Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya

Download Guerra Successió Espanyola (1701-15). Catalunya

Post on 11-Jul-2015

671 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Guerra de Successi Espanyola(1701-1715)</p></li><li><p> Segona meitat del s.XVII: el rei espanyol Carles II, malalt, ja es veu que morir sense descendncia. Aix desperta la cobejana de les principals potncies europees que esperaven a beneficiar-se de la crisi i decadncia de la monarquia hispnica. En aquest perode, guerres constants enfronten els estats francs i espanyol. Apareix un seguit de tractats i projectes de partici de lImperi Hispnic que anuncien els interessos internacionals. El 1668 es projecta un tractat secret entre Frana i lImperi.</p></li><li><p>Es fora al rei a decantar-se cap a algun candidat i ho fa a favor de Felip dAnjou, nt de Llus XIV. El 1701 entra a Madrid com a Felip V, el qual genera la resistncia de la Gran Bretanya, Holanda i lImperi Habsburg, que creen la Gran Aliana. El 1702 es declara la guerra i el 1703 Portugal safegeix a lAliana i lemperador austrac proclama larxiduc Carles com a rei dEspanya a Viena. Comena la Guerra de Successi a la corona dEspanya.</p><p>Felip dAnjou arxiduc Carles</p></li><li><p>La Corona de Castella es mostra fidel a Felip V, tot i que no tots els estaments, com ara lalta noblesa. La Corona dArag sobretot Catalunya-, es decanten cap a larxiduc Carles dustria i els aliats. A la guerra internacional shi suma una guerra civil interior. </p></li><li><p>Causes per les quals Catalunya abraa el bndol austriacista:.La francofbia sobretot durant la Guerra de Secessi (s.XVII), pels estralls </p><p>comesos pels francesos i per la prdua de territori catal al nord dels Pirineus..La inflaci i el collapse econmic per la competncia dels productes francesos </p><p>en aquella guerra..La prosperitat a final s.XVII es fonamentava en lestabliment de barreres </p><p>duaneres artificials entre Frana i Catalunya..Felip V introdueix a Espanya lunitarisme i el centralisme francs, que es contradeia amb la tradici poltica i lordenament institucional catal.</p></li><li><p>Al principi, Catalunya accepta el testament de Carles II i acull Felip V a Barcelona. El rei convoca corts catalanes a cavall de 1701-02 (Carles II, mai); es mostra geners amb les peticions dels braos i atorga les constitucions ms favorables que havia obtingut la provncia (diu Feliu de la Penya). Entre elles, cal destacar aquelles que resumien prou b les aspiracions econmiques de la burgesia mercantil catalana (port franc, creaci duna companyia nutica, perms de comerciar amb Amrica via Sevilla). El rei tamb aprova ledici de les Constitucions i altres drets de Catalunya (impresa el 1704). Malgrat trobar molt arrogants les exigncies dels braos, supedita el seu autoritarisme reial a la necessitat daconseguir diners i a lintent devitar un aixecament interior.</p></li><li><p>Quan lesclat de la Guerra, els aliats utilitzen hbilment el particularisme catal per a crear un focus de rebelli interna a Espanya. A ms de la pressi internacional, reforcen el sentiment antiborbnic del Principat: .El cobrament dels serveis votats a les corts de 1701-02 pressiona damunt leconomia catalana. .El nomenament del virrei Fdez.de Velasco i la seva poltica repressiva. .Grups de descontents (com a la Plana de Vic, 1705) comencen a conspirar i enceten els primers brots de rebelli.</p></li><li><p>Catalunya creu veure en larxiduc la garantia del manteniment del neoforalisme de Carles II, que permet la realitzaci de les aspiracions econmiques dels grups socials mercantils amb desig dintervenir a Espanya, daccedir al comer amb Amrica i de protegir-se de la competncia dels productes francesos. </p></li><li><p>Malgrat les escaramusses dels vigatans, el 1704 ning no es mobilitza per a lliurar Barcelona als aliats. Caldr el Pacte de Gnova (1705) entre representants catalans i anglesos: En canvi de passar-se a larxiduc contra Felip V, Catalunya rebr ajut militar angls i el comproms de defensar els privilegis i lordenament poltic del Principat. Un estol aliat arriba a Barcelona, t lloc la batalla de Montjuc. Els