Edició de GironaDIVENDRES · 8 de maig del 2020. Any XLV. Núm. 15353 - AVUI / Any XLII. Núm. 14223 - EL PUNT

1,20€

1224

54-1

2195

85L11

1113

-122

6084

L

Alerta pels incomplimentsAlguns vianants passejant pel pont de Pedra de Girona, ahir al matí ■ MANEL LLADÓ

Girona farà un seguiment específic de les persones grans

EntrevistaAlbert BallestaDirector dels serveisterritorials d’Interior a Girona

“Els fetsdelictiushan baixatun 65%”

Planes 24 i 25

Què en pensen de la situació actual?Quatre expresidents de la Generalitat ho expliquen,aquest diumenge, a El Punt Avui

NACIONAL I COMARQUES GIRONINES P8-16 i 26

NORMALITAT · Calvodiu que no hi ha capcanvi de socis al govern,que allarga la mà a ERC

Junquerasdemanaeleccions

COMISSIÓ · En marxales reunions al Congrésper a la reconstrucciósense cap acord concret

“Cap canvi d’aliances”

A mig gasCamp de Tarragona,Ebre i Pirineu i Aran espreparen per a la fase 1del desconfinament

La represa de l’activitateconòmica es preveumolt moderada

Els ajuntamentsvolen dir-hi laseva en elconfinamentGovern i món localpacten la desescalada

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 25.088

Divendres8 DE MAIG DE 20201,30 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

Noel preveuexportar17.000 tones decarn a la Xinafins al 2021

L’EMPRESA GARROTXINA

HA D’AMPLIAR LA CAPACITAT

FRIGORÍFICA I HA DE CREAR

VINT LLOCS DE TREBALL 18

4

El 40% dels morts de Girona elsúltims 15 dies són en geriàtrics

L’ICS ha realitzat unes 4.500proves diagnòstiques PCR tanta usuaris com a professionalsde residències d’avis gironines

La Regió Sanitàriade Girona suma 77 morts

per cada 100.000 habitants,una de les taxes més elevades

Les hospitalitzacionsbaixen per segon dia consecutiu.També baixen els pacients greus

i els sanitaris contagiats

MADRENAS CRITICA ACTITUDS «IRRESPONSABLES» A GIRONA. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,va criticar ahir les actituds irresponsables de part de la ciutadania, que se salta les prohibicions o busca com aprofitar les franges horàries perpoder sortir diferents cops al dia al carrer. «No anem bé; no hi ha prou policia per seguir cada ciutadà i les restriccions s’han de complir per res-ponsabilitat i solidaritat», va manifestar l’alcaldessa en una compareixença amb la regidora Eva Palau.

DESCONFINAMENT

Frustració perla prolongacióde la fase zeroa Girona

ELS SECTORS ECONÒMICS I DE

L’HOSTALERIA ES MOSTREN INQUIETS

PER LA IMPOSSIBILITAT DE SABER QUIN DIA

LA GENERALITAT ELS PERMETRÀ OBRIR

4

ECONOMIA

El nombre degironins afectatsper un ERTO jaarriba a 67.901

Girona continua essent, després de Bar-celona, la segona província catalana ambun major nombre d’empleats temporalmenta l’atur. El PIB català va caure un , durantel primer trimestre, segons l’Idescat.

PÀGINES 2 a 15

■El sector turístic no ho donatot per perdut. Els represen-tants de l’Agència Catalana deTurisme confien que aquestestiu la Costa Brava pugui re-

cuperar una part del turismeeuropeu que es desplaci encotxe, sobretot des de França,Bèlgica, Holanda i Alemanya.El britànic és més complicat.

TEMPORADA TURÍSTICA

La Costa Brava esperacaptar el turista europeuque es desplaci en cotxe

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

CLARA JULIÀ/ACN GIRONA

■ La frustració, el nerviosisme i laincertesa al voltant de les decisionssobre el desconfinament creix.D’ençà que la consellera de Salut,Alba Vergés, va anunciar que els es-tudis del Departament de Salut noavalaven que la Regió de Girona po-gués avançar a la fase pel risc derebrot –tot i que la decisió final lapren l’executiu central, ja que la Ge-neralitat no té les competències perfer-ho– diverses institucions i enti-tats del territori gironí s’han pro-nunciat al respecte.

Una de les veus contràries ha es-tat la del president del Consell Co-marcal del Ripollès, Joaquim Colo-mer, que critica la proposta de laGeneralitat: «És una notícia moltnegativa perquè les dades ens ava-len per poder passar a la fase amb casos cada . habitants», de-fensa. Colomer creu que cal tenir encompte altres paràmetres com ladensitat de població i els casos po-sitius per poder «sectoritzar» Cata-lunya i afinar molt més que les re-

gions sanitàries. També alerta queaquesta decisió perjudica l’econo-mia del territori, amb establimentsi negocis que porten cinquanta diessense ingressos. Per aquest motiu,ha anunciat que presentaran unaqueixa al Departament de Salut perdemanar que rectifiquin. «No és nilògic ni coherent que ens assimilinamb altres poblacions que tenenuna xifra de casos més elevada», la-menta. Colomer fa dies que defensaque es tinguin en compte altres pa-ràmetres per portar a terme el des-

confinament com, per exemple,una segmentació per comarques omunicipis.

Inquietud en els negocisEls restauradors gironins es trobenen una situació d’inquietud per nosaber exactament quin dia podrantornar a obrir les seves terrasses alpúblic. Alguns establiments de lademarcació s’han trobat que ja te-nien les comandes fetes per poderobrir el dilluns, però ara haurand’assumir tot aquest material si fi-

nalment el territori gironí es mantéuna setmana més en fase zero delpla de desconfinament. El presi-dent de la Federació d’Hostaleria deles comarques gironines, AntoniEscudero, apunta que els empresa-ris se senten «indefensos» perquèencara no saben quina normativahauran de complir.

Per la seva banda, el president del’Associació d’Hostaleria de Girona,Josep Carreras, confessa que la de-cisió de Salut ha generat «frustra-ció» entre alguns dels negocis que

estaven treballant per poder obrirdes del dilluns. Tot i així, acceptenamb «resignació» mantenir-se unasetmana més a la fase zero a l’esperade veure l’evolució de la pandèmiaal territori gironí. Carreras demana«anar passet a passet» per podercomplir amb cada fase del descon-finament i que una vegada es canviïde fase no es vagi «ràpid i amb pres-ses perquè podria comportar ferdos passes enrere» i encara com-portaria més perjudicis. Carrerascreu que el fet d’obrir més tard per-

COVID-19 EL DESCONFINAMENT

TEMA DEL DIADIVENDRES, 8 DE MAIG DE 20202 3

■L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, mitjançant la biblioteca MercèRodoreda, ha convocat el novè Premi Jordi Comas de Recerca Local,dotat amb . euros, per al millor projecte inèdit d’investigació quepugui esdevenir, posteriorment, un treball de recerca sobre Castelld’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró en qualsevol àmbit. Les propostes es podenlliurar fins al d’octubre d’enguany de la biblioteca municipal. El ve-redicte es farà públic el de novembre i el treball final, amb una ex-tensió d’un centenar de pàgines i suport fotogràfic o gràfic correspo-nent, cal lliurar-lo un any més tard, no més enllà de novembre de .Els guardons adopten el nom de Jordi Comas i Matamala (-),en homenatge a l’empresari de l’hostaleria, també vinculat a múltiplesentitats turístiques i econòmiques. DdG GIRONA

Breus

■ L’Ajuntament de Castell-Platjad’Aro ha habilitat i marcat dospunts situats a la zona nord (Ca-vall Bernat) i zona sud (Riuet) peraccedir a l’aigua per a la pràcticaindividual d’activitats nàutiquesper a esportistes federats de a del matí i de a de la nit. DdG

PLATJA D’ARO

Punts habilitats pera l’esport nàutic

■ L’Ajuntament de Riudellots haorganitzat un seguit de videocon-ferències gratuïtes per tractar lesmesures higièniques i de segure-tat en el marc de la reobertura pro-gressiva dels establiments. L’ob-jectiu d’aquestes formacions con-sisteix a donar als comerciants delmunicipi eines perquè tinguin elsconeixements necessaris per po-der reobrir els seus establimentsamb totes les condicions de segu-retat i higièniques pertinents. DdG

■ Un centenar d’alumnes delConservatori de Girona presenta-rà el proper de maig un vídeoconjunt amb la peça Hymn to free-dom, una obra del compositor dejazz Oscar Peterson, al canal deYouTube del centre. Els alumnesenregistraran la seva actuació is’editarà un vídeo conjunt. L’ob-jectiu d’aquesta proposta és que,malgrat la situació de confina-ment, es faci música de maneraconjunta. DdG GIRONA

PLATJA D’ARO

Convoquen la novena edició delpremi Jordi Comas de recerca local

RIUDELLOTS

Formació gratuïtaper al comerç local

CONSERVATORI DE GIRONA

Presenten la cançó«Hymn to freedom»

HUE SEV

BAD

CAC

CRE

TOL CUE

GUAAVI

SEG

MAD

SAL

ZAM

LLE

CAN

VLL

PAL BURRIO

SOR SAR

Mallorca

Eivissa

Menorca

Formentera

La Palma

HierroGomera

Tenerife

Gran Can.

Fuertev.

Lanz.Graciosa

MELCEU

CAS

VAL

ALAMÚR

HUE

NAV

TER

ALA

GUIVIS

LUG

ORE

PON

COR

ALB

CAD MAL

COR JAE

GRA ALM

0 20 40 60 80 100

MÚRCIA

CANÀRIES

ASTÚRIES

CEUTA

BALEARS

ANDALUSIA

C. VALENCIANA

MELILLA

EXTREMADURA

CANTÀBRIA

ARAGÓ

GALÍCIA

PAÍS BASC

C. LA MANXA

MADRID

NAVARRA

LA RIOJA

CATALUNYA

CASTELLA I LLEÓ

INCIDÈNCIA ACUMULADALES PETICIONS DE LES COMUNITATSEl cas deCatalunya

PASSAR A LA FASE 1

99,14

92,79

87,12

66,49

63,48

53,67

46,83

46,45

35,63

34,59

16,20

16,19

14,23

11,90

11,57

10,62

8,99

6,36

2,88

CASOSACUMULATSPER 100.000 HAB.NOTIFICATS EN ELS ÚLTIMS 14 DIES

MIT

JAN

A ES

PAN

YA: 4

4,24

SEGUIR A LA FASE 1 SEGUIR A LA FASE 0

SEGUIR A LA FASE 0,I PASSAR ALGUNESZONES A LA 1

PASSAR A LA FASE 1 I ALGUNES ZONES A LA 2 La Generalitat ha demanat

fer la desescalada per regions sanitàries.La regió de Barcelona,al seu torn, se subdividiriaen tres àrees, Barcelonaciutat, Nord i Sud

Només tres passarien a la fase 1aquest dilluns 11

ALT PIRINEUI ARAN

TERRESDE L’EBRE

CAMP DETARRAGONA

AST

INFOGRAFIA LEVANTE-EMVFont: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Documentació: R. E.

Frustració a Girona davantla prolongació de la fase zeroEls sectors econòmics i de l’hostaleria es mostren neguitosos davant la impossibilitat de saber amb exactitud quin dia podran obrir L’alcaldessa avala la decisió de Salut i crida a la responsabilitat

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

metrà als empresaris gironinsaprendre de les experiències d’al-tres regions de l’estat.

D’altra banda, el president de laCambra de Comerç de Girona, Jau-me Fàbrega, reconeix que el fet deno passar a la fase «és una malanotícia des del punt de vista sanitarii econòmic». Fàbrega coincideixamb Colomer i apunta que «potsercaldria replantejar el confinamenten zones com la Cerdanya»: «És certque aquelles regions que tenen unaincidència més baixa de coronavi-rus no té sentit que tinguin les ma-teixes limitacions que les grans ciu-tats».

Pel que fa a la incertesa del des-confinament i l’impacte econòmicde la pandèmia, Fàbrega la qualifica«d’emergència econòmica»: «Això[passar a la fase ] es viu amb moltsnervis perquè les empreses neces-siten poder facturar com més aviatmillor. Sobretot les petites empre-ses». El president de la Cambra aler-ta que «ja hi ha moltes empresesque han tancat» i afegeix que «lesempreses no poden aguantar sinedieaquesta situació perquè, excep-tuant les que ja estaven habituadesal teletreball o al comerç en línia,moltes estan tenint problemes se-riosos». Sobre aquests problemes,Fàbrega afirma que «la pandèmiagenerarà un abans i un després enla manera de treballar. De fet, ja hiha hagut un canvi important en lapuntualitat. Ara, quan hi ha unareunió o un esdeveniment en línia

la gent és molt més puntual queabans», conclou.

D’altra banda, el portaveu de laFederació d’Organitzacions Em-presarials de Girona (FOEG), XavierSoy, assegura que «si Salut ha adop-

tat aquesta decisió amb uns criterissanitaris, doncs no ens queda mésque complir i desitjar que passi commés aviat millor». En aquest sentit,Soy fa una crida a la prudència:«Tots els sectors volen tornar a tre-ballar amb normalitat, però estemparlant d’una situació excepcional.Probablement dins una mateixa re-gió o zona hi haurà municipis queestiguin millor que d’altres, però nohi ha criteris òptims per a tothom ial final hem de complir els criterisque ens marquen des de Sanitat.Amb les circumstàncies que estemvivint tampoc podem qüestionar-ho perquè sinó cauria tot».

Girona avala la propostaL’alcaldessa de Girona, Marta Ma-drenas, també avala que la ciutatcontinuï en la fase zero. La batllessarecorda que cal la ratificació del Go-vern espanyol que «esperem sabercom més aviat, millor» i afegeix que«entén la frustració» dels qui esveien afectats en positiu per entraren la fase u del desconfinament:«Veient els indicadors que s’hantraslladat des de Salut i des de la Ge-neralitat, Girona encara no tindriales opcions de poder accedir aaquesta primera fase». «Tenim uníndex de , que suposa estar en lafranja alta de la forquilla [de risc derebrot]. Tot i que es consideri un ín-dex de risc moderat, tenim una in-cidència de casos per .habitants, ens situa en una situacióde risc», apunta. Madrenas també

ha fet un crit a la responsabilitat ciu-tadana.

Fonts de l'equip de govern de laciutat de Girona van assegurar quea partir d'avui la Policia Municipalincrementarà l'activitat sanciona-dora a tots aquells que no complei-xin la normativa. Davant l'incre-ment que l'alcaldessa ha qualificatd'actituds irresponsables per partde la ciutadania, el consistori ha de-cidit actuar amb major contundèn-cia que fins ara. Tot i que Madrenasassegurava que «no hi ha prou po-licia per seguir cada ciutadà», el certés que s'ha instat els agents a actuaramb més determinació.

«A partir de demà [avui per al lec-tor] es començarà a multar, i a mul-tar fortament a la gent que no com-pleixi els horaris», va assegurar unregidor i va afegir que és importantque tothom porti «la declaració deresponsabilitat a sobre indicant per-què s'ha sortit de casa» i que cal durel DNI, fins i tot els nens.

Josep Maria Aguirre, professor deDret Administratiu de la UdG, en unescrit a les seves xarxes socials, valamentar que responsables públicsanunciïn «mesures que no tenencap base jurídica i que només bus-quen atemorir la població». Enaquest sentit, recorda que el DNI ésobligatori només a partir dels anys, i que per tant no es pot exigirals nens. Així mateix, insisteix queel certificat autoresponsable no és,en cap cas, un document obligato-ri.

diaridegirona@ddg.cat

Diari de Girona

DIPUTACIÓ DE GIRONA

■El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública ha pu-blicat una instrucció sobre mesures de prevenció i seguretat preventivesper garantir la protecció dels treballadors i treballadores públics quanes reincorporin presencialment al seu lloc de treball i que afecta el per-sonal d’administració i tècnic i el personal laboral de la Generalitat. Lainstrucció estableix les actuacions a adoptar per tots els departamentsi organismes autònoms, de manera prèvia, a la futura incorporació pre-sencial en els centres de treball. La modalitat de prestació de serveispreferent segueix sent el teletreball, en un primer període, la duradadel qual es fixarà d’acord amb les indicacions de les autoritats sanitàriesi en funció de l’evolució de la pandèmia. Amb aquesta instrucció, espretén preparar els departaments de cara a la reincorporació. DdG

FUNCIÓ PÚBLICA

La Generalitat es prepara per al retorn presencial dels funcionaris

■ El grup de Tossa Unida demana al govern tripartit del municipi –for-mat per ERC, Endavant Tossa i JxTossa– que convoqui un ple extraor-dinari per debatre sobre el futur de l’economia local, així com les me-sures econòmiques per minimitzar l’impacte de la crisi del coronavirus.En un comunicat, el grup de l’oposició critica que l’equip de governhagi actuat de manera «unilateral» anunciant un paquet de mesureseconòmiques que no han estat consensuades amb l’oposició. Des deTossa Unida apunten que cal treballar «de manera urgent» en un «plade xoc» per afrontar la situació econòmica i la consegüent situació so-cial derivada de la pandèmia del coronavirus. Tanmateix sol·liciten lacreació d’una taula de treball i un «comitè de crisi» que estigui formatpel teixit social i econòmic del municipi. DdG GIRONA

TOSSA DE MAR

L’oposició demana un ple extraordi-nari per parlar de l’economia local

Un grup de persones a puntd’anar amb bici. M. MARTÍ

JOAQUIM COLOMER PRESIDENT DEL CONSELLCOMARCAL DEL RIPOLLÈS

«No és ni lògic nicoherent que ensassimilin ambaltres poblacionsque tenen unaxifra de contagismés elevada»

MARTA MADRENASALCALDESSA DE LA CIUTATDE GIRONA

«Veient lesindicacions ques’han traslladat,Girona no tindriales opcionsd’accedir a laprimera fase»

JAUME FÀBREGA PRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE GIRONA

«Les empreses nopoden aguantar‘sine die’ aquestasituació perquèmoltes tenenproblemes»

XAVIER SOY PORTAVEU DE LA FOEG

«Si Salut haadoptat aquestadecisió amb unscriteris sanitaris,doncs no ensqueda més quecomplir»

L’Ajuntament de Girona ordenareforçar elscontrols policialsi imposar multes

JOSEP CARRERAS PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓD’HOSTALERIA DE GIRONA

«La decisió deSalut ha generatfrustració enalguns negocisque treballavenper obrir»

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

COVID-19 LES DADES DE LA JORNADA

Tema del dia

7 DIVENDRESS, 8 DE MAIG DE 20206

CLÀUDIA SACREST MARTOS GIRONA

■ El coronavirus s’ha saldat amb morts en els últims quinzedies a la Regió Sanitària de Gironai d’aquests, el , han tingutlloc en residències, concretament persones mortes, segons lesdades publicades pel Departa-ment de Salut de la Generalitat.

