets de les vícti-mes de la repressió política que avui utilitzenla documentació amb finalitats de com-pensació i la protecció dels béns culturals avuiconcentrats a l’AGGCE.

El text que es presenta al Congrés dels Di-putats estableix que l’Estat restituirà a laGeneralitat la documentació del seu arxiu ins-titucional que li va ser confiscada, tant delsòrgans de govern com de la seva Adminis-tració, d’entitats depenents i del Parlamentde Catalunya. Pel que fa a la documentacióconfiscada a persones físiques i jurídiquesprivades, el projecte de llei estableix la sevatransferència a la Generalitat, la qual, ennom de l’Estat, haurà de gestionar les sol·li-cituds de restitució.

Els documents de la Generalitat de Cata-lunya -que ja són identificats, descrits, mi-crofilmats, digitalitzats i accessibles per In-ternet- han de retornar abans del termini de

tres mesos, des de l’entrada en vigor de la llei.Per a la identificació de la documentació depersones físiques i jurídiques privades, abansdels dos mesos d’entrada en vigor de la llei,es crearà una Comissió Mixta integrada perrepresentants del Govern i de la Generalitat.El resultat de la identificació es notificarà alslegítims titulars de la documentació, quansiguin coneguts, o se’n farà comunicació pú-blica, si no fos així. En el termini d’un any, acomptar des de la notificació de l’acta d’i-dentificació, es podrà exercir el dret a sol·li-citar la restitució de documents i altres efec-tes confiscats. Passat aquest termini, caducaràel dret a la restitució i correspondrà a la Ge-neralitat de Catalunya la custòdia de la do-cumentació.

El projecte acordat pel Consell de Ministresposa les bases per resoldre i superar aquestllarg i abastament sentit conflicte i ho fad’acord amb els principis, criteris i recoma-nacions generalment acceptades arreu del mónper a la resolució de conflictes relacionats ambdesplaçaments d’arxius.

En els darrers vint anys hem assistit, a ni-vell internacional, a un gran creixementde la gestió documental.A Catalunya aques-ta expansió ha coincidit temporalmentamb un procés molt accelerat de canvispolítics, institucionals i socioeconòmics.També els arxivers, en un termini moltbreu, hem passat de ser uns professionalsdedicats quasi exclusivament a la preser-vació de documents històrics a poder in-tervenir en tot el cicle vital dels documents.Ara afrontem un nou repte, pràcticamentsense temps de transició: integrar els do-cuments electrònics a sistemes generalsde gestió documental. I per afrontar aquestprocés s’està desenvolupant a nivell inter-nacional un seguit de normativa que ens cal

conèixer i que també cal que sapiguem enquin punt d’elaboració és de forma que elcol·lectiu pugui obtenir una primera impressiódel moment en el que ens trobem actual-ment.

Més recentment, des del final del norantafin ara, estem assistint a l’elaboració, pu-blicació i implementació d’un seguit denormatives, estretament entrellaçades, queen molt poc temps estan influint i influi-ran en la gestió de documents. D’aquest con-junt de normes la referència principal és laISO 15489:1: 2001(E) Information and docu-mentation-records management. Vinculadeshi trobem normes com les ISO 23801, ISO15801, PDF-A, MoReq i AS 5080, que més en-

Qüestions de TreballUna primera visió sobre la normativainternacional en gestió de documentsLluís Cermeno i Martorell

AR

XIU

S42

3

davant comentarem breument.Tot aquestconjunt normatiu que s’està desplegantpersegueix resoldre aspectes concrets de lagestió documental que generen incertesaals responsables de les organitzacions; as-pectes com ara la validesa legal de documentsdigitalitzats, la gestió dels documents elec-trònics i de les metadades associades, la pre-servació a llarg termini, etc.

Comentem en primer lloc la norma ISO15489; aquest és un stàndard aprovat i pu-blicat l’any 2001 que té com a base la normaaustraliana AS 4390, elaborada pels arxiusnacionals australians. ISO15489 consta dedues parts; la primera és la norma i la se-gona l’informe tècnic que amplia i explicaaspectes pràctics de la primera. Si extraiemels aspectes essencials d’aquest estàndardobservem que recull i sistematitza els prin-cipis que proposa Rhoads1. És, des del meupunt de vista, una norma plenament arxi-vística atès que, a partir de les caracterís-tiques dels documents (autenticitat, fiabi-litat, integritat i ús), ens indica les operacionsessencials a que els podem sotmetre: cap-tura, classificació, avaluació, transferèn-cia, eliminació... La norma insisteix en as-pectes com el ple suport de la direcció enel procés d’anàlisi, disseny i implantació dela norma en un organisme i també en la vo-luntat o necessitat que aquesta sigui apli-cable al conjunt d’un organisme. Desta-quem que ISO 15489 estableix que elselements essencials del SGDA són d’apli-cació a qualsevol document d’una orga-nització, independentment del seu suportfísic. Aquest principi és essencial per acla-rir la responsabilitat dels arxivers en lagestió de la documentació electrònica, queper la seva especificitat tecnològica es podiaestar duent a terme dins d’una organitza-ció de forma segregada de la documenta-ció tradicional.

Pel que fa a l’aplicació de la norma, proposemdos elements a considerar :

● A un primer nivell tenim que ISO 15489s’està configurant com un compendi debones pràctiques en gestió documental.Així, els organismes troben en aquest stàn-dard una guia per a l’elaboració i aplicaciódels requisits, processos i productes en elseu SGDA.

● En segon terme hi trobem la possibilitatde certificar,per part d’una entitat autoritzada,el SGDA d’un organisme basat en ISO 15489.Aquest a hores d’ara és un debat obert,però que en cas de ser factible obriria granspossibilitats d’expansió al nostre sectorprofessional. Així mateix permetria discri-minar de forma indubtable aquells pro-ductes conformes a norma d’aquells que noho són. Pensem com una de les possibili-tats , per exemple, en programaris de ges-tió documental certificats per entitats cer-tificadores.

Com tota norma, la ISO 15489 estableix i usauna terminologia. D’aquests termes n’hiha que estan plenament assumits per la nos-tra praxi, i altres que s’hauran d’anar in-corporant. Fixem-nos per exemple en elterme disposició ; és un terme que agrupa duesaccions sobre els documents i que practi-quem habitualment : la transferència de do-cuments o l’eliminació. Altre terme queestà generant debat és el concepte anglèsrecord; aquest no és més que el que tots no-saltres entenem per document. Algunes tra-duccions a l’espanyol de terminologia in-formàtica als anys 80 , moltes d’elles fetesen aquell moment a països de l’Amèrica Lla-tina o de llatins que treballaven a empre-ses nordamericanes, van traduir-ho direc-tament com a registres. Aquesta és unaexpressió que ha fet fortuna en el món dela informàtica i s’ha acabat traslladant a l’en-torn de la normativa ISO 9000 i 14000, atèsque aquestes normes parlen de registres.Paral·lelament el món de la documentaciói la biblioteconomia va anar atribuint alconcepte document a qualsevol producteon enregistrem informació.Així, per exem-ple, quan anem a la biblioteca pública de lanostra vila i demanem en préstec una re-vista, un vídeo en CD i un llibre, resultaque ens en duem tres “documents”. Crec queaquest stàndard contribuirà a “normalitzar”el concepte document en el seu sentit pri-migeni i ho farà quan finalment s’apliquide forma amplia. Hem de considerar que l’a-dopció d’un terme per part d’una norma ISOafecte, en aquell aspecte a les altres normesISO; així és factible que, a mig termini,quan es revisin les ISO de les famílies 9000i 14000 aquestes procedeixin a incloure elterme “document” en lloc del “registre” ac-tual. En tot cas les normes no deixen de ser

AR

XIU

S42

4

fruit del debat, de l’acord, d’una conven-ció en definitiva i que aquesta sempre espot revisar. L’adopció de nova terminolo-gia és un símptoma que la nostra profes-sió evoluciona i allò que hem de fer comcol·lectiu és participar en els fòrums on esdecideix i fer valdre el nostre coneixe-ment i experiència.

Indicar que, en aquest moment, AENOR hasotmès a informació pública la versió cas-tellana de la primera part de la norma ISO15489 elaborada pel Comitè Tècnic de Nor-mes 50 amb l’objectiu que sigui adoptadacom a norma UNE. És en procés de revisióla traducció de la segona part de la norma;de forma que és possible que disposem d’a-questes normes traduïdes a final de 2005.La traducció de la norma facilitarà la sevadifusió i adopció d’aquest estàndard entreel col·lectiu professional d’Espanya i delspaïsos llatinoamericans. A nivell catalàpodem partir d’uns elements coincidentsamb la norma ISO que altres organitzacionsno tenen encara suficientment desenvo-lupats i que necessàriament hem d’apro-fitar al màxim per estendre la gestió do-cumental. Aquests avantatges poden ser:

● La Llei 10/2001, d’arxius i documents técom a un dels seus objectius principals lagestió documental i estableix un òrganque desenvolupa el paper d’Autoritat ar-xivística (Direcció del Sistema d’Arxius deCatalunya).● Disposem d’un ens d’avaluació docu-mental consolidat , la Comissió Nacionald’Accés Avaluació i Tria Documental.● Els treballs de descripció que du a termeel projecte NODAC basats en ISAD(g) perdonar resposta a la classificació.● Existència de normes específiques i po-lítiques de SGDA a les principals Admi-nistracions catalanes.● L’aposta de les nostres Administracionspel e-govern; àmbit en el qual és impres-cindible i plenament justificat l’adopció deSGD.

Tot i així podríem anotar dèficits en for-mació, en gestió de documents electrò-nics, en nombre de persones dedicades ala gestió de documents, en normativa es-pecífica etc. De la lectura dels elements es-mentats podríem convenir que aquest un

moment crític pel futur del nostre modelarxivístic en gestió de documents. Enscalen polítiques de caràcter interdiscipli-nar, accions i recursos que permetin tras-lladar i aplicar els principis normatius a latasca diària dels professionals, a més derecolzar-los des de la Direcció del Sistema.

