nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatius

2.1 La intervenció en l’oci i el lleure.Principis metodològics

0 Plantejament participatiu.

0 Caràcter integrador i compensatori.

0 Proximitat.

0 Ha de fomentar tant l’oci individual com el grupal.

0 Les activitats han de produir plaer.

0 Lliure decisió.

0 Conèixer els interessos i les necessitats de cadascú.

0 Foment de la creativitat.

0 Participació activa i no directiva.

0 Horari flexible.

0 No avaluar amb criteris utilitaristes.

Les activitatsproposades en els

projectes i activitatsd’educació en el

temps lliure han de complir

necessàriament tres funcions:

aprenentatge, diversió i creació.

Principis metodològics que sustenten l’animació infantil

Principis Es basa en …

Participació Fomentar l’expressió i participació en les activitats sense cap mena d’obligació.

Importància de l’oci individual i grupal

Desenvolupament en l’oci individual (formació i diversió individual) i de forma grupal, afavorint la socialització.

Universalització Oci obert a tothom, independentment d’edats, característiquespersonals (discapacitats...), socials (minories ètniques, en risc social...)

Llibertat d’elecció Els infants tenen llibertat per elegir les activitats que volen fer.

Interessos i necessitats Es planifica segons les necessitats i interessos del participants en les activitats lúdiques i recreatives.

Creativitat Les activitats proposades fomenten la creativitat dels infants, ja que no són propostes tancades.

Flexibilitat En els horaris de les activitats, en la forma de participar...

Avaluació no utilitarista No es pretén aconseguir objectius acadèmics o competitius.

Respecte a la contemplació

Fomentar el respecte al temps per contemplar, meditar, reflexionar, gaudir d’un paisatge...

2.2. Planificació d’un projecte lúdicPer què és necessària la programació en llars i aules infantils?

•Per evitar la improvisació continuada i la rutina d’activitats.

•Marcar les pautes evolutives per a no oblidar tractar els diferents àmbitsdel desenvolupament dels infants d’una manera globalitzada.

2.2. Planificació d’un projecte lúdic

0 Abans de començar ens hem de preguntar:

0 Quins són els elements d’un projecte lúdic?

0 Com s’organitzen aquests elements?

0 Ens permetran establir les fases del projecte:

0 1. Fase de diagnòstic.

0 2. Fase de planificació.

0 3. Fase d’aplicació execució.

0 4. Fase d’avaluació.

PROJECTE LÚDIC PER GRUPS

0 7 GRUPOS DE 8 PERSONAS I A DE 5 PERSONAS

0 Haureu de fer la planificació d’un projecte lúdic que vosaltresmateixes voleu crear “fictíciament”.

0 Heu de triar entre dissenyar el projecte de:

0 CASAL INFANTIL

0 LUDOTECA

0 Haureu de seguir cada punt de l’esquema que us presento a continuació i que trobareu desglossat al lliobre i esquematitzat al llarg de la presentació.

0 Començarem demà i aniré resolent dubtes al llarg de les sessions.

2.2.1. Dades identificatives del projecte

0 Denominació del projecte (nom representatiu atractiu i logotip).

0 Descripció general (síntesi del projecte).

0 Quin són i on ens ubiquen:0 Persones responsables del projecte.

0 Persones que l’han de posar en marxa.

0 Adreça social de l’empresa o de la persona responsable.

0 Estructura i funcionament intern de l’organització:0 Definir l’organigrama.

0 Planificar i definir les activitats necessàries.

0 Serveis i entitat amb els quals es mantenen contacte.

0Portada (títol, autors, institució, data i lloc on es realitza)

0Justificació del projecte.

0El marc de referència.

0Destinataris.

0Ubicació; el lloc on es du a terme.

0La cobertura geogràfica que abasta.

2.2.2. Fase I: Diagnòstic

0 Raons i arguments de la necessitat d’aquest projecte .

0 Fer un estudi de la realitat que emmarca el projecte: diagnòsticinicial. (veure graella)

0 Reflectirà, com a mínim, l’avaluació del ítems següents:

0 Estudi de necessitats:0 Què es necessita?

0 Qui ho necessita?

0 Per què ho necessita?

0 Anàlisi del context:0 Marc legislatiu

0 Marc geogràfic

0 Marc socioeconòmic

2.2.2. Fase I: DiagnòsticLa justificació del projecte (Per què es fa?)

ANÀLISIS DE LA REALITAT INICIAL

DADES ÚTILS QUE DEBEMCONÈIXER

AVANTATGES QUE PODEM OBTENIR

•Edat•Desenvolupament maduratiu•Necessitats•Interesos•Expectatives•Potencial•Nivell educatiu•Entorn social•Factors que poden endarrerir el desenvolupament del projecte.

