La guerra de successió def

Download La guerra de successió def

Post on 21-Feb-2017

60 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • Segle XVIII

    *

  • CausesPer qu es va produir la guerra de Successi?

    Carles II dEspanya

    *

  • El darrer rei hispnic de la casa dustria, Carles II dHabsburg era un personatge malalts i mancat dintelligncia. El nunci papal el descriuria com feo de rostro; tiene el cuello largo, la cara larga y como encorvada hacia arriba; el labio inferior tpico de los Austria; ojos no muy grandes, de color azul turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede enderezar su cuerpo sino cuando camina, a menos de arrimarse a una pared, una mesa u otra cosa. Su cuerpo es tan dbil como su mente. De vez en cuando da seales de inteligencia, de memoria y de cierta vivacidad, pero no ahora; por lo comn tiene un aspecto lento e indiferente, torpe e indolente, pareciendo estupefacto. Se puede hacer con l lo que se desee, pues carece de voluntad propia. O en paraules de Garca Argelles, era un individuo astnico longilneo, con la cabeza algo grande, de tipo raqutico, desde un punto de vista endocrino, como un hipogenital intersexual algo infantilizado, con discreta reaccin hipertmica eunucoidea y en lo referente al carcter, un bradipsquico, hipobulmico astnico.

  • CausesPer qu es va produir la guerra de Successi?

    Carles II dEspanyaEl 1700, Carles II dHabsburg mor sense fills Candidats: Frana Felip dAnjou (Borb, nt Llus XIV) Imperi austrac - larxiduc Carles ( Hasburg).La monarquia hispnica era un imperi en decadncia, per tanmateix un imperi. Des de Madrid es governaven, entre altres territoris, Flandes, Mil, Npols i Siclia. El conglomerat hispnic possea tamb el primer imperi colonial, cosa que significava disposar del monopoli comercial amb Hispanoamrica i de les seves importantssimes mines de plata. No s gens estrany que li sortissin molts pretendents. Agust Alcoberro, El primer conflicte global, Spiens, n 108, setembre 2011

    *

  • AspirantsFelip dAnjou (1683-1746), de la famlia Borb i nt del rei francs Llus XIV, segons el testament reial, havia estat escollit com a successor pel mateix Carles II, mort sense descendncia el primer de novembre del 1700. Ara b, alguns van dir que les darreres voluntats dels malalts monarca havien estat manipulades per diplomtics francesos establerts a la cort espanyola de Madrid. Fos como fos, amb la benedicci del seu avi i els mals auguris de mitja Europa, el 16 de novembre havia estat proclamat rei com a Felip V de Castella i IV de Catalunya i Arag.

    Maria Coll, Laposta catalana, Spiens, setembre 2011Felip dAnjouNt de Maria Teresa dEspanya, filla de Felip IV i esposa de Llus XIV de Frana.

    *

  • AspirantsArxiduc Carles dustriaNt del rei espanyol Felip IIICarles dustria (1685-1740) era fill de lemperador austrac Leopold I (...) Ell, dos anys ms jove que Felip, era el suposat candidat a la corona hispnica en virtut dun antic pacte, el qual estipulava que Carles II, lltim Hasburg donaria en herncia la corona a un altre membre de la mateixa dinastia. Per com sha comentat, el servei diplomtic francs va fer bona feina.

    Maria Coll, Laposta catalana, Spiens, setembre 2011

    *

  • AspirantsArxiduc Carles dustriaFelip dAnjouQu caracteritzava els dos candidats?La casa dels ustries havia demostrat que podia ser respectuosa amb els sistemes constitucionals especfics de cada zona de la pennsulaLa casa borbnica des de segles a Frana es caracteritzava per un ferm absolutisme i per portar fins a les darreres conseqncies les formes prpies de la monarquia de dret div.Maria Coll, Laposta catalana, Spiens, setembre 2011

    *

  • Suports interiors i exteriorsBndol austriacistaCorona dArag : Catalunya, Pas valenci i BalearsEUROPA: ustria, Holanda, Portugal, Gran Bretanya, PrssiaBndol borbnic Corona de Castella EUROPA: Frana1711: lArxiduc Carles dustria va heretar la corona dustriaGran Bretanya i Holanda retiren suport a la casa dHabsburg

    1713 Pau Utrecht: Fi conflicteFelip V es consagra rei dEspanya per a canvi de desmantellar lImperi hispnicGB.: Es queda Gibraltar i Menorcaustria: Milanesat, Npols, Sardenya, Siclia i Flandes

    *

  • Suports interiors i exteriors

    *

  • Suports interiors i exteriorsLemperador Leopold havia viscut amb preocupaci la situaci de la monarquia hispnica. Per aix al seu segon fill, que va anomenar Carles, el va educar en llengua castellana i el va envoltar dun entorn hispnic des de ben petit: lhavia destinat, doncs, a regnar algun dia a Madrid. En morir Carles, Leopold va reivindicar els seus drets dinstics. Tot aprofitant el descontentament evident dAnglaterra i dels Pasos Baixos amb Frana, va aconseguir signar amb aquests estats la Gran Aliana de lHaia (1701).

    Agust Alcoberro, El primer conflicte global, Spiens, setembre 2011 Leopold I Hasburg (1658-1705)

    *

  • Manresa i la guerra de SuccessiManresa va ser una de les ciutats ms importants en la Guerra de Successi. Un dels episodis ms transcendents va passar el 13 dagost de 1713, quan les tropes borbniques van incendiar 522 cases, des de la Plana de lOm fins a lhospital de Sant Andreu. El Marqus del Poal, que va liderar les tropes austriacistes en la batalla de Talamanca, va reconquerir la ciutat el 4 de setembre, amb un assalt a la guarnici borbnica refugiada a la Seu, tot i que la va haver dabandonar poc temps ms tard.

