l'independent de gràcia 469

469

1 d

e fe

brer

de

20

13

Gràcia canvia oficines per hotel

sumari

7SANT MEDIR

Pilarín Bayés i Núria Parera faran el pregó el dia 17

8URBANISME

Vallcarca demana excloure un solar del pla BUITS

ISSN - 1695-4793

Natural, al carrer Còrsega 373, ja ho té tot gairebé a punt per estrenar-se com a hotel de dues estrelles i alberg juvenil amb 114 habitacions i a preus populars. El projecte, que en l’anterior mandat socialista al Districte de Gràcia i a l’Ajuntament va suscitar molts dubtes pels pro-blemes de mobilitat que podia

Laia CoLL

arxiu FotogràFiC de BarCeLona

Lluitadors experimentats con-tra les injustícies i aprenents desperts de les noves formes de mobilització 2.0, ara fan un nou pas en la difusió de les seves reivindacions amb un còmic. Amb seu a Gràcia, els iaioflautes són “la generació que va lluitar i va aconseguir una vida millor pels seus fills i filles”.

Pàgina 10

Iaioflautes, de Gràcia al còmic

Gràcia estrenarà l’1 de maig la reconversió de l’antic edifici d’oficines de Còrsega amb Ve-nus en hotel i alberg juvenil. Més de dos anys després d’ha-ver rebut l’aprovació municipal i un cop acabades les grans re-formes interiors, l’edifici d’ofi-cines i aparcament on hi havia hagut empreses com Indra o Gas

comportar a l’entorn però que va ser aprovat finalment pel consell comarcal del Barcelonés, s’ha venut de manera atractiva en els últims mesos a través de la web del grup, sempre sota la precisió que no només es tracta-va d’un alberg.

Pàgina 8

de Gràcia

2

1 de febrer de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amB un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèFon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 Baixos - 08012 BCno Bé a [email protected]. tamBé Les podeu Fer arriBar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Veïns i Districte ja han iniciat el diàleg perquè el 2014, l’any del centenari de l’acabament de les obres del Park Güell, se celebri un bon programa d’actes festius i alhora reivindicatius del lligam del recinte amb els veïns al llarg d’un segle. La commemoració, de fet, no podria arribar en un millor mo-ment perquè tot just en aquella època s’acabarà d’estrenar el nou accés regulat de pagament a la zona monumental del parc, després d’una desena d’anys d’intens debat. La idea ha partit de l’Associació de Veïns Coll-Vallcarca i el Districte

ja l’està estudiant des d’una òptica inicial d’aprovació, i és veritat que s’haurà de treba-llar molt en la concreció d’un esborrany molt ambiciós que planteja recuperar grans esde-veniments que han tingut lloc en aquests cent anys al Park

Güell, com l’òpera Salomé o la ballada del contrapàs llarg, el predecessor de la sardana.Però la iniciativa, sigui com vulgui que evolucioni en la seva concreció -i hi ha temps perquè es treballi bé-, és un bon camí del mig per a aquells que han defensat o han atacat, totes dues parts a ultrança, el tancament regulat del Park Güell. És un bon camí del mig perquè, entre tant debat i algun punt de demagògia d’uns i altres, hem oblidat que les xifres de

visitants al recinte continuen estant dominades d’una manera abassegadora i insultant pels turistes que veuen en el Park Güell com una atracció gratuïta de visita obligada, al costat del Museu del Barça i de la Sagrada Família, sempre de pagament.

La celebració del centenari del Park Güell amb un programa d’ac-tes que liderin els veïns i impliqui l’administració del Districte i de l’Ajuntament ha de servir per reequilibrar aquests índexs de visitants absolutament decantats cap als forasters. Perquè el Park Güell és avui i encara un parc públic de la ciutat que està obert perquè els primers que el disfrutin siguin els ciutadans de Barcelona i els veïns dels barris colindants. Els graciencs, per la nostra banda, estem obligats a reivindicar aquest ús públic del parc perquè ara fa cent anys gairebé només Gràcia coneixia l’existència d’aquell projecte de ciutat-jardí reconvertit en mo-nument patrimoni de la humanitat. No valorem prou, encara, a nivell veïnal, que significa viure al costat del parc, i el centenari veïnal és una bona manera de retrobar-nos.

Estic farta de l’anunci de l’envàs, on em diuen que és responsabilitat nostra fer-ne cas i fer-ho bé. Ja ho fem bé! No així les empreses i l’administració: es tracta de millorar el medi ambient i fer una bona gestió dels residus. L’únic que els preo-cupa són els residus d’enva-sos domèstics i no els de la resta d’objectes plàstics o metàl.lics i, encara menys, per què ens arriben a casa, qui els genera. En la meva línia de desobediència civil, no penso fer-ho. Reciclo el plàstic, el vidre, el paper i la brossa orgànica per sentit ecològic. Si es tracta d’un material plàstic o metàl.lic ha d’anar al reci-pient groc, i prou. Quant més materials es reciclin, més reduirem l’impacte ambiental d’abocadors i incineradores. Sembla que “la recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec d’una part del cost econòmic de la gestió dels seus residus. Per fer-ho, cada envàs que es posa en el mercat paga un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la reco-llida, transport i reciclatge dels envasos recollits se-lectivament i al cost de les campanyes informatives”. Ara s’han gastat una bona pasta en l’anunci! Cal canvi-ar la Llei de Residus.

EnvàsonvasEl camí del mig al Park GüellConxa Garcia

el dependentEl Mercat de la Llibertat és el millor del món enguany i ha posat un parell de pla-ques coincidint amb el 125è aniversari. Molt bé. Però ha hagut de tancar els lava-bos al públic perquè s’havien convertit en niu de tota mena de gent que hi anava fins i tot a dutxar-se i la despesa de manteniment, segons apun-ten alguns paradistes, era insuportable. També hi ha tema amb les fonts no reactivades després de la refor-ma. Ajuntament i paradistes no es posen d’acord sobre qui pagaria el rebut de l’aigua. I els segons diuen no.

S’haurà de treballar molt en la concreció d’un programa d’actes ambiciós

La celebració dels 100 anys és una bona manera de retrobar els veïns amb el recinte

Com a equip de monitors/es de l’Esplai Espurna de Gràcia, ens agradaria puntualitzar el reportatge sobre el nostre esplai apa-regut a l’Independent del 21 de desembre passat, ja que hi ha informacions que no són del tot correctes i es va posar èmfasi en temes sense importància obviant els que realment en tenien.Per començar, és cert que l’Esplai Espurna de Grà-cia neix de l’antic Esplai Pompeia, ubicat als edificis de la Comunitat Cristiana

de Pompeia. Ara bé, la decisió d’abandonar la nostra antiga seu va ser presa bàsicament per la voluntat dels monitors i monito-res de crear un esplai totalment autònom, amb uns ideals, valors i funcionament que compartíssim tots, infants, famílies i monitors. També volem remarcar que conservem un record molt positiu de la nostra estada com a infants i monitors a la Comunitat de Pompeia, on vam fer molt bons amics. Com bé diu el reportat-ge, som un esplai sense local i actualment realitzem les nostres activitats al Casal de Joves de La Fontana, tot i que ens agradaria

L’E

sp

urn

a d

e G

ràci

a

poder disposar d’un local propi en un futur no massa llunyà. No només per normalitzar la nostra situació, sinó també per deixar via lliure a totes les activitats que els joves de Gràcia vulguin realitzar al Casal. A més, creiem que seria important emfatitzar en com pot ser que una entitat d’educació en el lleure sense ànim de lucre i en la que els seus monitors són voluntaris no pugui trobar un local propi o hagi de pagar preus prohibitius per aconseguir-lo. També volem afegir que no som l’única entitat en aquesta situació, i es fa difícil entendre que l’administració pública ho permeti. Pel que fa a les negociacions amb el Districte per aconseguir un local, només podem confirmar que de moment no hi ha hagut cap acord. En el cas que aquest arribi, us ho farem saber de seguida. Gràcies per tot. I visca l’esplai!