•Plantejar objectius realistes•Definir una metodologia adequada•Ajustar-nos al nostre grup diana.•Evitar imprevistos•Facilitar l’avaluació


0 Marc de referència.0 S’indicarà a quin pla o programa pertany el projecte:

0 De quina política de planificació deriva.

0 Els programes que s’estan portant a terme en la mateixa líniad’intervenció.

0 Destinataris. 0 Destinataris directes: nens i nenes de 0-6 anys.

0 Degut a les característiques d’aquesta franja d’edat també seran les famílies.

0 Ubicació i cobertura.0 Ubicació: lloc on es portarà a terme la intervenció.

0 Cobertura: zona geogràfica que es pot abastar.


0Els objectius.

0Els continguts.

0La metodologia.

0La temporalització de les activitats.

0L’organització dels recursos.

0La difusió del projecte.

0El pressupost i la forma de finançament.

2.2.3. Fase II: Planificació

0 Objectius:

0 Sorgeixen de les necessitats dels usuaris i de l’idearidel centre o de l’entitat.

0 Han de servir per orientar les accions que es proposin.

0 Han de respondre a allò que es vol aconseguir.

0 Se’n defineixen tres nivells: generals, específics i operatius.

0 Continguts:

0 Són bàsicament procedimentals i de transmissió de valors comunitaris.


Exemplesd’objectius

Metodologia i estratègies d’intervenció

0 Metodologia global, (basada en el joc) que ha de contemplar:0 Una metodologia participativa.

0 Una metodologia individualitzada.

0 Una metodologia basada en el grup.

0 Una metodologia integradora.

0 Estratègies d’intervenció:0 Tot tipus de jocs.

0 Qualsevol altra si té un component lúdic i està justificada: tallers, dinàmiques de grup, narració de contes, teatre, titelles, festes, etc.


0Activitats i calendari.

0 Recollir totes les activitats necessàries per aconseguir els objectius programats.

0 Per a la planificació d’activitats s’hauran de tenir en compte tots els demés elements.

0 La temporalització de les activitats:

0Dóna una visió global del projecte al llarg del temps.

0Es pot fer en diversos nivells de concreció segonsl’amplitud de temps que recull.

0Es pot representar amb un cronograma.


Exemple de planificació mensual d’un casal d’estiu.Projecte de síntesi: “Un ventall d’il·lusions” del casal d’estiu Llunes.

0Recursos

0Recursos humans. Totes les persones necessàries per desenvolupar i implementar el projecte.

0Recursos materials. Tot allò necessari per portar a terme el nostre projecte: instal·lacions, infraestructures, vehicles, equips tècnics o materials fungibles…

0Recursos econòmics. Diners per desenvolupar i implementar el projecte.


0 Difusió i publicitat del projecte

0Considerar com són les persones a les qualses destina: franja d’edat dels infants, característiques de les seves famílies, etc.

0Quina canal utilitzar per comunicar-lo i difondre’l: ajuntaments, institucions, empreses privades, associacions de veïns…

0Quins instruments d’informació utilitzarem: tríptics, cartells informatius, anuncis…


Pressupost i forma de finançament

0 Elaborar un pressupost.

0 Disposar de finançament.


Model de pressupost

0Disseny i l’avaluació de les activitats i la posterior implementació del projecte.

0Posada en marxa de totes i cada una de les accions i activitats planificades.

2.2.4. Fase III: Execució

0Objectius d’avaluació d’un projecte

0 Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre si hem aconseguit els objectius.

0 Revisar i reorientar el desenvolupament del procés, diagnosticant les possibles deficiències.

0 Identificar els elements que determinen les diferències entre allò que s’esperava i els resultatsobtinguts.

0 Millorar la intervenció de cada element i aconseguirun aprofitament més gran dels propòsits del projecte per part dels destinataris.

2.2.5. Fase IV: Avaluació


0 Indicadors

0 Per detectar si s’han aconseguit aquests objectiushaurem de definir uns indicadors d’avaluació.

0 Formulació i selecció dels indicadors que millor enspermetin mesurar els canvis produïts per la intervenció.

0 La definició dels indicadors l’ha de fer de manera consensuada tot l’equip.

0 Es poden definir indicadors:0 A nivell quantitatiu.

0 A nivell qualitatiu.

0Moments de l’avaluació

0 L’avaluació inicial.

0 L’avaluació del procés. Aspectes que s’han de tractar:

0Resultats obtinguts.