Finalment, indicar-vos que a nivell d’ISOcom organisme està obligat a revisar les nor-mes que té aprovades cada 4 anys. En-guany s’ha iniciat formalment la revisió in-ternacional de la versió de 2001 de la ISO15489. És un procés que ara comença, quepotser només produeixi petites correc-cions de la norma vigent però no deixa deser una nova oportunitat que podem apro-fitar per participar en la modulació de lafutura versió de la norma.

Vinculades a ISO 15489 hi trobem un se-guit de normes que comentarem tot seguit.La primera és el Model de requeriments pera la Gestió de Documents Electrònics, conegutcom a MoReq.Aquestes normes van ser im-pulsades per la Unió Europea dins els seuprograma IDA (Interchange of Data betwenAdministrations), i de facto són l’alternati-va europea a les normes DOD nordameri-canes. L’objectiu essencial de MoReq ésservir de guia per a les organitzacions quevulguin implementar un SGDE. Tambépoden servir de base per a l’elaboració deplecs tècnics per a la contractació de pro-gramaris que gestionin un SGDE, com re-centment han fet conjuntament el Go-vern d’Aragó i l’Ajuntament de Saragossa.MoReq és una normativa que estableix unseguit de requeriments molt detallats deles diverses operacions en un SGDE (cap-tura, classificació, gestió de metadades,accés....). MoReq fa una distinció entreaquells requeriments que serien de ca-ràcter obligatori dels opcionals. Cal es-mentar que en el procés de redacció deMoReq es va seguir l’esborrany en aquellmoment de la norma ISO 15489 i ISAD (G).

En segon lloc trobem ISO/TS 23081-1:2004(E) Metadata for records. L’objectiu de lanorma és ser una guia per a comprendre, implementar i usar metadades en el marcde la Norma ISO 15489. Actualment és enprocés d’elaboració la segona part de lanorma, l’informe tècnic, que comple-

AR

XIU

S42

5

mentarà la part primera. Aquestes nor-mes actualment estan publicades en an-glès, però el CTN 50 d’AENOR va acordaren la darrera reunió procedir a la seva tra-ducció al castellà. De forma que un cop fi-nalitzada la tramitació de la norma ISO 15489per tal que esdevingui norma UNE, as-pecte que ja hem comentat abans, s’iniciaràla mateixa tramitació per aquest estàndard.

Com normes vinculades a la gestió docu-mental hi trobem una altra norma de l’any2004.Aquesta és la norma ISO/TR 15801:2004Recommendations for trustworthiness and re-liability . L’origen d’aquesta norma és unaBritish Standard sobre admissibilitat legalde documents digitalitzats. La norma voldonar seguretat jurídica a les organitzacionsen els processos de digitalització de do-cuments i la posterior incorporació d’aquestsa SGDE. La norma consta de dos àmbits.El primer és un seguit de pautes tècni-ques per a la digitalització de documentsi el segon uns protocols d’actuació a seguiren la digitalització.

Com a projectes que es podrien perfilar coma futures normes ISO hi tenim dues can-didatures : l’AS 5090 i PDF-A. La primera,AS 5090 Work process analysis for recordke-eping , persegueix normalitzar amb detallel procés d’anàlisi de documents en els flu-xos de treball d’una organització. A horesd’ara el comitès internacionals estan de-baten si aquest estàndar es podria adop-tar com norma o bé s’integra a ISO 15489,aprofitant el procés de revisió d’aquesta.En segon lloc tenim el projecte PDF-A(aquesta A significa Archive). Aquest pro-jecte ha estat desenvolupat conjuntamentper Adobe i els NARA i pretén donar solucióa un dels aspectes més incerts des delpunt de vista arxivísitic com és el de la con-servació a llarg termini de documents di-gitals.

En darrer terme, i ja no dins els aspectespurament normatius, vull destacar que elConsell Internacional d’Arxius ha elabo-rat un esborrany de Guia pràctica per a la ges-tió de documents electrònics que de ben segurserà de gran utilitat als arxivers.Aquest do-cument va ser presentat dins del marc deldarrer Congrés Internacional d’Arxius ce-lebrat a Viena l’any 2004. Que el CIA hagi

elaborat aquest manual no deixa de ser unsímptoma més del canvi; pensem que elmateix organisme, tot i estar encara en fased’esborrany (això si molt avançat), ja estàpromovent la traducció d’aquest a altresllengües. Així doncs, s’ha iniciat la tra-ducció al francès i en breu es farà a l’es-panyol per mitjà del grup CARMEN2.

D’aquest procés que us hem ofert unabreu pinzellada podem destacar la inten-sitat i velocitat amb la que s’està generantnormativa específica en gestió de docu-mentació, pensem que les normes es-mentades s’han produït en un lapse denomés 5 anys. Altres aspectes destaca-bles d’aquest conjunt normatiu podriaser:

● Tracten aspectes diversos de la gestió delsdocuments, sovint complementaris.● La “centralitat” que està assolint ISO15489, dins del conjunt.● La indiscutida integració de la docu-mentació electrònica en Sistemes generalsde gestió de documents.

Des del nostre àmbit professional caldriatreballar en la incorporació i adaptaciód’aquests principis i normes a la norma-tiva específica que generen les nostres or-ganitzacions. En darrer terme insistiriaen el fet que, com a col·lectiu, hem d’es-tar amatents a tot aquest procés que s’es-tà produint actualment i incorporar-nos-hi, críticament si escau, però sense reserves.És un moment en el que en l’arxivísitca,de ben segur, es produirà un salt qualita-tiu important.

1 Rhoads, James B. La función de la gestión de documen-tos y archivos en los sistemas nacionales de información:un estudio del RAMP. UNESCO, París 1983.p 2

2 Vegeu:www.mcu.es/archivos/jsp/plantilla.jsp?id=35&conte-nido=/archivos/oa/gte.html (abril 2005). Informaciósobre les referències d’ISO a www.iso.org/

AR

XIU

S42

6

AR

XIU

S42

7

Subdirecció general d’Arxius

Presentació de la Norma de Descripció Arxivísticade Catalunya (NODAC) Després de gairebé quatre anys de treball intens(juliol 2001-maig 2005) per part de les 46 perso-nes que han intervingut en els diferents òrgansdel Projecte NODAC, és a punt de ser presentadala primera versió de Norma de Descripció Arxi-vística de Catalunya. La presentació es portarà aterme en el marc de les X Jornades d’Arxivistica deCatalunya (Terrassa, 19-21 de maig de 2005). Es trac-ta d’un document provisional, a l’aguait de valo-rar i integrar les anotacions que formuli el col·lec-tiu d’arxivers de Catalunya. Les anotacions,suggeriments i comentaris s’hauran d’adreçar alComitè de Normes (nodac. cultura@gencat.net) dejuny a setembre del 2005. Posteriorment, el Co-mitè procedirà a la redacció final de la Norma, queserà publicada el desembre del 2005. Per a més in-formació sobre el Projecte NODAC podeu con-sultar la pàgina web de la Subdirecció general d’Ar-xius: http: //cultura.gencat.net/arxius/index.htm.

Convocatòria de subvencions als arxius de Catalunya per al 2005Mitjançant CLT/326/2005, de 10 de febrer, es va con-vocar concurs públic per a la concessió de sub-vencions als arxius de Catalunya corresponent al’any 2005. Cal esmentar com a novetats desta-cades, d’una banda, l’augment significatiu delpressupost destinat a subvencions per concu-rrència pública, que ha passat dels 60.100 eurosde les darreres convocatòries, a 310.000 euros. I,de l’altra, la introducció de dos noves línies de sub-venció, relatives a actuacions en matèria de res-tauració i conservació, i a l’elaboració d’estudisd’anàlisi documental previs a la implantació d’unsistema de gestió documental, que s’han afegita la línia ja existent referida a l’elaboració d’ins-truments de descripció. El termini de presenta-ció de sol·licituds per a la convocatòria d’en-guany va finalitzar el 17 de març. Hi ha concorregutun total de 96 sol·licitants.

Qüestionari d’identificació de fons que facilitin l’aplicació del R. D. 1891/2004, de 10 de setembreMitjançant el R. D. 1891/2004, de 10 de setembre,es va crear una Comissió Interministerial per al’estudi de la situació de les víctimes de la Gue-rra Civil i del Franquisme. Una de les funcions d’a-questa comissió és l’elaboració d’un informe re-ferent als arxius i fons documentals públics iprivats que puguin contenir dades d’interès sobreaquesta matèria. Per tal d’assolir aquest objectiu,la Subdirecció General dels Arxius Estatals demanàa la SGA, el mes de novembre de 2004, la difusiód’un qüestionari que aplega la informació ne-

cessària. El gener i febrer de 2005, la SGA ha tra-mès al Ministeri 104 respostes d’arxius catalans.Catalunya és on, amb diferència, aquest qüestionariha estat més respost pels arxius. Esperem queaquesta col·laboració representi un pas enda-vant per la consecució de l’adequat reconeixementi satisfacció moral de tots aquells que van ser víc-times de la repressió durant la guerra civil i el fran-quisme.

