L'Antic Egipte

Download L'Antic Egipte

Post on 22-Jun-2015

2.921 views

Category:

Education

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Projecte des alumnes de cicle superior de l'escola Princesa Lscaris. curs 2010-2011

TRANSCRIPT

<p>Egipte s un pas situat al nord-est dfrica</p> <p>LANTIC EGIPTE</p> <p>Cicle SuperiorEscola Princesa LscarisCurs 2010-2011Durant tres mil anys (aproximadament entre els anys 3000 i 30 aC ), Egipte va ser un Estat poders i va crear una civilitzaci amb una gran personalitat, que encara avui dia ens impressiona.</p> <p>ndex1- LEgipte dels faraons 2-La vida quotidiana3-La mort4-Religi i cultura Grups</p> <p>Mmies: Maria Casas, Raquel Calveras, Jordi Moreno i Marc Masabr</p> <p>Tutankamons: Gerard Riu, Jordi Marmi, Cristina tristante i Iris Prez</p> <p>Jeroglfics: Alba Canudas, Laura , Marc Ballonga i Oriol Marmi.</p> <p>Faraons: Olga Riu, Nria Solanellas, Blai sGenesca i Enric </p> <p>Torturadors: ngel Sitjes, Pau Calveras, Pol Artigas i Anna Feixas. </p> <p>EL PASEgipte s un pas situat al nord-est dfrica.</p> <p>La vida dels egipcis sorganitza seguint el ritme de les crescudes del riu.El Nil</p> <p>ANIMALS I PLANTES</p> <p>Flor de lotuspapir</p> <p>El clima s desrtic, dhiverns suaus i estius molt calorosos.EL CLIMA</p> <p>HISTRIA</p> <p>Fa aproximadament 6.000 anys, a Egipte va haver-hi dos regnes: un el Baix Egipte, i laltre lAlt Egipte, </p> <p>PerodeCronologiaDinastiaFaraons destacatsFets destacatspoca ArcaicaAbans 3100 a C I-II MenesImperi Antic3100-2200a C III-IV Kheops, KefrenConstrucci grans pirmides1r perode intermediguerresImperi Mitj2100-1800 aC XI-XII Mentuhotep IIExpansi pel sud (Nbia)2n perodeintermediImperi Nou1600-1100 aC</p> <p> XVIII-XX</p> <p>HatsepsutTuthmosis III,Akenaton,Tutankhamon,Ramss II</p> <p>Expansi cap a lOrient(Palestina,Fencia, Sria)poca BaixaDominats perpobles estrangersPerses, grecs,romans</p> <p>EXRCIT</p> <p>EL FARA</p> <p>El fara era a la vegada un home i un du</p> <p>El fara</p> <p>TUTHMOSIS IIIAl morir Hatshepsut Tuthmosis III es va convertir en rei.</p> <p>HATSHEPSUPVa ser la primera dona a fer-se proclamar fara.</p> <p>AKHENATONAkhenaton va canviar la religi i va instaurar el du nic.</p> <p>TUTANKAMONTutankamon s el fara ms fams grcies al descobriment de la seva tomba.</p> <p>Ramss lls un dels faraons ms gloriosos.La seva dona era la bella Nefertari.</p> <p>CLEPATRA</p> <p>Clepatra va ser la ltima i la ms clebre de les reines dEgipte</p> <p>FAMILIA REIALEl fara tenia diverses esposes i molts fills.</p> <p>LA VIDA QUOTIDIANALes cases i ciutats dEgipte</p> <p>LA VIDA EN FAMLIATant si eren rics com si eren pobres donaven molta importncia al fills</p> <p>EL MENJAR EGIPCI</p> <p>Per conixer el men dels egipcis nhi ha prou de mirar el decorat de les tombes.</p> <p> MODA, BELLESA I CURA DEL COS</p> <p>JOIES</p> <p>MAQUILLATGE</p> <p>HIGIENE PERSONALEL CALAT</p> <p>JOCS I JOGUINES</p> <p>Els nens jugaven a pilota. Les nenes a nines, i el adults disputaven partides de jocs de societat o de tornejos esportius.</p> <p> LA SOCIETAT </p> <p>esclausartesans</p> <p>OFICIS</p> <p>Agricultors i ramadersEls camperolsEls artesansEls pescadorsEls caadors</p> <p>LA VINYA I EL VIEl vi era prcticament apreciat i consumit pels egipcis rics.