LA GUERRA DE SUCCESSIÓ i EL BLOQUEIG DE DÉNIA DEL 1705

Download LA GUERRA DE SUCCESSIÓ i EL BLOQUEIG DE DÉNIA DEL 1705

Post on 28-Jan-2017

213 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>LA GUERRA DE SUCCESSI i EL BLOQUEIG DEDNIA DEL 1705</p> <p>Carme Prez i AparicioUniversitat deValncia</p> <p>RESUM:</p> <p>Dnia va ser la primera poblaci de la Corona dArag a proclamarrei larxiduc Carles. Ho va fer sense que shaguera produt capdesembarcament de tropes aliades, amb limpuls dels mateixos valencians.Aquest treball estudia loperaci que va posar en marxa el govern borbnicper tal de recuperar-la; una empresa que es considerava fcil, per que vaesdevindre impossible per la mancana de tropes i dartilleria per a posarun setge formal. Tot va quedar redut a noms un bloqueig i a aplicarrepreslies dures contra les poblacions dels voltants, una situaci a qu vaposar final la defecci de les mateixes tropes, que van abraar la causaaustriacista, cosa que va desencadenar la rebelli general.</p> <p>PARAULES CLAU:</p> <p>Monarquia Hispnica - Guerra de Successi - Regne de Valncia- rebelli austriacista.</p> <p>Ning interessat en el conflicte desencadenat arran la mort de CarlesII, l1 de novembre de 1700, no ignora el protagonisme que Dnia i elspobles de la Marina van assolir durant la Guerra de Successi. Tot i quequedava molt per darrere de les grans ciutats de la Corona dArag i fins itot de les valencianes -com ara la mateixa capital, i daltres com ara Alacant,</p> <p>AGUAITS 24-25 (2007) p. 21-47</p> <p>Xtiva i Oriola- Dnia ocupava un lloc destacat en el conjunt del PasValenci. A les acaballes del sis-cents, la capital daquest marquesat era unapoblaci dunes 500 cases, per duna gran importncia estratgica a causade la situaci a la vora de la Mediterrnia i protegida per un castell fort iinexpugnable. Noms Alacant o Penscola tenien un emplaament equiparable,per hi havia ms coses encara. Dnia era tamb considerada una de lesmillors fortaleses de les costes peninsulars. Tenia sota la custodia del castelldos ports de mar, el ms principal, a migdia, i laltre al nord. Des dAlacantfins a Vinars i els Alfacs no hi havia cap altre port -la resta eren platges-on pogueren refugiar-se les embarcacions que tractaren de protegir-se delstemporals perillosos de llevant o dels atacs pirtics, i durant la revoltacatalana del 1640 havia acollit les galeres reials que corrien la costa, raonstotes aquestes per qu era considerada la clau del Regne de Valncia. Elport era el ms prxim a les Illes Balears i, per tant, el ms indicat per agarantir-ne la defensa. Havia estat tamb lescenari del desembarcament dela reina Mariana dustria, la mare de Carles II, i des dac havia embarcatla germana del rei, lemperadriu Margarida1.</p> <p>Els sectors econmics ms importants eren els que giraven al voltantde lactivitat porturia, grcies a lexportaci de pansa i dametlla cap alspasos del nord dEuropa i especialment a Anglaterra. Aquest comer haviaexperimentat una certa davallada a les darreres dcades del sis-cents coma conseqncia dhaver-se cegat en part els canals que permetien laccs deles embarcacions al port, per encara mantenia una activitat intensa que esveuria interrompuda poc desprs desclatar el conflicte successori.</p> <p>En efecte, larribada al tron espanyol de la dinastia francesa desprsde la mort de Carles II, el darrer Habsburg, va provocar el rebuig de lesprincipals potncies europees, ustria, Anglaterra i les Provncies Unides,a ms a ms de molts territoris alemanys, contraris a una hegemoniacontinental francesa que en perjudicava, fortament o no, els interessoseconmics, poltics o religiosos. Pel que fa a la Monarquia Hispnica, laCorona dArag havia mostrat clarament les preferncies pel candidat dela Casa dustria i el recel cap a la Casa de Borb, la trajectria absolutistai centralista de la qual xocava radicalment