Convenis de col·laboracióAmb l’objectiu de donar compliment als precep-tes de la Llei i als objectius fixats en el Pla d’Ac-tuacions, des de l’any 2004, la Subdirecció Gene-ral d’Arxius estableix acords de col·laboració ambdiferents entitats i institucions per a la realitza-ció d’actuacions arxivístiques específiques. Sónd’especial esment:● Acord de col·laboració entre el Departamentde Cultura i el Departament de Política Territoriali Obres Públiques per al tractament arxivístic dediverses sèries documentals.● Conveni de col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i la Fundació Universitat Autònoma deBarcelona per a la dotació d’ajuts pels alumnesque vulguin realitzar el graduat superior en ar-xivística i gestió de documents de l’ESAGED.● Conveni de col·laboració entre la Generalitat deCatalunya i la Fundació Universitat Autònoma deBarcelona per a la realització de pràctiques a di-versos arxius.● Conveni de col·laboració entre el Departamentde Cultura i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esque-rra per a la cessió en comodat del fons docu-mental de Nacionalistes d’Esquerra a l’Arxiu Na-cional de Catalunya.● Conveni de col·laboració entre el Departamentde Cultura i Iniciativa per Catalunya –Verds pera la cessió en comodat del fons documental del’Organització Comunista de Espanya-BanderaRoja a l’Arxiu Nacional de Catalunya.● Conveni de col·laboració entre el Departamentde Cultura i la Fundació Cipriano García-Arxiu His-tòric de la CONC per al tractament i difusió delsseus fons documentals.● Conveni entre el Departament de Cultura i la Aso-ciación Archivo Guerra i Exilio per a la recupera-ció, despcripció i difusió de fons documentalsrelatius a la Guerra civil i Exili● Acord Marc de Col·laboració entre El Departa-ment de Cultura i el Departament d’Educació peral desenvolupament de Serveis Didàctics a diversosArxius.● Conveni de col.laboració entre el Departamentde Cultura i la Societat Genealògica d’Utah per ala microfilmació de documentació històrica de ca-ràcter genealògic conservada a la Xarxa d’ArxiusComarcals.

Noticiari

AR

XIU

S42

8

Projecte d’implantació de la norma ISO 15489:2001 a l’Administració de la Generalitat de CatalunyaDins el punt de Millora de l’atenció al ciutadà, efi-càcia i transparència en la Gestió Pública del Pla deGovern 2004-2007 s’ha escollit com un dels cincprojectes preferents el pla pilot d’implantació dela norma ISO 15489:2001 Informació i documen-tació - gestió documental a l’Agència Catalana del’Aigua. Aquest projecte el desenvolupen con-juntament, a més de l’Agència, la Direcció Generald’Innovació i Organització de l’Administració i laDirecció General del Patrimoni Cultural i té comobjectiu final l’extensió de la norma al conjunt d’or-ganismes de l’Administració de la Generalitat deCatalunya.

Índex d’Arxius 1993-2004És en avançat estat d’elaboració un índex molt acu-rat dels primers 41 números d’Arxius. Butlletí delServei d’Arxiu, fet per Elsa Àlvarez Forges, estudiantde segon cicle de l’Escola Superior d’Arxivísticai Gestió de Documents, el qual serà publicat pro-perament a fi d’annexar-lo als exemplars im-presos del butlletí, que, d’aquesta manera, re-sultaran d’una consulta molt més fàcil.Aquest índextambé serà consultable electrònicament, a la pà-gina web de la SGA.

Arxiu Nacional de Catalunya

S’avança en la catalogació dels Sumaríssims militars El proppassat mes de novembre es va iniciar unanova fase del tractament de l’arxiu de procedi-ments judicials del Tribunal Militar Territorial Ter-cer que s’està duent a terme des de maig de 2003.La continuació d’aquest tractament permetrà la co-rrecta instal·lació dels prop de 111.000 procedi-ments, així com l’entrada en base de dades d’uns180.000 registres que permetran la identificaciódels encausats. Aquesta nova fase es du a termegràcies a la col·laboració entre el propi Tribunal Mi-litar, el Departament de Relacions Institucionals iParticipació -que fa l’aportació econòmica per a dotarels cinc arxivers que hi treballen i el material ne-cessari-, i l’Arxiu Nacional de Catalunya, que diri-geix i coordina el tractament.

Més referències sobre els documents confiscats a Catalunya pels Servicios de Recuperación Actualment l’ANC disposa d’una base de dades quedescriu els lligalls de les agrupacions de Barcelo-na,Lleida i Vinaròs de la Sección Político Social de l’AGG-CE. A més, per detectar si hi ha més documenta-ció catalana en d’altres agrupacions documentals,dos arxivers enviats per la Subdirecció generald’Arxius es van desplaçar a Salamanca durant elsmesos de novembre i desembre de 2004. La tascarealitzada pels arxivers Mercè Iglésias i Roger Ba-carisas ha consistit a cercar referències en els in-ventaris i catàlegs que descriuen documentació ini-

cialment recollida en d’altres indrets (Madrid,Aragó...), o documents agrupats per tipologies (bi-blioteca, cartells...) o per contingut (militar, parti-cular...). En total s’han consultat 70 instruments dedescripció i prop de 400 unitats d’arxiu (capses opeces soltes).

Ingrés i tractament de la sèrie d’expedients de construcció i adequació de la xarxa de carreteres El passat mes de febrer va ingressar a l’ANC lasèrie de conservació permanent d’Expedients deconstrucció i adequació de la xarxa de carreteres, trans-ferida pel Departament de Política Territorial iObres Públiques. Són un total aproximat de 1.200projectes d’obres de la xarxa viària de Catalunya,realitzats entre 1844 i 1980,que ocupen uns 190 me-tres lineals. El tractament d’aquest conjunt docu-mental es va iniciar el mateix mes a la seu del’ANC, en el marc d’un acord de col·laboració entreels departaments de Cultura i de Política Territo-rial per a la planificació, disseny i supervisió de latasca, l’execució de la qual va a càrrec d’una em-presa externa. La descripció de la sèrie, a nivell decatàleg, permetrà posar a l’abast dels usuaris unafont de primer ordre sobre les infraestructuresviàries i l’obra pública del país.

El primer tractament del fons Antoni de Senillosa Després de la tràgica mort d’Antoni de Senillosa,els seus hereus van dipositar a l’ANC la docu-mentació aplegada en el transcurs de les moltesactivitats que duia terme.Aquest material, molt rici divers, ha estat objecte d’un primer tractamentque ha permès identificar l’estructura del fons i de-limitar les seves sèries. Aquest fons abraça, cro-nològicament, des de l’any 1937 fins a 1994 i el seuvolum documental és de 100 unitats d’instal·lació.

L’ingrés de la documentació de l’Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja i de Nacionalistes d’Esquerra El 15 de desembre de 2004 fou signat, a la seu delDepartament de Cultura, el contracte de cessió encomodat a l’ANC dels fons Organització Comu-nista d’Espanya-Bandera Roja i Nacionalistes d’Es-querra.Ho signaren,d’una part,per l’Hble.Consellerade Cultura Sra. Caterina Mieras Barceló, i, de l’al-tra, el Sr. Jordi Guillot i Miravet, vicepresident d’I-niciativa per Catalunya-Verds, i Joan Josep ArmetComa, primer secretari de l’Entesa dels Naciona-listes d’Esquerra. La cessió s’emmarca dins lacol·laboració que l’ANC manté amb Iniciativa perCatalunya-Verds, iniciada l’any 1987 amb el dipò-sit del fons documental del PSUC.

El programari GANC-IMATGES Des de començaments del 2005 l’ANC ha posat enfuncionament una nova funcionalitat del progra-mari GANC (Gestió de l’Arxiu Nacional de Catalunya),destinada a la gestió (altes i manteniment) i con-sulta (interna i externa) de les imatges i audiovi-suals en totes les seves tipologies i formats.Aques-

AR

XIU

S42

9

ta millora qualitativa permet a l’usuari accedir auna pantalla de selecció en la qual pot cercar entredocumentació fotogràfica, documentació a esca-la, documentació sonora i/o audiovisual i docu-mentació impresa. En un segon pas s’aproxima aldocument mitjançant camps d’escriptura lliure ode llenguatge controlat. El resultat de la cerca espresenta en una taula que dona pas a les fitxes ca-talogràfiques.Actualment i per tal de fer encara mésàgil la consulta, s’està procedint a l’associació deles imatges digitalitzades.

Conveni de publicació L’ANC col·labora amb el servei de publicacions del’Ajuntament de Barcelona en l’edició del llibreBarcelona treballa,a càrrec d’Àlex Sánchez.L’obra mos-trarà, mitjançant imatges fotogràfiques, la trans-formació de la ciutat de capital industrial a ciutatde serveis i s’estructurarà en els següents apartats:la ciutat menestral, la ciutat fabril, la “ciutat gran”,la ciutat mercantil i de serveis, i la ciutat dels con-flictes. Per tal de il·lustrar l’obra es comptarà ambels principals fons fotogràfics conservats als arxiusde l’Ajuntament de Barcelona i a l’ANC.

Arxiu Central del Departament Universitat,Recerca i Societat de la Informació

Implantació del l’SGDA a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya)Durant els mesos de setembre i octubre s’ha im-plantat l’SGDA a l’Agència per a la Qualitat delSistema Universitari de Catalunya (AQU Catalun-ya), ens autònom depenent del DURSI. S’han rea-litzat dos tallers de formació sobre la gestió delsdocuments administratius, donant també forma-ció específica a l’interlocutor del Sistema. Tambés’ha desenvolupat del mòdul de gestió i segui-ment d’expedients de l’aplicació GESTA i s’hanestablert els criteris de classificació,descripció i con-servació de la documentació d’AQU Catalunya.

Arxiu Central del Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques

Sterling, un integrador d’aplicatius: una eina fonamental per als programaris de gestió documental i arxiu El Departament de Política Territorial i Obres Pú-bliques disposa d’un programari de gestió d’ar-xius (Albalá) que facilita una gestió documental mo-derna i eficient. El gran volum de producciódocumental i la voluntat d’evitar que els usuarisque gestionen els procediments hagin de duplicarla informació, va portar a l’Arxiu Central de Polí-tica Territorial i Obres Públiques, a decidir de mi-grar a l’aplicatiu Albalá, els registres dels diferentssistemes de gestió d’expedients, mitjançant unintegrador d’aplicatius, l’Sterling. El resultat d’a-

questa integració ha de permetre a l’Arxiu centrali als arxius de gestió de la DG d’Urbanisme, una ac-tualització de dades diària que procurarà una ges-tió documental eficient i una reducció importantdels costos de gestió de dades per a futures trans-ferències o eliminacions, minimitzant, també, elserrors en les migracions no seqüencials de dades.