barcelonins es rendeixen i larxiduc s proclamat Carles III. Ells i la major part dels catalans shi adhereixen a la seva causa i contra els filipistes. El nou rei convoca les corts catalanes (a cavall de 1705-06). Barcelona s assetjada pels borbnics per shan de retirar. </p></li><li><p>La proposici reial a les corts, a ms de tractar el tema de la successi, els drets del rei i la preparaci de la guerra, busca obtenir un donatiu per a finanar la guerra, la qual cosa fa que els catalans vegin canviar el destinatari de les seves contribucions fiscals. En contrapartida, accepta la majoria de les peticions que les corts li formulen i que coincideixen amb les concessions que havia fet Felip V. Tamb, doblen el nmero de vaixells que poden comerciar anualment amb Amrica sense passar per Sevilla, i socupen del foment de lactivitat econmica (redrear els gremis, millora de les comunicacions, foment de la indstria amb la introducci dexperts estrangers).</p></li><li><p>Els aliats ocupen Saragossa i Madrid (1706), per per poc temps ja que lofensiva filipista ven a Almansa-Mrcia (1707) i desintegra lexrcit austriacista i fora la seva retirada. Valncia i Arag cauen en poder del Borb i perden les seves constitucions. Hi seguiran Tortosa i Lleida el 1708 on simposen nous tributs de guerra i encomanen la direcci de la vida local a filipistes (botiflers). El 1710 els aliats poden reconquerir territori castell, fins i tot Madrid, per tamb per poc temps. El setge i capitulaci de Girona el 1711 obr el cam de la Plana de Vic, quedant la resistncia de Catalunya localitzada. Labril mor lemperador Josep I i lherncia austraca passa al seu germ larxiduc Carles. Sen va dEspanya i deixa a la seva esposa Elisabet com a lloctinent i capit general de Catalunya, amb autoritat tamb sobre la resta dEspanya. De sobte, es tem una gran potncia austraca i els aliats volen acabar rpidament la guerra per a evitar la reconstrucci del vell imperi de Carles V. Els interessos internacionals prevalen per sobre dels interns.</p><p>Tortosa s.XVIII</p></li><li><p>El 1711 Gran Bretanya i Frana inicien converses secretes de pau (preliminars de Londres) que desemboquen el 1713-14 en el Congrs dUtrecht, que suposa el desmembrament de la part europea de limperi espanyol. Shi signa lacord devacuaci de Catalunya; fins i tot lemperadriu se nanir. El 1713 Frana signa la pau amb les potncies aliades, llevat de lImperi, tot i reconeixent-lo rei dEspanya. El 1714 la Pau de Rastatt signa la pau dels ustria amb el Borb i la pau separada dEspanya amb totes les potncies. Anglaterra sincorpora Gibraltar i Menorca. Catalunya s abandonada de tothom, desapareix lajut internacional i Felip V exigeix la rendici incondicional. </p></li><li><p>tractat dUtrecht</p></li><li><p>La resta de Catalunya va sent ocupada militarment pels filipistes i sinvoca el dret de conquesta per a desmembrar les constitucions i privilegis. Sense ajuts, la resistncia continua tot i que es va reduint a Barcelona i Cardona. El 1713 Frana envia un exrcit de 20 mil homes comandats pel duc de Berwick. El juliol es reuneix a Barcelona la Junta de Braos, on cadascun per separat discuteix i vota lalternativa de rendir-se o prosseguir la guerra. El bra reial o popular es decanta per la resistncia, i s secundat pel bra militar. I els eclesistics (lalta jerarquia) sinhibeixen desvinculant-se dels afers poltics. La guerra dinstica continuar, tamb per a defensar les prpies institucions i lestructuraci de la resta dEspanya, en qu una classe mitjana dinmica vol intervenir en el dest espanyol. El 23 de juliol sinicia el setge de Barcelona.</p></li><li><p>A la primeria de 1714, a la resta del Principat s sotmesa i dominada la rebrotada de rebelli contra les noves i dures pressions fiscals en un territori empobrit per la guerra i no tant per la resistncia. El setge de Barcelona sintensifica, tamb amb homes (40 mil) enfront els 5000 defensors barcelonins, encapalats pel conseller en cap Rafael Casanova i pel general Antonio de Villarroel, comandant suprem. Lonze de setembre, cau la ciutat. Es decreta lextinci del Consell de Cent i de la Generalitat.