Mentre la corba global comen-çava a doblegar-se i les restric-cions es relaxaven al carrer, ambel plantejament de les fases de de-sescalada, el ritme implacable dela pandèmia continua sense trevaper als centres geriàtrics, on auxi-liars i infermeres han intensificatla seves cures sota els seus equipsi mascaretes de protecció.

En plena diada de Sant Jordiconfinada, fa dues setmanes,s’havien registrat un total de morts a Girona (des de l’inici de lapandèmia), i d’aquests, pro-venien de les residències. Els cen-tres de gent gran, llavors, concen-traven un de les pèrdues percovid-, una cinquena part, peròamb aquests últims quinze dies –on, recordem, de delsmorts, el , han tingut lloc a re-

sidències– la proporció total hacrescut fins a una quarta part deles morts per covid- a la RegióSanitària gironina (positius con-firmats i sospitosos). A dia d’avui,s’han comptabilitzat almenys persones que han mort per SARS-CoV- en geriàtrics gironins, deltotal de ( en centres hos-pitalaris).

Entre els focus importants, des-taquen el brot de la residènciaFundació Palafrugell Gent Gran,on fins ara residents han per-dut la vida a conseqüència de lacovid-. En els últims quinzedies han registrat vuit morts. ASant Hilari, per la seva banda, elbrot ha produït almenys morts.

A tot això se li suma el degoteigque han patit al centre sociosani-tari de Lloret, on ahir van informard’una setena mort per coronavi-rus, tot i que des del d’abril nohan detectat cap més cas positiu,que apunta a una eventual frena-da del brot.

Per tant, els pacients que vandonar positiu a la prova PCR famés de dies que estan en aïlla-ment i segons fonts del centre,

s’han mantingut asimptomàtics.

Milers de diagnòstics L’Institut Català de Salut (ICS) vainformar ahir que havia efectuatprop de . tests PCR a les resi-dències de la província per diag-nosticar possibles casos entreusuaris i professionals dels cen-

tres. «Avui tanquem el dia amb untotal de . PCR fetes en tots elsdies a residències, tant a usuariscom a professionals. Seguim!!», vadifondre en una piulada el comp-te de Twitter d’ICS Girona.

L’objectiu, segons va informarel Departament de Salut, és «iden-tificar amb seguretat el casos po-sitius tant per poder oferir l’assis-tència mèdica necessària a lespersones malaltes com per prote-gir a la resta de les persones que

conviuen en la mateixa llar». Uncop identificats, expliquen, es potprocedir a sectoritzar l’espai permantenir separats els dos grupspositius i negatius de coronavi-rus– i crear dos circuits assisten-cials. En les residències en què noés possible fer aquesta separació,s’opta per traslladar les personesen equipaments que permetinmantenir-les segures, en «un con-text el més similar possible al seuentorn habitual», assenyalen des

El 40% dels morts de Girona enels últims 15 dies són en residènciesL’ICS fa prop de 4.500 proves diagnòstiques PCR tant a usuaris com a professionals dels centres geriàtrics de la RegióSanitària de Girona El centre sociosanitari de Lloret registra una setena mort, sense tenir més casos nous des del 23 d’abril

Familiars demanen a la Fiscalia queinvestigui la gestió de les residències La Coordinadora de Residències 5+1, que agrupa familiars d'usuarisde centres geriàtrics de titularitat pública, ha presentat una denúnciaa la Fiscalia per la gestió de la crisi de la covid-19 que ha fet l'adminis-tració a residències de gent gran. En un comunicat afirmen que volensaber «què ha passat» a les residències durant la pandèmia, i lamen-ten que els intents d'obtenir la informació directament dels departa-ments de Salut i de Treball, Afers Socials i Famílies no han donat re-sultat. Asseguren que el 23 de març van demanar per correu electrò-nic que dotessin les residències d'EPI i tests per «frenar la cadena decontagi» i que aïllessin les persones amb símptomes. ACN

Proves PCR en usuaris d’ungeriàtric. D.APARICIO

■ Coincidint amb la situació actual i com a resposta a una petició definals de gener, prèvia a l’arribada de la pandèmia, va tenir lloc via te-lemàtica la primera comissió del Parlament per millorar la qualitat devida de la gent gran. Hi va participar SUMAR, Serveis Públics d’AccióSocial a Catalunya, com a entitat referent en la gestió i els serveis de lagent gran a Catalunya. Estanis Vayreda, el director general, i ElisendaSerra, la responsable d’innovació, es van encarregar d’explicar el seumodel d’atenció i el seu punt de vista sobre com haurien de ser les re-sidències del futur, amb una estratègia i unes polítiques que no prio-ritzin el negoci i la riquesa, sinó el benestar i la seguretat sanitària delsseus usuaris. Aquest model ja està implantat als centres que gestional’entitat a través d’un programa de gestió propi . DdG GIRONA

Breus

■En l’observació realitzada entreel Grup d’Higiene de Mans de. oportunitats d’higiene perpart de professionals al Trueta,s’ha vist que el s’han practi-cat amb solucions hidroalcohò-liques i el amb aigua i sabó.DdG GIRONA

DIA MUNDIAL HIGIENE DE MANS

El Trueta promo-ciona la bona higiene

■ Un total de persones, entreles quals quare ho feien per pri-mera vegada, van donar sang enla donació que es va fer dimecresa la tarda al pavelló municipald’Esports de Santa Cristina d’Aro.La donació, que es va fer sota di-verses mesures de seguretat sani-tària va representar un rècord, jaque es va superar la barrera de les persones. En la donació de ge-ner, per exemple, n’hi va haver untotal de . DdG SANTA CRISTINA D’ARO

■La Corporació de Salut del Me-resme i la Selva ha reunit . gràcies a diverses iniciatives soli-dàries del territori per la lluitacontra la COVID-. La floristeriaBancells de Calella ha dissenyatunes bosses de roba i Gesport dePineda de Mar ha organitzat unesdeveniment esportiu per fo-mentar l’esport. A més, un cente-nar de persones van fer la sevaaportació i van participar en di-verses iniciatives. DdG BLANES

SUMAR-DIPUTACIÓ DE GIRONA

Demanen millorar la qualitat de vidade les persones grans davant la crisi

SANTA CRISTINA D’ARO

Rècord de donacionsde sang en un dia

BLANES

Reuneixen més de1.600 euros

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 202014 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

8011

75-1

2272

20Q

La prohibició general desortir del municipi conti-nuarà vigent durant la fa-se I de la desescalada, i no-més s’aixecarà a partir dela fase II. Així ho va assegu-rar ahir el conseller d’Inte-rior, Miquel Buch, tot re-metent-se a la respostaque va rebre a l’aclarimentque va demanar per escrital govern de l’Estat. “No espreveu un canvi en la mo-bilitat encara que esti-guem en fase I, així que noes preveu que es pugui sor-tir dels municipis; això és

en la fase II”, va assegurarahir al migdia en l’habitualconferència de premsadiària. Aquesta prohibicióno quedava gens clara enles instruccions que va ex-plicar el govern espanyolen anunciar les fases,quan havia donat a enten-dre que sí que estaria per-mesa des del principi lamobilitat dins d’una ma-teixa província o, enaquest cas, regió sanità-ria. Al BOE de diumengepassat que anuncia lescondicions de la fase I pera les Illes on ja està vigentaquesta setmana, però,tot just s’indica que es per-

metrà l’ús de vehicles pri-vats, limitat a un conduc-tor i com a molt un passat-ger als seients del darrere,si no és que els ocupantsresideixin en un mateixhabitatge. Però en cap mo-ment delimita l’espai peron aquests vehicles es po-dran moure, ni si es per-metran nous motius perfer-ho, més enllà dels es-sencials assenyalats finsara (bàsicament per feina,compres de primera ne-cessitat o per altres raonsjustificades o de força ma-jor). “Genera moltes con-fusions el que diu Madrid,així que hem d’anar a l’es-

crit, que només parla demobilitat dins de la regiósanitària a partir de la faseII”, aclaria el conseller,que assegura que ara elseu departament n’infor-marà les autoritats al ter-ritori, i especialment lesde les tres regions sanità-ries que dilluns entraranen aquesta fase (Camp deTarragona, Terres del’Ebre i Alt Pirineu i Aran).En la fase II el govern espa-nyol ja va assegurar explí-citament que hi podrà ha-ver mobilitat dins d’unamateixa regió per altresmotius, com ara anar a lasegona residència.

Relacions Ebre i CampPrecisament, des de laCambra de Comerç de Tor-tosa es reconeixia ahir quel’esperança és recuperarcom més aviat millor lamobilitat entre la regió i elCamp de Tarragona. El ge-rent de la Cambra, Fran-cesc Minguell, recorda quel’Ebre va demanar ser laprimera regió a sortir delconfinament perquè s’hipot mantenir “l’equilibri”entre salut pública i repre-sa econòmica: “Coincidimque l’altra regió que va a lamateixa velocitat és elCamp i permetre-hi la mo-bilitat seria una manera demoure indústria, turisme,comerç, formació, etc.” LaCambra treballa per retor-nar a la “normalitat”aquest mes, hi afegeix, toti avisar que caldria garan-tir la realització massivade tests. Molts restaurantsque fan la temporada deSetmana Santa a l’11 desetembre ja la donen perperduda i l’esperança ésque l’Ebre es confirmi comla destinació preferentdels catalans que indica,segons ell, una enquestarecent de la Diputació so-bre la pandèmia. ■

Ò. Palau / X. MiróBARCELONA

No es permetrà lamobilitat fora delmunicipi en la fase Ia Buch ho aclareix després de consultar-ho per escrit a l’Estata L’Ebre confia en l’obertura de la frontera amb el Camp

Un ciclista descansa per no sortir del seu municipi, al Vallès ■ ORIOL DURAN

El president del ConsellComarcal del Ripollès,Joaquim Colomer, ha qua-lificat d’absurd el model dedesconfinament per co-marques o per regions sa-nitàries proposat, respec-tivament, pels governs es-panyol i català, i ha defen-sat que el Ripollès puguiaccedir a la fase 1. Colo-mer manté que la Co-vid-19 ja ha tingut prouimpacte negatiu sobrel’economia de la comarca ique mantenir el Ripollès ala fase zero és un greugeque es pot evitar. És per ai-xò que reclama que aques-ta etapa s’afronti atenent-se a les xifres del territori.Colomer assegura que caltenir en compte criteriscom la densitat de pobla-ció i el nombre de casos po-sitius per quilòmetre qua-drat. “No és el mateix undesconfinament a la ciutade Girona que a Queralbs.Mentrestant, les fórmulesque actualment hi ha so-bre la taula fan que el Ripo-llès s’encaselli a la mateixafase que la ciutat de Giro-na, que ella sola té quatrevegades la població del Ri-pollès i deu vegades elnombre de positius per co-ronavirus”, ha lamentat.

En el cas del Ripollès,s’hi afegeix el fet que limi-ta amb municipis de fora

de les comarques gironi-nes i de la regió sanitàriade Girona, amb els quals témolts vincles i comparteixcaracterístiques tambéquant a afectació del virus.

És el cas dels municipisdel Bisaura, que fins al1989 havien format partdel Ripollès i molts habi-tants dels quals encara araes desplacen sovint a Ri-poll. Una cosa similar pas-sa entre la Pobla de Lillet(Berguedà) i Gombrèn iCampdevànol, entre Bor-redà (Berguedà) i les Llos-ses i entre la vall de Ribes ila Cerdanya. ■

aEl president del Consell Comarcaldiu que cal evitar un greuge afegit

El Ripollèsreclama sortirde la fase zero

Jordi CasasRIPOLL

El màxim responsable del’ens ripollès ■ EPA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El Ripollès ha fetmolt bé els deures.Mantenir la comarca ala fase zero és ungreuge evitable”Joaquim ColomerPRESIDENT DEL CONSELL DELRIPOLLÈS

Els efectes del coronavirus

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 202024 |

Comarques Gironines

stem en una situa-ció estranya, quehem anat afron-tant amb sentit co-

mú, criteri i seny.” És una de lesreflexions del director dels ser-veis territorials d’Interior a Gi-rona, Albert Ballesta, que apel·laal civisme en la desescalada, “enla qual la tasca policial encara esfa cada cop més complexa”.

Com és la seva feina d’ençà delconfinament?Molts aspectes els estem fent oresolent des del teletreball. Re-unions virtuals, trucades per te-lèfon... Al principi, el desconcertva ser important. Un cop es vapublicar el decret de l’estatd’alarma, ha sigut d’utilitat elqüestionari de preguntes i res-postes liderat per Protecció Ci-vil, en el qual contribuïm desdels territoris. Aquestes setma-nes m’han trucat molts alcaldesi alcaldesses amb dubtes lògicssobre el que es podia fer o no.Per això ha sigut de gran ajudael qüestionari, que es va actua-litzant en funció del que canvia.

Sembla que, majoritàriament,la ciutadania segueix les mesu-res decretades. Ho subscriu?Sí, en general la gent compleix,perquè és responsable. Fa el que

“Etoca, però, com en tot a la vida,hi ha excepcions. El primer im-pacte d’aquesta situació va serfort. Vull subratllar la feina de lapolicia, en el sentit d’haverd’aplicar la nova normativa. Lesnormes sempre són per a tota lapoblació, amb la particularitatque en aquest cas els afectatssón el 100% de les persones. Hacalgut molta coordinació i crecque la gent ha entès que la poli-cia no és allà per fer la guitza, si-nó per preservar la seva salut.

Aquesta coordinació que men-ciona deu ser del tot clau.A partir del temporal Glòria, eldelegat del govern va crear unamena de comissió. Ha funcionatmolt bé. És el comitè territoriald’emergències, en el qual hi haels alcaldes i alcaldesses de lescapitals de comarca, els delsmunicipis de més de 20.000 ha-bitants, els directors i directores

territorials, i els presidents delsconsells comarcals. Ens hem re-unit cada setmana i, aquí, tambés’han resolt dubtes i incògnites.Durant el Glòria, el comitè elvam fer funcionar de facto. Lla-vors el vam constituir, ja que ésun sistema que va bé i en què tot-hom pot dir-hi la seva. Per tant,amb la Covid-19 hem continuatamb aquesta comissió.

Presencialment, té gaires as-sumptes?Majoritàriament ho he pogutresoldre amb el teletreball. No-més he hagut d’anar algun copal despatx a buscar papers quetenia allà. O diumenge vaig acu-dir a la Subdelegació a signarper tal de deixar constància quehavíem rebut les mascaretesque hem repartit al transportpúblic, als municipis de més de10.000 habitants. També envam distribuir l’endemà del di-

lluns de Pasqua. De moment ensn’hem sortit prou bé. Malgratque estàs confinat i treballesmoltes hores perquè tot està bar-rejat: el treball i la casa. No pares.Li deu passar a molta gent. No ten’adones i se’t fan les nou del ves-pre. O un dia vaig estar més desis hores amb reunions virtuals.

I com és el contacte amb elscossos d’emergències?Sobretot ho he anat despatxantmolt per telèfon. Per exemple,tant amb l’inspector Jordi Mar-tín, dels Bombers, com amb elcomissari Josep Milán, delsMossos d’Esquadra. A part delssanitaris, nosaltres també sompersonal essencial. I vaig par-lant amb tots els treballadors,amb els caps de servei... Si no etveuen, com a mínim que et sen-tin, que hi hagi aquest feedback.

Hi ha cossos, com el de Bom-bers, en els quals s’ha reduïtl’activitat. Com s’ha reenfocat?Al cos de Bombers, primer vamtreballar com s’havien de prote-gir ells. Al març, que hi havia en-cara més gent a casa, ens feiabasarda que s’incrementessinels incendis en habitatges. Hemfet plans de contingència per talque, si hi havia baixes entre elsefectius, no tinguéssim cap pro-blema i es poguessin afrontarles emergències. Un cop esta-blert això, hem mirat en quins

altres temes podien col·laborarels Bombers ja que, com dius, elnombre de serveis que els entrenha baixat. Intervenen molt alsaccidents de trànsit, que s’hanreduït perquè hi ha hagut diesque no corria ningú. A banda, persort al final no s’ha hagut d’habi-litar el pavelló de Fontajau com ahospital de campanya. Quan esva plantejar, els Bombers hi vanestar treballant una setmanallarga. També hi ha tècnics delcos que són sanitaris i se’ls vaoferir per si es necessitava queanessin als hospitals o als CAP; ila setmana passada van fer de-sinfecció en una residència degent gran de Bescanó. A part,s’han activat per a la recerca depersones perdudes perquè tanbon punt obres un xic l’aixeta...

