SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L. Memòria de sostenibilitat 2009

Segons Codi de Gestió Sostenible

1

1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ 1.1 Declaració de la direcció Em satisfà presentar la primera Memòria de Responsabilitat Social de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. mitjançant la qual informem del nostre desenvolupament en l’àmbit econòmic, social i mediambiental, i mostrem aquells aspectes més rellevants de l’any 2009. L’objectiu d’aquesta memòria és que es converteixi en un instrument de comunicació i diàleg que permeti satisfer les expectatives d’informació dels nostres grups d’interès, i al mateix temps posi en valor la tasca que desenvolupem en matèria de responsabilitat social. L’elaboració anual d’aquest document també ha de servir com a guia de millora continua a partir de la qual podrem comprovar el nivell del compliment dels nostres objectius, i avaluar els nostres progressos i també els nostres punts dèbils en matèria laboral, social, ambiental i econòmica. Aquesta memòria, ha estat realitzada d’acord a l’aplicació del Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra, el qual es basa en la Guia G3 del Global Reporting Initiative (GRI), i pretén, en la mesura de les nostres possibilitats, contribuir a la implantació del desenvolupament sostenible en la societat, i donar a conèixer amb transparència i comparabilitat els assoliments obtinguts amb el bon fer, professionalitat i dedicació de tota la plantilla que formem part del projecte de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. Gerent Josep Mª Serrat Prat

2

1.2 Descripció de l’empresa

Dades bàsiques de l’empresa

Raó Social: “Serrat Agrocuina Vall Bas, S.L.L.”

Adreça: Casa serrat s/n, 17176 Joanetes, La Vall d’en Bas, Girona

Tel./fax: 972690929

Mòbil: 678910591

Correu-e: info@menjam.cat

Web: www.menjam.cat

Registre sanitari: RSIPAC:26.06225/CAT

ES- 26.1011/GE-CE

Serrat Agrocuina empresa familiar, amb la marca

“menja’m” menjar bé , menjar bo.

Principals activitats, productes i/o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. és una empresa agroalimentària dedicada a la venda directa de productes de la terra (locals) i a l’elaboració i venda de plats precuinats seguint la cuina tradicional. Tot i que l’empresa es va constituir l’any 2006, ens avalen divuit anys d’experiència en el sector alimentari. Actualment disposem d’un punt de venda directa setmanal en una botiga a Olot i properament obrirem una agrobotiga a Joanetes. Distribuïm aliments refrigerats elaborats per nosaltres a altres comerços i restaurants. Des de 2007 servim eventualment el servei de menjador (com a auxiliars de l’escola Verntallat) al parvulari i la llar d’infants de Sant Esteve d’en Bas. També oferim servei de càtering a col·lectivitats per esdeveniments (aniversaris, jornades tècniques, inauguracions i altres celebracions).

3

Principals impactes, risc i oportunitats

Agrocuina Serrat Vall Bas té l’objectiu de establir un servei de venda menjars preparats en l’entorn rural de Joanetes ( La Vall d’en Bas- Garrotxa),utilitzant la marca menja’m. Contribuint a la diversificació econòmica , recolzant-se en els productors ecològics locals i comarcals i vinculant l’activitat al creixent sector de turisme rural de la vall. En aquest cas ens volem recolzar en la qualitat i prestigi dels productes i la gastronomia local, sens dubte un dels valors turístic fonamentals de la Garrotxa, per oferir una cuina de qualitat, saludable, compromesa amb l’entorn natural i humà, i vinculada a les llargues tradicions culturals de la nostra terra.

La implantació de l’activitat se situa a la Vall d’en Bas. És una zona que té una extensió de 90,42 km2. Un 49% d’aquest territori es troba protegit per l’espai d’interès Natural del Collsacabra (18%) i per l’Espai d’interès Natural de Milanys-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt (31%). Els cursos fluvials (riu Fluvià, riera de Joanetes, el Gurn) són fonamentals per a preservar i connectar aquests espais.

El municipi compta amb elements naturals singulars com les serres de Cabrera, dels Llancers, de Freixeneda o el Puigsacalm. La plana d’en Bas poseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya amb 1.400 ha de la categoria de Prime Farmlands.

Joanetes, lloc d’implantació de l’empresa, és un dels pobles de la Vall amb 250 habitants aproximadament i on hi ha diverses cases rurals, una fonda i dos restaurants.

Amb la nova empresa es crea un vincle amb les activitats existents a nivell turístic abans esmentades.

4

Es creen tres llocs nous de treball en el mateix lloc de residència baixant així la mobilitat laboral, i dos més en un radi de 8 km.

Tal com es planteja la comercialització dels productes afavorirà el coneixement de la nostra comarca i dels productes locals.

En la zona d’implantació ( Joanetes) no existeix cap agrobotiga ni lloc de venda directa de productes precuinats per emportar.

El sector primari a la nostre Vall ha disminuït. Intentarem amb la nostra empresa, potenciar els productes de la Vall incentivant a què s’han facin més i sobretot que siguin ecològics amb menys productes químics, potenciant i donant sortida a l’agricultura de la nostra zona donant a conèixer una part molt important de la nostre cultura.

punts febles – pot ser preus molt alts , productes similars, competidor directe a la zona urbana d’Olot.

punts forts - pot ser la traçabilitat i qualitat del producte, presentant cultura culinària de la zona i dieta mediterrània.

Les polítiques de marketing i comunicació mitjançant la plana Web, anagrames de l’empresa (vestimenta,anuncis,vehicles), fires, anuncis a diaris, planfets ,sistemes d’avaluació mitjançant enquestes amb innovació de nous plats.

Organigrama de l’organització

Localització de l’organització L’obrador i l’agrobotiga de propera obertura es situen a la Casa Serrat de Joanetes, a l’adreça de la seu social, i la botiga d’Olot és al C/ Puig Roig, 59 i té el telèfon 972263563

Nombre de països on opera l’organització

Local, comarcal, Provincial.

GERÈNCIA

Josep Mª Serrat

ADMINISTRACIÓ I

VENDES Pilar Plana

PRODUCCIÓ

Mercè Prat

OPERARIA

Menna Jaswal

OPERARIA

Canchan Devi

5

Naturalesa de la propietat i forma jurídica

Societat limitada laboral. Constituïda 24 abril 2006 Inscrita en el reg. Merc. de Girona , volum 2460, full Gi-41310, NIF :B17893124

Mercats on opera l’organització El client de Serrat Agrocuina, va des del catering a la venta directa al consumidor final a través de les nostres pròpies botigues. Amb la distribució arribem al petit comerç, supermercats i restauració.

En aquest cas ens volem recolzar en la qualitat i prestigi dels productes i la

gastronomia local, sens dubte un dels valors turístic fonamentals de la Garrotxa, per oferir una cuina de qualitat, saludable, compromesa amb l’entorn natural i humà, i vinculada a les llargues tradicions culturals de la nostra terra.

Dimensions de l’organització

Nº de treballadors: 5 Total balanç : 352.069,59 € Volum facturació: 167.401,16 €

Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria Durant l’any 2009 s’ha produït un canvi significatiu en la propietat de l’organització, ja que Mª Angels Serrat Prat ha deixa la societat i Mª Pilar Plana Esteba s’hi ha integrat com a administrador solidari. Per altra banda Jordi Gelis Torrent deixa la societat i s’integren tres socis nous: Sandra Serrat Plana, Laia Serrat Plana i Arnau Serrat Plana

Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert Durant l’any 2009 Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. ha rebut l’acreditació per part de la Fundació Garrotxa Líder a la implementació d’un programa de millora contínua de la gestió econòmica , ambiental i social de la seva activitat L’any 2008 va ser finalista del premi d’innovació tecnològic agrari.

Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis normatives, especificant el vector al qual fa referència Serrat Agrocuina no ha rebut cap sanció, ni multa durant el període cobert per la memòria. En el passat tampoc existeix cap sanció.

6

Procediments implantats per evitar conflictes d'interessos en els màxims òrgans de decisió de l'organització

El socis, per ser-ne, han d’assumir la política de l’empresa (vegeu annex I).

La repartició de càrrecs fa que pel funcionament ordinari de l’empresa no hi hagi conflictes, atès que cada persona té perfectament acotades les seves funcions.

Per decisions de més transcendència. Cal l’acord dels dos administradors solidaris, mitjançat el protocol establert.

Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgan de govern Al ser una empresa familiar, no existeix cap procediment objectiu per determinar la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern. Amb tot, cal que els socis assumeixin com a pròpia la política de l’empresa

1.3 Característiques de la memòria de sostenibilitat

La present, és la primera memòria de sostenibilitat que redactem, i compren l'activitat realitzada per l'empresa durant l'any 2009. El cicle de presentació de la memòria de sostenibilitat serà anual. Els continguts d'aquesta memòria són conseqüència de la reflexió i l’aposta per la millora contínua realitzada per la direcció i els treballadors de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l., tenint en compte els objectius i els valors de l’empresa. La informació recollida en aquesta memòria fa referència a tota l'activitat de l'empresa, i no té limitacions d'abast o cobertura/ o altres casuístiques. L’eina que s’ha utilitzat per a determinar les tècniques de mesura per a realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors, ha estat el Codi de Gestió Sostenible de la Garrotxa i el Collsacabra (www.garrotxalider.com). Aquesta memòria ha estat verificada per la Fundació Privada Garrotxa Líder, com a coordinadora de la implantació del Codi de Gestió Sostenible a les empreses de la Garrotxa i el Collsacabra, i propietària de la marca “Gestió Sostenible”. La persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria és

Josep Mª Serrat Prat Casa serrat s/n. 17176 Joanetes. La Vall d’en Bas.Girona Telf/fax 972690929 Mòbil 678910591 info@mmmenjam.cat

7

2. INDICADORS 2.1 Indicadors econòmics

Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l., contribueix a través de la seva activitat a generar riquesa en el territori que distribueix a la societat en forma de salaris, pagament a proveïdors, col·laboracions amb la comunitat, impostos, etc. No obstant això, conscients de l’impacte que pot generar la nostra activitat, assumim també els següents compromisos amb el territori i la societat:

Ús de recursos locals Un 88% de les compres realitzades per Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. durant 2009 es varen efectuar a la Garrotxa. Del 12% restant, una part important correspon a les comarques veïnes.

Així mateix, un 53% de la despesa en serveis durant l’any 2009 correspon a serveis del territori, concretament d’Olot i de la Vall d’en Bas

Bona gestió empresarial

Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L ha realitzat un anàlisi de l’entorn i un posicionament estratègic de la seva empresa, tal i com es reflecteix a l’apartat “impactes, riscos i oportunitats” de la present memòria de sostenibilitat.

Compres realitzades al

territori

88%

12%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Compres territori Compres fora territori

Serveis contractats del

territori

53%

47%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Serveis territori Serveis fora territori

8

L’empresa disposa d’una política en la que s’expliciten els compromisos de l’organització (vegeu annex I) A nivell de planificació i gestió pressupostària, l’empresa fa una revisió trimestral del balanç (la comparació amb els darrers exercicis, el compliment de la planificació) i cada tancament anual implica la seva revisió, la contemplació de la planificació i pressupost per part de la direcció de l’empresa juntament amb un consultor econòmic extern. El coneixement de les empreses competidores els punt forts i febles són qüestions pràcticament diàries que van amb el dia a dia i són el motiu de la majoria de canvis estratègics i d’innovació. Tot i així, no hi ha cap registre de les empreses competidores ni dels punts febles.

Ús sistemes de gestió per a garantir la qualitat del servei

L’empresa crea un Sistema de Gestió Integrat per assegurar que es compleixen les normes de qualitat, seguretat alimentaria, de prevenció de riscos laborals i de gestió ambiental en tot el procés productiu (vegeu annex 2). El sistema es basa en l’estructura de la norma ISO 22000, incorporant-hi la ISO 14001 i la norma OSHAS 18000. Aquestes normes complementen tot el funcionament de l’empresa i podran derivar en el futur, en una certificació externa ISO. La gestió del sistema es porta a terme amb un programa informàtic per garantir la traçabilitat en el que es disposa de fitxes de producte i que permet el control d’estocs. sistemes d’avaluació mitjançant enquestes als clients i altres productors per tal de poder complimentar la demanda amb innovació de nous plats.

Aplicació del màrqueting responsable

Les polítiques de marketing i comunicació mitjançant la plana Web, (menjam.cat), en la plana web ,es transmet una imatge de transparència , i aclariments de tots els processos i filosofia de l’empresa, per tal de establir un fort vincle , tant amb clients con els proveïdors, tant es així que un dels punts principals es la imatge de les persones que formen part de l’empresa i els seus orígens i motivacions per portar a terme l’activitat. Aquesta té una revisió periòdica i un apartat d’actualitat. L’empresa està oberta a participar en activitats sectorials, a cooperar amb altres empreses i a explicar la bona activitat de manera desinteressada a d’altres empreses, També ens ajuda a donar a conèixer la nostre empresa i el seu fet diferencial Posem l’anagrama de l’empresa a la vestimenta, en anuncis,als vehicles, etc. Aquest ha sorgit d’un estudi de detall tant del nom com del logotip per tal d’establir i estar en consonància amb el projecte

9

El logotip agrupa tres conceptes importants: Pensament ecològic:Utilització com a color identificatiu del verd. Tradició:Nom personal de Mercè. La zona de la vall d’en Bas:insinuació del paisatge de la Vall, amb forma dels dos pics i la part verda sota d’aquets. Actual:la simplicitat de formes i colors. La forma del logotip prové de l’accent de Mercè. El símbol “m” es la lletra doblada, formant així una m més cal.ligràfica i pròxima a l’expressió “mmm” que s’usa quan un aliment agrada i és bo. Com que acompanyarà temes alimentaris, la imatge es treballa , amb formes arrodonides.

La m amb tres cames , els tres vectors, tradició... Participem en fires, anuncis a la premsa. Hem col·laborat en material de divulgació ,com la Guia de productor artesans de la Vall d’en Bas, amb participació d’altres productors d’àmbit local i de distribució local.

Ús de les noves tecnologies de la informació

La nostra empresa dóna una gran importància a les noves tecnologies de la informació ja que treballem amb el suport d’un potent programa informàtic , que conté les fitxes dels productes, proveïdors, traçabilitat i control d’estocs que en tot moment intervé en el procés productiu mitjançant codi de barres. També s’incorpora la informació continua de moviments del producte, i controls de temperatura , gràcies al registres continus. Pel control de la sala de màquines mitjançant un autòmat que regula els consums, cogeneració i triple tarifa. Durant l’exercici del 2009 la despesa en noves tecnologies de la informació no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar en el seu moment a partir del 2006 i dos anys posteriors. La resta es tracta de manteniment , que coincideix que el 2009 no es significatiu , en anys posteriors tornarem a trobar inversió, però degut a la planificació inicial es difícil que siguin inversions molt significatives respecte la inicial en anys propers. El percentatge de treballadors que fan servir noves tecnologies és un 100% ja que des de la comanda de productes, elaboració, expedició, comptabilitat,

10

manteniment... en tots els camps, i per tant tots els treballadors, treballen amb noves tecnologies. A continuació es fa una breu descripció dels tres principals sistemes informàtics:

- Sistema informàtic pel control de la sala de màquines

Instal·lació programa i quadre elèctric programat que controla demandes i oferta dels diferents compressors per tal d’optimitzar consums i treballar a ple rendiment , utilitzen la franja de cost més baixa de la tarifa elèctrica per tal de consumir el menys possible. També no comptabilitzat en aquest apartat, per tal d’incrementar l’estalvi, en l’apartat d’enllumenat , s’instal·len làmpades de baix consum. Totes les sales de treball tenen llum natural mitjançant finestres i les sales més fosques,en projecte la instal·lació de llum solar mitjançant (solartube). Les zones de pas les lluminàries funcionaran amb temporitzadors., Els llums exteriors seran de baix consum i van comandats mitjançant cèl·lula fotoelèctrica/horària . També per tal d’aprofitar al màxim la llum solar l’horari de treball, serà intensiu pel matí.

11

- Sistema de registre de temperatures

Instal·lació d’un sistema informàtic registre temperatures. Instal·lació programa i aparells de registre continu de temperatures de totes les sales dels diferents processos ,tant d’emmagatzematge, com de manipulació d’aliments.

- Sistema de traçabilitat

Nosaltres fugim del simple motiu d'implantar un sistema de traçabilitat per complir amb les normatives o les exigències de les parts vinculades: autoritats, clients i consumidors.

La traçabilitat és una gran oportunitat perquè l’empresa obtingui clars beneficis derivats de la seva implantació.

La implantació d'un sistema de traçabilitat partint d'un sistema informàtic, que permet:

Un control de la traçabilitat, no tan sol per lots, sinó també per dates i/o senzillament pels equips i/o elements industrials que intervenen en cada etapa, possibilitat que no contemplen els sistemes de gestió més generalistes. Un control àgil i senzill de totes les etapes que intervenen en la seva

cadena logística i productiva, incloent-hi tots els elements i recursos. Una captura ràpida, senzilla i flexible de la informació requerida des de la

pròpia planta (in situ) Analitzar la traçabilitat en manera ascendent i descendent mitjançant la

representació dinàmica d'arbres o llistats del resultat d'una etapa, per exemple la d'expedicions. Actuar immediatament davant d'incidències i/o emergències, generant

automàticament les ordres de retirada i/o recuperació dels lots de producció afectats, incloent-hi els pertinents comunicats oficials a les parts involucrades (clients, autoritats, premsa, consumidors) i seguint els protocols dictaminats per les autoritats. Possibilitat de consulta dels client respecte el producte mitjançant plana

web.

A l’annex 3 s’hi pot trobar una descripció del nostre sistema de traçabilitat.

