L’Avantguardisme

L’Avantguardisme constitueix la ruptura més intensa i radical de totes les que s’han produït en la història de l’art. El seu propòsit és el de destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un d’inèdit, desvinculat de qualsevol tradició. Els modernistes ja havien intentat una ruptura; però fou incomparablement menys intensa i radical que la del avantguardistes.

Les característiques comunes als moviments d’avantguarda són les següents:

- Intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment.

- Concepció de l’art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques, amb la conseqüent valoració de la novetat, l’originalitat i la polèmica que suscitava.

- Voluntat de modernitat i obsessió pel futur, al qual els avantguardistes es volen anticipar. I això els distancia totalment del romanticisme finisecular, amb el qual sovint tenen moltes coincidències.

- Acceptació dels mètodes i els descobriments de la ciència contemporània: Freud, Einstein, etc.

- Supressió de barreres entre les diverses arts plàstiques i literàries i entre els gèneres artístics.

Els moviments d’avantguardaEls moviments d’avantguarda que han influït més directament sobre la literatura catalana són el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme.

El Cubisme

És un moviment estètic-literari, aquest moviment que té com a precursor en l'art a Cézanne. Cercava la descripció de l’espai a través de les formes geomètriques i la modulació del color. Cézanne deia que tot es pot reduir a formes geomètriques, esferes, cilindres o cubs. El cubisme neix amb uns plantejaments originals basats en l’anàlisi de la descomposició de les formes d’un objecte i la visió múltiple desde diferents punts de vista plasmada sobre una tela o un paper.

Un quadre cubista sembla la imatge d’un mirall trencat que reflecteix fragments d’un objecte…. Però mentre que el mirall trencat correspon a la casualitat, les imatges del cubisme eren visions d’un mateix objecte recollides intencionadament buscant una ordenació geomètrica de l’espai, en una nova manera de representar la realitat. Els cubistes diuen que un objecte pot ser vist alhora des de dalt, de baix, del costat, de front, del darrera…..en un mateix quadre.

Els cubistes barregen també elements figuratius i abstractes dins uns mateixa obra. Una altra de les seves característiques és la introducció de noves tècniques o nous materials com el collage. Collage o papier collée significa paper enganxat.

El cal·ligrama és la forma més genuïna de la poesia cubista. Té procedents grec i àrabs i ja havia sigut utilitzada al segle XVII, però fou Guillem Apollinaire el qui, a partir del 1914 els divulgà i els donà nom. El cal·ligrama combina la literatura i la plàstica, el texts es presenta sota una imatge visual que

suggereix el tema del poema o bé s'hi relaciona. També s’utilitzava el collage poètic que consisteix en incorporar al text frases de procedència diversa.

El Futurisme

La Primera Guerra Mundial, que esclatà l’any 1914, va disgregar els artistes que coincidien a París atrets per la capital de l’art. Aquest fet va permetre la creació de nous nuclis d’activitat artística en tornar els pintors als seus

respectius països. Itàlia, Suïssa, Rússia i Holanda. En el cas del Futurisme hem d’anar a Itàlia.

Itàlia vivia aleshores un moment polític difícil . Una jurisdicció reprensiva i la inexistència d’un moviment obrer organitzat estimulen la difusió de l’anarquisme

i el marxisme, hi ha un intent de recuperació per integrar-se al ritme europeu però perd importància davant el feixisme. Els seus components provenien majoritàriament de les files anarquistes, i en els primers anys els unia sobretot una voluntat de renovació de renovació a través de l’art. Molts pintors intentaven fer una síntesi de les seves idees polítiques amb la nova plàstica futurista , defensaven un art social, la construcció del futur a través del treball, exaltaven la màquina, la velocitat… Però ,més tard, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, aquesta modernitat va acabar identificant-se amb la burgesia i els interessos econòmics que la guerra generava. La lluita contra la tradició s’anà degradant progressivament arribant fins i tot, després de la guerra, a la col·laboració amb el feixisme. El futurisme té una influència tècnica clara del cubisme. Ara bé, els futuristes refusen totalment la temàtica dels cubistes, perquè la consideren tradicional; recorda que aquests representaven paisatges, natures mortes, retrats, i en canvi els futuristes representen màquines, velocitat, moviment.

