1. Sebasti Rogl Recatal Unitat 1-2: Mn antic i mn clssic Histria de lart I aula 2 Mn antic i mn clssicIndex:1-Temples -Arquitectura.-Art i religi-Simbologia2-Mn antic -Egipte-Prxim Orient-El temple de Jerusalem3-Mn clssic -Grcia-Roma4-Fonts d'informaci. -Bibliografia i enllaos externs

2. TEMPLESEls primers temples eren complexos funeraris, eren llocs per pregar pels morts i portar ofrenes. Els primers temples estan formats per les segents parts: Una avinguda d'esfinx, la qual condua fins l'entrada del temple. Al final hi havia dos obeliscos, darrere una porta gran flanquejada per dos pilonos de forma trapezodal, amb murs de tals adornat amb baix relleu. Desprs de l'entrada es troba el pati hipetro amb portes de grans columnes, a les quals podia accedir el poble. El temple tamb tenia una part privada a la qual noms accedien els sacerdots o alguns fidels que entregaven ofrenes. La sala de la barca sagrada, la qual era utilitzada pel Du i el santuari, una cambra petita i fosca on es guardava l'esttua del Du i on sols podien entrar els faraons o el sumo sacerdot. Els temples del egipcis estaven jerarquitzats en tamany, alada, llum i socialment. Un exemple d'aquests temples sn: -Luxor i karnakEls temples funerari solien ser de planta quadrada, amb avant cmera i sala hipstila on es feien els ritus de purificaci i les momificacions dels faraons, desprs es traslladava el cos fins al santuari abans del soterrament en la tomba.Altres temples funeraris sn els Speos excavats en roca. Els ms importants sn el de la regina Hatsepsut en Der-elBahari i els de Ramses II i la seva esposa Nefertati en Abu Simbel en Nubia.Els temples representen la casa de Du per aix l'elecci del lloc on s'erigien i l'orientaci eren fonamentals. La preparaci per a la construcci era un ritual de precisi.Els materials utilitzats per a la construcci del temple havien de permetre la vida eterna, a ms aquests materials s'elegien tenint en compte la simbologia de colors, de pedres o la seva prpia 3. bellesa, per la qual cosa, de vegades els materials es troben lluny de la construcci. L'estructura del temple est, doncs composta per pedres com gres, calcria, granit, basalt, quarsita o calcita, sent la calcita i el gres les ms utilitzades. La decoraci del temple est plena d'escenes i motius variats plens de gran simbolisme. El temple constitueix un microcosmos en el que estan representats tots els aspectes de la creaci a travs dels seus elements arquitectnics i decoratius. El temple albergava la imatge del Du al que els sacerdots oferien els seus ritus, per a la resta de la poblaci no li era permesa l'entrada, tan sols podien accedir a algunes dependncies exteriors, marcades amb l'au rejit. A l'imperi antic ja s'ha complicat ms la tcnica , cosa que podem comprovar en el temple de l'esfinx en GuizaA partir de l'Imperi Nou es construeixen nombrosos temples arribant al seu mxim esplendor amb el regnat d'Amenhotep III i Ramses II.Encara que l'estructura i planta dels temples era similar es poden distingir tres tipus de temples dependent de la seva funci. El primer estava consagrat a varies divinitats o varis dus. El segon s el temple mortuori consagrat al fara (era on es realitzaven tots els ritus funeraris del rei des de la mort fins al soterrament, a ms all es venerava la seva memria). Un exemple sn el de Ramesseum 4. i els de Medinet Habu L'ltim tipus de temple s l'anomenat cenotafi, construt pels reis com a temples mortuoris secundaris. Els ms importants estan en Abidos. MN ANTICQuan parlem d'art al mn antic podem observar com ha anat evolucionant l'art i les fases per les quals ha passat. Aquesta evoluci tamb la podem observar al comprovar els diferents elements utilitzats en cadascuna d'aquestes etapes, de la mateixa manera que veurem com el tipus d'arquitectura canvia en les etapes. Etapes:-L'art a la Prehistria:Apareixen les primeres escultures petites de pedra, os i ivori Pintures i gravats rupestres en les coves Poliments de la pedra i aparici de la cermica Aparici dels primers poblats -L'art al Paleoltic:Art moble, conjunt d'objectes petits d's divers, fets d'os, banya, pedra o marfil decorats amb relleus, gravats o pintures. Art parietal o rupestre, conjunt de relleus, gravats o pintures sobre les roques Representaci d'animals relacionats amb la cacera, aparici dels pigments i signes abstractes Representaci de Venus amb culte a la fecunditat amb simbolisme sexual -L'art del Neoltic:Economia de producci al voltant de l'agricultura i la ramaderia Organitzaci tribal, culte als avantpassats i aparici de la religi lligada a la natura Aparici de la cermica, les primeres construccions i les divisions en el treball cosa que provoca l'aparici dels artesans Aparici dels primers poblats 5. Augment de la qualitat de les cermiques amb decoraci i pintures-L'edat dels metalls:Dividida en tres perodes, el calcoltic, l'edat de bronze i l'edat de ferro Aparici de monuments megaltics, sepulcres decorats amb elements simblics Expansi metallrgica Art esquemtic amb figures planes, siluetes humanes i animals Aparici de les primeres manifestacions d'una mitologia de culte al sol -L'edat de ferro: els ibers:Abasta tot el litoral de l'arc Mediterrani des de Llenguadoc a Andalusia Destaca l'escultura i la pintura sobre cermica (Dama d'Elx) Escultura monumental de pedra i figures dels santuaris de bronze o terracotaEGIPTE Civilitzaci:La civilitzaci egpcia est situada a la crulla de quatre mons: l'frica del Nil, el Shara, el Prxim