la planificació

Manuals Gu ies i

Act iv i ta ts La Planificació de

l’Entrenament

____M AN U AL S D E L ’ E N T R E N AM E N T ____ LA PLANIFICACIÓ DE L’ENTREN AMENT

® El Refugi, Escola de Natura i Muntanya, és una marca registrada

2

M a n u a l s d e l ’ e n t r e n a m e n t

La Plani f icació de l ’Entrenament

Setembre 2012

Darrera revisió octubre 2012

Redacció del projecte: Miquel Cañavate

Correcció del text:

WWW.ELREFUGI.ORG

� [email protected]

℡ 972 42 74 89

Aquesta guia és exclusiva per a les activitats d’ ® El Refugi, Escola de Natura i Muntanya, i s’ha concebut amb finalitats educatives i mai comercials.

Està prohibida la seva còpia, venda , reproducció total o parcial sense l’autorització d’ ® El Refugi Escola de Natura i Muntanya.



3

� PLANIFICACIÓ DE L'ENTRENAMENT I LA COMPETICIÓ:

� CONCEPTES BÀSICS.

� GENERALITATS.

� ESTRUCTURA.

� VARIABLES QUE HI INTERVENEN.

� PROCÉS D'ELABORACIÓ.

� PERÍODES I CICLES D'ENTRENAMENT.

PLANIFICACIÓ DE L’ENTRENAMENT

I LA COMPETICIÓ

Una planificació esportiva es confecciona en format paper que caldrà tenir a mà, per a consultar, en el moment de l’activitat. Quan hi constin més detalls possibles millor. A més detalls menys sorpreses. Un cop s’ha fet la planificació aquest no és un document que queda congelat, sinó que és viu i susceptible de modificacions.

Habitualment és una tasca que els entrenadors no tenen hàbit de realitzar, ja que coneixen perfectament la seva modalitat esportiva i preparen els entrenaments al dia a dia. Però poden sorgir imprevistos, com baixes, nous fitxatges i això trenca la dinàmica de treball. Aquestes imprevisions poden estressar als atletes, ja que la informació i la formació no està ben estructurada per a la seva assimilació.



4

El concepte de planificar és diferent al que es podria entendre com:

� perioditzar

� programar

Moltes vegades s’utilitzen en el mateix sentit, però són 3 conceptes diferents:

� Primer es planifica

� Segon es perioditza

� Tercer es programa

Un entrenador que estigui en un equip, per petit que sigui, ha de conèixer molt bé la modalitat esportiva. És un requisit bàsic i molt important conèixer en profunditat: exigències físiques de l’esport, de cada un dels jugadors, conèixer les tècniques, tàctiques...

La planificació està basada en el principi d’entrenament: la forma física s’agafa, es manté i s’acaba perdent. Si la forma física s’agafa de forma ràpida, també es perd de forma ràpida. Si l’agafem de forma lenta, es perdrà molt lentament, és a dir que es manté molt més temps.

La Planificació

Es tracta de recollir tota la informació sobre:



5

� Equipaments i instal�lacions que es disposa per als entrenaments, ja que això condiciona la progressió, el rendiment. Quin material hi ha disponible, si el camp està a disposició sempre, o està compartit...)

� Mitjans de comunicació, l’entorn del club.

� Recursos del club (serveis mèdics, fisioterapeutes...)

� Jugadors en plantilla i possibilitats d’afegir-ne o canviar-ne.

� Conèixer els jugadors, entrevistar-los i parlar molt amb ells (currículums esportius, proves físiques i tècniques , lesions de temporades anteriors, hàbits i costums diaris personals...)

Una planificació és la recollida d’informació. En el moment que comencem a treballar en un club, ens caldrà totes les dades referents a aquest i dels atletes que disposarem. Fins i tot la planificació hauria de començar abans que el club doni curs al fitxatge de l’entrenador. L’entrenador haurà de tenir clar on ha de treballar, quins equipaments, material, recursos disposa el club.

Totes aquestes dades són importants per assegurar-nos un treball professional, per conèixer les condicions que es poden trobar els entrenadors.

Cal pensar que un sol jugador pot fer anar malament a tota una plantilla, per tant és important que tots estiguin en bones condicions. A través de l’entrevista personal podrem saber quins són els hàbits de l’atleta: els seus horaris, festes nocturnes, dietes...

