LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA VALL D'ALBAIDA

Download LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA VALL D'ALBAIDA

Post on 28-Jan-2017

230 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>LA GUERRA DE SUCCESSI A LA VALL D'ALBAIDA</p><p>Vicent Terol i ReigArxiu Municipal d'Ontinyent</p><p>RESUM:</p><p>Anlisi des de la perspectiva local/comarcal de les implicacions del conflictesuccessori a la monarquia hispnica. Shi estudien diversos aspectesremarcables: el control austriacista realitzat de manera incruenta; l'existnciaprvia de factors favorables que expliquen la majoritria inclinaci a lacausa austriacista; el setge, ocupaci i saqueig borbnics dOntinyent degener/febrer de 1706; el breu govern austriacista; la presncia de nombrososcontingents de tropes reglades aliades; la virulncia de les epidmies de1706-1707 que van provocar una autntica catstrofe demogrfica; limpactelocal de les mesures antifiscals desplegades des del moment de lobedinciaa Carles III dustria; la repercussi institucional sobre els municipiscaracteritzada per lexcepcionalitat de les circumstncies; lanlisi sociolgicade les militncies i especialment del partit austriacista predominant; locupaciborbnica, el setge i ocupaci de Bocairent dagost de 1707 i la fortaresistncia de les nombroses partides de miquelets valldalbadins. Finalmentsapunta la implicaci del fenomen de lexili austriacista a la comarca.</p><p>PARAULES CLAU:</p><p>Guerra de Successi - monarquia hispnica - Pas Valenci - la Vall d'Albaida- municipis austriacistes - anlisi prosopogrfica - setge/saqueig borbnicdOntinyent - allotjaments de tropes - epidmies de 1706-1707 - setge/ocupaciborbnica de Bocairent - miquelets - ordre pblic - exili austriacista</p><p>Lestudi de la Guerra de Successi ha viscut un desenvolupamenthistoriogrfic remarcable en la darrera dcada, sobretot amb la commemoracienguany del tercer centenari de la batalla dAlmansa i del decret de Nova</p><p>AGUAITS 24-25 (2007) p. 217-251</p></li><li><p>Planta. El fenomen sha reflectit tamb en l'mbit comarcal. La nostraintenci en aquest treball s doble: oferir un estat de la qesti dels estudisrealitzats fins al moment i plantejar una panormica actualitzada de lesimplicacions de la Guerra de Successi a la Vall d'Albaida, tot recollint lesnoves aportacions historiogrfiques i tot exhumant documentaci d'arxiuindita.</p><p>Lestudi del conflicte successori a la monarquia hispnica en lmbitcomarcal valldalbaid, s indit, circumstncia que tampoc ens ha destranyar:la situaci de partida se sembla, velis nolis, a la de moltes comarques delPas Valenci i de la resta de Comarques Centrals Valencianes.</p><p>1. Un punt de partida: balan historiogrfic i fonts</p><p>El balan historiogrfic comarcal ofereix una imatge dual. Nomsuns pocs estudis realitzats en lmbit estrictament local han prestat atencia les implicacions del conflicte successori; en la resta, la majoria val a dir,el tema s absolutament indit. Els estudis realitzats fins ara no permetienconferir una imatge de conjunt acceptable.</p><p>S'ha de remarcar, primer que res, que el nombre dels estudis realitzatss remarcable. A Ontinyent s'hi constata una situaci acceptable. Lesmonografies sobre la histria de la capital de la Vall d'Albaida (Antoni Llorai el pare Fullana) s'ocupen del perode puntualment i realitzen algunesaportacions documentals i dades significatives.1 Laproximaci realitzadaper A. Bernabeu sha revelat excessivament superficial i mpliament superadaa hores dara.2</p><p>Disposem tamb dun estudi especfic per a Bocairent, obra delprolfic Francisco Va Silvestre, i duna aproximaci de Rafael PrezCabanes. Hi ha una monografia recent que ofereix un estat de la qesti queaporta ben poca cosa i que permet de constatar la superficialitat que presentavael nostre nivell de coneixements sobre les implicacions del conflicte bllic,com comprovarem tot seguit.3</p><p>Pel que respectaa Albaida, alguns estudishan solcat la superfcie toti que no han passat dunar e c o n s t r u c c i evnementielle i dunaaproximaci que partia dela premisa (ms generalen la historiografia localdel que podrem pensar)duna generali tzada</p><p>1 LLORA TORTOSA, Antonio.Ontinyent y su historia.Ontinyent: el autor, 1992, pg.186-193; FULLANA MIRA, P.Llus (OFM). Historia deOntinyent. Obra pstuma,Ontinyent: Caixa d'Ontinyent,1998.