468

25 d

e ge

ner

de

20

13

L’escola Vedruna anuncia que no enderrocarà la seu a curt termini

sumari

5POLÍTICA

À. Tomàs (EUiA): “CiU frena idees amb l’excusa dels diners”

14esPOrTs

El CEG celebra la seva assemblea amb nous reptes

ISSN - 1695-4793

el Pla General Metropolità des de l’any 1976, és un projecte que es durà a terme a llarg termini, tot i que els primers passos adminis-tratius ja es van donar el passat mes de març, quan el Districte va

Laia CoLL

arxiu

Arrenca un Any Espriu que s’oblida de Gràcia, on aquest tòtem de la literatura catalana va viure durant més de qua-ranta anys. Per compensar-ho, la Vila homenatjarà l’escriptor en el centenari del seu naixe-ment a través de la lectura i la interpretació de la seva obra en un acte el 27 de març.

Pàgina 12

Els teatres de Gràcia, amb Espriu

Les obres d’ampliació de l’edifi-ci de l’escola Vedruna encara no tenen data d’inici. Segons la di-recció de l’escola, l’enderroc de l’edifici per alinear-se al carrer Gran de Gràcia, tal com marca

aprovar un pla especial que con-templava l’eliminació de l’edifici històric i la pista poliesportiva, per fer un sol bloc de cinc plantes i dos nivells soterrats.

Pàgina 7

de Gràcia

2

25 de gener de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a independent@debarris.com. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Ja ha començat i, com deia aquesta setmana un dels màxims dirigents de les entitats de Gràcia, el passat ens ha atrapat: tard o d’hora, enguany o l’any que ve, assistirem a la trans-formació de la majoria d’actes de cultura popular. Foguerons reconvertits en graella, Sant Medir sense camions (a Sarrià ja passa) i Festa Major sense guarnits d’obra...i tot sobrepro-tegit amb assegurances al voltant de les quals les empreses del sector ja es freguen les mans. Ningú vol un Madrid Arena ni una cavalcada de Reis de Màlaga, i a Gràcia, al districte de la ciutat on tots els governs locals s’han omplert la boca de la densa iniciativa associacionista privada, els tècnics muni-cipals han entrat a sac -i amb un cert retard- per fer complir una llei d’espectacles de 2010 que posa al mateix nivell una calçotada que un concert en una discoteca. Fiscalitzadors abans que facilitadors, els homes dels despatxos s’han imagi-nat una Gràcia amb flames, morts i ferits com a resultat d’un

oblit, d’un error humà o d’una casualitat succeïda en una fes-ta qualsevol. I el Districte ha descarregat la responsabilitat, sobretot, en els organitzadors.I aquí arriba la trampa: com que a la majoria de districtes i a Barcelona els actes estan en

mans directes de l’Ajuntament de Barcelona, l’únic lloc on es munta la brega és a Gràcia, i no cal pensar, com han fet altres ajuntaments al territori, de canviar els plans d’autoprotecció en plans especials municipals i que sigui l’Ajuntament qui es posi al davant d’unes mesures de seguretat extremes que cal preveure. Sí, s’ha de preveure el pitjor.Però la cultura popular no és un acte en una discoteca, com sembla que vol equiparar la llei, que és per a tots la mateixa,

i els seus festers no són ex-perts legalistes ni tampoc són milionaris que dediquin els mil euros d’una subvenció anual a pagar una assegurança afe-gida. Els festers només tenen la il.lusió, les mans i les hores

de dedicació inacabables i gratuïtes que no demanen res a canvi. Només esperen trobar-se a l’altra banda de la taula no ja diners sinó una miqueta de siusplau i algú que s’hi posés al costat, no enfront. Aquests alguns dels despatxos, amb tot el respecte que mereix la feina administrativa i de previsió de riscos, haurien d’aplicar amb més mà esquerra el que diuen les lleis. Perquè les entitats són molt fortes, i també voten.

Ja es va veure aquest estiu durant el Cicle d’Actes de la Plaça Dones del 36, que s’havien hagut de reti-rar arbres perquè havien emmalaltit i/o havien mort. Fa un temps se’n feia ressò aquest mateix setmanari. En el Consell de Dones ja es va comentar i prendre nota per demanar la seva reposició. Cercant una mica d’optimisme al principi de l’hivern i amb la que està caient, la ment ha buscat alguna cosa revitalitzant de l’optimisme, i que millor que pensar en la propera primavera. Llavors, o un temps abans, quan s’hagin de reposar-los, potser aniria bé plantejar-se de plantar arbres resistents, de crei-xement ràpid i bonics, com els aurons i les acàcies gro-gues, que ja s’han plantat en d’altres indrets del Dis-tricte amb un bon resultat. També recordarem un tema que ja hem tractat també aquí, conjuntament amb la Mónica Cevedio: l’ampliació dels jocs infantils per a mai-nada una mica més grande-ta i que també reivindiquen pares i mares dels nens i nenes usuàries del parc. I ja aprofitant l’avinentesa, tornarem a demanar la col.

locació d’un punt d’informa-ció per publicitar els actes que es fan a la plaça i a la resta del barri.

esperant la primavera

Foc al carrer i als despatxosConxa Garcia

el dependentel dia després de reis un grup d’una vintena de neonazis va sortir de caça pel barri de sant Antoni i van acabar apalli-sant un noi. estaven tan orgullosos de la seva acció que, quan van arribar a la plaça Castella, van posar com un equip de futbol i van instar un noi que passava per allà a fer-los una foto. els cap-rapats neonazis, tots molt joves i sembla que molt intel.ligents, al cap de pocs minuts ja estaven retratats a Facebook i la policia ja treballa per detenir-los. el fotògraf és un cambrer d’un bar de la zona del carrer Verdi. Més fàcil no ho poden tenir els mossos...

Foguerons convertits en graelles o Festa Major sense guarnits d’obra és el que vindrà

L’Albert Balanzà escrivia fa poc sobre la culpa. Estic molt d’acord a qüestionar les persones que es treuen les responsabilitats de sobre i les fan recaure sobre els altres; tanmateix hi ha una confusió puix, justament, els sentiments de culpa, a nivell psico-lògic, són dolents perquè bloquegen la persona que, tot reconeixent el que ha

fet malament, és incapaç de fer un pas endavant. Per contra, la responsabilitat assumida d’una errada u omisió fa créixer a la persona, que reconeix davant els altres la falla. I, aquests, també li reconeixen l’honestedat. De pas, dir-li al Sr. Balanzà que no cal emprar mots malsonants per remarcar un empipament...

Jesús Lanao

Said, un noi marroquí del Rif que ensenya català i castellà als nouvinguts, m’explica que els recents fets violents del Sahel, Mali o Sud d’Argèlia no són propis dels habitants de la regió. Que els amazighs, habitants mil.

lenaris del Nord d’Àfrica (be-

Fe d’errates: La Travessera de Gràcia-Casc Antic no ha rebut cap subvenció de l’Ajuntament, com es podia entendre de la notícia publicada al núm. 467.

Els festers només esperen una miqueta de siusplau de les administracions

rebers, tuarègs i rifenys) tenen una llengua comuna, l’amazigh, la d’un poble de religió musulmana ma-joritària, però d’una visió liberal no radical. Opina que els governs de la regió farien bé en confiar amb els amazighs-tuaregs amb

un estatut propi que donaria es-tabilitat a la regió. Personalment em temo que el síndrome de la conferència de Berlin de 1884 s’impondrà de nou. Però el món ha canviat i l’amazigh, a part de que ja ha entrat a la nostra universitat, també es la tercera llengua més parlada a Catalu-nya, degut al gran nombre de marroquís-rifenys que ens aju-den a fer la Catalunya d’avui.

J.V. Muntades

Am

azi

gh

s

sob

re l

a c

ulp

la

de Gràcia

3

25 de gener de 2013l’independent Opinió

Creus que l’apliCaCió de les mesures de seguretat afeCtarà les festes populars? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Silvia Manzanera

el bloc

Microbarri

Kiko Amat ha tornat a ambi-entar una novel.la a Gràcia. Si a ‘Cosas que hacen bum!’ hi sortia la zona Canigó (Verdi-Revolució), ara a ‘Eres el mejor, Cienfuegos’ li ha tocat a la zona Vulcano (Llibertat). Els dandis s’han tornat perio-distes desesperats; signe dels temps. Però el microbarri, amb aquella fauna entranya-ble que tots tenim a tocar de casa, sempre surt al rescat. Conec bé la fauna del Vul-cano: en vaig ser veí durant anys, i a Amat li diria que el Zumos era el nostre Lech Walesa, per la pinta. I també com a clients hi havia el Gad-dafi, el Parao Forever, l’An-xovat o el veí que llançava el pot de iogurt per la finestra. El Vulcano sempre ha estat una institució, un miniestadi els dies de Barça, i encara aguanta als desapareguts locals del moviment okupa (L’Anti, l’Ateneu Llibertari). “Toca’m un tango, nen”, li deia una iaia a un punki-peus negres a les sis del matí una Festa Major. Eren temps que les proves de so de les festes alternatives començaven a les 3 de la tarda i l’últim so de la festa era a les 7 del matí amb un borratxo fotent-se cops de cap contra una persiana metàl.lica. I a casa parlàvem a crits. I contents.

Alb

ert Balanzà

què en penseu...staff

la perla, 31, 08012 - BarCelona

tel. 93 217 44 10

edita: debarris, sCCL

direCtor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniCiativa de: avv viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. Consell di reCtiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direCtor lo-Cal: aLbert baLanzà direCtora adjunta: síLvia manzanera. redaCtor en Cap: xavi tedó. redaCCió: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, meritxeLL díaz, núria faL-Có, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Gine-bra vaLL. Col.la BoraCions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guarro, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘pa-tata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, ro-Ger rofín, tristram, rafaeL vaLLbona, vo-CaLia de La dona de L’avv. fotografia: Laia CoLL, Joan perramon. maquetaCió: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLar-nau. puBliCitat: montse fiGueroLa (692 601 263). distriBuCió: Cet Labor-90. imprimeix: induGraf offset, s.a.

dipòsit legal: b-32.478-00distriBuCió Controlada per pgd

núm. 468

núm. 468

de la declaració sobiranista aprovada al Parlament?