Realment, la reducció de la cir-culació viària és ben notòria!El Servei Català del Trànsit faun informe setmanal. A les co-marques gironines tenim dospunts de control. Un és a l’AP-7,a la Jonquera. I l’altre a la C-25,a Riudellots de la Selva, on hi ha

CIRCULACIÓ · Ballesta explica que a l’autopista AP-7, a la Jonquera, hi ha hagut una disminuciódel trànsit del 57,8% COORDINACIÓ · Arran de la pandèmia de la Covid-19, a les comarquesgironines s’ha mantingut un comitè d’emergències que va ser creat durant el temporal ‘Glòria’

Albert Ballesta Director dels serveis territorials d’Interior a Girona

Gisela PladeveyaGIRONA

“Els fets delictiushan baixat un 65%a la demarcació”

El qüestionari depreguntes i respostesde Protecció Civil hasigut de gran utilitatper resoldre dubtes

❝ Al llarg de 51 dies, elsMossos han fet 747controls a lescarreteres de lademarcació de Girona

❝

Ballesta, a la seu del’edifici de laGeneralitat, a Girona■ MANEL LLADÓ

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2020 | Comarques Gironines | 25

Parlar molt no éscomunicar bé

L’APUNT batalles dialèctiques desgastadores del rival, sinó dexerrar menys i creure més, sabem que quan s’acabi totens haurem guanyat el dret d’assenyalar-ne més d’unamb el dit. Per anar tirant, hem après a no caure enfalses il·lusions i a posar en quarantena allò ques’anuncia de dimecres a dissabte. El BOE de diumengeens posa sempre a lloc.Joan Puntí

La política comunicativa de les grans institucions delpaís (i de moltes de les petites) necessitarà, quans’acabi tot, una repassada. Fer una roda de premsadiària no vol dir comunicar adequadament. Quan estracta de comunicar, l’opinió fa nosa i la política des-torba. Comencem a estar farts de moltes coses, peròels que creiem que no són temps d’esbudellades ni de

hagut una reducció del trànsitdel 67%. Els dies laborables d’un51,7% i els caps de setmanad’un 87,6%. A la Jonquera ladisminució és menor perquè eltransport de mercaderies nos’ha aturat. La baixada ha sigutd’un 57,8%. Els dies laborables

d’un 48%, i els caps de setmanad’un 69,3. És la comparació de lasetmana passada amb l’últimaque va ser normal, la del 13 demarç. I el 2010, de gener a abril,es van haver de lamentar 15 víc-times mortals a la demarcació deGirona per accident de trànsit.

Durant el mateix període del2019, deu; i aquest any, set.

Hi ajuden els controls viaris?Se n’han fet molts. Han funcio-nat i els caps de setmana s’hanintensificat per preservar elsmunicipis on hi ha més segones

residències. Al principi, els con-trols eren més estàtics i es vaveure que era millor que fossinmés dinàmics. Una estona enun punt i després canviar delloc; i vigilar les carreteres se-cundàries. Per part dels Mos-sos, ens consten 747 controlsen 51 dies. En el còmput no s’hiinclouen els més curts i aleato-ris. Per exemple, entre l’1 i el 3de maig se n’han fet 125. I unapart important d’aquests, d’en-tre una hora i una hora i mitja.

També han baixat els fetsdelictius, veritat?A les comarques gironines, del14 de març al 3 de maig del2019 hi va haver 6.522 fets de-lictius coneguts. I durant el ma-teix període d’enguany, 2.243.Suposa una disminució potent,del 65%. Es tracta de les denún-cies recollides pels Mossos. Araque tothom és a casa seva ésmés complicat, per exemple,que s’hi produeixin robatorisamb força, ja que els cometenun tipus de lladres que volen ferl’acció ràpidament quan no hi haningú al domicili. I s’està vigilantque no hi hagi estafes per inter-

net o atacs informàtics. No hi hahagut un augment alarmant, pe-rò s’ha notat un repunt.

Des que el Dipsalut va enviartests a les policies locals hi hahagut un degoteig de cossosamb agents afectats per coro-navirus. Com ho ha viscut?Certament, amb preocupació.Crec, però, que des dels cossospolicials s’està fent una feinaextraordinària. Els plans decontingència es van activaraviat, fins i tot abans del decretde l’estat d’alarma. Era essen-cial preservar la gent. I pel quefa als Mossos, entenc que seriabo que se’ls fessin els tests, peròSalut determina la priorització.

I què en destacaria, del punt ac-tual en què ens trobem?A l’inici del confinament tot-hom era a casa. Els carrers erenbuits, i si es veia algú, era mésfàcil preguntar-li què feia o a onanava. A mesura que vas deses-calant, la feina de la policia es famés complexa. Esperem que elbon fer dels ciutadans ens ajudi.En aquest sentit, seguim apel-lant al seny i al civisme. ■

❝Vaig parlant amb elstreballadors. Si no etveuen, que almenyset sentin, que hi hagiaquest ‘feedback’

Hem fet plans decontingència perquèsi hi havia baixes espoguessin seguirafrontant els serveis

❝

1023

35-1

2270

03Q

Vendes ON-LINE de vins embotellats,

bag-in-box i productes nous (queviures)despeses de transport gratuïtes

Reserves:https://www.cooperativagarriguella.com/cat

Horari Agrobotiga:

de 9 h a 13 h i de 15 h a 19 h (dilluns a divendres) i dissabte i diumenge de 9 h a 14 h i de 15 h a 19 h.

1090

04-1

2273

42Q

La transformació del solar deCan Sau a Olot, obra de l’estudi lo-cal, unparelld’arquitectes i l’artis-ta Quim Domène, i la instal·lacióCumulonimbus del Campus Olotde l’Escola Superior de Disseny id’Arts Aplicades de Catalunya(ESDAP) al festival Lluèrnia són dues de les obres finalistes ala a edició dels premis FADd’Arquitectura i Interiorisme, queahir va anunciar la selecció finalals guardons. En la llista de fina-listes hi ha encara una altra can-didatura gironina, un refugi a Isò-vol, a la Cerdanya.

En total, obres han quedat fi-

nalistes dels premis, entre ellesuna residència d’avis a Camarza-na de Tera, una biblioteca a Mo-lins de Rei o un hotel de cinc es-trelles a Badajoz. Les obres fina-listes s’han escollit d’entre presentades per a les quatre cate-gories, gairebé un centenar mésque l’any passat.

En la categoria d’Arquitectura,ha quedat finalista un refugi per acap de setmana a l’N- a l’alça-da d’Isòvol, de Joan Casals i JoseLuis Cisneros, instal·lat a tocar delriu Segre. El jurat el destaca perl’«exploració de la casa mínimaprefabricada, de baix cost am-biental i econòmic, que posa el fo-

cus en la qualitat, tant de l’objectecom de l’espai arquitectònic».

El projecte de la Cerdanyacompetirà amb d’altres com unacasa a Castrelo de Miño o ha-bitatges amb protecció a Sant Boide Llobregat en una categoria enquè el jurat ha triat projectes«atents al context, a l’estratègia ials d’ofici, en diàleg amb l’espai, eltemps, la matèria, el cos i la natu-ra, una arquitectura amb un espe-rit propositiu, generadora de sis-temes més que d’objectes».

Entre les obres finalistes a l’a-partat Ciutat i paisatge, hi ha l’es-cenografia d’urgència a Can Sauideada olotins unparelld’arqui-tectes (Eduard Callís i GuillemMoliner) i Quim Domène. Des-prés de l’enderroc de l’edifici peresponjar el nucli antic de la capitalgarrotxina, van convertir una pa-ret mitgera en façana, amb unaconstrucció amb tres grans cape-lles que dialoguen amb l’esglésiadel Tura. El jurat en valora la ca-pacitat per «caracteritzar i singu-laritzar un espai perdut de la ciu-tat», amb «una bona lectura delcontext urbà, que aposta per unamaterialitat connectada amb ellloc».

Aquesta intervenció compar-teix categoria amb la remodelació

d’una plaça a Lleó o els jardins deldoctor Pla i Armengol de Barcelo-na, així com d’altres espais «pen-sats per a la vida en comú, en es-treta sintonia amb el paisatge físici humà en què s’insereixen i a quèserveixen, generosos en la creaciód’atmosferes sensorialment ple-nes».

En la categoria d’Interiorismesón finalistes, entre d’altres, Pila-rica : Elements per recuperar es-pais industrials, a Usera, La Navea Madrid o el Consorci d’Educa-ció de Barcelona.

Pel que fa a les IntervencionsEfímeres, entre les finalistes hi hala instal·lació Cumulonimbus,que es va poder veure al Lluèrniad’Olot i que «amb espuma, llum iso va omplir un pati de cel», se-gons el jurat. Ja fora dels finalistes,però també seleccionada enaquesta edició hi ha un altre mun-tatge del festival garrotxí vista al’Hospici i titulada Hell, sweet hell.

En aquesta categoria, s’han se-leccionat «aquelles estratègiesque aprofiten la seva condició efí-mera per experimentar, excedintels límits de l’actuació física perproposar canvis de paradigma enels reptes que afrontin». A més delprojecte olotí, hi ha, entre d’altres,Espais comuns a Construmat aBarcelona o Túnel transparent.Explorar la restauració,també a laciutat comtal.

ALBA CARMONA GIRONA

Entre els 27 finalistes a la 62a edició delspremis d’arquitectura hi ha la intervenció al solarde Can Sau i una instal·lació del Lluèrnia També opta al guardó un refugi a la Cerdanya

Els FAD mirencap a Olot

A dalt a l’esquerra, la intervencióa Can Sau, a Olot. JOSÉ HEVIA A ladreta, «Cumulonimbus» alLluèrnia. ROC FÀBREGA, XAVIER MOLINER I

MILHAU A baix, el refugi de cap desetmana a Isòvol. JOAN CANALS

A.C. GIRONA

■ El cantautor David Mauricio ésel segon convidat al cicle en líniaEl divendres, concert! Els concertsde la Casa de Cultura ara des decasa i amb espardenyes, la novaproposta musical que el centreimpulsa per seguir oferint progra-mació cultural. El concert estaràdisponible avui a les vuit del ves-pre al canal de YouTube de la Casade Cultura de Girona.

David Mauricio, alsconcerts en líniade la Casa de Cultura

A.C. GIRONA

■ La dramaturga argentina Vale-ria Di Toto s’ha imposat a la cata-lana Cristina Clemente en l’edicióvirtual del Torneig de Dramatúr-gia Transatlàntic, disputat durantel festival Temporada Alta BuenosAires A Casa que se celebraaquests dies en línia. En una edi-ció en quarantena que el públic vapoder seguir a Facebook, amb

una lectura de textos a través deZoom i votacions amb «m’agrada»i «m’encanta», Di Toto es va endurel guardó amb Lo cotidiano, unahistòria d’amor amb una gran di-ferència d’edat, que ja va guanyarl’edició presencial del torneig bo-naerenc aquest febrer i que va serllegit per Daniela Catz i MatíasMarshall. Per la seva banda, elsactors Elisabet Casanovas i Ale-

jandro Bordanove van llegir el textde ClementeLas lentes para mirarcargadores, amb el qual va guan-yar la competició del .

La programació confinada delfestival argentí –espectacles enre-gistrats, xerrades i curtmetratges–estarà disponible fins al demaig als canals digitals de la salaTimbre, que acull la cita llatinoa-mericana.

El primer Torneig de DramatúrgiaTransatlàntic confinat, per a l’Argentina

A.C. GIRONA

■ El film Bronko, de l’artista bla-nenc Isaac Ulam, continua gua -nyant guardons als Estats Units.L'Indie Film Festival de Califòrniaha reconegut Ulam amb el PremiHumanitari, que homenatja di-rectors que donen veu a temes dejustícia social, amb la qual cosa jasón set els premis que ha rebut lapel·lícula en festivals nord-ame-ricans.

Premi per a IsaacUlam a l’Indie FilmFestival de Califòrnia

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de GironaDIVENDRES, 8 DE MAIG DE 202026

cultura@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

L'empresa Noel de Sant Joan lesFonts, especialitzada en la pro-ducció i distribució de pernil cuiti curat, embotits i carns fresques,ha tancat acords comercials a laXina i preveu exportar . to-nes de porcí fins a l'any vinent.L'operació ha estat possible per larecent homologació concedidaper l’Administració General deDuanes d'aquest país, que li hapermès entrar al mercat. Segonsl'empresa, és un «pas endavant enl'estratègia de creixement i expan-sió internacional» després de tan-car en les últimes setmanesacords amb processadors i distri-buïdors del canal Horeca enaquest país.

Per poder cobrir el nou mercat,han ampliat la capacitat frigoríficade la planta de frescos d'Olot icrearan llocs de treball.

Segons les previsions de l'em-presa, ja compten amb encàrrecsi els primers enviaments del pro-ducte arribaran al mercat xinès a

finals de juny. Una operació ques'ha tancat després d'assolir «diferents acords comercials quel’empresa ha aconseguit sub-scriure en temps rècord, des de laseva homologació el passat d’a-bril», segons informen en un co-municat. La companyia, a més,preveu ampliar-los en les pròxi-mes setmanes perquè està en ne-gociacions. Des de Noel Alimen-taria afirmen que amb aquestaoperació es posa de manifest quela «internacionalització és un delsseus pilars estratègics». Actual-ment té presència a més de pa-ïsos. Durant l'any passat, les ex-

portacions van representar propde la meitat de la facturació. L'any l'empresa va facturar mi-lions d'euros i comptava amb. treballadors i plantes pro-ductives. Noel ha augmentat un, la seva plantilla els últimsquatre anys. La companyia, ambseu a Sant Joan les Fonts, ha passatdels . empleats que tenia entancar el als . treballa-dors actuals. Segons el Ministerid’Agricultura, Pesca i Alimenta-ció, les carns i despulles de porcvan representar el de les ex-portacions agràries d'Espanya a laXina durant el .

ACN/DdG SANT JOAN LES FONTS

Noel preveu exportar 17.000 tonesde porcí a la Xina fins a l’any vinent

L’empresa haaugmentat un 34%la plantilla enels últims 4 anysi ha passat de 1.023empleats a 1.386

Un dels últims actes debeneficència de l’empresa NoelAlimentaria. ARXIU/DdG

El web de la DO Empordà(www.doemporda.cat) incorporades d'avui un nou apartat que re-uneix  vins de la denominacióque es poden comprar online i re-bre a casa. La plataforma permetal comprador escollir i pagar elsvins d'una manera ràpida, fàcil isegura.

El nou apartat del web organit-za els vins per categories: blanc,blanc amb bóta, rosat, negre, ne-gre amb bóta, dolç i escumós.Cada vi inclou una fitxa amb la in-formació del preu i les condicionsde venda, així com un enllaç di-recte per realitzar la compra. En lamajoria dels casos, es redirigeix al'usuari a la botiga online de cada

celler perquè acabi de formalitzarl'operació. En el cas que el cellerno disposi de botiga online, es fa-cilita un mail o telèfon de contacteper realitzar la comanda.

Els pagaments es realitzen através de plataformes  online  omitjançant transferència bancà-ria. Alguns cellers realitzen l'en-viament dels vins de manera gra-tuïta, mentre que d'altres fixenuna quantitat mínima de compraper fer-se càrrec de les despesesde transport dels productes. Lagran majoria de cellers realitzenenviaments a qualsevol lloc deCatalunya, mentre que d'altres holimiten a la seva àrea de proximi-tat. El catàleg de vins de la DO Em-pordà està disponible en català icastellà.

La creació d'aquesta nova pla-taforma forma part de les iniciati-ves impulsades pel Consell Regu-lador i els cellers de l'Empordà perreactivar les vendes de vi ques'han aturat a causa de la crisi.

DdG FIGUERES

Reuneixen 360 vins a la DOEmpordà per comprar-losen línia i rebre’ls a casa

La gran majoria de cellersamb la denominaciórealitzen enviamentsa qualsevol lloc de Catalunya

Ripoll disposarà aviat de fins avuit nous llocs de càrrega ràpida isemiràpida per a vehicles elèc-trics, després de l'aprovació a fi-nals del d'uns convenis entrel'Ajuntament i empreses del sec-tor energètic que n'assumiran elcost d’instal·lació i operació.Aquestes últimes setmanes ja

s’està treballant amb alguns delsllocs i es preveu que en els prò-xims dies alguns ja estigui enlles-tits. Ripoll ja compta, des de faanys, amb dos llocs de càrrega pera vehicles i un per a bicicletes imotos elèctriques, situats a la pla-ça de l'Ajuntament, al costat del'entorn monumental. Un projec-te que es va estrenar gràcies a lacessió d'una empresa elèctrica lo-cal i del Consorci Vies Verdes,amb la voluntat d'incentivar lamobilitat elèctrica sostenible.Aquest lloc doble s’ha referenciata la xarxa electromaps com a en-clavament estratègic en les comu-nicacions amb vehicle elèctric.

DdG RIPOLL

Ripoll potencial’ús del vehicleelèctric ambvuit llocsde càrrega nous

Les obres han començat. DdG

Mossos d’Esquadra de la Co-missaria de Santa Coloma de Far-ners van detenir el passat demaig, a Vidreres, un home de anys, de nacionalitat grega i domi-cili desconegut, com a presumpteautor d’un delicte contra la salutpública. Els fets van succeir el pas-sat dilluns, quan agents d’aquestacomissaria, que estaven realitzantpatrullatge preventiu per la zonade la carretera N-II en direcció aMontbarbat, van veure al lateralde la via, enmig del bosc, un homeque manipulava una mànega dereg en una bassa.