Arxiu Central del Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca

Curs d’organització dels documents administratiusEls dies 26, 27 i 28 d’octubre de 2004 es va impar-tir el Curs d’organització dels documents admi-nistratius, adreçat als responsables dels arxius degestió i personal administratiu dels Serveis Cen-trals. Organitzat pel Centre de Formació i EstudisAgrorurals del DARP.

Trasllat de la documentació dels Serveis Territorials de Barcelona Des de l’Arxiu Central del DARP s’està coordinantel trasllat de la documentació administrativa delsServeis Territorials de Barcelona, que es traslladena un nou edifici.

Arxiu Municipal de Barcelona

Seminari del patrimoni literari a Barcelona Els dies 26, 27 i 28 de maig a la seu del Districte deSarrià-Sant Gervasi i al Centre Cívic Vázquez Mon-talban-Collserola, organitzat per la xarxa del pa-trimoni literari de Sarrià-Sant Gervasi, tindrà llocun seminari intitulat Conservació versus difusió en elspatrimonis literaris Barcelona.La proposta està emmarcada dins l’Any del llibrei la lectura i reunirà diverses institucions relacio-nes amb aquest àmbit, tant de l’esfera pública(Arxiu Municipal de Barcelona, Biblioteca de Ca-talunya, Biblioteques públiques del districte, Museud’Història de la Ciutat-Museu Verdaguer), com pri-vades (Fundació Joan Brossa, Fundació J.V. Foix), ipretén donar a conèixer un model per a la conservaciói difusió d’aquests patrimonis lligat al territori.Entre altres actes , tindrà lloc una taula rodona sobrela conservació dels patrimonis literaris a la ciutati diversos itineraris literaris pel districte (Verdaguer,Maragall). Les ciutats convidades seran Dublin(Dublin Writers Museum, James Joyce Museum) iIlliers Combray a França (Musée de Tante Léonie-Musée Marcel Proust).Informació i inscripcions: Museu-Casa Verda-guer_MHCB, telèfon 93 204 78 05, a/e museuver-daguer@mail.bcn.es

Aula d’història del periodisme Els Estudis de Periodisme de la Universitat Pom-peu Fabra i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barce-lona, en el marc de l’Aula d’Història del Periodis-

AR

XIU

S42

10

me “Diari de Barcelona”, convoquen una VIIICol·loqui sota el lema “Els fons informatius de te-levisió i cinema a Catalunya”, que tindrà lloc el pro-per dilluns 30 de maig de 9 a 14 hores a l’Audito-ri de la UPF de La Rambla.L’objectiu del VIII Col·loqui és la trobada i l’inter-canvi d’informació i punts de vista entre investi-gadors en història del periodisme, investigadors endocumentació periodística i responsables d’ar-xius, centres de documentació i biblioteques sobrel’estat de la qüestió en relació als diversos fons in-formatius de televisió i cinema a Catalunya.El Col·loqui començarà amb una intervenció per partde la Filmoteca de Catalunya sobre la conservaciódel patrimoni fílmic,seguida d’intervencions de l’Ar-xiu Municipal de Barcelona i de l’Arxiu Nacionalde Catalunya que presentaran altres aspectes dela qüestió. A continuació hi haurà una presenta-ció dels fons de tres televisions de Catalunya i unaexposició sobre l’arxiu Input de programes de te-levisió de qualitat.El Col·loqui es clourà amb un torn obert de paraulesen el que podran participar tots els assistentes: pú-blic, conferenciants i ponents.

IX Congrés d’Història de Barcelona: el tombant de 1868-1874L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona anunciala celebració del IX Congrés d’Història de Barcelo-na, durant els dies 29 i 30 de novembre i 1 de des-embre de 2005, a la Sala d’Actes Agustí Duran i San-pere de l’Arxiu Històric de la Ciutat.Sempre al voltant del període històric 1868-1874,estan previstes ponències sobre “Urbanisme, 1854-1874», a càrrec d’Isabel Moretó Navarro, arquitec-ta de l’Ajuntament de Barcelona,«Política,1868-1874»,a càrrec de Marició Janué i Miret, historiadora (Uni-versitat Pompeu Fabra), «Societat, 1868-1874», acàrrec de Pere Gabriel Sirvent, historiador (Uni-versitat Autònoma de Barcelona) i «Economia,1868-1874», a càrrec d’Albert Carreras de Odriozo-la, historiador (Universitat Pompeu Fabra).D’altra banda, el comitè organitzador consideraràtotes aquelles propostes de comunicació que tin-guin una relació rellevant amb algun dels àmbitstemàtics definits per les ponències i també amb lesmanifestacions culturals i artístiques a la Barcelonadel Sexenni Democràtic i, prega a tots aquells in-vestigadors que tinguin clara la seva voluntat departicipar en el Congrés a títol de comunicant queho facin saber abans del dia 15 de juny.

Centre de Documentació Històrica Social /Ateneu Enciclopèdic Popular

Conveni de col·laboració amb la Universitat de TrentoAquest any s’ha iniciat un conveni de col·laboracióamb la Universitat de Trento que, mitjançant la

Beca “Leonardo da Vinci”, permet a l’entitat de dis-posar, durant 24 setmanes, d’un becari per a la bi-blioteca.

Publicació d’un nou número del Butlletí Biblio-gràfic i de la revista EnciclopèdicHa estat publicat el Butlletí Bibliogràfic núm. 6,dedicat a “Salvador Puig Antic i el MIL”. Conté, entrealtres escrits, una ressenya de totes les publica-cions de què actualment disposa el centre sobreaquest tema. S’ha editat el número 30 de la re-vista Enciclopèdic, dedicat a la figura de Kropotkin.Inclou un article d’investigació i un treball de re-cerca sobre tots els article publicats a l’entorn dela figura de Kropotkin i els escrits fets per ell, pu-blicats a la primera època de la Revista Blanca laqual és a disposició de l’usuari a la biblioteca delcentre.

L’Institut de Ciències de l’Educacióde la Universitat de Barcelona

Segones Jornades Educació-Arxius:Democràcia, ciutadania i arxiusL’Institut de Ciències de l’Educació de la Univer-sitat de Barcelona, juntament amb diverses ins-titucions (Institut Municipal d’Educació de Bar-celona,Associació d’Arxivers de Catalunya, ICE dela UAB, Departament de Cultura i Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya, Dipu-tació de Barcelona...), organitza les Segones Jornadessobre Ensenyament i Arxius, els dies 6 i 7 setembrede 2005, al Campus de la Vall d’Hebron, ICE de laUniversitat de Barcelona, Sala de Graus de la Fa-cultat de Formació del Professorat. Termini depresentació de les comunicacions: 31 de maigde 2005. Cal adreçar les comunicacions a: Comi-tè Científic de les Jornades Ensenyament – Arxius.Institut de Ciències de l’Educació, Passeig de la Valld’Hebron, 171, Edifici del Migdia, 08035-Barcelo-na.Aquestes segones Jornades estan pensades al’entorn de dos eixos: Democràcia, ciutadania i ar-xius, l’eix principal, que ha de servir per reflexionarsobre com els documents conservats als arxiusfonamenten els drets dels ciutadans i ajuden aconsolidar els valors democràtics. El segon eix, Re-cuperació de la memòria. Didàctica de la història i ar-xius, és destinat a reflexionar sobre com la recu-peració de la memòria històrica pot ser treballadadidàcticament a partir de fonts d’arxiu.

Arxiu Comarcal de Berga

Durant la Setmana Santa va restar oberta a Berga l’exposició “Col·lecció de signatures de Josep M. Casals: Els Escacs”,organitzada per l’Arxiu Històric ComarcalL’exposició reflectia la pacient tasca de recollida

AR

XIU

S42

11

de signatures de Josep M. Casals. Hi són exposatsels autògrafs dels més importants mestres in-ternacionals d’escacs, recollits al llarg de 45 anys,en la celebració del Torneig Internacional deBerga. És la primera d’una sèrie que inclourà sig-natures de personalitats de teatre, cinema, ràdio,política. Cal agrair a Josep M. Casals, premi Ciu-tat de Berga a la cultura popular, el seu sentit cívica donar les seves col·leccions, assegurant així laseva conservació i utilitat pública. L’acte inauguralva comptar amb la presència de l’alcalde de la Ciu-tat, del regidor de cultura i altres regidors, del pre-sident del Club d’Escacs i de nombrós públic.

Arxiu Municipal de Cambrils

El 29 de desembre entrà en vigor el nou Reglamentde l’Arxiu Municipal de Cambrils L’aprovació del Reglament forma part del procésde normalització de l’Arxiu Municipal de Cam-brils, que compta amb personal especialitzat desde l’any 1999. Els àmbits que regula el nou Re-glament són: les funcions de l’Arxiu i de l’arxi-ver municipal, la gestió dels documents, l’accésa la documentació i la protecció i difusió del pa-trimoni documental del municipi. El text íntegrees pot consultar al BOPT número 297-2 o a la pà-gina web de l’Ajuntament de Cambrils (www.cam-brils.org <http://www.cambrils.org>, secció Cul-tura - Arxiu).

S’ha editat el número 3 de L’Arxiu t’informa: Butlletí de l’Arxiu Municipal de Cambrils Està dedicat al nou Reglament de l’Arxiu i a l’ex-posició, organitzada pel Museu d’Història deCambrils, sobre l’antic hospital del municipi ien la qual s’exposen documents del fons de l’AM-CAM. Es pot consultar en versió electrònicahttp://www.cambrils.org/nivell3.php?id_cont_area=498&id_area=3&id_sub_area=60 o entrant la webwww.cambrils.org (Cultura - Arxiu).També es potsol·licitar la seva tramesa per correu ordinari.

Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries

Presentació del número 227 de la Revista de GironaEl 7 de gener de 2005 va tenir lloc a l’Ajunta-ment de Castelló d’Empúries la presentaciódel número 227 de la Revista de Girona dedi-cada als fons d’Empúries, Cabrera i Bas de l’Ar-xiu Ducal de Medinaceli.A l’acte hi va intervenir,entre altres, Ramon Alberch, Subdirector Generald’Arxius de la Generalitat. El dossier ha estatcoordinat per Marisa Roig, arxivera municipalde Castelló, i hi han col·laborat Juan Larios,arxiver de la Fundació Casa Ducal de Medina-celi, i els historiadors Josep Colls, Elvis Ma-llorquí i Emma Llach.

Arxiu Comarcal de Figueres

Fons Sindicat Agrícola i Celler Cooperatiu d´Espolla Es tracta d’un magnífic fons, el del primer sin-dicat agrícola de la província de Girona, que s’haconservat sencer: Té un volum de quinze metreslineals, repartits en 83 capses i 210 llibres i abra-ça els anys 1906-1999. S’ha classificat en cincseccions: administració general, vinificació, oli,adobs i caixa de crèdit i impresos. El seu estudipermet anar més enllà de l’explotació vinícola ioleícola, ja que pot ajudar també a refer la vidasocial i política a les comarques de Girona.

Arxiu Històric de Girona

Exposició El Món de l’Èpica, de Digenís a El Cid Aquesta exposició, que fou inaugurada el dia 20d’octubre de 2004 amb una conferència sobrel’èpica de frontera, a càrrec d’Alberto Montaner,de la universitat de Saragossa, restà oberta finsal 15 de gener de 2005.Va ser organitzada pel CSICi el Centre de la Recerca del Folklore Grec de l’A-cadèmia d’Atenes, en nom de l’europrojecteACRINET que integra diferents institucions cien-tífiques de Grècia, França, Itàlia, Bulgària i Espanya.L’objecte de la mostra era l’estudi comparatiude l’èpica a Espanya i a Grècia i la seva influèn-cia sobre el folklore i les tradicions. En l’exposi-ció s’hi va poder veure una interessant col·lec-ció d’instruments de música originals, monedes,armes, ceràmica i documents.

Recuperació dels fragments hebreus del fons notarial de l’ArxiuActualment, s’està treballant en 15 llibres més delfons notarial, de les cobertes dels quals s’espe-ra recuperar un nombre important de docu-ments. La restauració consistirà en la separaciói extracció dels fulls de paper manuscrit de l’in-terior d’aquestes cobertes i la posterior neteja, con-solidació i aplanament dels fragments, els qualsseran col·locats en fundes de protecció de poliesterMelinex per a la seva classificació i estudi poste-riors.

Un nou sistema de reproducció de documents en suport digital A partir del mes de novembre de 2004, es vaposar en funcionament un nou sistema de re-producció de documents en suport digital que subs-tituirà el que fins ara es feia en microfilm. L’u-suari podrà des d’ara obtenir les reproduccionsque sol·liciti com a imatges en un disc compac-te que podran ser llegides directament al seuordinador. Per tant, la qualitat de la lectura seràmillor i en podrà obtenir directament la còpia enpaper. El sistema de fotocòpies es mantindràcom fins ara.

AR

XIU

S42

12

Arxiu Municipal de Girona

Exposició Dalí vist per Narcís SansExposició virtual realitzada pel CRDI on es mos-tra una selecció de 50 fotografies de Salvador Dalí,cent anys després del seu naixement. Se suma,per tant, als actes de celebració de l’Any Dalí.Aquestes imatges es presenten ara fora del seucontext original de producció per posar èmfa-si a la creació fotogràfica.L’autor de les fotografies, Narcís Sans, fúu elseguiment periodístic per al diari Los Sitios de lesactivitats socials i culturals del pintor empor-danès. D’aquesta tasca, es conserven un total de2.000 fotografies de Salvador Dalí, custodiadesal CRDI de l’Ajuntament de Girona, que per-meten conèixer principalment el vessant me-diàtic del pintor en el període comprès entre elsanys 1961 i 1980. Es pot veure l’exposició virtualdins de la web de l’Ajuntament de Girona

Els llibres majors de la Taula del CanviL’Arxiu Municipal ha enllestit la reinstal·lació delsllibres majors de la Taula del Canvi de Girona mit-jançant uns sistemes de protecció fets a midaper a cada volum. Ateses les seves grans di-mensions, més o menys 50 cm d’alçada, 35 cmde fondària i 20 cm de gruix, calia dotar-losd’uns elements que els protegissin del risc d’unamanipulació inadequada i, també, dels dete-rioraments en l’enquadernació derivats del seumateix pes.La Taula del Canvi és el precedent dels bancs ac-tuals i depenia de la Univeristat de Girona, l’ac-tual Ajuntament. En el cas de Girona se’n téconstància des del 1443.En total, els llibre majors són 56 volums, entre1568 i 1710, enquadernats amb tapes de fustafolrades amb pell, la portada dels quals pre-senta, en tots ells, l’escut de l’Ajuntament de Gi-rona. A part dels llibres majors, el fons de la Tauladel Canvi de Girona consta de 143 lligalls ambels manuals de la Taula i d’altra documentaciócomptable de la mateixa època. La realització d’a-quests treballs han anat càrrec de la restaura-dora Dolors Velasco.

VII Conferència Europea d’Arxius Poznan (Polònia), maig de 2006 Joan Boadas i Raset,arxiver municipal de Girona i president de l’As-sociació d’Arxivers de Catalunya (AAC), fou in-vitat a participar en la reunió del comitè cien-tífic, celebrat el dia 14 de febrer a Varsòvia, pertal d’establir els continguts de la VII Conferèn-cia Europea d’Arxius que se celebrarà a Poznan(Polònia), el mes de maig de 2006.Joan Boadas ha estat convocat en la seva qua-litat de membre dels comitès executius d’EUR-BICA (Branca Europea del Consell Internacionald’Arxius) i de SPA (Secció d’Associacions Pro-fessionals i Gestors de documents), organismes

que juntament amb els Arxius Estatals de Po-lònia organitzen aquest esdeveniment. El marcgenèric de l’esmentada conferència, que haaplegat prop d’un miler de professionals del’àmbit europeu, girà entorn del tema “Arxiver.Professió de futur” i tractà continguts vincu-lats a la formació i la identitat de la professióarxivística, la formació en l’àmbit de la protec-ció dels suports documentals i l’actualitat ifutur en l’intercanvi d’informació.

El CRDI al Training for Audiovisual Preservation in Europe El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)de l’Ajuntament de Girona ha estat invitat aparticipar en el projecte europeu Training for Au-diovisual Preservation in Europe (TAPE), organitzatper la European Commission on Preservation andAccess (ECPA). L’objectiu del projecte és donarpautes per al tractament de preservació i digi-talització de fons audiovisuals. Es basa inicial-ment en tres línies principals d’actuació: la re-alització d’un estudi per conèixer l’estat de laqüestió sobre el tema, l’organització d’activitatsformatives en ciutats europees i l’elaboració dematerials didàctics per difondre a través delweb.El primer seminari Train the trainers ha tingutlloc a Roma, els dies 14 i 15 de febrer de 2005,amb l’assistència d’un grup de 15-20 personesrepresentants de diferents institucions culturals.Com a representant del CRDI hi ha assistit DavidIglésias, tècnic d’arxius. L’objectiu del semina-ri era assentar les bases del projecte i concre-tar el nivell de participació de cada membre, es-pecialment pel que fa a la possibilitat d’organitzaractivitats formatives. La participació del CRDI vemotivada per l’experiència del centre en el trac-tament de col·leccions audiovisuals i en l’orga-nització d’activitats formatives.

Arxiu Municipal de Malgrat de Mar

Matinals d’Història a Malgrat Mar 2004-2005Es tracta d’una oferta de conferències col·loquique es duen a terme a la seu de l’Ajuntament,els diumenges al matí (d’aquí ve el nom de Ma-tinals). Fins ara ja s’han fet sis edicions, la pri-mera l’any 1999. S’edita per a cada conferènciaun dossier que es reparteix gratuïtament entreels assistents. A la Web de l’Ajuntament de Mal-grat de Mar s’hi pot trobar tota la informació:http://www.ajmalgrat.es/matinals/index.htm

Arxiu Comarcal de Manresa

El Centre d’Estudis del Bages i l’Arxiu Comarcal de Manresa coeditaran la revista DovellaEl CE del Bages i l’Arxiu Comarcal de Manresa

AR

XIU

S42

13

han endegat, d’un temps ençà, un seguit de lí-nies de col·laboració amb l’objectiu de potenciarla investigació i la difusió històrica. L’edicióconjunta d’alguns llibres com Retalls d’un tempsper a no reviure de Marc Viader, Memòries de Vi-cenç Prat i Brunet (1902-1957) o les Memòries de PedroFlores; en són un bon exemple.També, des de l’Ar-xiu s’ha col·laborat en llibres de Xavier Sitjes, As-sumpta Muset o, darrerament, en el llibre de laprofessora Àngels Solà Aigua, Indústria i Fabricantsa Manresa (1759-1860), tots ells editats pel Cen-tre d’Estudis. Es tracta d’una una línia de treballque ara ha tingut un nou impuls amb l’edició con-junta de la revista Dovella, que en els seus gai-rebé, vint-i-cinc anys, s’ha convertit en un re-ferent pels estudis històrics i culturals de lacomarca del Bages.

S’inicia el cicle Les Mostres de l’Arxiu Comarcal de ManresaComença el cicle de Les Mostres de l’Arxiu per el2005. Enguany, s’inaugurarà amb l’exposició“Cent Anys d’Esperanto a Manresa 1904-2004 /Cent Jaroj Esperanto en Manresa (1904-2004)”.Ha estat produïda pel Grup Esperantista deManresa i l’Associació de Veïns de Cal Gravat-Bufalvent amb la col·laboració de l’Arxiu i l’As-sociació Catalana d’Esperanto. S’estructura através de quatre grans espais: els congressos, elsllocs, les persones i les paraules i es complementaamb temes monogràfics sobre personatges oaspectes vinculats a l’esperanto com: Josep Al-bagés o Gabriel Mora. aquesta exposició reme-mora la forta implantació de l’esperanto al nos-tre país i a la ciutat de Manresa, bàsicament, durantel primer terç del segle XX.Tot i que després hatingut continuïtat amb entitats com LinguaClub.