Verónica Zerpatècnica en comunicació

audiovisual

Viktor Zdravkov estudiant

roger Andreudissenyador gràfic

Pere Muñozestudiant

Doncs realment tinc mols dubtes sobre aquest tema, i discutim molt sobre la conveniència o no d’una mesura com aqueta i el cert és que no arribem a cap conclusió de si finalment la independència serà positiva per Catalunya a llarg termini.

No sé fins a quin punt es tracta d’una estratègia política, que està arrelada a un sentiment sobiranista del país, però crec que és més una maniobra de distracció als problemes reals que té la gent, amb les retalla-des, atur, etc.

És important sempre i quan tingui el resultat de les elecci-ons i serveixi realment, és a dir, que no ens posin impediments a fora. De tota manera, serà com-plicat assolir la indepedència.

Aquesta declaració és impor-tant pel dret a decidir, a opinar i expressar una situació, però estaria en contra d’una inde-pendència política però a favor d’una econòmica. Sé que és complicat trobar un punt mig però considero que els extrems tampoc són bons.

tribuna

Participar per un pla d’equipaments de GràciaLes necessitats d’equipa-ments públics del districte de Gràcia s’han anat resolent al llarg dels anys en funció de les necessitats detectades i de les oportunitats d’espais i pressupostos que es planifi-caven, naixien i s’aconseguia finalment fer-los realitat. La llista d’equipaments en mar-xa és llarga: biblioteques, casal de barri, centres cívics, escoles, escoles bressol, espais per entitats, per in-fància, centres de serveis so-cials, centres sociosanitaris, ambulatoris, centres de salut mental, centres esportius…Contra el discurs repetitiu que els recursos són es-cassos, hem de ser consci-ents que les necessitats de serveis, malgrat moltes estan cobertes, continuen vigents i encara hem d’acabar-hi de donar resposta. Distribuir bé en els barris del districte aquests equi-paments i serveis, que responguin realment a les necessitats de la gent i que la ciutadania comparteixi el procés fins a la seva ubicació concreta és imprescindible per encertar-la i construir col.lectivament les solucions entre l’admi-nistració i la ciutadania i les entitats compromeses amb la ciutat, el districte o el barri. La participació no ha de ser

Elsa Blasco Riera, presidenta del districte de Gràcia (ICV-EUiA)

mai escassa, sinó rigorosa i transparent.És per això que seria impres-cindible que Gràcia elaborés

un Pla d’Equipa-ments i que la seva redacció la fes amb un procés partici-patiu rigorós, on la gent i les entitats s’hi

sentissin realment implicats des de l’inici, no només en ex-pressar la demanda sinó també en trobar la solució. Des de la gent més jove, a la gent més gran. Tothom hi pot contribu-ir. A detectar la necessitat i a

trobar la solució. Els processos participatius no han de ser un mer intercanvi d’informació, sinó que plegats, administració i ciutadania, han de detec-tar necessitats i dibuixar les solucions. No-més cal que es posin les eines necessàries per a poder-ho fer. Quan un nen em demana una pista de skate perquè és l’es-port que l’apassiona, pot ser una magnífica oportunitat per a que miri al seu entorn i pensi on es podria ubicar i finalment

s’impliqui en la solució. Tro-bar un espai agradable, que no molesti pel soroll i amb una centralitat adequada...

La ciutadania es construeix des de la participació constructiva i activa, no només des de la deman-

da permanent a l’adminis-tració. Però per això cal que l’administració es cregui i prengui realment en conside-ració a la ciutadania cada dia. No només quan s’apropen les eleccions.

Laia CoLL

Cal que la gent i les entitats s’impliquin des de l’inici en el procés per trobar solucions

L’administració s’ha prendre realment en consideració a la ciutadania cada dia

de Gràcia

4

25 de gener de 2013l’independent Opinió

Viatge d’hivern

Em retrobo amb algunes músiques concretes com a mínim un cop l’any. És un ritual personal que he anat forjant de mica en mica, sense ni adonar-me’n: hi ha alguns moments assenyalats en el ca-lendari en què sempre m’acompanyen les mateixes obres. La resta del temps exploro el repertori i molt de tant en tant alguna de les noves descobertes passen a formar part d’aquest paisatge sonor cíclic amb què vaig mesurant el pas del temps. Per exemple, el meu Nadal no comença fins que sento l’Oratori de Nadal de Bach i

la Ceremony of Carols de Britten. I culmina amb el Cant de la Sibil.la. I per setmana santa, són impres-cindibles les Passions de Bach i l’StabatMaterde Sances (un desco-negut que us convido a descobrir en la veu de Maria Cristina Kiehr). Però no totes les obres tenen una

data concreta al calendari. N’hi ha una que m’encanta escoltar durant aquestes onades de fred històriques, amb el fred més fred que ha fet mai, una d’aquestes baixades de temperatura –segons els mitjans de comunicació, inusualíssima- que tenim cada any. És llavors quan, amb el termòmetre tremolant de fred, busco una hora tranquil.la, un espai acollidor i una manta gruixuda i emprenc el Viatge d’Hivern de la mà de Franz Schubert.Obra aparentment senzilla, per a veu i piano, però amb uns efectes sonors i una profunditat absolutament impressionants. Un

monument del Romanticisme, en què l’hivern d’un home és l’hivern de tots els homes davant la incer-tesa, les inclemències, la solitud, les preguntes eternes, eternament sense resposta... Hi ha neu, hi ha fonts glaçades, hi ha til.lers que ploren, persones i escalfors que

s’enyoren, hi ha la recerca d’una llar, de certeses, de la quotidiani-tat perduda... I tot en breus cançons que no duren ni cinc minuts i que totes juntes omplen una horeta escassa.Si, a més, teniu a mà els poemes de Wilhem Muller en què es basa (traduïts per Andrés Neuman i publicats per Acantilado fa uns anys) i aneu mirant alguna de les pintures de CasparFriedrich, estareu gaudint de l’essència més pura del Romanticisme. Si els plans del cap de setmana us deixen una estona lliure, no us hi penseu més i ompliu-la amb aquesta música!

El meu Nadal no comença fins que sento l’Oratori de Nadal de Bach

Pep Gorgori la setmanatribunaJosep Martí, metge

En sanitat podem resumir que tenim tres problemes:1. La pèrdua de drets i el re-trocés de l’Estat del Benestar. Tant per les retallades lineals i indiscriminades com pels De-crets de Rajoy i Mas. Es passa d’un sistema de Servei Nacio-nal de Salut a un de Seguretat Social (retrocedint al SOE del Franquisme) amb exclusió de determinades persones, co-pagaments, euro per recepta, disminució de sous i de plan-tilles, tancaments de serveis. Tot amb l’excusa de que no hi ha diners, però es prioritza el rescat a bancs i altres partides mentre es retalla en sanitat, educació, dependència...2. Es privatitza la sanitat, d’una forma aguda a Ma-drid, i una forma més lenta i camuflada a Catalunya des de fa anys via concerts del CatSalut. Amb l’excusa de que la pública és ineficient i burocratitzada i la “gestió” privada ho millorarà. De fet els dos problemes mencionats fins ara formen part de la mateixa ideologia i objectius, tant de la troica europea com dels governs neoliberals de Catalunya i Espanya; donar

La sanitat, avui

negoci a entitats privades amb els recursos públics de sanitat. Fer de la salut també una merca-deria (com s’ha fet amb recursos naturals com l’aigua, l’energia o el sòl) quan està demostrat que la sanitat privada és més cara, menys equitativa, i no té perquè ser millor en eficiència i resul-tats (vegeu l’hospital Alzira, o empreses privades com Bakia)3. Casos de presunta corrup-ció. Es publiquen ara casos de corrupció en sanitat, fruit de la manca de transparència i control democràtic dels diners públics i afavorit a Catalunya pel magma de convenis, concerts i con-tractes amb múltiples entitats

(Consorcis, Fundacions, em-preses públiques, ajuntaments, entitats privades, etc) dins d’un “mercat” de relacions i influèn-cies i no de planificació segons necessitats en salut i avaluació de resultats. En front d’això, haurem de parlar de com millorar l’eficiència i la qualitat dels Sistema Públic de Salut (no retallar), però avui toca actuar per defensar-lo sabent:- Que hi ha una altre manera de sortir de la crisi, un altre camí que el d’haver de pagar el deute privat.- Que els nostres drets no es toquen i els defensarem afer-rissadament. - Que paguin els corruptes; combatre el frau fiscal i que paguin més impostos els que més tenen.- Que volem una altre forma de fer política i que volem una democràcia real i participativa. - Que hem de recórrer a la de-sobediència civil i a la mobilit-zació popular.- Que no acceptarem que es doni ni un euro nostre per fer negoci privat en sanitat.- Volem transparència absoluta de com es gasten els nostres diners i els seus resultats.

arxiu/s.L.

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

tuitsselecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

el tuit de la setmana

sants Marc @sants_marcPosats a tancar llibreries... Millor la llibreria Europa #FeixismeMaiMés

Miquel raposo @miguel_raposoHasta los huevos de la peste a porro por culpa de los vecinos de abajo

esteve suñé @esteve_sdNo entenc com TV3 manté un corresponsal tant proPa-lestina com @AlbertElfa_TV3 L’antisionisme és la regla en les seves cròniques

ramon Ortiz @Periku21Val,aquest any no faré cap comentari sobre pitets i @indepe_gracia,però estareu d’acord que per venir al Nou Sardenya,caldrien #VilaDeGràcia

Juanma González sáez @jmjarrlBon dia. Si obres un restaurant de menjar normal, de tota la vida, a Gràcia; et forres. #unpelmassasnobs

eloi @eloimmL’esnobisme contemporani és una versió cínica del classisme http://smoda.elpais.com/articulos/que-vienen-los-yukis/2177

El Viatge d’Hivern de Franz Schubert és un monument del Romanticisme

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. A totes elles, moltes gràcies.

Galeria H2ODonatiu: 120 euros

• sara Nadal Miquel Donatiu: 50 euros

• Maria del Carmen esquirol Donatiu: 45 euros

• Pilar Martines Billo Donatiu: 10 euros

• Alfredo Campo Donatiu: 60 euros

de Gràcia

5

25 de gener de 2013l’independent

Política

“El moviment veïnal a Gràcia s’ha sabut complementar i continua sent imprescindible”

Gràcia tindrà una cara nova en el proper ple, la de la consellera Àngels Tomàs (Barcelona, 1955), històrica dirigent veïnal de l’AVV Vila de Gràcia, que divendres passat va ser elegida per l’assem-blea d’eUiA per substi-tuir David Companyon, un cop aquest ha estat elegit diputat al Parla-ment. Tomàs, després de 31 anys de vida a Gràcia i uns quants més des que seguia la Unió esporti-va Llibertat, explica en aquesta entrevista què li ha fet fer el pas definitiu a la política del Districte.