Orient i la Mediterrnia. Aquesta civilitzaci va nixer vertebrada per la vall fluvial del Nil. Les pluges abundants i les neus fan que hi haja una gran quantitat d'aigua que ser molt bona per les collites i la sembra. El ritme de la vida egpcia s'articula al voltant del Nil. s un del primers imperis de la histria. A continuaci nomenarem els trets caracterstics de l'poca egpcia. -Civilitzaci i societat:El Palau: dirigeix la vida i l'economia del pas amb una burocrcia altament organitzada El Fara: s el referent de Du, amb poders sobrenaturals, el seu nom va sempre acompanyat de paraules com salut o prosperitat Poblaci lliure: artesans, els quals, treballen a canvi de salari i els felah (camperols). Poblaci no lliure: esclaus, estrangers o presoners de guerra -Concepte d'art:Les produccions artstiques estan subordinades al rei i als sacerdots Hi ha una tendncia al monumentalisme evocador del poder del rei i els dus. La mida de les 6. figures va en relaci amb la classe social del representat Arquitectura: els edificis ms representatius sn el temple i la tomba Escultura: presenta unes normes d'estil que es mantenen al llarg de les diferents etapes Pintura: es decoren els temples i les tombes. Tenen un carcter narratiu i a les tombes tenen un carcter funcional per tal de fer agradable la vida a la tomba -El crepuscle de la civilitzaci:Alexandre el Gran, el 333 ane, va conquerir Egipte i va fundar Alexandria, convertint-la en la capital del pas. A la seva mort el general Ptolemen fou coronat rei d'Egipte iniciant-se els perode ptolemic que culmina l'any 30 ane, quan desprs de la batalla d'Acci, Egipte passava a ser provncia romana. Dues lnies artstiques marquen aquest final: una helenstica destinada a la societat urbana d'origen grec i una altra de tradici faranica per a s dels indgenes En la tradici faranica destaquen la decoraci carregada i colorista amb capitells florals i columnes als temples. Les pirmides i els temples funeraris Les pirmides eren part d'uns conjunts funeraris i sorgeixen com unes edificacions monumentals a l'poca de Dyeser, fara de la dinastia III, tornant a construir-se a l'Imperi Mitj per fetes amb rajola d'adob i revestiments de pedra. Les ltimes en construir-se sn ms menudes per ms estilitzades.Els conjunts funeraris estan formats per:-La pirmide, smbol primordial de tot el conjunt, amb la cambra funerria reial al seuinterior a la qual s'accedia per un passatge des de la cara Nord.-Les pirmides secundries, utilitzades com a enterraments de les esposes del fara o com amonument funerari-El temple alt, situat junt a la cara est de la pirmide, el qual servia per a perpetuar lamemria del fara.-El temple de la vall, en la Ribera del riu Nil o d'un canal-La calada processional, que comunica el temple alt amb el de la vall decorada amb sota-relleus-Les Barques solars, soterrades en fosos, per tal que el fara pugui navegar pel cel i trobar-seamb el Du Ra.-El recinte murallat que envolta la pirmide i part del conjunt El fara, primer rei de la dinastia IV i pare de Jufu va ordenar la construcci de tres immenses pirmides diferents. La pirmide de Jufu (Keops) s l'nica que queda. 7. Els santuaris:Els dus egipcis formen una famlia polimorfa, constituda per la fusi de distintes tradicions. El rei s el Du temporal i ha d'assegurar tant per ell com per al seu pas la protecci del altres dus. Aix queda institut el culte que es desenvolupa als santuaris. Juntament a la noblesa o alts funcionaris, la classe sacerdotal t gran influncia espiritual i gran poder econmic, per tant representa un important factor poltic. Entre els sacerdots dels principals dus com Ptah de Menfis, Ra de Helipolis o Amn de Tebas sorgeixen grans rivalitats. Les jerarquies, perfectament organitzades, tenen les segents funcions: -Serveixen als dus com a personal orientat al culte-Administren les propietats que pertanyen als santuaris-Mantenen arxius, biblioteques, escoles, etc.Per a totes aquestes atribucions existeixen edificis, que en el cas de grans santuaris ocupen parts senceres de les ciutats. Molts d'aquests santuaris estan comunicats per un sistema de vies sagrades en les quals es realitzen manifestacions religioses com sn processons, casaments, cerimnies o sacrificis. A partir de l'Imperi Mitj es construeix el temple d'Amon en Karnak fins a convertir-se en santuari nacional. Amb l'ascensi del prnceps de Tebas sota Mentuhotep, Amn el du de la ciutat s promogut, juntament amb mil sacerdots a la categoria de Du suprem fonent-se amb altres deus (Horus, Ra). Per ell i la seva famlia s'erigeix en el centre de Tebas el actual Karnak, un conjunt de tres santuaris.PRXIM ORIENTMesopotmia es caracteritza per la diversitat tnica i cultural. La producci d'excedents d'aliments va culminar amb l'aparici de ciutats-estat amb milers d'habitants, complexes religions, estructura de classes, tecnologia avanada i amplis contactes comercials. Al capdamunt de l'administraci trobem en primer lloc una autoritat religiosa i desprs una secular. Aquests dirigeixen l'exercit, administren justcia i coordinen obres pbliques. El seu poder emana de l'origen div de la seva funci, per tant s un sistema poltic basat en la religi. 