l'independent de gràcia 484

484

17 d

e m

aig

de

2013

EL CAP Cibeles s’ajorna de nou i s’ofereix per ubicar-hi entitats

nat Pla Locals. El Districte també s’ha mostrat partidari de reactivar les tres plantes a l’espera que Cat-Salut doni una nova data d’ober-tura. La sala Cibeles va tancar el 2005, l’Ajuntament va comprar

Jasna Hodzik

L’Arxiu Buch Parera, el més important fons documental de Gràcia que es conserva en més de 200 caixes al sotan de la Biblioteca Jaume Fuster, s’ha fet malbé. Una fuita d’aigua ha afectat els fons de l’Arxiu Municipal de Gràcia, que des de l’any 2006, on hi ha també altres donacions privades i do-cuments administratius.

Pàgina 9

Un incident fa malbé l’Arxiu Buch

El Centre d’Atenció Primària de Còrsega 363 ha tornat a ajornar la data de la seva inauguració i l’Ajuntament ja treballa amb una opció provisional que eviti el de-sús: la cessió de l’espai a l’anome-

l’espai el 2007, les obres per aixe-car un edifici amb habitatges tu-telats i amb un CAP a les plantes inferiors es van començar el 2010 i van acabar el 2011.

Pàgina 6

Laia CoLL

sumari

7festa major

Entrevista al gua-nyador del cartell d’aquesta edició

suplementDe VerDLa cuina vegana s’implanta en format take away

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

17 de maig de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Diumenge un lamentable incident va afectar el sotan de la Biblioteca Jaume Fuster, on hi ha el fons documental de l’Arxiu Municipal de Gràcia i on s’hi guarda un dels tresors més im-portants de la memòria històrica de la Vila: l’Arxiu Buch Parera. Una fuita d’aigua provinent de les instal.lacions del bar que hi ha just a sobre d’aquest espai va fer malbé una part de les 200 caixes que el Centre Excursionista de Gràcia va entregar el 1994 a l’Arxiu amb el permís de la família, poc temps després de la mort de l’insigne historiador i homenot de Gràcia.Probablement poca gent, entre els 120.000 graciencs, coneix l’Arxiu Buch, però l’incident, a l’espera que la direcció de bi-

blioteques emeti una valoració exhaustiva dels efectes que ha provocat, ens remet men-talment a fets tràgics per a la memòria històrica de Gràcia com l’incendi de l’arxiu du-rant la Revolta de les Quintes. Sabem que la dimensió no ha

estat ni molt menys la mateixa: segons les primeres anàlisis de fonts coneixedores de l’incident la pitjor part se l’ha endut l’he-meroteca personal de Josep Buch i ara cal veure quina part de la resta de documents d’entitats, de llegats d’estudiosos com Miquel Brasó, d’altres donacions privades i de documentació administrativa, s’haurà vist afectada.Ara bé, en aquestes qüestions s’ha d’actuar amb més precaució i sorprèn que ningú hagi previst que el sotan on a sobre hi ha les instal.lacions d’un bar no és el millor lloc per ubicar-hi l’ar-

xiu més important de la història de Gràcia. Sorprèn també que no hagi trascendit cap posici-onament oficial de l’incident. I sorprèn, sobretot, que l’entitat que va cedir l’Arxiu Buch, i encara més, la família Buch, s’hagin hagut d’assabentar del

cas, que afecta sentiments més que papers, per una trucada de l’Independent feta tres dies després del succés.No volem ser alarmistes. De cap manera. Això és material sen-sible i tots esperem que l’Arxiu Buch es conservi al més sencer possible, un cop s’hagin assecat les caixes que s’hagin pogut salvar en un procés que no durarà menys d’un any. La primera conseqüència és aquesta: en un any l’Arxiu Buch desapareixe-rà de la consulta. Ni a nosaltres ni a ningú ens agrada donar aquestes males notícies i, insistim, no volem ser alarmistes. Però un cop més, l’opacitat genera inquietud.

No sabem quin és el nos-tre diputat (de fet, tampoc podem votar-lo directament), per tant si volem demanar-li explicacions sobre l’incom-pliment del nostre mandat com a ciutadanes, no ho podem fer. Caldria que tin-guéssim un diputat assignat per districte o per zona i que aquest tingués una oficina oberta a la ciutadania que l’ha votat. La PAH va presen-tar una Iniciativa Legislativa Popular, que vam signar un milió i mig de ciutadanes d’aquest estat i totes vam veure com el convertien en paper mullat al Parlament. A qui han/hem de demanar explicacions i hem d’exigir-li que defensi els nostres drets, per cert contemplats a la “sacrosanta” Constitució. No deixen manifestar-se da-vant del Parlament, no tenen oficines on anar a parlar-hi o a denunciar l’incompli-ment de les seves promeses electorals. Què volen, doncs? Fets com aquests s’han de denunciar, perquè en depèn la vida de moltes famílies i persones. Per tant, exigim explicacions, denunciem les injustícies i que s’escolti la ciutadania, on calgui. Això justifica fer escratx als dipu-tats, que es faci pacíficament a sota de casa seva, i es pugi a entregar-li la nostra queixa per escrit. No hi ha cap més lloc on anar-hi.

on anem a reclamar?

Memòria i responsabilitat Conxa Garcia

Sorprèn que ningú hagi previst que el sotan on era l’arxiu no era el més adequat

Opinió

set mesos després d’estrenar-se a l’Inedit Beefeater, el film searching for sugar man continua en cartellera als Verdi setmana rere setmana, i ja en van... des del 22 de febrer. Però l’èxit ja traspassa fronteres fins al germà petit dels Verdi, l’esbarjo Verdi de Cardedeu, un cinema que rarament s’omple. Diumenge passat la pel.lícula del senyor rodríguez va petar-ho i va deixar fora una vin-tena de persones. el responsable de la sala no s’ho po-dia creure. “No ens havia passat mai”, deia. almenys es va comprometre a demanar a l’ajuntament si podia fer un altre passi aquest cap de setmana.

el dependentL’entitat que va cedir el fons i la família s’han assabentat del fet per l’Independent

El 15 de maig, dia de com-memoració de la Naqba. És un dia trist pel poble palestí. La Naqba és catàs-trofe, desastre, calamitat, èxode... Divendres, quan es van lliurar els Premis Espe-rança que atorga la Comu-nitat Palestina de Catalu-nya a representants de la societat civil, que va tenir lloc a la Sala de Cotxeres

del Palau Robert de Barcelona, la ministra d’Afers Socials de l’Autoritat Nacional Palestina, Majida Al-Masri, en prendre la paraula, va agrair al poble cata-là i espanyol, el fet d’haver donat suport en el marc de la ONU, que Palestina tingui un lloc propi en aquest organisme. El pati-ment, agressions, humiliacions i vulneració de DDHH que pateix la població palestina a mans de l’estat d’Israel, importa poc. Sols n’és notícia si hi ha força sang. El passat diumenge, a la plaça John Lennon convertída en un improvisat plató, es van esceni-ficar situacions que es donen tot sovint a Palestina. Gent del barri i gent que no, vam col.laborar amb l’acció reivindicativa. No

am

b P

ales

tina

Amb el pas del anys, les persones anem canviant inexorablement. Encetem una lluita constant per millorar el nostre aspecte, i no sempre és de fàcil solució. Tanmateix, sí que podem triar la manera en que evoluciona la relació amb el nostre entorn. Cal fomentar les bones maneres amb els nostres conciutadans per part

de tots. És el meu pensament i ho practico des de ja fa temps. Aquesta exposició és per agrair el bon fer de totes les persones del setmanari de Gràcia L’Inde-pendent, que escolten les nostres veus vinguin d’on vinguin, sense importar la procedència. Amb el meu reconeixement,

joan j. egea arenas

rec

onei

xem

ent

deixem que els drets d’aquest poble quedin en l’oblit.

Àngels tomàs i Gonzalo

de Gràcia

3

17 de maig de 2013l’independent Opinió

què en penseu...Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

La sedeta

A tot li diuen buc d’assaig. Però el de la Sedeta està a anys llum de ser-ho. Es redueix a un búnker destartalat i deficientment equipat. Només entrar-hi, l’olor a resclosit ranci et fot un bon viatge. Entra via nassal i es dispara directa al cervell rebotant per la pituitària. I tot per set euros l’hora que, vista la precarietat del local, de ben segur que no s’inver-teixen en material. Una llàstima d’equipament que podria ser motor per fomentar la música de base i fer d’aixopluc a tots aquells músics graciencs que s’han de buscar la vida per trobar un lloc decent on assajar. Està clar que ara per ara, La Sedeta no pot jugar aquest paper. Però després hau-rem d’aguantar la xapa del polític local de torn. S’omplirà la boca sobre la voluntat del Distric-te de potenciar el sector com a línia estratègica. I desempolsarà un pla de la música que fa vuit anys que corre però que no hi ha pebrots de desplegar. Podrien començar per adecentar els locals d’as-saig municipals... Només és una idea.

Carin

a Bellver

No hauria d’haver desaparegut la comissaria de policia perquè els graciencs podíem renovar el DNI o els passaports amb més facilitat.

oscar Guivaraturat

margarita ferreraeducadora

joan Bernatjubilat

Llis sotoadministratiu

Si és una part més del Districte, penso que la gent la trobarà a faltar perquè el barri té tots els serveis i han tret un servei important per la gent.

Per la qüestió dels tràmits de carnet em sembla malament que desaparegui perquè s’ha de donar facilitat a la gent per realitzar-los i no posar traves.