Fons fotogràfic Modest Francisco El dia 28 de gener es va donar a conèixer a l’o-pinió pública la donació del fons Modest Franciscoper part de la seva vídua, la senyora CarmeSerra. És tracta d’un fons fotogràfic format peruns 240.000 negatius, uns 2.300 positius i algunscontactes i diapositives; a més d’impresos de di-ferents concursos i participacions del fotògraf.La majoria de les fotografies són seves emperò,també, n’hi ha de la seva senyora. A l’acte vanassistir-hi la majoria de mitjans de comunica-ció locals i comarcals, fet que ha contribuït a quetingui un ampli ressò.

Arxiu Comarcal de Montblanc

I Jornades d’Història Medieval.La vida quotidiana medieval Els passats dies 23 i 24 d’octubre de 2004, l’Ar-xiu Comarcal de Montblanc col·laborà activamenten l’organització i el desenvolupament de les I

Jornades d’Història Medieval. La vida quotidianamedieval, organitzades per l’Associació medie-val de la Llegenda de Sant Jordi i que tinguerenlloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal.

Fons de l’Ajuntament de VallclaraEl dia 22 d’agost de 2004 es signà un contractede cessió en dipòsit amb l’Ajuntament de Vall-clara per tal de formalitzar l’ingrés del seu fonshistòric a l’Arxiu Comarcal de Montblanc. Elfons ocupa un volum aproximat de 28 metreslineals i abraça els anys 1848-1998 (±). L’ingrésefectiu del fons, es feu a mitjans d’octubre de2004.

IngressosEl 22 d’octubre de 2004, s’ingressà el Llibre d’Ac-tes del Ple de l’Ajuntament de Montblanc corresponent als anys 1936-37, que es trobavaa la Presó Model de Barcelona. El mes de novembrede 2004 s’ingressà la col·lecció de Goigs, Au-ques i Records de Mn. Josep Torres i Rossell, ce-dida en dipòsit a la Generalitat de Catalunya perCarme Torres Armengol i Núria Medrano i Torres.La col·lecció està formada, aproximadament,per uns 1.500 goigs dels segles XVIII-XX. El mesd’octubre de 2004, s’ingressà a l’Arxiu Comar-cal un DVD amb les pel·lícules, ambientadesen el Montblanc dels anys seixanta, Via 4 tren des-tino a Montblanc i El hombre del 2 CV que s’inte-graran a la col·lecció Enric Sànchez-Cid diposi-tada a l’arxiu. El mes de juliol de 2004, l‘ArxiuComarcal ingressà el fons documental de l’As-sociació Medieval de la Llegenda de Sant Jordide Montblanc, corresponent als anys 1987-2004i amb un volum de 3,4 metres lineals.

Arxiu d’Imatges d’Olot

Donació del fons fotogràfic Arcadi Vilanova PericasEl 25 de gener de 2005 la Junta de Govern localde l’Ajuntament d’Olot va acceptar la donaciódel fons fotogràfic Arcadi Vilanova Pericas(Olot,1920) per ser ingressat a l’Arxiu d’Imatgesd’Olot. Aquest fons està format per 8722 imat-ges (5826 negatius color de pas universal i 2896còpies positives en color de diferents formats)la majoria de les quals, són imatges de gairebétotes les esglésies romàniques del territori ca-talà, que Arcadi Vilanova, comptable de profes-sió, vinculat durant 35 anys als Premis Ciutat d’O-lot, bon excursionista i fotògraf amateur, haretratat des de l’any 1961 i fins el 2002.

Conveni COCIGALa Junta de Govern local de l’Ajuntament d’O-lot va aprovar el 26 de gener de 2005 un nou con-veni entre el Col·lectiu de Cinema Independentde la Garrotxa (COCIGA) i l’Ajuntament d’Olot,

AR

XIU

S42

14

que redefineix les línies de col·laboració entreaquesta entitat i l’Arxiu d’Imatges d’Olot (AIO).En concret, enguany el COCIGA digitalitzarà el fonscinematogràfic de Jaume Daudí, en farà les cò-pies de consulta, la descripció tècnica i, finalment,dipositarà els originals al dipòsit climatitzat del’AIO.

Arxiu Comarcal de Ripoll

Ingrés del fons de l’Ajuntament de PlanolesEl dia 8 de novembre de 2004, fou signat el con-tracte de cessió en dipòsit del fons documentalde l’Ajuntament de Planoles, que ingressa a l’Ar-xiu Comarcal de Ripoll. La documentació dipo-sitada ocupa 20 metres lineals i abraça els anys1768-2000.

Arxiu Municipal de Rubí

Inventariació del fons de la parròquia de Sant Pere de Rubí L’Arxiu Municipal de Rubí, amb la col·laboracióde l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, va re-alitzar el tractament arxivístic de l’arxiu de la pa-rròquia de Sant Pere de Rubí. La intervenció vapermetre per primera vegada la distinció dels fonsdiferents que s’havien generat en aquesta parròquiaen l’exercici de les funcions pròpies del rector.Així,l’arxiu comprèn el fons de la parròquia (1274-1922),dins el qual s’inclou el subfons de l’escrivania (1426-1916), el fons municipal (1395-1866) i el fons dela batllia (1440-1815), amb un volum total de 97capses i 48 pergamins. Com el d’altres moltes pa-rròquies, la de Rubí conserva la part més im-portant de documentació històrica de la locali-tat perquè el rector, a part del servei parroquial,exercia d’escrivà i notari. L’arxiu conserva moltadocumentació dels segles XV-XVIII i se salvà dela destrucció el 1936 perquè uns veïns el vanamagar dins d’una tàpia. El 2003 es va elaboraruna descripció completa aplicant la norma ISAD(G)i està prevista la seva publicació.

Arxiu Comarcal de Santa Coloma de Farners

Seu provisional de l’Arxiu Comarcal de Santa Coloma de FarnersDes del proppassat 8 de març, s’ha obert al pú-blic la seu provisional de l’Arxiu Comarcal deSanta Coloma de Farners, al carrer Camprodon,79. Aquest edifici disposa d’una àmplia i llumi-nosa sala de consulta, on hi ha també la biblio-teca i l’hemeroteca auxiliars. Actualment, el nouedifici compta amb 200 metres lineals de pres-tatgeria fixa, però té espai suficient per a instal·laruns 300 metres lineals més de prestatgeria. Elsfons documentals es troben repartits en altres dos

dipòsits situats, un al carrers Camprodon, 50 i,l’altre, al carrer Ave Maria, 17, de la mateixa ciu-tat. Ja s’han iniciat les gestions per a la construccióde l’edifici que ha de ser l’emplaçament defini-tiu de l’Arxiu Comarcal. Els telèfons de l’Arxiu Co-marcal de Santa Coloma de Farners són a partird’ara els següents: 972-87 77 54 (c/ Camprodon,50) i 972-84 21 46 (c/ Camprodon, 79).

Arxiu Comarcal de Sant Feliu de Llobregat

Exposició d’imatges de l’Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat Del 18 de febrer al 20 de març de 2005 tingué llocal Casal de Cultura Can Ricart. C/ Rectoria, 4-6,de Sant Feliu de Llobregat, una exposició d’i-matges Arrels – VI Retrats, que mostra tot un se-guit de fotografies procedents dels fons docu-mentals conservats a l’Arxiu Comarcal i de laCol·lecció Ciutadana, que aplega fotografies re-latives a Sant Feliu de Llobregat i a la comarca delBaix Llobregat, donades pel seus ciutadans.

Arxiu Central Administratiu de la DelegacióTerritorial del Govern a Tarragona

El passat 13 d’abril, els alumnes d’Història de laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona, varen re-alitzar una visita a les instal·lacions de l’Arxiuen una sessió de pràctiques de l’assignaturad’Arxivística. Els alumnes, un total de 10, sota lasupervisió de la seva professora, la Dra. MontserratSanmartí varen poder comprovar l’estat de lesinstal·lacions i conèixer el sistema de treballque s’utilitza a l’Arxiu. Se’ls va explicar els cri-teris generals per efectuar les transferències dedocumentació des dels arxius de gestió de les uni-tats administratives de les delegacions i serveisterritorials de la Generalitat a Tarragona a l’Ar-xiu Central, així con el sistema de préstec i con-sulta de la documentació. Per acabar la sessió,se’ls va passar com a material addicional lestres circulars referents a les transferències, con-sulta i préstec de la documentació i l’eliminacióde la documentació en les pròpies dependènciesde l’Arxiu.

Arxiu Central del Port de Tarragona

S’ha creat el Servei de Publicacions del Port de Tarragona El Port de Tarragona ha impulsat una línia edi-torial pròpia que estableix les següents col·lec-cions: Saturnino Bellido, en homenatge a la persona queva ser, a finals de segle XIX, director del Port deTarragona i el primer cronista de la història delport. Aquesta col·lecció pretén aplegar investi-

AR

XIU

S42

15

gacions de caràcter monogràfic relatives a lahistòria del port.Moll de Costa, que apegarà tots aquells treballs ques’elaborin sobre el Port de Tarragona i la seva àread’influència i que comprenguin aspectes eco-nòmics, logístics o comercials.Tarragona: sota aquesta col·lecció s’editaran lli-bres dedicats a retre un homenatge a Tarragonapatrimoni mundial, al Port de Tarragona o bé aqualsevol indret de la demarcació amb caracte-rístiques destacables o remarcables.Port de Tarragona que comprèn les publicacionsoficials del Port de Tarragona, es a dir, la Memò-ria Anual de l’Autoritat Portuària, la Memòriad’Activitats del Centre d’Estudis Marítims i Ac-tivitats del Port de Tarragona i el Resum Estadísticdel Port i totes aquelles publicacions que pu-guin ser considerades com a eines de consultacomercial, logística, estadística, etc.