Innovació

A Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. considerem que cal estar innovant constantment. Les principals actuacions que realitzem en aquest àmbit són:

- Incorporació i ampliació dels diferents programes informàtics

12

- Millora de la plana web. - Ús de nova maquinària - Modificació i millora dels plats. - Creació de nous plats - Millores en les presentacions dels productes

Durant l’any 2009, les principals actuacions fetes en aquest àmbit són:

- Renovació de plats pel menú diari. - Canelons de poltre del Ripollès. - Sensibilització i recollida selectiva en tots els nostres caterings. - Oferiment de plats compostables en els nostres serviments. - Modificació en el sistema de neteja per optimitzar el consum

d’aigua.

La despesa de recursos destinats a innovació durant l’any 2009 no ha estat significativa atès que no s’ha fet necessari realitzar grans inversions.

13

2.2 Indicadors ambientals

Com qualsevol activitat econòmica, Serrat Agrocuina Vall Bas S.l.l. genera un impacte ambiental, per això el nostre objectiu és minimitzar la repercussió ambiental de l’activitat, de manera que hem implantant una sèrie de mesures per aconseguir l’eficiència energètica, la reducció dels consums i la integració amb l’entorn. Durant l’any 2009, s’ha aconseguit ordenar diversos procediments de treball amb la conseqüent optimització de recursos i estalvi d’aigua.

Responsabilitat ambiental

Actuant sota els principis de la responsabilitat ambiental, tenint present els principis de prudència i precaució que han de presidir tota activitat humana, sent coneixedors que vivim amb societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions.

S’ha optimitzat el consum pel creixement que s’està fent, per tant, el consum ens baixa ja que optimitzem els processos al produir quantitats majors. En els propers anys esperem seguir baixant optimitzant processos i repartint uns consums fixes a un major volum productiu (consum per neteja,funcionament obrador...)

Gestió de l’aigua

Durant l’any 2009 s’ha produït un consum mitjà de 0,0114 m3 d’aigua per quilo produït. Això suposa una disminució respecte de l’any anterior, en el que el consum fou de 0,0115 m3.

A continuació expliquem les diverses mesures de les que disposem per a una bona gestió de l’aigua. Instal·lació d’un doble circuit d’aigua sanitària calenta, per tal d’optimitzar el consum d’aigua , i de subministrar immediatament aigua calenta a les diferents màquines que s’utilitzen en la manipulació d’aliments, (forn,paella basculant,fogons, renta peroles...).

Metres cúbics aigua consumida per unitat

de producció

0,01130,0114

0,0115

0,0116

2008 2009

Aigua consumida

14

L’empresa preveu adaptar tota una sèrie d’actuacions que permetran minimitzar el consum d’aigua de l’activitat. L’aigua d’entrada a l’establiment no ha de patir cap tractament, i per tant es podrà utilitzar aigua de la xarxa municipal. Tota l’aigua utilitzada en el procés tindrà la categoria d’aigües residuals sanitàries, la qual cosa permet tenir un únic punt d’abocament. Tot i un únic punt d’abocament, existeix la possibilitat , si es donés el cas de fer-ho de manera separada. Per una banda ens arriben totes les aigües recollides de la pluja. Per l’altre ens arriben les aigües a tractar, que aquestes al mateix temps venen separades en diferents col·lectors: -aigües provinents del nucli més dur de la transformació (la cuina) i els serveis -aigües grises provinents de la resta de sales, bàsicament produïdes en la neteja de les mateixes de rentamans, dutxes,desglaços de maquinària. D’aquesta manera es pot optimitzar el tractament de cada tipus d’aigua a depurar. Un cop depurat aquestes es condueixen a una zona de recollida i emmagatzematge, per poder ser reutilitzades en el sistema de reg de la pròpia explotació. Totes les piques de l’establiment disposaran de polsadors que permetran reduir els consums d’aigua d’aquests punt del procés. Al tractar-se d’una empresa situada en un entorn rural, no disposarà de connexió amb la xarxa de sanejament municipal. És per això, que es projecta la instal·lació d’un sistema de tractament de les aigües residuals. Al tractar-se d’aigües d’origen domèstic, el seu tractament es realitzarà mitjançant un Sistema d’Oxidació Total de fangs en Unitat d’Aireació Activa. Amb sistema de procés de tipus biològic aeròbic en la línia d’aigües i de estabilització aeròbica en la de fangs, per oxidació prolongada de baixa càrrega o oxidació total. Per al seu disseny i sistema de funcionament, aquest tipus de planta no afecta a l’entorn ja que és estanca, queda amagada a la vista i normalment exempta de males olors. El procés de depuració escollit, correspon a un tractament biològic amb aireació i decantació de l’aigua residual i una estabilització aeròbia per digestió de fangs, realitzat en un reactor compacte (tanc cilíndric horitzontal) per un sistema de fangs actius amb oxidació total. El sistema disposa d’un separador de grasses previ.

Consum d’energia

Les principals fonts d’energia que utilitza l’empresa són l’electricitat i el gas propà. Durant l’any 2009 hem consumit 1,52 Kw per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2008, que fou de 1,53 Kw.

Consum d'electricitat per unitat de

producció

1,511,521,531,54

2008 2009

Consum energia

15

Durant l’any 2009 hem consumit 0.068 kgs de gas propà per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2008, que fou de 0,070 kgs.

L’empresa preveu seguir minimitzant el consum de les dues principals fonts d’energia utilitzades. Es preveu la col·locació de llums de baix consum a tot l’establiment. A més, al tractar-se d’una instal·lació elèctrica nova, es podrà sectoritzar per a poder optimitzar les enceses dels diferents llums i només tenir engegats els realment necessaris segons a les zones on s’estigui treballant. A les zones de pas les enceses de la il·luminació es col·locaran temporitzades amb el conseqüent estalvi energètic. Alhora, a la major part de les sales de l’establiment, s’hi han deixat obertures, per tal d’aprofitar al màxim la llum natural de l’exterior. Per altra banda, a les sales fosques, es projecta la instal·lació de lluernaris tipus “soletube” de tal manera que hi arribi la llum natural. Una altra mesura projectada, és la programació del quadre elèctric de maniobra perquè els compressors de fred utilitzin la franja de cost més baixa, tenint contractat triple tarifa. Alhora cal destacar la utilització d’un intercanviador de plaques per tal de reutilitzar la potència calorífica de les màquines de refrigeració, pes escalfar l’aigua sanitària amb estalvi doble: la màquina no s’ha de refredar perquè l’hi ha robat escalfor i alhora no s’ha de gastar combustible per escalfar l’aigua. A més, els gasos calents es reconduiran per tal de fer els desglaços oportuns a les bateries de fred amb un estalvi estimat en 68 – 100 KW/h diaris. En els motors d’extracció i ventilació, s’instal·laran reguladors per tal d’ajustar els consums. Totes les parets de tancament, aniran revestides de material aïllant capaç de mantenir un salt tèrmic mínim de 30ºC; mentre que els revestiments de les cambres de temperatura negativa, permeten aguantar un salt tèrmic de 60ºC amb el conseqüent estalvi energètic. Pel que fa al gas propà, tota la maquinària adquirida, fa que durant la cocció hi hagi una combustió optimitzada.

Consum de gas propà per unitat de

producció

0,0660,0680,07

0,072

2008 2009

Consum energia

16

Control dels residus generats

L’empresa Serrat Agrocuina Vall Bas, SLL genera els següents residus: oli vegetal, restes vegetals i embalatges. L’empresa disposa de contracte de recollida de l’oli produït en l’activitat amb una empresa gestora, per tal de fer periòdicament la recollida de l’oli. Una de les principals matèries primeres utilitzades en l’activitat, són una àmplia varietat de productes vegetals (patates, cebes, enciams...), que s’han de netejar o pelar, generant així una important quantitat de fracció orgànica de rebuig. En el municipi de Joanetes, encara no es realitza la recollida de la fracció orgànica, i per tant, aquesta serà utilitzada com adob orgànic per als camps de la mateixa propietat, i don se’n traurà la major part de la matèria primera utilitzada en l’activitat. D’aquesta fracció orgànica, se’n fa compostatge en una planta de compostatge domèstic. Dels diferents productes que arriben envasats a l’establiment, se’n separaran els embalatges en funció de la seva naturalesa, plàstic i cartró bàsicament. Aquests materials son plegats o apilonats en un espai reservat, i separats en funció de la seva naturalesa, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o els contenidors de recollida selectiva més propers. En aquest apartat , per això, és difícil reflectir el manteniment i controls periòdics de les instal·lacions,recollida de residus, que en seu global es molt poc significativa pràcticament inapreciable respecte la inversió inicial.