contra la tradici poltica prpia.A ms a ms hi havia vincles econmics molt estrets amb els pasos signadorsde la Gran Aliana de lHaia contra els Borb. Des del 1701, quan Felip Vva prendre possessi del tron espanyol, fins el 1705, quan comencen lesrebellions de la Corona dArag, la dissidncia va anar guanyant terrenyen aquests territoris a causa dels errors comesos pel nou monarca, lapreeminncia assolida pels interessos comercials francesos i la interrupcidels fluxos habituals dintercanvis amb el nord dEuropa. A ms a ms,lemperador Leopold I i la resta de les potncies aliades havien desenvolupatuna campanya intensa en tots els territoris de la Monarquia Hispnica per</p> <p>CARME PREZ i APARICIO22</p> <p>1 La histria de Dnia i laparticipaci en la Guerra deSuccessi van ser objectedestudi per Roque CHABS,Historia de la ciudad de Dnia,2 vols., Dnia, 1876. TambBaset y las Guerras deSucesin, El Archivo, Any I,1886, pgs. 105- 107, 113- 115i 121- 123.</p> <p>1 La histria de Dnia i laparticipaci en la Guerra deSuccessi van ser objectedestudi per Roque CHABS,Historia de la ciudad de Dnia,2 vols., Dnia, 1876. TambBaset y las Guerras deSucesin, El Archivo, Any I,1886, pgs. 105- 107, 113- 115i 121- 123.</p> <p>tal de preparar les rebellions.</p> <p>Els primers contactesentre els aliats i els austriacistesvalencians es van produir coma conseqncia de lentrada enla Mediterrnia de larmadaangloholandesa el 1703, quanuna esquadra va ancorar en labadia dAltea per tal de feraiguada. En aquell moment, iuna altra volta el 1704, la presncia de les embarcacions va servir per aconstatar lacollida favorable dispensada pels valencians. Ser, per, lagostdel 1705 quan larribada de larmada que duia larxiduc a Barcelonadesencadenar la rebelli de la Marina. Realment, la nova presncia aliadano va sorprendre ning. A final del mes de juliol els primers vaixells havienestat ja vists a Cadis i aquesta noticia va ser transmesa a tots els virreis, ambla qual cosa sacomplien aix tots els pronstics. Tot i amb aix, els valencianses trobaven tan indefensos com el 1691, quan larmada francesa vabombardejar la ciutat dAlacant. De res havien servit les peticions formuladespel virrei, el marqus de Villagarcia, perqu el govern de Felip V solucionarala indefensi total de la costa i adoptara mesures eficaces per a prevenir unatac o un desembarcament.</p> <p>La matinada del 9 dagost, els vigies del castell dAlacant vanalbirar les primeres veles aliades. El governador Vicent Falc va passarlavs a Altea -on es suposava que tornaria a recalar- i a tota la costa, almateix temps que donava les ordres oportunes per a reunir les milciesurbanes i perqu les poblacions dels voltants enviaren les companyies queformaven el primer auxili. Aquest mateix dia, un caporal angls va tractarde lliurar uns plecs per a la Ciutat2, en qu, probablement, sollicitava laproclamaci de Carles III. El govern municipal, per, es va negar a rebrelsi en la matinada del dia 10 les embarcacions van abandonar Alacant rumbal nord sense fer cap hostilitat. Els alacantins podien respirar tranquilsdesprs de lensurt, per la preocupaci es traslladava a Altea, on es suposavaque larmada tornaria a fer aiguada. Cap all shavia desplaat, dordre delvirrei, don Andreu Montserrat i Cresp, ministre de la Reial Audincia, pertal de vigilar de prop les maniobres aliades i tamb la resposta dels valencians.En linforme rems al virrei el 10 dagost assenyalava que larmada estavacomposta per 200 veles, la gran part de les quals corresponia a embarcacionsde guerra armades fortament, on destacava una que llua la senyera reial.Pel que fa als efectius, els avaluava entre 15.000 i 18.000 homes, tot i queaquesta xifra era rebaixada en altres fonts3. Les informacions apuntaventamb que larmada es dirigia a Barcelona, ra per la qual es suposava que</p> <p>AGUAITS 24-25 (2007) 23</p> <p>2 Archivo Histr icoNacional (AHN), Estado, leg.265, lletres del governadordAlacant al virrei dels 9 i 10dagost del 1705. En aquestapoca, Ciutat o Vila sn elsnoms que es fan servir per adesignar la instituci municipal.Cal distingir-los de la paraulaciutat o vila amb qu es designalurbs o poblaci.