</p><p>2 Ontinyent, vila reial. Deles Germanies a la NovaPlanta, Ontinyent: Servei dePublicacions de l'Ajuntamentd'Ontinyent, 1992, pg. 163-187.</p><p>3 V A S I LV E S T R E ,Francisco. "Bocairente durantela Guerra de Sucesin", Crnicade la IX Asamblea de CronistasOficiales del Reino de Valencia(1972), Valncia, 1974, pg.285-303; PREZ CABANES,Rafael. "Causes de la Guerrade Successi i les sevesincidncies", Bocairent:Programa de festes de Sant Blai,2002, pg. 128-134; SOLER, A.;FERRE PUERTO, Josep A.Histria de la vila de Bocairent,Bocairent: Ajuntament deBocairent, 2003.</p><p>1 LLORA TORTOSA, Antonio.Ontinyent y su historia.Ontinyent: el autor, 1992, pg.186-193; FULLANA MIRA, P.Llus (OFM). Historia deOntinyent. Obra pstuma,Ontinyent: Caixa d'Ontinyent,1998.</p><p>2 Ontinyent, vila reial. Deles Germanies a la NovaPlanta, Ontinyent: Servei dePublicacions de l'Ajuntamentd'Ontinyent, 1992, pg. 163-187.</p><p>3 V A S I LV E S T R E ,Francisco. "Bocairente durantela Guerra de Sucesin", Crnicade la IX Asamblea de CronistasOficiales del Reino de Valencia(1972), Valncia, 1974, pg.285-303; PREZ CABANES,Rafael. "Causes de la Guerrade Successi i les sevesincidncies", Bocairent:Programa de festes de Sant Blai,2002, pg. 128-134; SOLER, A.;FERRE PUERTO, Josep A.Histria de la vila de Bocairent,Bocairent: Ajuntament deBocairent, 2003.</p><p>VICENT TEROL i REIG218</p><p>Vista de Bocairent segons CavanillesVista de Bocairent segons Cavanilles</p></li><li><p>indiferncia quant a la presa de partit o en tot cas el predomini borbnic.El contrapunt ha vingut de la realitzaci duna aproximaci biogrfica queha matisat la imatge resultant anterior en bona mesura: s'hi documental'activa militncia austriacista dalguns vens i l'existncia provada d'un nuclide miquelets actiu des de 1707, fa l'efecte, fins a 1715.4</p><p>Els estudis sobre la baronia de la Pobla del Duc-Castell de Rugathavien aportat algunes dades que ens alertaven de les importants implicacionsde laustriacisme en les senyories de la comarca.5</p><p>La resta d'estudis o monografies locals passen de puntelletes o,simplement no hi fan allusi concreta i s'acontenten en recrear (amb fortunadesigual) descripcions d'mbit general. Entre altres destacarem el realitzatper Antoni Ferrando sobre Benicolet, que ofereix un acceptable estat de laqesti.6</p><p>Finalment, els estudis de carcter general a penes shan referit a laproblemtica valldalbaidina. La informaci sobre la Vall d'Albaida a lescrniques i als dietaris coetanis s quasib testimonial, llevat potser delssetge, ocupaci i saqueig dOntinyent pels borbnics en febrer de 1706 (ambla polmica interpretaci de la magnitud de les represlies austriacistesposteriors) i del setge i ocupaci de Bocairent pels borbnics en agost de1707. L'excepci potser siga l'obra de Francesc de Castellv, que salvadesles errades cronolgiques que comet, ofereix algunes pinzellades moltsucoses que illuminen alguns episodis del conflicte a la comarca.7 Comptati debatut, labsncia de notcies, la situaci perifrica respecte a la capitali centre de poder o el fet que no servira descenari principal dels esdevenimentsbllics explicaria lescassa atenci rebuda.