Control dels abocaments de l’activitat i mesures aplicades per minimitzar la contaminació acústica, lumínica, del sòl i de l’aire

Aquests són únicament les aigües utilitzades en el procés, a més aquestes aigües reben la categoria de aigües residuals sanitàries, per tant poden ser tractades al sistema de tractament d’aigües projectat, i anteriorment explicat. Es té previst realitzar anàlisis físico-químiques periòdics elaborats per una empresa externa especialitzada, en el punt de sortida de l’aigua de l’edifici, per tal de certificar que l’activitat té lloc segons la normativa vigent. Tot i que l’empresa no utilitza cap material contaminant pel sòl, exceptuant els olis vegetals utilitzats per la fregidora, s’impermeabilitzarà tot el paviment de l’establiment amb un terra continu, a base de resines revestiment especial a base aquosa coloacrílic multicapa en sistema monolític de 8 mm de gruix. Les característiques més destacables son: Impermeable,rentable,imputrescible,transpirable,sanitari de gran aspecte decoratiu i complint la norma C.E.E. Amb molt bones prestacions a compressió i abrasió. Totes les entregues de les parets impermeables , amb el terra es fan amb unes mitges canyes d’acer inoxidable de 18 cmts d’alçada. Aquest terra s’assenta sobre una capa de 15 cmts de formigó, una capa aïllant en base de plàstic , 20 cmts de formigó i una altre base plàstica. La possible contaminació que podria fer a l’atmosfera és assimilable a la d’una cuina d’un restaurant, ja que les emissions a l’atmosfera són molt petites. La campana d’extracció te filtres per aconseguir retenir els greixos. Aquesta campana te més capacitat d’extracció i alhora molta més capacitat de retenció dels greixos. L’empresa disposarà d’un pla de manteniment de les campanes d’extracció per part de l’empresa Dos Serveis d’Hostaleria, SL , de forma periòdica.

17

Aquest manteniment permetrà el correcte funcionament dels filtres de les campanes extractores. L’emissió a l’atmosfera també es redueix pel fet que la campana d’extracció funciona amb dos motors variadors, el que permetrà optimitzar-ne el seu ús. Tot i aquestes mesures, no es pot considerar que l’empresa tingui cap incidència sobre l’atmosfera de la zona.

Mesures aplicades per integrar-se en l’entorn

No ampliació de la zona construïda, rehabilitació d’una antiga granja utilitzant materials i colors de la terra per tal d’integrar-ho en l’entorn. Pavimentació dels voltants del obrador amb formigó colorejat per tal de complir amb la normativa sanitària. Plantació de plantes autòctones i recuperació en l’entorn de l’explotació amb arbres i matolls protegits com per exemple el teix , boix, farigola etc. Recuperació d’espècies vegetals (fruiters) autòctons per tal de preservar i poder incorporar-los als nostre plats Dintre de l’agrobotiga es té intenció de posar uns plafons informatius dels valors de la zona, estris de treball tradicional.

Preservar i difondre la cultura de la zona. Durant l’exercici del 2009 la despesa en mesures per integrar-se en l’entorn no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar en el seu moment a partir del 2006 i dos anys posteriors. La resta es tracta de manteniment, que coincideix que el 2009 no és significatiu , en anys posteriors tornarem a trobar inversió, però degut a la planificació inicial és difícil que siguin inversions molt significatives respecte la inicial en anys propers.

18

2.3 Indicadors socials

Responsabilitat social

Actuant sota els principis de la responsabilitat social, tenint present els principis de prudència i precaució que han de presidir tota activitat humana, sent coneixedors que vivim amb societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions. Respectant els drets laborals i donant participació en les decisions a aquells son part del projecte D’altra banda, l’activitat de l’empresa també repercuteix en els seus grups d’interès, és a dir col·lectius que hi estan relacionats o bé es veuen afectats per la seva activitat, de manera que intentem, en tot moment, satisfer les seves expectatives, establir vincles de comunicació per a crear un canal de diàleg relatiu a la nostra gestió, i col·laborar amb la comunitat que ens envolta, per a contribuir en el desenvolupament del nostre territori. Així doncs, hem establert sistemes de comunicació amb els nostres grups d’interès, i de valoració de la seva satisfacció:

Grups d’interès Sistemes de comunicació Sistemes de valoració de la seva satisfacció

Clients Telèfon, correu electrònic... Enquesta a clients

Proveïdors Telèfon, correu electrònic... Enquesta a proveïdors

Comunitat Internet, publicitat... Enquesta

Adm. Públiques Telèfon, correu electrònic... No hi ha registre

Així com, assumim els següents compromisos:

- Creixement d’altres sectors vinculats Establir complicitats amb el sector creixent d’agricultura ecològica i de sostenible creant un servei de plats cuinats en un entorn rural, establint complicitats i fent de pont entre uns i d’altres. Contribuir a la creació de xarxa de col·laboració entre empreses que comparteixin els mateixos principis

- Compromís social Compromís social i humà amb la gent i el territori on vivim i treballem, participant i donant suport a les activitats socials i culturals que si realitzen, enriquint l’entramat social local, fent millor i més humana la vida quotidiana de tots i totes.

19

- Seguretat i Sobirania Alimentària Defensar la seguretat i sobirania alimentaria, fomentant la producció i consum de proximitat, certificant la traçabilitat i la qualitat del producte en totes les seves fases, promovent els aliments d’agricultura ecològica

- Alimentació saludable

Fomentar una alimentació saludable, equilibrada, rica en olors i sabors

- Producció local Promoure i donar valor a la producció local, potenciant i prestigiant la Vall d’en Bas i la Garrotxa com un territori social i ambientalment sostenible

Condicions sociolaborals de les persones treballadores

El tipus de contracte serà indefinit amb horari intensiu (sempre que sigui possible) per tal de poder compaginar l’horari de treball amb les responsabilitats familiars. El 100% de la plantilla té contracte fix. La relació entre el salari més alt i el més baix s’ha mantingut constant de l’any 2008 al 2009 en el valor de 1,17. Aquesta relació indica que Serrat Agrocuina Vall Bas S.l.l. és una empresa amb un elevat grau d’igualtat salarial, tant a nivell jeràrquic com home-dona.

Contractació fixe/temporal

100%

0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Contracte f ix Contracte parcial

(21.3) Relació entre el salari més alt i el

més baix

0

0,5

1

1,5

2008 2009

Índex cohesió salarial

20

L’índex de permanència a l’empresa és alt, de 2,04 anys, tenint en compte que es tracta d’una empresa jove. L’any 2009 l’empresa ha sofert una reestructuració molt important com a societat limitada i ha comportat una baixa laboral lligada a la societat, que ha comportat dos altes de col·lectiu desfavorit a temps parcial , amb contracte fix des de l’origen, per tal d’establir aquesta complicitat entre l’empresa i el lloc de treball. L’índex de permanència s’ha mantingut estable des de l’any 2008 ja que les noves incorporacions s’han vist compensades per l’augment d’antiguitat de la resta de treballadors. Els promotors viuen a la pròpia finca per tant hi ha un estalvi molt important de mobilitat i en la zona rural on es posa en funcionament donant un servei a les persones amb dificultat de desplaçament a zones urbanes. Per tal de poder compaginar la jornada laboral amb la situació familiar s’adapta l’horari, com la tasca a realitzar sempre que sigui possible , que pràcticament es sempre. El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l., ha establert el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”) per a establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents.

Participació de les persones treballadores

El caràcter familiar de l’empresa propicia d’entrada un entorn molt horitzontal tant de tasques com de presa de decisions. Això dona l’oportunitat de establir mecanismes molt directes de participació democràtica que en futures ampliacions de la plantilla poden ser la base d’un model més creatiu i no autoritari.

El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. té definit el sistema i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa amb relació amb les àrees en què es veu relacionat, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”). Un cop la setmana ,l’últim dia laborable(divendres),es fa una reunió per part de l’organització, per fer balanç de les diferents activitats, nous projectes i valoracions dels clients, productors.

(21.5) Índex de permanència del personal a

l'empresa

0

2

4

2008 2009

Índex permanència

21

Actualment les persones treballadores de l’empresa , representen el 50 % de titularitat de la mateixa. Així com les persones que participen en els processos de consulta arriba al 80%.

Igualtat d’oportunitats

En l’empresa el 20% del total de treballadors són homes i el 80% dones. Un 50% dels llocs de responsabilitats estan ocupats per dones. Sempre que es pugui tenen preferència els sectors més desfavorits. Del total de contractes de l’empresa a col·lectius desfavorits representa un 60 % Es busca un perfil de treballador que coincideixi amb el caràcter entregat i participatiu de l’empresa.

Formació de les persones treballadores El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. disposa del procediment SAVB-PR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de la qualitat i preventiva amb la fi de que desenvolupi les seves

(22.2) % de persones treballadores que

participen en processos de consulta.

80%

20%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Persones participen Persones no participen

% d'homes i dones a la plantilla / % llocs de

responsabilitat ocupats per dones

20%

25%

80%75%

50% 50%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2008 2009

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Homes

Dones

Llocs de responsabilitat ocupats per dones

22

habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació es centrarà específicament al seu lloc de treball o funció, adaptada a l’evolució del seu lloc de treball i repetir-se periòdicament, quan fos necessari. L’Empresa realitzà una reunió formativa a tots els treballadors per tal de poder sentir-se implicats en el procés aportant si s’escau suggeriments. Els treballadors realitzaran la formació obligatòria per llei. A més es programa una sèrie de cursets i demostracions de tots tipus relacionats amb l’empresa per ampliar la formació del treballador. Els treballadors tenen a vigència els títols de manipuladors d’aliments assistint a diversos cursos de formació adaptats a l’empresa. Es posseeixen els títols de:

Tècnic mig en riscos laborals Tècnic en aplicació de productes fitosanitaris Tècnic especialista en explotacions agropecuaries Tècnic especialista en obres i construcció Tècnic administratiu.