ALBERT BALANZÀ

S’ha estrenat aquesta setmana anant a una reunió de suport al Casal Popular, amenaçat de desallotjament imminent.Ho vam plantejar a l’assemblea local, es va acceptar i així els ho hem transmès.

Per què has acceptat ser conse-llera al districte?He estat en la majoria de mo-gudes dels últims anys a la Vila i aquest estiu al partit es va fer un procés d’obertura cap a nous sec-tors que m’hi ha ajudat. A EUiA hi ha diverses sensibilitats i que jo substitueixi al David també man-té l’equilibri a Barcelona.

aLbert baLanzà

àneGLs tomàs, nova ConseLLera de GràCia per euia

Àngels Tomàs: “CiU frena iniciatives amb l’excusa que no hi ha diners”

Què hi aportaràs de nou?Seguiré la mateixa línia que el meu antecessor. Vull estar molt en contacte amb la gent i apro-fundir en els àmbits que ja tení-em assignats al grup d’ICV-EUiA a Gràcia, que són sanitat, educa-ció, serveis socials i solidaritat.

Semblava que hi podia haver més d’un candidat.I n’hi podia haver-hi hagut més perquè fins a l’assemblea s’hi podia haver presentat qualsevol altre. Vam pensar que el més co-herent era la decisió en assemblea i al final només hi vaig estar jo.

breus

Jordi Martí (PSC) es reuneix amb entitats locals

El president del grup munici-pal del PSC a Barcelona, Jordi Martí, va reunir-se la setma-na passada amb comerciants de Gracia, veins de la Salut i entitats de la Vila en la línia d’altres visites que ja ha fet en altres districtes per conèixer les problemàtiques del territori. Acompanyat per l’exregidor del districte i actual regidor adscrit del PSC, Guillem Es-priu i el portaveu del grup municipal a Gràcia, Carles Maggi, va passejar pels eixos comercials al matí i va dinar als Lluïsos. A aquest àpat s’hi va afegir Josep A. Vinyals, ex-conseller de Comerç. Al vespre va acabar la visita a la Salut.

entrevista

Bastoners, en el punt de mira“Ens citen en no poder identificar qui va cremar les banderes”

Ferran Blasi i Gregori saavedra, bastoners de Cop a Cop, han estat ci-tats a declarar aquesta setmana acusats d’enal-timent de terrorisme per exhibir a la Diada fotografies de les dues darreres preses políti-ques catalanes.

Com ha anat la declaració?G.S: Ha estat molt ràpida, no-més ens han preguntat els mo-tius de pujar a l’escenari amb les fotografies.

Què heu respòs?F.B: Que som solidaris amb les preses perquè un any més no po-den ser entre nosaltres, més enllà del càstig de la dispersió.

El Mundo i Intereconomía són els instigadors del procés?G.S: Sí, van fer pressió a l’Au-diència Nacional perquè obrís diligències. En no poder identi-ficar els autors de la crema de les banderes ens han citat a declarar a nosaltres.

Us han preguntat qui eren?

ferran bLasi i GreGori saavedra van deCLarar dimeCres a La Ciutat de La JustíCia

Xavi Tedó

xavi tedó

F.B: Només ens han preguntat si sabíem que les cremarien.

Us esperàveu que us citessin?G.S: No, perquè altres anys s’ha-via fet i no havia passat res, la qüestió és que a l’acte del Fossar de la tarda hi havia periodistes perquè al migdia es va fer una manifestació pels presos i ningú ha estat citat a declarar.

Com creieu que acabarà aquest procés?G.S: Depèn de l’interès que tin-gui Madrid, però veient la dele-

gada del govern espanyol a Cata-lunya com n’està de preocupada amb les banderes, no sabem fins a quin punt tenen ganes d’agitar la persecució política a l’indepen-dentisme català.

ERC es planteja dur l’adhesió a l’AMI al ple

La secció local d’Esquerra Re-publicana portarà una moció al pròxim ple de Gràcia del 7 de març perquè el districte s’ad-hereixi a l’Assemblea de Mu-nicipis per la Independència (AMI). La decisió d’emprendre la iniciativa, segons el president dels republicans, Àlex López, només està pendent de l’evolu-ció de la resolució similar al ple de l’Ajuntament d’aquest di-vendres, on en un principi s’ha de votar la proposta que ja han refrendat 646 municipis i 34 consells comarcals, diputacions o entitats municipals descen-tralitzades de tot Catalunya.

Quina és la relació amb ICV?Com que s’ha valorat que el nou conseller tingués una relació llar-ga amb la Vila i com que fa molts anys que ens coneixem amb gent d’ICV com Jordi Farriol, l’onda és bona i hi ha bona entesa. Es-tem per sumar...

...i més quan els resultats acom-panyen. Però l’equip de govern ara és menys sensible a les pro-postes d’ICV-EUiA.Hem de treballar perquè no s’aturin iniciatives de l’anterior mandat que s’han frenat amb l’excusa que no hi ha diners.

Digue’m una cosa que t’agradi del que ha fet CiU fins ara.Que hagi anunciat que a l’escola L’Univers hi haurà dues línies i no una com havia insinuat.

Quina valoració fa de la regido-ra en un any i mig de mandat?Sembla que Maite Fandos tingui respostes per tot i al final ho re-met tot a reunions al seu despatx i no sabem com s’acaba la con-versa. Ens sembla una pràctica sorprenent...

Què requereix més urgència a Gràcia?La sanitat. Cada cop que vaig al CAP de Pare Claret surto desola-da. I en educació els problemes van més enllà de les places esco-lars; hi ha un problema de qua-litat, i a la Vila s’està treballant força des del carrer.

Quan el teu antecessor va estre-nar-se una mica més i el Con-sorci d’Educació tanca l’IES Bosch i Gimpera.Ho recordo. Per això s’ha d’escol-tar més el que diuen les AMPA.

Com creus que ha evolucionat el moviment veïnal a Gràcia?La gràcia del moviment a la Vila és que s’ha sabut complementar amb noves plataformes i sectors. És una forma positiva de tirar en-davant. Les associacions de veïns continuen sent necessàries i im-prescindibles.

Que no us hagin enviat a l’Au diència és bon senyal?F.B: Significa que no les tenen totes. Si ho haguessin conside-rat d’extrema gravetat ens hau-rien enviat a Madrid.

de Gràcia

6

25 de gener de 2013l’independent

Societat

Els festers ja parlen de cultura popular en perill i acusen els tècnics de fiscalitzadors

L’aplicació de la llei d’espectacles de 2010 i la normativa europea del foc ha caigut com una bomba sobre la cultura popular de Gràcia, des-prés que els tècnics del Districte hagin extremat la seguretat dels actes festius de carrer a par-tir d’aquesta edició dels Foguerons de sa Pobla a Gràcia. Però el debat ja va més enllà i afecta tot el Protocol Festiu, aprovat pel ple l’any 2007. Calço-tades, sant Medir, Festa Major... “La cultura popu-lar està en perill”, diu un president d’entitat.

ALBERT BALANZÀ

Després del cas Madrid Arena i de l’incident mortal a la cavalcada de reis a Màlaga, la psicosi sobre la seguretat ha arribat a Gràcia amb un excés de zel administratiu que ha estat a punt de carregar-se els Foguerons. El pacte amb els Bom-bers no desvirtuarà la festa, però en alguna plaça es veurà una gra-ella de foc enlloc d’una foguera i dos responsables de l’organització vetllaran per la seguretat. “La llei de 2010 desmereix l’àmbit de les festes populars i ens posa al mateix nivell que una discoteca”, apunta en clau de futur Emeteri Frago, de l’entitat El Cargol Graciós.Què passarà amb les calçotades? I amb Sant Medir? I amb Festa Major? Al debat de Foguerons hi han participat directament o indi-

arxiu/orioL CLavera

eLs foGuerons a La pLaça deL diamant en una ediCíó passada

El Districte extrema la seguretat dels actes festius de carrer i irrita les entitats

La pròxima gran cita del Protocol Festiu de Gràcia és Sant Medir, diumenge, 3 de març, i de moment a l’entitat es respira tranquil•litat da-vant l’afectació en qüestions de seguretat. El president de la Federació de Colles, Jo-sep Antoni Torralba, llista fins a quatre assegurances sobre responsabilitat civil dels romeus, assegurança d’accidents, d’hípiques i de camions. Però ara mateix ja hi ha hagut una primera conseqüència per a la festa, que també es fa en altres dis-trictes: a Sarrià la normativa vial impedirà que els romeus vagin en camió, perquè no hi poden anar drets.

Sarrià veta els camions a Sant Medir

rectament totes les entitats de pes a Gràcia i la conclusió ha estat un fort malestar amb els tècnics mu-nicipals. “Han de ser facilitadors i no fiscalitzadors”, diu Frago. El president de la Fundació Fes-ta Major, Ricard Estruch, argu-menta que el nou reglament que treballa des de desembre l’entitat ja apunta en aquest sentit perquè “el que vindrà pot ser terrible per a la festa i ens hem d’anticipar”.

Laia CoLL

trebaLLs per retirar La bastida de L’edifiCi deL CoL.LeGi d’eConomistes aquest dimeCres

A. B.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya, que inaugurarà el pròxim 30 d’abril la seva nova seu a la plaça Gal·la Placídia -a l’espai on històricament hi havia hagut les atraccions del Caspo-lino- ha deixat aquesta setmana la façana de vidre al descobert amb l’inici del desmuntatge de la grua, el pòrtic metàl·lic i la marquesina de protecció. Els

treballs, que s’han hagut de fer de nit i en coordinació amb la Guàrdia Urbana per la comple-xitat de la desinstal·lació, estaven previstos per al 17 de desembre, però un petit endarreriment de les obres va obligar a postposar l’operació un cop passades les festes de Nadal. El secretari del Col·legi, Mau-rici Olivé, ha posat èmfasi en la “dificultat” d’aquesta fase de les obres, però ha assegurat que

abans que s’acabi el mes de ge-ner els treballs es concentraran en l’adequació final dels baixos de l’edifici, ja lliure de l’enorme protecció metàl·lica. El pòrtic es va retirar la nit de di-marts a dimecres i la marquesina de protecció es va eliminar la nit de dimecres a dijous. Els temps previstos fixen que el 15 de fe-brer es firmarà el certificat final d’obra i el 30 d’abril ja es produ-irà el trasllat de l’activitat.