Equip de monitors i monito-res de l’Esplai Espurna

de Gràcia

3

1 de febrer de 2013l’independent Opinió

Creus que GràCia neCessita un nou Casal pels joves? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Xavi Tedó

el bloc

Tot és mentida

Per què mentim??, m’interro-ga, directa, la pintada d’una paret amagada entre car-rerons perduts per Gràcia. Potser mentim perquè no som capaços de viure com voldríem. I ens conformem amb tot allò que no podem tenir però que desitgem. Potser perquè estem avor-rits de la veritat, aquesta pura farsa en la qual vivim. Encorsetada i reprimida. Potser perquè desitgem que la ficció superi la realitat. I això ens agrada. I també ens consola. I ens acollona. Però com ens enganxa. I la major part de les vegades, ens fa perdre el nord. I el sud. Potser perquè som éssers covards, dèbils i mentiders per naturalesa. Excuses de mal pagador. Potser perquè sabem que, en el fons, la mentida és la salsa de la vida, dolça i amarga. Pur verí que embor-ratxa i que destil.la carpe di-em. Potser perquè sense la mentida i la farsa, la veritat no existiria. I la realitat seria ensopida i poc creïble per ser, a la vegada, massa real. Qui no hagi mentit alguna vegada, que aixequi el dit. De ben segur que estarà mentint...

Carin

a Bellver

què en penseu...staff

la perla, 31, 08012 - BarCelona

tel. 93 217 44 10

edita: deBarris, sCCL

direCtor: aLBert BaLanzà

amB eL suport de:

És una iniCiativa de: avv viLa de grà Cia, deBarris i gràCiaWeB. Consell di reCtiu: aLBert BaLanzà, Joan Lou. direCtor lo-Cal: aLBert BaLanzà direCtora adjunta: síLvia manzanera. redaCtor en Cap: xavi tedó. redaCCió: anaïs BarnoLes, Carina BeLLver, anna BuJ, Cristina Casaprima, CLa-ra darder, meritxeLL díaz, núria FaLCó, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, pa-triCia monge, marta narBerHaus, gineBra vaLL. Col.la BoraCions: àLex BosCH, pep BoateLLa, LLuís Bou, miqueL CaBaL guar-ro, aLFred Cano, guiLLem CiFré, artur estrada, àngeL garreta, manoLo gonzáLez ‘patata’, pep gorgori, seBastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nuBLa, roger roFín, tristram, raFaeL vaLLBona, voCaLia de La dona de L’avv. FotoGraFia: Laia CoLL, Joan perramon. MaquetaCió: sergi L. BoFiLL. disseny weB: maria viLarnau. puBliCitat: montse FigueroLa (692 601 263). distriBuCió: Cet LaBor-90. iMpri-Meix: indugraF oFFset, s.a.

dipòsit leGal: B-32.478-00distriBuCió Controlada per pGd

núM. 469

núM. 469

... de les noves mesures de seguretat a les festes populars?

Vicenç Solerjubilat

Toni Brossamúsic

Manel RodésComercial

Albert Santaeulàriajubilat

Aquestes mesures afectarien el guarnit, la seva estructura, els carrers s’han tancat sempre i no ha passat res. El perill sem-pre existeix, però no cal implan-tar unes normes que afectarien greument la Festa Major.

La seguretat s’ha de vigilar, sobretot a Sant Medir i comen-çant pels romeus que haurien de llençar els caramels el més lluny possible i que no els donin a la mà o els llencin al costat del camió perquè això suposa un perill constant.

Tot ve de denúncies de l’any passat de gent amb cadires de rodes. Hi ha psicosi després dels accidents de Madrid i Màlaga, un histerisme que afectarà el conjunt dels decorats perquè s’hauran d’adaptar a la nova normativa, s’estan carregant la idiosincràsia de la Festa Major.

Amb les pilones, que encara no han tret, tampoc poden entrar els bombers o les ambulàncies i el mateix passa amb els guar-nits, però aquests només hi són una setmana. Encara que deixis buida una vorera sempre es ge-nera un embut per la multitud de gent que hi passa.

tribunaSalvador Barrau, fundador de la Coordinadora d’entitats del Park Güell

El centenari de l’arcàdia catalana

El Park Güell, va ser ideat com a exemple d’una arcàdia. Així neix l’arcàdia catalana de d’Eu-sebi Güell i d’ Antoni Gaudí, un tàndem creatiu que concebia conceptes d’un paradís, una obra arquitectònica i concep-tes culturals avançats al seu temps. És al segle XIX que per primer cop es va pretendre fer realitat el somni de l’arcàdia per a les classes mitjanes en contraposició de les elits i els terratinents.L’arcàdia passa pel concepte de ciutat jardí. Un model sem-blant a les ciutats jardí angle-ses d’aquella època, un model d’urbanisme, curull en aquest cas del concepte religiós i d’es-piritualitat un concepte que es veu en gairebé totes les obres d’Antoni Gaudí. Es va acabar el 1914, ara farà aviat un segle.És amb aquest motiu, que l’any que ve celebrarem l’ani-versari del parc, conegut com a Park Güell amb k perquè mai els van deixar batejar-lo en català. Eusebi Güell, d’àmplies mires culturals així com Gaudí, van optar per l’anglès. I el parc, pels que vulguin servar la historia, s’ha de dir Park i no parc, ja que també va ser alho-ra un petita batalla guanyada a Madrid d’aquell temps,al nom proposat i imposat per ells: Parque Güell. Des de la capital Madrid, aquesta obra va ser criticada per la seva creativitat avantguardista, denominant-la extravagant pel seu disseny i l’ineficient aprofitament de l’espai. En aquell temps, l’ar-

el geni artístic. És per aquest motiu, que hem de veure el Park Güell, com un nou renaixe-ment modernista, evolucionat en el temps, i respectant el gran concepte de l’arcàdia a l’abast

de tots; no obstant això és tam-bé obvi que ens cal preservar el patrimoni artístic, mantenint-lo en seguretat dels edificis i de les instal.lacions arquitectò-niques del recinte per evitar sinistres i accidents. En aquest estadi cal encara arranjar les escales de les dreceres que

solament els joves hi poden passar pel mal estat, cal mantenir la part boscosa com la del Coll, en estat integral de conservació i que deixi de ser el parent pobre del Park i la gent no li faci por anar pel parc des del seu barri. Cal evitar falsos actes culturals sense qualitat, cal servar la cultura vinculada a l’arcàdia, i recuperar actes que recordin els temps de Gaudí. Conser-varia l’exposició d’artistes plàstics i les manifestacions educatives i pedagògiques per a les escoles i els veïns de Barcelona,projecció al món..Finalment proposaria una celebració d’un acte públic que contemplés activitats de l’èpo-ca: dansar el contrapàs curt i el contrapàs llarg (antecedent de la sardana) el teatre a la plaça amb obres de l’època tipus Rossinyol, convertint la festa en modernista amb disfresses de l’època tant po-pulars com benestants, donant sortida a esbarts dansaires i les danses populars de casa nostra, als grups de teatre i finalment per a documentar tot el que exposo caldria una exposició de fotografies que recordessin les obres del 2006 de recuperació del Park i tam-bé una fantasia futurista pel segle XXI de com volem que sigui el Park, un model soste-nible i on els veïns s’hi trobin a gust. Invito a l’ajuntament de Barcelona que em faci la mercè d’acollir aquesta iniciativa i ens ajudi a fer-la una realitat.

quitecte tenia les virtuts de l’en-ginyeria castrense, poc avessada a l’enginyeria civil i creadora com la de Gaudí, a què estaven avessats els espanyols.El parc va ser una donació a la ciutat. Així ho explica una nota al llibre Butlletí dels Mestres, que afegeix: “Però, la burgesia barce-lonina renuncià d’anar-hi a viure- sembla que sobretot per raons ideològiques” i a l’any 1922 els hereus d’Eusebi Güell, que va morir el 1918, el regalaren a l’Ajuntament de Barcelona”Tenim doncs, un parc, un Park singular, la joia de Barcelona, una obra cabdal per la seva singularitat en ser concebuda pel tàndem Güell i Gaudí, que compartien idees, conceptes i objectius estètics i artístics. En Güell, el mecenes, i en Gaudi,

arxiu

Invito a l’Ajuntament de Barcelona a acollir la iniciativa i que ens ajudi a fer-la realitat

de Gràcia

4

1 de febrer de 2013l’independent Opinió

La tuneladora del dret a decidir

El procés sobiranista que està en marxa a Catalunya canviarà el mapa polític. Qualsevol projecte d’aquesta envergadura és com posar sobre la taula un nou taulell de joc, és situar el comptador a zero i reprendre la partida sota un nou reglament. Els moments de transició d’aquesta mena sempre són un terratrèmol, i és natural que hi hagi nerviosisme i que les costures del vestit s’esqueixin. El fet més profund que hi ha en política és replantejar el marc d’ac-tuació, i avui dia també és l’única manera de canviar les coses.