Seivulo defineix la planificació com a “proposta teòrica constituïda per a la descripció, precisió, organització i disseny de tots i cada un dels esdeveniments de l’entrenament perquè el seu destinatari pugui aconseguir els resultats desitjats a la competició”.

Carlos Álvarez diu que és “l’anàlisi previ de tots els factors –externs i interns-, que poden influir en el resultat d’una proposta”.



6

Periodització

És la distribució per temps de tot el projecte. Si la planificació és el projecte previ, la periodització és la distribució en períodes, etapes del projecte.

En aquesta periodització haurem de decidir quantes setmanes treballarem per guanyar la forma física, el manteniment. Tot això ho distribuirem per:

� Mesocicles

� Microcicles

� Període Preparatori

� Període Competitiu

� Període Transitori

Programació

Una vegada s’ha distribuït per períodes, omplirem les graelles, decidir què faré i com ho faré. A tall d’exemple decidirem de les 6 setmanes:

� 3 primeres setmanes treballar la resistència aeròbica.

� 3 següents setmanes treballar la velocitat i la força.

Això és dissenyar la programació.

També hi ha una programació més reduïda, on es dissenyarà setmana a setmana. Què es farà en cada un dels dies d’entrenament? Les sessions.

La programació és una distribució cronològica dels diferents mètodes d’entrenament en funció dels objectius.

Per preparar la periodització cal conèixer el calendari de les competicions. S’ha de saber que s’ha d’estar en la millor forma física per competir i tenir possibilitats de guanyar.



7

El treball de planificació seria en aquest ordre:

� Planificar

� Fixar objectius

� Perioditzar

� Programar

Cal portar el control del treball realitzat a fi de corregir i millorar. La planificació està pensada per actualitzar-la a mida que avancin els esdeveniments. Per tant la resultat de tota planificació és:

� Decidir quan s’ha de competir a través dels calendaris federatius

� Preparar-se per competir

... i fins i tot decidir quins partits s’han de guanyar i quins deixar perdre per no posar als atletes en condicions de màxima intensitat i evitar riscos. Totes aquestes qüestions cal haver-les estudiat en una taula amb paper i llapis. Planificar-ho.

Avantatges de la planificació

Un dels avantatges de la planificació és que podem visualitzar el rendiment, les millores dels atletes com unes dades que podem utilitzar en temporades posteriors. En esports d’equip no es fan servir gaire, ja que en futbol –per exemple-, quan s’acaba la temporada se’n planifica na de nova. En esport individual, abans de planificar una nova temporada, s’utilitzen les dades de temporades anteriors com a referència els treballs, rendiments... Un entrenador de futbol, quan acaba la temporada no sap si seguirà la temporada següent amb el mateix equip. En esports individuals, això és més difícil que passi.

Cal saber què faran i què s’ha fet en la temporada anterior. Això pot servir-nos si haver aplicat un 75% dels entrenaments a la força i un 25% a la velocitat s’ha millorat en el rendiment, o no.

Planificar serveix per conèixer què hem estat fent i poder millorar i rectificar. En esports com el futbol és més difícil establir aquest mètode de treball, ja que els



8

entrenadors estan condicionats a molts canvis i potser d’una temporada a una altra s’ha canviat de club En atletisme, per exemple no, ja que es poden establir planificacions de 4 anys, coincidint amb les olimpíades i el tercer any es pot fer una simulació del que seran les olimpíades i acabat el 3r any comprovar si tot el treball realitzat ha funciona o no, i preguntar-se si un dia en concret de l’any següent s’haurà arriba a l’estat de forma que es pretenia.

� La planificació ens permet no oblidar-nos del cap concepte.

� Ens permet saber, en tot moment, què i quant de temps hem estat treballant una qualitat física, volum i capacitats.

� Facilita la programació dels entrenaments diaris. L’entrenador ja coneix setmana a setmana què treballarà. Només haurà de fer petites modificacions en funció del resultat de l’últim partit o competició i els propers rivals.

� La planificació ha de ser senzilla i simple, que a l’entrenador li vagi bé i s’adapti a les necessitats i tipus de treball perquè sigui útil.

� S’ha d’ajustar al nivell de cada equip.