Els treballs s’havien endarrerit amb motiu de les festes de Nadal

El Col·legi d’Economistes deixa a la vista la façana sense la grua

breus

El PIJG informarà sobre les opcions després de l’ESO

Del 29 de gener al 7 de març el Punt d’Informació Juvenil de Gràcia ha programat una sèrie de xerrades informatives sobre Cicles Formatius de Grau Mit-jà i PQPIs, dins d’una campa-nya per fer arribar als estudi-ants de l’ESO quines opcions tenen i els itineraris acadèmics que poden cursar després dels ensenyaments secundaris, tant si l’han aprovat com si no. Les xerrades van a càrrec de profes-sors de cada estudi que es pre-senta. La primera -Transport i Manteniment de Vehicles- s’ha programat dimarts vinent a les 18.30 h.

‘L’Abans de Gràcia’, a la venda el 15-F

El recull gràfic elaborat pel Ta-ller d’Història en un col.lecci-onable de 50 fascicles publicat per l’editorial Efadós es posarà a la venda a partir del 15 de fe-brer. Aquell mateix divendres tindrà lloc la presentació del llibre a càrrec dels seus autors, Eloi Babiano i Josep Maria Contel, membres del Taller d’Història, i de l’autor del prò-leg, l’escriptor gracienc Rafael Vallbona. En unes setmanes l’editorial començarà a fer la promoció del llibre amb una bustiada a la Vila. Aquest recull de fotografies de la vida quotidi-ana de Gràcia del 1870 al 1976 s’ha dividit en vuit temàtiques: urbanisme, festes i tradicions, esports, educació, associacions, institucions, món del treball i el comerç, i serveis.

En aquest moment de sensibili-tat extrema per la seguretat, Festa Major dóna per fet que s’han aca-bat els guarnits d’obra que impe-deixen el pas eventual de vehicles d’emergència o que triomfarà la proposta de deixar lliure i sense guarnir una vorera.Però si per a una festa com Fogue-rons s’ha hagut de contractar una assegurança general que ha costat 760 euros, què passarà amb Fes-

ta Major i els seus dos milions de visitants? Frago proposa que els plans d’autoprotecció que impli-quen que els organitzadors assu-meixin els costos d’assegurances es transformin en plans especials municipals. El Districte, però, que ha tractat el Protocol Festiu com “un calendari”, apunta que s’ha de “fer compatible la celebra-ció i preservació d’aquest llegat cultural amb el marc legal”.

de Gràcia

7

25 de gener de 2013l’independent SOcietat

Les obres per alinear-se al carrer Gran de Gràcia, sense data d’inici

Laia CoLL

imatGe de L’edifiCi de L’esCoLa vedruna aL Carrer Gran de GràCia, aquest diJous

L’escola Vedruna fixa a mig plaç l’enderroc de l’edifici històric

SILVIA MANZANERA

Malgrat que el Districte va apro-var un pla especial en sessió plenària fa deu mesos que con-templava l’eliminació de l’edifici històric i la pista poliesportiva, per fer un sol bloc de cinc plantes i dos nivells soterrats, l’escola Ve-

druna no ha mogut encara fitxa perquè “es tracta d’un projecte a llarg termini”, segons fonts de la direcció d’aquest centre concer-tat. La nova ordenació proposa ocupar tota la façana de Gran de Gràcia amb una alçada de planta baixa i cinc plan-tes i proposa am-pliar el nou edifici adossat amb una cinquena planta -ara en té quatre. També es preveu la construcció de dues plantes sota rasant que aco-lliran l’equipament poliesportiu de l’escola i una planta d’apar-cament que serà de titularitat privada. Però per ara l’escola es-tà concentrada en activitats més properes, com ara la jornada de portes obertes programada pel 17 de febrer d’11 a 13 h. Precisament, l’escola Kotska aprofitarà la jornada de portes

obertes que ha programat per aquest dissabte 26 de gener per informar sobre la fusió amb l’es-cola Cormar (vegeu L’Indepen-dent 453). Amb la incorporació de Cormar de Maria, Jesuïtes Gràcia Col.legi Kostka té una

oferta educati-va que s’estén des dels 0 fins els 18 anys, amb llar d’in-fants, educació infantil, edu-cació primària

i educació secundària obliga-tòria, i batxillerat amb totes les modalitats, en un centre que creixerà fins arribar a les quatre línies. Durant el curs 2015-16 es produirà la integració física de l’alumnat i es distribuirà per edats a tres espais. Pel proper curs, l’escola ofereix 33 noves places per a primer d’ESO per l’ampliació d’una línia.

Les obres d’ampliació de l’edifici de l’escola Vedru-na encara no tenen data d’inici. segons la direcció de l’escola, l’enderroc de l’edifici per alinear-se al carrer Gran de Gràcia, tal com marca el Pla General Metropolità des de l’any 1976, és un projecte que es durà a terme a mig termini, tot i que els primers passos adminis-tratius ja es van donar el passat mes de març (ve-geu L’Independent 426).

La nova ordenació proposa una alçada

de planta baixai cinc plantes

Vallcarca neteja un altre solar ocupat per vehiclesLa Guàrdia Urbana posa “fi a la tolerància”

aLbert baLanzà

eL soLar situat entre eLs Carrers CambriLs i arGentera

A. B.

La Guàrdia Urbana ha omplert aquesta setmana d’avisos, amb el clàssic triangle de paper groc, tots els cotxes que hi ha estaci-onats de manera més o menys perenne al solar de Vallcarca que hi ha entre els carrers Cam-brils i Argentera, on abans hi havia l’històric bar La Parada. L’Ajuntament ha assenyalat que la primera setmana de febrer -els papers determinen que es posarà “fi a la tolerància”- es procedirà al tancament de-finitiu del solar, que és propi-etat de Núñez y Navarro i forma part de la unitat d’actu-ació número 4 del pla Vallcarca. En aquesta unitat d’actuació, a tocar d’aquest solar, només hi ha una casa dreta, que queda aïllada, destacada i ben visible des de la sortida de la boca del metro de Vallcarca.Fonts municipals han argumen-tat la neteja del solar en el fet que l’estat de manteniment “és molt precari” i en els últims

mesos, des que es va enderrocar el bar, ha estat reconvertit en un aparcament de superfície ple de cotxes i furgonetes de reparti-ment sobre un terra fangós i sen-se asfaltar. Tal com determinen els avisos de la Guàrdia Urbana, el 4 de febrer es retiraran els cot-xes que encara hi hagi a l’interior del solar i l’empresa propietari tancarà l’espai “seguint els proce-diments i indicacions que li do-nem des del Districte”.Aquest solar està a tocar gairebé

de l’altre espai que s’ha inclòs en el pla BUITS i que ha estat ar-ranjat amb una pista de bàsquet, la qual ja ha que-dat enllestida i,

segons aquestes fonts municipals, quedarà a manteniment de Parcs i Jardins mentre l’Ajuntament determina quins horaris d’accés s’estableixen. La instal·lació està integrada al solar que hi ha sota el viaducte de Vallcarca i que, en la part que toca a la vorera de l’avin-guda, és de propietat municipal. El nou solar va afegir-se al pla BUITS com un tercer espai habi-litat com a mesura d’urgència.

L’Ajuntament, pendent de determinar els

horaris d’accés a la nova pista de bàsquet

de Gràcia

8

25 de gener de 2013l’independent SOcietat

breus

‘La guerra aèria a Catalunya’, a l’Aeroteca

L’Aeroteca, la botiga del nú-mero 22 del carrer Montseny, presenta aquest divendres a les set de la tarda el llibre La guer-ra aèria a Catalunya, 1936-1939, escrit pels historiadors David Iñiguez i David Gesalí. Els autors seran els responsa-bles de compartir els detalls d’aquest títol que aporta més informació sobre una realitat que també va tocar a Gràcia de prop.

reportatge

se pot acabar en burles i asset-jament a certes persones. I això, en terrenys adolescents és bastant perillós. Sembla ser que l’origen d’aquestes pàgines es troba a Gos-sip Girl, una sèrie nord-america-na sobre els afers d’un grup de joves de la classe alta de Nova Yo-rk. El fil conductor és una pàgi-na web, anomenada Gossip Girl, que es dedica a publicar infor-mació privada dels joves més po-

Cedida

Captura de La pàGina de faCebook de L’informer de GràCia

Del ‘corazonadas’ a l’Informer

pulars de l’Upper East Side. Un dels punts forts de la història és, com als informers de Barcelona, la identitat secret de qui publica les informacions. Així no se sap qui hi ha darrere d’aquestes pàgi-nes que poc a poc es van dividint en zones cada vegada més petites. De fet, fins i tot la Biblioteca Jaume Fuster de la plaça Lesseps en té la seva de pròpia. Però les xafarderies no es queden només

aquí. Els smartphones també es poden descarregar una apli-cació anomenada Gossip, on l’usuari pot ser partícip de les xafarderies dels seus llocs més propers. Tant aquí com als di-ferents informers es troben tot tipus de burles molt cruels que

ja fan que hi hagi hagut diver-sos intents per part dels afectats de retirar els comentaris. Tot i això, les mateixes pàgines re-clamen que es respecti el seu propòsit lúdic i, per tant, que els usuaris s’abstinguin d’en-viar comentaris ofensius on es pugui identificar un subjecte. L’informer de Gràcia, de mo-ment, es limita a fer d’alcavota. Aneu en compte, doncs, mai se sap qui pot estar enviant un co-mentari a l’Informer!

Una pàgina de xafarderies local a Facebook recull un miler d’adhesions en cinc dies

els ‘informers’ han ater-rat a la ciutat. Xafarde-ries, burles, crítiques, però, sobretot, moltes i moltes ganes de lligar. És el ‘corazonadas’, aquella secció que es va inventar el Periódico, en versió 2.0. si l’UAB va ser la primera dota-da d’aquesta platafor-ma, ara no queda cap universitat o institut sense Informer. Fins i tot existeix el de Gràcia, que en menys d’una set-mana ja ronda els 1.500 seguidors.