Els futuristes fonen els objectes i el seu entorn en una sola cosa. Representen el moviment amb un seguit de línies de força i tallen la composició com si es tractés d’un primer pla

fotogràfic.

Els pintor futuristes volen representar la velocitat en els seus quadres i pinten tot allò que tingui moviment. Per representar el moviment fan servir un seguit de línies simultànies que entre la una i l’altra donen la sensació del pas del temps.

El Dadaisme

El Dadaisme constitueix una rebel·lió contra totes les formes culturals d’una societat que s’ha encaminat cap a la guerra

Les manifestacions dadaistes són provocatives. La casualitat és sovint la base de les seves obres. Tot i que refusen l’art tradicional, fan servir recursos com el collage, la tipografia o les fotografies.

Tot i que refusen l’art, es consideren un moviment artístic. Aquesta actitud anti-tot els porta a defensar la llibertat i l’espontaneïtat, busquen

noves maneres d’expressar-se que sempre són provocadores.

Per divulgar les seves idees, fan com els futuristes, activitats envoltades per l’escàndol i publiquen manifestos. L’espontaneïtat, l’atzar i la sorpresa eren la base de les seves obres. Feien servir la tipografia, el collage, els muntatges fotogràfics sense plantejaments previs, cercant la casualitat.

Empraven els materials més banals per crear les seves obres. Algunes vegades buscaven efectes determinats, d’altres agafaven

fragments de revistes, bitllets de metro, fotografies, llumins, etc., i deixaven que la casualitat determinés la composició. Deixant que l’atzar fos el protagonista refusaven el fet

creatiu.

El Surrealisme

El surrealisme neix influenciat per la seva exploració del subconscient que difon Freud.

En els ambients Intel·lectuals es llegien els seus llibres i es discutien; eren l’ultima novetat de tots els artistes: els aspectes íntims a través dels somnis, les tècniques de la psicoanàlisi o del món inconscient, ajudaven a retrobar un món interior de l’home poc conegut fins aquell moment.

En aquests textos, basats en les idees surrealistes, es parla de la força creadora, de l’escriptura automàtica, del món dels somnis com a font inspiradora i desconeguda, es valoren l’atzar, les casualitats, els instints i s’invoquen la llibertat i la imaginació. Amb tres paraules podríem definir els surrealistes: màgic, il·lusori, mític.

Joan Miró és un dels molts pintors catalans que van anar r a treballar a París, on va coincidir amb Picasso i amb els surrealistes. Miró es va interessar molt aviat per les imatges abstractes, els móns màgics, els elements orgànics del microcosmos, el món estel•lar, utilitzant signes colors i ritmes dins una mateixa composició, la seva pintura esdevé un alliberament, un cant a la llibertat, la imatge d’un món irreal, de somnis, de fantasies d’essers que suren en l’espai i s’alliberen.

Magrittte és un altre pintor que, tot i ser surrealista, juga amb imatges reals, jocs de paraules, casualitats lingüístiques o bé jocs entre la paraula i la representació de les coses, entre figura i fons. En el món de Magritte les figures, els rostres, els moviments, no corresponen a la realitat sinó a un món somiat. Paisatges reals i paisatges pintats, quins són els més reals?. Que és millor, la il·lusió del paisatge o la realitat del paisatge?

Dalí crea associacions d’objectes insòlits o imatges incoherents, pinta somnis, deliris, records falsos, crea figures de l’absurd, rellotges tous paisatges fantàstics, irreals però

possibles dins el somni..... sempre amb el desig de transformar la realitat.

Miró, el podríem definir com a màgic, Magritte com a il·lusori, Dalí com a mític.