u Objectius2010

u Balanç social

u Balançd’activitats

u Balançeconòmic

u Recull denotícies

S o l i d a n ç a E n t i t a t d ’ E c o n o m i a S o c i a l • m a i g 2 0 1 0 • n ú m e r o 9

SOLIDANÇA

c/ Disseminats, 25 (Les Begudes) | 08970 Sant Joan Despí Tel. 936 854 434 | Fax 934 773 328www.solidanca.cat | solidan@solidanca.catbloc: http://solidancatreball.wordpress.com

Memòria 2009SalipebreSOLIDANÇA

2

Amigues i amics de Solidança

EDITORIAL Maig 2010

Un any més, tornem a retrobar-nos iaixò, ja és motiu de satisfacció.Satisfacció que es veu augmentada perpoder-vos presentar els resultats del2009, en un any, on l’economia globalha marcat profundament elsesdeveniments d’empreses i entitatscatalanes. Òbviament, les nostresactivitats s’han vist afectades peraquesta situació de crisi.

Les últimes dades de l’atur ens diuenque un 18% de les persones actives notroben feina, fet que ha propiciat quecada vegada més, hi hagi més gruix depersones en situació de risc d’exclusiósocial. Tanmateix, no hi ha suficientoferta empresarial per satisfer lademanda de creació de nous llocs detreball. I per tant, ha estat un any dedificultats en la prospecció i inserciósòciolaboral dels nostres usuaris iusuàries, com de la resta, d’entitatsd’inserció. Malgrat tot, hem creat 4nous llocs de treball per a persones enrisc d’exclusió social.

Quant a les activitats ambientals,també han estat marcades per la crisi.La quantitat de materials recollits, ésmenor. En canvi, la demanda deproductes de segona mà, a lesbotigues, s’ha vist incrementada.

Davant d’aquesta situació, Solidança,ha reaccionat, cercant diversesestratègies que puguin proveir de majorquantitat de materials, com perexemple, ampliar el nombre decontenidors de roba de segona mà,

establir nous contactes ambestabliments per a la recollida d’aparellselèctrics i electrònics, elaborar un plade comunicació per difondre el nostreprojecte, entre d’altres.

I aquesta capacitat de reacció, no s’hacentrat només en les activitats jaexistents, sinó que s’ha apostat perdiversificar. Sempre dins de la nostralínia d’actuació, oferint excel·lènciaaplicant eficiència, eficàcia iresponsabilitat social.

Dos projectes nous omplen aquestespai. L’adjudicació, en règim deconcessió, de la gestió de la deixalleriamunicipal de Sant Just Desvern il’execució d’un projecte de cooperacióal desenvolupament a Gàmbia, quetanca una gestió de la roba ambimpacte social, ambiental i desolidaritat a tercers.

Ambdós, són vells somnis gestats desde la fundació de Solidança que hanvist la llum finalment enguany.

En resum, el 2009, ha estat un any deconsolidació dins del gran canvi, ons’ha demostrat la fermesa,l’enfortiment i voluntat de treball enequip, on les dificultats s’han pres coma opcions de millora i creixement.

I, com ens ha dit un col·laborador: «ASolidança heu fet un llarg camí i ara,per aquest 2010, és el moment derenovar l’energia per emprendre nousreptes de futur, especialment en aquestmoment de crisi en que tantes personesrequereixen el màxim suport, il’equilibri del nostre entorn segueixdonant-nos mostres de tantafragilitat». El 2010 és el nostre any.L’any de la inserció.

L’equip de gestió

Un somni fet realitat: la gestió de la deixalleriade Sant Just DesvernEl passat 26 de març 2010, es vanotificar des de l’Ajuntament de SantJust Desvern que s’havia adjudicatprovisionalment a Solidança elcontracte per a la gestió del serveipúblic de recollida i tractament deresidus consistent en la prestació delservei de deixalleria, el servei derecollida de voluminosos, la gestió de laminideixalleria i altres serveisrelacionats en modalitat de concessió.

Des dels equips tècnics de Solidança, esva començar a treballar en el moment

que va sortir aprovat el plec declàusules administratives particulars peracord de la Junta de govern local amitjans de desembre de 2009. Unprojecte que recollia tots els anysd’experiència en gestió de residus del’entitat i dels seus tècnics, apostant peruna gestió de residus que fomenti laprevenció, reutilització i recuperació dematerials coordinant tots els serveis derecollida i gestió dels residus noinclosos en la recollida municipal en lesàrees d’aportació. Paral·lelament, s’hadonat molt de pes a un ampli ventall

d’activitats i actuacions desensibilització i educació ambiental enla gestió dels residus per a lesesmentades activitats objecte de laconcessió.

Des d’aquí agraïm a l’Ajuntament deSant Just Desvern per creure en lesempreses d’inserció i sumar-se així a laxarxa d’ajuntaments i administracionspúbliques que aposten per complir lesdirectrius del Departament de Treballpel que fa a la contractació de serveispúblics a les empreses del tercer sector.

3

OBJECTIUS 2010

4

Desde Solidança pensem que la inserciólaboral va més enllà d’assegurar a lespersones un sou a final de mes. Vol dirtambé garantir la seva inserció social enun sentit més ample: augmentar laseva autoestima, potenciar els valorspersonals i socials, fomentarl’autonomia personal deixant de serdependents de familiars, cònjuges,administracions…, decidir sobre lapròpia trajectòria laboral i personal,formar part d’un grup social fora del’àmbit familiar; i en definitivaconvertir-se en un persona activa icompromesa amb la realitat social queens envolta.