La planificació cal fer-la en períodes curts de temps, ja que no podem saber quins esdeveniments que tindrem a la nostra contra: baixes de jugadors, sobrecàrregues dels atletes, la qual cosa demanarà modificar els entrenaments, suavitzar-los. Per tant s’haurà de reconduir. En esports col�lectius programar de 2 a 3 setmanes. En període de competició es programa setmana a setmana, en funció dels partits, lesions, sancions, càrregues molt fortes i tenir en compte que poden passar coses com: mal aprenentatge de les tècniques i llavors l’entrenador haurà de decidir si insistir en el tema fins complir amb els aprenentatges, o bé passar a les coses previstes a la planificació.



9

Normes a tenir en compte per a la planificació

� El pla ha de basar-se en supòsits reals i possibles d’aconseguir. No es pot planificar ni establir uns objectius dins la realitat dels atletes i el club.

� La planificació no és un eslògan sinó una eina de l’entrenador per ajustar la seva tasca al programa. Cal modificar-lo tantes vegades com faci falta.

� El pla ha de ser exacta basant-se en dades quantitatives i qualitatives i assenyalant els mitjans i mètodes de treball necessaris per aconseguir les fites proposades. Els esports d’equip es basen en dades qualitatives. Els esports individuals en dades quantitatives a través d’un test per conèixer el tant % de rendiment de l’atleta i llavors poder decidir si augmentar o reduir l’entrenament, potenciar qualitats físiques...

� La planificació ha de ser una eina útil que permeti anar per feina i no comporti una gran burocràcia. Ha de permetre alleugerir feina. El pla ha d’estructurar-se de manera que la seva senzillesa permeti descarregar a l’entrenador de la burocratització del treball.

� La funció del pla d’entrenament consisteix en crear indicis per a la direcció d’entrenament.

� Qualsevol planificació s’haurà d’ajustar al nivell del nostre equip.

� La planificació ha d’estar vinculada a la temporada anterior i posterior. Aquest és un punt de treball important per als esports individuals: vincular les marques i les càrregues de treball de la temporada anterior, cosa que no fan els esports d’equip.



10

Fases de la planificació

Han de visualitzar les qüestions més amplies i genèriques a les més concretes. De més gran a més petit. El més petit seria el més concret: una sessió d’entrenament, una fitxa d’activitats.

Hi ha cicles quadriennals, cicles olímpics, que utilitzen molts esports individuals, els quals quan han acabat una temporada olímpica ja tenen molt clar quins atletes competiran en la següent olimpíada.

L’ordre de treball és:

1. Macrocicle

2. Mesocicle

3. Microcicle

4. Sessió

Un altre ordre seria incorrecte.

Macrocicle

Un macrocicle és l’estructura més gran i sempre s’ha dit que es refereix a una temporada esportiva. Però també es defensa que en una temporada esportiva hi poden haver més d’un macrocicle.

Generalment dura un any (1 temporada) malgrat poden haver-hi més d’un macro per any, en funció de les competicions importants, fet que condiciona sovint en els esports individuals.

Dintre del macro hi ha estructures més petites, els mesocicles.

El macrocicle comprèn diversos mesos de treball, on s’inclouen els mesocicles. El macro ha de tenir una estructura lògica, una estructura de dinàmiques de càrregues, això vol dir que la forma física es guanya, es manté i s’acaba perdent.

Es realitza un canvi de mesocicle quan els continguts, els objectius ja s’han assolit.



11

El macrocicle és un període on s’hi engloba:

� Període Preparatori

� Període Competitiu

� Període Transitori

El període transitori que va al final de tot el macrocicle, no és obligatori de fer-l’ho. Moltes modalitats esportives, després de la competició tanca, de forma automàtica, la temporada. En el bàsquet aprofita el PT per treballar tècniques específiques: llençar a la cistella, campus d’estiu, defenses... L’atletisme aprofita per millorar tècniques, regenera, recupera i millora les deficiències. L’atleta lesionat aprofita el PT per recuperar-se amb entrenament suau.

Objectius del macrocicle

Organitzar l’entrenament per desenvolupar la forma física, tot tenint en compte que la forma: s’agafa, es manté i es perd.

Assegurar el desenvolupament, dissenyar tot el treball tècnic, tàctic, preparació física.

Tipus de macrocicle.

� Anual ( o monocicle).

� Bicicle (o cicle doble o semestral).

� Tricicle (o cicle quadrimestral).



12

Macrocicle anual o monocicle.