El barri és molt tranquil, penso que no fa falta una comissaria. Sí que ens podem quedar en serveis mínims per realitzar petits tràmits com el DNI o el passaport, però la resta ho po-dem fer amb els Mossos.

del tancament de la comissaria de la Policia Nacional?staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCL

direcTor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: avv viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. conseLL di recTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor Lo-caL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: síLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Cari-na beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, meritxeLL díaz, núria faL-Có, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Gine-bra vaLL. coL.La Boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guarro, ramón, CasaLé, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, roGer rofín, tristram, rafaeL va-LLbona FoTograFia: Laia CoLL, Jasna Hod-ziC i david zorraquino. MaqueTació: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLarnau. PuBLiciTaT: CarLota freixenet (692 601 263). disTriBució: Cet Labor-90. iMPri-Meix: induGraf offset, s.a. diPòsiT LegaL: b-32.478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 484

núM. 484

tribuna

Ja han començat les obres de tancament del Park Güell pre-vist per l’octubre del 2013. A dia d’avui encara hi ha molt dubtes sobre la taula. La falta de documentació tècnica és insultant i les contradicci-ons en les comunicacions polítiques són constants. Unes comunicacions, per cert, unidireccionals, sense cap intenció d’escoltar veus discordants i limitades a un seguici d’escollits. Dubtes. Per començar, encara no sabem com s’ha fet els càlculs de visitants. Malgrat hem exigit ad nauseam el document tècnic que justifica la massificació i el tancament no hem tingut mai resposta. Estaria bé saber com arri-ben al parc els 9 milions de visitants, d’on procedeixen, a quina hora ho fan i amb qui-na intenció. S’està amputant sense compartir el diagnòs-tic. Així de clar.Més dubtes. Pel que fa al “caràcter reversible” de la decisió de “regular l’ac-cés” a la “zona monumental”. Les obres tenen un pressu-post de prop de 2 milions d’euros i van ser licitades fa mesos paral.lelament al procés de “participació”. Molt reversibles no ho són ni ho han estat mai. Encara més dubtes. És una incògnita què es pensa fer

Plataforma Defensem el Park Güell

amb els més de 20 milions que es podran recaptar amb el co-brament d’entrades. Tenint en compte que el pressupost de

manteniment del parc és menor al milió d’euros anual, estaria bé que s’especifiqués a què pen-sen destinar

aquesta fortuna. A dia d’avui desconfiem plenament d’una estratègia que hauria de ser bandera i és avui silenci.Per acabar, més dubtes i més greus. A la darrera reunió del dia 11 d’abril al Club Natació Catalunya, on hi havia de tot menys “consens”, es van encen-

dre les alarmes quan a la Sra. Latorre, adjunta a la regidora Fandos, va dir que l’accés dels veïns amb “carnet” estarà con-dicionat al nombre de persones amb entrada gratuïta via regis-

tre presents a la zona tanca-da. Ja ni tan sols està clar allò de “com a veïna tindré carnet per entrar-hi quan vulgui”. Massa dubtes per una decisió tan important, no creieu?

arxiu

que L’euroPa es Pugui converTir en una socieTaT anòniMa esPorTiva? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

els dubtes del Park Güell

Desconfiem plenament d’una estratègia que hauria de ser bandera i és avui silenci

de Gràcia

4


el tio del finalGuillem Cifré

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

Carta d’amor

A la plaça Revolució algú ha pintat recentment la bústia de correus amb el color corporatiu i el logotip del Partit Popular. Crida l’atenció d’una hora lluny. Enfilant la plaça des del carrer Mare de Déu dels Desemparats el blau elèctric que caracteritza el PP t’enlluerna. El primer que penses és que Correus ha canviat la imatge corprativa o que està duent a terme alguna d’aquestes campanyes publicitàries que busquen cridar la nostra atenció amb alguna idea llunàti-ca d’algun creatiu. Però a mesura que m’acosto a la bústia de Correus distingeixo perfectament el logotip del Partit Popular amb la gavina, les dues p i el blau dels barrufets de fons. Co-menço a donar-hi voltes, però no hi trobo massa explicacions.

Fins ara totes les referències espontànies que havia vist a la Vila dedicades al Partit Popular no eren massa amables. Aques-ta vegada la bústia fa goig. Cap insult. Cap amenaça. Cap altra referència que el color blau i les sigles del Partit Popular im-

preses en una bústia de Correus. Començo a donar-hi voltes buscant alguna explicació coherent. Intentant descobrir qui i què hi ha al darrera d’aquesta acció tan artística. Una bústia del PP… potser és una campanya del mateix partit per acostar-se al ciutadà. Una mena de demanda encripta-da perquè els graciencs enviem propostes, suggeriments a la direcció del partit. D’entrada a la meva carta jo els demanaria que no s’aixequessin de l’escó cada vegada que el Parlament vota sobre alguna proposta relacionada amb el dret a deci-dir. Denota una manca molt preocupant de sentit democràtic. També els demanaria que deixin d’utilitzar la llengua com

a arma política per dividir i generar falses polèmiques allà on hi ha convivència. Ho hem vist com aquesta setmana a les Corts d’Aragó amb el canvi de denominació del català que ara s’anomena LAPAO (Lengua Ara-gonesa Propia del Área Oriental)

per sopresa dels habitants de la Franja de Ponent. També a les Corts valencianes amb la prohibició d’utilitzar el concepte País Valencià a tots els documents oficials. Demostra una manca de respecte als catalans –amb independència de quina sigui la nostra llengua materna- de desconeixement i menyspreu sobre la realitat del país. I aprofitaria aquesta oportunitat per demanar-los que busquin sortides reals a una crisi econòmica que està deixant en la misèria a milers de famílies mentre alguns continuen visquent a cost de rei. Massa partidisme i tacticisme on hi hauria de predominar el sentit comú i l’interès general. Calla, que potser la bústia no servia per això…que em diuen l’ha pintada una tal José Luis Bàrcenas.

Roger Rofín la setmana

També que deixin d’utilitzar la llengua com a arma política per dividir

Demanaria al PP que no s’aixequin de l’escó cada cop que es parla del dret a decidir

tribunaCarles Maggi, portaveu del PSC a Gràcia

6,7 Km és la distància que googlemaps determina que hi ha entre la plaça de la Vila de Gràcia i Montjuïc, on aquest cap de setmana se celebren els X Games. És també la distància que descriu la relació entre la ciutadania i el govern del districte amb la seva regidora al capdavant - Tinent Alcalde de Qualitat de vida, Igualtat i Esports. Sense menys tenir la importància del X Games per la ciutat, ens ha-gués agradat veure tant esforç i dedicació pel districte durant aquest dos anys com per aquest esdeveniment esportiu.I excuses és el que sentim com a resposta a les interpel.lacions dels grups o dels veïns i veïnes al govern. Excuses sobre l’acord entre CIU i el PP, excuses sobre dates d’inici d’obres de l’escola Univers, excuses sobre reunions no produïdes, el futur de l’IES Bosch i Gimpera, el desdo-blament CAP Vila de Gràcia, el futur de la mobilitat al districte, l’espai de la Sedeta, els problemes de civisme a la Vila, l’escola bressol d’Escorial, polítiques d’ocupació actives, el pla d’usos, dispositius poli-cials, etc.Deixeu-me també recordar una xifra: 1900 milions d’euros. Aquesta és la xifra d’inversió que preveia el govern de Trias dur a terme en aquest mandat. Clar que això es va anunciar abans que l’Ajuntament decidís fer de banc bo del president Mas, pagant, quan no regalant, tantes i tantes factures que corresponen ser pagades per el govern de Catalunya. L’últim escàndol el tenim en el deute de 25M d’euros de la Generalitat que l’alcalde Trias ha decidir condonar a través

6,7 km i excuses

d’obres ja executades a la ciutat abans de la firma de l’acord. El que constitueix, en tota regla, un frau considerable als Barcelo-nins i Barcelonines, als graciencs i gracienques. Un frau de 25 Milions d’Euros.El proper 22 de maig farà ja dos anys de l’arribada de la dreta catalana a l’Ajuntament de Barcelona. Arribaven sota la bandera del canvi, de que

calia una nova manera de fer després dels 30 anys de govern de progrés. Però aquests 2 anys només han suposat una voluntat recentralitzadora de la ciutat i un cert regust pel luxe qües-tionable: inversió Premium a passeig de Gràcia o la Marina de luxe del port vell, per exemple. I clarament no s’està donant resposta als anhels que molts de vosaltres ens plantegeu directa-ment o en forma de protestes, reivindicacions, reflexions en

els blocs o articles d’opinió. Els canvis de l’alcalde Trias no van en la línia de regeneració democràtica ni la participació.No vull acabar l’article sense expressar els meus desitjos pel que queda de mandat: primer, que tots aquells veïns i veïnes coneguts i no coneguts que ho estan passant mala-ment siguin el centre d’atenció de les polítiques actives del govern – sobretot en ocupació, segon, què el govern del dis-tricte esdevingui el govern de Gràcia i no un govern a Gràcia fent de la proximitat pal de paller de les seves polítiques i obrint noves formes de fer política, i finalment, que si bé l’Ajuntament gràcies a la bona gestió dels governs anteri-ors pot assumir una part de les factures de la Generalitat aquestes no siguin perdonades ni condonades.I, per cert, a més dels 6’7 Km hi ha una altra dada que permet mesurar la llunyania del govern del districte i és el temps d’espera que els veïns i veïnes han de patir per ser rebuts per la regidora, sovint, inexplicable!