Per això treballem la inserció laboral desde una perspectiva global, tenint encompte tots els aspectes quepossibiliten una millora en lacapacitació laboral, però també uncanvi en la actitud envers al paper quecadascú vol tenir en la societat.

Programes d’insersió

Dins dels programes dirigits a la inserciósocio-laboral de persones amb riscd’exclusió social, distingim entre quatretipus d’accions diferents.

Itineraris d’inserció laboralPer itinerari d’inserció laboral entenemtotes aquelles accions que tenen comobjectiu promoure la incorporació de lapersona dins del món laboral: prestaciód’orientació i assessorament sobre laseva elecció professional, necessitats iopcions formatives, recerca de feina, iposterior seguiment del lloc de treball.

Aquests itineraris laborals es realitzen através d’activitats productives, és a dirles persones que segueixen un delsitineraris laborals a Solidança tenen unlloc de treball i un contracte laboral,que els permet acumular experièncialaboral i formació dins del món laboral.Es tracta d’aprendre a treballartreballant.

Per dur a terme aquest projecte cal lacoordinació i implicació de totes lespersones que formen part de Solidança:gerència, caps de les diferentsactivitats, personal d’estructura, iinsertors/es laborals.

Per tal de realitzar aquests itineraris el2010 s’han reservat 15 llocs de treballdestinats a persones d’inserció laboral is’han distribuït de la següent manera:11 en l’activitat de recuperació tèxtil , 1gestió de magatzem, 1 en el taller de

RAEE, 1 en el equip de recollida devoluminosos, i 1 en el taller dereparació de contenidors. (Gràfic 1)

Per això durant aquest any hemmillorat el disseny dels diferentsitineraris laborals: les fases del procés,les tasques que s’ha de realitzar en cadalloc de treball, la formació necessàriaper adquirir els recursos necessaris perla recerca de feina (tranversals, tecnico-professionals i habilitats en la recercade feina) i el seguiment individual decada persona.

A més a més, per donar un major suport personal a les persones queparticipen d’aquests itineraris, com jahem fet altres anys, hem realitzatdurant 6 mesos unes sessions de treball individual amb unaespecialista en teràpia gestalt. Donantmolt bons resultats entre les personesque han participat d’aquestaexperiència.

Aquest itinerari es dirigeix a diversoscol·lectius, que independentment dequina sigui la seva situació socio-familiar, tenen en comú una situació dedesocupació i un conjunt de mancanceso dificultats a l’hora de trobar feina.

Dins d’aquestes dificultats podríemdestacar les que més es repeteixen enles persones que atenem a Solidança:

• Aturats/des de llarga durada.• Poca experiència laboral.• Baixos nivells acadèmics i formatius.

Inserció social i laboral a Solidança

BALANÇ SOCIAL Maig 2010

Gràfic 1. Llocs de treball destinats als itinerarislaborals

Taller RAEE6%

Recuperació tèxtil73%

Recollidavoluminosos

7%

Gestiómagatzem

7%

Taller reparaciócontenidors 7%

5

• Falta de competències professionals inecessitat de reciclatge.

• Baix nivell d'autoestima i d'habilitatssocials.

• Víctimes de les desigualtats socials. • Persones sense recolzament familiar

i/o escassa xarxa de relacions socials.

Durant el 2008 han participat en elsitineraris d’inserció laboral de Solidança24 persones: 19 dones i 5 homes.(Gràfic 2)

La derivació d’aquestes persones hanestat per part de: Serveis socials de SantJoan Despí (8), Serveis socials de SantFeliu de Llobregat (10), Llar Betània deSant Feliu de Llobregat (3), FundacióLlindar de Cornellà (2), i Serveis socialsd’Hospitalet de Llobregat (1). (Gràfic 3)

D’aquestes persones 6 han finalitzat elseu procés d’inserció laboral durantaquest any. De les quals 1 persona s’hainserit mitjançant autoocupació, 4continuen en procés de recerca defeina, i a 1 se li va concedir laincapacitat absoluta.

De les 18 persones restants, 9 no vanfinalitzar el seu itinerari d’inserció perdiferents motius: 4 baixes voluntàries i5 persones que no van superar elperíode de prova. Les altres 9 persones,continuen l’itinerari d’inserció.

Persones acollides de Renda MínimaPer altre banda, arriben personesderivades d’altres entitats que cobrenuna prestació de Renda Mínima

d’Inserció i per tant han de realitzaraccions per tal de facilitar el seu accésdins del món laboral. En el darrer anyha estat una dona que ha treballatdonant suport a botigues.

Persones que compleixen mesurespenalsA més de les persones ateses en elsitinerari laborals també realitzentasques en benefici a la comunitatpersones derivades de Justícia per tal decomplir amb una sentència judicial perpetits delictes. Durant el 2009 han estat5 homes i una dona, els que hanrealitzat aquesta prestació.

Programa INCORPORASolidança col·labora dins aquestprograma d’intermediació laboral,subvencionat per La Caixa, des de fagairebé tres anys, i durant aquest tempshem pogut atendre a més de 350persones que ens han estat derivats desde serveis socials i les entitats delterritori amb les que col·laborem.

Durant el 2009 s’ha atès a 275persones. D’aquestes el 19% són jovesd’entre 16 i 25 anys, el 63% personesentre 26 i 45 anys i el 18% majors de 45anys. Per sexes el 71% són dones i el29% homes. De totes les personesateses 22 han aconseguit una feina.(Gràfics 4 i 5)

La participació en aquest programa ensofereix la possibilitat de compartir unsespais de relació i intercanvi amb altresentitats dedicades a la inserció laboral, i

mantenir una relació més estreta ambels serveis socials del territori.