8. -Sumeris i Accadis:L'art ser l'expressi de les necessitats religioses i poltiques, per tant proliferaran els temples i els palaus caracteritzats per l's del tovot i el ma d'argila assecada al sol, murs gruixuts per allar fred i calor, construccions sobre terrasses i revestiments externs de mosaic per protegir de l'aigua. En el perode ne-sumeri (2150-2015 a. C.) apareix el ziggurat. Aquesta construcci t la forma d'una torre o pirmide escalonada. La base podia ser de forma rectangular, ovalada o quadrada. El nucli, que s la part coberta, est construt de rajoles assecades al sol, mentre que la part exterior est revestida de rajoles cuites decorades amb colors. L'accs es realitzava per unes escales situades als laterals, les quals ascendien en espiral fins a la cima. El propsit del ziggurat s apropar el temple al cel. Aqu no es realitzen actes pblics o cerimnies, sin que es considera la casa de Du. Grcies al ziggurat la gent s'hi troba propera a Du. Cada ciutat t el seu propi Du o Deessa. Noms els sacerdots tenen accs a l'interior del ziggurat per tal d'atendre les necessitats del dus, cosa que els fa tenir una gran influncia en la societat. Els sumeris el van concebre com un eix csmic, un enlla vertical entre el cel i la terra i entre la terra i el mn subterrani aix com un enlla horitzontal entre diferents terres. Es coneixen al voltant de 30 ziggurats i es pensa que fins i tot la Torre de Babel podria estar inspirada en aquesta construcci.-Babilnia:Es consolida com a ciutat-estat al comenament del S. XVIII a.C. I es divideix en dos perodes: el paleobabilnic i el neobabilnic. Els palaus coneguts al primer perode sn els de les ciutats properes a Babilnia. Apareixen les figuracions de deesses (codi d'Hammurabi) 9. Del perode neobabilnic destaca Babilnia i l'urbanisme. Est dividida en espais regulars delimitats per avingudes i plena de temples com el ziggurat-Assria. L'art del poder:La histria la divideix en tres perodes: imperi antic (1800-1375 a. C.), el mitj (1375-1047 a. C.) i el nou (883-612 a. C.). Es construeixen ciutats de nova planta ( Nimrud, Khorsabad i Ninive) que serveixen de capital i residncia de monarques, destaquen el palau, els temples i les muralles. Els assiris destaquen en l'art figuratiu, sobretot el relleu, de temtica militar o amb escenes de caa i sempre mostrant el poder del monarca. Tamb sn coneguts els Lamasu que combinen trets animals amb humans-Els hittites: En les excavacions portades a terme a Sria i l'sia menor hi ha troballes de ciutats emmurallades aixecades sobre bases ciclpies, santuaris i palaus. La pedra s un element bsic en la construcci, sovint decorada. -Canaan i els fenicis:Canaan s el nom donat a distints indrets de l'orient mediterrani a partir del S XV a. C. Arqueolgicament correspon a l'edat de bronze. Aquests desenvoluparen una cultura urbana des del 10. III millenni a. C. Fins a la conquesta per part dels hebreus vers el 1200 a. C. L'art fenici t capacitat per integrar tcniques i llenguatges formals diversos i crear noves formes, les quals van tenir influncies en altres pobles-Els esquemnidesSn els que governen l'imperi persa des del S.VII a. C. Fins la destrucci de l'imperi per part d'Alexandre el Gran. El seu mxim exponent de l'art s l'arquitectura caracteritzada pel sentit de distribuci de l'espai, columnes i voltes. Trobem les primeres manifestacions als bronzes de Luristan (1500 a. C.) L'art que coneixem de Prsia s de l'poca que comena amb el Cir II (559 ane.) fins l'arribada dels musulmans (651). En aquest millenni hi ha un primer perode de mxima esplendor arquitectnica. Les ciutats de Pasagarda i Perspolis sn el conjunt ms representatiu. EL TEMPLE DE JERUSALEM El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel.-El Primer Temple El primer Temple o Temple de Salom es construeix en el segle X aC (aproximadament en la dcada de 960 aC), per substituir el Tabernacle que durant segles, des de L'xode, es venia utilitzant com a lloc de reuni i de culte a Jehov. El Temple el formaven un gran pati murallat i un edifici central de 30 metres de llarg per 10 d'ampla i 10 d'alada. En la construcci participaren artesans de Tir i Hiram. A l'entrada del temple hi havia dues columnes, anomenades Yajin i Boaz. Els sacerdots i el rei entraven en el Temple per una gran porta xapada d'or, d'aproximadament 10 metres d'alt per 4 d' amplada. Darrera la porta es trobava el vestbul d'entrada, el Ulam. Desprs seguia l'estana principal, el Heijal o Sant, iluminat a travs de unes finestres altes. L'amplada i longitud guardaven una proporci de 1:2. Les parets del "Sant" es cobriren amb lmines de cedre, portades de les muntanyes del Lban, del mateix material eren les bigues del forjat. La tercera cambra, el Santssim (sancta sanctorum), es trobava a un nivell mes alt que el Heijal, i sls si podia accedir pujant per una escala. El Santssim tenia la forma de un cub de 11. aproximadament 10x10x10 metros, i en el centre s'ubic l'Arca de l'Aliana. Aquesta era una gran caixa, feta de fusta d'accia, coberta de planxes d'or i amb quatre anelles a les que es posaven dues vares per transportar-la. Desprs de la mort de Salom, el temple pat varies profanacions no sls per invasions sin amb la introducci de detats siri-fencies com a l'poca de Manasss que va dividir el temple en diverses seccions per a honrar diferents dus i sls es restaur en els regnats de Ezequies i Josies. Finalment fou destrut pel rei babilnic Nabucodonosor II en 587 aC, que port captius a una gran part dels habitants del regne de Jud a terres caldees. -Segon Temple Desprs del captiveri de Babilnia, en el 517 a.C. els perses autoritzaren als jueus a reconstruir el temple, no exent de problemes poltics i tnics. Encara que es van tornar els tresors del Temple, aquest no torn