Aquesta és la distància que descriu la relació entre la ciutadania i el govern del districte

de Gràcia

5


Política

L’executiva de CDC designarà dimarts un nou conseller i l’assemblea de juny el ratificarà

Dos anys després d’es-trenar-se com a portaveu de CiU i nou anys des-prés d’estrenar-se com a conseller a l’oposició en temps de la regidoria de ricard martínez, Víctor Cullell anunciarà aquest dimarts a l’executiva lo-cal de Convergència que deixa el càrrec al Distric-te i concentra les seves responsabilitats locals a partir d’ara a la presi-dència del partit a Grà-cia. s’acaba una etapa.

ALBERT BALANzà

Quan va ser elegit com a portaveu del grup municipal a l’inici del nou mandat ja hi havia un pacte no escrit que apuntava a la trans-ició que ara es concreta. El pre-sident de CDC substituïa Carles Agustí, l’històric portaveu de CiU a Gràcia, i ajudava a fer un relleu tranquil entre l’equip que va picar pedra des de l’oposició i les noves cares que acompanyarien l’equip de govern comandat ara per Mai-te Fandos. No en va Cullell era un dels dirigents més experimentats, va assumir les carteres de Seguretat i Esports, i va començar a treballar un tàndem amb una de les noves incorporacions al grup municipal de la federació nacionalista, Berta Clemente, que va ser designada portaveu adjunta.Tot i ser l’ase dels cops en alguns moments d’aquest mandat, en tant que consellera d’Educació i

siLvia manzanera

víCtor CuLLeLL a La dreta de La reGidora maite fandos i berta CLemente aL seu Costat en un pLe reCent

Cullell plega com a portaveu del grup municipal de CiU i Clemente el relleva

Serveis Socials, Clemente, que ja va dirigir la campanya de CiU al districte, ha anat assumint pro-tagonisme en els principals con-flictes (Univers, Caspolino...) i ara serà la nova portaveu. “No cal portaveu adjunt”, apunta Cullell, que ha argumentat la seva decisió en “motius personals i de noves responsabilitats al govern. Ara fa dues setmanes el fins ara portaveu del grup municipal de CiU va ser nomenat director general d’Anà-lisi i Prospectiva després d’una etapa de tres anys com a cap del Gabinet de Relacions Institucio-nals de Presidència. Dimarts tam-bé es designarà un nou conseller i l’assemblea de juny el ratificarà.

El cartell de Festa Major sempre és polèmic, agrada o no agrada, i s’origina un debat viu que en-guany ja ha tingut efectes polí-tics. Més enllà de les raons del guanyador, Daniel Morell, i de les crítiques de companys de professió que no han guanyat, Jaume Tello (vegeu a la web de l’Independent), els dirigents lo-cals del PSC i ICV-EUiA s’han

apressat aquests dies a difondre la imatge de la pròxima festa, presidida innocentment o no per unes tisores que ballen ale-grement. Dues conselleres de l’oposició, la socialista Carme Esquirol i l’ecosocialista Àngels Tomàs, així com el secretari d’organització del PSC local, Je-sús Jiménez, han difós el cartell a través de Twitter.

PSC i ICV-EUiA treuen pit amb les tisores de Festa Major

reportatge

Davids, cosins però no germansViu debat entre els diputats d’EUiA i la CUP a la Violeta

els amics i amigues de la Violeta van asseure de costat dimarts David Companyon i David fernández, lluny dels focus del Parlament, on fa pocs mesos només hi anaven com a visitants. I no es van fer cap mas-satge, precisament.

Qui s’esperava una reunió d’amics la va trobar, però tam-bé els amics es diuen les coses

a la cara, encara que siguin de l’alçada d’un campanar. La tro-bada duia per lema De la Violeta al Parlament, però l’arribada de Companyon a Fernández ha estat per camins diferents. I dimarts es va notar.El diputat de la CUP va disparar primer recordant que als movi-ments socials no els preocupa “el que diu l’esquerra quan està a l’oposició sinó el que fa quan governa” i va passar llista tant a les plusvàlues generades a fa-

eL diputat de La Cup, david fernández, prenent La parauLa a La tertúLia

A. B.

debarris

vor dels inversors privats en la recuperació de la Violeta, amb ICV-EUIA al govern de la ciutat, com a l’actuació de Joan Saura al capdavant d’Interior. Compa-nyon, acceptant una part de les crítiques, va argumentar que “el tripartit va pensar que fent lleis n’hi havia prou per estar al costat de la gent”.I sí, van haver-hi crides a la uni-tat, però des de camins diferents. Alguns dels presents, son Lluís Cabrera, van concloure irònica-

ment que havia estat un xoc entre la Tercera Internacional i l’Anar-quisme... i el públic, on també hi

havia des de Feliu Ventura fins a Jordi Altarriba, va xalar d’allò més.

breus

Concentració pels presos bascos a la Virreina

La jornada de solidaritat amb els presos bascos que ha convo-cat la plataforma Herrira aquest dissabte traspassarà fronteres i no només es farà a pobles i ciutats d’arreu d’Euskal Herria. La plaça de la Virreina acollirà a les set de la tarda una concen-tració en defensa dels drets hu-mans dels presos per reclamar la fi de la dispersió i el seu acos-tament als centres penitenciaris del País Basc després que ETA anunciés el “cessament defini-tiu de la seva activitat armada” en un comunicat el mes d’oc-tubre de 2011. La convocatò-ria compta amb el suport d’un gran nombre d’agents socials, polítics i sindicals.

El Districte fa canvis en els tècnics de barri

La reordenació de tasques al Districte amb la fusió de Ter-ritori i Serveis Personals ha provocat també una reorde-nació dels tècnics de barri. Si ja a principis d’any el tècnic del Coll, Francesc Roma, va ampliar les seves atribucions a Vallcarca, i Elisabet Gaspar va pasar a encarregar-se de Pro-moció Econòmica, ara ha estat la tècnica de la Salut, Mònica Oriola, la que ha integrat a la seva cartera la feina que fins ara feia Dolors Álvarez al Camp d’en Grassot, la qual s’encar-regarà de Gent Gran. El tècnic de barri de Vila de Gràcia, Jo-an Bares, seguirà amb les seves funcions.

de Gràcia

6


Societat

La direcció de Patrimoni de l’Ajuntament ofereix l’espai provisionalment al Pla Locals

el Centre d’atenció Pri-mària del carrer Còrsega 363, on hi havia hagut la històrica sala Cibeles, ha tornat a ajornar la data de la seva inauguració i l’ajuntament ja treballa amb una opció provisi-onal que eviti el desús i l’acumulació de pols: la cessió de l’espai a l’ano-menat Pla Locals. el Dis-tricte també s’ha mostrat partidari de reactivar les tres plantes a l’espera que Catsalut doni una nova data d’obertura.

ALBERT BALANzà

La sala Cibeles va tancar el 2005, l’Ajuntament va comprar l’espai el 2007, les obres per aixecar un edifici amb habitatges tutelats i amb un CAP a les plantes inferi-ors es van començar el 2010 i van acabar el 2011. Però des d’aquell moment la part de l’equipament que havia d’acollir els serveis sa-nitaris no ha deixat d’acumular pols. Els pisos, en qualsevol cas, estan plens i les places d’aparca-ment als pisos soterranis també.La idea de l’Ajuntament, tal com es va manifestar des de la direcció de Patrimoni en l’última reunió de la permanent del consell d’as-sociacions de Barcelona del pas-sat 25 d’abril, és adequar l’espai perquè l’utilitzin les entitats que així ho demanin a Torre Jussana a partir dels requisits que s’es-pecifiquen en el Pla Locals. La

Laia CoLL

L’edifiCi que aCoLLia La saLa CibeLes i que Ha d’aCoLLir eL nou Cap

direcció de Torre Jussana priorit-zarà les entitats de caràcter social i s’apunten uns convenis de dos, tres o cinc anys com a fórmula general.L’últim compromís verbal de CatSalut amb els veïns, establert ara fa un any, va apuntar l’inici de 2013 com a previsió d’obertura del CAP, que serviria per descon-gestionar el més que saturat CAP Sant Antoni Maria Claret i donar cobertura a la part sud de la Vila. El màxim representant del Cat-Salut, Jaume Estany, va apuntar en aquell moment, que malgrat les dificultats econòmiques, el CAP s’estrenaria enguany. No-més hi faltava el mobiliari.

El grup municipal d’ICV-EUiA ha criticat aquesta setmana, a través de la consellera Àngels Tomàs, que el ple de dimarts passat rebutgés la retirada del cobrament de les cadires de l’Esperança, quan el consell sectoral de Salut havia plante-jat per unanimitat el retorn a la gratuïtat. “Quin sentit te-nen uns consells consultius qeu

volem que elevin propostes si quan aquestes propostes arri-ben les tombem?”, ha apuntat Tomàs. L’hospital ha reduït a la meitat el preu de les cadires reclinables, de deu a cinc euros, des que al gener es va implantar el nou sistema, que en un terç del centre hospitalari obliga a pagar a canvi de 20 hores inin-terrompudes d’ús.