Per altra banda tenim un prospectorlaboral a mitja jornada que dóna aconèixer Solidança. La tasca querealitza en les empreses més propereses facilitar l’entrada en el món laboral ales persones que han estat ateses desdels nostres projectes.

I a més a més, dóna formació i espais dedebat i reflexió als/les tècnics/esd’inserció laboral de les entitats que hicol·laboren, per tant millora la qualitatde l’atenció als nostres usuaris.

A principis d’any ja s’ha signat elconveni per el 2010, i per tant al menysdurant un any més continuaremtreballant en aquest projecte. Des deSolidança volem donar un salt dequalitat i oferir formació en recerca defeina a totes les persones ateses.

BALANÇ SOCIAL

Gràfic 2. Distribució delsbeneficiaris dels itineraris laborals per sexes

Homes21%

Dones79%

Gràfic 3. Origen de les derivacionspels itineraris laborals

SS Sant Feliu

42%Llar Betània

13%

Gràfic 4. Franges d’edat delsusuaris d’IncorporaMajors de 45 anys

18%

Entre 26 i 45 anys63%

Joves entre 16 i 25 anys

19%

SS HospitaletLlobregat 4%

FundacióLlindar

8%

SS Sant JoanDespí33%

Gràfic 5. Distribució delsbeneficiaris d’Incorpora per sexes

Dones71% Homes

29%

Solidança des de 2007, ve realitzant larecollida de l'oli vegetal domèstic alscentres educatius de Gavà, Sant JustDesvern i Santa Coloma de Cervelló.També col·laborem amb el Cau NostraDona de la Salut de Sant Feliu per a larecuperació d’aquest residu al seucentre. Aquests municipis han apostatper aproximar la recollida de l'olivegetal a la ciutadania i alhora implicar

a la comunitat educativa, com una viade fàcil recuperació del residu i deconscienciació de les famílies.

Aquest servei de recollida d’olis’acompanya d’una campanya desensibilització amb diferents activitats imaterials divulgatius amb l’objectiud’informar sobre la importància de larecuperació de l’oli de cuina com a

residu especial i les seves possibilitatsde reciclatge.

Aquest projecte té un fort caràcterambiental, de foment de la recollidaselectiva per a un residu de difícilrecollida, contribuint alhora a la lluitacontra el canvi climàtic i la millora de laqualitat ambiental del nostre entorn.L’oli recollit es destina a fer-nebiodièsel, menys contaminant que elscombustibles fòssils.

A Catalunya es generen uns 4 litresd’oli per habitant, i selectivament nos’està recollint ni un 4% d’aquestaquantitat. Això suposa un elevat índexde contaminació, en especial de lesaigües residuals causat per un residuque es podria valoritzar fàcilment. Ésper això que tant ajuntaments comentitats socials aposten per la sevarecuperació acostant la seva recollida ala població.

6

Nova activitat: Servei de recollida

d’olis domèstics

BALANÇ D’ACTIVITATS Maig 2010

Amb la recuperació d'un litre d'oli usats'estalvia lacontaminació de millitres d'aigua

Cooperació: Centre d’alfabetitzacióper a dones a Gàmbia En l’edició del butlletí de l’any anterior,ja es perfilava una nova àrea d’actuacióde Solidança: la cooperació al desenvo -lu pament concretat en un projecte queté com a objectiu general la dinamitza -ció del desenvolupament comunitari deTujereng (Gàmbia) a través del centrede formació i ocupació per a donesautogestionat i autofinançat a travésd’activitats de gestió de la roba.

Enguany, s’ha plasmat ja aquestaaposta, decidida i ferma, sobre ampliarl’impacte del Prgrama Roba Amiga,social i ambiental, en l’esferaètica/cooperació en països tercers. Araes revertiran els beneficis de la robad’exportació (que suposa al voltant del35% de la roba recollida) en lacomunitat local receptora de la roba através del projecte abans esmentat i capa un col·lectiu vulnerable: les dones. Untreball a Gàmbia que replica la llargatrajectòria de Solidança a Sant JoanDespí.

El centre de dones ol’anomenat “Bush-Market”

Descripció del projecteFandema-Solidança és un projecte decooperació al desenvolupament local,comunitari i sostenible (econòmica -ment però sobretot ambientalment) aTujereng per a les dones a través d’uncentre de formació i ocupacióautogestionat mitjançant la venda deproductes i serveis derivats dels tallersd’aprenentatge i de la venda de roba de

segona mà. Els beneficis de lesactivitats econòmiques reverteixen enel manteniment, gestió i funcionamentdel centre alhora que genera llocs detreball i millora la qualitat de vida de lesbeneficiàries. Activitats econòmiquesque tenen un impacte positiu en elmedi ja que fomenten la reutilització dematerials (gestió roba de segona mà iredisseny de roba) sustentades perenergies renovables per tal de noincrementar les emissions de CO2 al’atmosfera i contribuir a un veritabledesenvolupament humà i sostenible.Un projecte pilot i demostratiu d’impulseconòmic i social amb el respecte cap almedi ambient.

El centre de formació dónacompetències bàsiques delectoescriptura manual i digital. Elcentre d’ocupació treballa vers ladotació de competències tècniques ensastreria, tall i confecció, batik, tie-dye imillora en la producció agrària. Tambées realitzen sessions formatives engestió de negocis i associacions;activitats d’intercanvi amb d’altresentitats o associacions del mateix país ointernacional i sensibilització i educacióambiental en l’àmbit de la gestió deresidus i d’energies renovables.