I Premi d’investigació Port de TarragonaAmb l’objectiu de fomentar i impulsar treballs ipublicacions de la història del Port de Tarrago-na i del seu entorn més immediat, s’ha convo-cat aquest primer premi d’investigació. Els tre-balls de recerca que s’hi presentin, hauran de tractarsobre qualsevol aspecte humanístic o científic quefaci referència al port de Tarragona o a la seva àread’influència històrica. Termini de presentacióde treballs: 31 d’octubre de 2005. Per a més in-formació cal adreçar-se a: Departament de Pro-jecció Exterior de l’Autoritat Portuària de Tarra-gona (Servei de Publicacions), passeig de l’Escullera,s/n de Tarragona o bé a: http//www.porttarrago-na.es

Novetat discogràfica de Toti Soleri Ester Formosa: L’arxiver de Tortosa

Inspirat en les figures de dos significats arxi-vers tortosins: Cristofor Despuig i Jesús Massip,i en l’armari on es guardava l’arxiu de la Ciutat,Toti Soler i Ester Formosa presentaren, fa unsmesos, un CD amb versions de cançons tradicionals,que varen batejar amb el nom de L’arxiver de Tor-tosa.

Arxiu Municipal de Terrassa

Ingrés del fons AEG Electric Motors, SA (antiga Electra Industrial)L’Arxiu Municipal de Terrassa està duent a termeel tractament arxivístic del fons de l’empresaAEG Electric Motors de Terrassa. En règim de co-modat (signat el 26 de maig del 2004), l’empre-sa va cedir el seu fons documental i tècnic a l’A-juntament de Terrassa i la maquinària i bibliografiaa la Universitat Politècnica de Catalunya. La con-servació d’aquest material històric i el tractament

arxivístic són fruit d’una estreta col·laboracióentre l’Arxiu Municipal Administratiu de Te-rrassa, l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa i laUniversitat Politècnica de Catalunya.A manca d’unrecompte definitiu, el fons està integrat per 300ml de documentació, 60.000 plànols, 507 fotografiesi aproximadament 2.000.000 de microfilms, ambun abast cronològic és de 1910 a 1999, i documentael funcionament d’una gran empresa metal·lúr-gica (una de les més grans de Terrassa, arribà atenir 1.800 treballadors) que, a més, va ser un puntde referència en la lluita obrera durant els anysdel darrer franquisme i de la transició demo-cràtica al Vallès Occidental i a Catalunya. Aquestfons s’afegeix a la documentació de 38 socie-tats mercantils que conserva l’Arxiu Municipalde Terrassa.

El Reglament del Sistema Arxivístic Municipal de Terrassa El nou reglament de l’Arxiu Municipal de Te-rrassa fou aprovat en la sessió del Ple de l’Ajun-tament celebrada el 26 de febrer del 2004 i pu-blicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona,de 17 de juliol del 2004, p. 51-57.Aquest Reglament regula el paper que correspona l’Arxiu Municipal en totes les fases dels pro-cessos de documentació, preveu la implantaciód’un sistema únic de gestió dels documents, lanecessitat de recursos per al tractament delsdocuments en el grau que la llei exigeix i que elsdrets dels ciutadans justifiquen, la responsabi-litat de l’Ajuntament sobre l’organització, l’ava-luació i la conservació dels documents dels qualsés titular, i l’accés a aquests, recollint així els cri-teris implantats per la Llei 10/2001, de 13 de ju-liol, d’arxius i documents, de la Generalitat de Ca-talunya.El Reglament consta de 54 articles distribuïts en4 capítols: 1. «El Sistema Arxivístic Municipal deTerrassa» (l’Arxiu Municipal de Terrassa, òrgansque el componen, funcions, el sistema únic degestió documental, el patrimoni documental dela ciutat i les condicions del servei). 2. «La direcciódel Sistema Arxivístic Municipal de Terrassa». 3.«La gestió dels documents». 4. «L’accés als do-cuments». Es dóna especial importància a aquestdarrer capítol, amb el compromís de l’adminis-tració municipal de garantir l’accés dels ciutadansa la documentació i criteris sobre l’accessibilitatdels documents, la consulta i el préstec i la re-producció de documents.

X Jornades d’Arxivística de CatalunyaTerrassa 2005X Jornades d’Arxivística de Catalunya: Els arxiverscom (ens) comuniquem?, els dies 19-21 de maig de2005 a l’Auditori Municipal de Terrassa (Conser-vatori de Música). Per a més informació: Asso-ciació d’Arxivers de Catalunya, telèfon i fax: 934198 955, www.arxivers.com

AR

XIU

S42

16

RerefonsEl desplegament normatiu de la Llei d’Arxius i DocumentsMercè Font i VinyesUna de les principals actuacions con-templades en el Pla d’Actuació Arxivísticade Catalunya (2004-2007) ha estat eldesplegament normatiu de la Llei d’ar-xius i documents, considerat com un delsdèficits més clamorosos des de la sevaaprovació l’any 2001. Aquesta Llei, queva ser qualificada unànimement comun instrument imprescindible per con-formar el sector arxivístic català, hapassat tots aquests anys sense l’ela-boració de cap reglament significatiu peral seu desenvolupament.

La necessitat d’aquest desplegament ésuna reclamació unànime del col·lec-tiu professional i per a la SubdireccióGeneral d’Arxius ha esdevingut, desde la seva creació, una prioritat. Pertot això, i per tal d’adequar la legisla-ció a les demandes de la societat i dela professió, actualment hi ha dos pro-jectes en tràmit:

● Proposta de derogació del Decret 177/2003,de 8 de juliol, sobre la composició i el fun-cionament del Consell Nacional d’Arxius ielaboració d’un nou projecte concretantfuncions i millorant-ne la composició.

● Projecte de Decret que ha de regular el fun-cionament de la Comissió Nacional d’Ac-cés, Avaluació i Tria de Documentació pertal de desplegar les previsions de la Llei10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents,en relació amb l’accés i amb l’avaluació itria de documents, i establir la composicióde la Comissió Nacional d’Accés, Avalua-ció i Tria Documental.

A començament de 2005, ambdues pro-postes varen ser avaluades i informa-des positivament per l’assessoria Jurí-

dica del Departament de Cultura i l’As-sociació d’Arxivers de Catalunya.

Pel fet de ser projectes de decrets exe-cutius, el procés d’informació i trami-tació és força complex. En primer lloc,s’han de sotmetre a consulta de totesles entitats que hi tenen representació,pel que fa a aquests projectes, aquestprocés finalitza aquest mes d’abril. Amés a més, els han d’informar l’Insti-tut Català de la Dona i la Comissió Ju-rídica Assessora (maig). Després cal-drà l’informe definitiu el Gabinet Jurídicde Cultura i del Gabinet Jurídic de la Ge-neralitat (maig/juny), i, abans d’entrara Govern, s’hauran de portar a ConsellTècnic (juny/juliol). Així doncs, comp-tem que els tindrem llestos per a seraprovats pel Govern de la Generalitata partir del mes de setembre d’en-guany.

No obstant això i amb la voluntat queaquest desplegament es faci de ma-nera ordenada, continuada i progressiva,paral·lelament a aquests projectes,s’està elaborant l’esborrany del Projec-te de Decret de creació del Mapa i el Registred’Arxius. Preveiem, igualment, que po-drem sotmetre aquesta proposta a con-sideració del col·lectiu a partir del pro-per setembre.

A banda dels projectes reglamentaris,l’article 4 de la Llei d’arxius i docu-ments, estableix que el Departament deCultura ha d’impulsar la coordinació delsarxius integrants del Sistema d’Arxiusde Catalunya. En compliment d’aquestprecepte, hem considerat que la maneramés adient d’impulsar la col·laboraciódels professionals dels arxius és mit-

AR

XIU

S42

17

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

jançant la creació de grups de treballque estudiaran coordinadament temesd’interès comú i elaboraran la norma-tiva tècnica que calgui.

La direcció del Sistema d’Arxius deCatalunya farà les propostes i dona-rà suport als grups, per la qual cosa,actualment també està en tràmit el Pro-jecte d’Ordre per la qual es regulen els grupsde treball del Sistema d’Arxius de Cata-lunya, mitjançant la qual s’organitza-

ran grups de treball amb la missiód’estudiar temes d’interès arxivístic iproposar, si escau, normativa tècnica.Aquests grups es nomenaran per re-solució del director general del Patri-moni Cultural, a proposta del subdi-rector general d’Arxius. N’hi haurà decaràcter permanent, per a projectes es-tructurals del SAC i, “ad hoc”, per a pro-jectes específics. Preveiem que aques-ta ordre sortirà publicada al DOGC alfinal del mes de maig.

VisitaHa pujat a veure’m el regidor d’hisenda.Per primera vegada, i ja fa dues legisla-tures i mitja que corre per la casa. Ha estatuna visita sense anunci, sense objec-tius aparents i, sobretot, molt breu. Pri-mer ha tret el cap pel forat de l’escala.Ha arquejat una cella malfiada, com sino s’atrevís a continuar, com si a dalt l’es-perés amb un parany, una barrada a latupina. Finalment s’ha mig decidit. S’haaturat un moment al moble on hi haels pergamins. Ha intentat obrir un ca-laix, tot emetent uns curiosos sons gu-turals. No ha pogut, i ho ha deixat de se-guida per impossible. Ha mirat per lafinestra una bona estona: intentavaidentificar algú que passava pel mig dela plaça, carregant una carpeta que li hasemblat plena de factures endarrerides,i que probablement anava a veure’l perqueixar-se. No ha avançat més. Ha giratcua, potser per mirar d’amagar-se ambprou temps del proveïdor que ha de-tectat a la plaça. Mentre desapareixia es-cales avall, m’ha dit:–Hauries de pagar per estar aquí.Sempre diu el que pensa.

ColomFalta mitja hora per plegar. No hi ha capsigne d’activitat a la resta de la casa.