Anna Buj

Per qui encara no estigui al cas, es tracta d’unes pàgines al Fa-cebook on es poden publicar missatges de manera anònima sobre algú en concret. El més comú és descriure un individu, subjecte de desitjos, per tal de que aquest s’identifiqui i ja te-nir-ne el contacte. No obstant, de vegades un lloc que està creat per engrescar i divertir-

Comencen les portes obertes als centres educatius

Abans del període de preins-cripció que la Generalitat té marcat, els centres educatius organitzen trobades, visites i jornades de portes obertes perquè les famílies puguin conèixer el seu funcionament, els serveis que ofereixen i el projecte de centre o el caràc-ter propi de cadascun. Així, les escoles del Districte han publicat a les seves respectives pàgines web els dies i els hora-ris de visita.

Hi ha una aplicació de mòbil, Gossip, per a participar en

xafarderies properes

de Gràcia

9

25 de gener de 2013l’independent

de Gràcia

10

25 de gener de 2013l’independent

nOvetat editOrial

Deconstruïnt la dependènciaEl llibre ‘Deconstruyendo la dependencia, propuestas para una vida independiente’ (Editorial

UOC) demostra com tots, en algun moment de la nostra vida, som dependents. Roser Ros Riu és la responsable del pròleg d’un text coordinat per Asun Pié Balaguer i escrit per Javier Romañach

Cabrero, Francisco Guzmán Castillo, Carme Riu Pascual, Antonio Centeno Ortiz, Nuria Gómez Jiménez i Soledad Arnau Ripollés.

Entrevista a Roser Ros Riu,prologuista de l’obra,

per Mónica Cevedio

Des del començament del prò-leg fins al final vas preparant al lector/a per convertir-lo/la en agent de canvi social i ho fas a través de diferents exercicis, podries expli-car-nos aquesta idea?Bàsicament, l’exercici que plantejo és el de mirar-se al mirall en profunditat. Això vol dir que mirem les nostres dife-rències i les estimem. Per tant, el que el llibre proposa i descric com a exercici és que aquest mirar-se al mirall, que és estimar-nos plenament, només és possi-ble gràcies a les persones amb discapa-citat perquè ells encarnen la diferència social. En una societat on els cossos cada cop són més semblants, plantejo el repte d’estimar, fins i tot eròticament, un cos diferent.

¿Perquè creus que aquest és un lli-bre diferent i si es així, perquè l’és? És l’únic llibre de l’àmbit acadèmic que cerca el saber a partir dels coneixe-ments de persones que simbolitzen els diferents. Aquests no són fruit de la teoria o de la pràctica; neixen d’una experiència pensada. Així ens trobem davant d’un coneixement viu, lligat a la vida. I això, ja és realment excepcional. Perquè si fem una ullada a la filosofia, s’ha anat perdent aquesta connexió entre la raó i la vida.

Quan parles de normalitat i anor-malitat i el terror a ser diferent als altres, en el que tota la societat s’hi veu implicada, pots esplaiar-te ex-plicant la relació entre aquests dos conceptes? El que més temor provoca a les socie-tats occidentals és el ser anormal. Les nostres societats tendeixen a la homoge-neïtat de pensament i cos. Això és obvi si donem un cop d’ull a la història o a les societats actuals menys tecnificades. Per exemple, un esquizofrènic a l’Àfrica pot ser considerat un bruixot i a l’Edat Mitjana era un místic. Tot plegat és un signe de que ells, no tenien un pensa-ment únic, dicotomitzador, classificador o racionalista. I això els duia a no tenir por d’allò diferent, i per tant, integra-ven als diferents en les societats. No és fins l’Època Moderna quan comencem a marginar socialment a tot allò que sigui rar (excloent, està clar, Grècia i Roma, que pertanyen a una cultura anterior a

la cristiana). Poc a poc i fruit d’aquest empobriment de la raó humana, que esdevé cada cop més instrumental i al servei només de la voluntat individu-al, es va establint una norma social. I tot allò que no està dins la norma és allò anormal, i per tant, queda fora de les mirades de la societat. Apartem la diferència de la vida pública. La conseqüència no és només la institu-cionalització de la gent gran o dels discapacitats en centres. És també l’empobriment de les persones “nor-mals” que viuen en un estat de pressió permanent per a voler ser normals, es-tar dins la norma social significa estar dins la societat, ser acceptat.

en aquest llibre parles de dos grups, de la diferència entre ells i de la forma en què ambdós prete-nen universalitzar el seu estar en el món diferent aproximant-lo a la resta; l’Associació Dones No estàn-dards i el grup de diversos funcio-nals, quines són aquestes formes i les seves diferències?És curiós aquesta doble manera que aquests dos grups han trobat de trencar amb el que he exposat a la pregunta anterior. I també és curiós que les pio-

neres en intentar trencar amb aquesta norma social fossin dones. Tot canvi important comença des del fons, en les dones, també perquè elles són la dife-rència respecte la norma imperant, que és la masculina. Les dones no estàn-dards, ja a l’any 1996 van plantejar una proposta revolucionària: lluitar per a ajudar a la societat i no viceversa. Elles, dones amb discapacitat, les darreres en les que qualsevol confiaria qualsevol en ser ajudat, podien aportat quelcom? Doncs sí. Precisament pel testimoni de les seves vides plenes d’una felicitat que ve precisament d’aquesta diferència. Estan orgulloses de la seva discapaci-tat, se l’estimen i creuen que per això poden ajudar a la societat a estimar les seves diferències també. Com? Mostrant públicament que de les discapacitats en poden sorgir pluscapacitats.D’altra banda, el Fòrum de la Vida independent, fou pioner a l’estat en

demostrar que les persones amb grans discapacitats poden també aportar a la vida pública, a la política. Com? Mos-trant-nos que tots depenem de tots. Universalitzant el concepte de depen-dència. El seu discurs demostra que tots som dependents, almenys en dos mo-ments de la vida: en la infantesa i en la

vellesa. Diguem que d’aquesta manera, no reivindiquen la seva diferència i se’n senten orgullosos, sinó que la camuflen universalitzant-la per fer-la pròxima al que és la societat.

Què penses de la Llei de la depen-dència?Penso que la Llei de la dependència va néixer amb dos errors greus: el finançament necessari per a desple-gar-la totalment i el fet de que no sigui universal. I crec que aquest darrer error és el més greu de tots perquè promou que les persones amb discapacitat es quedin a casa i no cerquin feina i, en definitiva, es quedin de nou en l’àmbit privat. Per posar un exemple, la meva mare ha hagut de lluitar molt per a treballar dignament. Però com que ha treballat com qualsevol altre malgrat el sobreesforç que suposa per a ella per la seva discapacitat, no es pot beneficiar

de la Llei de la dependència. En canvi, una persona amb el mateix grau de discapacitat que el d’ella, pot obtenir unes prestacions. Llavors, perquè val la pena treballar? És la pregunta lògi-ca que es faria qualsevol persona.L’Estat del benestar s’està perdent, sobretot per la crisi. Però, personal-ment, jo mai hi he cregut del tot. Penso que l’Estat ha d’assegurar una mínims als ciutadans, però hi ha mol-tes tasques que les persones podem fer al dia a dia a través de l’associaci-onisme. Si mirem els països del nord, veurem un estat paternalista on els desafavorits estan totalment segre-gats de la societat i els ciutadans normals no tenen cap obligació ètica envers els seus veïns. És un estat des-humanitzat. Malgrat que allí les per-sones amb discapacitat cobren unes pensions molt altes, viuen separats de la societat, fins i tot hi ha universitats

específiques per a ells!

Quina és la situació actual de les dones i homes amb discapacitat i/o dependència en relació a allò social, creus que pateixen les mateixes discriminacions? La societat es mira en el mirall d’un home o dona blanc, burgès, heterose-xual i de mitjana edat, excloent així a la resta de la societat. Partint d’aquí, la dona amb discapacitat pateix una doble discriminació.

La ciutat de Barcelona està disse-nyada per la total autonomia de totes les persones, és a dir per a la interdependència de tots/es?Internacionalment, hi ha molts estudis que demostren que Barcelona és una de les ciutats més adaptades del món. I és l’única al món on hi ha representants de persones amb discapacitat a l’Ajun-tament elegides per sufragi universal. Però hi ha molt per a fer, per exemple, s’han de contemplar encara totes les discapacitats per arribar a un model de ciutat universalment adaptada: els nans, les persones sordes, sord-cegues, el llenguatge de les persones amb paràlisi cerebral... Encara no s’ha arribat a una plena adaptació de l’espai públic.

Per últim, esmentar que compar-teixo la idea del llibre, en que la Llei de l’Autonomia Personal i de

la Dependència hauria de tractar-se amb un enfocament econòmic,

polític i d’aplicació immediata.

“La Llei de la dependència va néixer amb dos errors greus: el finançament necessari per a despelgar-la totalment i el fet de que no sigui universal. I això és el més greu perquè promou

que les persones amb discapacitat es quedin a casa”

Documents

de Gràcia

11

25 de gener de 2013l’independent

recomanem

Cap de setmana de les illes. Els Foguerons de Sant Antoni a Gràcia inclourà, entre d’altres activitats al carrer, un tast mallor-quí, concerts, ball de bot o folk als Mercats. Dins de la progra-mació del Tradicionàrius, aquest divendres podreu aprendre a ballar el ball de pagès amb un taller dirigit pels Es Revetlers. I després començarà el concert ball a càrrec dels Taverners.