Beneficiàries

Tujereng Sanchaba Kambeng Kafo, ésuna associació de dones del barri deSanchaba a Tujereng que es va formarel 2003 per un grup de 18 dones amb

càrregues familiars des de 20 a 74 anys,per tal de solucionar problemesparticulars de subministraments denecessitats bàsiques, com sabó, cubells,etc. de manera cooperativa i conjunta.En l’actualitat, el grup consta de 30membres, en el qual també hiparticipen alguns homes que donensuport en aspectes més tècnics i alhoraparticipen en activitats desensibilització de gènere.

Els beneficiaris indirectes serien lesseves famílies, estimant-se que en cadanucli familiar hi ha un mínim de 10-15persones. Per tant, parlaríem de 450beneficiaris indirectes més la resta dedones que no formen part de capassociació però que es poden beneficiaren atendre als cursos formatius, és a dir,unes 2.000 dones.

Situació actual del projecte

Al 2009, s’ha procedit a la construccióde les aules per acollir la formacióbàsica i també la tècnica. S’ha fet lainstal·lació d’un sistema de distribuciód’aigua a través d’un tanc de 2.000litres que emmagatzema l’aiguabombada amb una bomba quefunciona amb energia solar. Quant al’energia, s’ha fet un sistema ambenergia solar fotovoltaica per a cobrir lademanda de llum i ús dels ordinadors.Alhora s’ha enviat els equips tècnics,com ordinadors i les màquines de cosir.També s’ha fet l’enviament d’uncontenidor amb la roba de segona mà,

7

BALANÇ D’ACTIVITATS

per tal de cotejar la idoneïtat de lescategories de roba; la tipologia dequalitat; l’acceptació dins de lacomunitat i en especial, la factibilitatquant a posterior font per al’autogestió del centre. Els resultats hanestat positius quan a respostacomunitària, de les beneficiàries itambé permet adequar molt millorl’enviament a la demanda delsusuaris/es.

Gàmbia

Gàmbia, és un dels països més petits del’Àfrica amb una superfície de poc mésde 10.000m2, d’on un 25% de lasuperfície és aigua i llinda a l’oest ambl’oceà atlàntic i està enmig de Senegal.El riu Gàmbia, travessa el país d’est aoest, configurant dues dues zonesdiferenciades, les del nord i sud de l’eixfluvial, en un agran planura que nosobrepassa els 300 metres d’altitud.Supera amb poc el 1.500.000d’habitants i creix a una taxa anual del4,2%. Un 70% de la població està persota de la línia de pobresa.

Contextualitzaciósòcioeconòmica

L’onada migratòria dels homes haagreujat més la situació econòmica delspaïsos de l’Àfrica. Les dones són lesvíctimes de la immigració dels homes.Ara no només han de fer les feines queels hi corresponen sinó que també

s’han de responsabilitzar de buscar lesentrades de diners per a la família enabsència dels homes. Són “víduescasades”.

A l’Àfrica es on hi ha els nivells més altsquant analfabetisme dins les regionsdel Tercer Món. Les dades ens mostrenla disparitat entre analfabetisme entrehomes i dones Mentre el dels homes ésd’un 51%, les dones arriben fins al77% d’analfabetisme, sent aquestadistància més marcada en les zonesrurals.

En el país s’ha invertit en fomentarl’accés a l’educació per als infants.Tanmateix, per a persones adultes no hiha espais per a l’alfabetització. Aquellsadults que no va ser alfabetitzats en laseva infància, els hi és difícil poderdisposar d’espais d’alfabetització per aells. I més encara si parlem de dones.

Suport

S’ha rebut suport econòmic de:• Ajuntament de Sant Joan Despí• Ruw• Obra social Caixa Sabadell• Fundació Roviralta• Sant Just Solidari

S’ha fomentat la creació de xarxad’entitats a Catalunya amb:• Associació de dones Pla de les Bruixes

de Torrelles de Llobregat• Sant Just Solidari• Àfrica M’Bolo

• Barcelona Acció Solidària• Cooperativa Roba Amiga• Azimut Sud

A Gàmbia s’ha presentat:• Alcalde Tujereng• VDC de Tujereng (Village

Development Community)• Governador de la regió Brikama• Diputat al Parlament zona Kombo

South, on es localitza Tujereng• Cònsol zona Gunjur-Kartoong• GEF/UNIDO• Ministeri d’Energia• Ambaixada Espanyola a Gàmbia• Agència de Cooperació espanyola a

Dakar (comprén Senegal, Gàmbia iGuinea Bissau)

Ampliant la xarxa decooperació: Sant Just Solidari i Associació de dones deTorrelles de Llobregat es sumen al projecte

Sant Just Solidari s’ha sumat acol·laborar en el projecte del centre dedones a Tujereng, tal i com ho vanaprovar en l’assemblea del 23 de marçde 2010, en les àrees d’alfabetització idel taller d’estampació (batik i tie-dye).

Una representació de dones del’associació de Torrelles de Llobregat, vavisitar el passat octubre l’associació dedones Tujereng Sanchaba KambengKafo en el marc d’intercanvid’experiències associatives. Unavaloració positiva per ambdues parts,

8

BALANÇ D’ACTIVITATS Maig 2010

Ordinadors per escoles de Gàmbia

segons el que van resumir les sevespresidentes.

