1. 1. Carla Domingo 1rB Cultura audiovisual T-10
2. 2. ndex Les vanguardes cinematogrfiques Lexpressionisme Alemany Principals ttols El neorealisme Itali Principals ttols La nouvelle vague francesa Principals ttols Altres corrents
3. 3. Les vanguardes cinematogrfiques
4. 4. Les vanguardes cinematogrfiques La histria del cinema transcorre parallela a la successi davaguardas que han renovat e marges de a tradici artstica.
5. 5. Les vanguardes cinematogrfiques Les avantguardes acaben sempre institucionalitzant-se i propugnant un criteri ideolgic i esttic que ser compratit pels seus integrants.
6. 6. Les vanguardes cinematogrfiques Cap avantguarda desapareix del tot, i els seus ensenyaments i provocacions acaben sent incorporades, de forma natural, al llenguatge cinematogrfic.
7. 7. Les vanguardes cinematogrfiques s el cas de "Cinema vrit", coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95.
8. 8. Les vanguardes cinematogrfiques Un cas tamb de renovaci general en lindustria de les Vantguardes va ser: - El free cinema - Nouvelle vague - Cinema Novo - Junger Deutsche - Nou cinema espanyol.
9. 9. Lexpressionisme Alemany
10. 10. Lexpressionisme alemany A principis del segle XX una tendncia antinaturalista arrenca amb fora en el panorama artstic alemany: s l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch intenta expressar la seva visi del mn a travs de la subjectivitat, de la visi nica del artista.
11. 11. Lexpressionisme alemany El cinema expressionista podria definir-se com una de les corrents ms importants de la producci flmica alemanya en el perode immediat al final de la Primera Guerra Mundial, ms exactament de 1919 a 1926
12. 12. Lexpressionisme alemany Els colors es tornen violents i les formes es distorsionen en funci dels estats d'nim. L'expressionisme entra al cinema amb obres com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el ms influent en el final de la 1 guerra mundial.
13. 13. Lexpressionisme alemany La seva principal caracterstica consisteis en lintent de representaci oposada al naturalisme i lobservaci objectiva dels fets i successos externs, fent mfasi en el que s subjectiu.
14. 14. Lexpressionisme alemany Les temtiques per considerar els temes habituals dels films expressionistes, hem de tenir present la difcil situaci que travessava Alemanya en aquesta poca, i la manera en qu aquest sentiment de desesperana angoixa i por va ser reflectit en l'art.
15. 15. Lexpressionisme alemany El ms sobrenatural, el ms fantstic, el desconegut i el sinistre sn els temes mes habituals.
16. 16. Lexpressionisme alemany Les ombres esdevenen essencials per al cinema. Ombres que a ms de la seva finalitat decorativa, moltes vegades sencarreguen de narrar.
17. 17. Lexpressionisme alemany Tamb s caracterstic lenquadrament en les pelcules expressionistes. Lacci es gaireb teatral, no hi ha s del fora de camp. Freqentment, els enquadraments sassemblen a composicions pictriques.
18. 18. Lexpressionisme alemany s ms com ls de les diagonals, no noms pel que fa a la deformaci dels decorats, sin tamb en la disposici de les figures a la pantalla. La interpretaci s un dels aspectes potser ms cridaners del cinema expressionista.
19. 19. Principals ttols
20. 20. Principals ttol El gabinet del Dr. Caligari Robert Wiene. 1919 Est inspirada en un cas real: una srie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. El film narra els escruixidors crims que comet Cesare, sota les ordres hipntiques del doctor Caligari, que recorre les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnmbul.
21. 21. Principals ttols El gabinet del Dr. Caligari, l'expressionisme en aquesta pellcula es funda en l'interpretaci subjectiva del mn dels personatges, que es troben sota el mn real. S'enfrenten en els personatges dos conceptes diferents: la imaginaci i l'onric davant el realisme.
22. 22. Principals ttols La cinta s considerada com el primer film expressionista de la histria, i destaquen els decorats distorsionats que creen una atmosfera amenaadora.
23. 23. Principals ttols La pellcula es caracteritza per l'estilitzaci dels decorats, la forma exagerada d'actuar, la illuminaci s puntual i forta, fent ressaltar alguns elements de la resta del conjunt de l'escena. Tamb es mostren potents i peculiars usos d'angulaci de la cambra.
24. 24. Principals ttols Metrpolis Fritz Lang. 1926 L'any 2000, a la ciutat de Metrpolis, est escindida en dues classes: els que tenen el poder i controlen els mitjans de producci, que viuen en luxosos gratacels; i els treballadors, condemnats a unes durissimes condicions de treball ia viure en condicions infrahumanes.
25. 25. Principals ttols Freder, el fill de Jon Fredersen, la persona que controla la ciutat a voluntat, descobreix les dues condicions laborals dels obrers i simpatitza amb les seves propostes reivindicatives. S'enamora de Maria, una mena de santa venerada pels treballadors que predica l'amor i la no violncia per a solucionar els problemes.