</p><p>Pel que fa a les fonts documentals, noms Ontinyent conservadocumentaci completa del perode, municipal, notarial i parroquial, tot ique parcialment aquesta darrera. Una situaci acceptable, tot i que ambmatisos quant a la integritat dels fons documentals, s la que presentaAlbaida, que ha conservat ntegrament la documentaci parroquial i en bonamesura la municipal.8 El cas de Bocairent admet matisos: la documentacimunicipal i la parroquial no shan conservat, per la notarial s (conservadaa l'Arxiu Municipal d'Ontinyent) de manera quasi completa, la qual cosapermet una aproximaci molt acceptable a les implicacions del conflicte.En la resta de casos, les immenses llacunes documentals dels arxius parroquialsi municipals tan sols permeten una aproximaci molt limitada, a partir dela documentaci connexa dels altres arxius municipals ressenyats i, sobretot,de la documentaci conservada als arxius reials, senyorials i/o familiars-patrimonials.</p><p>AGUAITS 24-25 (2007) 219</p><p>4 Una primera aproximacien: GIL-MASCARELL, Vicent:Estudios locales, nm. 4,exemplar mecanografiat servata lArxiu Municipal d'Albaida(AMA endavant); algunespinzellades en la tesi doctoralde L. Ortiz Garcia-Bustelo:Albaida, villa i seorio:administracin municipal yoligarqua urbana en el sigloXVII, Tesi doctoral, Universitatde Valncia, 1990, 3 vols.; unaprimera aproximaci alsmiquelets albaidins en el nostretreball "Histria i mort deXquera: Josep Tormo, unmiquelet austracista albaid",Alba. Revis ta d 'es tudiscomarcals de la Vall d'Albaida,nm. 12, Ontinyent, 1997, pg.79-90.</p><p>5 PASTOR ALBEROLA,Enrique: Castelln de Rugat.Estudio histrico y geogrfico,Diputaci de Valncia-Ajuntament de Castell deRugat, Valncia, 1973; TEROLI REIG, Vicent. "Les arrelscontempornies: de l'expulsidels moriscos a la Nova Planta(1609-1707)", en Castell deRugat. Memria d'un poble,Caixa d'Ontinyent, Ontinyent,1999, pg. 130-139; SOLER IMOLINA, Abel. De Vilanova deRugat a la Pobla del Duc.Persones i fets d'un poble dellauradors de la Vall d'Albaida,Ontinyent: Ajuntament de laPobla del Duc, 1999.</p><p>6 Benicolet en el contextde la Guerra de Successi(1704-1714), en Programa defestes patronals de Benicolet,Benicolet, 2007, pg. 72-76.</p><p>7 CASTELLV, Francisco de.Narraciones Histricas, edicia cura de Josep M. Mundet iGifre i Jos M. Alsina Roca,Madrid: Fundacin FranciscoElas de Tejeda y ErasmoPrcopo, 1997-2002, 4 vol., vol.II.</p><p>8 A hores dara ja no esconserva a lAMA el llibre deConsells de 1688-1707, el quala p a r e i x , t a n m a t e i x ,minuciosament regestat (actaper acta) en la tesi doctoral deL. Ortiz Garcia-Bustelo:Albaida, villa i seorio...,especialment vol. III, pg. 758-759.</p><p>4 Una primera aproximacien: GIL-MASCARELL, Vicent:Estudios locales, nm. 4,exemplar mecanografiat servata lArxiu Municipal d'Albaida(AMA endavant); algunespinzellades en la tesi doctoralde L. Ortiz Garcia-Bustelo:Albaida, villa i seorio:administracin municipal yoligarqua urbana en el sigloXVII, Tesi doctoral, Universitatde Valncia, 1990, 3 vols.; unaprimera aproximaci alsmiquelets albaidins en el nostretreball "Histria i mort deXquera: Josep Tormo, unmiquelet austracista albaid",Alba. Revis ta d 'es tudiscomarcals de la Vall d'Albaida,nm. 12, Ontinyent, 1997, pg.79-90.</p><p>5 PASTOR ALBEROLA,Enrique: Castelln de Rugat.Estudio histrico y geogrfico,Diputaci de Valncia-Ajuntament de Castell deRugat, Valncia, 1973; TEROLI REIG, Vicent. "Les arrelscontempornies: de l'expulsidels moriscos a la Nova Planta(1609-1707)", en Castell deRugat. Memria d'un poble,Caixa d'Ontinyent, Ontinyent,1999, pg. 130-139; SOLER IMOLINA, Abel. De Vilanova deRugat a la Pobla del Duc.Persones i fets d'un poble dellauradors de la Vall d'Albaida,Ontinyent: Ajuntament de laPobla del Duc, 1999.</p><p>6 Benicolet en el contextde la Guerra de Successi(1704-1714), en Programa defestes patronals de Benicolet,Benicolet, 2007, pg. 72-76.</p><p>7 CASTELLV, Francisco de.Narraciones Histricas, edicia cura de Josep M. Mundet iGifre i Jos M. Alsina Roca,Madrid: Fundacin FranciscoElas de Tejeda y ErasmoPrcopo, 1997-2002, 4 vol., vol.II.