11Girona després de la Guerra de Successió

Girona després de la Guerra de Successió

Josep Canal (in memoriam), Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera

HUG. Grup d’Història Urbana de Girona

PRÒLEG

D’ençà de 1995, l’Ajuntament ha editat onze volums de la col·lecció Història Urbana de Girona. Reconstrucció Cartogràfica. S’ha dit moltes vegades, però no em puc estar de repetir-ho: poques ciutats, per no dir cap altra, trobaríem que poguessin oferir un coneixement tan exhaustiu de la seva trama urbana des del seu moment fundacional al segle I aC fins, i gràcies a aquest darrer treball, al primer quart del segle XVIII.

Gairebé vint segles han passat pel microscopi dels nostres autors que, amb precisió quirúrgica, van obrint capes d’aquest immens i inabastable palimpsest que és la nostra ciutat.

Aquest estudi que presentem avui no hauria estat possible sense el pòsit acumulat en aquests vint anys de treball continuat. La ciutat del segle XVIII era ja massa gran, i massa complexa, per poder ser cartografiada amb aquest detall parcel·lari sense posseir el coneixement panoràmic de l’evolució de “les girones” anteriors.

La suma d’aquest saber i el treball publicat l’any 1986 per l’arxiver municipal Joan Boadas a partir de l’estudi del primer Cadastre de l’any 1716, permeten que avui puguem situar amb precisió les cases afectades per la Guerra de Successió, l’ocupació militar que suportava la ciutadania just després de la fi del conflicte, les propietats municipals i eclesiàstiques i, en definitiva, el repartiment de la riquesa urbana de Girona i les possibilitats d’arrencada per tal de fer front a un segle que comportà importants transformacions econòmiques i socials.

Aquest és el primer volum en el qual no hi ha pogut participar directament Josep Canal, el senyor Canal. Traspassat ara fa poc més d’un any, no vull concloure aquest pròleg sense expressar una vegada més la nostra admiració i la nostra gratitud a un gironí que va estimar i va treballar sempre amb incansable generositat en benefici de la nostra ciutat.

Carles Puigdemont i CasamajóAlcalde de Girona

5

Girona després de la Guerra de Successió

El 10 de febrer de 1716, els jurats de Girona, en un dels darrers actes com a institució municipal, notificaren als habitants de la ciutat l’obligació immediata de redactar cadascun d’ells una declaració on figurés el seu patrimoni immobiliari i, més exactament, les carac-terístiques físiques, de situació, i de tinença dels seus edificis i propietats dins el terme municipal, per tal d’efectuar la seva estimació o valoració, amb finalitats fiscals, es clar, d’acord amb la decisió presa pel rei Felip V i publicada el 8 de desembre de 1715 d’intro-duir el Real Catastro a tot el Principat de Catalunya. Podem considerar enllestit el procés el 15 d’abril del mateix any, quan fou publicat el volum del Catastro o Inventari de la ciutat de Girona, el qual fou lliurat a la Comptadoria de la Intendència de Barcelona; una còpia restà a l’Ajuntament de Girona i és aquesta que ens serveix pel present treball.

El Catastro és, des del punt de vista geogràfic i econòmic, una imatge de la ciutat casa per casa, tal com havia quedat després de la Guerra de Successió i dels setges de 1710-1712. Com podrem veure tot seguit, una ciutat decaiguda, on els signes de reviscolament encara no s’albiren. És també una font per al coneixement del valor de la propietat im-mobiliària i de les seves rendes, ja que aquests eren els valors a partir dels quals s’havia de fer la repartició entre els veïns/contribuents dels 8.316 pesos assignats a Girona per la Superintendència de José Patiño des de Barcelona el maig de 1716. El criteri principal era d’aplicar una taxa del 10% sobre el valor de la renda produïda per cada immoble gravat.

El Catastro de Gerona ha estat objecte de diversos treballs anteriors; nosaltres en volem remarcar especialment un parell. Primerament La introducción del Catastro en Gerona, obra de Joaquim Nadal i Farreras, que fou publicada el 1971; com el seu títol indica, trac-ta del procés de preparació i aplicació, amb tots els seus matisos, del cadastre a la nostra ciutat i contextualitza el moment històric en què es va prendre i es va executar aquella decisió. En segon lloc, Joan Boadas i Raset publicà el 1986 Girona després de la Guerra de Successió. Riquesa urbana i estructura social al primer quart del segle XVIII; un estudi de molts aspectes del cadastre, com ara la distribució de la propietat entre els estaments i institucions urbanes, la descripció física dels edificis o les dades socials com la composició demogràfica i laboral de la ciutat.

