MENDEL I LA GENÈTICA

Download MENDEL I LA GENÈTICA

Post on 22-Jan-2018

269 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ol><li> 1. MENDEL i LA GENTICAMENDEL i LA GENTICA </li><li> 2. Neix a Heinzendorf, ciutat austrohongaresa, (avui Hynice, Repblica Txeca) el 20 de juliol de 1822 El 1843 ingressa com a frare agust en el convent de monjos agust Sant Toms de Brno i adopta el nom de Gregor. El 1847 s'ordena com a sacerdot i marxa a la universitat de Viena per estudiar cincies biolgiques i matemtiques. Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884)Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884) El 1849 s assignat professor delegat de matemtiques avanades. El 1851 es doctora en Cincies Naturals i Matemtiques. En 1854 retorna al monestir agust de Brno i imparteix docncia com a professor suplent en l'Escola Superior Tcniques. </li><li> 3. En 1856 comena a experimentar amb la pesolera (Pisum sativum) El seu minucis treball li permet descobrir tres lleis que descriuen el mecanisme de l'herncia. El 8 de febrer i el 8 de mar de 1865 Mendel presenta els seus treballs en les reunions de la Societat d'Histria Natural de Brnn (Brno). Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884)Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884) El 1866 publica els resultats dels seus experiments en les actes de la Societat sota el ttol Experiments sobre hbrids de plantes (Versuche ber Pflanzenhybriden). Aquesta publicaci s ignorada per complet i oblidada. Mendel mor el 6 de gener de 1884, a Brno, a causa d'una nefritis crnica. </li><li> 4. Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884)Biografia de Gregor Johann Mendel (1822-1884) Tot i que avui dia podem considerar Mendel com el pare de gentica moderna, les seves conclusions no van tenir el reconeixement que es mereixien fins 34 anys desprs. L'any 1900: redescobriment del treball de Mendel per part de l'holands Hugo de Vries, l'alemany Karl Correns i l'austrac Erich Tschermack. Les tres lleis de l'herncia es bategen amb el nom de Lleis de Mendel. </li><li> 5. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel Entre 1856 i 1863 Mendel va conrear trenta-quatre classes de psols (Pisum sativum), va realitzar ms de 350 fecundacions artificials i va analitzar uns 29.000 psols. Mendel va descobrir que l'herncia no es produeix per atzar o capritx div, sin que responia a unes lleis determinades. Va ser capa de deduir el mecanisme de l'herncia grcies al seu disseny experimental. El treball de Mendel s un bon exemple de treball rigors i de mtode cientfic. L'xit del treball de Mendel es deu principalment a: - L'encert amb l'elecci del material biolgic (Pisum sativum) - L'anlisi matemtica dels resultats: Mendel va comptar els descendents, va establir proporcions i va analitzar estadsticament els descendents de diverses generacions de psols. </li><li> 6. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel Principals motius pels quals Mendel va triar el psol (Pisum sativum): Els psols eren barats i fcils d'obtenir en el mercat i de conrear. Ocupaven poc espai i tenien un temps de generaci relativament curt. Produen molts descendents. Existien varietats diferents que presentaven diferent color, forma, grandria, etc. Per tant, presentava variabilitat gentica. s una espcie hermafrodita i autgama (autopollinitzaci) Era fcil realitzar encreuaments entre diferents varietats a voluntat. s possible evitar o prevenir l'autopollinitzaci castrant les flors d'una planta (eliminant les anteres). </li><li> 7. La flor deLa flor de Pisum sativumPisum sativum </li><li> 8. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel Mendel va dedicar els dos primers anys a desenvolupar lnies genticament pures (homozigtiques) per a diversos trets o carcters heretats. Va escollir set caracterstiques (carcters) de la planta del psol que presentaven dues varietats ben diferenciades: (1) forma de la llavor: llisa o rugosa, (2) color de la llavor: groga o verda, (3) color de la flor: lila o blanc, (4) forma del llegum: inflada o estreta (5) color del llegum: verd o grog (6) longitud de la tija: alta o baixa. (7) posici de les flors: Terminal (en l'extrem de les tiges) o axial (a tot el llarg d'elles) </li><li> 9. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel </li><li> 10. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel Mendel realitzava creuaments controlats </li><li> 11. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel Mendel no coneixia els gens aix que utilitza termes diferents als que utilitzem ara per descriure el patr dherncia. Mendel s el creador del concepte del factor hereditari i de la teoria sobre la seva herncia com a partcula, el valor cientfic de la qual s superior si es t en compte el desconeixement que tenia de la natura del material gentic i dels processos meitics. Va comenar els seus estudis autofecundant les plantes, daquesta forma podia observar que els trets que ell havia escollit eren heretables i a ms es va assegurar de treballar amb lnies pures. Una lnia pura s aquella variant que quan sencreua entre si tots els descendents donen una prognie igual entre ells i amb els progenitors. Mendel va comenar a fer experiments senzills on les plantes noms diferien en un sol carcter. Aquest tipus dencreuament sanomena monohbrid </li><li> 12. Primera llei de Mendel o Llei de la uniformitatPrimera llei de Mendel o Llei de la uniformitat PRIMERA LLEI o LLEI DE LA UNIFORMITAT DELS HBRIDS: Tots els descendents (F1) de lencreuament entre dues races pures per a un carcter sn iguals entre ells. Mendel va encreuar plantes la raa pura de llavors grogues amb una altra tamb homozigtica per amb llavors verdes, les plantes resultants, generaci anomenada filial primera (F1), noms produen llavors grogues. </li><li> 13. Segona Llei de Mendel o llei de la segregaci independentSegona Llei de Mendel o llei de la segregaci independent Posteriorment Mendel va agafar plantes procedents de les llavors de la primera generaci (F1) de l'experiment anterior i les pollinitz entre si. De l'encreuament, va obtenir la segona generaci filial (F2) que presentava tres individus de llavors grogues per cada individu de llavors verdes (en la proporci 3:1 (s a dir 3/4 i 1/4). Mendel va interpretar que els carcters que havien desaparegut a l'F1 i reapareixien a la segona generaci (F2), havien de ser presents a l'F1, per es mantenien amagats. Va determinar que el carcter que es manifestava, el groc, "dominava" sobre l'altre, el verd, al que va anomenar "recessiu". </li><li> 14. 