Dones i la Guerra de Successió

Download Dones i la Guerra de Successió

Post on 01-Jul-2015

112 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball de Liling Vil de 4t d'ESO del Roig Teslia.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. DONES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSI</li></ul> <p> 2. NDEX Introducci Caracterstiques Dones Conclusi Bibliografia 3. INTRODUCCI: En molts estats hi havien moltes dones que podien ser reines del seu pas, com per exemple Anglaterra, que el cap de govern era la reina Anna. Per tamb hi havia el cas de Frana, que tenien una llei implantada en la qual les dones no podien governar, la llei slica. Van haver moltes dones que van influir positivament durant el transcurs de la Guerra de Successi i nhi ha daltres que per ajudar al seu pas es van dedicar a espiar el bndol enemic. 4. CARACTERSTIQUES: Les dones durant la histria quedaven en un segon pla, s a dir, no se les considerava iguals als homes. Podem classificar-les en dos tipus: Les no privilegiades, que estaven obligades a fer feina de casa. Es casaven amb la persona que lhome de la famlia lobligus. No podien tenir accs a la cultura. No tenien cap dret poltic. No eren considerades ciutadanes. Podien estar acusades de heretges. Les privilegiades, no treballaven i per tan viuen de les seves propietats . Tenien accs a la cultura. Estaven considerades ciutadanes. Sn privilegiades des de que neixen i sn nobles o formen part del clero. 5. MANUELA DESVALLS: Una dona austriacista nascuda el segle XVII. Va vestir lhbit de religiosa en el monestir de Santa Maria de Vallbona. Era germana del governador de Cardona, Manel Desvalls. Es va vincular al cos despionatge dels germans Lleonard, que anaven amb consonncia amb les estratgies militars dels Desvalls per tal de socrrer Barcelona, assetjada per el mariscal francs Berwick. Quan la guerra va finalitzadar, Manuela des del monestir de Vallbona, va continuar escrivint papers estimuladors per la resistncia i de no acceptaci del Tractat d'Utrecht (1713), desafiant la repressi borbnica. Va morir el dia 27/03/1743 6. CATERINA ANDREU ORLANDIS: Filla duna famlia mallorquina nascuda lany 1695. Quan tenia dotze anys va ingressar al monestir de la Purssima Concepci de Palma i es va fer monja al cap de cinc anys. Va ser una dona molt culta amb qualitats excepcionals. Va ser abadessa de la seva comunitat, escollida unnimement lany 19746. L'any 1759, en qu Caterina va pregar al bisbe de Mallorca, Lloren Despuig, que l'exoners de l'ofici d'abadessa desprs de vint-i-cinc anys en el crrec, durant els quals impuls decididament la construcci i el moblament del convent. Des del 1738 va promoure la devoci al Sagrat Cor de Jess, potser per les influncies familiars, ja que el seu germ era jesuta. Va morir el dia 07/04/1759. 7. M. ANNA JOSEPA PIGNATELLI: Una dona austriacista nascuda lany 1689. Era filla de Domingo de Pignatelli, marqus de Sant Vicen, d'origen napolit, el qual va establir-se a Barcelona a mitjans del segle XVII La seva mare, la barcelonina Anna Aymerich i Crulles, era la primognita del marqus d'Aymerich, exdiputat militar de la Generalitat. M. Anna Josepa l'any 1709 va contraure matrimoni amb Miquel Joan Va quedar viuda al 1722 i desprs de la prdua del seu marit, va mantenir una forta confiana amb lemperador Carles, per la qual cosa es va parlar duna possible amant. Va morir el dia 01/03/1755 8. ELISABET DE BRUNSWIC: Va ser una princesa de Brunsvic-Wolfenbttel, Alemanya. Nascuda el dia 28 dagost de 1691. Va contraure matrimoni amb lemperador Carles VI. Es van traslladar a Barcelona al 1708 per reforar la causa austriacista. Ente lany 1711 i 1713 va ocupar el crrec lloctinent a Catalunya. Al 1713 va tornar cap a Viena. Va desenvolupar una important activitat diplomtica en favor de la seva filla Maria Teresa I d'ustria. Elisabet Cristina mor a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys. 9. ANNA DE LA GRAN BRETANYA: Nascuda a Londres el 6 de febrer de 1665. Va ser l'ltima sobirana de la Casa dels Estuart. Va contraure matrimoni amb Jordi de Dinamarca. Van tenir dos fills per cap daquests van sobreviure. Durant el seu regnat es va produir la uni del regne d'Anglaterra i el regne d'Esccia. Va participar a la Guerra de Successi Espanyola en suport del bndol austriacista. Va morir l1 de agost del 1714. 10. MARIA LLUSA GABRIELA DE SAVOIA: Nascuda a Tor, Savoia, el dia 17 de setembre del 1688. Es va casar a Figueres el 3 de novembre de 1701 amb Felip V. Va tenir quatre fills. Durant la Guerra de Successi va influir al rei de no respectar les constitucions de Catalunya i tampoc les dels altres regnes de la Corona d'Arag. Manifesta un rebuig contra els catalans. Es va convertir en reina consort d Espanya. Mor pocs mesos abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V. ( al 14 de febrer de 1714 als 25 anys). 11. ISABEL FARNESE: Nascuda a Parma lany 1692. Reina consort d'Espanya (1714-1746) pel seu matrimoni amb el rei Felip V. La nova reina represent una molstia per a la cort espanyola i per els fills del primer matrimoni de Felip. Va rebre el sobrenom de la Parmesana, fent referncia al seu origen. Quan va enviudar el seu fillastre i nou rei, Ferran VI, la va apartar de la cort i la confirm a La Granja de San Ildefons. Va morir a Aranjuez, l11 de juliol de 1766. 12. Va ser descrita com: Se trata de una buena muchacha de veintids aos, fecha, insignificante, que se atiborra de mantequilla y de queso parmesano y que jams ha odo hablar de nada que no sea coser o bordar. 13. CONCLUSI: He pogut observar i aprendre que la dona encara s inferior vers als homes, per que ja no ho s tan. Es reflecteix en el paper poltic que tenen moltes delles, com per exemple Elisabet de Brunswic, que intenta ajudar facilitant-li les coses a la seva filla durant la seva candidatura. Tamb la crueltat de Maria Llusa de Savoia, que va declarar que preferia veure els seus fills morts abans de veure la constituci a Catalunya. La situaci de la dona ha millorat molt durant els darrers anys, ja que en lantiguitat era impensable que tinguessin a veure amb algun aspecte poltic. Durant la guerra de successi es veu lactiu paper que tenen les dones privilegiades, quan surten al carrer per defensar Barcelona. En canvi el paper que fan les privilegiades no ho s tan. 14. BIBLIOGRAFIA: Diccionari de donesViquipdia Google 15. LILING VIL ROVIRA</p>