Alhora Solidança ja fa un any que formapart del Consell de Solidaritat de SantJoan Despí amb altres entitats delmunicipi.

Un any més, Solidança vaparticipar en la CaravanaSolidària

Solidança ha participat, en un altre anyconsecutiu, en la malaurada CaravanaBarcelona Solidària d’enguany. Si bé elsmaterials van arribar pels projectes aGàmbia (plaques solars, màquines decosir, etc.), encara hi resten 2 companyssegrestats a Mali. Des d’aquí, estenemel nostre desig perquè s’alliberin benaviat.

9

Cooperació BALANÇ D’ACTIVITATS

Un dels objectius de Solidança éspoder recuperar, i en aquest casmaterials informàtics, apropant lesnoves tecnologies de la informacióen l’ensenyament formal mitjançantla creació d’una aula d’informàtica,a l’escola Kinderdorf BottropTechnical Senior Secondary School aBrikama (una escola de formaciótècnica) i la de Darsilami Upper BasicSchool (una escola rural), totes en laregió de l’oest de Gàmbia.

Actualment la manca de formació enles TIC, és un altre grau d’analfabe -tisme. Aquesta aula d’informàtica hapermès incorporar l’ensenyament dela informàtica com també obrir unrecurs extraescolar perquè elsestudiants/es disposin d’aquesteseines per a realitzar els seus estudis.Projecte que s’ha dut a terme ambl’estreta col·laboració del Consell

dels Infants de Sant Joan Despí, ons’ha establert un contacte ambalumnes de les mateixes edats del’escola Darsilami, durant aquestcurs escolar 2009-2010.

Solidança va plantejar el projecteperquè cada centre educatiu tambéaportés una col·laboració en elprojecte, en concret, la partd’equipament d’aulari. Així, Bottropha construït una aula de 4x4m2

habilitada amb fluorescents,ventiladors i les taules. Darsilami harehabilitat una petita aula com aaula d’informàtica.

A Darsilami, a més a més, s’hadissenyat el sistema d’energia, através de energia solar fotovoltaica,per a poder fer funcionar l’aulad’informàtica (al poble no hi arribal’electricitat).

Accés a les novestecnologies de la

informació iinformàtica als

centres educatius de Gàmbia

«La regidoria deCooperació de Sant JoanDespí a través del Conselldels Infants i la Comissióde Solidaritat han estatqui primer va apostar iimpulsar els projectes decooperació de Solidança.»

Des de l’entrada de Solidança a laCooperativa Roba Amiga, a finals de2006, s’ha fet una aposta ferma perl’activitat de la roba, esdevenintactualment la principal activitat, tant ennombre de treballadors fixes id’inserció, com en ingressos de l’entitati d’impacte ambiental positiu.

Conjuntament amb la Cooperativa,s’ha avançat vers la professionalitzacióen la gestió i comercialització d’aquestresidu, la informatització de les dades,

la formació i informació sobre elsprocessos de la gestió de la roba desegona mà, però sobretot, un treball enxarxa que ha propiciat que Solidançavagi avançant clarament en laconsolidació de l’activitat.

La gestió de la roba al 2009

Al 2009 Solidança ha ampliat el seuàmbit d’incidència en la recollida de laroba. Ha servit a 11 nous municipis,

dels quals el 80% són de la comarca delBages, amb un desplegament de 126contenidors (un increment de més del30%). Impacte d’actuació quan a lapoblació servida, que arriba ja a700.000 habitants, i especialment,quan a la recollida del residu tèxtil.

Si bé fa un any, Solidança s’havia fixatque en tres anys s’havia de gestionar1.000 tones de residu tèxtil (objectiuque significava triplicar els quilosrecollits al 2007), enguany ja enstrobem a les tres quartes parts. Si bés’ha incrementat la recollida en un 40%respecte el 2008, respecte el 2007, haestat del 145%. Resultat obtingut noper una major eficiència delscontenidors, sinó pel desplegamentd’aquests en el territori.

És destacable, que de la roba recollida,el 50 % es reutilitza, la resta va a destífinalista. Una part d’aquesta roba s’hadestinat al finançament del projecte decooperació al desenvolupament aGàmbia. Cal destacar també que unapart d’aquesta roba va destinada a usossocials que es distribueixen a les àreessocials dels municipis als quals donemservei.

