l'antic egipte

Download L'Antic Egipte

Post on 22-Jun-2015

2.922 views

Category:

Education

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Projecte des alumnes de cicle superior de l'escola Princesa Làscaris. curs 2010-2011

TRANSCRIPT

Egipte s un pas situat al nord-est dfrica

LANTIC EGIPTE

Cicle SuperiorEscola Princesa LscarisCurs 2010-2011Durant tres mil anys (aproximadament entre els anys 3000 i 30 aC ), Egipte va ser un Estat poders i va crear una civilitzaci amb una gran personalitat, que encara avui dia ens impressiona.

ndex1- LEgipte dels faraons 2-La vida quotidiana3-La mort4-Religi i cultura Grups

Mmies: Maria Casas, Raquel Calveras, Jordi Moreno i Marc Masabr

Tutankamons: Gerard Riu, Jordi Marmi, Cristina tristante i Iris Prez

Jeroglfics: Alba Canudas, Laura , Marc Ballonga i Oriol Marmi.

Faraons: Olga Riu, Nria Solanellas, Blai sGenesca i Enric

Torturadors: ngel Sitjes, Pau Calveras, Pol Artigas i Anna Feixas.

EL PASEgipte s un pas situat al nord-est dfrica.

La vida dels egipcis sorganitza seguint el ritme de les crescudes del riu.El Nil

ANIMALS I PLANTES

Flor de lotuspapir

El clima s desrtic, dhiverns suaus i estius molt calorosos.EL CLIMA

HISTRIA

Fa aproximadament 6.000 anys, a Egipte va haver-hi dos regnes: un el Baix Egipte, i laltre lAlt Egipte,

PerodeCronologiaDinastiaFaraons destacatsFets destacatspoca ArcaicaAbans 3100 a C I-II MenesImperi Antic3100-2200a C III-IV Kheops, KefrenConstrucci grans pirmides1r perode intermediguerresImperi Mitj2100-1800 aC XI-XII Mentuhotep IIExpansi pel sud (Nbia)2n perodeintermediImperi Nou1600-1100 aC

XVIII-XX

HatsepsutTuthmosis III,Akenaton,Tutankhamon,Ramss II

Expansi cap a lOrient(Palestina,Fencia, Sria)poca BaixaDominats perpobles estrangersPerses, grecs,romans

EXRCIT

EL FARA

El fara era a la vegada un home i un du

El fara

TUTHMOSIS IIIAl morir Hatshepsut Tuthmosis III es va convertir en rei.

HATSHEPSUPVa ser la primera dona a fer-se proclamar fara.

AKHENATONAkhenaton va canviar la religi i va instaurar el du nic.

TUTANKAMONTutankamon s el fara ms fams grcies al descobriment de la seva tomba.

Ramss lls un dels faraons ms gloriosos.La seva dona era la bella Nefertari.

CLEPATRA

Clepatra va ser la ltima i la ms clebre de les reines dEgipte

FAMILIA REIALEl fara tenia diverses esposes i molts fills.

LA VIDA QUOTIDIANALes cases i ciutats dEgipte

LA VIDA EN FAMLIATant si eren rics com si eren pobres donaven molta importncia al fills

EL MENJAR EGIPCI

Per conixer el men dels egipcis nhi ha prou de mirar el decorat de les tombes.

MODA, BELLESA I CURA DEL COS

JOIES

MAQUILLATGE

HIGIENE PERSONALEL CALAT

JOCS I JOGUINES

Els nens jugaven a pilota. Les nenes a nines, i el adults disputaven partides de jocs de societat o de tornejos esportius.

LA SOCIETAT

esclausartesans

OFICIS

Agricultors i ramadersEls camperolsEls artesansEls pescadorsEls caadors

LA VINYA I EL VIEl vi era prcticament apreciat i consumit pels egipcis rics.

EL PA I LA CERVESAEls egipcis menjaven pa i bevien cervesa

Molent el gra per fer cervesa

EL PAPIREl papir servia per quasi tot

FORTS IMPOSTOSFins a finals del nou imperi no existia la moneda i es pagaven amb espcies de sacs de gra, animals, objectes, mercaderies.

LES MERCADERIES

LA MEDICINA

La majoria dels homes egipcis vivien fins els 38 anys

Imhotep (metge)

ELS INVENTS

ELS EGIPCIS DAVANT LA MORTEls egipcis pensen que la mort s una etapa, i que al ms enll comena una nova vida.

Si els platets sequilibraven , el difunt shavia portat b.Si la balana sinclinava del costat del cor, Amnit, el monstre del cap de cocodril i de cos de lle sapoderava del cor i el devorava.

PIRMIDES

La tomba tenia una doble funci: protegir el cos i les ofrenes ser la llar de la seva nova vida TOMBESGrans monuments funeraris

MASTABAS

Les mastabes les construen al mig del desert.

PIRMIDE ESGLAONADA

Cap a lany 2700 aC les mastabes es van transformar en pirmides esglaonades.

PIRMIDE ROMBOIDAL

La segent etapa, en l'evoluci de les pirmides, va ser la construcci duna altre tipus de pirmide.PIRMIDES

Una pirmide sol tenir planta quadrada i quatre costats en forma de triangle.

COM CONSTRUIEN UNA PIRMIDE

Abans de la construcci d una pirmide els astrnoms observaven el cel i orientaven la pirmide respecte dels quatre punts cardinal.

LES PIRAMIDES DE KEOPS, KEFREN, I MICERINOS.

LES TOMBES DE LES VALLS DELS REIS

LES TOMBES DE LES VALLS DE LES REINES

LA VALL DELS NOBLES

LESFINX

estelaLesfinx a lpoca de Napole

RELIGI I CULTURALart estava vinculat a la religi, al poder i a la vida en el ms enll.

ART

PRINCIPIS ARTSTICS

ESTTUES COLOSSALS

Obres ArquitectniquesLes pirmides ms importants sn les dels faraons Kheops i Kefren, a Gizeh.

Vall del ReisA partir de lanomenat Imperi Nou, per evitar que robessin les tombes, els faraons van passar a ser enterrats en unes tombes que excavavena la roca en un lloc anomenat la Vall dels Reis a prop de Tebes.

TEMPLESAlguns temples tamb van ser excavats a la muntanya com el de Ramses II a Abu Simbel. Aquest temple s gegant, la terrassa fa 40 de profunditat.

Escultura

Lestaturia dels faraons i dus. Representava personatges no reials.

PinturaLa pintura era plana, s a dir els colors no es barrejaven. La figura humana es mostrava amb els tors en posici frontal, per amb el rostre i les cames de perfil.

Els egipcis veneren molts deus. Cada regi i cada poblat est sota la protecci dun du particular. Alguns tenen forma danimal.SekhmetRaAnubis,ApisBesHapyThot

ELS DEUS EGIPCIS

Anubis, acollia els difunts

Hapy, feia que la crescuda del Nil fos bona.

Horus

Osiris

Thoth

Amon

ELS JEROGLFICSEls jeroglifics es la lletra que feien servir els escribes.

LA PEDRA de ROSETA

Egipte va ser un dels Estats ms poderosos del seu temps, per va patir perodes de divisi i llarga decadncia. Finalment, lany 30 a C, lemperador rom August va convertir Egipte en una provncia de Roma i, a poc a poc, la seva civilitzaci mil.lenria va anar desapareixent.

FI