Els agents van inspeccionar lazona i al final d’un camí, que s’en-dinsava al bosc, van trobar una es-planada d’uns mil metres qua-drats amb els arbres tallats. Enmig

del descampat hi van trobar treshomes que estaven plantant es-queixos de marihuana. En detec-tar la presència policial, els treshomes van fugir ràpidament del

lloc. Tot i això, poc després, elsagents van aconseguir detenir und’ells.

Els mossos van comprovar quehavien plantat plançons demarihuana i en tenien méspreparats en safates per plantar.Al terreny també hi havia una pis-cina de reg i una ensulfatadora.

DdG VIDRERES

Preparaven un descampat de1.000 m2 per a marihuana a Vidreres

Els Mossos d’Esquadrasorprenen tres homesquan plantaven esqueixosde la droga

Planter de marihuana preparatper ser sembrat. MOSSOS D’ESQUADRA

Han d’ampliarla capacitat frigoríficade les plantes i hande crear 20 llocsde treball per afrontarel repte

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 8 DE MAIG DE 202018

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 202020 | Nacional |

Els efectes del coronavirus

“Visc el confinament com una experiència contradictò-ria. Visc amb gran tristesa i neguit la malaltia i la mort detantes persones i el terrible impacte econòmic i socialmundial de la pandèmia, actual i futur. A la vegada, el

confinament m’ha donat una oportu-nitat per gaudir més de la família. Perviure sense l’acceleració habitual, tot icontinuar (tele)treballant igual o més.Per pregar intensament i per poder feruna nova mirada sobre la vida i elmón.”

“Prego per poder fer una novamirada sobre la vida i el món”

EDUARD IBÁÑEZ. President de Justícia i Pau

“No vaig veure venir el confinament i em vaig trobar tan-cat a casa sense adonar-me’n. Més enllà del que trobo afaltar, contacte amb la família, especialment amb els fillsi nets, també amb els amics i amb la natura, el dia a dia

de feina no ha variat. Tot ho faig a tra-vés de mitjans electrònics i acaboamb mal de cap. Començo el dia ambla reunió de l’equip editorial per video-conferència. Rar és el dia que no tincreunions amb els companys del gre-mi. Llegeixo tant com puc i he reduïtforça la pila de «pendents».” ■

“Em vaig trobar tancat a casasense adonar-me’n”

JOAN SALA. Editor de Comanegra

“Ens dediquem a cuidar. A cuidar-nos, a cuidar la famí-lia, els companys, l’empresa, els clients. Treballant a Eu-recat volem ajudar a adaptar-se a aquesta nova norma-litat a través de la innovació tecnològica; aquesta crisi

ens dona encara més un propòsit pertreballar implicant-nos-hi a fons. Hemconvertit casa nostra en una oficinaon tots fem horaris intensos de teamsencadenats i intentem mantenir hà-bits com si anéssim a treballar o al co-le però sense desplaçaments i mirantde fer hores de pati quan podem!”

“Ajudem els clients a adaptar-se aaquesta nova normalitat”

MIQUEL REY. Director d’Eurecat

PER QUEDAR-SE A CASA‘Hollywood’El Hollywood del cinema mut ha que-dat enrere, una nova generació d’ac-tors, guionistes i directors volen ocuparel seu lloc i fer-ho trencant les estrictesnormes morals i racials del cinemaamericà. Però a la industria li costamolt enfrontant-se a un pretés rebuigdel públic més conservador. Però hihaurà qui s’arriscarà. b NETFLIX

LA MINISÈRIE

‘El dit de l’àngel’, d’Ada CastellsHilarant sàtira del món actual amb undoble pla narratiu en què s’evoquen lesvicissituds de la comunitat evangèlicade Catalunya. Ada Castells va aconse-guir en el seu debut una veu narrativaque ha mantingut la crítica a la vidaquotidiana amb el lirisme d’una comu-nitat perseguida o ignorada en la Cata-lunya catòlica. b Labutxaca

EL LLIBRE

Aquest any, les Festes de Maig de Badalona es celebren enformat confinat i telemàtic. El Dimoni s’haurà d’esperar finsl’any vinent per cremar a la platja, però el web de les festesinclou un dimoni retallable per fer a casa. b

EL WEB

El Dimoni, a casa

www.festesdemaig.cat

Cecilia, en veu de Lídia PujolNada de nada és el títol del primersenzill del pròxim disc de Lídia Pu-jol, un homenatge a la cantant Ceci-lia, desapareguda prematuramentl’any 1976. “Cantar els seus versoss’ha tornat quelcom íntim, natural inecessari”, assegura Pujol.

LA MÚSICA

CONFINATS

Xevi Xirgo

SacrificisSé que el que escriuré seràprobablement impopular.Però m’hi arriscaré. Perquèfa dies que sento a parlar

de la compensació econòmica que elgovern ha promès al personal sanitari,als treballadors de les residències, alsmembres del servei d’emergències i alsbombers. I ara, després de dies de pro-testes, també als mossos. Dies enrere

ja li ho vaig preguntar a la conselleraVergés, perquè no compensaven tam-bé els mestres o professors, per posarun exemple, pels esforços que han ha-gut de fer aquests dies? I qui diu mes-tres deu poder dir personal de neteja, ode tots els funcionaris que aquestessetmanes han fet esforços? Em va dirque els sacrificis del personal sanitarisón indiscutibles. No en dubto. I a les

vuit del vespre els aplaudeixo cada dia.Són molts els que aquests dies estanfent sacrificis. I els aplaudeixo. Però nodeixo de pensar en aquells que tambén’han fet molts i que, els agradi o no,com que no són funcionaris i no tenenel lloc de treball assegurat, la gratifica-ció que tindran serà ha-ver perdut la feina. Empregunto què pensen,quan senten aquestesdiscussions.

DIA55

‘Solitud’, a l’Instagram del TNC

Aquesta tarda, a partir deles 18.30 hores, la directoraAlícia Gorina i l’escenògrafaSílvia Delagneau participenen una trobada a l’Insta-gram del TNC. Les dues par-len de la posada en escenade Solitud, de Víctor Català,a la Sala Petita, una de lesobres de l’epicentre Pione-res del TNC, que va haver detancar abans d’hora a causade l’inici del confinament.

Sopa de Cabra, connectats

Sopa de Cabra emetrà i comentarà en directe amb els seus se-guidors el concert La gran onada a Empúries, avui a les 21.30 h,a través del seu web: www.sopadecabra.cat. Els membres de laformació respondran en directe a través d’un xat a totes aque-lles preguntes que els seus seguidors tinguin sobre el concertdocumental. Una bona manera de connectar amb el seu públicgaudint plegats de les cançons del seu darrer disc. La GranOnada és el títol del seu darrer disc, que ha rebut crítiques ex-cel·lents per part del públic i de la premsa especialitzada. Laposada en escena s’ha fet d’una manera original, amb el rodat-ge d’un concert documental al jaciment arqueològic d’Empú-ries, inspirant-se en el Live at Pompeii, dels Pink Floyd, i el Livein Jordan, dels Coldplay.

David Mauricio, concert a casa

El músic i compositor gironíDavid Mauricio obre les por-tes de casa seva per mos-trar els racons més inspira-dors del seu segon treball, Elfruit vermell. També cantaràcançons com Ocells perdutsi Peus descalços, en aquestatrobada virtual que organit-za els divendres la Casa deCultura i que avui es podràseguir a les 20 h al seu canalde Youtube.

Opinió

Diari de GironaDIVENDRES, 8 DE MAIG DE 202022

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclu sives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màximade 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA opinio@ddg.cat

A una dona humilXAVIER CASSANY I MASÓ GIRONA

■ Voldria reivindicar la humilitatcom a forma de transcendir, ja queno hi ha manera de quedar mésamagada la personalitat d’unadona en un calaix que ser una per-sona senzilla i humil.

A moltes de les nostres mares oàvies els correspon un gran home-natge, el qual satisfaria les nostresconsciències solament, però querealment es mereixen en un clam.

Aquestes dones que passejavende bracet dels seus marits, delsquals estaven orgulloses, pels nos-tres carrers com la senyora de... ide qui moltes vegades era desco-neguda la seva tasca.

Dones que feien tota la feina dela casa: cuinar, fer llits, netejar, ren-tar roba, fregar de genolls, banyarels fills, preveure les necessitats,comprar, sargir mitjons, planxar,apedaçar la roba, a més ser l’agen-da de tots, etc. Vaja, la criada nú-mero u, cobrant amor o no.

A més, quan arribaven al llit,normalment cansades, tocava sa-

tisfer els desitjos del senyor i, quans’havia agafat el son, veníem elsfills amb les nostres pors, malsonsi mals de ventre.

Eren les nostres infermeresd’urgència, refugi de misèries icàstigs desmesurats, les que con-vencíem fàcilment amb mentides.Les incondicionals a donar-nossuport. Les que ploraven en silenciescoltant la ràdio mentre feien fei-na: per incompliment dels seusanhels, falta de diners o de salut.

Però elles tornaven a sortir almatí amb la cara neta i la miradaalta a defensar la família. A ferbona cara en comprar el pa, a pu-jar els cinc pisos per estendre laroba. A convertir que el dia fos noui diferent. A canviar el món subtil-ment en ensenyar que la seva feinaera primordial i que humilmentfeien un forat en la nostra cons-ciència per a la millora social.

Elles són les que s’han guanyatel vot i la gràcia de ser-hi perquè elspertocava. Però elles no són lesque surten a la primera pàginadels diaris, encara que siguin lesque han fet sobresortir o han votat

els que hi figuren. Ens trobem quetenim un deute social amb elles,perquè a poques se les destacaamb el títol «una dona humil». Al-gunes fins i tot són oblidades odesnonades i algunes inclús sónmaltractades.

El meu reconeixement a tandistingides senyores. Elles... Lameva mare, la Lolita, ha mort dol-çament, sense reivindicar res, commoltes altres dones. Un visca i unclam per elles!

El pont vell dela Creueta

ÀNGEL VIDAL I MASCORT LA CREUETA

■ Des de fa anys, els veïns de laCreueta (terme municipal deQuart) estem patint grans desper-fectes i perjudicis causats pel des-bordament del riu Onyar al seupas pel pont vell que dona accés alpoble. Cada vegada que plou mésde litres per m es produeixengreus inundacions causades per lagran quantitat de brossa, troncs,

arbres i deixalles que baixen pelriu, que s’acumulen a l’entrada delpont i fan que aquest faci de presa,de manera que l’aigua passa pelseu damunt. Això afecta la circu-lació viària, els serveis que hi pas-sen (gas, aigua, etc.), produeix da-nys materials al Camp Municipald’Esports, i causa greus perjudicisa empreses i veïns que hi ha al seucostat. A més, en les darreres ri-uades s’han produït danys a l’asfaltque afecten greument la seguretattant dels vianants com dels vehi-cles que creuen el pont.

El principal problema del queestà passant des de fa temps alpont vell de la Creueta és la falta demanteniment per part de l’ACA; dela Diputació Provincial de Girona,titular de pont, o de l’Organismeque en sigui responsable, ja que alllarg dels anys, com a conseqüèn-cia de les successives riuades, s’haanat acumulant al llit del riu –acada costat del pont– tal quantitatde sediments i vegetació que hanfet que hagi augmentat la seva al-tura, cosa que ha provocat que lesobertures del pont quedin en bona

part mig taponades pel pas de l’aigua i en causin el desborda-ment.

Des d’aquí, demanem a qui cor-respongui que retiri d’una vegadatots aquests sediments i vegetacióque hi ha al llit del riu, per tal dedonar més espai a les obertures delpont, i així evitar els greus perjudi-cis que les riuades provoquen alnostre poble.

Vivim l’avuiEMMA SAGUÉ BADOSA GIRONA

■La realitat d’aquests dies és quetots esperem tornar a la normali-tat: poder tornar a abraçar, trobar-nos amb amics, passejar, etc. Es-tem tan centrats esperant el finald’aquesta situació que ens hemoblidat de viure i disfrutar del diaa dia i de les coses simples quetambé ens fan seguir i sentir vius.

No tinc cap dubte que quan totaixò acabi sortirem i ho valoraremtot més. Però fins que aquest diano arribi, gaudim del moment i deles petites coses de la vida.

a pocs dies, en un dels arti-cles que ha deixat escrits ique el Diari publica pòstu-mament, el Sr. Enric Mi-rambell ens recordava que

aquests dies és Temps de Flors. Ell mateixens transportava als orígens més remots ial seu paper en l’edició de que es vafer a la Sala de Pergamins de la BibliotecaPública que ell dirigia. No ens cal ara reite-rar les dades històriques bàsiques de la co-neguda popularment com l’Exposició deFlors. La itinerància del Saló de Descansdel Teatre Municipal (), a la Sala dePergamins esmentada () i al claustreromànic de Sant Pere de Galligants (-), van marcar una etapa ascendent ide consolidació. De a va ser eltorn de l’església i el convent de Sant Do-mènec, i després de la interrupció de es recupera amb empenta renovada laconvocatòria de Temps de Flors amb unconcepte totalment nou, amb sentit deciutat i amb voluntat d’impregnar el con-junt de Girona, irradiant des del Barri Vell,la filosofia de la Mostra.

He dedicat a Temps de Flors diversosarticles en aquest Diari, sempre tractant

de subratllar els aspectes més rellevantsde l’actualitat. És el cas d’«Acàcies i casta -nyers. Temps de Flors» (//), «Giro-na, un hotel de ciutat» (//),«Temps de Flors» (//), «Girona,Temps de Flors» (//), «Temps defoc?, Temps de Flors!» (//), «Veïns,poseu flors als balcons» (//), i«Temps de flors» (//).

En algun d’aquests articles ja havia po-sat de manifest que com a mínim deu anysabans del primer concurs organitzat per laSecció Femenina ja hi havia hagut a Giro-na un «Concurso de Flores y Frutos» orga-nitzat des de amb motiu de les Firesde Girona per la «Cámara Oficial Agrícolade Gerona». I també he aprofitat algun d’a-quests articles per posar en relleu la ne-cessitat d’una permanent actualitzaciódels criteris i conceptes de la Mostra perevitar de caure en l’anquilosament o en elrisc de la pèrdua del sentit de l’art i de l’es-tètica. Algunes inèrcies havien portat adesvirtuar el sentit mateix de la mostra i aintroduir conceptes dubtosos a l’hora demarcar tendències innovadores, del totimprescindibles. El debat roman obert i hemanifestat sovint que és saludable la refle-

xió sobre la naturalesa i el concepte deTemps de Flors per assegurar-ne la conti-nuïtat i evitar el risc tan temut de «morird’èxit».

D’altra banda, les dades bàsiques sobrela història de l’exposició es poden trobaren el llibre Girona Temps de Flors, anysde cartells, - que va editar l’Ajun-tament l’any .

Un repàs d’aquest llibre ens posa al da-vant els noms essencials que acompa nyenla Maria Cobarsí, en Josep Tarrés i en Da-vid Marca. Montserrat Pinós, MarujaClaret, Maria Bosch (vídua Franquet),Anita Claret, Maria Teresa Forns (víduaFarreras), Assumpció Campistol, Marga-rita Pla, Anna Figa, Maria Bachs, M. Àn-gels Perpinyà, Ignasi Casadessús, Ra-mon Planella, Lluís Vilagran, Rosa La-bayen, Martirià Figueres, Mercè Martí,Maria Àngels Artigues i encara hi podrí-em afegir per a moments més contempo-ranis Montserrat Galí, Roser Corcoy, Ma-nel Sureda, Cristina Masferrer i tota unallista de col.lectius, escoles, viveristes, quehan alimentat any darrere any la celebra-ció de Temps de Flors. Som conscientsque esmentant-ne uns cometem injustíciaamb molts altres.

Però enguany que el coronavirus ha im-pedit que hi hagi exposició de flors, vull feresment de dos aspectes essencials. D’unabanda, la necessitat d’aprofitar aquestaoportunitat per fer la reflexió que es recla-ma i garantir que, amb temps, l’edició del’any que ve sigui el fruit directe d’aquestareflexió. L’altre aspecte em sembla més im-portant i justifica el títol de l’article. Lapandèmia ha cobert la vida cívica i social,la ciutat sencera, d’un tel d’invisibilitat. Laforça de les estadístiques i del dolor delsmorts i dels contagiats ha eclipsat tota laresta. El confinament ha reduït la ciutat auna ciutat sense vida, carrers buits d’unaciutat espectral, fantasma d’ella mateixa.La lluita entre la vida i la mort es lliurava

en els hospitals i en els centres assisten-cials.

Així ha passat molt desapercebuda lallarga llista de morts d’aquests dies de con-finament, els que han mort víctimes delcoronavirus i els que no. Per aquest motiuno hem parat prou esment a la mort de lasenyora Maria Assumpció Plana Pascualel dia d’abril d’aquest any a l’edat de anys. El seu nom ha estat associat sempreal seu marit, el pediatre Josep Campistol iVila, fill de can Campistol del carrer Nou,que morí el dia de desembre de . Ala invisibilitat general d’aquests dies deconfinament hi hauríem d’afegir el fet quela gent que mor a una edat avançada haperdut els referents de la seva generació. Id’altra banda, com es desprèn del llibre deTemps de Flors i del mateix article del Sr.Mirambell, la senyora Assumpció PlanaPascual era coneguda, de manera més ge-neral, com la senyora Campistol, víduad’un pediatre prestigiós i mare de profes-sionals molt reconeguts. La Maria As-sumpció Plana Pascual, més de la genera-ció de la meva mare que de la meva àvia,però amiga de totes dues, va estar moltvinculada a l’Exposició de Flors i hi parti-cipava activament. Era una senyora ele-gant, d’un gust exquisit, amb un sentitmolt afinat de l’estètica que irradiava desde la seva pròpia personalitat fins les acti-vitats ciutadanes en les quals participava.Molts el dia que vam veure la seva esquelaal diari vam recordar la prestància, el to i lapersonalitat de la senyora Campistol quela van distingir durant tota la seva vida.