El cadastre potser no representava la introducció d’una fiscalitat massa nova a Cata-lunya, en contra del que s’ha dit habitualment —amb l’excepció dels aspectes relacionats amb els guanys relacionats amb la renda personal i dels negocis, que aquest document encara no contemplava—. Cal tenir en compte que, des de finals del segle XIII tenim notícies de la redacció de fogatges, talles i estimes, on s’aplicava el recompte i descripció de les propietats afectades —amb excepcions com les eclesiàstiques—, la seva estimació sobre el seu valor i les rendes produïdes o potencials, i l’assignació d’una quota o quantitat a pagar, resultant d’una distribució d’un valor total assignat a cada població entre els seus habitants/propietaris. El fogatge de 1359, la talla gironina de 1360 —estudiada per Guille-ré i cartografiada per nosaltres—, o l’Estima de la Ciutat de Girona de 1535 en serien els exemples més rellevants; cal tenir en compte que la Talla de Girona de 1360 representava la distribució entre els 2.140 focs fiscals de la ciutat i de Sant Feliu de Guíxols per repartir els poc més de 100.000 sous assignats a Girona per les Corts de 1359; en 1388 la talla havia de repartir 20.000 sous entre els contribuents gironins. La més ben coneguda de les esti-

6

mes gironines —la de 1535—, descrivia cada propietat dins el terme urbà i li assignava la taxa a pagar en funció de criteris com el valor de la senyoria, el valor de la propietat útil i el cens, criteris que, en part, també estaven presents en el Cadastre de 1716. Però deixant de banda les semblances, el que canviava en relació a les contribucions anteriors era molt important; el cadastre de 1716 era l’instrument fiscal principal per obtenir molts dels re-cursos que demanava l’ocupació militar borbònica després de la Guerra de Successió.

La lectura i estudi d’aquesta publicació que presentem es complementa amb la infor-mació que ofereix Joan Boadas a la seva obra citada, on el lector hi trobarà un estudi general de moltes dades aquí cartografiades, però també una petita fitxa descriptiva de cadascuna de les propietats afectades; els números que apareixen en els plànols generals, al final d’aquest quadern, corresponen al de les fitxes descrites entre les pagines 132 i 220 del text de Joan Boadas. Per això recomanem al lector l’enllaç que trobarà al final d’aquest quadern.

8

9

1. 1711-1712. Girona i el duc de Noailles

10

11

2. El setge francès de 1710-1711

12

A començament de 1716 Girona encara es ressentia del cicle bèl·lic de la Guerra de Successió; especialment del setge borbò-nic de desembre de 1710 i gener de 1711 i de la reacció i setge austriacista d’abril de 1712 a gener de 1713. El primer havia estat més breu, però molt destructiu a causa de l’ús planificat i sis-temàtic de l’artilleria per part de les forces atacants comandades pel duc de Noailles. La cartografia militar francesa d’aquell setge ens ofereix una visió detallada d’aquell dramàtic setge i l’abast de la destrucció, especialment en punts de la muralla nord de la ciu-tat, on les bateries franceses van batre des de Montjuïc i Fontajau. El setge austriacista per recuperar la ciutat, comandat primer pel general Starhemberg i després pel general Wetzel, fou encara més dramàtic, els atacants mancaven d’artilleria i intentaren rendir la ciutat per la fam, però a començament del 1713, després de nou mesos, hagueren d’aixecar el setge per l’arribada des de França del Duc de Berwick. Tres anys després, la ciutat encara oferia moltes de les cicatrius causades per aquelles conteses bèl·liques.