a gaudir de l'anterior fastuositat. Amb les influencies hellenstiques posteriors a Alexandre Magne, el Temple entr en risc de ser profanat per aquestes influncies fins que Antoc IV Epifanies prengu Jerusalem i el seu Temple per posar all una esttua del Du grec Zeus. Aix port a la revolta dels Macabeus liderada per Judes Macabeu, fins que es torn la llibertat del pas i es restaur el temple a mitjans del 150 a.C. L'arribada dels romans amb Pompeu Magne fins la seva destrucci, el Temple estigu novament amenaat de profanaci, fins que en el any 21 a. C. el rei Herodes el Gran decid la seva restauraci respectant la planta fsica de l'edifici, ampliant els patis i afegint els murs exteriors amb vuit entrades. El mur que actualment queda es el occidental o tamb el Mur de les Lamentacions. Posteriorment s'afeg al nord la clebre Torre Antnia, fortalesa militar de construcci romana i al sud, un edifici destinat a la purificaci dels sacerdots. Desprs de la restauraci, el temple no va sobreviure per gaire temps a causa de la rebelli dels zelotes, que port a la guerra amb l'Imperi Rom i que culminaria amb la destrucci de la ciutat i el Temple en el any 70 per les legions de Titus. Desprs de la destrucci s'intent reconstruir el Temple, per aquesta vegada per convertir-lo en temple de Jpiter, cosa que provocar una nova rebelli en el any 132-135 que va ser reprimida amb severitat i provoc la prohibici de viure a Jerusalem als jueus, fins el segle VII, en temps de l'Imperi Bizant. Totes les branques del judaisme ortodox creuen en la reconstrucci del temple en la era messinica. MN CLSSIC GRCIA-Mitologia La mitologia grega s un conjunt de llegendes que provenen de la religi d'aquesta antiga civilitzaci de la Mediterrnia oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religi de la manera que avui es coneix oficialment, coneixien aquestes histries, les quals feien part del seu 12. patrimoni cultural. La mitologia grega s radicalment complexa, farcida de dus, herois o semidus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena. Malgrat tot, hi ha una certa jerarquia en les divinitats gregues; aix, per exemple, Zeus s el Du suprem (poques vegades qestionat de forma directa), els dotze dus olmpics presidits per Zeus, les vuit divinitats selectes, les divinitats siderals i de la natura, i el gran nombre de divinitats allegriques; aix com les divinitats primordials (que rarament eren objecte de culte). Aix doncs, malgrat que "l'arbre div" mai no fou definit plenament pels escriptors i poetes que assajaren de "donar-li forma", s'hi preveu un Du suprem, divinitats rellevants, i un conjunt d'ssers divins menors que representen la natura i la humanitat en general.-Dus i deesses:Els dus del Pante grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els dus hellnics eren impredictibles, per aix unes vegades tenien un estricte sentit de la justcia i unes altres eren cruels i venjatius. S'arribava a obtenir llur favor per mitj de sacrificis i de pietat, per aquests procediments no eren pas sempre efectius, ja que els dus eren molt volubles.Herdot afirma que Homer i Hesode van donar nom als dus i van assignar a cada un la seua tasca o comesa, alhora que els donaven la forma i els atributs. Si b reconeixent la importncia de la font, no podem oblidar que Homer recull en els seus escrits una tradici oral que remunta a diverses generacions, que aquests autors es limiten a fixar entre els anys 850 a 750 aC.Els citats autors van descriure els dus com a arquetips de la Humanitat. L'escultura grega i, en general el seu art, s'encarregarien de retratar els dus Olmpics amb una perfecci i bellesa que ha arribat als nostres dies com a models artstics; ara b, aquells dus tamb eren arquetips de la realitat humana en totes les seves accepcions i, doncs, tamb la realitat religiosa del poble.-Dus i deesses de l'Olimp Els dus olmpics eren els dus principals de la mitologia grega. A ms de Zeus, que era el ms important de tots, hi havia Afrodita (amb Eros), Apollo, Ares, rtemis, Atena, Demter (i Persfone), Dions, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hstia i Posid. Per aquests dus no sempre havien dominat els altres, sin que es van imposar per la fora sobre uns dus ms antics, els Titans, que eren sota el control de Cronos. Entre aquests dus hi havia: Ceo, Clmene, Crio, Eurbia, Febe, Hiperi, Jpet, Mnemsine, Oce, Rea, Tetis i Tia. Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaant els primers dus, que encapalava Ur. Aquests dus representaven les forces ms fonamentals de la natura: el cel (Ur), la terra (Gea), la mort (Tnatos), etc.....-Detats menorsAlguns exemples de detats menors podrien ser: Hermafrodita, Morfeu, Les Nereides o Les nimfes.-Semidus i mortals En la mitologia grega es destaquen 3 fets successius presents en moltes de les histries dels semidus i els mortals: l'expedici de Json i els argonautes. Alguns dels nombrosos participants d'aquest viatge van sser: Hracles, Medea i Orfeu (casat amb Eurdice). -Animals i monstres Aquestes sn algunes criatures mtiques importants: els centaures, els ciclops, l'au Fnix, el Minotaure, el cavall alat Pegs o les sirenes. 13. -El mn mitolgicAquests sn alguns llocs mitolgics: l'Olimp o l'oracle de Delfos. Alguns objectes mitolgics: l'Argos o el Caduceu.