Solidança i Roba Amiga 2010

10

BALANÇ D’ACTIVITATS Maig 2010

Taula comparativa de la recollida per municipis

Anys 2007 2008 2009conte-nidors2008

conte-nidors2009

2009Kg/hab

/any

2009 Kg/cont

/any

Sant Feliu de Llobregat 35.121 69.261 61.156 4 4 1,42 15289

Sant Joan Despí 57.806 112.720 97.711 8 8 3,05 12214

Sant Just Desvern 41.653 61.434 66.756 6 7 4,22 9537

Martorell 42.926 58.780 62.369 9 9 2,34 6930

Masquefa 12.414 18.096 14.536 5 5 1,78 2907

Molins de Rei 50.633 91.504 89.510 12 14 3,72 6394

Pallejà 16.949 26.499 43.259 4 7 3,89 6180

Manresa 33.379 220.885 18 18 2,89 12271

Sant Andreu de la Barca 47.597 76.053 77.339 15 16 2,93 4834

Gelida 18.677 16.890 3 3 2,48 5630

Collbató 1.380 22.156 6 6 5,48 3693

La Palma 3387 5.810 8.592 1 1 2,81 8592

El Papiol 790 4.160 3.620 1 3 0,93 1207

El Prat 14.062 22.003 16.741 2 2 0,26 8371

Sant Cugat del Valles 23.715 13 0,30 1824

Rajadell 1.713 1 3,45 1713

Aguilar de Segarra 1.788 1 6,96 1788

Castellfollit del Boix 2.119 1 4,97 2119

Fonollosa 1.106 1 0,79 1106

Sant Mateu del Bages 1.935 1 2,94 1935

Callús 1.669 2 0,95 835

Hostalets de Pierola 5.013 3 1,92 1671

Altres 30522 14.130 26.810

TOTAL 353.860 613.885 867.388

Mitjana mensual 29.488 51.157 72.282

Mitjana/contenidor 5.998 6.531 6884 94 126

Evolució recollida roba 2007-2009

2007 2008 2009

Destacable dins del 2009

Un equipament de millora: la triaelevada en la primera faseA l’octubre de 2009, Solidança vaformalitzar l’adquisició de la triaelevada per a la primera fase del procésde triatge (on se selecciona la roba encategories per a la posterior tria dequalitat per destins) gràcies al suport del’Obra Social Caja Madrid i l’Agència deResidus de Catalunya.

L’ampliació del nombre de contenidors iel consegüent increment de roba reco -llida suposaria un cul d’ampolla enaques ta fase del procés. La tria elevadapermet triar fins a 2000kg/triadora/8hores ité 4 posi cions. Per tant, Solidança, hadonat solució a aquesta restricció comtambé ha servit per dignificar el lloc detreball i reduir els riscos laborals perriscos dorsolumbars quant a la milloraergonòmica del treball.

Prevenció de residus dins l’activitatSolidança també ha consolidat imillorat les comandes, d’una banda pera servir a botigues (amb bosses de ràfiaque fomenten la reutilització delmaterial) i d’altra millorant la qualitatde l’embalatge del material a exportar,amb aquests mateixos sacs de ràfia.Aquest tipus d’embalatge garanteixuna millor conservació de la roba ipermet l’elaboració de bales de qualitati de fàcil emmagatzematge.

Premi Europeu en Prevenció deResidus 2009La Cooperativa Roba Amiga ha estatguardonada pel Premi Europeu enPrevenció de Residus 2009 en el marcde les jornades de prevenció de residusque es van realitzar a Girona per laparticipació en l’activitat “MaratóEnrenou de la Roba”. Més de 40professionals i estudiants de dissenyvan demostrar com aprofitar i reutilitzarla roba que ja no utilitzem, evitantgenerar un residu.

Creació de 4 llocs de treballs nous L’expansió de la recollida de roba, laprofessionalització del servei i la milloraen el triatge ha permès la creació de 4nous llocs de treball d’inserció, tots ellsdins de la roba.

Representa un objectiu clau pel futurproper, la contínua implantació decontenidors de Roba Amiga alsmunicipis servits per a poder garantirun òptim servei i alhora ampliar en nousmunicipis de les comarques en quèSolidança presta el servei.

En aquesta línia l’estratègia deSolidança envers l’activitat de larecuperació de la roba és la d’expandirla recollida a nous punts per arribar aun volum de roba que permeti abastirde producte de qualitat i alhora facipossible la valorització del cotó, la llanai el lli, perfeccionar el triatge de roba

quant a eficiència i qualitat, i ampliar laventa de producte.

La millor estratègia per la gestió de laroba, és la millora constant per laprofessionalització i optimitzaciódel servei, tant de recollida com detriatge. Des de la recollida, s’estàanalitzant l’opció de fer part de larecollida de roba en horari nocturn.Quan al triatge, s’ha fet un gran avançen la primera tria mitjançantl’adquisició i instal·lació (ja enfuncionament), de la tria elevada.

La professionalització i innovaciótecnològica de l’activitat tambéesdevé un objectiu passat, present ifutur en la història de l’entitat.Actualment s’està treballant per tald’informatitzar al màxim l’activitat iaconseguir una gestió i anàlisi de lesdades de recollida, tria i magatzem entemps real, aquest objectiu s’hacomençat a treballar amb lainformatització del pesatge i triatge, en prova pilot a Solidança.

Quan a llocs de treball es consolidaranels 18 existents i se’n crearan 3 de nous,sent el 66% d’inserció.

I quan a quilos recollits es preveu pel2010 arribar a la fita de les 1.000 tones.

BALANÇ D’ACTIVITATS

11

Premi Europeu

en Prevenció de

Residus 2009

Educació ambiental

Un any més, Solidança ha continuatdesenvolupant el seu treball de com -pro mís amb el medi ambient a través dela gestió de projectes d’educacióambien tal: campanyes d’educació isensibi lització ambiental a la ciutada -nia, a centres educatius i en el marc defires i festes populars, la divulgació debones pràctiques per caminar cap a lasostenibiltat ambiental.

Les activitats més rellevants han estat:• Continuïtat amb el Punt Net de Sant

Just Desvern, durant el 2009 hemcontinuat amb aquest punt d’infor -ma ció i sensibilització sobre la reco -llida de residus municipals i a lavegada punt de recollida dels residusque Solidança gestina (oli domèsticusat, roba i servei de reparació depetits electrodoméstics).

• Ambientalització de la Festa de laMar a la ciutat de Badalona, consis -tent en sensibilitzar els participantsperquè dipositessin els residus en elseu lloc corresponent segons latipologia.

• Campanya d’implementació de larecollida selectiva de la fraccióorgànica als municipis de Cornellà deLlobregat i Sant Julià de Vilatorta.