L’autoritat del consell de Salut sobre les cadires de l’Esperança

El desdoblament del CAP s’ajorna de nou i l’espai es destinarà a entitats

A. B.

La Federació de Colles de Sant Medir i Gràcia Territori Sonor compartiran per primera vegada un mateix sostre i aquest no se-rà qualsevol: l’històrica seu de la Fundació Festa Major, al número 10 del carrer Igualada, escenari sobretot de les rodes de prem-sa multitudinàries de les festes d’agost, acollirà a partir d’aquest juny els equips de les dues enti-tats. Després de mesos de negoci-

ació amb el Districte, i tenint en compte la situació de provisiona-litat de les dues entitats, l’acord s’ha tancat aquesta setmana i es concretarà amb el trasllat físic abans de l’estiu.L’antiga seu de la Fundació Festa Major a Igualada 10, propietat del departament de Benestar Social, va quedar buida el setembre pas-sat quan els Castellers de la Vila de Gràcia i la Fundació Festa major van estrenar l’equipament cultu-ral del carrer Alzina, Can Musons.

L’espai d’Igualada 10 estava buit des del trasllat a Can Musons

Sant Medir i Gràcia Territori Sonor es queden el local de Festa Major

el 4 de 8 i la torre de set al sac. S’ha fet esperar però la primera clàssica de vuit dels Cas-tellers de la Vila de Gràcia ja és aquí. La nova data escollida va ser diumenge passat, diada de Sant Ponç a Sant Cugat, on van poder complir el primer repte de la temporada descarregant el tres i el quatre de vuit junta-ment amb la torre de set. Cas-tells aconseguits de manera molt solvent, on només el quatre de vuit va haver-se de treballar una mica més que de costum a causa d’una rengla que va quedar més entrada. El proper diumenge els blaus celebren en plaça pròpia el seu XVI aniversari acompanyats dels Castellers de Barcelona i dels Xiquets de Reus.

Aleix Vila crònica blavamontserrat torres

Els castellers havien deixat prèvia-ment el seu local del carrer Robí. Les dues entitats ara beneficiàri-es, la Federació de Colles de Sant Medir i Gràcia Territori Sonor, havien manifestat el seu desig de tenir un nou espai al Districte. En el primer cas l’objectiu era l’estalvi del lloguer del local que fins ara han tingut els romeus al carrer de la Granja i en el segon cas era millorar la ubicació actu-al a l’espai d’entitats del carrer Topazi.

breus

Districte i veïns del KGB tornen a topar pels sorolls

El consell de barri del Camp d’en Grassot va viure dimarts un nou episodi d’allau de quei-xes dels veïns del KGB, al car-rer Alegre de Dalt, els quals, en quatre intervencions diferents, van narrar els casos de baralles, soroll, destrosses i realització de necessitats fisiològiques a la porta de les cases davant el que van considerar passivitat de las Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. “Ara és pitjor de que programen DJs d’Eivissa”, van apuntar. La regidora, Mai-te Fandos, va admetre la difi-cultat de solució del problema, que fa dècades que s’allarga, i va anunciar que es reunirà amb els veïns al juny.

El centre Heura celebra festa reinvidicativa

Sota el lema A Heura ens plan-tem, el centre obert gracienc -darrer Premi d’Honor que atorga el Districte- organitza dissabte 25 de maig una festa per donar a conéixer la seva tas-ca social. La jornada arrencarà a les 11 del matí amb l’actuació del grup d’animació Ai l’as i se-guirà amb una xerrada sobre crisi i pobresa a càrrec d’Arcadi Oliveres. També hi serà present el periosta Xavier Solà, i els res-ponsables del centre explicaran als assistens què és i què fan a l’Hort de les Cases i mostraran el conte que han editat, Em dic Pep i visc al carrer. La festa tindrà lloc al teatret de Lesseps (amb Pérez Galdós).

76maig2013

La cuina vegana s’implanta a la Vila en format take away

editorial

Els horts de la Casita Blanca, sense suport veïnal

Horts a debat

El projecte guanyador del Pla Buits que dotarà d’horts ur-bans al solar de la Casita Blanca –presentat pel centre obert Heura, la cooperativaTarpuna i la Fundació Ametller- ha topat amb els veïns de Vallcarca. “Volem un espai obert pel barri i no renunciarem al nostre projecte [presentat al 2002]”,

explica Irene Güell, membre de la junta de l’AVV Gràcia Nord-Vallcarca. Per això expressaran la seva oposició durant la presentació del projecte dels horts de la Casita dijous 23 de maig a la Jaume Fuster i iniciaran tota una sèrie d’accions reivindicatives al barri.

Zaraida Fernández obre l’establiment VegetArt a Torrent de l’Olla

El projecte d’horts urbans amb el valor afegit d’inserció laboral al solar de la Casita Blanca que ha guanyat el Pla Buits es presenta la propera setmana de forma oficial amb l’aprovació de l’Ajuntament però amb l’oposició del veïnat. Són uns metres polèmics que, més enllà de la defensa que faci cadascuna de les parts enfrontades, sí que generen, si més no, uns quants interrogants. Ja posava en dubte la setmana passada un dels redactors d’aquest setmanari, inspirat per un comentari que ens havia fet arribar un lector, la qualitat dels aliments que es poguessin cultivar en aquest tros de terra envoltat per vies on el trànsit és nombrós. Precisament Gràcia és un dels districtes amb els nivells de contaminació atmosfèrica més alts de la ciutat. Si ens posés-sim molt estrictes, uns tomàquets criats amb aquestes condicions cli-màtiques no obtindrien el certificat d’ecològic. Però el projecte dels horts urbans a Vallcarca va més enllà; és tracta d’un projecte social molt estudiat i amb uns objectius justos. L’altre interrogant és el pro-cés que s’ha seguit fins a atorgar la gestió d’aquest espai. Des de 2002 els veïns de Vallcarca, a través de l’activa AVV Gràcia Nord Vallcar-ca, defensa un projecte per aquest solar, una proposta oberta al barri. Les seves idees -que ja contaven amb l’aprovació del govern en aquell moment- s’han perdut en un calaix. És més que comprensible, doncs, el seu malestar. I ara alcen la veu per fer-se escoltar, que és el mínim que ha de fer l’Ajuntament.

Laia Coll

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Els horts de la Casita Blanca es presenten sense suport veïnal El projecte guanyador del Pla Buits que dotarà d’horts urbans al solar de la Casita Blanca –presentat per Heu-ra, Tarpuna i la Fundació Ametller- ha topat amb els veïns de Vallcarca. “Volem un espai pel barri i no re-nunciarem al nostre projec-te [presentat al 2002]”, ex-plica Irene Güell, membre de la junta de l’AVV Gràcia Nord-Vallcarca. Per això ex-pressaran la seva oposició durant la presentació del projecte dels horts de la Casita dijous 23 de maig a la Jaume Fuster.

A. Balanzà /S. Manzanera

L’Associació Gràcia-Nord Vallcarca va presentar a l’Ajuntament l’any 2002 un projecte per adequar l’espai buit que deixaria l’enderrocament del mític moublé ara fa dos anys. La proposta dels veïns dibuixava “un espai pels ve-ïns obert i amb jardins”, com explica la secretària de l’associació, Irene Güell. Pensant que contaven amb el suport de l’administració –el projecte va obtenir l’OK durant l’època de Ferran Masca-rell- l’AVV va desestimar presentar-se a la convocatòria del Pla Buits: “no vam licitar un projecte que estava aprovat”. Els veïns, d’acord amb les declaracions de Güell, no volen que Vallcarca es converteixi en un “hort temàtic”. El projecte del Centre Obert Heura (ve-

L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Centre d’Ini-ciatives per a la Reinserció (CIRE) de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, ha iniciat aquesta set-mana les tasques de neteja de les franges forestals de Barcelona. Es preveu actuar sobre prop de 120 hectàrees de les zones colindants de la ciutat amb la serra de Co-llserola i a diversos districtes, un d’ells Gràcia. Aquestes tasques es desenvoluparan fins al mes d’agost, actuant amb un total d’entre 12 i 20 treballadors que es distribuiran per àrees. Els treballadors són interns penitenciaris en règim semiobert que participen dels pro-grames de reinserció del CIRE, i que treballaran coordinats per per-sonal d’Espais Verds al càrrec del manteniment dels Parcs i Jardins de la ciutat. Els equips realitzaran tasques de desbrossament i sega de la vegetació herbàcia crescuda en zones de l’entorn natural de Barcelona, esporgada i aclariment d’arbustos, arrabassament d’arbrat i poda de formació, d’aixecament de capçada o de realç, de neteja o de sanejament, de seguretat, d’acla-rida, de reducció de capçada, de brocada o de reformació. A més, es realitzarà la trituració de restes vegetals i la recollida, transport i eliminació de tots aquells materials impropis com ara runes, mobles, metalls, pneumàtics, plàstics o qualsevol altre residu.

Pla de neteja forestal

geu L’Independent 477 i 479) contempla la creació d’horts urbans amb l’objectiu d’aconseguir la inserció laboral dels seus usuaris en l’àmbit de l’horticultura eco-lògica així com la seva autonomia perso-nal. Els horts de la Casita Blanca formen part d’un pla proposat pel Centre Obert Heura, la Fundació Ametller i la Coo-perativa Tarpuna, que té l’altre eix en l’hort del Viaducte de Vallcarca. Segons explicava a aquest setmanari una de les seves responsables, Laia de Ahumada, es tracta d’un projecte ambiciós que, amb la base de l’horticultura ecològica, se centra en la formació i l’autoocupació. Però el punt de vista del veïnat és un altre. Volien un lloc amb perspectiva i

es troben amb un projecte d’horts que contempla tanques i on es vol cultivar en un espai “altament tòxic”, envoltat de vies amb un alt nivell de trànsit. L’AVV, una de les més dinàmiques i represen-tatives del barri amb 125 socis, va man-tenir una tensa reunió amb les entitats responsables del projecte ara fa un mes que es va resoldre sense aconseguir cap apropament entre les parts. “Ens estan tractant com un mitjó amb l’excusa de que és provisional”, afegeix Güell.Un altre dels darrers moviments rea-litzats per l’entitat veïnal en els darrers mesos ha estat la presentació d’un escrit dirigit a Carles Agustí, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme

Laia Coll

de l’Ajuntament de Barcelona, que no ha obtingut cap resposta fins aquest moment. Per tot això, a més de mani-festar el seu desacord amb el projecte de la Casita durant la presentació oficial la propera setmana a la Jaum Fuster, l’AVV iniciarà tot un seguit d’accions reivindicatives, com ara la instal.lació de pancartes als balcons del barri- per tal de difondre la seva veu.