</p> <p>3 Ibdem, informe de donAndreu Montserrat i Cresp alvirrei del 10 dagost del 1705.</p> <p>2 Archivo Histr icoNacional (AHN), Estado, leg.265, lletres del governadordAlacant al virrei dels 9 i 10dagost del 1705. En aquestapoca, Ciutat o Vila sn elsnoms que es fan servir per adesignar la instituci municipal.Cal distingir-los de la paraulaciutat o vila amb qu es designalurbs o poblaci.</p> <p>3 Ibdem, informe de donAndreu Montserrat i Cresp alvirrei del 10 dagost del 1705.</p> <p>Flota holandesaFlota holandesa</p> <p>el pas per les costes valencianes quedaria limitat a fer laiguada, per lamatinada del dia 18 el virrei rebia uns avisos de la Ciutat i del governadorde Gandia, segons els quals una esquadra havia posat rumb a Dnia i algunssediciosos es dirigien per terra cap a la capital del marquesat a fi de reclutargent i facilitar el desembarcament. Barat a donar suport a aquesta operacioferien la supressi dels drets senyorials.</p> <p>he recevido esta maana a las 6 cartas del governador y Ciudadde Gandia, en que me daban quenta de que la armada enemiga seencaminava a Dnia y que alguna gente conmovida por los de Alteay los enemigos iba por tierra a ayudar este mesmo intento,obligndoles con la esperanza de que el Archiduque les eximirade los tributos que pagaban a los seores y a cosa de las 9 recivcarta del governador y Ciudad de Dnia, en que me manifestabanel justo recelo de ser imbadidos y la desconfianza de los mesmosque estn destinados para socorro del castillo, instando les embiasealgunas tropas4.</p> <p>En efecte, en un Consell de Guerra congriat en la nau capitana el13 dagost shavia decidit aprofitar el suport social tan ampli de la comarcaa laustriacisme per tal diniciar la rebelli. Al mateix temps haviendesembarcat a Altea alguns dissidents valencians coneguts, com ara el rector,mossn Mart Morales, don Francesc Garca dvila, don Felip Armengolde Folc o Mar Ros, nebot del qui es convertiria en capitost popular, donJoan Baptista Basset i Ramos. Tots ells havien estat perseguits pel governborbnic, ra per la qual shavien vist obligats a refugiar-se a Portugal o aGibraltar, guanyada pels anglesos el 1704. Tamb es van desembarcar armes,que van ser lliurades a Joan Gil, dOndara, un personatge clau en aquellsmoments per fora desconegut. Tot seguit es va fer pblic un preg quecridava als camperols a prendre les armes per a proclamar rei Carles III,amb loferiment en compensaci de suprimir les prestacions senyorials.Daquesta manera, un exrcit improvisat va recrrer les poblacions cam deDnia cridant a la sublevaci5.</p> <p>La Ciutat de Dnia i el governador es van afanyar tamb a comunicaral virrei la situaci perillosa i sollicitar tropes, potser ms per seguir elprotocol habitual en aquests casos que per a oferir resistncia. El dia 17dagost, una esquadra anglesa dirigida per lalmirall sir Cloudesley Shovel,i de qu formava part el valenci don Joan Baptista Basset i Ramos, es vaapropar al port i per mitj duns ambaixadors va demanar en nom de la reinaAnna dAnglaterra i de larxiduc Carles la proclamaci del nou rei. Laproposta va ser sotmesa a la consideraci del Consell General, on es vallegir un manifest de larxiduc, de data del 15 dagost, en qu exhortava totsels valencians a seguir la seua causa. Desprs de la deliberaci corresponent,es va prendre lacord denviar una comissi formada pel sndic Toms</p> <p>CARME PREZ i APARICIO24</p> <p>4 AHN, Estado, leg. 664 /1, lletra del virrei a Grimaldo,secretari del Despatx, del 18dagost del 1705.