El total dels diners destinats a formació , dividit per la massa salarial surt un 8,33 % En la formació estan inclosos:cursos de formació específics, prevenció de riscos laborals.

Col·laborar amb la comunitat

L’empresa col·labora amb la vida associativa del municipi i la comarca donant l’ajut professional per complementar activitats així com la participació activa del personal. Les col·laboracions son ben diverses , econòmicament, amb espècie, que van des de Càrites, iniciatives culturals com associació de veïns, pessebre vivent, aplecs,futbol i altres activitats esportives. Els components de l’empresa fa molts anys que participen, o han participat, activament de totes les associacions culturals i esportives del municipi formant part de la junta o col·laborant en les diverses activitats que s’organitzen.

Cooperar interempresarialment

L’Empresa s’integra en el gremi del sector amb noves activitats en varies associacions amb la intenció de crear una xarxa d’informació.. com a fruit d’una d’elles s’ha elaborat una guia de productors artesans de la Vall d’en Bas.

23

Participació en fòrums de debat, xerrades tècniques, del sector. S’està contactant amb empreses turístiques per derivar clients interessats en altres serveis. La informació serà mitjançant plans de la zona, tríptics, fotografies ... a disposició dels clients de l’agrobotiga i també mitjançant la plana web es dóna a conèixer els paisatges, cultura i productes de la Vall.. Integració en la proposta cultural i pedagògica de la Vall com a exemple d’activitat econòmica territorialment sostenible. Actualment hi ha diversos contractes amb productors per tal d’adquirir la matèria primera per la elaboració dels nostres plats, consolidant el tracte. També existeixen diversos contactes amb altres empreses del sector per tal de complimentar serveis i engegar nous projectes comuns.

Satisfer el col·lectiu client

La satisfacció del client és un element prioritari per Serrat Agrocuina Vall Bas, S.l.l.. Dintre les normes de l’empresa està inclòs la traçabilitat del producte que ens assegura d’on prové, tot el procés de manipulació que ha sofert. En projecte, la possibilitat de consulta dels clients el referent al producte mitjançant plana web. En l’etiqueta s’inclourà tot el que pertany al producte, caducitat, pes, lot etc. Els contractes amb els clients es fan verbals o per escrit complint els compromisos i confidencialitats. Es posa a disposició uns documents de reclamació per poder manifestar opinions, queixes ó suggeriments. Es té molta cura en la conservació i manipulació del producte . També s’intenta conscienciar al client de la seva manipulació tot plegat fa que pràcticament no tinguem devolucions. La fidelització dels clients és alta, d’un 94% i la devolució és un tant per cent molt baix molt per sota del 1% .

Proporció anual de clients

fidelitzats/Devolucions per manca de

qualitat

93% 94%

0% 0%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2008 2009

Clients fidelitzats Devolucions

24

Seleccionar les empreses proveïdores

Partim d’una economia local força equilibrada entre els tres sectors productius, però que pateix del retrocés general del sector primari. Pensem que la nostra proposta pot ajudar a recuperar aquest tradicional equilibri. En la zona d’implantació (Joanetes) no existeix cap agrobotiga ni lloc de venda directa de productes precuinats per emportar. Com dèiem el sector primari a la nostra Vall ha disminuït. Intentarem amb la nostra empresa, potenciar els productes de la Vall incentivant a què s’han facin més i sobretot que siguin ecològics amb menys productes químics, potenciant i donant sortida a l’agricultura de la nostra zona donant a conèixer una part molt important de la nostre cultura. Es tenen en compte totes les empreses i locals que ofereixen una oferta similar o puguin significar un complement. Totes aquelles que estiguin en línia amb la filosofia de la nostra empresa. S’ofereix informació de les mateixes en el nostre establiment. En quan els proveïdors, es segueix el mateix procés de recerca per tal d’optimitzar costos i fer prevaldre la política de qualitat sempre que sigui possible local.

Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi SGI i adoptar mesures per a reduir qualsevol conseqüència que se’n derivin d’elles. També es disposa del procediments per garantir el correcte control dels registres (SAVB-PR-P-P0) i per a la realització d’auditories del propi Sistema de Gestió Integral. Així mateix. el Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l., en l’apartat de “revisió i acció correctora, medició, anàlisi i millora” es detalla la realització de forma efectiva el control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”).

La empresa intenta que el grau de dependència, si existeix, sigui comú, es a dir que existeixi la comunicació entre el proveïdor i l’empresa , i que els proveïdors siguin dintre el possible majoritàriament locals. El termini mig de pagament de la mercaderia és de 30 dies.

25

El percentatge d’empreses proveïdores de productes locals, prenent com a referència la Garrotxa és d’un 57%. La resta el 43% son molt properes ja que pertanyen al Pla de l’Estany , Osona, Empordà i Gironès. Pel que fa a les empreses proveïdores de serveis, un 53% són locals, concretament d’Olot i de la Vall d’en Bas.

% Empreses proveïdores de

productes locals

43%

57%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Empreses locals Empreses no locals

% Empreses proveïdores serveis

locals

53%

47%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Empreses locals Empreses no locals

26

2.4 Compromisos de millora

Com a resultat de l’anàlisi que Serrat Agrocuina Vall Bas s.l.l. ha efectuat, ens fixem els següents compromisos de millora, ja que entenem que les organitzacions han de buscar una millora contínua:

Vector econòmic:

- Establir un sistema de càlcul de costos de cada producte - Possibilitat de consulta per part dels clients de les característiques del lot

del diferents productes mitjançant plana web

- Especificar a traves d’expedicions els diferents clients per determinar exactament els marges client/producte.

Vector ambiental:

- Substituir les aixetes per difusors a més pressió en el sistema de neteja - Adequar tasques de treball a la triple tarifa elèctrica

- Estudiar l’aplicació d’energia solar

- Recipients d’us diari rentables i reutilitzables

Vector social:

- Definir una sistemàtica d’avaluació de la satisfacció del col·lectiu client - Elaborar un pla de mobilitat mitjançant comunicació periòdica

27

Annex 1. Política de l’empresa L’organització Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., liderada per Gerència, assumeix el compromís de: • Implicar a tot el personal de l’empresa i també als nostres clients per tal d’anar

millorant el Sistema de Gestió Integrada. • Complir amb les obligacions i responsabilitats envers als nostres clients en quant

a la fabricació de productes segurs i que compleixin les normatives legals. • Assegurar la implantació de les Normes de Seguretat en la Manipulació

d’aliments expressades en el Codi de Bones Pràctiques a tots els nivells de l’organització, implicant també a tot el personal extern .

• Determinar, procurar i mantenir una infrastructura i un entorn de treball

necessaris per aconseguir la conformitat amb les exigències del producte. • Desenvolupar activitats formatives i de sensibilització per tal que tot el personal

de l’organització, conegui, participi i apliqui el Sistema de Gestió Integrat i que alhora permetin la millora en el desenvolupament de les seves tasques.

• Treballar per aconseguir la comprensió de les necessitats dels clients, el

compliment dels seus requeriments i la seva satisfacció, augmentant aquesta reduint les causes dels retorns.

• Intentar arribar a establir relacions amb clients que demandin productes d’alta

qualitat i d’elaboració artesana, per assolir l’objectiu fonamental de d’incrementar gradualment les vendes dels nostres productes.

• Assegurar que les empreses subcontractades que treballen dins les instal·lacions

de l’organització apliquen unes normes de protecció equivalents a les nostres pròpies.

• Seguir desenvolupant un sistema eficaç de Prevenció de Riscos Laborals. • Treballar per tal de minimitzar els efectes ambientals que de les nostres activitats

es deriven a fi efecte de prevenir la contaminació. • Treballar per a conservar els recursos naturals, mitjançant l’estalvi d’energia i

aigua sempre que sigui econòmicament viable.

28

Annex 2. Sistema Integrat de Gestió

Sistema integrat de gestió

Sig Qualitat

Medi ambient Prevenció de riscos laborals

SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L.