Com que pels temps que corren no haestat possible un reconeixement públic ex-plícit, he volgut aprofitar la proximitat d’a-questes dates per assenyalar que s’esborrauna presència distingida de la vida ciuta-dana, amb agraïment per la seva trajectò-ria i per la seva contribució a la vidacol·lectiva de la ciutat i amb un missatged’afecte per als seus fills i nets.

F

LA SENYORACAMPISTOL I

TEMPS DE FLORSJoaquim Nadal i Farreras

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

COVID-19 LA MORTALITAT A GIRONA

Amb . morts,els Estats Units en-capçalen ambmolta diferènciasobre la resta elrànquing de paï-

sos amb més defuncions per co-ronavirus en una classificacióque, però, perd precisió si es té encompte que Anglaterra, Itàlia oEspanya estan per darrere seu,amb entre . i . morts,tenint molta menys població. Ésevident que, deixant de banda queuns ho puguin fer molt bé i els al-tres malament (o tots dos remata-dament malament), als EstatsUnits sempre hi hauran mésmorts totals que a Bèlgica. Simple-ment perquè els estatunidencssón milions d'habitants i elsbelgues, menys de milions.Així, més que comparar països pernombre de morts totals, acabasent més entenedor el rànquingde morts per cada . que faservir la Universitat Johns Hop-kins de Baltimore en el seu Coro-navirus Resource Center.

En aquesta classificació, Bèlgi-ca passa al primer lloc del ràn-quing amb morts per cada. habitants i els Estats Unitscauen fins a la setena posició amb. Entremig, Espanya puja al se-gon lloc amb morts per cada. habitants, Itàlia en té ,Gran Bretanya, que és el país eu-ropeu amb més morts totals, esqueda amb , França amb iHolanda amb . Per darrere delsEstats Units, en el rànquing de laJohns Hopkins, hi apareix Ale-manya amb morts deguts al co-ronavirus per cada . habi-tants. Una dada que contrasta i,molt, amb els de Bèlgica, els d'Espanya o els d'Itàlia; i, tam-bé, amb els morts per cada. habitants de la Regió Sa-nitària de Girona, que té un per-centatge de defuncions per habi-tants pitjor del que tenen, en elconjunt dels seus teritoris, qual-

sevol país del món.Girona té pitjors números que

els Estats Units, Espanya o Bèlgicacom, també, els passa a altres zo-nes, com les regions metropolita-nes de Barcelona, Madrid, NovaYork o Milà. És evident que posarGirona en un mateix rànquingque Espanya o Itàlia és fer trampa.Seria més just comparar, les dadesde la Regió Sanitària a Girona ambel que passa a territoris més com-parables, com la resta de regionssanitàries catalanes on Barcelonao la Catalunya Central tenen pit-jors números de morts per cada. habitants. Però el fet queel percentatge d’aquí sigui pitjorque el general dels països mésafectats per la pandèmia deixaclara la virulència de la pandèmiaa les comarques gironines.

77 morts per 100.000 habitantsDimecres, la consellera de Salut,Alba Vergés, va explicar que entreles regions sanitàries que haviendemanat a l'Estat que no passes-sin a la fase la setmana vinent hihavia la de Girona. Entre els crite-ris marcats per la Generalitat nohi figura el percentatge que estu-dia la Johns Hopkins, mort percada . habitants, però elcoeficient de per a la Regió Sa-nitària de Girona surt de les dadesfetes públiques per la mateixaconselleria de Salut en el momentd'explicar quines regions estavena punt per passar a la fase i qui-nes encara havien de romandreuns dies més en la .

En el cas de la Regió Sanitàriade Girona, eren de morts pels. habitants per a un territo-ri que no correspon del tot amb elde la província i per això té aques-ta població una mica superior. LaRegió Sanitària de Girona constade set de les vuit comarques de laprovíncia, totes menys la Cerdan-ya, a més d'unes quantes pobla-cions de l'Alt Maresme que fa unsanys es varen incorporar a la regiógironina perquè l'hospital de Bla-nes i el de Calella són gestionatsde manera conjunta. Són poblescom Malgrat, Calella o Tordera,entre d'altres, que fan aquests. habitants que amb morts donen aquest coeficient de morts per cada . habi-

Amb 77 morts per cada 100.000 habitants, la Regió Sanitària de Girona té un índexde mortalitat segons la seva població clarament superior al dels estats que pitjorham combatut la pandèmia, com Espanya, Itàlia, el Regne Unit o els Estats Units.

Girona superaels països que tenenmés morts per cada100.000 habitants

ANÀLISI

Marc VerdaguerGIRONA

■El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani,va anunciar ahir que la Generalitat de Catalunya està treballant en me-sures de suport als autònoms i als emprenedors, de millora als accessosdels serveis socials, ajudes a la contractació, en la potenciació de la in-dústria, i una línia de finançament pel Tercer Sector. «No hem de repetirles errades de la crisi econòmica de ; la paralització de l’activitateconòmica ha de ser un parèntesi i no es pot allargar en el temps», vaexplicar Chakir El Homrani en una trobada digital organitzada per PI-MEC amb empresaris i empresàries de diferents sectors on va assegu-ratrque els reptes del Govern ara mateix són: reactivar l’economia, evi-tar que creixi l’atur i lluitar perquè no es consolidi la precarietat laboralal país. DdG BARCELONA

Breus

■ Prop del de les consultesgestionades per l'Agència Catala-na del Consum són per afecta-cions derivades de la crisi del coronavirus. Un , d’aques-tes consultes estan relacionade samb l’àmbit del transport, sobre-tot per cancel·lacions de vols. DdG

BARCELONA

RECLAMACIONS

La COVID-19 centra lesconsultes a consum

■L’Ajuntament de Calonge i SantAntoni ja ha inciat les tasques deneteja i condicionament de lesplatges del municipi. El temporalGlòria i els diversos temporals demenor magnitud que hi ha hagutdurant els mesos de març i abrilhavien afectat totes les platges delmunicipi, on s'hi van acumularsobretot grans quantitats de ca nyes, troncs i residus vegetals,així com d'altres residus no orgà-nics. DdG CALONGE

■ L'empresa de Cassà de la SelvaRoser Group va fer arribar recent-ment set desinfectadors de mansautomàtics a l'hospital JosepTrueta, que va agrair el gest soli-dari a través de les seves xarxes so-cials. «Moltes gràcies, RoserGroup, per la vostra col·labora-ció!», van expressar des del centremèdic gironí, que, en aquests dosúltims mesos, ha rebut moltes do-nacions de material per part de di-ferents empreses. DdG GIRONA

REACTIVACIÓ ECONÒMICA

Treball anuncia noves mesures pera autònoms i emprenedors catalans

TEMPORADA D’ESTIU

Calonge posa lesseves platges a punt

ROSER GROUP

Desinfectadors demans per al Trueta

5

Tema del dia

DIVENDRES, 8 DE MAIG DE 20204

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

tants.Alba Vergés atribuïa, en part, la

situació més complicada a Gironapel gran nombre de casos de co-ronavirus que s'han donat a les re-sidències de gent gran però, siguiper un motiu o un altre, els giro-nins no passaran dilluns a la fase de desconfinament, que perme-tria la reobertura de terrasses enbars i cafeteries o les reunionsd'amics i familiars de fins a per-sones. Una situació que, sense te-nir la gravetat de Madrid, Barce-lona o Nova York, sí que perme-tria a Girona liderar la classifica-ció de països amb més morts percoronavirus si es pogués fer lacomparació entre els números dela Regió Sanitària i els dels estatsmés afectats per la pandèmiacom Espanya, Itàlia, Regne Unit,Bèlgica, França o els Estats Units.

Comparacions a banda, les xi-fres serveixen per deixar clar que

Girona és un dels llocs on, per unmotiu o un altre, la lluita contra lapandèmia no ha acabat de fun-cionar. El repunt dels morts deprincipi de setmana i la sensacióque, socialment, en les mesuresde prevenció contra el coronavi-rus no tenim el mateix seguimentque fa unes setmanes fa pensarque a Girona encara hi ha feinaper fer abans d’anar passant fasesen el desconfinament. «No anembé; no hi ha prou policia per se-guir cada ciutadà i les restriccionss'han de complir per responsabi-litat i solidaritat», deia l’alcaldessade Girona, Marta Madrenas,apel·lant a la responsabilitat indi-vidual dels ciutadans.

I els motius?Les residències, la quantitat detests practicats, la mobilitat d'unademarcació amb una carreteramolt transitada com l'AP-, la tar-

dança a decretar el confina-ment... Els motius perquè Gironaha tingut una pitjor resposta queuna regió equiparable com, perexemple, Tarragona són compli-cats de determinar. Uns interro-gants que, però, es donen aquí i atot el món. Aquest dimarts, el NewYork Times publicava un reportat-ge («The Covid- Riddle: WhyDoes the Virus Wallop Some Pla-ces and Spare Others?») sobre'enigma del coronavirus: perquèha atacat més en alguns llocs quealtres. I no arribaven a cap mésconclusió que no es podia saberamb seguretat.

Es preguntaven, per exemple,per què a la República Dominica-na hi ha gairebé . casos posi-tius de coronavirus i en canvi a laseva veïna Haití, només . Unsdubtes que, a més, a prop d'aquí,també es tenen amb els casosd'Espanya i Portugal. D’exemples

semblants n'hi ha per tot arreu. Elreportatge del diari nord-americàrecordava com l'Iran han hagutde deixar de fer enterraments pelcol·lapse de les funeràries mentrea l'Irak han passat molt fluix ambel coronavirus. També es deia queel bon temps era clau, però l'aug-ment de casos de les últimes set-manes a Brasil o el Perú també ti-raria per terra aquesta teoria.Nova York, Londres o Madridhaurien pagat que són ciutatsmolt densament poblades, però,en canvi, Bangkok, Bagdad, NovaDelhi o Lagos no han estat exces-sivament afectades. Per què?Ningú ho sap. Com passa amb els morts per cada . habi-tants de Girona.

Dues imatges d’aquestasetmana dels carrers de Girona.

MARC MARTÍ/ANIOL RESCLOSA

PAÏSOS AMBMÉS MORTSPER CADA100.000HABITANTSBÈLGiCA

73ESPANYA

55ITÀLIA

49REGNE UNIT

45FRANÇA

39HOLANDA

30ESTATS UNITS

22ALEMANYA

9

HOSPITAL JOSEP TRUETA

■ El Govern, a través del Departament d'Empresa i Coneixement, hacomençat a treballar, de la mà del sector, en l'elaboració de diferentsprotocols per garantir que els establiments turístics són segurs en laprevenció de la covid-. En concret, preveu elaborar sis protocols,quatre per als diferents establiments turístics com són hotels, càm-pings, establiments de turisme rural i apartaments turístics, un per arestaurants i un altre per a altres activitats de l'àmbit turístic. L'objectiués generar confiança envers els turistes per reactivar el sector un copes pugui reprendre l'activitat. Així ho va explicar la consellera d'Em-presa, Àngels Chacón, en la reunió que va mantenir ahir al matí ambdiferents representants del sector turístic del Pirineu i de les Terres deLleida. ACN LLEIDA

CORONAVIRUS

La Generalitat intenta garantir laseguretat dels establiments turístics

■El secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras,va anunciar ahir que el Govern facilitarà la contractació de socorristesper a les platges i piscines de Catalunya aquest estiu. Per això es mo-dificarà la Llei de l’exercici de les professions de l’esport i s'ampliarà eltermini de suspensió del règim sancionador de la norma per als soco-rristes per a la propera temporada d’estiu, fins al de setembre del. Aquesta ampliació, assegura el Govern, és una mesura «excep-cional» que obeeix a la problemàtica generada per la dificultat de trobarprofessionals entre un col·lectiu que està marcat per la temporalitat ial fet que no es podrà comptar amb uns . socorristes, inclosos elsfuturs socorristes que no van acabar els cursos de formació iniciatsabans de la irrupció del coronavirus. ACN BARCELONA

ESTIU

El Govern facilita la contractació desocorristes per a platges i piscines

Diari de Girona

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 5 0 8 8

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

8de maig de 2020

LA GUERRA AL VIRUS

061

MANTINGUEU-VOSINFORMATS AMB

TELÈFONS D’EMERGÈNCIACOVID-19

EL DIARI ALS QUIOSCOS I LLIBRERIESAdquiriu el vostre diari alspunts de venda habituals. Elsquioscos, les botigues de que-viures i les gasolineres són con-siderats establiments de prime-ra necessitat i estan oberts.

EL DIARI A CASADiari de Girona ofereix reparti-ment a domicili als nuclis ur-bans de les comarques gironi-nes. Les persones interessades arebre el diari a casa poden tru-car al 972 20 20 66 o bé sol·lici-tar-ho al web diaridegirona.cat.

SEGUIU LA VERSIÓ DIGITAL

-Totes les notícies a l’instant-Dades actualitzades del nom-bre de contagis -Tota la informació de les nos-tres comarques sobre el corona-virus.

www.diaridegirona.cat

Atén dubtes i consultes de salut.Operatiu les 24 hores durant els365 dies de l’any.

Exclusiu per aemergències sanitàries112

Diari de Girona

7 de maig 60.007 NOMBRE TOTALDE CASOS 386 NOUS CASOS 10.965 MORTS

■Mapa del virus per comunitats ■ Evolució dels casos per païsosDades facilitades pel Ministeri de Sanitat a les 19.15 h d’ahir Font: Johns Hopkins University

El model matemàtic dels investigadors as-turians Juan Luis Fernández i ZulimaFernández-Muñiz mostra un terrible

escenari futur per al Brasil, un país que ha ini-ciat una escalada de casos i es perfila com elproper gran focus mundial de la covid-. Ac-tualment, el Brasil té declarats més de .malalts i una xifra de . morts, amb .recuperats. Les autoritats brasileres reconei-xen que no s’estan realitzant tests suficients ipreveuen que el pic de la malaltia encara tar-darà a arribar. La corba de pronòstic dels in-vestigadors asturians és esgarrifosa. En el pit-jor escenari, en el termini d’un mes, el Brasilpodria estar registrant fins a . nous con-tagis diaris. En la hipòtesi més favorableaquesta xifra fregaria els .. En qualsevolcas, el model matemàtic assenyala que el Bra-sil està encara molt a l’inici de l’escalada de la

corba i amb un panorama preocupant.La xifra total d’infectats podria fregar els

milions de persones. La hipòtesi mitjanaapunta a tres milions (més del doble de l’ac-tual xifra de contagiats als Estats Units). En unescenari tan obert i preocupant, el pronòsticde morts per la covid- podria arribar fins itot a les . víctimes de la malaltia, gaire-bé tantes com les que fins a la data d’avui hanmort a tot el món. Juan Luis Fernández i Zuli-ma Fernández-Muñiz pronostiquen que elBrasil podria arribar al seu pic en un terminide dies, però amb una situació sanitàriacaòtica. Estats i ajuntaments del país estan en-durint les quarantenes, però les autoritats ad-meten que la velocitat de propagació és moltmés gran que la capacitat de resposta dels po-ders públics. L’ús de màscares ja és obligatoria molts llocs.

Nombre diari d’infectatsal Brasil140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

Cada corba representa un percentil; així, per exemple,el percentil 75 significa que el 75% dels probablesresultats estan sota aquesta corba.

P90

Dades

Tendència

P75

P50

P25P10

7 de maig

Març. Abril. Maig.

Espanya

7 de maig 221.447 NOMBRE TOTALDE CASOS 128.511 ALTES 26.070 MORTS

Dades de les 19.15 h d’ahir

Autors de l'estudi. Juan LuisFernández, catedràtic deMatemàtica Aplicada de laUniversitat d'Oviedo, i ZulimaFernández-Muñiz, professora.

EL BRASIL AFRONTA UN ALT RISC D'EXPLOSIÓ DE CONTAGIS

2.326292

2.220200

13.0411.383

16.1842.677

2.877467

9.134586 3.986

338 5.258800

4.983480

60.00710.965

1.929201

2.235144

63.8708.504

12.2681.294

10.5921.303

1.501137

17.6251.864

Confirmatsper PCRMorts

119 2Melilla109 4Ceuta

Estats Units

Espanya

Itàlia

Regne Unit

Rússia

França

Alemanya

Turquia

Brasil

Iran

Xina

Canadà

1.266.442

221.447

214.457

201.101

177.160

174.191

168.174

131.744

127.389

103.135

82.885

64.694

Casos

74.948

26.070

29.684

30.076

1.625

25.809

7.285

3.584

8.623

6.486

4.633

4.232

Morts

Perú

Índia

Bèlgica

Països Baixos

Aràbia Saudita

Suïssa

Equador

Mèxic

Portugal

Pakistan

Suècia

Xile

54.817

54.125

51.420

41.774

33.731

30.126

29.420

27.634

26.715

24.892

24.623

24.581

Casos

1.533

1.803

8.415

5.288

219

1.808

1.618

2.704

1.105

591

3.040

285

Morts

LA PROJECCIÓ DELS EXPERTS

Els alumnes de quart d’ESO,batxillerat i Formació

Professional del País Baschauran de tornar a classe de

manera esglaonada a partir deldia 18 amb mesures de protecció

com mantenir una distància demetre i mig entre pupitres, fer

servir mascaretes dins delscentres i fer torns per l’hora del

pati. Així ho va anunciar laconsellera d’Educació, Cristina

Uriarte, en la presentació del plaper al final d’aquest curs escolar,

en el qual el coronavirus haobligat a suspendre les classes

presencials a tots els nivells.