Divendres 25 de generCAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19 h

Cedida

Teatre: Over The Moon.Teatre Almeria (Sant Lluis, 64), a les 20 h

Jam de Bluegrass.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 20 h

Proyecto Cubalunya.El Garaje Hermètico (Diagonal, 442), a les 21 h

Dimarts 29 de generTeatre: Blackbird, de David Harrower.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concer: Isaac Ulam, dins el cicle de concerts ‘Els dimarts em sentiràs.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: L’abdominable gallina nauseabunda.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Dimecres 30 de generConferència: L’art contra el temps: Duchamp, John Cage i l’estètica del fra-càs.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Teatre: Si existeix, encara no ho he trobat, de Nick Payne.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Conferència: Generative

Coaching. Facilita: Allan F. Santos.Institut Gestalt (Verdi 94, bai-xos), a les 20 h

Dijous 31 de generXerrada: Com pot afectar l’ús d’Internet a la con-centració en els estudis dels nostres fills?Biblioteca M.Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

Taula Rodona: La gralla d’avui, amb Dani Carbo-nell, Jordi Mestres, Jordi Comas “Peligru”, Raül Flo-res, Pol Ducable, Jordi Mar-tí, Jordi Bertran i Jaume Ayats.CAT (Pl. Anna Frank), a les 19 h

Xerrada Aula de salut. Pri-mers auxilis en adults i nens. A càrrec d’Irene Her-rera, CAP Larrard.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Conferència: Pla nacional de valors. Tendències constructives de futur. (Cicle extraordinari de Con-ferències d’Amics de l’Insti-tut). Facilita: Pepa Ninou.Institut Gestalt (Verdi 94, bai-xos), a les 20 h

Els Grallers de la Torre pre-senten el llibre Repertori per a gralla de Josep Mer-cader Ramon (a) “Astó” (1886-1964) 1r volum.CAT, a les 21.30 h

Concert: Els Laietans.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22.30 h

eXPOsICIONs

Fins el 30 de generExposició La Patum i al-tres patrimonis. Recull de fotos i textos cedida pel Mu-seu Etnològic de Barcelona.Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321)

Fins l’1 de febrerExposició: Quan no tení-em televisor i llegíem tebeos. Una aproximació al món de les publicacions que van alegrar la vida de molts nens i nenes, quan l’entreteniment no estava vinculat a la televisió. de gener. L’exposició ha estat cedida per l’arxiu familiar Joan Mayoral.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

Fins el 2 de febrerCoses de Nadal. Repàs fo-togràfic sobre les diferents activitats que se celebren durant les festes nadalen-ques. Produït pel Taller d’Història i la Fundació Fes-ta Major de Gràcia. Fundació Festa Major de Grà-cia (Alzina, 9)

Fins el 5 de febrerExposició Músics de fes-ta, del Museu Etnològic. Exposició itinerant del Mu-seu Etnològic de Barcelona organitzada en el marc de les Cases de la Festa amb motiu del Festival Tradi-cionàrius 2013. L’exposi-ció presenta imatges de músics tradicionals d’ar-reu dels Països Catalans. S’acompanya d’una selec-ció objectual d’instruments musicals de tradició catala-na, provinents de col.lecci-ons particulars dels autors de la mostra.CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins l’11 de febrer Exposició de pintures a l’oli i pastel de Rosa Maldona-do. Nova mostra de pintu-res al Fomenc Gracienc de les Arts que es pot visitar de dilluns a divendres de 18 a 20 h.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Mercè Rodoreda.

tothom pot practicar, en fa-mília o amb els amics. Do-cent: Montserrat Romero, diplomada el 2000 a l’esco-la Shiatsu Iokai Europa. Ins-cripcions: arrels@centrear-rels.cat.Centre Arrels (Santa Magdale-na, 6, baixos), de 16 a 19 h

Teatre: Insomnia, a càrrec de la cia. Cuerdpos.NunArt (Sol, 8), a les 20 h

CURTS. Event mensual d’una selecció de vídeocre-acions, curts i documentals. UntitledBCN (Topazi, 14), a les 20 h

Escenari Obert!NunArt (Sol, 8), a les 21 h

Teatre: La reina de belle-sa de Leenane, de Martin Macdonagh, dirigida per Jo-aquim Sendra, a càrrec d’He-lena Teatre.Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 21.30 h

Minifestival de Música de BCN: Gerard Civat i els civets + Cyrene + Please Wait.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192), a les 21.30 h

Concert: Urban Lights.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Bannister Ride.Cara B (Torrent de l’Olla, 36), a les 21.30 h

Concert: Holly Odell.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

10 anys de versions de Pink Floyd: Syd Barretina.Bar Relics (Francisco Giner, 23), a les 22.30 h

Concert i ball folk: Es Revet-lers + Arreu.Plaça de la Virreina, a les 23 h

Diumenge 27 de generConcurs de teatre: Otel.lo, a càrrec del Casal Corpus de Barcelona, dirigit per Mot-serrat Millà.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: Fuita, de J. Galceran.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANTILs

Diumenge 27 de generEspectacle de titelles: Mons-tres, a càrrec de ZiPit Com-pany.Lluïsos Teatre (Pl. Nord, 7-10), a les 12 i a les 18 h

Espectacle: Ninots Màgics/Muñecos Mágicos, de MPC i Selvin.Teatreneu (Terol, 27), a les 12.30 h

ACTes

Divendres 25 de generCinema alternatiu: Se Can-ta, versió original en occità i francès. Cercle d’Agermanament Occita-no-Català (Providència, 42), a les 19.30 h

Concert: Marta Trujillo.Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81), a les 21 h

Concert: 5 anys de la Co-ral Sedeta Gòspel.Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 21 h

Concert: Besos robados.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Obsesion.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

Festival Tradicionàrius: Ta-verners + Es Revetlers.CAT (Pl. Anna Fank, s/n), a les 22 h

Concert: Murray + Explicit Contents.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.30 h

Dissabte 26 de generFolk als Mercats: Xeremi-ers.Mercat de la Llibertat, a les 12 h

Curs d’iniciació de SHIAT-SU IOKAI. L’instint de posar la mà allà on fa mal (sobre un mateix o sobre els altres) és l’origen del Shiatsu, que

de Gràcia

12

25 de gener de 2013l’independent

Cultura

El programa oficial de l’Any Espriu no ha programat actes a la Vila on va viure l’escriptor

Arrenca un Any espriu que s’oblida de Gràcia, el barri on aquest tòtem de la literatura catalana va viure durant més de qua-ranta anys. Per compen-sar-ho, la Vila farà el seu particular homenatge a l’escriptor, en el cente-nari del seu naixement, a través de la lectura i la interpretació de la seva obra en un acte el 27 de març, que servirà també per commemorar el Dia Mundial del Teatre.

CARINA BELLVER

L’homenatge gracienc al gran re-novador de la prosa catalana en-cara està a les beceroles pel que fa a la seva organització. Però la idea del Districte és convertir el Dia Mundial del Teatre, que Gràcia commemorarà per segon any consecutiu el 27 de març, en un acte de record i lloança a l’escriptor. “La nostra idea és lle-gir una selecció de fragments de l’obra de Salvador Espriu, amb un fil argumental que els agluti-ni i a través de la participació de set entitats del barri”, assegura Eugeni Rodoreda, conseller de cultura de Gràcia. Una trobada d’una hora màxima de durada i que coordinarà Víctor Álva-ro, director de l’Almeria Teatre. “Serà la nostra manera de cele-brar el Dia Mundial del Teatre a través d’un dels dramaturgs més nostrats”, sentencia Álvaro. Aquest serà l’homenatge oficial que Gràcia dedicarà a l’escriptor per commemorar el centenari

Laia CoLL

pLaCa que reCorda eLs anys que L’esCriptor va viure a GràCia, primer a Casa fuster i després aL 118 deL passeiG de GràCia

El Dia Mundial del Teatre a Gràcia retrà homenatge a Salvador Espriu

del seu naixement després que l’Any Espriu no contempli, de moment, celebrar cap acte de record en territori gracienc a aquest veí dels Jardinets que va viure a Gràcia fins a la seva mort a la Clínia Quirón al 1985.Un dels escriptors catalans més universals de la nostra literatura que es va traslladar amb la se-va família als anys 40 a la Casa Fuster i que va acabar vivint no gaire lluny d’allà, al número 118 del Passeig de Gràcia, com enca-ra recorda una placa a la façana d’aquest edifici. Una zona que, anys més tard, es batejaria amb el nomenclàtor dels Jardinets de Salvador Espriu, la porta sud d’entrada a la Vila.

La relació de Salvador Espriu amb Gràcia arrenca a partir de la mort del pare de l’escriptor al 1940. És quan Espriu es fa càr-rec de la família, deixen el pis on vivien al carrer Diputació i es traslladen a la Casa Fuster, aquest edifici modernista ara re-convertit en hotel. Espriu es va implicar directament en la cam-panya periodística per evitar que s’enderroqués aquesta finca

de Domènech i Muntaner en temps franquistes, quan l’edifici va passar a mans de l’elèctrica Enher. Anys més tard, Espriu es trasllada al número 118, no gaire lluny d’allà, on va viure fins a la seva mort al 1985. Són, doncs, més de quaranta anys de relació de l’escriptor amb la Vi-la que Gràcia va voler recordar posant nom allà on va viure: els Jardinets de Salvador Espriu.

Més de quaranta anys de relació amb la Vila

Cedida

imatGe de La darrera obra de La baLLarina GraCienCa HeLena peLLisé

breus

Gràcia escull Camilleri dins el festival BCNegra

Andrea Camilleri és el prota-gonista d’una exposició i una taula rodona que s’ha progra-mat dins dels actes que BCNe-gra 2013 celebra a la Biblioteca Jaume Fuster. El proper 1 de febrer tindrà lloc el debat mo-derat per Joaquim Noguero, amb Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bòbila, Lilian Neuman, periodista, i Pau Vi-dal, traductor.

Els Verdi amplien horaris de nit el cap de setmana

Després dels canvis dels horaris que els Verdi van fer fa unes set-manes per tal de compatibilitzar programació i transport públic els dies laborales, el multisales gracienc dóna un nou pas per recuperar públic: els divendres i dissabtes hi haurà, de les pel.lícules que ho permetin per la seva durada, sessions a les 23 h. La proposta arrenca aquest di-vendres amb Coriolanus, Amor, Tabú, El lado bueno de las cosas i Django desencadenado.

Doble actuació de ball i cant a Flamenco BCN

Tres figures destacades de l’escena flamenca, el bailor Miguel del Toleo, el canta-or Miguel de la Tolea i Edu-ard Cortés, a la guitarra, mostraran el seu art la nit d’aquest divendres a Flamen-co Barcelona. I el dia següent, actuació de Katia Moro, Thais Hernández i José Santiago.