La confusió que hores d’ara mostra la política catalana no és res més que la confirmació que aquest procés és seriós, que va endavant i no és cap maniobra propagandística. La tuneladora del dret a decidir ha començat a perforar per trobar una sortida

al túnel, i s’endú per endavant les posicions ambígües, que són anacròniques. Tant si el procés surt bé com si no, Catalunya ja no en sortirà políticament de la mateixa manera.Hores d’ara els partits que es mouen amb més comoditat en l’escena política són ERC i Ciutadans, i en certa mesura també el Partit Popular, perquè tenen un discurs clar a favor o en contra. Convergència i Unió, com que té un electorat més ampli i Josep Antoni Duran ara com ara encara no s’ha incorporat al sobiranis-me, pateix contradiccions, que no arriben a provocar l’esberla-ment però sí que erosionen el president Artur Mas. La federació nacionalista hauria d’aprofitar que no té un soci espanyol que interfereixi en la seva vida interna, i que té l’electorat cohesio-nat en aquesta reivindicació. Segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 85% dels electors nacionalistes són partidaris de l’Estat propi.

El PSC és en canvi el partit més exposat a la tuneladora, perquè sempre ha sigut el més ambigu de Catalunya en matèria nacio-nal. El que la direcció socialista veia com una de les virtuts del socialisme català, que li permetia representar tota mena de sensi-

bilitats, ara s’ha convertit en dificultat, perquè el dret a decidir obliga a definir-se i la part pro-espanyola controla els ressorts interns. El sector catalanista és qui ho té més difícil, perquè a la interferència del PSOE i del projecte espanyol que aquest intenta reconstruir, s’hi suma un electorat fragmentat. Segons el mateix CEO, un 50% dels votants socialistes volen l’Estat propi, i un 42% en són contraris, amb una proporció quasi d’empat que no té cap altra formació. Si a sobre Carme Chacón té aspiracions a tornar a liderar el pro-jecte socialista espanyol, vostès compendran que la crisi està servida. El manteniment de la unitat socialista a mig termini només és possible si el PSC renuncia a la Moncloa i recupera la idea del grup parlamentari propi. Si no és així, sacrificarà mig electorat, cosa que ja deuen haver vist que s’està produint des de l’any 2010.

Lluís Bou la setmanatribunaCarme Esquirol, consellera de districte del PSC

El Consell de les Dones de Gràcia és una plataforma plural que dóna cabuda i potencia la participació de moltes dones, inquietes per millorar la realitat de les seves conciutadanes i en defensa de les polítiques de gènere del seu districte. Hi participen dones de totes les edats, de totes les idees. Dones grans, joves, associa-des, veïnes sense més. Totes tenen en comú la voluntat de treballar amb altres dones i amb el Districte. Tenen plaer de trobar-se, de compartir, de xerrar, de buscar soluci-ons i plantejar propostes que puguin ser útils en aquesta societat.Reconeixen el paper dels representants municipals i és per això que els hi demanen que actuï, que comparteixin els seus neguits, que contri-bueixin a la cerca de soluci-ons. Elles estan al seu costat, donant de forma voluntària el millor d’elles mateixes.Sempre hem defensat i promogut per considerar-la una de les principals virtuts de la participació política el donar veu a la ciutadania, organitzada o no organitza-da, per governar de forma conjunta. Treballar plegats, sumar complicitats, des de la proximitat i sense defugir de

Les veus de les dones de Gràcia

les responsabilitats que corres-ponen a cadascú.Segurament hem comès al-guns errors i no és fàcil que les persones participin en la tasca dels governs. Superaria les intencions d’aquest arti-cle analitzar-ne les causes, però és evident que hi ha un dèficit democràtic important en la nostra societat i que hem d’apostar per noves estratègies de participació. Els Consells de participació ac-

tuals són encara eines útils i les dones de Gràcia ho saben molt bé. Ja en l’anterior man-dat van fer una diagnosi de les necessitats de les dones del districte i ara, poc a poc, van empenyent al Govern a tirar endavant les seves propostes. Cada vegada que poden, a les comissions, al PAD, des del Consell.Sense soroll, sense presses, però sense defallir.Gràcies, dones del Consell.

Cedida

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Si Chacón vol tornar a liderar el projecte socialista espanyol, la crisi està servida

el tio del finalGuillem Cifré

El procés sobiranista que està en marxa a Catalunya canviarà el mapa polític

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. A totes elles, moltes gràcies.

Banc de RecursosDonatiu: 50 euros

Conxa GarciaDonatiu: 50 euros

de Gràcia

5


de Gràcia

6


Política

L’organització juvenil acusa els Mossos d’obligar els propietaris a presentar denúncia

L’Assemblea de Joves de Gràcia, reconvertida ara en Arran-Gràcia, segueix pentinant la Vila a la re-cerca d’un nou espai per okupar que substitueixi el Casal Popular de Grà-cia, que ha de ser desa-llotjat la primera quinze-na de febrer. El primer intent fallit va tenir lloc la setmana passada quan els joves van entrar en una casa del carrer Jesús, que va ser desa-llotjada dissabte en una operació que es va saldar amb cinc detinguts, que estan acusats d’un delic-te d’usurpació.

XAVI TEDó

L’objectiu d’alliberar un nou es-pai no serà fàcil. Els desallotja-ments exprés que porta a terme la conselleria d’Interior des que CiU va accedir al govern dificul-ten que l’organització juvenil pu-gui reemplaçar el Casal Popular de Gràcia. Un dels seus membres, Ramon Armengol, considera que aquesta pràctica “es carrega el procés judicial en denegar el dret a l’habitatge” i assegura que “sovint són els mateixos Mossos els que insten els propietaris a presentar denúncia amb l’argu-ment que hi viuen o hi eren el dia anterior”. Tot i l’imminent ordre de desallotjament del casal de Ros de Olano i de l’immoble que tot just acabaven d’okupar al carrer Jesús, Armengol deixa clar

èriC LLuent

un deLs Joves detinguts en La okupaCió d’una Casa aquesta setmana aL Carrer Jesús

L’AJG seguirà okupant un cop quasi perduda la batalla del Casal Popular

que segueixen pentinant la Vila. “Això no ens aturarà a l’hora de buscarà nous espais” sentencia el jove gracienc. En aquest sen-tit, afegeix que “a Gràcia està ple d’espais buits i els hi hem de donar un ús”. Amb l’objectiu de no facilitar un futur desallotja-ment de l’immoble que okupin, els integrants de l’esquerra in-dependentista no faran públic l’alliberament del nou espai fins al cap d’unes setmanes perquè d’aquesta manera s’asseguraran que s’obri un procés judicial. Paral·lelament mantenen la con-centració de divendres a les set del matí per defensar el Casal.

Dimarts de la setmana passada, 22 de gener, una reunió de ca-tarsi va posar sobre la taula totes les possibilitats d’actuació da-vant l’imminent desallotjament del Casal Popular. A la trobada, que hi van assistir representants d’altres cases okupades com la Kasa de la Muntanya o Can Vies, es va apuntar la necessitat

de mantenir el Casal obert el màxim d’hores fins al desallotja-ment perquè la resistència sigui més efectiva. De tota manera, les pertinences més valuoses ja han estat retirades i els integrants del Casal també van tenir en comp-te que l’estretor del local -i el fet que no s’usi com a habitatge- els impedirà resistir.

“En cas de desallotjament, de quina manera resistim?”

breus

reportatge

Grau Miró surt entre bardissesLa placa de la placeta del Coll, redescoberta per Parcs i Jardins

Arran de la publicació a l’Independent d’un reportatge que detallava la petjada de Gibraltar a la Vila, tant als Josepets on hi ha enterrat Jordi de Darmstadt com al Coll on hi ha la plaça Gi-braltar, es va obrir el de-bat que ha acabat amb la redescoberta rere les bardisses de la placa de la plaça...Grau Miró.

La placeta que hi ha al carrer Portell, fàcilment accessible per Santuari o per Tirso, s’anomena oficialment plaça Grau Miró des de l’any 2007 en honor al primer monjo que va vetllar una torre de de defensa que seria l’origen del barri del Coll. Però aquell any 2007 no es va retirar la placa amb el nom aleshores vigent, pla-ça Gibraltar, que encara és visible perquè queda dins dels terrenys privats del santuari del Coll. El

tècnic de barri Francesc Roma va alertar a l’Independent del semi error en el reportatge sobre Gi-braltar i la ubicació de la placa de la plaça Grau Miró rere de les bar-disses que cauen des de la placeta al local de l’AV Coll-Vallcarca.Setmanes després d’aquell debat inicial, una brigada de Parcs i Jar-dins, aprofitant una reparació en la canalització d’aigües de la zo-na, han obert una finestra entre les bardisses aquest dilluns i han

La pLaCa redesCoBerta per parCs i Jardins

Albert Balanzà

aLBert BaLanzà

deixat a la vista novament el nom real de la plaça. El que sí que en-cara queda igual és la placa amb

l’antic nom de Gibraltar...i la confussió només quedarà re-solta a mitges.