Els alumnesbascos tornarana classe a partir

del 18 de maig

DADES DE LES 22.58 H D’AHIR

Evolució diària dels casos de coronavirus diagnosticats

Catalunya

25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6 72 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 1Març Abril MAIG

1.6

56

1.21

8

1.13

176

31.

323

1.34

8

1.81

3

2.6

16

1.27

41.

298

792

1.4

99

1.32

41.

396

68

41.

257

1.6

55

1.0

43

471

1.30

82.

870

361

1.0

851.

09

81.

082

754

1.0

04

1.0

741.

510

2.6

5281

31.

956

270

143 39

46

591.

06

238

6

69

9

618

1.25

21.

00

4

64

0 815

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2020 | Nacional | 7

Els rastrejadorsL’APUNT car la cadena i evitar rebrots. La consellera de Salut

avançava els contractes aquesta setmana i just ahir elministeri exposava la normativa d’un col·lectiu que hade ser cabdal en aquesta nova fase de l’epidèmia.L’OMS ho reclamava el 16 de març, el ministeri i les co-munitats tot just ara cerquen rastrejadors i, com entot, no s’arribarà a la xifra desitjada.Emma Ansola

La setmana que ve, amb la posada en marxa del pla dedesconfinament en algunes regions sanitàries, entraràen escena un nou col·lectiu, els rastrejadors. Unes 200persones a Catalunya tindran com a missió detectarles persones que hagin estat en contacte amb malaltsde Covid-19. L’objectiu és identificar-los, analitzar lapossibilitat de contagi i, si es el cas, aïllar-los per tren-

MI

LE

RS

MI

LE

RS

22/1 31/1 9/2 27/218/2 16/37/3 25/3 3/4 12/4 27/4 6/50

1.000

2.000

3.000

4.000

0

100

200

300

400

500NOUS GREUSMORTS AHIR

3.903.507 infectats 269.993 morts

El coronavirus al món

FONT: DEPARTAMENT DE SALUT I HTTPS://WWW.WORLDOMETERS.INFO/CORONAVIRUS / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

*EL NOU SISTEMA DE RECOMPTE DE LA GENERALITAT INCLOU HOSPITALS, GERIÀTRICS I DOMICILIS. L’ANTERIOR NOMÉS COMPTABILITZAVA ELS HOSPITALS.

MARÇ ABRIL

Les xifres totals al món són d’ahir a les 23.30 h

76543213029282726252423222120191817161514131211109876543213130292827262524232221201918171615141312111098765

10.965defuncions

totals

3.926malalts que estan o han estat greus

1.333.923 altes

22/1 9/2 27/2 16/3 21/4 6/530/40

50

100

200

150

250

300

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

Evolució de la pandèmia

60.007infectats

totals

Catalunya

FEBRER MARÇ ABRIL MAIG7654321302928272625242322212019181716151413121110987654321313029282726252423222120191817161514131211109876543212928272625

33.679altestotals

INFECTATSALTES

MAIG

5

438 noves altes

134

386 nous infectats

Augment sobtat a causa del nou

sistema de recompte*. En

aquesta data es va passar de 3.756 morts a 7.097

NOVES MESURES● La prohibició de sortir del

municipi es mantindrà durant la fase Ide la desescalada i no s’aixecarà fins a

la fase II, segons va aclarir ahir elconseller Buch després de consultar-hoper escrit a l’Estat ● A partir d’avui espodrà córrer i nedar entre les 6 i les 10del matí a les platges de la ciutat de

Barcelona, tancades des del 15 demarç passat, primer dia del

confinament, i l’accés s’haurà de ferper uns punts determinats que

marcarà la Guàrdia Urbana● La Generalitat descarta incloure el

control de la temperatura perdetectar els símptomes del

coronavirus als accessos als llocs detreball de l’administració catalana.

Menys alumnes a classe el curs vinentEl Departament d’Educació preveu que el cursescolar vinent no hi hagi tots els alumnes alhoraals centres educatius i això obligarà a combinarl’educació presencial i a distància. La limitaciód’alumnat presencial també obligaria a replan-tejar l’organització dels centres i dels currícu-lums, així com a contractar més professorat. Defet, els professors més vulnerables no tindriencontacte directe amb els alumnes. Ho va dirahir el conseller, Josep Bargalló, als sindicats.

Illa: “Cap sospitós sense identificar”El ministre de Sanitat, Salvador Illa, insisteixque durant la desescalada l’atenció primària tin-drà un paper clau: “No deixarem cap cas sospi-tós sense identificar.” Illa va afirmar que l’objec-tiu és fer proves PCR a tots els casos amb simp-tomatologia, inclosos els lleus, en un màxim de24 hores.

Rècord d’usuaris de videojocsEl consum de videojocs ha experimentat un im-portant creixement. Steam, la principal plata-forma de videojocs, ha superat els 24,5 milionsd’usuaris durant el confinament. El nombre dejugadors que utilitzen simultàniament la plata-forma creixia al voltant d’un 4% mensual, peròal març va tenir un increment del 23,7%.

Catalunya, més crèdits ICO que enllocCatalunya lidera la signatura de crèdits ambl’aval de l’Institut Oficial de Crèdit (ICO). S’hanregistrat 52.463 operacions (un 19,3% sobre eltotal a l’Estat) per un import de 6.800 milionsd’euros.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 202012 | Nacional |

Una comissió tècnica ambrepresentants dels depar-taments de la Presidència,Salut i Interior, les entitatsmunicipalistes (ACM,FMC i Associació de Micro-pobles), les diputacions il’Ajuntament de Barcelo-na va aprovar ahir a la tar-da el pla de desconfina-ment que, pendent en elspròxims dies de la revisió iel vistiplau final del Proci-cat, l’òrgan rector de lesemergències, establirà elscriteris generals que hau-ran d’aplicar els ajunta-ments en les pròximes set-

manes i mesos per fer ladesescalada en el marc deles seves atribucions. Elsens locals ja feia setmanesque plantejaven dubtes ipreocupacions sobre nom-broses qüestions que elsurgeix definir amb vista so-bretot a l’estiu, i la comis-sió hi va posar finalment fila l’agulla en una reunió el29 d’abril. Només vuit diesdesprés, ahir es va aprovarun document que, en espe-ra que se n’expliqui el de-tall, recollirà directriusunificades en aspectescom ara el de l’obertura depiscines municipals i plat-ges públiques, la convoca-tòria de casals d’estiu, l’or-

ganització de festes majorso l’accés als cementiris,sense oblidar que algunsajuntaments hauran de re-gular ja des de dillunsl’eventual ampliació de ter-rasses als bars i restau-rants que puguin reobrir.

“Nosaltres hem plante-jat els paràmetres on cre-iem que s’ha de regular,perquè hi ha d’haver certaautonomia, sí, però tambéuna coordinació clara en-tre els ajuntaments, nose’ns pot passar tota lapressió i la responsabili-tat”, resumia a El PuntAvui el president de l’Asso-ciació Catalana de Munici-pis, Lluís Soler, que recla-

ma que tot es faci amb la“màxima seguretat” perevitar rebrots. Soler justifi-cava que els processos decontractació són “compli-cats” i cal temps per prepa-rar-los. “No podem arribaral juny i contractar llavorsels socorristes”, exemplifi-cava una qüestió en què totjust ahir la consellera de laPresidència, Meritxell Bu-dó, anunciava que s’allar-garà la moratòria fins al 30de setembre a l’hora d’apli-car sancions, per facilitarque els que no han pogutcompletar la part pràcticadels cursos a causa de l’epi-dèmia puguin treballar al’estiu si finalment obren

piscines i platges. La con-sellera de Salut, Alba Ver-gés, ja va avançar dimecresque la idea del govern ésque el pla fixi criteris gene-rals com ara mesures hi-gièniques en l’espai público de distanciament social,però que a partir d’aquí quidecidirà seran els munici-pis. “Ho estem treballantbé, i el marge el donem per-què al cap i a la fi és la sevacompetència”, tancava.

Arran d’una altra reu-nió ahir al matí de cairemés polític, a proposta delpresident Quim Torra esva decidir crear en paral·leluna taula bilateral per a lareactivació econòmica i so-

cial entre el govern, les ins-titucions municipalistes iles diputacions. Torra vadefensar la “màxima coor-dinació institucional” desdel “respecte” a les compe-tències de cadascú. Els tre-balls de la taula tindran un“excel·lent punt de parti-da”, segons ell, en el Decà-leg per a la recuperació so-cioeconòmica pels muni-cipis catalans, que vanpresentar les entitats mu-nicipalistes fa unes setma-nes, i que recull les seves lí-nies bàsiques per a la recu-peració, amb apostes perpotenciar la sanitat, políti-ques socials o el mateix roldels municipis. ■

Òscar PalauBARCELONA

a El document definirà criteris bàsics sobre l’obertura de piscines, platges, casals o festes d’estiu, sibé deixarà marge als municipis a Les dues parts formen una taula bilateral per a la reactivació

Govern i món local pactenun pla de desconfinament

L’alcalde de Falset, CarlosBrull, prioritza la seguretatsanitària de la població delmunicipi i del Priorat respec-te de la recuperació de l’acti-vitat econòmica normal desectors com ara la restaura-ció o el turisme. L’Ajuntamentprepara el municipi per entraren fase I a partir de dillunsampliant força l’espai del quedisposaran a les voreres o a lavia pública bars i restaurantsperquè puguin complir la li-mitació del 50% d’afluència.Brull recorda que, tot i tenir lapandèmia “controlada” alPriorat, la infraestructura sa-nitària és limitada i la pobla-ció, envellida. “Estem con-tents perquè s’ha fet per re-gions i s’ha flexibilitzat per alsmunicipis petits, però qualse-vol rebrot seria mortal de ne-cessitat”, indica. L’alcalde estàd’acord amb el conseller d’In-terior, Miquel Buch, que enaquesta fase no s’ha de per-metre la mobilitat entre totsels municipis d’una mateixaregió. Obrir ara els establi-ments als visitants per haver-los de tancar de nou per unrebrot greu seria un desastre,conclou. ■ XAVIER MIRÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MÉS CORONAVIRUS

El president Quim Torra, durant la seva reunió telemàtica d’ahir al matí amb representants de les diputacions i el món local ■ GENERALITAT DE CATALUNYA

El PIB català ha caigut un3,9% en el primer trimestrede l’any com a conseqüènciade l’aturada econòmica per lapandèmia, segons l’estimacióavançada de l’Institut d’Esta-dística de Catalunya.

A Igualada la majorpart d’urgènciesno són pel virus

La majoria d’urgències al’hospital d’Igualada ja no sónper la Covid-19, sinó per trau-matismes relacionats ambl’esport fora de casa, celebra-va ahir a l’ACN el cap d’urgèn-cies, Jordi Monedero.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Falset demanaevitar el rebrotper voler córrer

Les zones de la fase Ise sabran avui o demàEl director del Centre de Co-ordinació d’Alertes i Emer-gències Sanitàries, FernandoSimón, va avançar ahir que elgovern estatal farà públic en-tre aquesta nit i demà quineszones iniciaran dilluns la fase

La Cambra de Tarragona de-mana l’obertura de tots elsestabliments comercials,també els de més de 400 m².La presidenta, Laura Roigé,diu que sembla que els granshagin de ser “menys curosos”.

La Cambra deTarragona volgrans superfícies

El PIB catalàcau un 3,9%pel coronavirus

I de desescalada, que a Cata-lunya serà per regions sanità-ries. La decisió la prendrà elministre Illa, que ahir va rebrede la consellera Vergés la pro-posta catalana, d’acord ambun informe de Salut Pública.

Façana de l’hospitald’Igualada ■ JOSEP LOSADA

Els efectes del coronavirus

Tot i l’episodi de pluges de finalsd’abril, amb acumulacions im-portants d’aigua en el quadrantnord-est, el volum dels pantansen una setmana s’ha rebaixat endos punts. Això es deu a la neces-sitat de mantenir el resguard deseguretat dels embassaments encas de noves pluges. Tenen encompte que la primavera és l’èpo-ca de l’any on acostuma a plouremés.

Han fet diversos desembassa-ments controlats per garantir laseguretat de les instal·lacions da-vant l’arribada de més aigua desde les capçaleres dels rius.

Ara, els embassaments de lesconques internes estan a més del de la seva capacitat, amb hm emmagatzemats, segons da-des de l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA). Aquest volum és supe-rior en onze punts al registrat fa unany, quan els embassaments es-taven al , hm de la sevacapacitat

Les pluges de les passades set-manes van aportar importantsacumulacions d’aigua al quadrantnord-est, incrementant les apor-tacions d’aigua. En el cas del Ter,els embassaments de Sau i Sus-queda, amb cabals punta que vansuperar els m per segon, vanlaminar l’avinguda, només allibe-rant un màxim de m persegon.

Això va permetre que el cabaldel riu Ter aigua avall de les presesno s’incrementés més, el que ha-

gués incrementat significativa-ment els danys. Sense aquestsembassaments, el cabal del riuTer al seu pas per Girona hauriaestat un superior.

Tots els embassaments de lesconques internes estan per da-munt del de la seva capacitati això garanteix totes les deman-des per a un període superior a unany.

La Baells es troba al ,(, hm) de la seva capacitat

però, en aquest cas concret, no-més se situa lleugerament per so-bre que fa un any, quan estava al, (, hm3). Fa anysl'embassament berguedà se situa-va al , de la seva capacitat(. hm), dos punts per sota.Les dades de diferents anys indi-quen que el període amb més vo-lum d'aigua al pantà es registrahabitualment entre els mesos demaig i juny.

Sau està en un ( hm) ifa un any estava en un (hm). Despres de les pluges delGlòria de finals de gener es va si-tuar en ( hm). Susqueda

ara està en un ( hm), fauna any estava al ( hm) idesprés del Glòria es va situar enun ( hm).

Darnius Boadella ara està al ( hm), fa un any estava al ( hm) i després del Glòriaes van situar en un ( hm).

A més, es preveu que durant elmes de juny estigui ja reparada ladessaladora de la Tordera. Un copel servei podrà aportar aigua enel seu àmbit més immediat (la Sel-va i Maresme) i també a la regió deBarcelona, en cas de necessitat.

La dessalinitzadora del Llobre-gat, arran del volum actual de re-

serves, està produint al voltant de, m3/s ( milions de litres d’ai-gua diaris), el que suposa un de la seva capacitat.

Cal tenir en compte que laplanta produeix per damunt delque és habitual perquè la dessali-nitzadora de la Tordera està inac-tiva arran dels danys ocasionatspel temporal Glòria.

L’aigua produïda a la dessalinit-zadora del Llobregat serveix pergarantir les demandes al nord delMaresme i el sud de la Selva. D’a-questa manera s’evita la sobreex-plotació de l’aqüífer de la Torde-ra.

ACN/DdG GIRONA

Rebaixen el volum d’aigua delsembassaments en previsió de pluges

Amb el volum de reserves tenen garantit el subministrament per a més d’un any Sense elsembassaments, el cabal del Ter al seu pas per Girona en els dies de les pluges d’abril hauria estatun 30% superior Preveuen tenir preparada la dessaladora de la Tordera el mes vinent

Els embassaments de les conquesinternes estan a més del 95% dela seva capacitat. DdG

Tots elsembassamentsde les conquesinternes estanper damunt del90% de la sevacapacitat

El volum d’aiguaals pantans habaixat dos puntsen una setmana

Polèmica per la reparació d’u-na canonada a la llera del riuOnyar al seu pas per la ciutat deGirona. A principis de setmanauna excavadora contractada perTrargisa, l’empresa de la depura-dora d’aigües, va estar moventterra per anivellar el terreny i po-der arribar al punt d’actuació. Noobstant això, el resultat dels mo-viments va deixar un paisatge

que res tenia a veure amb l’espe-rat. L’Associació de Naturalistesde Girona es va posar les mans alcap. L’entitat va lamentar ques’hagués «destrossat l'hàbitat demoltes espècies, algunes protegi-des com els amfibis, que es tro-ben en època reproductora». Toti això, part de l’habitual vegetacióa la zona havia quedat malmesaper la fúria del pas de l’aigua delsrecents temporals. Els naturalis-tes van insistir que «l’Onyar és unriu ja massa castigat per l'accióhumana» i van demanar «mesu-res correctores i responsabili-tats».

El regidor de Medi Ambient isostenibilitat, Martí Terés, va re-

conèixer que les coses s’havienfet «malament». «Unes obres quehavien de servir per netejar uncol·lector de sanejament que hiha a la llera de l'Onyar han tingutun impacte ambiental inaccepta-ble», va indicar a Twitter. Poste-riorment indicaria que l’altrabanda del riu, on no s’havia fetcap intervenció «inadequada»,també estava malmesa com aconseqüència de dues riuadesconsecutives i va indicar que esmiraria «com revitalitzar tot eltram».

TAPI CARRERAS GIRONA

Polèmica a Girona per unesobres a la llera del riu Onyar

El moviment d’una màquinaper accedir a una canonadaha indignat els naturalistes i l’Ajuntament s’ha disculpat

La llera del riu Onyar després quela màquina anivellés el terrenyper passar. DdG

Diari de Girona DIVENDRES, 8 DE MAIG DE 2020 17

GIRONA I COMARQUEScomarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

Diari de Girona

EUROPA PRESS MADRID

■Ryanair va notificar als treballa-dors afectats per l’expedient de re-gulació d’ocupació (ERO), quel’Audiència Nacional va declararnul, la seva readmissió i inclusióen l’expedient de regulació tempo-ral d’ocupació (ERTO) per forçamajor al qual es va acollir per la cri-si sanitària, segons el sindicat de laUnió Sindical Obrera (USO).Aquests treballadors afectatsper l’ERO procedien de les basesde Tenerife, Lanzarote, Las Palmasi Girona, en un procediment queels sindicats dels treballadors vandenunciar i que l’Audiència Nacio-nal va declarar nul el passat d’abril.