• Dinamització i organització de laFesta de la matèria orgànica a SantJulià de Vilatorta.

Activitats

12

El taller de RAEE continua funcionant garantint un índex de reutilització del32% del RAEE que arriba a Solidança, permetent abastir la botiga de la Naud’un ampli assortiment d’aparells elèc trics i electrònics, en especial de gamablanca (rentadores, neveres, cuines, microones...), i també de pe tits aparellscom torradores, tritu radores, assecadors de cabell, etc.

Treball en xarxa amb un comerç sensibilitzat per lareutilització «Radio René» de BCN

Durant el 2009 s’hainiciat un projecte decol·laboració amb labotiga d’electrodo -mèstics Ràdio René deBarcelona, la qual hainiciat una campanya enprevenció i reutilitzacióde residus. Solidança elsrecull per la sevaposterior reutilització ivenda a les nostresbotigues.

Transports de RAEE

Solidança ha consolidatla seva activitat com atransportista dels RAEEde les deixalleries deCollbató i Vallirana, aixícom la retirada d’electro -domèstics d’indústries icomerços.

El taller del RAEE

BALANÇ D’ACTIVITATS Maig 2010

Tallers de compostatge

Tallers de compostatge casolà alsalumnes de The American School ofBarcelona. Aquest tallers s’han realitzatdurant tot el curs escolar amb l’objectiud’ensenyar a elaborar compost amb lesrestes orgàniques del menjador escolar.

Tallers d’autocompostatge a l’escoles ia centres educatius del Vallès Occiden -tal, a través de l’acord de col·laboracióamb la consultoria Spora, s’han realit -zat aquests tallers amb gran èxit departicipació.

Participació a la setmanaeuropea per a la prevenció deresidus a través de la reu tili t -zació d’electrodomèstics

Solidança i la Fundació ECOTIC vanparticiparà en aquesta 1era edició de lasetmana europea per la prevenció deresidus, realitzant tallers d’educacióambiental a les escoles del Pont de laCadena i Castell Ciuró de Molins de Rei.Els tallers van tenir molt èxit, doncs es vanenfocar a realitzar accions pràcti ques comarreglar un endoll, canviar fusibles d’unelectrodomèstic, compro var in situ comfunciona una rentadora, etc.

Nou servei: recollida de toners

Solidança ha impulsat un nou servei perla recollida de tòners d’impressora icartut xos de tinta, iniciat amb la reco -llida a les dependències de Presidènciade la Generalitat de Catalunya. Aquestservei s’emmarca dins la línead’activitats de la nostra entitat, larecuperació i reutilització de residus.

Renovació EMAS

Al març de 2010, la certificadoraApplus+, va realitzar el segonseguiment de la certificació ISO14001 iEMAS que Solidança havia obtingut al2008.Les activitats certificades són larecollida i transport de RSU, la venda deroba de segona mà a les botigues deRoba Amiga, i les recollides d’altrestipologies de residus com són els RAEE iels olis vegetals usats.

8 de Març: Dia Internacional dela Dona

Des de Solidança es promou activamentla igualtat d’oportunitats per a dones ihomes. Per això cada any li dediquem

un espai a parlar del paper de la donadins de la nostra societat. Enguany hemcelebrat el dia amb un dinar col·lectiudurant el que s’ha fet una reflexió alrespecte de les actituds personalsenvers els rols home-dona tant a la vidaquotidiana com el lloc de feina.

Visites escoles

Des del projecte de Solidança comempresa social i ambiental, es dóna unaespecial importància a poder comunicarel projecte que desenvolupem a laciutadania i a la creació de xarxa ambd’altres col·lectius. És partint d’aquestsobjectius que Solidança oferta lapossibilitat de fer visites guiades a lanostra seu.

Durant el 2009 volem destacar lesvisites fetes per 8 centres educatius ales instal·lacions de Solidança.Aquestes escoles venen a conèixer elprojecte, les empreses d’inserció i laseva labor social oferint llocs de feinaper a persones en risc d’exclusió.Alhora des de Solidança es fa difusió dela tasca ambiental en gestió de residusque duem a terme i es dóna a conèixerel patrimoni històric del molí de cartró.

13

Activitats BALANÇ D’ACTIVITATS

Pressupost de l’Associació Solidança

ORIGEN DELS RECURSOS DESTÍ DELS RECURSOSActivitats Personal 250.000econòmiques 230.000 Lloguers 63.000Donacions 100.000 AdquisicióSubvencions 64.000 equipaments 23.000Quotes socis 1.500 Suministraments 18.000

Serveis externs 16.000Manteniment 25.000

Total 395.500 Total 395.000

Des de que a finals del 2006 l’Associació va promourel’empresa d’inserció Solidança Treball EI, SL, la majoria de lesactivitats productives i les persones que les realitzen han anatpassant a l’empresa.

El pressupost de l’associació de l’exercici 2010 a crescut un8.2% en relació al dels 2009. Aquest increment és degut a lainversió en el projecte de cooperació a Gàmbia i a lacontractació de més persones d’inserció. Els ingressosprovenen de les activitats econòmiques i les dona cions,passant a tercer lloc les subvencions amb un 16%, de maneraque s’aconsegueix tenir un pressupost equilibrat. De lessubvencions la majoria provenen de les obres socials de lescaixes en un 75% i el 25 % restant de la Generalitat. Pel quefa a les despeses un 63 % corresponen a la contractació depersonal, despesa similar a exercicis anteriors.