Vila d’Abadal explicarà l’AMI a l’Orfeò Gracienc

El president de l’Associació de Municipis per la Indepen-dència, alcalde de Vic i exmi-litant d’Unió Democràtica, Josep Maria Vila d’Abadal, és el convidat el pròxim 14 de febrer de l’acte que la plata-forma Sobirania i Justícia ha convocat a l’Orfeò Gracienc. La xerrada, amb sopar poste-rior, es títula El dret a decidir: el camí cap a la consulta.

Espriu, pel dret a decidir en el debat a l’AjuntamentA. B.

L’exregidor del districte i pri-mer secretari dels socialistes graciencs, Guillem Espriu, s’ha posicionat aquesta setma-na a favor del dret a decidir a títol individual, però votarà negativament, d’acord amb tot el grup socialista, amb tota probabilitat, en la moció que ERC presentarà aquest diven-dres al ple de l’Ajuntament de Barcelona sobre la Declaració de Sobirania. Espriu, que ha justificat aquest posicionament individual en el fet que “en-tenc la conjuntura del país”, ha deixat l’última paraula a una reunió que el grup municipal a Barcelona mantindrà aquest divendres al matí i que emetrà un vot únic col·legiat.

de Gràcia

7


Societat

A. B.

Encara falta un mes per Sant Medir, que enguany cau en diu-menge, 3 de març, però la festi-vitat s’avança com sempre amb el primer gran acte popular del pre-gó a la plaça de la Vila, que esta-rà protagonitzat el 17 de febrer aquesta vegada per la dibuixant Pilarín Bayés i l’escriptora Nú-ria Parera. El duet Bayés-Parera, que han col·laborat en els últims anys amb les històries de La Ga-ta Marga, una de les quals estava ambientada a Sant Medir, han promès un pregó en el qual ca-

El duet de ‘La gata Marga’ promet un pregó llegit i dibuixat

Pilarin Bayés i Núria Parera seran les pregoneres del Sant Medir 2012

piLarin Bayés en un aCte reCent a La Jaume Fuster

dascuna farà la seva feina, llegir i dibuixar. Les colles, més a nivell intern, s’avançaran a aquest acte

amb el tradicional sopar, que se celebrarà el pròxim 9 de febrer a l’hotel Tryp Apolo.

L’òpera Salomé i el contrapàs llarg, punts d’inflexió històrics, a l’esborrany del programa

Feliç resultat d’un fracàs comercial, com diuen els historiadors quan parlen del projecte inicial de ciutat-jardí, el Park Güell arribarà al 2014 amb tota probabilitat regulant l’accés a la zona monu-mental amb un tícket de pagament. Però els veïns volen celebrar amb alegria el capital cultural d’un recinte que arriba al centenari amb una mala salut de ferro i ja han co-mençat a treballar en un extens programa d’actes.

ALBERT BALANzà

En el debat intens i quasi ex-clusiu del futur del Park Güell ningú s’ha aturat a pensar que l’any que ve el recinte, que no va ser parc públic fins a 1926, complirà cent anys de la seva fi-nalització constructiva. La idea del comte de Güell i la plasma-ció d’Antoni Gaudí va trigar 14 anys a fer-se realitat. Ningú? No. Un grup de veïns, al voltant de l’AV Coll-Vallcarca i tal com explica el president de l’entitat, Salvador Barrau, s’han posat a treballar amb l’objectiu de “re-fer l’arcàdia catalana”, el paradís a la terra que va imaginar l’ar-quitecte, almenys amb un pro-grama d’actes que serveixi per reivindicar també els 30 anys de

Laia CoLL

L’entrada deL park güeLL deL Carrer oLot

El Park Güell celebrarà 100 anys de la construcció el 2014 amb els veïns

la declaració del parc com a pa-trimoni de la Humanitat que va fer la UNESCO.

L’AVC Lesseps critica que la plaça encara no s’hagi tapatSíLVIA MANzANERA

Catorze mesos després del com-promís adoptat per la Generali-tat i el Districte per minimitzar l’impacte de les obres de la L9 a la plaça Lesseps, no s’ha mogut una pedra. Tot continua igual, malgrat que altres estacions afectades pel retard de la línia de metro sí s’han reurbanitzat, tal i com va explicar el 20 de desem-bre de 2011 el tinent d’alcalde d’Hábitat Urbà, Antoni Vives. En el cas de Lesseps (vegeu L’In-dependent 414), la proposta de GISA era acotar la tanca a l’es-pai de la grua i el pou per una banda, i per l’altra, la rampa de camions, millorant la connexió pels vianants. Ara l’AVC Lesseps ha tornat a la càrrega i es man-té a l’espera d’una nova trobada amb el Districte.

ons, ha apuntat com a projectes realitzables una recreació apro-ximada de dos dels moments de més esplendor popular del Park Güell: l’òpera Salomé, que va escenificar Montserrat Caballé a les escalinates del drac per a TVE, i el contrapàs llarg que el 1908 es va ballar pel cinquante-nari dels Jocs Florals.Barrau, que demanarà una reu-nió amb la regidora del Distric-te de Gràcia, Maite Fandos, en els pròxims dies perquè s’afe-geixin a la iniciativa com a part activa, també ha apuntat altres elements que poden estar pre-sents en la celebració del cente-nari: una exposició fotogràfica, la programació de rutes històri-ques i la instal·lació de música d’ambient “més d’acord amb aquella arcàdia que amb l’actual trànsit de top manta”.

Lògicament, l’esborrany del pro gra ma d’actes serà ambiciós però, conscient de les limitaci-

Cedida

de Gràcia

8

1 de febrer de 2013l’independent SOcietat

El projecte va suscitar dubtes en el mandat socialista per problemes de mobilitat

Gràcia redreçarà a partir de l’1 de maig les dades socioeconòmiques que, segons l’últim informe elaborat per l’Ajuntament a l’abril, la situaven com el districte que estava a la cua de l’oferta hotelera amb l’1,2% dels hotels i l’1% de les habitacions de la ciutat. D’aquí a tres mesos l’antic edifici d’ofi-cines de Còrsega amb Venus serà alhora hotel i alberg juvenil.

A. B.

Més de dos anys després d’haver rebut l’aprovació municipal i un cop acabades les grans reformes interiors, l’edifici d’oficines i aparcament on hi havia hagut empreses com Indra o Gas Na-tural, al carrer Còrsega 373, ja ho té tot gairebé a punt per es-trenar-se com a hotel de dues es-trelles i alberg juvenil amb 114 habitacions i a preus populars. D’aleshores ençà Gràcia ha re-

L’ediFiCi deL Carrer Còrsega que serà HoteL i aLBerg

gistrat un creixement sostingut d’aquests projectes, com l’auto-rització d’aparthotels al carrer

Gràcia reconverteix el macroedifici d’oficines de Còrsega en hotel i alberg

Gran i al carrer Terol, però res semblant al projecte de gran en-vergadura que porta la firma de

la cadena Generator, amb seu a Londres i ja amb vuit establi-ments d’aquesta mena.El projecte, que en l’anterior mandat socialista al Districte de Gràcia i a l’Ajuntament va suscitar molts dubtes pels pro-blemes de mobilitat que podia comportar a l’entorn però que va ser aprovat finalment pel con-sell comarcal del Barcelonés, s’ha venut de manera atractiva en els últims mesos a través de la web del grup, sempre sota la precisió que no només es tractava d’un al-berg. “This time we’re not only opening a hostel we’re adding a hotel too”, apunta la informació publicitària. L’alberg ocuparà les cinc primeres plantes i l’hotel les tres superiors. L’edifici recon-vertit ha batejat els pisos amb els principals ganxos turístics de la ciutat (Gràcia, Montjuïc, Ei-xample) i remarca el concepte “Fiesta Gràcia” per obrir-se a un públic jove que vulgui disfrutar de l’oferta nocturna de la Vila. La previsió de visites de l’empresa és de 180.000 persones anuals.