</p><p>8 A hores dara ja no esconserva a lAMA el llibre deConsells de 1688-1707, el quala p a r e i x , t a n m a t e i x ,minuciosament regestat (actaper acta) en la tesi doctoral deL. Ortiz Garcia-Bustelo:Albaida, villa i seorio...,especialment vol. III, pg. 758-759.</p></li><li><p>2. Prolegmens: agitaci austriacista i notcies de la Marina</p><p>Com en la resta del Regne de Valncia, les primeres notcies de laguerra coincideixen amb la campanya dItlia de 1701-1702 i, sobretot, ambles evolucions de la flota angloholandesa en lescenari peninsular: en eldesembarcament fracassat de Rota (Cadis) dagost de 1702 i en la victrianaval de Rande (Vigo) doctubre del mateix any. A partir de lepisodi gadit,el Regne de Valncia contribuir amb un ter que partir a la defensa de lescostes andaluses i hi romandr, sobretot desprs de la conquesta aliada deGibraltar en 1704.</p><p>Les primeres repercussions del conflicte serien doncs, les peridiquespeticions dels diputats del General del regne valenci per tal de sufragar lapart proporcional de la contribuci valenciana a lesfor de guerra. Per abanda de la realitat que sura en els documents oficials i dels rumors que espogueren derivar de les escasses notcies que transcendiren, hi havia unainnegable predisposici dalgunes persones a la causa de larxiduc Carlesdustria. s evident que rastrejar els factors que explicarien les preses departit o la identificaci dels agents actius partidaris de larxiduc Carlesdustria s una tasca molt difcil, quasi impossible. S'ha addut l'animadversials francesos (i per extensi al nou rei Felip V) per la competncia delsmercaders ubicats als territoris de la Corona d'Arag i, sobretot, pel recordmolt viu dels sempiterns conflictes bllics del Sis-cents i sobretot delbombardeig dAlacant de 1691. S'ha addut tamb un altre factor, la fidelitatdinstica, ben difcil de resseguir en lmbit local.9 Comptat i debatut, unapista que sembla interessant de seguir s el rastreig de les relacions verticalsi horitzontals que vertebraven les lits cortesanes i provincials amb les litsdel patriciat i de loligarquia locals i, per descomptat, la daquestes amb lessocietats i els microcosmos locals.</p><p>Hi ha evidncies de les ramificacions de la trama austriacista a laVall dAlbaida. En gener de 1705 el virrei marqus de Villagarca comunicavaa la cort reial les primeres mesures per tal de controlar aquestes primeresiniciatives dels agents imperials. Mauro Ros, un nebot de Joan BaptistaBasset, hauria desembarcat a Altea al pas de larmada en 1704, des donhauria partit de la Marina al convent de franciscans descalos de la Vall deGallinera, assaltat pels alguatzils del virrei. Va poder fugir, disfressat deprevere, i es va refugiar a Benignim, des don se li va perdre el rastre. Elben cert s que mossn Pastor, prevere de Benignim i beneficiat a la seuavila natal, va ser detingut per les seues implicacions en lafer, ats quesembla que va encobrir Ros.10 Aquestos indicis permeten dentendre lamajoritria militncia dels beniganins en el bndol austriacista tan sols unsmesos desprs.</p><p>Un altre element que cal valorar s el malestar dels vassalls de les</p><p>VICENT TEROL i REIG220</p><p>9 KAMEN, Henry. LaGuerra de Sucesin en Espaa1700-1715 , Ba rce lona :Grijalbo, 1974, pg. 301-302.</p><p>10 PREZ APARICIO, Carme.De lalament maulet al triomfbotifler, Valncia: EliseuCliment editor, 1981, pg. 141.</p><p>9 KAMEN, Henry. LaGuerra de Sucesin en Espaa1700-1715 , Ba rce lona :Grijalbo, 1974, pg. 301-302.</p><p>10 PREZ APARICIO, Carme.De lalament maulet al triomfbotifler, Valncia: EliseuCliment editor, 1981, pg. 141.</p></li><li><p>senyories postmorisques. Sha derecordar que les poblacions delombria del Benicadell, la vessantmeridional de la Vall d'Albaida,van participar activament en 1693en la revolta coneguda com laSegona Germania. El rastre de larevolta era recent i ben intens; lescauses seguien vigents i sn unelement retindre per tal dexplicarmilitncies i actituds durant elconflict...</p></li></ul>