13

3. La guerra a Girona; la destrucció

14

El 1716 algú podia dir que la Guerra s’havia acabat, però l’ocupa-ció militar segur que no. En aquest plànol, el lector hi pot trobar dotzenes d’edificis i espais, públics i privats, ocupats per la nom-brosa guarnició militar. Les fortificacions militars només s’hi tro-ben parcialment representades; a les muralles i baluards encara caldria afegir-hi els de Montjuïc i els fortins de la muntanya de les Pedreres. Però el més significatiu era la presència de casernes i cases ocupades per militars dins la ciutat. Aquestes eren cap a setanta, a banda dels espais públics, com ara places, ocupats per casernes i campaments, especialment al Mercadal. Els alts comandaments, el comandant de la plaça, els coronels, els oficials ocupaven moltes de les cases més benestants de la plaça del Vi i del carrer de Ciutadans, però molts soldats eren allotjats a les cases més humils i, sovint, en mal estat, com passava al burg del Mercadal. No sabem quin era el nombre de soldats de la guarnició de Girona el 1716, però el 1723 n’hi havia 3.000 organitzats en sis batallons.

15

4. Ocupació militar

16

Una de les finalitats principals del Cadastre era fixar l’estima o valo-ració de la propietat immoble i de la seva renda, sobre la qual s’apli-cava la part dels 8.316 pesos —equivalents a 7.789 lliures o 154.178 sous— que la ciutat havia de pagar. L’estimació ens dibuixa un plànol força precís de la distribució de la propietat en zones força homogè-nies; valors més alts al centre —Plaça del Vi, Ciutadans i plaça de les Cols— i més baixos a la perifèria, especialment al nord —els burgs de Sant Feliu i de Sant Pere—, a ponent —el Mercadal—, i a migdia, cap al carrer del Carme. Però també és un plànol de la distribució i la desigualtat econòmica i social; els privilegiats i benestants viuen al Centre, però també a la Força Vella i part del burg de Sant Feliu, on destaquen el gran nombre de cases de clergues, exemptes de valora-ció i taxació cadastral el 1716, així com tots els edificis religiosos. El nombre d’altres exempcions era molt més escàs, sense que, en molts casos, en sapiguem les causes. La valoració també estava relacionada amb l’estat general dels edificis, en molts casos lamentable, com ja hem vist.

17

5. Les estimacions del cadastre

18

D’entrada, pot sorprendre el gran nombre d’edificis de propietat muni-cipal el 1716; uns seixanta. No és tracta només de llocs on actuen insti-tucions públiques —la mateixa Casa dels Jurats, monopolis municipals com el Pallol o magatzem de grans, les carnisseries, els molins...—, sinó també d’unes quantes dotzenes de cases particulars. La causa d’aquesta municipalització de les propietats no és difícil d’explicar; els desastres de la guerra havien provocat la ruïna de molts propietaris que, en no po-der pagar els impostos, veien les seves propietats confiscades (Boades p. 30). Moltes d’aquestes cases servien com a allotjament a l’exèrcit borbò-nic, la qual cosa explica el gran nombre de llars ocupades amb aquesta finalitat al Mercadal, on el nivell de pobresa de la població era més gran i també el nombre de casals confiscats.

19

6. Les propietats municipals

20

No ens hauria de sorprendre que en una ciutat episcopal i escassa-ment habitada com Girona, on la població eclesiàstica, amb els seus familiars i servents, representava potser 1/5 de la població, les pro-pietats eclesiàstiques també representin més d’un 20% del nombre total i segurament més d’un 30% de la superfície urbana. Més de vint esglésies i convents, però també el Palau episcopal, i nombroses ca-ses propietats d’institucions eclesiàstiques com la Canònica de la seu o, senzillament, cases de propietat particular dels clergues, configu-raven el paisatge urbà. Destaquen especialment les concentracions de propietats eclesiàstiques, canonicals o particulars, existents a la Força Vella o al burg de Sant Feliu, on residien les dues institucions més importants i tradicionals de la ciutat; la Canònica de la seu i la Col·legiata de Sant Feliu. Malauradament, les esglésies i els convents restaven al marge del Cadastre i no hi estaven descrits, la qual ens impedeix saber-ne el seu estat després de la guerra.