Laia CoLL

Vallcarca vol excloure un solar afectat del pla BUITSREDACCIó

Coincidint amb la finalització del termini de presentació de propostes del pla BUITS aquest divendres, els veïns de Vallcarca, a partir d’una iniciativa de l’ate-neu, han engegat una recollida de signatures per demanar l’ex-clusió del concurs d’idees d’un dels dos solars implicats, el del carrer Farigola 19, de propietat municipal. En una proposta que ja ha recollit un centenar de signatures a través de Petici-ón Pública, els veïns plantegen que el terreny “romangui essent un espai d’us públic, lliure de qualsevol gestió particular”. “L’Ajuntament considera el terreny com un espai buit i en desús, demostrant el desconei-xement per part de les adminis-tracions del la realitat social del nostre barri, ja que des de l’any 2004 aquest espai ha estat au-togestionat pels veïns/es, primer com a hort urbà i més endavant com a espai de convivència amb activitats”, conclouen.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

El còmic @iaioflautaEls iaioflautes són joves antisistema que es neguen a madurar, o a rendir-se. Lluitadors experimentats

contra les injustícies i aprenents desperts de les noves formes de mobilització 2.0, ara fan un nou pas en la difusió de les seves reivindicacions amb un còmic, amb pròleg de Manuel Delgado, del qual reproduïm aquí un fragment. Amb seu a Gràcia (a l’Ateneu Roig), els iaioflautes són “la generació que

va lluitar i va aconseguir una vida millor pels seus fills i filles”. Aquí va el testimoni gràfic.

l’autora

Andrea Lucio, nascuda a Bogotà (Colòmbia) el 1981, viu a Barcelona des de l’any 2000 on va estudi-ar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. És doctorada per aquesta mateixa universitat en el departa-ment de pintura. Ha treballat com a professora de pintura mural per l’ajuntament d’Osca i com artista independent. Ha exposat de mane-ra individual i amb els col·lectius Nauart i d’Obra Gràfica Impressi-ons. Amb aquest últim va participar en The New Book Festival del Llibre d’Artista i la Petita Edició del 2012, amb el llibre En MEU. Es va iniciar en el món de la vinyeta política des del 2009 publicant per al seu bloc, des d’aquesta data ha col·laborat per a altres webs i fanzines, el setmanari La Directa i Web Negre, amb el qual participa en el llibre d’humor gràfic Els Borbon, d’Angle Editorial.

MEMÒRIA EN MOVIMENT. Bertolt Brecht va pronunciar un dia aquestes paraules: “Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. Hi ha al-tres que lluiten molts anys i són molt bons. Però n’hi ha que lluiten tota la vida; aquests són els imprescindibles.” És cert. Hi ha persones per a les quals la implicació en els combats socials del seu temps s’estén al llarg de tota la seva existèn-cia. Comença en algun moment de la seva adolescència, on descobreixen que hi ha coses insuportables que passen i a les que decideixen plantar cara, convençuts que arriben a estar que tot pot ser sempre d’una altra manera com a conseqüèn-

cia de l’acció i la voluntat humanes. Aquest primer moment d’indignació a molts se’ls passa, el deixen enrere, ho obliden o fan com si mai hagués existit. Es diu d’aquestes persones –i elles solen creure-s’ho– que “maduren”, quan el que ha passat és simplement que s’han tornat servils i dòcils. En canvi, al-tres éssers humans no poden deixar de detestar la injustícia i empren tot el seu cos i tota la seva ànima en denunciar-la. D’alguna manera han entès que mereix utilitzar dignament el que de nou Brecht deia “el temps que ens va ser concedit a la terra” i que aquest viure dignament només ho és llui-tant contra l’inacceptable de la realitat. [...]

de Gràcia

11


recomanem

Art Xpres a la galeria Paspartú. Aquesta setmana la galeria Paspartú va engegar aquesta proposta artística que ha inclòs diverses actuacions i que segueix divendres i dissabte amb l’obra Plou a Barcelona (el projecte de teatre jove del Centre), i dissabte, Superbello Men.

Divendres 1 i dissabte 2 de febrerGaleria Paspartú (Verdi, 25), a les 19 h

s.m.

Actes pel 144è aniversari d’El Centre.El Centre Moral (Ros de Olano, 9), a partir de les 11 h

SPAII cinefòrum: Apollo XII. Sala SAPII (Ramis, 2 /Pl. John Lennon), a les 17 h

Teatre: L’efecte dels rajos gamma sobre les marga-rides, a càrrec del grup So-tacabina Teatre.Lluïsos (Pl. Nord, 7-10), a les 18 h

Ballaswing. Classe oberta de Lindy hop. I ball swing amb punxadiscos especialis-tes de swing.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a partir de les 18 h

Proyecto Cubalunya.El Garaje Hermético (Diagonal, 442), a les 21 h

Dimarts 5 de febrerConferència: Gestalt i con-ductes de cooperació. Fa-cilita: Paco Sánchez. Institut Gestalt (Verdi 94, bai-xos), a les 20 h

Classe magistral amb el di-rector Óscar Aibar. Projec-ció de la pel.lícula El gran Vázquez. Presentat pel peri-odista Eduard de Vicente.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 21.45 h

Concert: Christina Rosen-vinge + Alejandro Simón.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dimecres 6 de febrerConferència: La millor pre-sentació de la teva vida.

Facilita: Enric Lladó. Institut Gestalt (Verdi 94, bai-xos), a les 20 h

Les vespres dels dimecres: Marcel Casellas al con-trabaix + dos convidats.Via Fora! CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Christina Ro-senvinge + Alejandro Si-món.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 7 de febrerCarnaval: concurs de trui-tes al mercat.Mercat de la Llibertat (Pl. Lli-bertat, 27), de 10 a 13 h

Ball de Carnaval amb or-questra, coca de llardons i concurs de disfresses + Concurs de disfresses amb premis i obsequi per a tots els particiants.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Festa del dijous Gras per a la gent gran.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15), a les 17 h

Conferència: Astrologia. Psicologia i propòsit. Fa-cilita: Andrés zuzunaga. Institut Gestalt (Verdi, 94, bai-xos), a les 20 h

Concert: Laia Vehí.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Anicet.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

EXPOSICIONS

Fins el 2 de febrerCoses de Nadal. Repàs fo-togràfic sobre les diferents activitats que se celebren durant les festes nadalen-ques. Produït pel Taller d’Història i la Fundació Fes-ta Major de Gràcia. Fundació Festa Major de Grà-cia (Alzina, 9)

Fins el 5 de febrerExposició Músics de fes-ta, del Museu Etnològic. Exposició itinerant del Mu-seu Etnològic de Barcelona organitzada en el marc de les Cases de la Festa amb motiu del Festival Tradi-cionàrius 2013. L’exposi-ció presenta imatges de músics tradicionals d’ar-reu dels Països Catalans. S’acompanya d’una selec-ció objectual d’instruments musicals de tradició catala-na, provinents de col.lecci-ons particulars dels autors de la mostra.CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins l’11 de febrer Pintures a l’oli i pastel de Rosa Maldonado. Nova mostra de pintures al Fo-menc Gracienc de les Arts que es pot visitar de dilluns a divendres de 18 a 20 h.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

Fins el 28 de febrerExposició col.lectiva Un re-fugi contra el fred, amb els artistes, Luchohino, Jan Janiurek i Carlos Villena.Untitled BCN (Topazi, 14)

Fins el 18 de març Formes de Camilleri obre la BCNegra 2013. Sal-vo Montalbano és fill de la imaginació de l’escriptor si-cilià Andrea Camilleri, ne-bot del Carvalho de Váz-quez Montalbán, del Mai-gret de Simenon i fins i tot del Colombo televisiu (mo-dels reconeguts a les no-vel.les de la sèrie; no és ca-sualitat que el comissari si-gui tan bon lector com l’es-criptor). És fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília, que Camilleri coneix bé.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una

vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del di-amant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANTILS

Dissabte 2 de febrer Club SAPII: Emergència a la base lunar Alpha. Què pas-saria a la base Alpha a la su-perfície de la lluna si es pro-duís un incendi? Descobreix-ho als nostres tallers de ci-ència i tecnologia especial a partir de 7 anys.Sala SAPII (Ramis, 2 /Pl. John Lennon), a les 11 h

Diumenge 3 de febrerSpace Croissant: Vam anar a la Lluna... oi? El 1969, vam arribar a la Lluna… no? Ens van voler enganyar? Per sa-ber-ne més i sortir-ne con-vençuts no us perdeu aques-ta xerrada amb esmorzar, per a totes les edats.Sala SAPII (Ramis, 2 /Pl. John Lennon), a les 11 h