</p></li><li><p>Els Comuns resolgueren fer una nova convocatria als civils promulgant el segent preg:</p><p>Ara ojats, se fa saber tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Govern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemics en la ciutat; ats que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en qu avuy resideix la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, est esposada al ultim extrem, de sujectarse una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las armas gali-spanas, feta sria reflexi del estat en qu los enemichs del Rey N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present preg, tots los naturals, habitans y dems gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, de qu unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu misericordias millorar la sort. Se fa tamb saber, que essent la esclavitud certa y forzosa, en obligaci de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de qu han executat las ltimas eshortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los dems enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francs; pero com tot se confa, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirn als llochs senyalats fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya, y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo preg, no compareixen gent suficient per ejecutar la ideada empresa, es forss precis y necessari fer llamada y demanar capitulaci als enemics, antes de venir la nit, per no esposar la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, profanaci dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y pera que tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre, las 3 de la tarde, de 1714.</p></li><li><p>Del 1714-16 les autoritats filipistes defineixen la nova ordenaci del Principat a travs del decret de Nova Planta (1716). Les tropes de Felip V sestableixen a Catalunya com a exrcit docupaci, i com a instrument de control i repressi per tal dimposar un model poltic i administratiu a lestil de les lleis de Castella, tal i com perseguia mig segle abans el conde-duque de Olivares. Amb la desaparici de les corts catalanes, la relaci entre governants i governats passa exclusivament pel control de la voluntat del rei i els seus ministres.</p></li><li><p>Sistema de govern borbnic basat en tres institucions poltiques: La nova Reial Audincia per fer complir les noves lleis, el Capit general que regia sobre el nombrs exrcit que garantia l'ocupaci, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als venuts. Fins i tot els nomenaments ms locals depenien directament de la monarquia. </p></li><li><p>Una de les mostres del carcter repressiu del nou rgim s la construcci a Barcelona de la fortalesa de la Ciutadella. </p></li><li><p>El tresor pblic passa a ser administrat per una superintendncia de lexrcit. Aquesta comena a confiscar totes les propietats dels anteriors organismes de govern de Catalunya, aix com dels particulars que havien donat suport la causa austriacista. Posteriorment, lintendent J.Patio estableix un nou impost, el cadastre, que grava en funci de les propietats de cadasc i tributen els beneficis del treball, el comer i la indstria.</p></li><li><p>El Decret de Nova Planta imposa que a la Reial Audincia de Catalunya, l'nica instituci de govern i de justcia, exclusivament s'hi utilitzaria com a llengua el castell: "Las causas en la Real Audiencia se sustanciarn en lengua castellana". Instrucci secreta redactada per l'Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreada als corregidors de Catalunya: Pondr los mayores esfuerzos para introducir la lengua Castellana, con el fin de dar las providencias ms templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se noten los esfuerzos. Les cinc universitats catalanes havien estat suprimides com una mesura de cstig doncs la demanda d'universitats de proximitat era molt forta i tot allunyament un cstig durament sentit i es va formar la nova Universitat de Cervera. </p></li><li><p>L'Estat Central sorganitza en Provncies governades per un Capit General i una audincia, que sencarrega de l'administraci.</p></li></ul>