INDEX 1. OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA

2. PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA 3. TERMES I DEFINICIONS 4 REQUISITS DEL SISTEMA

4.1 REQUISITS GENERALS 4.2 POLÍTICA 4.3 PLANIFICACIÓ

4.3.1 ASPECTES MEDIAMBIENTALS 4.3.2 PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I

CONTROL DE RISCOS 4.3.3 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS 4.3.4 OBJECTIUS I PROGRAMES 4.3.5 PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL

4.4 IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT 4.4.1 ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS 4.4.2 FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA 4.4.3 CONSULTA I COMUNICACIÓ 4.4.4 DOCUMENTACIÓ 4.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ 4.4.6 CONTROL OPERACIONAL 4.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES

4.5 REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA 4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA 4.5.2 ACCIDENTS, INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS

CORRECTORES I ACCIONS PREVENTIVES 4.5.3 CONTROL DELS REGISTRES 4.5.4 AUDITORIA DEL SIG

4.6 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ

29

1. OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA El present manual té per objecte concretar els requisits que formen part del Sistema Integrat de Gestió, d’ara endavant SIG, de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. , d’ara endavant SAVB, en conformitat a les especificacions de la Norma OHSAS 18001:2007, ISO 9001:2000 i ISO 14001:2004. Tots els punts que formen part d’aquest manual són d’obligat compliment per a tot el personal de SAVB, en la mesura que els correspon. L’àmbit d’aplicació dels sistema mediambiental inclou tots els processos realitzats per SAVB que tenen relació amb la gestió i preservació del medi ambient. L’àmbit d’aplicació del sistema de prevenció de riscos laborals – d’ara endavant SPRL– inclou tots els processos realitzats peR SAVB que tenen relació amb la gestió de la prevenció de riscos laborals. EL SIG Inclou les instal·lacions ubicades al casa serrat, s/n de joanetes. 2. PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA Aquest Manual ha estat redactat amb la fi de satisfer tant els requisits dels nostres treballadors com als requisits dels reglaments aplicables. A fi d’assolir aquests objectius, ens basem en tot el que es descriu a la norma ohsas 18002:2000 en tema de prl, a la 14001:2004 en tema de qualitat i a la 9001:2000 pel que fa al mediambient. 3. TERMES I DEFINICIONS Aquest punt, s’ha considerat interessant que cada Procediment del Sistema exposi els termes i definicions que són necessaris definir per a la correcta comprensió i implantació. 4. REQUISITS DELS SISTEMA

4.1 REQUISITS GENERALS Amb l’objectiu de definir, redactar, implementar, aprovar i mantenir al dia el Sistema Integrat de Gestió, SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. es compromet a: Identificar els processos necessaris pel Sistema Integrat de Gestió i la seva

aplicació. Determinar la interacció i seqüència d’aquests processos. Determinar els criteris i mètodes necessaris perquè l’operació i el control dels

processos del sistema. Assegurar la disponibilitat de recursos necessaris per gestionar els processos del

sistema. Efectuar un seguiment, mesura i anàlisi dels processos. Iniciar les accions correctives necessàries per obtenir els resultats planificats i la

millora continua dels processos.

4.2 POLÍTICA

La Direcció de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. elabora, revisa i aprova una

30

Política integrada dels sistemes de gestió de la qualitat, el medi ambient, la prevenció de riscos laborals i la seguretat de la informació tal i com defineix el procediment SAVB-PR-P-P1 (“Política de l’empresa”).

4.3 PLANIFICACIÓ

4.3.1 ASPECTES MEDIAMBIENTALS SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P2 (“Avaluació Mediambiental”), la metodologia per a la identificar els aspectes mediambientals de les seves activitats, productes i serveis, a fi d’assegurar el compliment dels requisits legals vinculats a les mateixes, establir mesures que potenciïn la prevenció de la contaminació i contribueixin a la millora continua.

4.3.2 PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I CONTROL

DELS RISCOS

SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P3 (“Avaluació de Riscos”), la metodologia per a la identificació i estimació de la magnitud d’aquells riscos que no s’hagin pogut evitar, obtenint la informació necessària per a permetre estar en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que s’han d’adoptar, per a garantir la seguretat i la protecció dels treballadors.

4.3.3 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS

El procediment SAVB-PR-P-P7 (“Identificació i registre dels requisits legislatius i altres requisits”), estableix la forma d’identificar i registrar tots els requisits legislatius i altres requisits aplicables a SAVB en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals. L’empresa comunica al personal i a les parts interessades aquests requisits legals que es troben a l’apartat de Referències de cada procediment.

4.3.4 OBJECTIUS I PROGRAMES

La redacció, aprovació i seguiment dels objectius en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals de SAVB es fixen segons estableix al procediment SAVB-PR-P-P8(“Objectius i Programes del SIG”). 4.3.5 PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL

La Direcció de SAVB planifica, documenta i gestiona totes les activitats de l’empresa amb l’objecte de garantir la correcta aplicació de la gestió mediambiental així com el d’eliminar o controlar i reduir els riscos que l’avaluació, la investigació d’accidents, propostes preventives i actuacions derivades de l’autoritat laboral hagin deixat de manifest, segon es defineix al procediment SAVB-PR-P-P9 (“Planificació i Programació”).

4.4 IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT

4.4.1 ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS

SAVB defineix i documenta la responsabilitat, autoritat i la interrelació del personal que executen activitats que influeixen a la qualitat i el medi ambient, segons recull el procediment SAVB-PR-P-P10 (“Organització i responsabilitats”).

31

Tanmateix, amb aquest mateix procediment es pretén garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. A aquests efectes, dins el marc de les seves responsabilitats, SAVB realitza la prevenció dels riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa. La prevenció dels riscos laborals es troba integrada al Sistema Integrat de Gestió de l’empresa, tant al conjunt de les seves activitats com a tots les nivells jeràrquics d’aquesta, a través de la implantació i aplicació d’un Pla de prevenció dels riscos laborals. 4.4.2 FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA

SAVB disposa del procediment SAVB-PR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de la qualitat i preventiva amb la fi de que desenvolupi les seves habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació es centrarà específicament al seu lloc de treball o funció, adaptada a l’evolució del seu lloc de treball i repetir-se periòdicament, quan fos necessari. 4.4.3 CONSULTA I COMUNICACIÓ

SAVB té definit el sistema i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa amb relació amb les àrees en què es veu relacionat, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”).

4.4.4 DOCUMENTACIÓ

El suport documental del SIG es realitza en format paper, suport informàtic i a través de la xarxa informàtica de l’empresa, amb la finalitat de redactar d’una forma clara, resumida i senzilla com actuar sobre la gestió de la qualitat, el medi ambient i la prl, i actuar així com s’ha descrit al SIG. 4.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ

La documentació del sistema de gestió de prevenció dels riscos laborals de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (“Documentació del S.G.P.R.L.”), al qual s’estableix el seu control per a què tota la documentació pugui ser localitzada i disponible a tots els punts on el seu funcionament sigui essencial, així com revisada periòdicament incloent-t’hi la deguda retirada de les versions obsoletes evitant un mal ús. 4.4.6 CONTROL OPERACIONAL

SAVB té definits i posats al dia procediments, que permeten assegurar i controlar les activitats essencials del sistema, permetent fer un seguiment i comprovació del seu compliment. La relació dels procediments esmentats és la següent: 4.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES

SAVB té establert al procediment SAVB-PR-P-P4.6 (“Actuació davant emergències”) el procés d’elaboració i implantació del Pla d’Emergència on es contemplen les actuacions a seguir davant determinades situacions d’emergència. Al procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”), s’estableix el sistema per a la situació davant als accidents de treball.

32

4.5 REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA

4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA

SAVB realitza de forma efectiva el control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). 4.5.2 INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS CORRECTORES I ACCIONS

PREVENTIVES SAVB ha establert el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”) per a establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents. Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi SGI i adoptar mesures per a reduir qualsevol conseqüència que se’n derivin d’elles. 4.5.3 CONTROL DELS REGISTRES La gestió dels registres de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (Documentació del S.G.I.) al qual s’estableix la seva estructura (codificació, forma) i arxiu.

4.5.4 AUDITORIA DEL SIG

SAVB aplica un programa d’auditories internes (auditories internes i externes) programades de forma periòdica, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). 4.5.5 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ La gerència de SAVB assumeix el compromís de l’inici i la realització de la revisió periòdica del S.I.G., avaluant el seu grau d’eficàcia, el qual té per objecte establir la millora contínua, amb l’objectiu de millorar la gestió en matèria de P.R.L. de l’empresa segons s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P6 (“Millora contínua, Revisió i Auditories Legals del SIG”).

33

Annex 3. Sistema de traçabilitat

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les recepcions de matèria fresca i matèria auxiliar a l’empresa, obtenint informació de la planta en temps real i permetent minimitzar els errors humans. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa. Totes les recepcions s’identifiquen mitjançant codi de barres per facilitar el control de traçabilitat.

El mòdul de recepció permet obtenir directament o mitjançant un enllaç automàtic al sistema comercial les comandes de compra previstes de recepcionar. Un cop es disposa de les comandes, el programa permet interactuar amb l’operari d’una manera molt simple i eficaç, la recepció i descàrrega de cada camió. El programa controla la utilització de les diferents balances del moll de descàrrega ( empotrades, fixes, ... ) per a registrar el pes de cada una de les unitats de descàrrega ( palets, gàbies, caixes, banyeres, ... ), i permet el càlcul de les tares simples, dobles i triples per a cada unitat.