Readmissió obligadaLa sentència obligava l’aerolínia areadmetre els treballadorsafectats amb les mateixes condi-cions anteriors a l’acomiadamentcol·lectiu i a pagar-los els salarisque havien deixat de percebre,una decisió que la companyia aè-ria encara pot recórrer davant delTribunal Suprem.

Amb tot, Ryanair va anunciar lapassada setmana la intenció de lacompanyia d’acomiadar . tre-balladors, entre els quals pilots itripulants de cabina (TCP) a totEuropa en un termini de dos anys,a més de reestructurar horaris i sa-laris i tancar diverses bases. Gironapodria estar en aquest paquet detancament de bases, ja que en l’úl-tim intent es va salvar in extremis.

Ryanair readmet els 224treballadors de l’ERO i elsinclou en l’ERTO del COVIDEls treballadors provenen de les bases de Girona, Tenerife, Las Palmas iLanzarote La companyia preveu acomiadar 3.000 treballadors en dos anys

Un avió de Ryanair a Girona, en una foto d’arxiu. DdG

DdG GIRONA

■ La Federació d’OrganitzacionsEmpresarials de Girona (FOEG)ha organitzat una reunió virtualamb la consellera d’Empresa i Co-neixement, Àngels Chacón, i amb representants d’associacionsempresarials de Girona. En la tro-bada, la patronal gironina va feruna crida a la consellera per de-manar a la Generalitat «el màximsuport» per afrontar la crisi gene-rada per la pandèmia i exposar-liels punts clau que calen per reac-tivar l’economia.

En una reunió, que va comptaramb la presència de represen-tants dels principals sectors eco-

nòmics gironins, la patronal vaapuntar que la clau principal persortir de la crisi són els ajuts delGovern central i de la Generalitat.«Fins ara han estat limitats i s’es-goten ràpid», van subratllar des dela patronal. Sobre aquest punt,des de la FOEG van afirmar que laconsellera s’ha compromès i haavançat que se’n tornaran a con-vocar.

Protocols assumiblesEn la trobada, el president de laFOEG, Ernest Plana, va destacarla figura de l’empresari i la sevaveu: «Cal tenir-la en compte [laveu de l’empresariat] més que

mai, ja que des de les empreses esgenera riquesa i llocs de treball ien aquests moments calen ajuts ireconeixement per poder seguirendavant».

El vicepresident de la FOEG ipresident de l’Associació de Càm-pings de Girona, Miquel Gotane-gra, va demanar per al sector tu-rístic «protocols que siguin assu-mibles i que es puguin aplicar demanera ràpida; que els ERTOs espuguin aixecar en funció de l’evo-lució de la demanda; i que aquestany no es cobri la taxa turística».També va recordar que si no hi hauna obertura de fronteres, el sec-tor ho té «molt difícil».

L’empresariat gironí demana mesures ala consellera d’Empresa i Coneixement

902 15 30 20 - www r4 co

El comentari

asora BL 90

el 07-05-2020 a les

2 15 30 20 - www.r4.co

S.A., 4 BANCO, Pàgines elaborades per RENTA

om

h.

om

00s 18

eu

SS ÍNDEXALPRINCIPPA

rP arV

asil)a (BrspevoB 0022,20.80 ,5958

C 40AC 440.501,4 0,68

mbia)(ColCOLCAP ,950301.1 ,531

XAD 07295701 0153

.r

56

06

52

70

eurP

)(IGPA ,340084.02

xatibeL 00,277,2.91

entina)gal (ArvMer 041,77,.1534

)Mexbol ( 99099636

.arV

79,777,2

-2,90

481,-

,21-286

,99129

,52461

42,55

,2153

77,15

yAn% .ar

,549-

6032,-

,3134-

3,136-

4,1-45

,5634-

96,7-6

7-52,1

7,277,-4

,96-45

-41,33

65,77,2

,9829-

,1101-

,18-25

64,15-

83,71-

41,77,-

37,3-

66,25-

0,2-25

,5829-

76,9-6

9,530-

88,18-

,3544-

0-51,2

7,9-40

9,57-2

2,931-

01,77,3-

48,7-4

88,31-

031,2-

63,42

.% arV

4,10

7,3-0

7,1-0

,12-0

0,20

01,1

411,

XAD 07,2957.01 0,153

sJonewoD 02,9090.42 ,2426

50xxtooxsourE 600,8802. 8,36

00SE 1FT ,98035.95 82,2

SE MIBFT 040,45.277.1 7,85

35xIbe ,900307.6 ,295

eu

35IBEX

rP

CIONACA 850,84

XCERINOA 077,6

70

28

84

22

37

02

)Mexbol ( ,990996.36

00Nasdaq 1 850,4.119

.Nasdaq Comp ,911000.9

ei 225Nikk 077,47746.19

500S&P 6302.901,

50xxSto 30,98342.

Mín. Màx. .arV .%arV aV

,5084 60,86 40,-0 74,-0

7,56 77,6 08,0 1,26

.TT.ONSS CCA 042,23

AENA ,900081 1

S ITUAMADE ,94039

ALCEL.MITTTAAR ,22201

ADELLAB S.B ,3360

ANKIAB 0,910

ANKINTERB 444,3

AVVABB 3962,

ANKABAIXC 6411,

OMCTELECELLNEX ,98048

.TT.OMOUTACIE 607,41

SAGENA 440,02

,3823 66,23 09,0 ,390

80,701 40,011 60,0 ,550

3,139 ,9439 42,0 061,

47,9 ,3801 65,0 81,6

,330 ,350 01,-0 781,-

,900 2,90 00,-0 ,39-0

,353 74,3 30,0 7,90

762, 47742, 30,-0 ,96-0

1,56 641, 06,0 20,4

77,77,4 0,249 82,0 071,

,5441 ,2915 4,2-0 601,-

,2502 96,02 06,0 ,290

762, 802, 01,-0 ,51-0

06,02 ,2902 70,-0 ,35-0

8821, 22,36 ,15-0 76,-0

05,29 86,29 07,-0 -2,35

81,8 ,968 06,-0 63,-0

22,38 43,23 61,1 ,225

43,7 07,7 30,0 40,0

00,8 6,18 0,2-0 44-2,

2,15 2,33 70,-0 ,233-

91,5 641, 04,0 632,

,3361 2,961 3,1-0 87,-0

30,3 0,23 ,120 98,3

83,3 98,3 00,0 00,0

49,77, 66,7 05,-0 66,-0

3,915 ,2261 0,10 65,0

,3815 64,15 01,-0 30,-0

,548 98,8 7,20 ,153

31,9 71,9 20,0 61,1

712,9 ,5531 7,10 41,2

7,14 74,4 00,0 70,0

57,75 ,9058 ,550 ,950

eu

sDiviserP

ENCE 467742,

ASENDE 070,02

VIALOFERR 6022,1

SOLGRIF 00,129

OLAIBERDR 838,8

INDITEX ,38023

AINDRA 615,7

ONIALOLCINM. 000,8

GRP.AIRL.INTT. 2,190

MAPFRE 6381,

VILSMOMA ,50061

SPESETTMEDIA ,1503

Tipus d’interès

STEL HOMELIA 836,3

.OPP.MERLIN PR ,55077,

YGTURNAAT 0,2261

ORPCRED ELE. 430,15

OLSREP 477,8

ANDERANTTAS 91,95

ASAMESIEMENS G 465,31

NICATELEF ,2844

ANOFFACVIS 007,58

Euribor 1 08,-0

olietrP

Brent 21 ,930

Or

Metalls

,0971.

8eurP

$ 0811,

07,9411

678,0

Franc 0541,

uecaCorona 608,01

$ 01,51

$ 6631,

6

6

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 DE MAIG DEL 2020 | Comarques Gironines | 29

118280-1221422Q

TRÍPLEX A OLOT 5744PREU VENDA: 350.000 € HAB.: 5. BANYS: 3. M2: 150.Zona centre a tocar el mercat municipal, cuina“office”, dues terrasses, calefacció de gas natu-ral, parquet de fusta, situació immillorable.

CEE ECASA A PALAFRUGELL5743PREU VENDA: 259.000 € HAB.: 4. BANYS: 3. M2: 175.Aparellada, planta baixa + dues altures, cale-facció, gran garatge, terrassa, traster, jardí,piscina.

CEE EPIS A FIGUERES 5692PREU VENDA: 115.000 € HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 84.Cèntric, balcó amb orientació oest, calefacció,traster, ascensor.

DÚPLEX A FORNELLS DE LA SELVA 5283PREU VENDA: 218.000 € HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 73. Zona centre, petitaterrassa, lluminós, calefacció, ascensor.

CEE E

CEE E

Els efectes del coronavirus

Tres emprenedors giro-nins han creat un nebulit-zador portàtil ideat per de-sinfectar qualsevol superfí-cie i lluitar contra el coro-navirus, segons publical’ACN. L’aparell es diu Ne-bulizerair i té múltiplesaplicacions. Serveix tantper a una simple peça de ro-ba com per a tota una habi-tació d’hotel, una botiga, labarra d’un bar i les taules icadires d’una terrassa, perposar alguns exemples.N’hi ha prou amb ruixar lasuperfície uns segons i es-perar-se’n uns quants mésperquè quedi desinfectadadel tot. “L’objectiu és tren-car la cadena de contagi”,diu un dels socis, LluísDíaz. A més de l’aparell por-tàtil –que costa poc més de1.000 euros– el nebulitza-dor sortirà al mercat en dosformats més. Ja tenen 25comandes i preveuen fabri-car-ne fins a 500 per set-mana.

El Nebulizerair porta elsegell de tres emprenedors

gironins: Pere Garcia-Cas-tany, Alexis Folch i LluísDíaz. Fa vuit anys van co-mençar a explorar comaplicar la tecnologia de lanebulització – dispersar unlíquid en microgotes– alcamp de la cosmètica. Hovan aconseguir tant amb elmaquillatge com amb lacrema solar. D’aquí, preci-sament, van néixer unamena de dutxes, Sunpro-tect, que nebulitzen pro-tector solar i que ja s’haninstal·lat en algunes plat-ges de la Costa Brava i zo-nes de Xile i el Brasil.

Aquest estiu, els tres socisvolien continuar estenentel Sunprotect a més in-drets del litoral, però el co-ronavirus va frenar en secels projectes i els tres socisvan decidir aplicar la sevatecnologia a la lluita contrael coronavirus. El Nebuli-zerair és ideat per desinfec-tar qualsevol superfície ideixar-la lliure de patò-gens. Tant es pot fer servirper a les mans i la pell comper a la roba, la fusta,l’acer... Fins i tot és adequatper a llocs on es manipulamenjar. ■

aL’han creat tres emprenedors gironins a Desinfectaqualsevol superfície i costa poc més de 1.000 euros

Nebulitzador contrael coronavirus

RedaccióGIRONA

Un dels socis aplica un nebulitzador en una peça de robad’una botiga de Girona ■ ACN

L’Agència Catalana de Tu-risme (ACT) ha anunciatque els principals mercatsemissors de turistes a laCosta Brava, el francès, elbelga, l’holandès i l’ale-many, esperen que po-dran viatjar a la demarca-ció de Girona, malgrat lacrisi sanitària. Així ho vanexplicar ahir en la jornadavirtual organitzada per la

Taula Gironina de Turis-me, en la qual van partici-par les directores de lesoficines de l’ACT d’a-quests països. Totes vanremarcar la importànciade comunicar els proto-cols de seguretat que s’a-pliquin als establimentsper generar “confiança”entre els visitants i pensenque les destinacions d’in-terior i el Pirineu guanya-ran pes.

França, Holanda (elsPaïsos Baixos), el RegneUnit i Alemanya estan en-tre els principals mercatsemissors gironins (repre-senten un 50% del total devisitants), segons va dir la

directora de mercats in-ternacionals de l’ACT, Ma-ria Pons, que va destacarla importància de connec-tar amb els mercats mésfidels i propers. El cas delmercat francès és més es-perançador, segons Josefi-na Mariné, directora del’ACT d’aquest país, pel fetque un 75% dels francesosque viatgen a la demarca-ció ho fan mitjançant elseu transport privat.

El professor JaumeGuia, director del Campusde Turisme de la UdG vadescriure un turisme ambtres escenaris de futur: larecuperació, la reforma i larenovació, “que és sensdubte l’ideal”. Va explicarque amb aquest model espretén canviar l’actitud decreixement, consum i mo-bilitat tal com la conei-xem. És un turisme mésnòmada, en el qual no esviatja tant, sinó que “esviatja menys, però mi-llor”. ■

Els europeusvolen fer turismea la Costa Brava

I.B.GIRONA

a Comunicar elsprotocols deseguretat i higiene ésclau perquè vinguin

Les maquines de netejas’han tornat a activar a laplatja d’Empuriabrava. Laretirada dels residus quehavia escopit el temporalGlòria es va haver d’inter-rompre quan es va instau-rar l’estat d’alarma i pocsdies després, el mesd’abril, va arribar una altrallevantada que va acumu-lar més brutícia. Ara, ambla possibilitat de tornar apracticar esport, s’ha vol-gut reprendre la neteja de

les platges, que acumulenencara branques i residus,per tal que la gent hi puguianar a passejar. També escol·locaran les passeres

perquè Ajuntament avan-ça que es vol deixar la plat-ja a punt tot i la incertesaque hi ha per a la tempora-da d’estiu. ■

Comença la neteja de laplatja d’EmpuriabravaE.C.CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Deixaran la platja a punt per a l’estiu, tot i la incertesa ■ EPA

COVID-19 LA TEMPORADA TURÍSTICA

9

Tema del dia

DIVENDRES, 8 DE MAIG DE 20208

■Unió de Pagesos va traslladar dimecres, en una reunió amb el directorgeneral de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono, la preocupació delsector de l'agroturisme pels efectes del tancament del establiments du-rant el període de confinament. L'organització agrària va demanar elsuport del Govern per sol·licitar al Govern de l'Estat i als ajuntamentsexempció i rebaixa d'impostos per al període en què els establimentshan estat tancats i que ha inclòs els dies de Setmana Santa, quan rebenuna afluència important de persones. Segons assenyala Unió de Page-sos, les principals preocupacions del sector en aquests moments sónde quina manera ha de fer front a la reobertura i quins protocols d'hi-giene i prevenció hauran de seguir per tal de poder reprendre l'activitat.ACN/DdG BARCELONA

Breus

■L’Ajuntament de Blanes ha sus-pès la a edició de la Festa d’Ho-menatge a la Gent Gran, que se solcelebrar entre maig i juny, perquèla situació actual no pot assegurarla seva viabilitat, especialmentperquè la gent gran és el col·lectiude més risc. DdG BLANES

LA SELVA

Blanes suspèn lafesta de la gent gran

■L'Ajuntament de Palafrugell re-tornarà el diners de la matrículadels mòduls formatius per aadults que no s'hagin pogut ferdurant el segon quadrimestre. Elretorn es farà efectiu a partir delsetembre, quan s'obren lespreinscripcions. En el cas d’alum-nes que es tornin a matricular,se'ls descomptaran els diners dela quota, mentre que a aquells queno segueixin se’ls retornarà la partno prestada. ACN/DddG PALAFRUGELL

■La Festa Major de Ripoll, que secelebra l’ de maig, es farà en-guany de forma confinada. Elsmembres de La Comi i entitats dela ciutat com la Colla Gegantera,l'Agrupació Sardanista i la Dansadels Clavells han preparat un pro-grama d'activitats perquè «tot-hom tingui un tros de festa des decasa» amb l'ajuda de les xarxes so-cials i TV Ripollès. La festa comen-çarà dissabte amb el pregó delconsistori infantil. ACN/DdG RIPOLL

SECTOR PRIMARI

Unió de Pagesos vol exempció i re-baixa d’impostos per a l’agroturisme

PALAFRUGELL

Retorn dels diners dela formació suspesa

CELEBRACIÓ

Ripoll tindrà unafesta confinada

L’Agència Catalanade Turisme preveuque la Costa Bravapodria recuperaraquest estiu unapart del turisme eu-

ropeu; bàsicament el d’aquellspaïsos des d’on es pot arribar encotxe, com França, Bèlgica, Ho-landa i Alemanya. Per aconseguir-ho, però, s’hauran de garantir to-tes les mesures de seguretat sani-tària i, en alguns casos, establirprotocols que generin confiançaals turistes, tant en els establi-ments com en espais oberts, comles platges. A més, un major nom-bre de visitants podria optar perespais oberts i no massificats, demanera que els poblets d’interior,els Pirineus, el turisme rural i elscàmpings se’n podrien beneficiar.D’altra banda els touroperadors ialtres intermediaris podrien tor-nar a prendre protagonisme, jaque ofereixen més seguretat alsviatgers. Aquestes són algunes deles conclusions que van sorgirahir del seminari online organit-zat per la Taula Gironina de Turis-me, que portava per títol Princi-pals mercats emissors turístics deles comarques gironines: situació iperspectives, i que va comptaramb la col·laboració de l’AgènciaCatalana de Turisme.

A aquestes alçades ningú dubtaque la temporada estival a la Cos-ta Brava serà difícil i atípica. Ningúés capaç de predir com avançaràla pandèmia ni el desconfina-ment i, per tant, el litoral gironís’està preparant per a un estiu enquè serà clau el turisme de proxi-mitat, sobretot el català i espan-yol. Tanmateix, la directora deMercats Internacionals de l’Agèn-cia Catalana de Turisme, MariaPons, es va mostrar esperançadade poder mantenir una part delturisme europeu que arriba encotxe, sempre que les mesures demobilitat ho permetin; mentreque aquells visiants que solen op-tar per la via aèria -com és el cas

del Regne Unit- seran més difícilsde recuperar.