És el que s’ha utilitzat sempre en esports individuals, on al final de tot el cicle hi ha la proba principal.

Només permet 1 única posada en forma, ja que la forma física: es guanya, es manté i es perd.

Les característiques que té aquest macro:

� Són 3 períodes que abracen tot l’any (PP – PC – PT).

� Per aconseguir 1 ò 2 pics cal un PP molt llarg amb un volum molt elevat. Això comporta que el PP inicial de posada en forma tingui una llarga durada de 2, 3 mesos o més.

Aquest macro és positiu per a principiants: nens, fins a joves de 14 ò 18 anys, i és el que s’hauria d’utilitzar per aquests atletes, perquè el resultat no és l’objectiu principal per tant en permet treballar molt més lentament i així fer entendre tots els continguts. Per això és bo per a nens que comencen.

MACROCICLE ANUAL

Període Preparatori

Període Competitiu

Període Transitori

Tot i així, en general, quan entrenem a grups amb uns nivells més elevats, necessitarem menys temps preparatori, ja que existeix una base.



13

Bicicle o cicle doble o semestral.

És l’utilitza’t en esports com el futbol d’àmbit regional. Són 2 macros al llarg de la temporada. El primer macro fins vacances de Nadal i el segon des del Nadal fins al final.

�

MACROCICLE – 1 MACROCICLE – 2

P. Preparatori P.

Competitiu P. Preparatori

P. Competitiu

P. Transitori

�

MACROCICLE – 1 MACROCICLE - 2

P. Preparatori

P. Competitiu

P. Transitori P.

Preparatori P.

Competitiu P. Transitori

La diferència d’aquestes dues opcions, és que no hi ha P. Transitori en el primer cas. Són dues maneres de fer i les 2 són bones opcions.

En l’opció �es busca el descans psicològic.

Característiques:

S’aconsegueixen 2 pics de forma física en un any, però en ambdós casos no poden ser idèntics.

Respecte al monocicle té l’avantatge que possibilita un increment més ràpid de la DCE (Dinàmica de Càrregues Externes). L’increment del volum i la intensitat.

A causa de la curta durada dels períodes les càrregues seran més fortes. S’ha d’aconseguir el punt de forma física de forma molt més ràpida.



14

El bicicle l’utilitzen el 80% dels equips amateurs: en la segona corba es busca el major rendiment. 2a volta, període després de vacances de Nadal.

Tricicle o cicle quadrimestral

Hi ha 3 macros al llarg de la temporada.

MACROCICLE – 1 MACROCICLE - 2 MACROCICLE - 3

PP P. C P. T P. P P. C P. T P. P P. C P. T

Permet aconseguir 3 pics de la forma física.

Els tres macros tenen el mateix format (PP – PC – PT) igualats.

Fer un monocicle comporta uns PP molt llargs i hi ha atletes que no ho aguanten. Per això es pot fer el tricicle, ja que es redueixen molt els temps.

S’utilitza a causa de:

� L’esportista no suporta un increment progressiu de la càrrega.

� Per incrementar molt de cop la càrrega al princicipi.



15

S’intenta que el primer macrocicle sigui més llarg que la resta, per assentar les bases per a l’increment. És molt important que el 1r sigui més llarg i s’assumeixen les bases, sinó les coses poden anar malament. S’assenten les bases per a l’increment de la DCE en els següents.

Els períodes transitoris són optatius, a vegades s’eliminen, es solapen o s’utilitza un microcicle de descans de descàrrega.

Període Preparatori

És el període on es sustenta la base:

� Base de la força

� Tècnica

� Tàctica

Tot el que no es treballi en aquest període, a posteriori serà molt difícil de treballar. El que no s’assoleixi aquí pot comportar problemes al període competitiu.

Un mal PP pot fer que durant l’any, en un moment o un altre hi hagi repercussions físiques, lesions.

No tot en aquest període s’ha de treballar l’aspecte físic, també hi ha les qüestions tàctiques i tècniques.

L’entrenament ha de ser amb un mínim de tres dies a la setmana. Menys dies d’entrenament no s’obté rendiments, sinó estancaments o manteniment.



16

En muntanya, quan tenim una competició, ascensió per setmana santa, per exemple, cal retrocedir en el calendari tants mesos com es calculi que utilitzarem per agafar la forma física necessària. Segurament faríem servir un monocicle, ja que es tracta d’una sola competició.