0Adequació dels elements organitzatius.

0Adequació de les tasca desenvolupada.

0 L’avaluació final. Dimensions avaluables:

0L’eficàcia.

0L’eficiència.


0 A qui donem la informació de l’avaluació?

0 Als infants i a la seva família.

0 Mitjançant entrevistes individuals, reunions col∙lectiveso informes escrits.

0 Periòdica.

0 Als agents implicats en la planificació i posada en marxa del projecte.

0 Als estaments superiors, a través d’una memòria.


2.3. El projecte lúdic com a einad’integració social

Conceptes…

0 Què és la diversitat?

0 Característica intrínseca a totes les societats humanes. Existeix diversitat perquè les persones som diferents, les nostres característiques físiques, afectives, socials, psicològiques, personals, culturals… són diferents.

0 Què és l’atenció a la diversitat?

0 Consisteix en una estratègia general per tal d’aconseguirque la pràctica docent s’ajusti a les diferents necessitatsde l’alumnat.

Cas pràctic 10 Sahid té 2 anys. Acaba d’arribar del Marroc amb la

seva família i s’ha escolaritzat en una escola infantil. Hem observat que sempre juga sol. Com podemintervenir per a que jugui amb la resta d’infants? Com estarem atenent a la diversitat en l’aula?

0 Solució: podem proposar jocs per a que participi o siguiell el protagonista, preguntar a la família quins tipus de joc li agraden i posar-los en pràctica.

És a dir, atenem de manera individualitzada les necessitats de Sahid; de participació, de gaudir amb el joc i d’integració amb la resta de companys.

2.3. El projecte lúdic com a einad’integració social

0 La intervenció en el lleure és un mitjà vàlid per facilitar la integració dels nens i les nenes amb problemàticadiversa.

0 Doncs el temps lliure:

0 És un entorn immillorable per a la participació social.

0 És el context en què resulta més fàcil donar un tracteindividualitzat.

2.3.1. Intervenció per a la integració

0La intervenció socioeducativa:

0 Ha de tenir una actitud d’integració i s’ha d’erigircom una entitat compensadora de desigualtats.

0 S’ha d’establir a través de projectes adaptats i amb els recursos necessaris.

0Es poden activar una gran varietatd’actuacions en funció de les necessitats de la persona i la disponibilitat del servei.

2.3.1. Intervenció per a la integració

0L’educador/a mitjançant observacionssistemàtiques podrà definir:0 Si l’avanç de l’infant és l’adequat.

0 Si existeix algun signe o conducta d’alerta que facisuposar la necessitat d’una atenció especial o personalitzada.

0 En el cas que detecti alguna problemàtica, ha d’aportar el més aviat possible recursos i ajutsnecessaris per compensar, pal·liar o solucionar aquestes mancances.

2.3.2. Detecció de necessitatsespecífiques__ Diagnòstic Inicial

0 Els nens i nenes amb necessitats específiques, un copdiagnosticats, disposaran ajuda externa o interna per partd’especialista, en les àrees on necessitin suports, per compensar la seva situació de desavantatge.

0 En aquest context es desenvoluparà la intervencióeducativa en dues línies:

0 Per a aquells nens i nenes amb necessitats específiques. Caldrà adaptar les seves activitats, recursos i espais.

0 A la resta de nens i nenes de l’aula: haurà de dotar-los d’unasensibilitat especial d’ajuda i col·laboració cap a aquells que si la necessiten.

2.3.3. Estratègies metodològiquesd’intervenció

0 L’orientació de la intervenció vindrà definida segons la naturalesa de la discapacitat o alteració que presenten els infants.

0 Podem diferenciar tres grans grups:0 Nens i nenes amb alteracions comportamentals i conductes

asocials derivades de desavantatges sanitàries, econòmiques, socials i/o culturals.

0 Nens i nenes nouvinguts que per carències lingüístiques o per un nivell de coneixements socials i culturals baixos requereixinuna atenció especial.

0 Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o psíquiques.

2.3.3. Estratègies metodològiques d’intervenció

Orientació de la intervenció

0 Nens i nenes amb alteracionscomportamentals i conductes asocials:

0 Instaurar l’aprenentatge d’hàbits i conductessocials i valors.

0 Procurar que l’infant desenvolupi autoestima i seguretat.

0 Bon instrument les dinàmiques de grups i els jocscooperatius.


Estratègies d’intervenció

0Nens i nenes nouvinguts:

0 Facilitar de manera prioritària que els infantsadquireixen una certa competència lingüística.

0 Actuacions en què nens i nenes siguin partícips del nouespai, de la nova cultura i costums.

0 Actuacions destinades a que la resta de companys i companyes puguin veure i conèixer la cultura i costumsdels infants nouvinguts.