34

Pesatge de Matèria Primera

El programa permet la gestió de recepcions múltiples de comandes, de manera que es pot recepcionar una mateixa comanda en dies diferents, i es gestionen els albarans de descàrrega automàticament. El programa contempla la impressió d’etiquetes de traçabilitat per a la matèria primera, amb la facilitat de poder configuració visualment el format de les etiquetes que es volen imprimir.

El programa permet la gestió automàtica de devolucions de matèria primera, amb la corresponent assignació de motius de devolució. Les devolucions es poden imputar directament en les comandes de recepció. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa.

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les partides d’elaboració de plats cuinats, obtenint informació de la planta en temps real i permetent calcular productivitats i rendiments per a cada uns dels processos. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa

Al inicial els processos d’elaboració de plats cuinats, el programa demana la lectura dels codis de barres de les matèries primeres ( totes etiquetades a les entrades ) i registra tots els articles/lots que intervenen en cada plat.

35

Durant l’elaboració, es poden obtenir tant articles finals com semielaborats ( articles que s’utilitzaran més endavant en altres plats). Els plats finalitzats s’etiqueten amb codi de barres EAN128 per el control de traçabilitat. La identificació inclou : Article, Data Caducitat, Lot Per als articles de pes variable ( articles on el preu depèn del pes ) el programa permet el pesatge del producte i la identificació inclou el pes. El control de lots es realitza per article/dia.

Els productes entremitjos que s’utilitzen per a la elaboració posterior de productes, s’identifiquen i entren a càmera, de manera que en l’elaboració posterior actuaran com a matèria primera semielaborada. Al utilitzarlos de nou, l’operari ha de llegir el codi de barres ( al igual que es fa ja amb les matèries primeres ).

Els articles disponibles en grans quantitats i de llarga duració ( sal, espècies, … ) es gestionen en lots automàtics. Al realitzar una compra de sal, el programa dona d’alta en

estoc l’article i l’operari indica quin és el lot actual d’aquest producte. Mentre no hi hagi un canvi de lot, el programa va consumint del lot actual de forma automàtica ( per no haver d’indicar el mateix lot a cada moment ). Quan s’acaba el producte ( s’acaba el lot de sal ), s’activa automàticament el següent lot.

El mòdul d’expedicions de Delsys permet la gestió Total de la sala d’expedicions de la seva empresa. Des de la recepció de comandes de venta, fins a la complexa configuració de les condicions particulars d’etiquetatge. Permetent a la seva empresa la funcionalitat necessària per a poderse adaptar autònomament a totes les condicions d’etiquetatge dels seus clients. El control de l’expedició permet registrar tota la informació de traçabilitat per poder conèixer automàticament la distribució de lots a clients.

El programa d’expedicions permet l’enllaç amb el sistema comercial de l’empresa per a la recepció automàtica de les comandes de venta de la seva empresa. Un cop obtingudes les comandes, el programa permet la gestió de la complementació per part de l’operari, d’una manera molt fàcil i intuïtiva, per facilitat el treball als operaris. El programa permet fer les previsions de producte a servir en funció de les comandes de venta, per tal d’optimitzar el treball dels operaris. El programa controla el pesatge i l’etiquetatge de cada una de les peces i/o caixes, capturant el pes de la balança automàticament. El programa permet diferents punts de treball en paral·lel, de manera que pot tenir dues o més línies de servei i pesatge de comandes funcionant al mateix temps. Cada punt de pesatge pot servir una línia de comanda i es pot compartir una mateixa comanda antre diferents punts de pesatge al mateix temps. El programa permet interrompre el servei d’una comanda, i reemprendre’l més endavant al mateix punt on s’havia deixat. Un cop finalitzades les comandes, el programa s’enllaça amb el sistema comercial de l’empresa i retorna les unitats i quilos realment servits, eliminant d’aquesta manera la necessitat de papers dins d’expedicions.

36

El programa d’expedicions permet la configuració de les dades d’etiquetatge d’una manera simple. Es disposen de múltiples nivells d’informació de manera que no és necessària la duplicació de codis d’articles o de clients per a poder complir amb unes condicions especials d’etiquetatge. El programa permet configurar tots els paràmetres de pesatge i etiquetatge a nivell de : Article Article / País Client Client / Enviament Client / Enviament / Article Família d’articles Família d’articles / País Per a cada nivell, el programa permet especificar condicions particulars i úniques.

Manteniment de les dades d’Article

El programa d’Expedicions incorpora un programa per el disseny gràfic dels formats d’impressió. La avantatge del nostre sistema és que un sol format d’etiqueta és vàlid per els diferents models d’etiquetadora suportats, i el sistema de variables dinàmiques de dades permet tenir un sol format d’etiqueta per múltiples articles i clients, de manera que el manteniment es redueix sensiblement.

- Permet el pesatge peça a peça o caixa a caixa - Controla la impressió d’etiquetes de totals automàticment ( caixes, palets, totals)

37

- Diferents formats d’impressió en funció del tipus de pesatge ( formats diferents per la peça, la caixa, el palet i el total )

- Diferents configuracions de codis de barres en funció del tipus de pesatge ( diferents per peça, caixa, palet, total )

- Permet a l’usuari la configuració dels diferents formats de codis de barres ( EAN13, DUN14,EAN128…)

- Estàndards de codificació : EAN, GEDCOD, SAN - Control automàtic d’interval de pesos per classificacions - Permet la utilització d’una etiquetadora per a tots els tipus de pesatge, o

etiquetadores diferents per a cada un dels tipus p.e.: Etiquetadora 1 : Peça Etiquetadora 2 : Caixa Etiquetadora 3 : Palet, Total

- Connexió automàtica amb diferents models d’etiquetadores del mercat - Disseny gràfic dels formats d’etiquetes per part de l’usuari - Disseny de format d’etiqueta únic, independentment de la marca I model de les

etiquetadores. - Connexió automàtica amb diferents marques i models de balances del mercat.

(última novetat : enllaç automàtic amb etiquetadores bizerba ) - Gestió d’Ingredients i Idiomes

38

Annex 4. Taules d’indicadors

TAULA D’INDICADORS DEL CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE

PÀGINA INDICADORS CGS

1. Aspectes Generals de l’Organització

1 1.1 Declaració de la direcció

3 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

2 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

2 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

4 1.5 Organigrama de l’organització

1.6 Localització de l’organització

4 1.7 Nombre de països on opera l’organització

5 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

5 1.9 Mercats on opera l’organització

5 1.10 Dimensions de l’organització

5 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

5 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

5 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

6 1.14 Període cobert per la memòria

6 1.15 Any de la memòria més recent

6 1.16 Cicle de presentació de la memòria

6 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

6 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

6 1.19 Abast i cobertura de la memòria

6 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

6 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

6 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

6 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

38 1.24 Taules d’indicadors

6 1.25 Verificació de la memòria

6 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres

6 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

2. Ús de recursos locals

7 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

7 2.2 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

- 2.3 Compres realitzades al territori / total de compres

- 2.4 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

- 2.5 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

- 2.6 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats

- 2.7 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes

- 2.8 % treballadors residents al territori / total de la plantilla

39

PÀGINA INDICADORS CGS

3. Gestió Empresarial

7 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

7 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

7 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

- 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització

- 3.5 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat

7 3.6 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien

4. Sistemes de Gestió

8 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

8 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes

5. Màrqueting Responsable

- 5.1 Existència d’una persona o departament responsable dels continguts de la informació sobre productes o serveis

8 5.2 Realització d'accions per promoure l'ús responsable i segur dels productes

6. Noves Tecnologies de la Informació

9 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa

9 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla

7. Innovació 11 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

12 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat

8. Política Ambiental 13 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

9. Gestió de l’Aigua 13 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

13 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

10. Residus

- 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

16 10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats

- 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

16 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

11. Contaminació acústica - 11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei

- 11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït

12. Contaminació lumínica

- 12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos

- 12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior

13. Gestió de l’energia

14 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

15 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

14. Contaminació del Sòl

16 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl

16 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos

- 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

15. Contaminació de l’aire

- 15.1 Quilograms de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

- 15.2 Quilograms de cada tipus de gas / unitat de producció

16 15.3 Iniciatives per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les reduccions assolides

16. Integració ambiental dels treballadors

- 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

- 16.2 Compliment dels valors límits ambientals d'exposició del personal laboral

17. Innovació ambiental -

17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

- 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions

18. Integració de l’entorn 17 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

17 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

19. Conservació de l’entorn

- 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements arquitectònics tradicionals de la seva propietat

- 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals

40

PÀGINA INDICADORS CGS

20. Grups d’Interès

18 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

18 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

18 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

21. Condicions sociolaborals dels /les

treballadors/es

19 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

- 21.2 % de personal amb contracte parcial / total plantilla

19 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

19 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

20 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

- 21.6 Índex d'absentisme laboral

- 21.7 Nivell de satisfacció a la feina

- 21.8 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

- 21.9 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

- 21.10 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball

- 21.11 Acords per cobertura sanitària i plans de jubilació

- 21.12 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

- 21.13 Índex de baixes laborals

20 21.14 Existència de mesures de conciliació de la vida laboral i personal

22. Participació de les persones treballadores

20 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

- 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

20 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

21 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

- 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

23. Igualtat d’Oportunitats

- 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

21 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

- 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

- 23.4 Existència de contractes amb empreses d'inserció laboral

21 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

21 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

24. Formació de les persones treballadores

22 24.1 Inversió destinada a la formació laboral

- 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

- 24.3 Existència d'una metodologia d'avaluació de la formació

- 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

21 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

- 24.6 Llocs coberts per promoció interna

- 24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al llarg de la vida.