</p> <p>EL PA I LA CERVESAEls egipcis menjaven pa i bevien cervesa </p> <p>Molent el gra per fer cervesa</p> <p>EL PAPIREl papir servia per quasi tot</p> <p>FORTS IMPOSTOSFins a finals del nou imperi no existia la moneda i es pagaven amb espcies de sacs de gra, animals, objectes, mercaderies.</p> <p>LES MERCADERIES</p> <p>LA MEDICINA </p> <p>La majoria dels homes egipcis vivien fins els 38 anys</p> <p>Imhotep (metge)</p> <p>ELS INVENTS</p> <p>ELS EGIPCIS DAVANT LA MORTEls egipcis pensen que la mort s una etapa, i que al ms enll comena una nova vida.</p> <p>Si els platets sequilibraven , el difunt shavia portat b.Si la balana sinclinava del costat del cor, Amnit, el monstre del cap de cocodril i de cos de lle sapoderava del cor i el devorava. </p> <p>PIRMIDES</p> <p>La tomba tenia una doble funci: protegir el cos i les ofrenes ser la llar de la seva nova vida TOMBESGrans monuments funeraris</p> <p>MASTABAS</p> <p>Les mastabes les construen al mig del desert.</p> <p>PIRMIDE ESGLAONADA</p> <p>Cap a lany 2700 aC les mastabes es van transformar en pirmides esglaonades.</p> <p>PIRMIDE ROMBOIDAL</p> <p>La segent etapa, en l'evoluci de les pirmides, va ser la construcci duna altre tipus de pirmide.PIRMIDES</p> <p>Una pirmide sol tenir planta quadrada i quatre costats en forma de triangle.</p> <p>COM CONSTRUIEN UNA PIRMIDE</p> <p>Abans de la construcci d una pirmide els astrnoms observaven el cel i orientaven la pirmide respecte dels quatre punts cardinal. </p> <p>LES PIRAMIDES DE KEOPS, KEFREN, I MICERINOS.</p> <p>LES TOMBES DE LES VALLS DELS REIS</p> <p>LES TOMBES DE LES VALLS DE LES REINES</p> <p>LA VALL DELS NOBLES</p> <p>LESFINX </p> <p>estelaLesfinx a lpoca de Napole</p> <p>RELIGI I CULTURALart estava vinculat a la religi, al poder i a la vida en el ms enll.</p> <p>ART</p> <p>PRINCIPIS ARTSTICS</p> <p>ESTTUES COLOSSALS</p> <p>Obres ArquitectniquesLes pirmides ms importants sn les dels faraons Kheops i Kefren, a Gizeh.</p> <p>Vall del ReisA partir de lanomenat Imperi Nou, per evitar que robessin les tombes, els faraons van passar a ser enterrats en unes tombes que excavavena la roca en un lloc anomenat la Vall dels Reis a prop de Tebes. </p> <p>TEMPLESAlguns temples tamb van ser excavats a la muntanya com el de Ramses II a Abu Simbel. Aquest temple s gegant, la terrassa fa 40 de profunditat. </p> <p>Escultura</p> <p>Lestaturia dels faraons i dus. Representava personatges no reials. </p> <p>PinturaLa pintura era plana, s a dir els colors no es barrejaven. La figura humana es mostrava amb els tors en posici frontal, per amb el rostre i les cames de perfil.</p> <p>Els egipcis veneren molts deus. Cada regi i cada poblat est sota la protecci dun du particular. Alguns tenen forma danimal.SekhmetRaAnubis,ApisBesHapyThot</p> <p>ELS DEUS EGIPCIS</p> <p>Anubis, acollia els difunts</p> <p>Hapy, feia que la crescuda del Nil fos bona.</p> <p>Horus</p> <p>Osiris</p> <p>Thoth</p> <p>Amon</p> <p>ELS JEROGLFICSEls jeroglifics es la lletra que feien servir els escribes.</p> <p>LA PEDRA de ROSETA</p> <p>Egipte va ser un dels Estats ms poderosos del seu temps, per va patir perodes de divisi i llarga decadncia. Finalment, lany 30 a C, lemperador rom August va convertir Egipte en una provncia de Roma i, a poc a poc, la seva civilitzaci mil.lenria va anar desapareixent.</p> <p>FI</p>