26. 26. Principals ttols El malvat Fredersen, que escolta el discurs de Maria al costat del cientfic Rotwang, encarrega a aquest ltim la fabricaci d'un robotidntic a la noia per a que la substitueixi i propagui un missatge de violncia.
27. 27. Principals ttols Metrpolis adapta una novella de la muller del mateix Fritz Lang, i va suposar el projecte ms car i ambicis de la productora UFA. Avu encara s un ttol mtic.
28. 28. Principals ttols Nosferatu F. W. Murnau. 1922 1838. A la ciutat de Wisborg viuen felios el jove Hutter i la seva dona Ellen, fins que el fosc agent immobiliari Knock decideix enviar a Hutter a Transsilvnia per tancar un negoci amb el compte Orlok. Es tracta de la venta d'una finca a Wisborg que est a tocar de la casa de Hutter.
29. 29. Principals ttols El film est basat en la famosa novella Drcula, escrita per Bram Stocker, per la productora Prana la va rodar sense pagar cap dret d'autor; canviant, aix s, el nom del ttol original. Nosferatu s un dels ttols clau del cinema mut.
30. 30. Principals ttols Tot i que la pellcula no fu especials aportacions al llenguatge cinematogrfic en s, s que aport novetats pel que als elements narratius.
31. 31. El neorealisme Itali
32. 32. El neorealisme itali El neorealisme itali fou un moviment cinematogrfic sorgit un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquest moviment va ser reflectir el dia a dia de la gent treballadora del pas amb els seus problemes i misries.
33. 33. El neorealisme itali Amb aquest objectiu, en algunes de les produccions es va decidir no comptar amb actors professionals, no utilitzar decorats sin localitzacions reals i prescindir d'illuminaci artificial.
34. 34. El neorealisme itali Aquesta corrent cinematogrfica va tenir el seu germen inicial en un grup de crtics de la revista Cinema, publicada durant la dictadura feixista de Mussolini. Alguns d'aquests joves provenien del Centro Sperimentale di Roma, dirigit per Luigi Chiarini, que tamb va dirigir la revista de cinema Bianco e Nero.
35. 35. El neorealisme itali Una de les caracterstiques que li sn ms prpies a aquest moviment s la posada en escena i el tractament que li donaven a les escenes dialogades.
36. 36. El neorealisme itali 1- Es vol apropar el mitj a la gent del carrer. 2- Refusen la caritat i la compassi, a la vegada que la gratutat a l'hora de realitzar judicis morals. 3- Hi t un fort pes el recent passat feixista del pas. 4- Una barreja de cristianisme i marxisme humanista. 5- Donen ms importncia a les emocions que als plantejaments ideolgics.
37. 37. El neorealisme itali 1- Evitar les trames i histries d'un cinema ms accessible i clssic en favor de plantejaments ms durs en qu es vegi reflectida la dura realitat dels seus protagonistes. 2- Opta per una esttica documental. 3- Utilitzen localitzacions reals, no sets de rodatge, en part perqu a causa de la guerra estaven destruts.
38. 38. Principals ttols
39. 39. Principals ttols Ladri di biciclette neix d'un gui escrit per Cesare Zavattini el 1947. L'encarregat de dur-lo a la gran pantalla va ser el seu amic Vittorio De Sicca; que va haver de recrrer als seus propis medis per a rodar una pellcula que representaria tota una declinaci de principis.
40. 40. Principals ttols L'argument emmarcat en plena postguerra italiana, se centra en la figura d'un pare de famlia amb dos fills, obrer que tronba una feina desprs de passar dos anys a l'atur. La condici per a obtenir-la s tenir bicicleta. Desprs d'aconseguir-la, comena a treballar enganxant cartells per la ciutat.
41. 41. Principals ttols Mentre n'est enganxant, roben la bicicleta, i ell denuncia el robatori; obtenint com a resposta que sigui ell mateix qui la cerqui. La desesperaci d'Antonio (el protagonista) augmenta a mesura que passen les hores i no troba la bicicleta. A l'aturar-se davant d'un estadi de futbol, no podr resistir la temptaci i robar una bicicleta, per s enxampat.
42. 42. Principals ttols La gent l'insulta devant del seu fill Bruno; per quan l'amo de la bicicleta veu l'escena, decideix no denunciar-lo. Antonio s'allunya pobre, trist i resignat a la seva sort.
43. 43. Principals ttols Es pot considerar una pellcula pessimista que roba a l'espectador totes les illusions que cont la vida. No obstant, la duresa radica en l'extrem realista d'uns personatges i l'entorn social que els condiciona. La postguerra s un perode marcat sobretot per la falta de tot.
44. 44. La Nouvelle Vague francesa
45. 45. La Nouvelle Vague francesa La Nouvelle Vague s una etiqueta inventada l'any 1958 per Franois Giroud, en un article de la revista L'Express, per descriure a un grup de joves cineastes francesos que debuten brillantment, al marge dels corrents tradicionals de la professi.