2a Llei de Mendel2a Llei de Mendel Mendel va repetir l'experiment amb altres carcters diferenciats. En tots els creuaments va obtenir sempre la mateixa proporci. 3 : 1 </li><li> 15. Segona Llei de Mendel o llei de la segregaci independentSegona Llei de Mendel o llei de la segregaci independent Aleshores Mendel va deduir que els carcters biolgics depenen de dos factors hereditaris (un heretat del pare i l'altre de la mare), i que aquests se separen quan els individus produen les cllules sexuals. De manera que els progenitors creen gmetes de dos tipus: un 50% dels gmetes porten el factor hereditari dominant i l'altre 50% porta el recessiu. SEGONA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA SEGREGACI DELS CRACTERS Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix carcter sn independents i se separen i es redistribueixen entre els descendents, tot aparellant-se a latzar. </li><li> 16. Segona Llei de Mendel o llei de la segregaci independentSegona Llei de Mendel o llei de la segregaci independent Atenent a aix interpretava els resultats obtinguts d'aquesta manera: PRIMERA LLEI SEGONA LLEI </li><li> 17. Factors dominants i recessiusFactors dominants i recessius Mendel va deduir que hi havia dues categories de factors: els dominants que es manifestaven sempre que hi eren presents i els recessius, que es manifestaven noms quan no anaven acompanyats d'un factor dominant. </li><li> 18. Retrocreuament o encreuament provaRetrocreuament o encreuament prova s un tipus d'encreuament que serveix per a diferenciar l'individu homozigtic del heterozigtic. Consisteix a creuar el fenotip dominant (del que desconeixem genotip) amb la varietat homozigota recessiva (gg). Si l'individu problema s homozigtic, tota la descendncia ser igual (1a Llei de Mendel). Si s heterozigtic, en la descendncia tornar a aparixer el carcter recessiu en una proporci del 50%. </li><li> 19. Tercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditarisTercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditaris Mendel va estudiar l'herncia de dos carcters diferents al mateix temps: dihibridisme. Va encreuar lnies homozigtiques de psols verds i rugosos amb plantes de psols grocs i llisos. Mendel es preguntava com seria la descendncia. Podien passar dues coses: </li><li> 20. Tercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditarisTercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditaris En estudiar el comportament de dos carcters al mateix temps, com el color (groc o verd) i la textura de la superfcie (llisa o rugosa), Mendel va trobar que, si partia dhomozigtics llisos i grocs (LLGG) i verds i rugosos (llgg), en la primera generaci (F1) obtenia una descendncia uniforme de color groc i textura llisa (LlGg), per en la segona generaci obtenia totes les combinacions possibles de fenotips en les proporcions segents: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verds llisos i 1/16 de verds rugosos. </li><li> 21. Tercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditarisTercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditaris Partint dhomozigtics grocs i llisos (GGLL) i verds i rugosos (ggll), en la primera generaci (F1) obtenia una descendncia uniforme de color groc i textura llisa (GgLl), tl i com s'esperava segons la 1a Llei de Mendel. Al carcter dominant se li assigna la lletra majscula i al recessiu la mateixa lletra en minscula. </li><li> 22. Tercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditarisTercera Llei o llei de la independncia dels carcters hereditaris QUADRE DE PUNNETT </li><li> 23. Herncia intermdiaHerncia intermdia En algunes ocasions l'herncia dels carcters no presenta la tpica dominncia descrita per Mendel ja que tots dos allels tenen la mateixa fora per expressar-se i cap dels dos domina sobre l'altre. En aquest cas el fenotip s el resultat de l'expressi dels dos allels alhora. s el cas de la flor de nit (Mirabilis jalapa) </li><li> 24. Herncia intermdiaHerncia intermdia PRIMERA LLEI DE MENDEL SEGONA LLEI DE MENDEL </li><li> 25. Encerts de MendelEncerts de Mendel Triar carcters qualitatius fcilment discernibles en les seves alternatives. Per exemple, flors color blanc o porpra. Iniciar els experiments fixant-se cada vegada en un sol carcter. D'aquesta manera obtenia proporcions numriques fcils d'identificar. Utilitzar relacions estadstiques en diverses generacions successives. Comptar el nombre d'individus de cada tipus en les successives generacions i proposar proporcions senzilles. Dur a terme experiments control i encreuaments addicionals (retrocreuaments) per comprovar les seves hiptesis. Analitzar carcters independents per demostrar el seu principi de la combinaci independent. Utilitzar en els seus experiments una espcia autgama, ja que d'aquesta manera s'assegurava que les varietats que usava eren lnies pures, constitudes per individus idntics i homozigtics. </li><li> 26. FIFI </li></ol>