El solar de la Casita Blanca destinat, segons el Pla Buits, a horts urbans

[3]

Els alumnes de cicle superior de l’escola Mare de Déu del Coll visiten el Bosc Turull.

El passat 22 d’abril dins la nostra setmana cultural bai-xarem cap al Bosc Turull.Vam anar pel C/Aldea i, després, a l’esquerra de l’escola Mont-seny i l’institut Pere Bosch i Gimpera, seguirem el camí cap al Bosc Turull.Quan vam arribar, hi havia el Tècnic del barri del Coll, el Francesc Roma, que ens va donar la benvinguda, i ens va ensenyar un hort on treballen els nens i nenes de les escoles properes, i avis i àvies que venen tranquil.lament a cuidar-lo. Ens va explicar que el Bosc Turull és un bosc mediterrani al que algun dia ens agradaria que es poblés amb algun animal típic d’aquests boscos (com

Agenda 21 escolar

algun esquirol). Més amunt hi havia el Bosc Turull, on els professors ens van deixar, per grupets, ‘‘observar’’ les plantes, els arbustos i els arbres. Vam anar per diferents camins, un portava a la part de dalt, on hi havia una caseta de fusta i una esplanada molt gran. Ens van repartir una làmina de

dibuix perquè anéssim dibuixant del natural les fulles, les flors, els arbres, ... que després analitzaríem dins l’aula de natura. El bosc es limitava per tanques de fusta. També hi ha-via un aqüeducte de pedra, a la part sud,

Cedida

Cedida

L’alumnat de l’escola gracienca en una activitat a l’Aula de Turull

Foto dels alumnes en un moment de la visita

L’escola Mare de Déu del Coll visita el Bosc Turull

que conferia al bosc un aspecte rústic.Voltant, vam trobar rastres d’animals típics d’un bosc: insectes, ratolins de bosc, ocells, potser algun esquirol, serps...Vam veure que algunes plantes estaven senyalades

amb una cinta groga i verda, que devien pertànyer a algun es-tudi concret.Vam veure un munt de plantes: aloe (Aloe vera); dàlies (Dahlia); alzina (Quercusilex); pins (Pinus); llorer (Laurusnobilis); pal-meres (WashingtoniaPhoenix); xiprers (Cu-pressus); garrofers

(Ceratoniasiliqua); maduixera (Fragariavesca)...Després de dinar, ens van donar una altra làmina per dibuixar per un costat, un niu real, i per l’altre un arbre, un arbust, i una flor. Per dibuixar el niu, vam en-trar a l’aula de natura. Després d’això, es va acabar l’excursió. A la tornada cap a l’escola, vam fer un camí paral.lel al Park Güell. Va ser un dia genial!

Jose Miguel Segura, María Portillo, Jonathan Ruiz,

Marc Pàrraga, Óscar Tort, Andrea Rodríguez, Lydia Edo, Xavi Pérez, Gabriel

Carrasco IInés Calvo

[4] [per darrere]

“A la cuina vegana has de ser molt honrat amb tots els aliments”

Un take away de menjar vegà. ¿Quina és la sensació després de dos mesos d’aixecar la persiana?La gent està responent molt bé. Quan vaig decidir obrir aquest tipus de negoci vaig tenir clar que havia de ser a Gràcia, aquí la gent és més oberta a provar coses noves, no té prejudicis i existeix tot un sector de consumidors bio i eco impor-tant. És l’únic lloc on entren iaies de 80 anys i et pregunten què fas, i després et

Cuinera de professió i vega-na des de fa set anys -”però sense adoctrinar ningú”- s’ha llançat a la piscina ara fa tot just dos mesos amb un take away diferent a Torrent de l’Olla, Vegetart. Defensa la seva opció per ètica i sostenible i demostra simpatia, creativitat i molta pedagogia.

La cuinera Zaraida Fernández, darrera del mostrador del seu establiment, VegetArt

diuen que molt bé, que ho volen provar. Suposo que també perquè la base dels meus plats és la cuina catalana.

Això és que hi ha demanda.Sí. Som l’únic take away així en tot l’estat espanyol. A més de cuina vegana –no es fa servir ni ous ni llet- oferim una línia

Silvia Manzanera

de producte nou, Raw, que és tot en cru, i està tenint molta acceptació. Tinc també dues línies de plats sense gluten. Venen moltes persones que m’expliquen que tenen intolerància a determinats ali-ments, o alguna malaltia o afecció, o que està fent un tipus de dieta determinada... L’important és escoltar la gent.

¿Els clients són vegetarians conven-çuts o també venen carnívors?La majoria menja carn. Segur que hi ha molta gent que s’està vegatitzant i encara no ho sap. Hi ha de tot, els que estan conscienciats i busquen productes bio i orgànics i d’altres que ho fan per provar. La clau és que, a part de que sigui molt sa, que agradi, que el plat estigui bo.

També deu ser la clau perquè re-peteixin. I quina és la teva filosofia en la cuina que fas?Els meus principis són la honradesa en la matèria prima, la humilitat en el produc-te i l’ètica. Faig el que a mi m’agradaria trobar-me com a consumidora. També intento ser creativa, tot i que ja és tot un repte fer una truita sense ou o un pastís sense ou, mantega o llet.

¿Fins a quin punt l’etiqueta bio o eco és una moda a la que s’apunta molta gent que obre un negoci?Més que moda és marketing. L’utilitzen per vendre. Jo tinc productes bio i d’al-tres que no; els primers tenen un preu més alt, és clar. Tots els meus productes són de temporada i els plats fets del dia. I amb un preu d’1,5 euros la ració. També és una forma de difondre aquesta cuina.

Silvia Manzanera

de Gràcia

7


Comencen les obres de les guixetes per regular l’accés al parcsiLvia manzanera

operaris trebaLLant aLs aCCessos deL park GüeLL de La Carretera deL CarmeL eL dia d’iniCi de Les obres

El Pla de Turisme senyalitzarà un camí Sagrada Família-Park Güell

SíLVIA MANzANERA

Els rius de turistes que s’acostu-men a veure pel carrer Escorial i els despistats que surten dels me-tros de Joanic, Vallcarca o Lesseps tindran a partir del 2014 una ei-na de navegació barata i eficaç,

segons va anunciar dimarts en el consell de barri del Camp d’en Grassot la regidora Maite Fandos. “Volem resoldre la senyalització cap al Park Güell i ordenar els flu-xos de turistes”, va apuntar. El pla no descarta la utilització de volun-taris que informin a peu de carrer. Aquesta setmana han començat les obres de les instal.lacions per regular els accessos a la zona mo-numental del Park Güell, treballs que inclouen punts d’expedició d’entrades, llocs de control i un mòdul de serveis. Dilluns els ope-raris descarregaven el material a l’accés de la carretera del Carmel, on s’instal.larà un mòdul amb gui-xetes, serveis públics i vestidors, tot fora del recinte del parc. Tam-bé hi haurà taquilles als accessos del lateral dret d’Olot i l’avinguda de Sant Josep de la Muntanya. El segon àmbit contempla instal-lacions elèctriques, fibra òptica i

comunicacions, que donaran ser-vei als cinc punts de control d’ac-cés de la zona monumental que no comptarà amb cap element fix de regulació. Està previst que les obres finalitzin el setembre.El carrer Olot també ha iniciat la seva transformació urbanística per tal de millorar els problemes de mobilitat de la via. Aquests di-es s’enllesteix l’elevació del pas de vianants de Marianao, en el seu tram final, per seguir amb el tras-llat de la polèmica parada de taxis en aquest carrer que s’allargarà fins la zona on ara hi ha els con-tenidors -que es retiraran- davant de l’escola Reina Elisenda. Di-lluns que ve també començaran els treballs per convertir el carrer en plataforma única fins l’entrada del parc i el trasllat de la parada de bus que ara està al carrer Lar-rard i que s’instal.larà al mateix carrer Olot.

el Pla de turisme de Grà-cia, una de les estrelles del Pla d’actuació del Dis-tricte, ja es troba en fase de diagnosi i tindrà com un dels seus elements principals la senyalitza-ció de camins per desta-car els principals punts turístics del Districte. L’equip que està avalu-ant l’estat del districte en aquesta matèria, per exemple, preveu un camí que uneixi la sagrada família i el Park Güell.

entrevistaSilvia Manzanera

“Els festers utilitzen les tisores...”

Daniel Morell, premi cartell Festa Major

eL Guanyador deL CarteLL de La festa maJor 2013 divendres passat

Dissenyador gràfic pro-fessional i bon coneixe-dor de la festa major –ha viscut a la Vila dels 9 als 35 anys-, Daniel morell i les seves tisores balla-rines han desbancat les 242 obres presentades al concurs d’enguany.