0 Es poden utilitzar jocs de paraules, dinàmiques de comunicació, jocs de simulació, festes, sortides, etc.



0Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o psíquiques:

0La tasca de l’educador o l’educadora és la de cooperar i complementar les consignes d’intervenció dels especialistes.

0Aportar estratègies metodològiques adequades.

0Procurar una organització dels recursos adequada a la discapacitat de l’infant.



2.3.4 Criteris organitzatius i adaptacióde recursos.

Adaptació d’espais i recursos

L’objectiu principal que persegueix l’atenció a la diversitatconsisteix a donar resposta a les necessitats diverses dels nens i

nenes per arribar a una normalització el més plena i ràpidapossible.

Un pas imprescindible per aconseguir-ho serà eliminar les barreres arquitectòniques, sensorials, culturals i acadèmiques

que poden obstaculitzar qualsevol nena o nen l’accés al joc.


Adaptació d’espais

0 S’haurà d’organitzar els espais per facilitar la integració en el grup de tots els nens o nenes. Tenint en compte:0 Les característiques individuals i grupals.

0 Les dimensions de la sala o altres espais.

0 El mobiliari i l’equipament disponible.

0 El disseny d’activitats.

0 També s’haurà de procurar que es pugui passejar per l’espaiamb cadira de rodes i que el mobiliari permeti la màximaaccesibilitat.

0 En alguns casos, una òptima organització no serà suficient i caldrà una adaptació arquitectònica, a partir de les recomanacions fetes pels especialistes.

0L’educador/a haurà de planificar el temps de les activitats i adaptar-les a les necessitatsdels que tinguin més dificultats.

0La resta de companys i companyes haurand’aprendre a tenir paciència i esperar que elsdemés acabin.


Adaptació del temps

0En entorns formals l’adaptació dels recursos humans es concreta en la participaciód’especialistes i altres professionals de suporta l’aula.

0En entorns no formals els professionals sónmés escassos amb les dificultats d’atenció que pot comportar.


Adaptació dels recursos humans

0La selecció i l’adaptació dels recursos materials i ajuts tècnics s’ha de fer en funcióde les seves necessitats.

0L’educador/a ha de conèixer les joguines i ajuts tècnics disponibles, així com el seufuncionament i la seva aplicabilitat.


Adaptació dels recursos materials i ajuts tècnics

2.4 Ajuts tècnics i joguines adaptades

Ajuts tècnics i joguines adaptades

0 Les joguines utilitzades pels nens i nenes amb discapacitathan de ser el més normalitzades possible.

0 De no ser així, s’haurà de recòrrer:

0 A l’adaptació de joguines (adaptar-los a les limitacions delsinfants)

0 Les joguines adaptades o dissenyades específicament per ser utilitzats per persones amb discapacitat.

0 L’educador/a haurà d’obtenir informació sobre elsrecursos tècnics i de les joguines adaptades que existeixenen el mercat.

0 Tots els nens i nenes de la classe hauran de conèixeraquestes joguines i el seu funcionament.

Jocs i joguines per a tots.Característiques de les joguines adaptades.

Per DISCAPACITAT MOTORA

0 Joguines per poder manipular fàcilment (dependrà del grau d’afectació)

0 Si té botons, han de ser grans i fàcils d’accionar.

0 Si té peces, han de ser de mida mitjana o gran, fàcilsd’encaixar.

0 Bases adherents (imants, ventoses, etc.) per evitar que es desplacin durant el joc.

0 No han de requerir gran rapidesa de moviments .

Per DISCAPACITAT SENSORIAL

0 Van a necessitar joguines que els permetin compensar elsdèficits dels sentits afectats, ja sigui:

0 A través de l’augment dels estímuls.

0 De la conversió a altres estímuls perceptibles pels sentits no afectats.


Per DISCAPACITAT PSÍQUICA

0Han de disposar de joguines adaptades al seu nivell cognitiu, però sense caure en l’infantilisme.


0Centres de Recursos Pedagògics o EAP (Equips d'Assessorament Psicopedagògic).

0CEAPAT. (Centre Estatal d’Autonomia

Personal i Ajuts Tècnics)

0UTAC. Sirius. (Unitat de Tècniques

Augmentatives de Comunicació)

0Cercador de joguines (AIJU).

Jocs i joguines per a tots.On trobar joguines adaptades?

nf 2 la planificació de projectes lúdics i socioeducatius

Documents