SILVIA MANZANERA

La ballarina gracienca Helena Pellisé estrena els dies 26 i 27 de gener a l’Antic Teatre la seva nova peça, Fragments de cos, el procés de creació de la qual ha pres lloc en els estudis de nunArt, on es va poder veure durant el mes de re-sidència. L’artista, molt vinculada a l’espai gracienc del carrer Sol on

també hi dóna classes, ha consi-derat més oportú presentar la peça a l’Antic Teatre. “En aquesta sala fan un tipus de programació on destaca la dansa experimen-tal, i donen molt suport a l’ar-tista”, explica Pellisé. En quant a l’obra, “Fragments de cos sorgeix de la necessitat de deixar que el cos parli, sense tenir res a dir o amb una història de base”, apun-

ta Helena, allunyat-se també de la seva anterior obra. Així, durant un any, l’artista va treballar con-juntament amb Guy León per poder explorar la fisicalitat del seu cos i el seu moviment. El re-sultat: fragments corporis posats en escena, independents uns dels altres que creen inevitablement un espai imaginari personal per a cada observador. Segons explica

La ballarina gracienca presenta ‘Fragments de cos’ el 26 i 27

Helena Pellisé estrena a l’Antic Teatre una peça creada al nunArt

Pellisé, “són fragments d’aquells llocs on hi acostumo a passar, aquells estats de desafiament

on no hi estic còmoda, aquelles imatges i sensacions que em fan originar el moviment”.

de Gràcia

13

25 de gener de 2013l’independent cultura

The Flat, a punt d’obrir. La discoteca ‘The Flat’ enllesteix aquests dies la reforma del local situat a Jardinets a tocar de la Casa Fuster, i que el 1983 es va convertir en la primera discoteca exclusi-vament gai de Barcelona, Martin’s, després reconvertida en Túnnel Diagonal, una experiència que va durar pocs mesos. L’espai presenta un canvi radical d’orientació, tal i com va avançar l’Independent 464: serà com un pis i tindrà un espai down per a ballar i un up per a coc-teleria, restaurant i biblioteca.

Laia CoLL

relat curt

Ja no hi ha marxa enrere

Gina Leal

L’endemà al matí ella va recordar l’exaltació i les respiracions descompassades

Tot va començar el dia que vaig desaparèixer. Aquella vegada no havien calgut les carícies, ni una il.luminació tènue. Ni tan sols quatre pa-raules boniques xiuxiuejades de mala manera a cau d’orella. Havia estat espontani, impul-siu, inesperat. Ell dins ella. De sobte l’ejacula-ció va dispa-rar el tret de sortida perquè tres-cents milions d’es-permatozoides s’escapessin a corrents. Més de la meitat van morir fatigats a mig camí. Tres milers van aconseguir pujar per l’úter, cada vegada eren més a prop. Però va ser només un centenar els que van arribar a les trompes i se’m van apropar, em van co-mençar a rodejar atrafegats i no em van parar de picotejar.

L’endemà al matí ella va recor-dar l’exaltació i les respiraci-ons descompassades de la nit anterior. Va entendre el perill que jo corria, però va creure que, de moment, no hi havia motiu per alarmar-se.S’equivocava. Aquella cente-

na d’esper-matozous ja havia fet mitja volta en adonar-se que un d’ells els havia vençut: havia agafat

embranzida i s’havia projectat ben endins meu. Em matava mentre ell moria. Va perdre la seva cua i ràpidament ens vam dividir en dues, quatre, vuit, setze petites cèl.lules que van començar el descens trompa avall...

Amb la col.laboració del Aula de escritores

Es repartiran entre l’Heliogàbal, BCore, la Milagrossa i Sonotek

Cedida

La banda Cut your Hair en una imatGe promoCionaL

Make Noise s’estrena a Gràcia amb nou concerts en una nit

SILVIA MANZANERA

Després de l’estrena al Raval, el primer pas de l’aventura Ma-ke Noise al carrer Ferlandina, Discos Paradiso i Luchador Re-cords, Gràcia és el següent espai del projecte. Aquest divendres 25 de gener, des de les 19 h, nou bandes de nou segells diferents es repartiran entre quatre escenaris seleccionats pels impulsors: dos veterans, com són l’Heliogàbal i la botiga BCore, i dos nouvin-guts a aquest tipus d’esdeveni-

ments, el restaurant la Milagros-sa i el bar Sonotek. El cartell amb nou bandes i quatre punxadiscos l’encapçalen Ocellot i Ghost Transmissions, dos de les cinc bandes que van ser selecciona-des pels organitzadors i que es juguen el bitllet que els portarà a tocar a Londres. A l’Heliogàbal Diego Garcia començarà a les 21 h, i seguiran Ocellot, Capitán i A Viva Veu dj’s. La botiga BCore acull les actua-cions de Luca (Mates Mates), a partir de les 20 h i Comentari Anònim dj’s (Gent Normal). El restaurant Milagrossa s’ha apuntat a l’esde-veniment amb les actuacions de Ghost Transmission, que arren-carà a les 20.30 h, Grushenka, Cut Your Hair i crises dj. Les tres bandes que completen el cartell han escollit l’espai del bar Sono-tek, que oferiran la seva actuació a partir de les 20 h: D.A.R.A.L, Monki Vallay i Egyptian Marac-

cas dj. Els diferents dj repartits als quatre espais són els respon-sables d’enllaçar un concert amb l’altre i fer més amena l’espera. Tots els concerts Make Noi-se són de lliure accés però amb l’aforament reduït. Make Noise és una nova plataforma musical sorgida de la iniciativa de This is Underground i Converse per

donar suport a l’escena inde-pendent, oferint esdeveniments “de qualitat tant per a les bandes com per al pú-blic, aptes per a

totes les butxaques i seguint les regles de l’underground”, segons els seus principis. Segons el calendari previst pels organitzadors, després de Gràcia quedarà un event més que tindrà lloc abans del mes de març. Ma-ke Noise preten ser una resposta a la situació de crisi que “ofega” als artistes, cada vegada amb menys llocs per poder mostrar la seva música.

Make Noise, el projecte musical impulsat per Converse i This is Under-ground a finals de l’any passat amb l’objectiu de fer soroll i agitar l’esce-na musical de la ciutat aterra aquesta setmana a la Vila. La nit de diven-dres 25 de gener amb nou concerts repartits en quatre espais: Helio-gàbal, BCore, Milagrossa i sonotek.

A cada espai hi haurà un punxadiscos

encarregat d’enllaçar un concert amb l’altre

la cartelleraCINeMes

BOsQUe MULTICINeMes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•Lincoln. 16.05, 19.05 i 22.05. •El Hobbit: un viaje inesperado.

16.00.•La noche más oscura. 19.00 i 22.00.•Una pistola en cada mano. Dv i ds,

16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

•El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Jack Reacher. 16.00.•Django desencadenado (digital).

18.30 i 22.00.•Django desencadenado. Dv i ds,

16.00, 19.45 i 23.30. La resta, 16.00 i 19.45.

•Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•El vuelo. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00..

CINeMes GIrONA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv,

19.00 i 21.30. Ds, 18.10 i 22.10. Dg, 18.10 i 20.10. Dc i dj, 19.00 i 21.30.

• Jordi sabatés presenta Sherlock Junior de Buster Keaton. Dv, 21.30.

• El bosc. Ds, 20.10. Dc i dj, 17.00.• El muerto y ser feliz. Ds, 19.30. Dc,

20.30. Dj, 22.00.• Fènix 11.23. Dv, 17.00. Ds, 16.10.

Dg, 16.10. Dc, 17.00.• El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00

i 21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• L’Estigma? Dg, 20.00. Dj, 19.30.• El corazón de roble. Ds, 16.00.• Il Villagio di cartone. Dv, 17.30 i

19.30. Ds, 19.00 i 21.30. Dg, 22.00. Dc, 19.00 i 22.10. Dj, 17.30..

LAUreN GrÀCIA. Carrer Bailén, 205.• sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • sala 2: El cuarteto. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• sala 3: El vuelo. 16.15, 19.00 i 22.00.• sala 4: ¡Rompe Ralph! Ds i dg, 16.30.

Volver a nacer. 16.30, 19.15 i 22.00. Ds i dg, 19.15 i 22.00.

VerDI HD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: El cuarteto. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.• sala 2: Coriolanus. 15.45, 18.10 i

20.35.• sala 3: Bestias del sur salvaje.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• sala 4: Amor. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00.• sala 5: Tabú. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00.

VerDI PArk. Torrijos, 49.

• sala A: The master. 15.45, 18.40 i 21.35.

• sala B: El lado bueno de las cosas. 15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00.

• sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45.

• sala D: Django desencadenado. 20 h. Dv i ds, 23.00. El capital. 17.40.

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 16.00.El corazón del roble. Dg i fesius, 11.30. Contes d’hivern: Una nina de neu i El ninot de neu. Dg, 11.30.

TeATres

TeATreNeU. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez

ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

sALA BeCkeTT. Alegre de Dalt, 55• Si existeix, encara no ho he tro-

bat. By Nick Payne. Traducció: Violeta Roca. Direcció: Marilia Samper. Fins el 2/02/13

• 10 obres del teatre universal que cal conèixer, amb Joan Casas (autor de Nus i traductor de Txèkhov). Del 06/02/13 al 17/04/13.

TeATre LLIUre. Montseny, 47• Ivan i els gossos, de Hattie Naylor. 25

de gener i 1 i 8 de febrer.

de Gràcia

14

25 de gener de 2013l’independent

EsportsL’Europa ja treu nou punts al cinquè classificat

X. T.

No hi ha qui pari l’Europa. Els escapulats van derrotar el Terrassa per 2 a 0 i encadenen onze partits sense perdre sig-nant la millor puntuació de la història a l’equador de la lli-ga. Tot i que la primera part va ser per emmarcar, el con-junt dirigit per Pedro Dólera no va fer els dos gols fins a la represa quan Diego i Óscar Muñoz van materialitzar les nombroses ocasions que van tenir davant del deliri dels més de 1200 aficionats que es van aplegar al Nou Sardenya en la segona millor entrada de la temporada. Amb aques-ta nova victòria, l’Europa es manté instal.lat còmodament en la tercera posició a només un punt del Cornellà, que és segon, i a sis de l’Olot, que segueix liderant la categoria. Els graciencs amplien el co-ixí de punts respecte els seus perseguidors. El Rubí, que és el quart classificat, ja és a vuit punts de l’Europa, i el Man-lleu, a nou punts. Una dife-rència que es podria fer més gran encara aquesta propera jornada tenint en compte els enfrontaments directes entre el Cornellà i el Manlleu i el Rubí amb l’Olot. L’Europa, per la seva banda, es desplaça a les Terres de l’Ebre per ju-gar contra la Rapitenca, que ocupa la desena posició, amb l’objectiu de sumar tres punts que li permeti ampliar la dis-tància amb els seus rivals.