Josep m. ConteL

Aclarim la polèmica. Què et va inspirar el cartell?Després de mesos de veure per tot arreu la imatge de les tisores contra les retallades, vaig pensar en donar-li la volta, ja que per una setmana la Festa Major de Gràcia representa tot el contra-ri: és alegria, solidaritat... Volia donar-li un toc festiu.

D’altres persones no ho inter-preten així...

Cadascú que faci les seves lectures, com és habitual, in-terpretem les imatges amb la nostra mirada. Aquesta és la meva inspiració i el que jo volia transmetre. Em sembla molt lí-cit que des de la Fundació Fes-ta Major hagin vist l’eina que utilitzen els festers per poder fer els guarnits.

En qualsevol cas no volies fer un cartell-crítica.En absolut. No és un atac direc-te contra les administracions. Si volgués criticar el govern, ho faria d’una altra manera.

Què representa per a tu gua-nyar aquest concurs?Estic molt content per la pro-jecció i la repercussió que tindrà el cartell; és una passada.

Mentre els persistents veïns de Sanllehy, ja a la banda d’Hor-ta-Guinardó, han vist com aquesta setmana es començava a retirar la grua de les obres de la L9 i obtenien el compromís municipal de la reforma de la plaça a principis de 2014, les tanques de Lesseps no es mo-uen i el Districte ha anunciat que instarà el departament de Territori a “reduir al màxim” la superfície que ocupen les tanques.Com a resposta al memorial de greuges dels veïns de Lesseps, però, el Districte substituirà els camins de llambordes que

El Districte insta Territori a reduir l’espai d’obres de la L9 a Lesseps

creuen la plaça en diagonal per asfalt, eliminarà l’esglaó de la sor-tida del metro i estudia instal·lar

uns jocs infantils a la part baixa. Fins al 20 de maig també s’està replantant tota la gespa.

siLvia manzanera

trebaLLs per retirar La Grua de Les obres de La L9 a La pLaça sanLLeHy

de Gràcia

8


recomanemL’eslovè Jaka Bab-nik a Espai [b]. La sa-la gracienca presenta, conjuntament amb la-mono magazine l’últi-ma sèrie de fotografies de Jaka Babnik: We ara dogs. Especialitzat en fotografia d’skate, l’es-lovè desenvolupa aquí un estudi d’auto-refle-xió sobre la naturalesa humana i la societat.

Dimecres 22 de maigEspai [b] (Torrent

de l’Olla 158), a les 19.30 h

Cedida: Jaka babnik

Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h

Dijous 23 de maigJornada d’horticultura urbana, un barri d’horts.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 19 h

Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Lab1.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

La Patum al CAT.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Arildo Dildo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

eXPosICIoNs

fins el 18 de maigExposició Sirenes. Mos-tra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat so-bre un mateix motiu, enca-ra que des de perspectives conceptuals i tècniques di-ferents: cossos de dones sota l’aigua. Espai [B] (Torrent de l’Olla, 158)

fins el 30 de maigExposició Homenatge al Marroc. Exposició de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic pa-ís veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaoui-ra, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Experiències d’autocom-postatge a Catalunya. Mostra de diverses expe-riències sobre compostat-ge que es realitzen arreu de casa nostra. Cedida per l’Agència de Residus de Ca-talunya. Amb la col.labora-ció de l’Associació Amics del Bosc de Turull.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

fins el 31 de maig Exposició Animals mal-tractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents ca-sos de maltractament d’ani-mals realitzada per FAADA. A cada imatge l’acompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns con-sells sobre el que es pot

Teatre: La balada de la cárcel de Reading.C. Cívic La Sedeta, a les 18 h

Concert: ¿Por qué Jeanet-te? + Marc Espectre.Antic Forn de Vallcarca (Cam-brils, 10), a les 19 h

Teatre: Schiele, dones al descobert, cia El Gest Poètic.NunArt (Sol, 8), a les 21 h

Concert: Escuchando Ele-fantes + Paddy Cassey.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Rumba Wey.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Fredy Fresquet & Red Light.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: A1G + Char-Lee.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 19 de maigFestival de cinema d’anima-ció: NonStop Barcelona Animation.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h

Concert: Hacia Otóntoron.Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 18 h

Concert: Forró Afiado.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 19 h

Jam On Dejavú Quartet.Continental Bar (Proviència, 30), a les 20 h

Concert: Gandom Garous.Gràcia Latina (De l’Or, 19), 21 h

Dimarts 21 de maigMicro obert. Jam session on els músics tenen 15 minuts per presentar les seves pro-postes.baRrOK (Passatge de Noguès, 3), a les 21 h

Concert: Laura Guarch Trio.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.30 h

Dimecres 22 de maigConeix la biodiversitat del teu entorn: el Bosc de turull. A càrrec de Depana.Aula Ambiental de Turull (Pg. Turull, 36), a les 18.30 h

Monòleg: Alberto Montes.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h

Concert: Guirigall (Clara Ri-batallada i Pep Montsant).CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: ImproAlfa.Alfa (Gran de Gràcia, 36), 21.45 h

fer per millorar la situació d’aquests animals.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vi-la al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del dia-mant, dirigit per Francesc Be-triu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

aCtes

Divendres 17 de maigJam session de contes.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h

Concert: Morti.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Bernat Font Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Terratombats.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Disco Las Palme-ras + Odio Paris.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 22.30 h

Concert: Deckard + Ignacio Gonzalezz.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 18 de maigAperitiu musical: Swing 42.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h

Tallers de ciència.Sala SPAII (Ramis, 4), a les 18 h

la cartelleraCINemes

BosqUe mULtICINemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El gran Gatsby. Dv, ds i dg, 16.00,

19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Los Croods. Ds, dg i dl, 16.05 i 18.10.•Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00,

18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. Ds i dg, 20.10, 22.15 i 00.45. Dl, 20.10 i 22.15. Dm, dc i dj, 16.00 18.05, 20.10 i 22.15.

• Scary Movie 5. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Stoker. Dv, ds i dg, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. Dl. dm, dc i dj, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• La gran boda. Dv, ds i dg, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• La mula. 16.15.• Oblivion. Dv, ds i dg, 19.00, 22.00 i

00.40. La resta, 19.00 i 22.00.• Ayer no termina nunca. 16.15 i

18.15.• Noche de vino y copas. Dv, ds i dg,

20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 20.15 i 22.15.

• objetivo: la casa blanca. Dv, ds i dg, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Iron Man 3. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

CINemes GIroNa. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Ds i dg,

22.00. Dl, 21.00.• Món petit. Ds, 18.00.• La nostra vita. Dv i dl, 19.00. Ds i dg,

18.00. Dc, 19.30. Dj, 19.30 i 21.30.• Festival de cinema i drets humans

de Barcelona. Dv, ds, dg, dm i dj, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Un gran equip. Dv i dl, 17.00. Ds i dg, 16.00 i 20.00. Dc, 17.30 i 21.30.

Dj, 17.30.• Tango libre. Dv, 17.30 i 19.30. Ds,

20.00 i 22.00.Dg, 20.00, Dj i dl, 19.30.• La última isla. Ds i dg, 16.00. Dl,

17.00 i 19.00. • El cosmonauta. Dg i dc, 18.00 i

22.00. Dj, 17.30 i 21.30. Dl, 17.30 i 21.30.

• Asgard Project. Dc, 20.00.• Jordi Sabatés presenta El món mà-

gic de Georges Méliès. Dv, 21.00. x.

LaUreN GrÀCIa. Carrer Bailén, 205• sala 1: El gran Gatsby. 16.10, 19.10

i 22.00.• sala 2: La gran boda. 16.30, 18.30,

20.30 i 22.30.• sala 3: Objetivo: la casa blanca.

16.00, 18.10, 20.25 i 22.40.• sala 4: Díaz: no limpiéis esta san-

gre. 16.20, 19.15 i 22.10. Los cro-ods. Ds, dg i dl, 16.00.

VerDI HD. Carrer Verdi, 32

• sala 1: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. Dv i ds, 23.30 (sala 2).

• sala 2: Kauwboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 22.00.

• sala 3: La fotógrafa. 16.10, 18.00, 20.00 i 22.00. Blue Valentine. Dv i ds, 23.30.

• sala 4: Searching for sugar man. 16.10, 18.00, 19.45 i 21.30. Dv i ds, 23.30.

• sala 5: Tomboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 21.45. 7 cajas. Dv i ds, 23.30.

VerDI Park. Torrijos, 49. • sala a: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

i 22.05.• sala B: El impostor. 16.10, 18.10,

20.15 i 22.10.• sala C: Rebelde (War Witch). 16.10,

18.10, 20.15 i 22.15.• sala D: El ejército del poder. 15.45,

17.50, 20.00 i 22.10.

teatres

teatreNeU. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

saLa Porta 4. Església, 4-6• Breus. Dv de maig a les 23 h• Estudio 44. Ds de maig a les 20 h• 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h• L’amant. Dg 5 i 12 maig a les 19 h

de Gràcia

9


Cultura

L’incident ha afectat també altres donacions privades i documents administratius

L’arxiu Buch Parera, el més important fons do-cumental de Gràcia que es conserva en més de 200 caixes al sotan de la Biblioteca jaume fuster, s’ha fet malbé. Una fuita d’aigua ha afectat els fons de l’arxiu munici-pal de Gràcia, que des de l’any 2006, on hi ha també altres donacions privades i documents administratives i l’ajun-tament treballa ara per recuperar en el termini d’un any el màxim de peces possible.