46. 46. La Nouvelle Vague francesa Manquen de qualificaci tcnica i sn finanats per capital privat. Recorren a intrprets de la seva mateixa edat, ja que cap no ha adquirit notorietat. El terme va tenir xit i va servir rpidament per descriure un nou estil cinematogrfic, caracteritzat per la seva desimboltura narrativa, pels seus dilegs provocatius, per cert amoralisme i per collges inesperats.
47. 47. La Nouvelle Vague francesa Les innovacions tcniques i els baixos costos dels instruments necessaris per a la realitzaci de films van contribuir a l'emergncia d'aquest corrent. Grcies a les cmeres lleugeres de 8mm i 16 mm i a les noves emulsions ms sensibles, va ser possible rodar sense illuminaci artificial.
48. 48. La Nouvelle Vague francesa Les pellcules sorgides durant 1959 es caracteritzaven per la seva espontanetat, amb grans dsi d'improvisaci, tant en el gui com en l'actuaci; amb illuminaci natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.
49. 49. La Nouvelle Vague francesa 1- Posseir un bagatge cultural cinematogrfic important. 2- Forjar el seu estil a travs de la crtica en la revista Cahiers du Cinma. 3- Defenar el cinema nord-americ d'Hawks, Ford, Hitchcock, Fuller, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, Ophuls, etc. 4- La preparaci terica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a descobrir la mirada de la cmera i el poder creador del muntatge. 5- En les seves pellcules tracten la condici humana desoladorament allada en el marc de la societat petit burguesa de la postguerra. 6- Per a ells el cinema ha estat una espcie d'autoconeixement personal.
50. 50. La Nouvelle Vague francesa Es roden en exteriors i interiors naturals, amb cmera a l'espatlla, preses llargues, forma despreocupada i una durada de rodatge que es redueix a unes poques setmanes.
51. 51. La Nouvelle Vague francesa Aporten un nou s de la fotografia, en blanc i negre, que es serveix en interiors d'una illuminaci indirecta, rebotada, per generar aix un ambient realista.
52. 52. Principals ttols
53. 53. Principals ttols bout de souffle s una pellcula francesa del 1960, en blanc i negre, dirigida per Jean- Luc Godard. El gui va ser escrit pel mateix Godard, amb la collaboraci de Franois Truffaut. Va ser el primer llargmetratge del director francs.
54. 54. Principals ttols Michael s un lladre de cotxes. Desprs de robar un cotxe a Marsella emprn un viatge a Pars per cobrar uns diners que se li deuen i tornar a veure seva amiga nord-americana, Patrcia.
55. 55. Principals ttols Desprs de ser perseguit per la policia de trnsit, mata un agent. Arriba a Pars, per no t diners, per la qual cosa recorre a Patrcia.
56. 56. Principals ttols Ella esta disposada a ajudar-lo, encara que desconeix que s buscat per assassinat. Els dos van d'un lloc a un altre, mentre Michel tracta de recuperar els seus diners, procurant no ser enxampat per la policia.
57. 57. Principals ttols Patrcia dubta sobre els seus sentiments cap a ell. Per aconseguir diners roba cotxes i pretn escapar a Itlia en companya de Patrcia. Finalment, Michel s delatat per Patrcia.
58. 58. Altres corrents
59. 59. Surrealisme El moviment surrealista resumeix una de les tendncies avantguardistes ms originals del segle XX. El surrealisme va admetre entre els seus principis fundacionals l'automatisme en la creaci.
60. 60. Vanguardia nord-americana El cinema independent nord-americ va ser un focus de creativitat desmesurada i de provocatius plantejaments temtics formals. L'evoluci del cinema independent arrenca al final de la dcada dels quaranta. Coincidint amb l'etapa de postguerra, finalitza el monopoli comercial dels grans estudis de Hollywood.
61. 61. Dogma 95 Reaccionant davant del que consideraven una progressiva mediocretitzaci del cinema internacional, un grup de cineastes danesos va establir el 1995 els principis del moviment Dogma. El seu propsit era recuperar l'essncia de l'art cinematogrfic.
62. 62. Dogma 95 Les normes de Dogma rebutgen les eficaces variacions que acompanyen al muntatge: des de la introducci d'efectes sonors fins a l's de trucatges fotogrfics.
63. 63. Dogma 95 Cal relacionar aquest moviment amb el cinma vrit, amb l'excepci de qu els seguidors de Dogma no anhelen aquest to documental que propiciaven els veristes.
64. 64. Dogma 95 En l'mbit narratiu, sobresurt el fet que no admeten els canvis temporals o geogrfics. Amb igual propsit els seus directors exclouen els gneres de qualsevol mena i, almenys en teoria, s'abstenen de plasmar inquietuds esttiques o gustos personals en la pantalla.
65. 65. Dogma 95 En definitiva, la seva s una filosofia de l'instant que persegueix, a travs de la cmera, la veritat ms immediata i essencial.