-L'arquitectura: En quant als materials utilitzats l'adob i la mamposteria es substitueixen pel carreu de pedra o marbre blanc. Les columnes passen a ser autntiques obres d'art i deixen de ser simplement un suport. La construcci ms representativa es el temple. El seu origen s doble: el megarn cretenc i la cabana dria realitzats en fusta. T l'esfinx i el seus tresors al seu interior encara que el culte sempre s a l'exterior. El temple s un caprici i s'intenta fer alguna cosa que cride l'atenci al ser hum encara que estigui destinat a Du. Existeixen diferents plantes de temple grec, hi ha de circulars i de rectangulars encara que tots tenen les segents parts: 1-La cambra rectangular central anomenada Cella o Naos que cont la imatge en escultura del Du. Pot anar amb columnes o sense. 2-La Pronaos o prtic obert amb murs laterals rematats per pilastres una a cada costat i amb dues columnes. 3-A l'extrem oposat a la pronaos est l'Opistdomos o prtic fals sense comunicaci amb el temple i que sols t la funci de dotar a l'edifici d'estructura simtrica. 4-El temple s'aixeca sobre un basament formant una escalinata en tot el permetre, normalment en tres graons, l'ltim dels quals d'on neixen ja les columnes s'anomena estilobat.Segons el nombre de columnes i la seva localitzaci el temple t diferents denominacions, cosa que podem comprovar a la segent imatge:DpterPerpter 14. Es busca la perfecci en les obres, per tal d'aconseguir una armonia visual. Hi ha una srie de normes les quals s'anomenen Ordre Arquitectnic que conjuga tres parts: el pedestal, la columna i l'entaulament. En Grcia existeixen tres ordres arquitectniques: el dric, el jnic i el corinti. -Ordre Dric:Els capitells drics sn formats, primerament per un bac, que s un element que corona el capitell i un equ, constitut per una motllura convexa (tamb es manifesta als capitells d'ordre jnic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el Parten (els autors foren Ictinos i Callcrates, es constru durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'Acrpolis d'Atenes). La seva base es formada per un esterebat, el qual s un basament esglaonat i per un estilobat, que s el gra superior de l'esglaonament citat anteriorment.-Ordre Jnic:T el capitell format per volutes que sn uns elements decoratius en forma d'espiral. T una base, damunt de la qual s'ala el fust columnari. El fust es troba entre l'estilobat i el capitell i s constitut amb estries d'aresta viva. Exemples d'aquest ordre sn: Nike ptera (arquitectura grega: autor Callcrates), Erecton (arquitectura grega: autor Mnsicles, 421-406 aC), Altar de Zeus a Prgam (arquitectura grega: autor desconegut, ~188 aC). 15. -Ordre Corinti El capitell corinti s constitut amb fulles d'acant i acabat amb la base on a sobre seu s'ala el fust. Exemple d'aquesta tcnica en trobem a l'arquitectura romana, la Maison Carre (autor desconegut, 16 aC).-El PartenLes principals obres arquitectniques estan al segle V en Atenes. A l'any 447 Pericles va encarregar a l'arquitecte Ictinos en collaboraci amb l'escultor Fidias el temple que havia d'albergar a la deessa protectora de la ciutat d'Atenes, Atenea Parthenos. Havia de ser un temple de grans proporcions, dric, octasilo i periptero i realitzat en marbre blanc amb adorns policromats. Ictino va plantejar l'arquitectura en funci del programa escultric de Fidias. La cella estava dividida en dues parts desiguals per un mur transversal i a la part ms gran es situava l'escultura gegant de la deessa, realitzada per Fidias en or i marfil. L'opistodomos era molt petit i el sostre estava recolat sobre quatre columnes d'ordre jnic. Quan es va acabar a l'any 432, era el temple dric ms perfecte i grandis. A les cantonades els capitells sn ms grans per tal d'adaptar-se al major dimetre de les columnes. Les metopes tamb disminueixen la seva longitud en les cantonades i per aix cap trglif coincideix amb l'eix de les columnes. Tot el perstil est inclinat cap a l'interior donant-li a l'edifici una forma piramidal augmentant al mateix temps la seva solidesa. 16. -ROMA Va ser fundada en el 753 a. C per un poble del Laci anomenats desprs romans. Del 753 al 510 la ciutat de Roma va ser governada per set reis, el primer s Rmul i s rom per desprs els reis sn etruscs ja que Roma va caure sota dominaci etrusca fins l'any 510, quan els romans aconseguiren expulsar a Tarquinio Severo, ltim rei etrusc i llavors , cansats de reis, els romans funden la Repblica romana comenant la seva expansi. Com eren un poble acosat sempre estan preparats per a la guerra, per la qual cosa pensen que la millor defensa s un bon atac. Aix comena la seva expansi per la pennsula italiana. Al S. III ja havien conquerit el regne etrusc i la resta d'Itlia. -Els dus romans Els romans sentien un profund respecte pels seus dus nacionals, smbols de les forces de la naturalesa que ms influen en la seva vida. Aquestes divinitats tutelars de la llar i dels camps eren principalment Ianus, Saturnus, Consus, Flora, Pomona, Faunus, Silvanus, Pales i Terminus. Les conquestes militars i els contactes culturals i econmics amb altres pobles, especialment amb els grecs, van fer sorgir, amb mpetu creixent, els cultes dels grans dus de la mitologia grega: Jpiter, Juno, Minerva; Venus; Mercuri; Vulc, Vesta, Nept, Plut; Apollo, Diana; Ceres, Bacus, etc.Al principi temien individualitzar aquestes forces invisibles; no posseen, per tant, imatges dels seus dus i els representaven per mitj de smbols; una llana, per exemple, representava a Mart. Del contacte amb altres civilitzacions (etruscs, grecs, etc.) van sorgir les representacions humanes dels dus. Van erigir temples, van afegir noves divinitats