Tradicionàrius 2013. Mati-nals, amb Ara Va de Bo. Viat-ge al país de Reciclàndia.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h

Dimecres 6 de febrerSac de rondalles: Contes a la mà. Contes disfressats. A càrrec de Gina Clotet. Per a infants de 2 a 4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

ACTES

Divendres 1 de febrerFesta XVè Aniversari de Joves Comunistes. Presen-tació-xerrada: Crisi de Rè-gim i procés constituent a l’Estat Espanyol. Recital de poesia. Concert: Victor Se-gundo i Bittah + In Vino Veri-tas + Gual Permanent.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

BCNegra 2013: Taula rodo-na Testimonis d’Andrea Camilleri. Amb la partici-pació de Jordi Canal (direc-tor de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat), Lilian Neuman (periodista) i

Pau Vidal (traductor). Mode-rador, Joaquim Noguero.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 19 h

Concert: Om Tara Project (fusió 9 artistes).Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: ¡Vila la novia! + Foo.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.40 h

Concert: Aldrin y Collins.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Teatre: Un Déu Salvatge, de Yasmina Reza, a càrrec del Grup de Teatre del Centre.El Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 22 h

Tradicionàrius 2013: Gui-llem Ballaz + La Coixine-ra.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

III Cicle de poesia. Inaugura-ció Roca de Roc: Josep Pe-drals i Edgar Alemany.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 22.30 h

Dissabte 2 de febrerVermut Cooperativista per conèixer la cooperativa de consum Verdures Roges.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 12 h

Teatre: Okupes de segona, d’Albert Capel, a càrrec del grup Vada Retro.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 324), a les 18 h

Teatre: El retorn del bon doctor, d’Anton Txekhov.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Teatre i dansa: Insomnia, a càrrec de la cia. Cuerdpos.NunArt (Sol, 8), a les 21 h

Concert: Els Sulfitos.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Tradicionàrius 2013: Rubri-folkum + Tazzuff + Anxo Lorenzo.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Andreu Zaragoza Quartet.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Diumenge 3 de febrer

de Gràcia

12


Cultura

Una taula rodona i una exposició sobre l’escriptor sicilià inauguren la programació

La biblioteca Jaume Fuster obre enguany la vuitena edició de la tro-bada de novel.la negra de Barcelona, una setma-na per gaudir d’un gène-re que guanya adeptes i prestigi any rere any. No faltaran Petra Delicado, Ricardo Méndez o la pare-lla Bevilacqua i Chamor-ro. Ni Salvo Montalbano, el comissari nascut de la ploma del sicilià Andrea Camilleri, protagonistes de l’obertura del BCNegra aquest divendres.

SILVIA MANzANERA

Fins el 18 de març la biblioteca Jaume Fuster acollirà l’exposició Formes de Camilleri, una mos-tra per aprofundir en la figura del comissari Salvo Montalba-no, nebot del Carvalho de Váz-quez Montalbán, del seu creador, Andrea Camilleri, i de la Sicília que ambienta les seves obres. Juntament amb una taula rodo-na que tindrà lloc a la mateixa biblitoeca aquest divendres, amb la participació de Jordi Canal, director de la Biblioteca La Bò-bila de l’Hospitalet de Llobregat, Lilian Neuman, periodista, i Pau Vidal, traductor, l’exposició ser-virà per obrir la BCNegra 2013. La trobada, que oferirà fins el 9 de febrer, més de 50 activitats re-partides en diferents espais de la ciutat, emfatitza enguany el vell continent, escenari de il.lustres personatges, com ara Martin Beck, el policia creat per Maj Sjö-wall (VIII Premi Pepe Carvalho)

Laia CoLL

La Jaume Fuster inaugura aquest FestivaL Literari aquest divendres

La biblioteca Jaume Fuster obre l’edició BCNegra 2013 amb Andrea Camilleri

i Per Wahlöö, fundadors de la novel.la negra europea moderna. També se celebrarà la reedició de Simenon i el seu comissari Jules Maigret, el primer policia amb una saga al darrere i, també, de les novel.les del Carvalho, preci-sament quan fa deu anys que es plora la mort del seu pare, Manu-el Vázquez Montalbán. L’escrip-tor Álvaro Colomer, conductor d’una de les activitats de la troba-da a la Jaume Fuster, apunta que enguany el BCNegra “ve carregat d’escriptores, fet que ens convida a reflexionar sobre aquest estrany i misteriós vincle entre les dones i la sang. Elles maten millor”.

El 6 de febrer tindrà lloc a la bi-blioteca gracienca una trobada de novel·la negra juvenil amb Álvaro Colomer i Antonio Lo-zano, autors d’El noi que vivia tancat en una habitació (Edebé), la primera part d’una sèrie que gira al voltant de la xarxa i els perills que pot amagar. Colo-mer comenta així l’activitat,

que comptarà amb la partici-pació de l’IES Príncep de Gi-rona, INS Miquel Taradell, IES Mundet, Escola Santa Anna i Escola Sadako“Per un escrip-tor no hi ha res com sentir les opinions dels lectors, en aquesta ocasió, de dos-cents cinquanta estudiants. Espero sobreviure a tal acumulació de testosterona”.

Trobada de novel.la negra juvenil amb 250 estudiants

‘Breus’, nova proposta de miniformats a la sala Porta4REDACCIó

Després de la presentació del cicle el passat mes de novembre amb l’espectacle de minimonòl-ges Desig Jam, creat a partir d’un laboratori impartit pel director i dramaturg Neil LaBute a la dar-rera edició de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, la Sala Porta4 segueix apostant per la recerca i l’exhibició de nous formats te-atrals i acull Breus, un cicle de miniformats teatrals en les fun-cions dels divendres a les 23 h. Els darrers tres mesos la sala del carrer Església ha programat aquests minimonòlegs i ara la programació continuarà els di-es 1, 8, 15 i 22 de febrer amb l’espectacle 21/12, un recull de tres peces teatrals sobre la fi del món. Profecies anunciades que no arriben, invasions poc sub-tils de l’espai o la lluita per un megàfon són només algunes de les catàstrofes que es plantegen a Com els vells temps de Roger M. Puig, amb Carles Algué, Francesc Cuéllar i Carla Torres; Invasió de l’espai de Marc Tor-recillas, dirigida per Mar Serra amb Francesc Cuéllar i Hector Campoy, i El món s’acaba de Sil-via Cortès amb Àngels Bassas, Ramon Canals i Moli Quetglas. Els dissabtes de febrer Assun Planas segueix interpretant La sorpresa del Roscón, un text d’El-vira Lindo que explica els en-frontaments de la protagonista amb la família després de tornar de Guinea i haver abandonat els hàbits després de 15 anys de vi-da missionera per casar-se amb un càmera de televisió.

la cartelleraCINEMES

BOSqUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•Django desencadenado. 16.00, 19.10

i 22.20.•El último desafío. Dv i ds, 16.00,

18.05, 20.15, 22.20 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.

•Hitchcock. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

•El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Lincoln (digital). 16.05, 19.05 i 22.05.•Una pistola en cada mano. Dv i ds,

16.05, 18.05 i 20.05. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•Django desencadenado. Dv i ds, 23.30.

•Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•El vuelo (digital). Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv, 19.00

i 21.30. Ds i dg, 18.10 i 22.10. Dc i dj, 19.00.

• Jordi sabatés presenta Sherlock Ju-nior de Buster Keaton. Dv, 21.00.

• El bosc. El bosc. Dv, 17.00. Ds i dg, 16.10 i 20.10. Dc, 17.00.

• El muerto y ser feliz. Excepte dl, 21.30.• Fènix 11.23. Dv, 17.00. Ds i dg, 16.00 i

19.30. Dc i dj, 17.00.• El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00 i

21.30. Ds i dg, 18.00, 20.00 i 22.00.• L’Estigma? Dj, 18.00.• El corazón de roble. Ds i dg, 16.00.• Il Villagio di cartone. Dv, 19.00. Ds i

dg, 17.30. Dc, 22.10. Dj, 22.30.

• Els cadells i el codi Marco Polo. Dj, 10.00.

LAUREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Rompe Ralph. Ds i dg, 16.15

i 18.15. El cuarteto. 15.15, 18.15, 20.15 i 22.15. Ds i dg, 20.15 i 22.15.

• Sala 3: El vuelo. 16.15, 19.00 i 22.00.• Sala 4: Volver a nacer. 16.45, 19.15 i

22.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El cuarteto. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.• Sala 2: Coriolanus. 15.45, 18.10 i

20.35.• Sala 3: Bestias del sur salvaje.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Sala 4: Amor. 15.45, 18.10 i 20.35. Dv

i ds, 23.00.• Sala 5: Tabú. 15.45, 18.10 i 20.35. Dv

i ds, 23.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: The master. 15.45, 18.40 i

21.35. • Sala B: El cuarteto. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.• Sala C: Django desencadenado.