� Període Preparatori no és el mateix que temporada.

� L’entrenament del PP és el més important.

� En aquest període es persegueix com a objectiu desenvolupar la forma física a través de l’entrenament de la:

� Resistència aeròbica.

� Força resistència.

� La durada pot anar dels 4 a 5 mesos (en esports individuals); o de 4 a 6 setmanes (en esports com el futbol).

Un entrenament de 4 setmanes es pot fer poca cosa. Hi ha equips i en modalitats esportives com el futbol o l’handbol que comencen l’entrenament un mes abans de la competició.

Per això diferenciem dintre del període preparatori del període de pretemporada.

Un entrenament ràpid i veloç de 4 setmanes significa que –setmana a munt o avall-, els jugadors tindran una baixada de forma física.

Per adquirir la base de resistència a nivell fisiològic es necessita unes 6 0 u setmanes i la força de resistència també.



17

Com es divideix el PP

� Subperíode de preparació general.

� Subperíode de preparació específica.

Subperíode de preparació general

És el primer període que trobem després de les vacances. Com una incorporació al curs, a les rutines. Es comença treballant en aquest subperíode fent:

� Test físic (resistència i força).

� Test tècnic i tàctic (en esports col�lectius).

� Entrenar.

� Fer partits com un entrenament més. Repartir els temps del partit per evitar que els jugadors juguin més de 45’.

En aquest període només cal entrenar. Res més. Fer partits com a part de l’entrenament comporta un risc elevat de lesionar-se a principi de la temporada competitiva.

Les sessions en aquest subperíode són llargs que van de menys intensitat a més. Càrregues graduals. Primer es treballa el volum i posteriorment la intensitat.

Són treballs molt generals, la pilota, per exemple, no ha d’aparèixer –en jocs com el futbol o el handbol-, però tot el treball ha d’estar relacionat amb la modalitat esportiva: en futbol es correrà i handbol també. No farem natació. El mateix passa per l’atletisme o esports de muntanya.

Sempre hem de tenir aquesta base ben assolida abans d’entrar en temes específics. Si lentrenador prefereix un tant per cent mes alt de rendiment físic que no as de tècnic, s’ha d’entrenar sense pilota durant dues setmanes. Compte amb les opcions extremes ja que tant per mancança com per excés seria perillós prendre mesures dràstiques, ja que els jugadors s’acaben confonent en la incorporació de la pilota en els entrenaments. En els entrenaments integrats cal tenir molt clar què es vol



18

aconseguir i saber-ho transmetre als jugadors o atletes, perquè possiblement, si no es té clar, no s’aconseguiran els resultats que es pretenien.

Aquest subperíode té una durada de 2 a 3 setmanes.

En els esports de situació s’ha de donar molta importància els aspectes tècnics i tàctics.

Quan planifiquem una sessió llarga, vol dir una sessió que pot durar dues hores.

Període competitiu

Si en el període preparatori es parlava d’entrenar i posteriorment competir, el període competitiu serveix per competir, i tot el treball es basarà per a aquesta finalitat: la competició, l’expedició, l’assoliment d’un objectiu, una cursa, un cim. Tots els entrenaments es basen en la competició. Si el cap de setmana hi ha partit, durant la setmana es fan recuperacions, descansos. Es pot aprofitar per fer entrenaments suaus i aprenentatge de tècniques, tàctiques.

La planificació del període competitiu ha d’estar subordinada o adaptada a les competicions.

Normalment s’utilitza un microcicle tipus. Les característiques són que l’entrenament estarà subordinat per a la resolució amb èxit de la competició que hi ha a la vista.

Normalment en esports col�lectius, que tenen períodes competitius llargs, de t ò 7 mesos, cal fer microcicles tipus, setmana típica: partit de diumenge, dilluns es fa una mica de recuperació, dimarts festa, dimecres entrenament fort, dijous entrenament per reconvertir aspectes tàctics, divendres preparar partit del diumenge, i així setmana rera setmana.



19

Setmana tipus (futbol)

DILLUNS Treball de recuperació. Suau.

DIMARTS Descans.

DIMECRES Entrenament fort

DIJOUS Entrenament per reconvertir aspectes tàctics.

DIVENDRES Preparar partit del diumenge.

DISSABTE Descans.

DIUMENGE Partit.