i van transformar o van fondre amb aquestes les antigues. Per aix, en poca histrica, els dus romans coincideixen, en els seus trets, essencialment, amb els dus de la Mitologia grega.No obstant, van persistir ben diferenciades algunes divinitats, genis tutelars de la llar i dels camps. Ianus, Jano s el Du de la porta de la casa (ianua), amb doble cara (com les portes), du bifront; el seu temple noms es tancava en temps de pau. Saturnus era el du de les llavors i de la terra frtil; la llegenda contava que, expulsat del cel pel seu fill Jpiter, havia estat rei en el Laci, donant origen a l'Edat d'Or, reviscuda cada any durant les festes Saturnals. Consus era el protector de les collites i se li honrava en les festes Consualia. Flora i Pomona protegien, respectivament, les flors i els fruits; Faunus, els boscos i prats; Silvanus, les selves; Pales, els ramats; Terminus, les fronteres i camins. La religi tenia un paper molt important en la vida dels romans. Els dus principals eren Jpiter, Juno i Minerva, als quals es coneixia com a trada capitolina.Els romans tenien un petit altar a casa seva on retien culte a tres grups de divinitats: els lars, dus protectors de la llar; els penats, dus que asseguraven l'abastament de la llar; i els manes o esperits dels avantpassats. Els emperadors eren considerats com a dus i se'ls retia culte.Els romans eren molt tolerants. Permetien als pobles que conquerien mantenir la seva religi, i sovint, van adoptar els dus dels pobles conquerits. Els romans van adoptar tots els dus grecs, canviant-los el nom i van incorporar un gran nombre de dus orientals, com ara Osiris, Cbele i Mitra.En el segle I aC. va nixer una nova religi, el cristianisme, que va ser la religi oficial de l'Imperi a partir del 380 dC. -Temple rom Eren els llocs de culte de l'Antiga Roma. En el seu origen resulten de la combinaci entre el tipus de cella etrusco-itlic i el prtic de columnes del temple grec, amb planta rectangular i lleugeres diferncies en el que Vitrubi va cridar ordre tosc, gaireb quadrat sobre zcal accessible per una escala anterior (podium). No obstant, els esquemes varien molt i adopten singularitats, sobretot a Orient. Els de planta rectangular sn els normals; aix, el de Temple de Csar en el frum 17. de Roma, edificat on es va incinerar el seu cos, tenia un podium recobert de plaques de pedra, la part davantera de la qual avanava cap al frum i formava una tribuna (rastra Julia), en el centre de la qual un semicercle deixava lloc per a l'altar, i als costats estaven els espolons de les naus capturades en Accio; per dues escales es pujava al temple hexstil i prstil; un altre exemple, molt b conservat, s la Maison carre en Nimes, hexstil i pseudo-perpter corinti, construt per August en honor dels seus fills adoptius Agripa, Cayo i Lucio.La planta circular es va aplicar als temples de Vesta, en memria de la cabana romana; segons Vitrubio, podia tenir o no cella interior, sent el primer un tholos amb prtic, com el de Tvoli, de temps de Sila, o el del frum rom. Notable tamb el templet de Baalbek, precedit d'un pronaos tetrstil, i sobretot el Pante d'Agripa, fundat per August i refet per Adriano, cobert per una enorme volta i precedit per un pronaos octstil. Una planta especial s la dels capitolis, dedicats a la Trada Capitolina, amb tres cellas contiges i paralleles en sentit longitudinal, situant-se a Jpiter en el centre, a la dreta Juno i a l'esquerra Minerva; els sacrificis s'oferien en la porta de la capella de qui es volia honrar; altres capitolis s'han trobat en Timgad (Algria), Pompeia, Sbeitla (Tunsia), i altres llocs fins a on es va estendre l'Imperi .Hi ha altres plantes resultants de la introducci de cultes orientals amb uns ritus determinats; aix els de Cibeles, Isis i Sarapis. En el Mediterrani van ser nombrosos els temples dedicats a Mitra, primerament en criptes i desprs en cmeres rectangulars amb finestres i installacions per al sacrifici del toro i les illustracions, amb un altar en el qual es representava invariablement la mort del toro pel du. En el nord d'frica hi ha molts exemples de temples de forma particular, com el de Juno Celestis (Tanit) en Dugga (Tunsia), disposat en un pati semicircular. -L'arquitectura del romans: -Precedents grecs i etruscos L'arquitectura desenvolupa un complet domini dels materials constructius. L'arquitectura religiosa romana t com a precedent el temple etrusc inspirat en el grec arcaic, per amb reformes. La cella etrusca era ms espaiosa que la naos grega, estava dividida en tres recintes, un per a cada divinitat, a els quals els rendia culte en trades. L'ample front origina un real acusat de la faana. El temple etrusc era prstil i quasi quadrat.-Elements constructiusEls elements constructius utilitzats pels romans serien: L'arc de mig punt i la volta de mig can, a ms van inventar la volta d'arestes. Aquestes voltes i les cpules, eren construdes d'una fusta anomenada cimbra. La petxina i la svia uni d'arquitectura voltada i adovellada es van completar amb pilastres i murs. Sorgeix aix el nnxol, que donar lloc a l'abscs. Pel que fa als ordres, dric, jnic i corinti, apareix l'ordre tosc i el capitell compost. La columna toscana s una versi etrusca de l'ordre dric. El capitell es composa d'un astrgal, anell, equ i bac. Aquest combina fulles d'acant cornties i volutes jniques als vrtex. Tamb destaca la inclusi en els frisos de garlandes sostingudes per bucranis. 