15.45, 18.45 i 21.45.• Sala D: Django desencadenado.

20.00. Dv i ds, 23.00. El capital. 17.40.• El meu primer Verdi: Amics per sem-

pre, ds i festius, 16.00. El corazón del roble. Dg i festius, 11.30. Perdut i Trobat. Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez

ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA BECkETT. Alegre de Dalt, 55• Si existeix, encara no ho he tro-

bat. By Nick Payne. Traducció: Violeta Roca. Direcció: Marilia Samper. Fins el 2/02/13

• 10 obres del teatre universal que cal conèixer, amb Joan Casas (autor de Nus i traductor de Txèkhov). Del 06/02/13 al 17/04/13.

TEATRE LLIURE. Montseny, 47• Ivan i els gossos, de Hattie Naylor. 1

i 8 de febrer.

de Gràcia

13

1 de febrer de 2013l’independent cultura

breus

Tercer cicle de poesia a l’Ateneu Rosa de Foc

Aquest divendres s’inaugura Roca de Roc, el tercer cicle de poesia que organitza l’Ateneu Rosa de Foc, i ho farà amb Jo-sep Pedrals i Edgar Alemany. Els recitals -que comencen a les 22.30 h i són gratuïts- tindran lloc tots els divendres fins el 15 de març.

entrevista

De poble en poble durant dues dècades...Hi ha pobles que anem sempre i encara avui, després de vint anys, hi ha gent que es sorprèn i això és molt xulo. La part d’interpretació m’agrada molt. Quan no formava part de la banda, la impressió des de platea era, mare de Déu, com es transforma aquesta gent... Al CAT serà més difícil fer aquest ti-pus d’espectacle.

siLvia manzanera

quatre deLs sis quiCos a La porta deL Cat

“El folklore català s’ha modernitzat”

I com serà l’espectacle del 20è aniversari? I el disc?Fem dos formats: el concert nor-mal, com el que presentem al Tradicionàrius. I un format en ruta a la plaça del poble en lo L4. Aquest és un espectacle de carrer on tornem als inicis. I el disc és un doble que inclou recopilacions de cançons antigues, i amb cançons noves i d’altres temes vells que els farem diferents.

El compromís social és un dels vostres trets identitarisPensem que la música tradicio-nal té coses per aportar, està vi-va, perquè nosaltres estem vius i utilitzem la nostra música més emblemàtica, la jota, que és un cant improvisat, en definitiva fem cançons protesta. Les jotes estan actualitzades i contextua-litzades. Què bonic participar en una protesta que era de sentit comú. Vam posar música al No al trasvassament. Ara ho faríem per d’altres causes.

El reconeixement de la jota ca-talana és una de les vostres fi-tes. Quines més voleu assumir?Abans la jota estava aguantada per uns quants cantadors, però s’havia perdut, només estava als llibres del folclor tortosí, com tota la música de festa. Una de les fites xules és que gent jove com La Carrau o Obrint Pas re-coneixen la música tradicional. A Catalunya hi ha un folclore que no tenia continuïtat però ara està viu, modernitzat.

20è aniversari de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries al Tradicionàrius

Van posar la banda so-nora del No al trasvas-sament de l’Ebre (i ara ho farien per d’altres causes). Després de dues dècades, el quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries presenten espectacle d’aniversari i estan a punt d’acabar nou treball discogrà-fic. La festa del 20è aniversari serà al CAT el proper 9 de febrer, dissabte de carnaval.

Silvia Manzanera

De tots aquests anys fent de cronista del que passa al poble, el grup ha passat per molts canvis. El 20è aniversari engega una altra etapa?No és una nova etapa sinó més bé una continuïtat. Vam co-mençar fent una cosa, sense un gran èxit, tot i que amb certa projecció però sense repercussió mediàtica que ens ha atorgat certa llibertat. I sense grans can-vis. Som com una taca d’oli que s’ha anat escampant...

Carnaval-protesta al CAT per la pujada de l’IVA

Ball de Carnaval al Tradicionà-rius amb rerefons reivindicatiu. Això és el que farà el CAT el 8 de febrer amb un cartell festiu de luxe que servirà, a més, per adherir-se a la campanya de protesta contra la pujada de l’IVA cultural al 21 per cent. La jornada arrencarà a les 19 h amb la inauguració de l’ex-posició Carnaval del Liceu i un taller de rigodons i llancers a càrrec de Motserrat Garrich. I a les 22 h, Xò fred no val rè presentarà Per la humitat de la llengua. I després Marsupialis farà una demostració dels balls de carnaval del Liceu.

de Gràcia

14


EsportsEls Lluïsos posen contra les cordes el líder d’EBA

X. T.

El conjunt entrenat per Carles Rofes va estar a punt de do-nar la campanada aquest cap de setmana en el partit que l’enfrontava contra el líder, el CB Tarragona, que només havia perdut tres partits. El partit va començar amb un parcial favorable als jugadors tarragonins, però ràpidament els Lluïsos van aconseguir em-patar gràcies a la seva defensa mixta, que posava en molts problemes l’atac del líder, i es va acabar el primer quart amb 19-19 al marcador. La igualtat es va mantenir al segon quart, tot i que el CB Tarragona va aconseguir marxar al vesti-dor amb un lleuger avantatge de vuit punts, una diferència que es va perllongar al tercer quart. A l’inici del darrer, els Lluïsos van posar-se a només un punt quan quedaven cinc minuts per acabar, però un parcial de 0 a 12 va sentenci-ar els graciencs que van caure finalment per 64 a 77. Tot i la derrota, que els condemna a la darrera plaça de la cate-goria, l’equip de Carles Ro-fes s’aferra al bon joc exhibit contra el líder per mantenir viva l’esperança de no tornar a Copa Catalunya. També a la classificació. Són a només una victòria del València, a dues de l’Stadium Casablanca, i a tres del WifiBaleares Mallorca i del CB Cornellà i queda gai-rebé tota la segona volta del campionat.

Adéu a l’últim vesti-gi del Gimnàs Rodón. Una grua ha retirat aquest dijous les històriques lletres gegants del rètol del Gimnàs Rodón, la instal·lació que va marcar època al terrat d’un dels edificis de la plaça Revo-lució. Fundat l’any 1968 per Alfred Rodon, gimnasta i en-trenador de trajectòria inter-nacional i pare de l’activista gracienc Maurici Rodon, el gimnàs va quedar obsolet el 1991 per a activitats de com-petició i va iniciar un procés que es va acabar el 1997 amb el tancament i reconversió en edifici d’oficines i habitatges. (Text: Jordi Bes)

El conjunt escapulat goleja l’Espanyol per 0 a 6 i el desbanca del liderat de la lliga

El primer equip masculí de l’Europa no és l’únic que dóna alegries a la parròquia escapulada aquest any. Les noies entrenades per Carlos Navas estan signant una temporada per emmarcar que van rubricar diu-menge amb una golejada d’escàndol al camp de l’Espanyol per 0 a 6 que les situa en el primer lloc de Preferent Catala-na, que equivaldria a la 2B masculina. L’objectiu és clar: retornar a Sego-na Divisió després de baixar l’any passat.

XAVI TEDó

El Femení A va tornar a demos-trar aquest cap de setmana perquè és el principal candidat a aconse-guir l’ascens a Segona Divisió. Davant del líder de la categoria, les gracienques van exhibir-se i van dominar el partit des del principi i no van donar opcions a l’Espanyol. El conjunt escapulat, que va sortir molt concentrat, va mostrar-se letal en atac i ja al mi-nut 4 Guiu va encarar Alba i la va superar amb una suau vaseli-na. Al minut 22, Clara feia el 0 a 2, i al minut 32, era Teixi qui feia pujar el 0 a 3 amb què s’arribava al descans. A la represa, l’Europa va baixar la intensitat del seu joc, i el partit es va igualar lleugera-ment, tot i que les blanc-i-blaves no van inquietar en cap moment a la portera escapulada Sandra. Al tram final del partit, l’Europa va tornar a pujar el ritme de joc

i Núria, Ana Alcocer i Nàdia, en transformar un penal, van ampli-ar el marcador fins arribar al 0 a 6 final. Amb aquest resultat, l’Eu-ropa se situa líder en solitari de la competició i ja treu set punts al seu immediat perseguidor, l’AEM, perquè l’Espanyol no pot pujar perquè ja té un equip a Se-gona. Després de sis temporades seguides a Segona truncades amb el descens a Preferent l’any pas-sat, l’Europa buscarà mantenir-se al primer lloc que li donaria l’as-cens directe amb un equip que ha recuperat enguany jugadores de la casa com la portera Tània, Anna Castellano o la mitjapunta Sangomín.