El dimarts l’utilitzem per descansar (festa), per recuperar. Han passat 48 hores del partit, competició, on s’ha fet un treball intens i apareixen les agulletes, contusions, les conseqüències de l’alt rendiment. El dilluns es fa un entrenament suau per ajudar a compensar el sobre esforç del partit.

Els nivells de la forma física es mantenen uns 50 dies. Aleshores cal que els mesocicles siguin de 4 setmanes, fent una distribució de 3 microcicles de càrrega i 1 de descàrrega. Així aconseguirem mantenir un nivell òptim de forma durant el període de competicions.



20

Període Transitori

Serveix per recuperar l’esportista i per enllaçar diferents monocicles.

Està constituït per mesocicles de recuperació.

Ni l’entrenament ni la competició són prioritaris.

En el monocicle la seva durada és de 2 a 6 setmanes.

En el vicicle la seva durada és de 0 a 2-4 setmanes.

Mitjanç per realitzar-l’ho

Descans passiu total. No fer res!

Descans actiu amb un canvi de continguts. Fer petits exercicis.

Pas progressiu al període preparatori amb una sola setmana de descans. Està pensat per a lesionats i la seva recuperació.

Mesocicles

S’associa a un mes, malgrat això no és del tot cert.

Diversos microcicles relacionats entre sí per una dinàmica de càrregues i que ens permeten assolir efectes acumulatius

Durada: entre 1 a 6 setmanes. La durada habitual són 4 setmanes.



21

Hi ha 4 tipus de mesocicles

� Bàsic o principal. És el propi del període preparatori. Té un volum alt i una alta intensitat. Núm. de sessions elevades.

� Gradual o introductori. Instal�la les bases. És el primer mesocicle del període preparatori. Té un volum alt però una intensitat baixa. Diversos microcicles amb càrregues creixents.

� Precompetitiu. Afina la preparació, és la posada a punt. Volu més baix però té una intensitat alta.

� Competició. És el mesocicle del període competitiu. Alterna microcicles de competició amb microcicles de descans.

Microcicles

Són un conjunt de sessions relacionades entre sí.

Generalment s’agafa com a referència una setmana de treball –entre 7 i 10 dies–, en ella s’inclouen totes les sessions que es realitzen durant aquella setmana.

Al mateix temps és un fragment d’un mesocicle.

Dins el microcicle trobem 2 fases:

1. Estimulació: té com objectiu acumular la fatiga.

2. Recuperació: té com objectiu recuparar i sobrecompensar.

El diumenge de partit és una sessió de càrrega màxima. En el cas de 2 ò 3 sessions per microcicle totes serien d’estimulació perquè els dies que no entrenem ja són de recuperació.



22

És aconsellable com a màxim 3 sessions d’estimulació i 1 de recuperació. En general de preparació:

� Esforços límits 1 a 2 sessions setmanals.

� Descans actiu 1 a 2 sessions setmanals

� Entrenament intens de 2 a 4 sessions setmanals

� Descans passiu 1

1. El microcicle ha de ser gradual. Té com objectiu incrementar el nivell físic general.

2. Ordinari. Augmenta la qualitat física en concret segons el que estan treballant. Comencem a carregar volum alt i intensitat alta.

3. Xoc. Volum alt i intensitat molt alta.

4. Addicional aproximatiu. Introdueix a la competició. Volum màxim i intensitat alta.

5. Addicional de recuperació. Hi ha més sessions de descans actiu i passiu durant microcicle.

6. Bàsic de competició. Alterna entrenaments de competició i descans. L’objectiu principal serà la competició i le’ntrenament és l’objectiu secundari.



23

Criteris d’elaboració d’un tipus de microcicle

1. Fase de la temporada (volum / intensitat de treball)

2. Capacitat dels jugadors

3. Temps d’entrenament

1. Definir l’objectiu del microcicle: recuperació, estimulació

2. Determinar número de sessions i nivell de càrrega. El càlcul de càrregues a nivell objectiu seria volum X intensitat. Hi ha estudis fets sobre la classificació de càrregues de a l’1

3. Determinar els continguts i mètodes d’entrenament.

4. Determinar durada de les sessions.

5. Determinar la durada de les recuperacions.



24

Miquel Cañavate Coordinació d’activitats

℡ 654 44 92 21

� [email protected]

la planificació

Documents