A. BALANzà/S. MANzANERA

L’arxiu de Josep Buch i Parera, possiblement el més gran recopi-lador de dades, fets i documents sobre la història de Gràcia, va mullar-se diumenge quan una fuita d’aigua provinent del bar de la biblioteca va inundar el so-tan on s’hi acumulen documents gràfics, fotografia, d’hemeroteca i biblioteca, així com diversos fons patrimonials i personals, re-units des de 1922 fins al 1994. El Club Excursionista de Gràcia, entitat de la qual Buch va ser-ne el fundador i primer president i que va cedir el fons, i la família Buch, es van assabentar dimecres de l’incident per una trucada de l’Independent.

Laia CoLL

L’Arxiu Buch es malmet per una fuita d’aigua a la Biblioteca Jaume Fuster

Fonts coneixedores de l’afecta-ció han apuntat que la part més malmesa per la fuita d’aigua correspon a l’hemeroteca per-sonal de Buch, sobretot de La Vanguardia, que no es podrà re-cuperar. La resta de documents afectats, una part del total, s’han dut a l’anomenat assecador del servei de biblioteques i no tor-naran en el millor dels casos en el termini d’un any. Les 10.000 fotografies que corresponen ma-joritàriament també a l’Arxiu Buch, “de molt interès”, segons l’Arxiu Municipal, no s’han vist afectats.

breusSotacabina recapta diners per al nou Lluïsos

Aquest cap de setmana Sotaca-bina ofereix una funció espe-cial de Pànic al Palace, l’obra que els ha dut a participar a la Mostra Nacional de Teatre Amateur. L’obra, programada els dies 17, 18 i 19 de maig, té l’objectiu de recaptar diners pel projecte de reforma de l’en-titat, el Projecte Lluïsos. L’en-trada costa entre 5 i 10 euros, i és el públic qui ho decideix en funció dels diners que vulgui aportar al projecte de reforma. Dirigida per Mercè Pardo, po-dria ser la darrera peça que s’in-terpreta en el teatre tal i com s’ha conegut fins ara.

L’artista Leandro Sánchez exposa a Paspartú

La Galeria Paspartú ha inaugu-rat aquest dimecres l’exposició Simbiosi Alternativa, de l’artis-ta Leandro Sánchez. La mostra es quedarà a la sala de Verdi fins l’1 de juny. Sánchez amb el seu estil i el seu llenguatge particular, aborda i presenta amb la seva obra un tema que tothom aborda: la relació en-tre la realitat, allò que vivim, el pragmatisme i l’abstracte, el pensament, els somnis, el món imaginari. La galeria, a més, té tot a punt per a la celebració d’una nova edició de l’Art amb Gràcia, aquest dissabte durant tot el dia. Una proposta que de nou aproparà l’art al carrer.

L’entrada de La bibLioteCa Jaume fuster aquesta setmana

Hi ha poquíssims documents anteriors a 1870 a l’Arxiu Mu-nicipal, quan la Revolta de les Quintes va acabar amb l’incen-di de documents. Cinquanta anys després d’aquell trist epi-sodi, un homenot de Gràcia va començar a recopilar-ho tot i hi va dedicar la vida. L’Arxiu Buch

conté caixes de política, de raci-onament, d’entitats o de llegats d’altres estudiosos com Miquel Brasó. Buch ho anava ficant tot en carpetes, una de les quals, la de les places, es va convertir en llibre l’any 2001 en un treball de Carme Segura, Eduard Farré i Esteve Camps.

Un homenot clau després de l’incendi d’arxius del 1870

entrevista

“Parts de Seattle recorden Gràcia”La directora Isabel Coixet és la darrera classe magistral dels Verdi

La directora de cinema gracienca Isabel Coixet va ser la darrera pro-tagonista de la master class dels Verdi amb el seu film ‘Cosas que nunca te dije’ (1996), la seva primera pel.lícula internacional. fa pocs dies acaba d’estrenar ‘ayer no termina nunca’.

Viatjant pel món, algun barri t’ha recordat Gràcia?Hi ha parts de Portland, jus-tament on vam gravar part de Cosas que nunta te dije, i al-

guna part de Seattle, que també té aquest tipus de barri amb un cinema com el Verdi, restaurants orientals, ambient els caps de set-mana al voltant dels cinemes... I alguna part de Toronto també.

Què t’hi fa venir, als Verdi?Vinc aquí sense veure el que hi fan, i sempre hi ha alguna cosa que m’interessa. Això es pot dir de pocs cinemes del món. A més, el tinc a prop de casa i pots quedar per fer alguna cosa amb els amics. Les meves pel.lícules sempre s’es-trenen aquí. I si això deixés de passar, em preocuparia molt!

isabeL Coixet, aLs verdi

Ginebra Vall

Joan vaLL

Acabes d’estrenar en aquest cine la teva última pel.lícula, premi-ada al Festival de Màlaga. Quin recorregut internacional tindrà? Ara anem al festival de Seattle i s’estrenarà als Estats Units al se-tembre. I després a França, Ale-manya, Itàlia... També anirem al festival de Roma i al de Nova York.

Em va agradar molt l’anunci que vas realitzar per a Estrella Damm. Tens un altre spot dirigit per tu?Aquest any no ho he pogut rodar perquè he estat filmant un altre film a Gal.les, que es diu Panda Eyes. Però alguna cosa faré...

I has acabat Panda Eyes?El rodatge sí, i ara estem amb el muntatge. Diria que s’entrenarà per Nadal.

Cada vegada que encenem el televisor, i veiem el dia a dia, et fa pensar que el teu documental

sobre el jutge Garzón no perd vigència?Més que mai. És l’única perso-na involucrada en el cas Gürtel que ha perdut la feina i ha estat expulsat de la seva professió. Ara veiem que tot el que deia era ve-ritat, i que havia un finançament il.legal del PP impressionant. Pe-rò bé, la vida és així, ¿què hi hem de fer? Vivim i tenim una classe política, que malauradament, no poden fer altres distincions que no sigui estar preocupats per la seva pervivència al poder, i això és terrible. Provoca aquesta desconfiança total. El que estem veient ara és molt fort i sembla que els partits de l’oposició no volen anar a per aquesta corrup-ció del PP, perquè tenen també corrupció a casa, i això està molt clar. Ara ningú pot confiar en la seva classe política.

de Gràcia

10


EsportsEsportsEl Catalunya oferirà servei de pàdel en dos mesos

X. T.

El CN Catalunya acaba d’en-gegar les obres d’arranjament per construir dues pistes de pàdel a les seves instal·lacions. Les pistes s’ubicaran a l’entra-da de l’edifici, davant de la ter-rassa de la cafeteria, i no seran cobertes per ajustar el pressu-post. “Seran a l’aire lliure per-què no podíem assumir el cost de cobrir-les tenint present que no rebem cap subvenció” explica el director esportiu del club, “Tato” Garcia. Les obres, que es van iniciar el passat dilluns 6 de maig, avancen a bon ritme perquè ja s’ha aplanat tot el terreny i s’han començat a construir els murs de contenció. En aquest sentit, Garcia avança que “les pistes podrien estar llestes en sis o vuit setmanes, potser per Sant Joan ja les podríem estre-nar si tot va bé i es compleixen els terminis”. Garcia assenya-la que volen aprofitar que “el pàdel és l’esport de moda per oferir un servei més, un nou reclam que ens ajudi a captar nous socis” perquè “a la vo-ra només el Club Tennis La Salut, que és privat, té pistes de pàdel”. La junta directiva haurà de decidir ara si permet jugar-hi a les persones que no són sòcies del club, però el di-rector esportiu apunta que és bastant probable que s’obrin al públic en general.

El president ultima el gran salt del club amb dos escenaris: Segona B o Tercera

Guillaume de Bode (ma-astricht, 1958) presidirà diumenge l’últim partit de la lliga regular de tercera Divisió al Nou sardenya, abans que l’europa jugui el play-off i aspiri de nou a l’ascens que per últim cop va aconseguir la tem-porada 1994-95. Passi el que passi, De Bode ja tre-balla amb dos escenaris que signifiquen el gran salt del club en gestió i implantació social.

ALBERT BALANzà

El president de l’Europa ha de-finit en quatre eixos aquest gran salt que reformula la gestió del club i l’acord econòmic amb l’Ajuntament de Barcelona i llan-ça una nova campanya de capta-ció de socis i un nou abordatge a la implicació social entre l’entitat i la resta de Gràcia.

1- La conversió en Societat Anò-nima Esportiva. De Bode, que aquesta setmana s’ha assegut amb el seu equip econòmic per estudiar el pressupost del club en funció de l’ascens a Segona B o del manteni-ment a Tercera, vol obrir el debat per convertir el club en Societat Anònima Esportiva. “Hem de tri-ar entre el romanticisme d’abans o la conversió en SA”, apunta. El president defensa el canvi “no per malgastar sinó per créixer”. No hi ha cap club de Tercera amb aquest model, però sí uns quants a

Segona B. La directiva no variarà la despesa en política de fitxatges -cap jugador rebrà més dels mà-xims establerts fa una temporada- però mantindrà els incentius per victòries, que enguany han supo-sat afortunadament més despesa.