</p> <p>5 F r a n c i s c o d eCASTELLV, Narracioneshistricas, manuscrit en cincvolums que es t roba alsterreichisches Staatsarchivde Viena. Ha estat editat perJosep M. Mundet i Gifre i JosM. Alsina Roca, amb un estudipreliminar de Francisco CanalsVidal, 4 vols., Madrid, 1997-2002, I, pgs. 509 i 518- 519.</p> <p>4 AHN, Estado, leg. 664 /1, lletra del virrei a Grimaldo,secretari del Despatx, del 18dagost del 1705.</p> <p>5 F r a n c i s c o d eCASTELLV, Narracioneshistricas, manuscrit en cincvolums que es t roba alsterreichisches Staatsarchivde Viena. Ha estat editat perJosep M. Mundet i Gifre i JosM. Alsina Roca, amb un estudipreliminar de Francisco CanalsVidal, 4 vols., Madrid, 1997-2002, I, pgs. 509 i 518- 519.</p> <p>Gavil, acompanyat per Cosme Gavil i el llicenciat Agust Verdaguer, enrepresentaci de la Ciutat, i per Pere Antoni Garcia, delegat del governadori procurador general del marquesat, que era don Pasqual de Perells i Arag.Es tractava de comunicar a lalmirall la seua disposici a obeir quan hohaguera fet la capital del Regne i no abans, perqu, en cas contrari, Dniaquedaria exposada a les represlies de lexrcit borbnic i en unescircumstncies molt precries pel mal estat de la fortalesa. Aquestes objeccionsvan ser dissipades quan Basset, que tenia el grau de coronel enginyer, es vaoferir a reparar les fortificacions i a garantir la defensa de la poblaci. Lamateixa nit del dia 17, mentre sestava a lespera de les negociacions, elgovernador fugia deixant el seu tinent, don Felip Antoni Gavil com agovernador. Lendem, tots els vens, eclesistics i seculars, decidien, perunanimitat, lliurar la Ciutat iproclamar rei larxiduc Carles i totseguit desembarcava Basset coma governador de la ciutat i generalde les armes al Regne, amb podersamples signats per lalmirall6.</p> <p>El dia 18 dagost del 1707, Dniava ser, doncs, protagonistadexcepci dun fet histric. Bassetrebia les claus de la ciutat i esproclamava Carles III com a reidels valencians. Es convertia aixen la primera ciutat de la Coronad'Arag i de tota la MonarquiaHispnica -deixant a un costatG i b r a l t a r - e n r e c o n i x e rvoluntriament el nou rei i enremarcava el valor estratgic deconvertir-se en escala necessria enles comunicacions entre els austriacistes catalans i valencians i les basesnavals aliades de Gibraltar i Lisboa; aix com tamb en el punt de partidade la rebelli del Pas Valenci. No shavia produt cap invasi, ni tan solshavia estat menester el desembarcament de tropes aliades perqu els habitantsde la Marina adoptaren una decisi tan compromesa i alhora arriscada, sensetropes reglades que en fonamentaren aquesta determinaci, per confiats enla capacitat militar de Basset i en la presncia de larmada aliada a laMediterrnia.</p> <p>La notcia de la capitulaci de Dnia va provocar un terratrmolautntic en les institucions i en la societat valencianes. El mateix virreirepresentava el secretari del Despatx, don Josep Grimaldo, en lletra del 18dagost, las immensas conseqencias que producir esta desgracia para</p> <p>AGUAITS 24-25 (2007) 25</p> <p>6 Ibdem, pgs. 649- 650.Relacin de la entrada quehizieron en la Ciudad de Dnia,Reyno de Valencia, las armasde la Magestad Catlica delRey nuestro Seor Carlos III(que Dios guarde) el da 18 deagosto de 1705 , imprs,Barcelona, s. a., Biblioteca deCatalunya., Fullets Bonsoms,nm. 5.666. Hi ha edicifacsmil editada per lArxiuMunicipal de Dnia deloriginal que es conserva en laBiblioteca Valenciana, FonsCarreres, s. XVIII / 1.688.Josep A. Gisbert Santonja hapublicat tamb el facsmilcorresponent a la signatura5.806 de la esmentadaCol lecc i Bonsoms enTipografia i imatge de la ciutatde Dnia als albors del segleXVIII. En el lliurament de laciutat de Dnia a larxiducCarles dustria. 17 i 18 dagostdel 1705, La Guerra deSuccessi a Dnia, Dnia, 2006,pgs. 55- 64.</p> <p>6 Ibdem, pgs. 649- 650.Relacin de la entrada quehizieron en la C...</p>