Pressupost Solidança Treball EI, SL

ORIGEN DELS RECURSOS DESTÍ DELS RECURSOSRoba 215.000 Personal 300.000Taller 50.000 Inversions 36.000Transports 15.000 Lloguers i

manteniment 79.500Altres 97.500 Suministraments 21.800Subvencions 132.000 Serveis externs 14.000

Altres 58.200Total 509.500 Total 509.500

El pressupost de l’exercici 2010 s’ha incrementat un 19% enreferència a l’exercici del 2009, aquest increment és degut al’aposta per la professionalització de la gestió de la roba i lesactivitats del seu entorn com és el taller de manteniment delscontenidors de Roba Amiga, i les vendes de la roba.

Solidança Treball EI; SL, a través de la cooperativa RobaAmiga ha fet una aposta important per l’activitat de la roba.Una professionalització en la gestió i comercialitzaciód’aquest residu ha de comportar en el futur reduir la depen -dència envers les subvencions, a la vegada que comporta lacreació de llocs de treball. La previsió per l’any 2010 és lacreació de 3 llocs de treball per a persones d’inserció i 1 perestructura.

Els ingressos provenen de les activitats econòmiques,destacant la de la roba amb un 42% , a subvencions licorresponen un percentatge del 26%. Pel que fa a despesesles més significatives corresponen a la contractació depersonal amb un 59 %, i un 16% en lloguers i manteniment.És important remarcar que el percentatge d’ingressoscorresponents a la partida de subvenció és un percentatgeassumible, per tant quant a empresa també tenim unpressupost equilibrat.

Pressupostos 2010

14

BALANÇ ECONÒMIC Maig 2010

ORIGEN DELS RECURSOS DESTÍ DELS RECURSOS

ORIGEN DELS RECURSOS DESTÍ DELS RECURSOS

Premi Sant Joan Despí 2009

El nostre President en Josep Maria Fisa,va rebre el premi Sant Joan Despí 2009,aquest premi és un reconeixementpúblic a persones, entitats, empreses icomerços del municipi que destaquenper la seva trajectòria.

El Josep Maria el va rebre perquè ha fetpossible la conservació de l’antigafàbrica de cartró transformada en unaempresa d’economia social que cercaintegrar persones amb risc d’exclusiósocial, concretament pel projecte

Solidança. El premi el va rebre de mansdels nens i nenes del Consell delsInfants acompanyats per l’AlcaldeAntonio Poveda.

15

NOTÍCIES

Solidança compta amb aliances amb agents públics i privats:

SuportsSuports

FUNDACIÓROVIRALTAUNIÓ EUROPEA

Fons Social Europeu

C/Narcís Monturiol, 10, nau 308754 El Papiol (Barcelona)

Telf. 93 673 18 23 / Fax 93 673 15 20infocatalunya@refeinsa.com

Sant JustSolidari

CA

TALU

NY

A, 1

- G

ÀM

BIA

, 2Un esforç des de Catalunya; dos projectes importants aGàmbia.

Solidança va néixer el 1997, ara fa 13 anys,amb l'esforç de moltes persones i amb una gran motivació.Solidança va néixer com un pactecom un acord a diversos nivells,com una aliança de projectes, com un repte que ens arrossegava,com una il·lusió compartida,com una mirada nova a una realitat en crisi,com un compromís per a transformar aquesta realitat.

Solidança va néixer amb la voluntat de fer possibleuna mica l'impossible.

Tretze anys després la crisi torna a afloraren la nostra realitat propera: atur, nova pobresa, immigrants sense recursos... I aquellaenergia dels començaments és més que mai necessària.

Cal renovar aquell pacte inicial, el significat d'aquella paraula que ha donat nom alnostre projecte:

SOLIDANÇA. Un compromís, a l'Edat Mitjana, entre noble i vassall.Era, aleshores, un intercanvi desigual i injust.Un compromís, a l’any 97, entre persones iguals, que posen les seves energies enconstruir una societat més justa. Un intercanvi enriquidor.

Durant aquests anys el Tercer Món s'ha fet present entre nosaltres amb les personesnouvingudes. I així SOLIDANÇA ha vist com entre els seus treballadors hi ha colors icultures diverses.

És expressió d'aquesta nova realitat: Marroc, Bulgària, Romania, Gàmbia,Llatinoamèrica... Hem anat establint compromisos amb totes aquestes persones i volem continuar fent un treball d'integració social i intercultural.

I hem fet un salt qualitatiu important. Hem establert un pont amb l'Àfrica Occidental,amb un país que té un riu com a eix de la seva vida:

Allà, la Sílvia, amb el seu company Malang i els seus fills, Cairó i Jan, ha obert camí per auna nova SOLIDANÇA: Sant Joan Despí i Tujereng.

Un esforç des d'aquí que fa possible un projecte entre les dones que volen millorar el futur de les seves famílies i dues escoles que poden fer lligamsamb els nois i noies de Sant Joan.

Una finestra que mira més enllà dels nostres problemes locals. Una relació que volemque sigui fecunda amb nous reptes i projectes solidaris. Hem fet, doncs, un saltqualitatiu important que volem consolidar i estendre.

SOLIDANÇA vol créixer des de la seva identitat de ser un compromís amb les persones iuna aposta pel medi ambient, aquí i arreu del món.

I ho vol fer amb el seu propi estil: obert i creatiu, com la mateixa paraula inclou d'unamanera sorprenent i inconscient, amb SOL i amb DANSA,

És a dir, amb FESTA.

SOLIDANÇA