àngeL garreta

vanessa oBis, en primer terme, és La Jugadora que més partits Ha Jugat amB L’europa en tota La seva Història

L’Europa femení avança amb pas ferm cap al retorn a la Segona Divisió

Vanessa Obis, coneguda com a “Vane”, és la jugadora que més partits ha disputat amb l’Europa femení en tota la seva història. La migcampista gra-cienca porta nou temporades al club sent la jugadora que fa més anys que vesteix la samar-reta escapulada. Obis va arri-bar molt jove al club i ha estat sempre titular indiscutible amb

tots els entrenadors de l’equip. Amb només 24 anys, la juga-dora va camí de convertir-se en una llegenda si continua vincu-lada a l’equip els propers anys. Obis, que assegura que el seu pitjor record és el descens l’any passat, espera que la ratxa con-tinuïi i confia en l’ascens per-què “podem guanyar a qualse-vol equip d’aquesta lliga”.

Vane Obis, la futbolista amb més partits de la història

de Gràcia

15


Activitat econòmicareportatgeXavi Tedó

La crisi com a oportunitatL’empresa Giny porta les xarxes socials de polítics i fundacions

eL direCtor de giny, guiLLem CaroL, a La seu de L’empresa de ComuniCaCió

Un grup de cinc joves sota la tutela de Gui-llem Carol han creat un estudi de comunicació que té com a pilar l’ús de les xarxes socials amb l’objectiu d’adap-tar-se a la nova realitat social. Tot i que l’em-presa batejada amb el nom de Giny va néixer fa dos anys, des de fa quatre mesos s’han es-tablert al costat de la plaça de la Virreina.

xavi tedó

La Fundació Jaume Bofill, el Centre d’Estudis Jordi Pujol o el diputat Carles Campuzano són alguns dels clients per qui treballen. En el cas de l’expre-sident, cobreixen tots els actes que realitza amb píndoles in-

formatives de dos minuts i ho anuncien o en fan difusió per mitjà de les principals xarxes so-cials. També el dirigent de CiU al Congrés va posar-se en contac-te amb l’estudi per fer arribar el

seus missatges al màxim de gent possible amb l’ús de twitter o facebook. “Li diem com aconse-guir nous seguidors facilitant-li manuals d’estils per aconseguir-ho, més enllà de realitzar vídeos pels seu blog”. També en l’àmbit institucional realitzen tasques per a diferents departaments de

la Generalitat com Presidèn-cia, la Secretaria General de Joventut o l’Institut Català de les Dones. La seva clientela es complementa amb clíniques privades i algunes editorials, com el Grup 62, que els en-carrega “book trailers”, resums amb animació d’un llibre en un fenomen cada cop més ha-bitual. Carol veu “la crisi de la comunicació com una oportu-nitat per reiventar-se perquè moltes empreses externalitzen la comunicació i nosaltres els podem oferir dissenyadors, programadors o redactors”. I tot plegat a un preu molt més econòmic que els gabinets de comunicació tradicionals amb personal avesat a treballar amb les xarxes socials i, sobretot, “amb un punt atrevit”.

”Els hi diem com poden aconseguir

nous seguidors a les xarxes socials”

de Gràcia

16


la torratxa

Estrangeria

Aquest temps d’impostures perviu a còpia d’amagar la veritat. La convulsió és renta-ble. El xoc polític que agita el país nodreix la idea de molts i és el negoci d’uns quants. Restem en una complexitat del ‘amb mi o contra mi’ que satisfà els dos bàndols. El nacionalista espanyol te raó d’existir gràcies a l’indepen-dentista, i aquest no viuria sense l’integrisme unionista; els dos es necessiten per viure i s’estimen. D’aquesta confrontació perfecta, en sor-tirà el país del futur: guerxo, coix, irreal i trist, però que amamantarà les raons per respirar d’uns i altres. Serà cantat pels poetes, donarà de menjar a molts i atiarà una cultura què serà el negoci d’altres. No hi ha lloc per al pensament crític; fa nosa, interpel.la els dos vells enemics i posa en entredit que el problema sigui una posició o l’altra: perquè la clau de la qüestió ho som tots. Però això no encén les masses, ni omple estadis, ni agita banderes, ni fa vendre diaris. En aquest país hi ha lloc per a tothom, diuen uns i altres; tret d’aquells que es veuen lluny de la dialèctica oficial a banda i banda del conflicte. Són estrangers del pensament.

Rafel V

allbona

Arc i Trau

Sense voler ens trobem amb en Miquel pel carrer. Decidim ce-lebrar-ho esmorzant i donant la benvinguda al Pepa Tomate de Revolució, allà al davant. D’en-trada em sorprèn que també s’hi pugui esmorzar, perquè la bona premsa que s’han guanyat rapidíssimament es deu als seus enginyosos platillos vespertins. També m’alegro que el Miquel em dirigeixi la paraula, em pensava que estaria emprenyat amb mi per sempre per haver abusat del Pérez Prado i el Beny Moré durant el vermut del dia anterior, al bar. Seiem i sentim una música que no convida a la bonhomia i a la reconciliació. Es tracta d’un cantautor que tothom ignoraria si cantés en castellà i que a qualsevol altre país mediterrani només desta-caria per la poca riquesa de la

Restaurant nou a la Vila. Allà que hi anem. Pepa Tomate -ex Sureny de Plaça Revolució-. Tot nou i bonic, fins i tot el biquini. Ara, el fil musical no agrada a la parella. Ni tampoc el que han hagut de pagar al final.

Tot apunta que exagerem. Una vegada ens van preguntar: “How many Catalans does it take to run a bar?” Per portar-lo no ho sé, pe-rò per engegar-lo ja us dic que molts. A primera hora del matí, al Pepa Tomate hi havia un munt de gent amb atribucions concre-tes. Tothom sabia què havia de fer. Fins fa poc el lloc era el Su-reny. A l’època que els banquers assenyats ens volien fer creure que podíem fer servir els bitllets d’euros per fer-ne porros o per eixugar-nos-hi el cul, al Sureny hi servien una tapa de foie que feia caure les llàgrimes. Pura exagera-ció. Però el local no havia aconse-guit treure’s del damunt l’aurèola blanca i verda de xauarma de bar-ri, i a més a més havia agreujat el seu aspecte amb una il·luminació quica i una atmosfera opaca. Tot plegat, era un lloc lleig. Els del

Miquel Cabal Guarro i Artur Estrada

seva proposta, però que a Cata-lunya és el rei del pa torrat. De cop ens envaeix un delit i unes ganes insuportables de criticar-ho tot i d’insultar el director de l’Independent però, afortunada-ment, arriben els biquinis. Des-taca el formatge que ha vessat, s’ha cremat i ocupa mig plat. El pa consisteix en una mena de llesques exteriors d’un bimbo. Contra pronòstic, el resultat és molt bo i dóna a entendre que aquí es ressalta amb eficiència tot allò que altres amagarien: la pa-ret d’obra vista darrere la barra, els barrils de cervesa allà al mig, la veu d’un cantautor pesadet. El suc de taronja és igual de car que a tot arreu, així que deixo que el Miquel pagui, ressentit com estic després que substituís els meus discos de mambo pel caparrut galop dels The Ex.

Pepa Tomate ho han fotut tot a mar. Fins i tot el sostre. I han fet molt ben fet, perquè ara el local és molt agradable. El biquini que ens vam demanar era molt bo, molt cruixent, molt calent, molt original i, evidentment, molt car. El suc de taronja era un suc de taronja i també era molt car. L’esmorzar, doncs, ens va sortir car. Gairebé nou euros per cap per un suc, un biquini i un cafè és una exageració. En-cara que el biquini estigui fet amb pa de fogassa. És una exa-geració. Per acabar-ho d’adobar, vam haver de patir un fil mu-sical on sonava amb insistència un dels fundadors del TOPC (el Tieta-Oriented Pop Català). Un dels músics més sobreva-lorats ja no d’aquí, sinó de tot arreu. Però també pot ser que exageri, és clar.

entrada deL pepa tomate, a pLaça revoLuCió

Laia CoLL

gràcia indiependent

viure Gràcia