41

PÀGINA INDICADORS CGS

25. Comunitat

22 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

9 25.2 Adaptació a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització

- 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

22 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

- 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

- 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació

- 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

22 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

22, 23 25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori

26. Cooperació interempresarial

- 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització

- 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització

22 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic als quals pertany l'organització

- 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic del territori als quals pertany l'organització

23 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

- 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

- 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

- 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

27. Satisfacció col·lectiu client

- 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client

23 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

- 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

- 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

23 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

23 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats

- 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

- 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts

- 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

28. Empreses proveïdores

23 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

23 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

23 28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores

- 28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores

24 28.5 % d'empreses proveïdores locals / total d'empreses proveïdores

23 28.6 % de dependència d’empreses proveïdores

29. Competència - 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat

- 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

42

TAULA D’INDICADORS TERRITORIALS

Pàgina Indicadors CGS

1. Economia autòctona - 1.6 Localització de l'organització

7 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori /total compres

realitzades

7 2.2 Serveis professionals contractats al territori/total serveis contractats

- 2.3 Materials oficina/consumibles informàtics/total de material d'oficina comprat

- 2.4 Transports utilitzats sobre la base del territori/total transports utilitzats

- 2.5 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori/total

inversions realitzades

- 2.6 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització /

total de productes distribuïts i comercialitzats

- 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla

24 28.5 % d'empreses proveïdores locals/total d'empreses proveïdores

2. Innovació 11 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

12 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat

3.Intercooperació - 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització

- 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic del territori als quals pertany

l'organització

- 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

- 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

4. Valorització i preservació del paisatge

13 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius

de l'activitat

17 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

17 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

- 19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements

arquitectònics tradicionals de la seva propietat

- 19.2 Nombre de col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals

5. Cohesió social i qualitat de vida

19 21.1 % de personal amb contracte fix

19 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

19 21.4 Existència d'igualtat salarial dona/home per a una mateixa categoria

professional

20 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

- 21.7 Nivell de satisfacció a la feina

20 21.1

4 Existència de mesures de conciliació de la vida laboral i personal

- 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

21 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits/total

de contractacions

- 23.4 Existència de contractes amb empreses d'inserció laboral

21 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

21 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones/total de llocs de

responsabilitat

22 24.1 Inversió destinada a la formació laboral

- 24.2 % de personal format en el darrer any

21 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

6. Foment de la identitat

sociocultural

22 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de

polítiques i objectius

9 25.2 Adaptació a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s'ubica

l'organització

22 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / beneficis

- 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del

territori/ l'horari laboral

- 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

22 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al

territori

22, 23 25.9 Proporcionar informació als Grups d'Interès sobre els valors identitaris del

territori

43

TAULA D’INDICADORS D’EQUIVALÈNCIA ENTRE EL CODI DE GESTIÓ SOSTENIBLE I EL GRI

INDICADORS GRI

PÀGINA INDICADORS CGS

1. Estratègia i anàlisi

1.1 1 1.1 Declaració de la direcció

1.2 3 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

2. Perfil de l’organització

2.1 2 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

2.2 2 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

2.3 4 1.5 Organigrama de l’organització

2.4 - 1.6 Localització de l’organització

2.5 4 1.7 Nombre de països on opera l’organització

2.6 5 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

2.7 5 1.9 Mercats on opera l’organització

2.8 5 1.10 Dimensions de l’organització

2.9 5 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

2.10 5 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

3. Paràmetres de la memòria

3.1 6 1.14 Període cobert per la memòria

3.2 6 1.15 Any de la memòria més recent

3.3 6 1.16 Cicle de presentació de la memòria

3.4 6 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

3.5 6 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

3.6 6 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.7 6 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

3.8 6 1.19 Abast i cobertura de la memòria

3.9 6 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

3.10 6 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

3.11 6 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

3.12 38 1.24 Taules d’indicadors

3.13 6 1.25 Verificació de la memòria

4.Govern, compromisos

i participació dels grups d’interès

4.1 4 1.5 Organigrama de l’organització

4.2 4 1.5 Organigrama de l’organització

4.3 4 1.5 Organigrama de l’organització

4.4

20 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

- 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

4.5

21 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

- 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

4.6 6 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empresa

4.7 6

1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

4.8

7 3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

7 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

4.9 7 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

44

- 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin

estratègicament l'organització

4.10

7 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

- 3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització

4.11

8 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

8 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes

23 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

4.12

- 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals

22 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

23 26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació

interempresarials

- 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

- 26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

- 26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

4.13 -

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització

26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització

4.14 18 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.15 18 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

4.16 18 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

4.17

18 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

- 21.7 Nivell de satisfacció a la feina

- 21.8 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

- 27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

Indicadors econòmics

EC1

5 1.10 Dimensions de l’organització

7 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

- 2.3 Compres realitzades al territori / total de compres

- 2.4 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

- 2.5 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

- 21.12 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

EC2 -

EC3 - 21.11 Acords per cobertura sanitària i plans de jubilació

EC4 -

EC5 -

EC6

7 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

24 28.5 % d'empreses proveïdores locals / total d'empreses proveïdores

EC7

7 2.2 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

- 23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

21 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

EC8

- 25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

22 25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

- 25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

45

- 25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a

col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació

- 25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

22 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

EC9 -

Indicadors ambientals

EN1 16 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

EN2 16 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

EN3 14 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN4 14 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

EN5 15 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

EN6 15 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

EN7 15 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

EN8 13 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN9 13 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

EN10 13 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

EN11 17 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

EN12 13 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

EN13 - 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals

EN14

16 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl

16 14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos

- 14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

EN14 17 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

EN15 -

EN16 - 15.2 Quilograms de cada tipus de gas / unitat de producció

EN17 - 15.2 Quilograms de cada tipus de gas / unitat de producció

EN18 16 15.3 Iniciatives per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les reduccions assolides

EN19 - 15.1 Quilograms de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

EN20 - 15.2 Quilograms de cada tipus de gas / unitat de producció

EN21 -

EN22 - 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

- 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

EN23 -

EN24 - 10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

EN25 13 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

EN26 - 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

EN27 -

EN28 5 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

EN29 13 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

EN30 - 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions Indicadors socials: pràctiques laborals

i ètica del treball

LA1

- 2.7 % Treballadors residents al territori / total de la plantilla

19 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

- 21.2 % de personal amb contracte parcial / total plantilla

- 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

LA2 20 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

11 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

LA3

- 21.11 Acords per cobertura sanitària i plans de jubilació

- 22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

LA4 -

46

LA5

- 22.2 % de persones treballadores que participen en processos

de consulta i recollida d'idees

20 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

LA6 -

LA7

- 21.6 Índex d'absentisme laboral

- 21.9 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

- 21.13 Índex de baixes laborals

LA8 - 16.2 Compliment dels valors límits ambientals d'exposició del personal laboral

LA9 -

LA10

- 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

- 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

21 24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

LA11 -

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

- 24.6 Llocs coberts per promoció interna

LA12 - 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

- 24.3 Existència d'una metodologia d'avaluació de la formació

LA13 19 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

21 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

21 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

LA14 19 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

Indicadors socials: drets humans

HR1 -

HR2 -

HR3 - 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

HR4 -

HR5 -

HR6 -

HR7 -

HR8 - 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

HR9 -

Indicadors socials: Societat

SO1

22 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

23 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

SO2 -

SO3 - 24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

SO4 -

SO5

- 26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització

- 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització

22 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic als quals pertany l'organització

- 26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic del territori als quals pertany l'organització

SO6 -

SO7

- 29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat

- 29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

SO8 5 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

Indicadors socials: responsabilitat sobre

productes

PR1 -

PR2 23 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats

47

PR3 - 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i

serveis oferts

PR4 - 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

PR5 23

27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

23 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

PR6

- 5.1 Existència d'una persona o departament responsable dels continguts de la informació sobre productes o serveis

8 5.2 Realització d'accions per promoure l'ús responsable i segur dels productes

PR7 -

PR8 - 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client

PR9

- 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

- 27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

TAULA DE VERIFICACIÓ DEL NIVELL ASSOLIT D’APLICACIÓ DE LA GUIA G3 DEL GRI

Versió 2002

C C+ B B+ A A+

Auto declarat

Revisat per

tercers

Revisat per GRI