Tancat el servei d’atenció al públic, elsserveis administratius comencen lesseves maniobres de replegament i rela-xació, prèvies al discret orgasme laboralque és l’hora de plegar. Comença a fercaloreta, és l’hora del sol. De sobte, unimpacte brutal trenca el tel de nyonya ques’havia instal.lat a la sala. Ha estat uncolom, que, enlluernat, no ha vist queavançava indefectiblement cap a unafinestra. Durant uns instants ha quedatmig estabornit a l’ampit, fins que s’ha dei-xat caure al buit per remuntar un vol in-cert. Es diu que els coloms són ocells bruts.En puc donar fe: al vidre ha quedat, per-fectament visible, la imatge grassa, plenad’àcars, del colom accidentat.Té les alesobertes, i amb el bec dibuixa un gestcom de sorpresa o de disgust.

Béns moblesLa professora ha estat la darrera a pujar.A la sala ja hi ha una vintena de criatu-res cridaneres. De deu o dotze anys, ambla canalla d’avui l’edat és de mal calcu-lar. La professora, que té un aire cansat,ha intentat de posar ordre.–Va, nens. Feu bondat i calleu d’una ve-gada. Aquest senyor és l’arxivador mu-nicipal.Passat l’impacte inicial, penso que l’ex-pressió és perfecta, immillorable.

AR

XIU

S42

18

Nova seu de l’Arxiu Històric de Lleida

AR

XIU

S42

19

El 19 d’abril de 2005 la ministra de Cul-tura del Govern de l’Estat i la conselle-ra de Cultura de la Generalitat de Ca-talunya inauguraven la nova seu del’Arxiu Històric de Lleida. Es culmina-va així un procés iniciat l’any 1998. Enaquell moment la Subdirecció Generald’Arxius Estatals i la Direcció General delPatrimoni Cultural -Servei d’Arxius-acorden construir un edifici de novaplanta i emplaçar-lo en un solar de l’I-lla de la Maternitat de Lleida cedit perla Diputació de Lleida. En aquest marcde col·laboració, es redacta des del De-partament de Cultura el programa deconstrucció de l’arxiu, on es recullen lesnecessitats específiques del centre apor-tades per la directora del centre aixícom l’experiència en construcció d’a-quests equipaments del Departament.El projecte arquitectònic va ser redac-tat pels arquitectes Josep Benedito iSantiago Orteu i el finançament de l’o-bra i mobiliari anà a càrrec del Minis-teri de Cultura.

El nou centre té una capacitat de 23.000metres lineals, dels quals actualment sónocupats uns 8.000. Disposa d’un dipò-sit de 200 m2 dedicat exclusivament aplaneres per a documents de gran for-mat, dos dipòsits climatitzats amb tem-peratura i humitat controlades, destinatsa suports documentals que ho reque-reixen per a la seva conservació. Und’aquests dipòsits ha estat subdividit,la part interior amb un clima de 5º C pera pel·lícules en color i l’altra a uns 15ºC. D’aquesta forma, i en cas que es re-quereixi accedir a les pel·lícules encolor, s’evita un salt tèrmic excessiu. Elsistema d’extinció escollit per a tots elsdipòsits ha estat el gas M100. El projecteha cuidat molt les zones de treball pelpersonal de l’arxiu, de forma que totesles sales de treball són amplies i ben il·lu-

minades. El circuit intern de la docu-mentació va des del moll de descàrre-ga, sala de recepció de documents, salade desinsectació i sala de classificació.A les sales de treball properes als dipòsitsdocumentals hi ha les sales tècniqueson es realitza la descripció documentali una sala de reprografia i altra de res-tauració. Als dipòsits i sales de treballhi ha cablejat per accedir a la xarxa in-terna des de qualsevol punt. S’ha optatper no disposar de PC’s estàtics en elsdipòsits sinó que es disposa de tres PC’sportàtils (a més dels propis del punt detreball de cada treballador) amb elsquals es pot treballar des de qualsevolpunt del centre. Pel que fa a la zonapública destaquem una sala d’actes po-livalent de mig format (unes 50 perso-nes), una aula per 30 persones i unasala de reunions. La sala de consulta s’haprevist per a 24 persones, 3 cabines pera consulta d’audiovisuals i microfilmsi una sala de consulta en grup que per-metrà treballar directament amb la do-cumentació a equips d’investigació.

A banda de l’obra volem destacar queen tot aquest temps s’ha treballat in-tensivament per part del personal delcentre i de diverses persones contrac-tades pel Departament de Cultura en ladescripció de fons de l’arxiu ; una partdel qual estava en els baixos de l’anticmercat de Santa Caterina i que un copinventariat va ser dipositat a l’ArxiuCentral Territorial de la Generalitat deCatalunya a Lleida.

Aquest esforç ha permès realitzar tot elprocés de trasllat d’una seu a l’altra deforma ben organitzada i en un tempsbreu; de forma que només s’ha suspèsla consulta pública el mínim impres-cindible i avui ja es pot atendre als ciu-tadans amb total normalitat.

El nou Arxiu Històric de LleidaLluís Cermeno i Martorell

AR

XIU

S42

20

Arxiu Comarcal del Solsonès. Butlletí informatiu de l’ACS. N.6 (Solsona, desembre 2004). 20 p.

Arxiu Històric de Lleida. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya. Departament de Cultura, Ministerio de Cultura,[2005][fullet].

CASES i LOSCOS, Lluïsa. Inventari de l’Arxiu Històric de Pro-tocols de Barcelona. III. Segle XVII: 1601-1650. Barcelona:Fundació Noguera, 2004. (Inventaris d’Arxius Notarialsde Catalunya, 29). 426 p.

Comissió de la Dignitat = The Dignity Commission. TheArchives Franco Stole from Catalonia. The campaing for theirreturn. Lleida: Editotrial Milenio, 2004. 115 p.

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. Memò-ria 2003-2004. Barcelona: Escola Superior d’Arxivísticai Gestió de Documents, 2004. 12 p.

GONZALVO i BOU, Gener. “Arxiu de Poblet.Arxiu EduardToda i Güell” A: Aplec de Treballs, 22 (Montblanc, 2004),p.125-134.

El ferrocarril Transpirinenc. Fons fotogràfic de Nicolau Comai Llitjós. Ripoll: Consell Comarcal del Ripollès, 2004.(Imatges de l’Arxiu, 1). 68 p.

GRAU i PUJOL, Josep M.T. “Els arxius de Rojals” A: Aplecde Treballs, 22 (Montblanc, 2004), p. 135-144.

GRAU i PUJOL, Josep M.T. “Els fons documentals de laGuàrdia dels Prats” A: La Guàrdia dels Prats i la seva es-glésia. Treballs en el VII Centenari de la mort de Sant PereErmengol (1304-2004). Valls: Cossetània Edicions, 2004.(El Tinter, 49), p. 11-22.

Imatge i recerca. Ponències, experiències i comunicacions.8es Jornades Antoni Varés. Girona, 16-19 de novembre de 2004.Girona: Ajuntament de Girona, 2004. (Textos i docu-ments, 12). 213 p.

JIMÉNEZ, Àngel. “El fons Josep Berga i Boada de l’ArxiuMunicipal de Sant Feliu de Guíxols”A: El Cartipàs del plafó.Suplement del butlletí d’informació cultural d’Olot, 23 (Olot,desembre 2004), p. 2.

Lligall. Revista Catalana d’Arxivística. N. 22. Barcelona: As-sociació d’Arxivers de Catalunya, 2004. 534 p.

PAGAROLAS i SABATÉ, Laureà (coord.); CASES i LOSCOS,Lluïsa; CURTO i HOMEDES, Albert, MAYANS i PLUJÀ,Antoni; PLANES i ALBETS, Ramon. Els fons de protocolsde Catalunya. Estat actual i proposta de sistematització.Barcelona: Associació d’Arxivers de Catalunya, 2005. (Tex-tos, 05). 308 p.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “Els notaris de Sarral (se-gles XVII-XIX). El retorn a la Conca de Barberà dels pro-tocols notarials anteriors al segle XIX del districte de Mont-blanc” A: 3r. Recull de Treballs El Baluard. Sarral, 2004.Sarral: Revista El Baluard, 2004, p. 201-219.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “Retornen a l’Arxiu HistòricComarcal de Montblanc els protocols anteriors al segleXIX”A: El Baluard, 127(Sarral, gener-febrer 2004), p. 30-31.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “El retorn de protocols. Elretorn a l’Arxiu Històric Comarcal de Montblanc de ladocumentació del fons notarial anterior al segle XIX del’antic districte de Montblanc” A: El Foradot, 22 (Mont-blanc, gener-febrer 2004), p. 9-13.

PORTA i BALANYÀ, Josep M. “Retornen a l’Arxiu Histò-ric Comarcal de Montblanc els protocols de l’Espluga an-teriors al segle XIX”A: El Francolí, 226 (L’Espluga de Fran-colí, febrer 2004), p .13.

PUIG i USTRELL, Pere. “Notes històriques sobre la ins-titució i la funció notarial en època moderna i con-temporània. El cas de l’escrivania i la notaria públi-ques de Terrassa”.A: Estudis Històrics i Documents dels Arxiusde Protocols, XXII (Barcelona, 2004), p. 95-133.

PUYOL i TORRES, Carme. “El fons documental de CelsGomis i Mestre i la Conca de Barberà”A: Aplec de Treballs,22 (Montblanc, 2004), p. 145-152.

Recorregut visual per l’obra pública i l’urbanisme de la pos-tguerra a les comarques de Ponent. Fons Regiones Devasta-das de l’Arxiu Històric de Lleida (1939-1960). Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005.Cd. Publicació no venal.

Bibliografia

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 42, primavera 2005.Edita: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 Barcelonaarxius.cultura@gencat.net, www.cultura.gencat.net/arxius.Direcció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni Documental.Consell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé,A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra, A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert PlanasTipografia: PMN Caecilia / Impressió: Printing Súria, SL / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774