2- Un nou acord econòmic amb l’Ajuntament. L’Europa assumeix que no aspira als ajuts que han tingut clubs com l’Hospitalet, el Prat, el Reus o el Mataró, perquè representen ells sols una ciutat. Ni els vol. Però De Bode adverteix que l’any que ve, si el club juga a Segona B, es dispararà la despesa per desplaçament -10.000 euros de pressupost ara- o contracta-

Jasna Hodzik

eL president de L’europa, GuiLLaume de bode, aquesta setmana aL nou sardenya

De Bode: “L’Europa ha de triar entre el romanticisme i la conversió en SAE”

Albert Begueria: “La carambola és possible”No recorda què va ser primer, si aprendre a caminar o a jugar a fut-bol. albert Begueria és un d’aquells que duen aquest esport a l’aDN. ex jugador de les cate-gories base del l’euro-pa, Barça, sant andreu o Hospitalet, procura no perdre’s ni un matx al Nou sardenya i, a més, creu amb la carambola.

Hi ha tirades al billar que semblen impossibles però acaben amb èxit. Això és el que necessita l’Europa per ser campió de lliga, una ca-rambola: guanyar el seu partit, que el Cornellà no passi de l’empat i que l’Olot perdi. Amb el play-off a la butxaca, ara toca lluitar per un títol amb el qual Begueria hi continua creient: “És possible”. Entrenador dels equips base del femení de l’Espanyol, aquest jove de 27 anys té un somni: entrar a

Cedida

Èric Lluent #europaaquestanysíformar part de l’staff tècnic del club gracienc. De moment, fa cinc anys que dedica molts diumenges a seguir el primer equip i creu que el secret d’aques-ta temporada ha estat la creació d’un conjunt molt ben avingut i sense egoismes. “Al principi no m’ho creia. En el darrers anys l’Europa sempre feia una bona primera volta i després es desin-flava, però ara la promoció és un fet i s’ha d’aprofitar. “Ara ho vo-lem tot”, assegura convençut. La promesa per si l’Europa puja la té clara: caminada del Nou Sar-denya a Montserrat amb la ban-dera escapulada a l’esquena.

ció d’àrbitres -els tres col·legiats cobren el triple a Segona B que a Tercera. Per això, la junta, amb un pressupost per al primer equip que ara s’eleva a 250.000 euros, apunta que potser caldria “un gest” del consistori per alleugerir despeses com els 26.000 euros en llum, els 50.000 que costa mante-nir el camp de l’Àliga o la regula-rització de l’IBI.

3- Objectiu: 4.000 socis. La base de creixement de l’Europa segueix sent el futbol base i l’escola, amb 1.400 jugadors i 35 equips, quan fa deu anys no n’hi havia ni una tercera part. Cada nen que juga a l’Europa fa almenys un soci, el

pare o la mare, habitualment, i ara amb el possible ganxo de Segona B, De Bode somnia amb la xifra dels 4.000 per posicionar-se com el tercer club de Barcelona.

3- L’Europa, més que futbol. El nou lema del club serà aquest, amb la idea d’arribar de manera definitiva als 120.000 graciencs. “També a l’Eixample i a Sarrià, que és on tenim la resta de princi-pals aficionats”, apunta De Bode. Enguany la Fundació del club ha col·laborat amb la cursa Els 10 blaus, segueix amb el programa de beques i ha demanat pressupost per obrir un nou local social a sota de la grada del Nou Sardenya.

aLbert beGueria Creu en La CaramboLa

de Gràcia

11


de Gràcia

12

17 de maig de 2013l’independent Viure a Gràcia

la torratxa

Lliga

Digueu el que digueu, a mi, aquesta lliga solitària no em deixa satisfet. És veritat, estàvem mal acostumats. Hi havia un temps que ho gua-nyàvem tot. Recordeu el cant “Copa, Lliga i Chàmpions!” del Polònia, doncs això. Quan anàvem per Europa érem respectats i temuts, esporti-vament, pels equips rivals. A aquesta època ja estàvem fent les maletes cap a Paris, Roma o Londres. Orgullosos del nostre club, amb uns jugadors que s’hi deixaven la pell, amb un entrenador que ens enamorava parlant, que dirigia com un director d’or-questra i un president que, derrapades a banda, defensa-va amb ungles i dents l’equip, el club i el país fins allà on calia. Fèiem callar rivals, els àrbitres no eren excusa i no ploràvem als despatxos. La Copa del seu rei era com un aperitiu, gairebé un clàssic contra els amics del Bilbao, amb qui fèiem a València un arròs de germanor. Un patxa-ran, uns càntics, una xiulade-ta al Borbó, uns golets i cap a casa. Uns dies de descans, i cap a Europa i, entre mig, o abans, o després, la Lliga. Si, si, tot això passava abans que fóssim... En fi, perdoneu la nostàlgia, però és que hem viscut moments irrepetibles. Després de la llarga nit del nuñisme, prorrogada pel gas-parisme agonitzant, Cruyff ens va ensenyar a jugar a fut-bol, Guardiola ens va tornar l’autoestima i Laporta ens va despertar l’orgull. I explica-rem els nostres néts que vam veure jugar el millor Barça. Em nego a tornar enrere. El Barça no s’ho mereix.

Pere Martí

@perem

articolo

m

Miquel Gironès: “Obrint Pas no ha encès la flama, l’ha rellevat” Després de vint anys als escenaris, obrint Pas anunciava a finals de març que aturen la seva activitat. el dolçainer de la formació, miquel Gironès, que fa tres anys que viu a Gràcia perquè està estudiant a l’esmUC, ens concedeix una entre-vista abans del concert que faran el 24 de maig al Cat. el músic anuncia que aquest serà l’última actuació que faran a la Vila: “sí, segur!”.

XAVI TEDó

L’“aturada temporal i indefini-da” us portarà per camins sepa-rats o en projectes comuns?L’aturada no té res a veure amb projectes personals, sinó amb la ne-cessitat d’aturar el vaixell i respirar un poc. Volem tenir l’experiència de viure sense Obrint Pas.

Heu despertat consciències al Pa-ís Valencià políticament parlant?No m’atreviria a dir que hi ha un abans i un després. La nostra cons-ciència la va despertar gent abans. Obrint Pas és la conseqüència de molts anys de lluita del nostre poble, som fills de la generació de mares i pares que va impulsar l’en-senyament públic i en la nostra llengua al País Valencià. Nosaltres no hem encès la flama, l’hem relle-vat per a les noves generacions.

I musicalment no comparteixes que heu encès aquesta flama?Potser sí que alguns grups han se-guit la nostra estela així com nosal-tres hem seguit la d’Al Tall, Ovidi o Raimon. És tota la nostra gene-ració la que marca un punt d’infle-xió. És la primera en eixir de l’es-cola en valencià i viu la llengua i la lluita desacomplexadament, però tampoc ens diferenciem tant dels grups que es van precedir, compar-tim arrels.

xavi tedó

miqueL Gironès, aL Cat on imparteix CLasses de doLçaina i on aCtuarà amb obrint pas eL 24 de maiG

Sí que es pot dir que heu intro-duït la dolçaina?Els Llunàtics o Poc Trellat ja l’ha-vien usat abans però potser som nosaltres els que més renom hem agafat. Els precursors van ser els nostres pares que van revifar la música tradicional. Toco la dol-çaina perquè perquè ja des de ben xicotet acompanyava amb el tabal mon pare, que era dolçainer.

El PP ha prohibit ara l’ús del terme País Valencià als docu-ments oficials. La catalanofòbia

es manté viva?El PP es veu molt feble i acorralat i atia l’anticatalanisme perquè la fera sempre mor matant. Hem de ser més intel·ligents i no caure en el parany perquè nosaltres seguim creient en el País Valencià en el marc dels Països Catalans (PPCC). Ens poden prohibir els noms, però el contingut mai no el podran es-borrar. Ara treuen aquest debat per amagar que són uns corruptes que ens aboquen a la misèria.

Un canvi polític a les Corts aca-

barà amb el buit que patiu els grups que canteu en català?La música en català al País Valencià s’ha fet forta sense el recolzament dels governs. La força dels ateneus, dels col·lectius i de gent individual ha creat una conselleria de Cultura alternativa, com diu el cantautor Pau Alabajos. Benvingut el recolza-ment, però hem bastit una cultu-ra de resistència amb l’autogestió. Només volem que no ens posin la traveta, no demanem subvencions. Estem intentant llogar el Teatre Principal de València i segurament no ens el llogaran.

Com viviu el procés sobiranista?Amb un sentiment contradictori. És un procés que et deixa de banda però alhora et diu que les coses són possibles. Sentim alegria i tristesa perquè veiem que els vaixells poden arribar al port, però alhora nosaltres ens quedem fora. Jo visc aquí, però la meva barricada és a València i els PPCC els faré des del País Valencià. Hi ha molta gent aquí que s’oblida de la resta del país, de la gent que ha donat molt perquè hui ací s’estiga parlant de sobirania.

amb Gràcia...

Visc al Raspall des de fa dos anys, abans vaig viure un any a la plaça del Nord. He triat Gràcia perquè sempre que hem actuat a Barcelona hem dormit aquí, sobretot als pisos del que en dèiem l’Hotel de Massens. Abans esmorzava al Resolís i al-guns caps de setmana ho faig al bar del mercat de l’Abaceria, si haig de comprar per fer arròs. També recicle sovint les ver-

dures que tiren del mercat. A dinar vaig al japonès de Torrent de l’Olla, el Kibuka, i a sopar al CAT o a La Terreta. De nit, a la Torna, anava al Casal de Jo-ves abans que el dessallotgesin i vaig al Ballbreaker o al Garaje Hermético.

Un desig... Que no es transfor-mi en el barri elitista que alguns voldrien.

l'independent de gràcia 484

Documents