18. -El PanteEl Pante (en itali Pantheon) s un dels edificis de l'antiga Roma ms ben conservats, construt originriament com a temple dedicat a tots els dus (aix s el que vol dir el nom grec Pntheon), o ms aviat a les set divinitats planetries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Jpiter, Mercuri i Mart). En textos ms moderns es troben sobretot Mart i Venus. Els romans l'anomenen popularment la Ritonna (la Rotonda), i d'aqu prov el nom de la plaa on s'aixeca. L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el poltic i general rom Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Ms tard, va patir un parell d'incendis fins que Adri el va reconstruir totalment, alterant la seva estructura entre els anys 118 i 128. La faana est formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cpula s un prodigi arquitectnic. Noms hi existeix una entrada de llum, l'cul situat a la part superior de la semiesfera. L'efecte de la llum que hi penetra ha captivat molts estudiosos. La inserci d'una mplia sala redona adossada al prtic d'un temple clssic s una innovaci en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una volta s'havia utilitzat a la mateixa poca en les grans sales termals, per era una novetat usar-lo en un temple. L'efecte de sorpresa en creuar el llindar de la porta devia ser notable. La construcci d'una cpula semiesfrica sobre una estructura circular era un tret tpic de l'arquitectura de l'poca. S'observa en la Villa Adriana a Tvoli, a les termes d'Agripa i les de Caracalla i, en general, a les sales dels primers temps de l'Imperi. Les petxines no es generalitzarien fins a una poca ms tardana, en temps de Diocleci. L'espai intern de la rotonda est constitut per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre t una altura igual al radi, i l'altura total s igual al dimetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. El dimetre de la cpula s de 43,34 m, la qual cosa la converteix en la major cpula de fbrica de la histria. La cpula de la baslica de Sant Pere va ser construda un poc ms petita per respecte a aquesta.-SimbolismeEl Pante va ser inicialment un temple consagrat a les set divinitats celestes de la mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior. D'altra banda, la mateixa sala circular era una esfera perfecta, representaci de la concepci cosmognica d'Aristtil. D'una banda, el mn infralunar correspon a la meitat inferior de l'edifici. El mn supralunar, l'esfera celeste, s la volta, en la qual l'cul central fa de Sol. L'edifici estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, per sobretot amb l'emperador, que era proclamat un 19. Du als ulls del poble,-El pronaosEl pronaos octstil, amb vuit columnes a la faana i quatre als laterals, t unes dimensions de 34,20 x 15,62 m, i es troba 1,32 m sobre el nivell de la plaa, de manera que s'hi accedeix pujant cinc esglaons. L'altura total de l'ordre s de 14,15 m, i els fustos tenen un dimetre d'1,48 m a la base. El fris cont la inscripci d'Agripa en lletres de bronze. A l'arquitrau es va gravar posteriorment una segona inscripci relativa a la restauraci realitzada en temps de Septimi Sever. El front havia d'estar decorat amb esttues de bronze, subjectades amb perns, i avui perdudes. Per la posici dels orificis s'especula que va poder ser la figura d'una guila amb les ales desplegades. A l'interior, dues files de quatre columnes divideixen l'espai en tres naus, amb la central i ms mplia que condueix a la gran porta d'accs a la cella, mentre que les dues laterals acaben en dos amplis nnxols que havien d'albergar esttues de Csar August i de Marc Vipsani Agripa, traslladades des de l'antic edifici. El fust de les columnes era de granit gris (a la faana) o roig, provinents de les pedreres d'Egipte. Tamb els prtics que rodejaven la plaa eren de granit roig, encara que de menor dimensi. Els capitells corintis, les bases i els elements d'enlla sn de marbre pentlic, provinent de Grcia. L'ltima columna del lateral oriental, perduda en el segle XV, va ser substituda per una altra de granit gris en temps d'Alexandre VII. La columna de l'extrem oriental de la faana va ser igualment substituda amb un fust de granit roig sota el pontificat d'Urb VIII. D'aquesta manera es va modificar l'alternana de colors original. La coberta a dues aiges est suportada per cintres de fusta, recolzades sobre una estructura de mur que es recolza per mitj d'arcs a les columnes. La coberta original estava formada per cintres de bronze, amb perfils en forma d'U, segons les va descriure Andrea Palladio. Van ser espoliades pel papa Urb VII, que les va fer fondre per a fabricar cent canons per al castell de Sant'Angelo. El paviment s de peces de marbre de color, collocades formant cercles i quadrats.-El cos intermediEl cos intermedi que connecta el pronaos amb la cella est construt en opera latericia i consta de dos grans pilars adossats a la cella. Els pilars flanquegen el pas d'accs a la rotonda, que s la prolongaci de la nau central del pronaos. D'altra banda, entre els pilars i la cella queda un espai residual en qu s'ubiquen dues escales d'accs a la part superior de la cpula. A l'exterior, l'estructura t la mateixa altura del cilindre de la rotonda, i havia de tenir un revestiment d'estuc i morter avui desaparegut. Sobre aquest cos hi ha un segon front de rajola, d'una altura major que la del prtic d'entrada, i que es preveia que es veis noms des de gran distncia. Les lnies de cornisa, que recorren l'exterior de la rotonda marcant els pisos, continuen en aquest cos sense soluci de continutat. La diferncia de nivell entre els dos frontons ha fet suposar que estava previst un pronaos de majors dimensions, amb columnes de 50 peus d'alt (14,80 m), ms grans fins i tot que les de l'accs nord del frum de Traj. El projecte va haver de ser modificat, en no poder-se subministrar columnes de tan grans dimensions.