21

7. Les propietats eclesiàstiques

22

Els edificis més representatius de Girona —laics o religiosos—, alguns dels quals encara configuren el particular skyline de la ciutat, són l’objecte d’aquest plànol. A banda dels edificis religio-sos, que a Girona, com a tota Europa, definien el paisatge urbà, hem remarcat els edificis i seus de serveis públics, com la Casa del Comú o dels Jurats, l’antiga seu de la Generalitat, que encara feia funcions fiscals, o espais dedicats al proveïment públic com el Pallol —magatzem i botiga de grans—, els molins, les carnis-series i peixateries, escorxadors i corrals, però també els hospi-tals, hostals i els trinquets —tancats dedicats al joc de pilota—. Remarquem l’escàs nombre d’edificis de gremis o confraries lo-cals citades al Cadastre, que parlen d’uns sectors econòmics més o menys en decadència.

23

8. Edificis i llocs singulars

1. Convent de Sant Francesc de Paula2. Hospital de Santa Caterina3. Trinquet d’en Vilalta4. Trinquet d’en Teixidor5. Trinquet d’en Vila6. Hospital del Rei7. Caseta del cos de guàrdia de Santa Clara8. Capella de Nostra Senyora de Montserrat9. Convent de Sant Francesc10. Molí retorçador11. Font del Sitjar12. Molí de Baix13. Molí de Dalt14. Fusina dels Argenters15. Casa i premsa dels adroguers16. Corral de la Ciutat17. Santa Susanna del Mercadal18. Convent de les Bernardes19. Escorxador de la Ciutat20. Convent de Santa Clara21. Convent de Sant Agustí22. Convent de la Mercè23. Trinquet d’en Llauradó24. Pont de Sant Francesc25. Casa de la Ciutat26. El Pallol27. Taules de les Carnisseries28. Casa del General (Generalitat)

29. Casa de la Neu30. Convent de Sant Josep31. Capella dels Dolors32. Casa de la Peixateria33. Mesures de la Ciutat34. Cúria Reial35. Convent del Carme36. Col·legi de Sant Martí (jesuïtes)37. Convent de Sant Domènec38. Estudi General (Universitat)39. Presó40. Casa de la Neu41. Pia Almoina de la seu42. Col·legi de Sobreportes43. Pou de Glaç44. La seu de Santa Maria45. Palau Episcopal46. Capella de l’escola del Sant Crist47. Col·legiata de Sant Feliu48. Hostal del Sol49. Hostal de Sant Ramon50. Convent de les Caputxines51. Corral de la seu52. Escorxador de la seu53. Hospital dels capellans54. Monestir de Sant Pere de Galligants55. Sant Nicolau56. Santa Eulàlia/Santa Llúcia

EL CADASTRE DE 1716 AL DETALL

El Cadastre de 1716 és també una descripció de la ciutat en el seu nivell més bàsic; carrer a carrer i casa per casa, amb el nom dels propietaris i estadants o llogaters, quan s’escau. Els quatre plànols que veurem tot seguit ens cartografien la ciutat tal com és descrita en el document original. Cadascun dels números situats, prop d’un miler, correspon a cadascuna de les unitats cadastrals descrites, generalment cases amb llurs estances i dependències, però també edificis públics, horts i altres superfícies; els números cartografiats corresponen al document original. La descripció de cada unitat està acompanyada del seu valor i de la renda que produeix o se’n pot esperar.

Cal esmentar que els plànols només recullen les unitats cadastrals que restaven dins les muralles: els sectors urbans com Pedret i Pont Major, així com els espais periurbans del Pla de Girona o les Pedreres, també descrits al Cadastre, resten fora dels plànols.

L’extracció d’aquesta informació ja fou feta per Joan Boadas a la seva obra Girona després de la Guerra de Successió. Per això remetem a la part del seu estudi (p. 131 a 220)on les dades principals de cada unitat cadastral es troben sintetitzades i han estat entrades a la següent adreça:

http://www.girona.cat/historia_urbana/cat/col.leccio.php

26

27

28

29

30

31

32

33

Edita:Ajuntament de Girona

Autors:Josep Canal (in memoriam), Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera

Fotocomposició:Accent Llibres SL

Impressió:Curbet Comunicació Gràfica

Dipòsit Legal: Gi-43-2015

ISBN: 978-84-8496-206-9

HISTÒRIA URBANA DE GIRONAReconstrucció cartogràfica

ISBN: 978-84-8496-206-9