L’entitat celebra dijous l’assemblea general amb l’objectiu de trobar nous espónsors

La retirada de les sub-vencions per part de la Generalitat per competir com a conseqüència de les retallades ha motivat que la nova junta del Club excursionista de Gràcia (CeG) hagi decidit prioritzar l’esport de base davant la compe-tició. L’altre gran rep-te és aconseguir nous espónsors per a l’entitat aquest any després que algunes empreses hagin retirat els ajuts arran de la crisi econòmica com a primera mesura d’es-talvi.

XAVI TEDó

Ta Marisa Carreño, presidenta del CEG des del mes de maig, reconeix que “amb el canvi de junta hem deixat de participar en algunes competicions” i que “a l’assemblea n’haurem de par-lar perquè la intenció és recupe-rar la nostra participació en al-gunes competicions”. Tot i així, la màxima responsable d’aquesta històrica entitat adverteix que “ens interessa més l’esport de base”. Un posicionament que comparteix la resta de la junta. El vicepresident Toni Vives con-sidera que la retirada de les sub-vencions hi ha contribuit, però deixa clar que “l’esport de base ens reporta més beneficis que la competició perquè arriba a mol-ta més gent, quatre-cents dels nou-cents socis que tenim par-ticipen cada cap de setmana en alguna activitat esportiva i això

dóna vida i nom al club”. Alguns socis, però, asseguren que s’ha desmantellat l’equip d’esquí de muntanya quan fa uns anys que-dava en les primeres posicions de la copa catalana i critiquen el rumb que ha agafat el club els darrers mesos. Tot i que l’econo-mia del club està sanejada perquè el nombre de socis s’ha estabilit-zat, la sortida d’alguns espónsors ha motivat que la nova junta es-tigui negociant nous patrocinis amb algunes empreses. “Estem negociant les condicions amb els espónsors que mantenim i amb d’altres de nous perquè sí que ens ajuden el dia a dia de l’entitat” assegura Vives.

Cedida

La presidenta deL CeG, marisa Carreño, a La darrera diada deL soCi

El Club Excursionista acorda prioritzar l’esport de base enfront la competició

La secció de muntanya del CEG ofereix un any més el Curs d’Iniciació a l’Alta Mun-tanya, que tindrà lloc del 5 al 24 de febrer. Aquest curs està adreçat a aquelles persones que, tot i haver fet muntanya mitjana o bé alta muntanya en condicions estivals, volen ini-ciar-se en el coneixement de l’alta muntanya en condicions

hivernals. Pels que no hagin fet alta muntanya, descobriran com moure’s amb seguretat per camins costeruts, i pels que es trobin per primer cop amb l’alta muntanya hivernal, des-cobriran com canvia el terreny nevat o quin material s’utilit-za per moure’s amb seguretat mentre aprenen un seguit de tècniques bàsiques.

El Curs d’Iniciació a l’Alta Muntanya es farà al febrer

de Gràcia

15

25 de gener de 2013l’independent

Activitat Econòmicareportatge

Com anell al ditLes aliances donen un respir als joiers en plena crisi econòmica

L’auge dels matrimonis civils ha comportat que les parelles es casin tot l’any i que els casa-ments ja no se celebrin únicament a l’estiu. Una realitat que permet als joiers mantenir una clientela estable durant totes les estacions grà-cies a les aliances, que han deixat en un segon pla les joies, que fins fa uns anys eren sense cap mena de dubte el producte estrella. Les aliances, però, ja no són com les d’abans.

“Quan truquen a la porta un noi i una noi, el 75% dels cops és per fer-se una aliança” expli-ca Salvadó Mallol, que regenta una joieria al número 27 del

saLvadó maLLoL atenent una CLienta a La seva Joieria

Xavi Tedó

xavi tedó

carrer Verdi. Aquest jove gracienc remarca que va muntar l’esta-bliment ara fa cinc anys després d’obrir-ne una a Sant Cugat com una “joieria desenfadada”, però ara s’ha especialitzat bàsicament en aliances personalitzades sent un dels pocs joiers que les ela-bora de manera artesanal. Unes aliances que són menys clàssiques que abans, quan eren totes iguals i d’or o platí. “Ara en confecciono moltes de titani i acer perquè sur-ten molt millor de preu”. De fet, les d’aquest material es mouen al voltant dels 400 euros la parella, mentre que les d’or s’enfilen fins als 1500 i les del platí, més de 2.000 euros. També n’hi ha que ho fan per raons estètiques per-

què no volen una aliança clàssica. “El boca-orella funciona i mol-ta gent ve a la botiga perquè els hi ha recomenat algú i els hi ha parlat d’aquests materials”. Tot i que reconeix que els casaments, també de gais i lesbianes, han suposat un respir per als joiers,

que gaudeixen d’una certa esta-bilitat econòmi-ca, també deixa clar que moltes parelles compren les aliances que confecciona ell

mateix al taller que té al darrera per celebrar el naixament d’un fill o que simplement van a viure junts: “Sobreviu el símbol més que l’estament jurídic”. Més en-llà de les aliances, Mallol ja ha aconseguit que la sala Vinçon co-mercialitzi un anell que ha disse-

nyat en forma d’euro que serveix per posar a les guixetes. També ha creat unes innovadores arrecades que es poden posar sense tenir fo-rats a l’orella, unes altres que s’en-ganxen per davant i per darrera de l’orella o uns piercings amb

or i diamant. La utilització de materials com el titani i l’acer i aquestes noves creacions l’han convertit en un dels nous va-lors del món de l’orfebreria al país, que ja treballa per algunes marques internacionals.

Les aliances de titani o acer costen 400 euros, quatre cops menys que les d’or

de Gràcia

16

25 de gener de 2013l’independent

la torratxa

Llistes obertes

Cinc diputats d’un partit han votat diferent a la resta de companys del seu partit al Parlament. Els diputats van deixar de votar una propos-ta del seu partit que anava contra els seus principis. Ser coherent amb els principis de cadascú és coherent i ajuda a dignificar la política. Però enlloc d’aplaudir-los, s’ha organitzat un terrabas-tall i el seu partit amenaça fins i tot a sancionar-los.Això ha passat en un partit, però podia haver passat en qualsevol altre, perquè aquí el més important no és la sigla, ni tan sols el tema que es votava, sinó la crisi del sistema de partits. Tal i com està organitzada la nostra democràcia, un diputat no pot votar el que pensa, no pot defensar el que vol, sinó que ha de votar i dir el que el partit decideix. I aquesta és una de les causes del deteriorament de la nostra democràcia. No l’única; però aquesta és greu, perquè coarta la llibertat d’expressió dels nostres polítics. No es deuen als electors, es deuen a l’aparell del partit. El cas dels cinc diputats hauria de fer obrir ulls a la classe política i introduir el sistema de llistes obertes. No és perfecte però té virtuts: el diputat que va a la llista és perquè ha fet mèrits, no per lleialtat al líder del partit, i segon, el diputat es deu als electors, no a les sigles, i per tant actuarà de forma molt diferent. Però això és demanar als partits que es suïcidin i costarà molt.

Pere Martí

plaça Raspall

els oficis de la comunitat gitana

Avui toca parlar d’una cosa molt necessària avui dia i que malauradament costa molt d’aconseguir: tenir feina. De què treballa la nostra comuni-tat? A què ens dediquem els gi-tanos de Gràcia? Jo era molt jo-ve quan vaig deixar els estudis i me’n vaig anar a treballar amb el meu pare. Un home per cert que va ser molt treballador. Me’n recordo que deien que era molt treballador perquè es llevava a les cinc del matí. Es dedicava a repartir gallines per una empresa que estava situada al carrer Torres. Era una feina que en aquella època no volia fer ningú. Acabava a les vuit i després empalmava amb una altra feina que consistia en dis-tribuir les primeres guies tele-fòniques. Durant molts anys ell va ser el primer conductor del barri, tot i que després ja s’hi van apuntar uns quants més. Jo era el més jove que anava a repartir. Quins anys! Al principi només cobràvem les propines que ens donàvem, pe-rò ens guanyàvem la vida molt bé. Al cap d’uns anys ja vàrem passar a cobrar el nostre primer sou. Pràcticament tots els ho-

La comunitat gitana de la Vila s’ha dedicat his-tòricament a repartir i transportar productes, a la venda de roba als mercats, al subminis-trament de ferralla i una minoria, a la músi-ca. Unes feines que els reportaven uns in-gressos amb els quals podien viure de mane-ra plàcida. Ara, però, la situació ha canvi-at. Aquests oficis es mantenen, però la crisi econòmica i la compe-tència han provocat que els seus ingressos davallin cada mes.

Manolo González Patata

mes de la nostra comunitat ens dedicàvem al repartiment. Els que no treballaven es dedicaven a vendre roba als mercats i els hi anava molt bé perquè aleshores no existien les grans superfíci-es. Tothom anava a comprar als mercats. Després hi havia els que es dedicaven a la compra i venda de ferralla o d’antiguitats. Eren temps de molta prosperitat. El meu iaio, el Pescaílla, pare del meu oncle, el Pescaílla Junior, ve-nia peix a la Barceloneta. D’aquí ve el sobrenom de Pescaílla. Tam-bé hi havia els que es dedicaven al món artístic, com el meu on-cle, el Pescaílla, marit de la Lola Flores. El Chango, el Moncho o el meu pare van estar sis anys per tota Europa tocant la guitar-ra amb el seu grup de boleros i ranxeres. S’anomenavem el Trío Brisas. Mon pare era un guitar-rista molt bo, però ho va haver de deixar perquè ma mare li va do-nar un ultimàtum: “O la guitarra o jo”. Van venir a Barcelona i es va posar a treballar i va deixar la

guitarra professionalment. Tots treballàvem. No ens faltaven mai dos o tres mil pessetes a la butxa-ca. No com ara que sempre anem escurats! Mals temps corren ara pel barri. Els joves no troben feina. Jo faig de transportista i hi ha mesos que ho passo malament. Els que se-gueixen venent roba als mercats no en tenen prou per pagar els

impostos, els que es dediquen a la ferralla estan igual de mala-ment perquè hi ha molta com-petència i d’antiquaris ja no en queden. La música tampoc esdevé ja una sortida laboral. Només es contracten les grans figures i d’aquella manera. El barri està en situació d’emer-gència. Només ens queda resis-tir com puguem.

Laia CoLL

Laia CoLL

viure Gràcia