-L'interior de la rotondaAl nivell inferior s'obrin vuit mplies exedres, de planta trapezial i semicircular alternativament. Els nnxols estan emmarcats per un ordre de pilastres i de columnes, amb un entaulament corregut en tot el permetre, excepte en l'exedra de l'eix principal. En aquestes, cobertes mitjanant voltes, l'entaulament s'interromp ja que les columnes intermdies no sn necessries. Entre les exedres, als fragments de mur intermedis, apareixen edicles amb peralts triangulars i 20. circulars alternats. En un segon nivell, des de l'entaulament fins a la imposta de la volta, hi ha una fila de finestres. Aquestes finestres, que obrin a una galeria superior, coincideixen en vertical amb els nnxols i els edicles. La decoraci romana original va ser substituda en el segle XVIII per la que s'hi pot veure actualment, realitzada probablement entre els anys 1747-1752. El sector sud- occidental ha patit diverses restauracions, no del tot apropiades, que n'han alterat l'aspecte inicial. El paviment de la rotonda s lleugerament convex, amb la part central 30 cm ms alta que el permetre, perqu la pluja que entre per l'cul flusca cap al canal situat en tot el permetre. El revestiment s de taulells, amb un disseny de quadrats en els quals s'inscriuen alternativament quadrats i cercles ms petits.-La cpulaLa cpula (de 43,34 m de dimetre) est decorada a l'interior amb cinc files de caselles de dimensions cada vegada menors, i al centre presenta un cul de 8,9 m de dimetre. L'cul estava rodejat per una cornisa de bronze fixada a la cpula en l'ltima fila de cassetons. Els buits a la fbrica suggereixen que tant les caselles com l'espai intermedi estaven folrats de bronze. A l'exterior, la cpula arranca d'una sobre-elevaci del mur, a 8,40 m per damunt de l'arrancada interior de la volta. Es troba articulada per mitj de set anells superposats, l'inferior dels quals conserva encara el revestiment de marbre. La resta es trobava cobert per planxes de bronze daurat, avui perdut a excepci del permetre de l'cul, encara al seu lloc. Les planxes de bronze van ser arrancades l'any 663 per ordre de Constant II, emperador de Bizanci, i s'hi va collocar una coberta nova de plom l'any 735.-La tcnica constructivaLes tcniques constructives romanes han perms a la cpula resistir dinou segles sense necessitat de reformes o reforos. Sn diversos els factors tcnics responsables que la cpula haja arribat fins als nostres dies en perfectes condicions. La cpula es recolza sobre un gros anell murari d'pera latercia (formig amb parets de rajola), en la qual es van practicar obertures que es corresponen amb els tres nivells compositius. En part, aquestes obertures eren funcionals, ja que formaven les exedres, per sobretot eren estructurals, perqu formaven un esquelet intern d'arcs de descrrega. Aquests arcs, resistents i flexibles, formen una carcassa que s visible a la paret posterior ara que s'ha perdut el revestiment original. Auguste Choisy descriu detalladament aquest procs constructiu. Pel que fa a la composici del formig rom, el ciment es mesclava en petites quantitats drenant d'aquesta manera l'aigua sobrant. En el formig modern, com ms aigua s'empra en el pastat, major s la porositat una vegada que l'aigua s'evapora, reduint-se la capacitat resistent. Aix s'aconseguia eliminar de manera parcial o total les bombolles d'aire que normalment es formen durant el forjat, amb qu es conferia al material una resistncia notable. El formig s'abocava en capes primes alternant-les amb filades horitzontals de pedra. En ser collocat en petites quantitats, es redueix la retracci del ciment, i per tant la possibilitat d'assentaments o clivellaments. D'altra banda, es va cercar reduir el pes de la cpula per dos mitjans: alleugerint els materials (en lloc del travert emprat en la fonamentaci, a la cpula es va utilitzar pedra tosca) i reduint gradualment la grossria de la corfa del mur cap amunt (des de 5,90 m inicialment fins a 1,50 m). A ms, els nnxols, les galeries i les finestres practicades als murs, aix com els cassetons i l'cul de la volta, disposats entre els arcs principals, alleugereixen la construcci a les zones de farciment. 21. FONTS D'INFORMACI UTILITZADES-BibliografiaAzcrate Ristori, J. M de, , Ed. Anaya, 1986 Domnguez Ortiz, A., y otros, Historia de las civilizaciones y del arte, Anaya, Madrid 1981 La enciclopedia del estudiante.Historia del arte. Santillana, Madrid 2005 NOVA, Enciclopdia catalana de l'estudiant. Histria, mitologia i religi. Carroggio, Barcelona 1999. Roma, legado de un imperio. Atlas culturales de mundo. Ediciones El Prado, Madrid 1992 Mesopotamia y el antiguo Oriente Medio, amanecer de las civilizaciones. Atlas culturales de mundo. Ediciones El Prado, Madrid 1992 Grecia, cuna de occidente. Atlas culturales de mundo. Ediciones El Prado, Madrid 1992 Egipto, dioses templos y faraones. Atlas culturales de mundo. Ediciones El Prado, Madrid 1992. -Enllaos externshttp://www.dearqueologia.com 22. http://www.elolimpo.com http://ca.wikipedia.org/wiki http://es.wikipedia.org http://www.xtec.cat http://www.uoc.es http://clio.rediris.es