BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL de CAMBRILS

LLIBRE TAST Novel·les que ens parlen de la vinya i el vi

www.cambrils.cat/biblioteca

BALZER DE GARCÍA, Petra. Scala Dei. Barcelona: Styria, 2007 "el vino nos acompaña en todos nuestros caminos. El ser humano bebe vino en situación de alegría y en su amargura lo saborea, ante el éxito se alegra el corazón con vino y ahoga su desconsuelo en él. Un hombre bebe vino cuando está enamorado, y también cuando lo hiere su mujer. En él encuentra refugio si tiene la mala fortuna en sus negocios y con vino riega sus victorias. Ni siquiera la pobreza impide a la gente el beber vino; antes bien, trabaja con más ahínco para conceder un poco de color a su miseria mediante el caldo. Y debería haber uno para cada una de estas ocasiones y estados".

CAROL, Màrius. Un estiu a l’Empordà. Barcelona: Columna, 2014 “En obrir el volum de seixanta-quatre planes em va venir, enmig de l’olor del paper i de la tinta, les aromes d’aquells dies en què érem tremendament feliços. Com el perfum del pa amb vi i sucre, que era una llaminadura de temps humils però savis, que avui podria ser objecte d’una denúncia a comissaria per part d’algun ignorant que desconeix que el pa mullat amb vi és la magdalena de Proust de la nostra cultura, que els grecs ja en menjaven a l’hora d’esmorzar. De fet, el pa i el vi eren fins fa ben poc dos pilars fonamentals de la nostra civilització”.

GIRONELL, Martí. L’últim abat. Barcelona: Columna, 2012 “Va enfonsar el braç entre els sarments, aquelles branques llargues i primes que tenien els ceps. Va palpar el circell i va arrencar un pàmpol. Era una ufanosa fulla de vinya, i al damunt hi va estirar un brot que duia una munió de baies sucoses, els grans de raïm, de polpa dolça i pela groguenca...”

GORDON, Noah. La bodega/ El celler. Barcelona: Roca editorial, 2007

“... havia d’esperar que acabés el misteriós procés pel qual el suc del raïm es transformava en vi. Havia de fer unes quantes coses vitals perquè tot tirés endavant. Tot allò del most que no era suc (les pells, les llavors i les tiges) pujava a la superfície i es convertia en una capa que s’acabava assecant. Cada poques hores, en Josep drenava el líquid del fons de la tina i, amb l’ajut d’una escala, tornava a vessar el suc damunt dels sòlids que suraven. De tant en tant, enfonsava la capa amb un rasclet i remenava per barrejar-la amb el suc”.

MONSÓ, Imma. No se sap mai. Barcelona: Edicions 62, 1996 “Feia molta estona que la mirava sense veure-la, fins que de sobte m’hi vaig fixar: esvelta i tibada, coberta de pols, romania dreta sota un vell safareig inservible. Em va semblar plena, i aquest detall em cridà l’atenció; perquè, si era plena, el seu lloc era al celler, just a la sala contigua. Esbrinar-ho era ben fàcil. Però jo estava assegut. A més, estava de vacances. I, durant les vacances, em resistia en principi a qualsevol mena de tràfec, ni que fos tan petit com l’esforç que suposava desenganxar-me del fresc esglaó i caminar els tres metres que em separaven de l’objectiu”.

POU, Gisela. El silenci de les vinyes. Barcelona: Planeta, 2011 “Des de feia uns anys, un parell de caves del Penedès feien vi de gel, un vi dolç amb una gran concentració de sucre que s’inspirava en l’Eiswein o vi de gel alemany. Per fer l’Eiswein calia deixar sobremadurar el raïm al cep, i la verema es feia després de la primera glaçada. L’aigua de l’interior del gra, en congelar-se, augmentava de volum, la pellofa es trencava i l’aigua es perdia, i sense tanta aigua hi havia més concentració de sucres. Al Penedès no era habitual que hi hagués gelades, i els vins s’elaboraven congelant el raïm artificialment i fent una fermentació lenta a baixa temperatura”.

MOLINER, Empar. La col�laboradora. Barcelona: Columna, 2012

“Jo en vi no hi entenia, mai no m’havia cridat l’atenció, però ara, veient tota la cerimònia, tan senzilla i tan refistolada, tan lògica i tan... (ho sento, no trobo un adjectiu contrari a “lògica” que faci bonic), i sobretot després d’haver sentit el soroll del líquid caient a la copa, vaig pensar que devia ser un vi memorable, que segur que et transformava”.