    *

  • El castell de Cardona i la guerra de SuccessiPrimer setge a la tardor de 1711: El setge va comenar el 12 de novembre quan van arribar a Cardona ms de 6.000 soldats i van ocupar la vila. El setge va durar uns 40 dies i va ser trencat entre el 21 i 22 de desembre, arran de larribada dunes tropes de socors, que van obligar a les tropes francoespanyoles a retirar-se.Els morts del bndol imperial van ser uns 300, mentre que les tropes francoespanyoles van tenir unes 2000 baixes.

    Segon setge: el 1712, un cop ocupada Manresa, les tropes francoespanyoles van tornar a atacar el castell; que entre el 30 i 31 doctubre va resistir de nou latac.Les baixes provocades a lenemic van ser uns 1.100 homes. Davant la impossibilitat de rendir el castell i la vila, les tropes de Felip V van concentrar els seus esforos en prendre la ciutat de Barcelona.

    Lltim reducte austriacista (18 de setembre de 1714): Manuel Desvalls, governador de la plaa, noms va rendir el castell desprs que Barcelona caigus (set dies desprs) i per evitar que hi hagus represlies.

    Castell de Cardona

    *

  • ConseqnciesLa guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat dUtrecht (1713).Quines conseqncies va tenir per a Espanya?

    Ocupaci anglesa de Menorca.

    *

  • ConseqnciesLa guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat dUtrecht (1713).Quines conseqncies va tenir per a Espanya?Els espanyols van renunciar a les possessions que tenien a Flandes i Itlia, que cedia a ustria, a canvi que Felip V fos reconegut rei dEspanya. A ms, Espanya va cedir a Gran Bretanya un seguit de drets comercials i els territoris de Gibraltar i Menorca.Gibraltar

    *

  • ConseqnciesDecret de Nova Planta (1716)Quines conseqncies va tenir per a Catalunya?

    La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat dUtrecht (1713).La retirada dels suports exteriors, sobretot Gran Bretanya.

    *

  • ConseqnciesDecret de Nova Planta (1716)Quines conseqncies va tenir per a Catalunya?1. Abolici dels furs dels territoris de la Corona dArag i de les seves institucions de govern.2. Imposici de les lleis de Castella3. Castellanitzaci de la cultura.La guerra, en el seu vessant internacional, es va acabar amb la firma del tractat dUtrecht (1713).La retirada dels suports exteriors, sobretot Gran Bretanya.Derrota militar

    *

  • ConseqnciesLa retirada dels suports exteriors, sobretot Gran Bretanya.No sha doblidar que havien estat els anglesos pel pacte de Gnova, 1705- els qui havien emps els catalans a lluitar contra Frana i, fet i fet, van ser ells qui van suportar econmicament les tropes austriacistes. Per ja el 1710 havien comenat a bufar aires antibellicistes a Anglaterra. I en sn un bon exemple els escrits de dos noms illustres de la literatura anglesa com Jonathan Swift i Daniel Defoe, molt crtics amb el govern dels whigs per iniciar la guerra i no saber sortir-ne. Tot plegat havia afavorit que la societat britnica vots pel canvi i que els tories aconseguissin les regnes de la Gran Bretanya. Ben aviat van negociar amb Llus XIV substancioses concessions comercials que camuflessin lacte de covardia que comportava retirar-se del conflicte.

    Arnau Consul, Resistncia i caiguda de Barcelona, Spiens, setembre 2011

    *

  • ConseqnciesDecret de Nova Planta (1716)Locupant sencarregar que les universitats no entorpeixin la uniformitzaci lingstica dEspanya. Entre les primeres mesures que ha pres el monarca hi ha la clausura de les universitats catalanes, i la creaci de la Universitat de Cervera, que ser el catalitzador daquesta poltica. El 16 de gener de 1716, el Decret de Nova Planta espolia formalment la naci catalana de la seva sobirania legislativa, fiscal i judicial, quedant en mans duna monarquia absolutista forana. Aquest decret suprimeix totes les institucions representatives, tant locals com nacionals, i proclama el poder absolut de Felip V...

    Gemma Aguilera, La naci espoliada, Spiens, setembre 2011

    *

  • ConseqnciesDecret de Nova Planta (1716)

    Gemma Aguilera, La naci espoliada, Spiens, setembre 2011Nova estructura institucional de CatalunyaCapit general: esdev la primera autoritat militar i poltica al Principat.Reial Audincia: s el tribunal superior i el govern poltic, articulat en el territori a travs de corregiments.Superintendncia: sencarrega de recaptar impostos.

    *

  • ActivitatsHe resuelto , que en el referido principado se forme una audiencia, en la cual presida el capitn general o comandante general de mis armas, de manera que los despachos, despus de empezar con mi dictado prosigan en su nombre. En la ciudad de Barcelona ha de haber veinte y cuatro regidores, y en las dems ocho, cuya nominacin me reservo. (...) Todos los dems oficios que haba antes en el principado (...) no expresados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extintos.Qestionari:

    1- A quin document pertany aquest text que va ser molt important per a Catalunya desprs de la seva derrota en la Guerra de Successi?2- Qui creieu que signa aquestes paraules?3- Qu creieu que pretn? Per qu?

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *

    *