FRANÇA

França és, a priori, un dels mer-cats internacionals més interes-sants per a la Costa Brava, degut ala seva proximitat -el delsfrancesos que entren a Catalunyaho fan en cotxe- i a l’elevada fide-litat de molts francesos cap al lito-ral gironí, ja que molts hi tenen se-gones residències. A més, s’hi hade sumar el fet que a la CatalunyaNord -que fa frontera amb les co-marques gironines- registra unade les taxes d’incidència de la Co-vid- més baixes, de manera queés probable que el seu desconfi-nament pugui ser ràpid. Per això,la directora de l’oficina de l’Agèn-cia Catalana de Turisme a França,Josefina Mariné, va considerarque, malgrat que el govern de Ma-cron promourà un «patriotismeturístic» dins de França, diversesenquestes assenyalen que unapart dels francesos tenen ganes deviatjar quan sigui possible. I, al’hora de fer-ho, Mariné preveuque escolliran destins de proximi-tat, amb espais verds, poca gent,on puguin tenir contacte amb lanatura i, on sobretot, se sentin se-gurs. Per tant, creu que, si la CostaBrava és capaç de donar garantiesa aquest tipus de turista, l’aconse-guirà atraure.

BÈLGICA I HOLANDA

A la regió del Benelux, la situa-ció encara és incerta, ja que elsplans de desconfinament de Bèl-gica i Holanda encara no mencio-nen res de viatgers a l’estranger,tot i que els dos governs s’hancompromès a fer públiques les di-rectrius abans d’iniciar l’últimaestapa del desconfinament, que aBèlgica s’inicia el de juny. Pertant, la directora de l’oficina del’Agència Catalana de Turisme aBenelux, Inma Ballestín, va indi-car que els habitants d’aquestspaïsos estan molt a l’expectativade què passarà amb les seves va-cances, i va considerar una senyalpositiva el fet que no s’haginanul·lat gaires reserves. Tot i això,va explicar que belgues i holande-sos no només estan preocupats

La proximitat, un factor clau. Els representants de l’Agència Catalana de Turismeconfien que aquest estiu la Costa Brava pugui recuperar una part del turismeeuropeu que es desplaci en cotxe, sobretot des de França, Bèlgica, Holanda iAlemanya. En canvi, el britànic, que ve amb avió, es veu molt més complicat.

Protocols i cotxe,claus per recuperarel turisme europeu

CRÒNICA

Laura Fanals GIRONA

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

a crisi de salut públi-ca motivada pel co-vid- està provo-cant una forta crisi

social i econòmica que reque-reix una resposta valenta i con-tundent de l’Estat i també d’Eu-ropa.

Una crisi que ha posat demanifest les mancances delnostre sistema sanitari, gestio-nat per les comunitats autòno-mes, i que en els últims anys hatingut fortes retallades de recur-sos. En el seu moment, hauremd’analitzar els responsables perdeixar en evidència que retallaren sanitat, serveis socials oeducació equival a limitar lespossibilitats de progrés d’unasocietat en termes d’igualtat ide desenvolupament humà.

Venim de dues crisis econò-miques molt importants, peròalhora diferents. La crisi del va ser una crisi estructu-ral, en el nostre cas. Excés decreixement i especulació en elsector immobiliari, una malapraxis del sector financer queva comportar un excés d’en-deutament privat (famílies iempreses), no existia un en-deutament públic elevat (PIB) i la seva afectació i reper-cussió a la resta de països delnostre entorn va ser molt dife-rent, i per això la resposta euro-pea va ser la dels ajustamentsen les despeses i el control deldèficit.

La crisi actual és diferent, correspon a una situació con-juntural d’un virus que ha com-portat la pandèmia del covid-i que ha paralitzat la nostra eco-nomia i la de la resta de païsosdel nostre entorn, ja que calprioritzar el control del contagii per tant la salut pública.

Les dues crisis tenen un ma-teix efecte; la primera durantuns anys i l’actual ha tingut unefecte més immediat: l’aturadade l’activitat econòmica i l’aturi, en conseqüència, l’aturada ensec de la producció i el consum.

La resposta que es va donar ala primera crisi, sobretot amb elGovern del PP a partir del amb la reforma laboral, va serdemanar recursos a Europa perrescatar el sector financer i esva deixar en una situació moltprecària el rescat de les perso-nes en relació amb l’habitatge,

sanitat, ocupació, prestacionssocials, etc. Les conseqüènciesde la gestió de la crisi les vansuportar en gran part els treba-lladors i treballadores.

La situació actual és molt di-ferent. El Govern central formatpel PSOE i Unides Podem, ja enun primer moment, en la decla-ració de l’estat d’alarma a mit-jans de març, va deixar moltclar que la prioritat passava pergarantir la salut pública peròtambé que ningú es quedésdesprotegit en relació amb lesnecessitats bàsiques: habitatge,atur, prestacions extraordinà-ries, autònoms, ajornamentd’impostos, entre d’altres. Espot discutir si són suficients ono, però no es pot discutir queel Govern ha actuat amb la cla-ra voluntat que aquesta crisi nola pateixin els de sempre, elsmés febles.

Ara, cal que el Govern siguivalent i aposti per una políticaexpansiva en despesa social(inversió futures generacions),per activar el suport financer ales empreses i les diferents polí-tiques de suport als treballa-dors i treballadores per la gene-ració d’ocupació de qualitat.

Hem d’aprofitar aquesta crisiper afrontar la revisió del nostremodel productiu amb una in-dústria més forta i més localit-zada, que faci de la formació, lainnovació i l’ocupació de quali-tat els seus elements diferen-cials i també que el nostre sec-tor comercial i turístic no bus-qui únicament ser competitiuen preus, sinó també en quali-tat, en formació, en innovació ien una ocupació digna, de qua-litat i justament retribuïda.

Les diferents institucions degovern (central, autonòmic, di-putacions, locals), amb el com-promís i lideratge de les institu-cions europees, han d’afrontarels canvis oportuns per a unnou model de creixement eco-nòmic; un creixement al serveide les igualtats entre les perso-nes i un creixement respectuósamb el medi ambient i el terri-tori. D’Europa no en necessi-tem cap rescat, necessitem re-cursos compartits i solidaris perafrontar de forma conjunta elscanvis socials i econòmics ne-cessaris per a futures genera-cions.

L

LA GESTIÓ ECONÒMICADEL COVID-19

Juli FernándezECONOMISTA. EXDIPUTAT AL CONGRÉS COM A PORTAVEU ADJUNT DELGRUP SOCIALISTA A LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 2008-2011.

Diari de Girona

ACN (ARXIU)

■L'Ajuntament de les Planes d'Hostoles ha creat un paquet de mesureseconòmiques dotat amb . euros per pal·liar els efectes econòmicsde la covid- a establiments i negocis. Concretament, s'ha creat un ajutde fins a . euros per a autònoms i petites i mitjanes empreses quehan hagut d'interrompre l'activitat. Les despeses que s'hi poden inclourevan des dels serveis bàsics, seguretat social i quota d'autònoms, salaris,lloguers i préstecs i impostos. D'altra banda, també s'ha creat una altraajuda de fins a euros per cobrir despeses de material de seguretat imillores a establiments per complir amb la normativa. L’ajut a autònomsi empreses es rebrà de forma fraccionada en vuit mensualitats. S’hi po-dran acollir les activitats i els autònoms que van haver d'abaixar la per-siana entre el de març i l' de maig. ACN/DdG LES PLANES

LA GARROTXA

Les Planes dona ajuts a autònomsi empreses que han hagut de tancar

per si els seus governs els deixaranmarxar de vacances, sinó tambéperquè no tenen clar quan per-metrà el govern espanyol l’entra-da de turistes estrangers. Segonsva explicar Ballestín, els països delsud d’Europa es troben trobenentre els destins preferitsd’aquests ciutadans, tot i que vaadvertir que, per si de cas, en-guany han incrementat l’oferta iles reserves dins dels propis paï-sos.

ALEMANYA

La directora de l’oficina del’Agència Catalana de Turisme aAlemanya, Montserrat Sierra, vaexplicar que el confinament enaquest país ha sigut més relaxatque en altres territoris europeus,

de manera que es respira un am-bient més optimista i de confian-ça. Per això, malgrat que el governde Merkel manté fins el de junyla prohibició de viatjar a l’estran-ger, confia que a partir d’aquellmoment s’aixecaran les restric-cions, també en el cas d’Espanya.Sierra va indicar que, segons lesenquestes, els alemanys tenenmoltes ganes de viatjar de seguidaque la situació ho pemeti, ja quea més el país no té prou capacitatper absorbir tot el turisme intern,i que el cotxe també serà el seumitjà de transport preferit davantles incerteses en l’ambit aeri. En elcas de la Costa Brava, Sierra vaconsiderar que pot recuperar partdel client alemany que ja haviavingut altres anys, però això sí, seli hauran d’oferir garanties d’hi-

giene i seguretat molt altes. I la mi-llor manera de fer-ho, va indicar,serà amb l’existència de protocolsa bars, restaurants i també plat-ges, per tal que el turista alemanyadquireixi confiança. «Si es donentots els condicionants, el clientalemany habitual de la Costa Bra-va tornarà de seguida que siguipossible», va considerar. En canvi,va opinar que aquells alemanysque no hagin vingut mai potseroptaran per entorns més verds,com podrien ser l’interior de Gi-rona i el Pirineu.

REGNE UNIT

Malgrat que el turisme britànicgaudeix d’una molt bona quotade mercat a Catalunya i també ala Costa Brava, el seu principalhandicap és que el arriba pervia aèria, de manera que la sevarecuperació serà més complicadaperquè no se sap quan es podràtornar a utilitzar aquest tipus detransport. Segons la responsablede Mercats Internacionals del’Agència, Maria Pons, alguns volsbritànics es podrien recuperar apartir del juny, però el més proba-ble és que aquesta previsió canviï.Per tant, no es pot comptar ambel turisme britànic aquest estiu ala Costa Brava.

EUA

La manca de transport aeritambé afecta, lògicament, al turis-me procedent dels EUA, que enels darrers anys havia anat guan-yant pes a Catalunya. En aquestsmoments, la situació és molt in-certa i els vols podrien no repren-dre’s fins a l’octubre. A més, desdel d’abril també estan prohibitsels creuers.

ÀSIA

En els darrers anys també haviaagafat molta volada el turismeasiàtic, especialment el procedentde Corea. Ara, amb tots els volscancel·lats, els asiàtics preferiranmoure’s pel seu continent i triga-ran a tornar a Europa. En el cas deXina, per exemple, Pons preveuque el mercat no es recuperaràfins a partir de l’Any Nou Xinès de.

La platja de Lloret, gairebé buida,aquesta setmana. PERE DURAN

NOVA CAMPANYA promocionalde Catalunya Més enllà del turisme euro-peu que es pugui recuperar, elturisme de proximitat -el ca-talà i espanyol- són la princi-pal esperança d’aquest estiua Catalunya. Per això, des del’Agència Catalana de Turis-me, en col·laboració amb totsels patronats del país, estanpreparant una campanyaconjunta de màrqueting pertal de promoure Catalunyacom a destinació aquest es-tiu. Segons va indicar MariaPons, el confinament els hadonat l’oportunitat de treba-llar de forma més conjunta enuna campanya que apostarà,sobretot, per la «connexióemocional» del turista ambCatalunya, per mostrar-losque «estem més motivats quemai per rebre’ls amb les mi-llors condicions i moltes ga-nes». El director de l’AgènciaCatalana de Turisme, DavidFont, va voler enviar un mis-satge d’ «esperança i miradaal futur» malgrat que en-guany la situació turísticaserà diferent a l’esperada.

jamargant - 08/05/2020 08:18 - 46.136.229.122

/

Dijous, 07 Maig 2020 13:42 Redacció

Govern i institucions municipalistes creen unataula bilateral per impulsar la reactivacióeconòmicaTorra garanteix "màxima cooperació institucional" i "absolut respecte ales competències"

ACN Barcelona .- El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat la creació d'una taula bilateralamb institucions municipalistes i diputacions per impulsar la reactivació econòmica i social del país. En uncomunicat de Presidència, el Govern explica que aquesta taula tindrà en compte el 'Decàleg per a larecuperació socioeconòmica pels municipis de Catalunya' que han presentat les entitats municipalistes iTorra l'ha de�nit com un "excel·lent punt de partida" per treballar conjuntament. En aquest sentit, hapromès "màxima cooperació institucional" i "absolut respecte a les competències" en una reunió que hamantingut aquest dijous per videoconferència amb representants del món local.

Segons Torra, a la taula bilateral es tindran presents "tots els diferents accents" amb l'objectiud'aconseguir "grans consensos" per impulsar la reactivació econòmica i social.

Així ho ha traslladat durant la reunió que ha mantingut per videoconferència amb els representants delmón local, i a la qual també hi han participat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó; el consellerd'Interior, Miquel Buch; i la consellera de Salut, Alba Vergés. Per part del món local hi han participat lapresidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; el vicepresident quart de la Diputació de Lleida,Ferran Accensi; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la presidenta de la Diputació deTarragona, Noemí Llauradó; el primer tinent d’alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; elpresident de l'ACM, Lluís Soler; la presidenta de la FMC, Olga Arnau, i el president de Micropobles, MarioUrrea.

"El món local avui, i per vocació pròpia, és actor principal. I des del meu punt de vista i del conjunt de meugovern, és absolutament necessari que s’incorporin de manera estratègica a la de�nició d’aquest pla dereactivació", ha defensat el cap de l'executiu català. A més, Torra els ha demanat "màxima cooperacióinstitucional des del reconeixement de l’altre i la complementarietat".

El cap de l’executiu ha volgut deixar clar que aquesta "màxima cooperació institucional" s’ha de fermantenint "absolut respecte a les competències" d’ajuntaments , diputacions i entitats municipalistes i ha

cercar...

El meu compte Surt

apel·lat a la necessitat que "totes les institucions siguin capaces d’establir aquesta reactivació alhora".

La taula bilateral també estarà vinculada a la Comissió per a la recuperació econòmica i la protecció socialque es va aprovar en el Consell Executiu de dissabte passat.

A la reunió també hi han participat el secretari d'Administracions Locals i de Relacions amb l'Aran, MiquelÀngel Escobar, i els delegats territorials del Govern a Barcelona, Tarragona, Terres de l'Ebre, CatalunyaCentral, el Penedès, Girona, Lleida, i l'Alt Pirineu i Aran, entre d'altres autoritats.

8/5/2020 El servei local de teleassistència del Dipsalut ha fet 659 trucades de seguiment al Ripollès - Ripollès Digital

https://www.ripollesdigital.cat/noticia/116612/el-servei-local-de-teleassistencia-del-dipsalut-ha-fet-659-trucades-de-seguiment-al-ripoll 1/7

El servei local de teleassistència del Dipsalutha fet 659 trucades de seguiment al RipollèsS'han atès 31 emergències sense cap vinculació directa amb el coronavirusper Redacció

Arreu

Dijous, 7 de maig de 2020 a les 13:02h

Pla de contingència en motiu del coronavirus | Salut

Inici / Actualitat / Arreu

5

El servei local de teleassistència del Dipsalut, l'organisme de salut pública de laDiputació de Girona, ha fet 659 trucades de seguiment a 510 usuaris del Ripollès.S'han atès 236 consultes sobre la Covid-19 i 31 emergències, tot i que no en constacap de directament vinculada amb el coronavirus. El seguiment i l'atenció de lespersones usuàries es fa en coordinació amb els serveis socials de cada comarca omunicipi.

8/5/2020 El servei local de teleassistència del Dipsalut ha fet 659 trucades de seguiment al Ripollès - Ripollès Digital

En la gestió de les emergències, segons cada situació, el servei local deteleassistència mobilitza les unitats mòbils del servei o altres recursos públicsd'emergències, i contacta amb els familiars que la persona usuària hagi indicat. Elservei ha fet 14.651 trucades de seguiment a usuaris vulnerables de les comarquesgironines arran de l'estat d'alarma per la Covid-19. El pla de contingència es vaactivar el 12 de març, just abans de l'estat d'alarma.

Els professionals del centre d'atenció del servei també s'encarreguen de donarconsells de prevenció, resoldre els dubtes de les persones usuàries i informar de lasimptomatologia de la Covid-19. Fins  al 26 d'abril, han atès 6.306 consultesrelacionades amb el coronavirus.

ESTAT D'ALARMA

Un centenar d’alumnes del Conservatori de Girona presenten la cançó«Hymn to Freedom» a YouTubeL’estrena tindrà lloc el 16 de maig, coincidint amb el que hauria estat la setmana de Temps de Flors

per Redacció , 7 de maig de 2020 a les 09:46 | (https://www.naciodigital.cat/garrotxa/pdf.php?id=22679)

Els alumnes del Conservatori assagen per via telemàtica. | @diputaciogirona.

https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/22679/centenar/alumnes/conservatori/girona/presenten/canco/hymn/to/freedom/youtube 2/5

imgid=25314186&insid=9423731&pgid=941534&ckid=1763230808667022875&uii=460878668504967535&acd=1588922571453&pubid=23&tm

formatius-grau-superior%2f%3futm_source%3dnaciodigital%26utm_medium%3dbanner)

El Cor Allegro, el Cor Jove, l’Orquestra de Corda i el Grup de Vent Simfònic del Conservatori de Girona, a més de grups de cambra i

alguns alumnes de grau professional, participaran en aquesta actuació. Seran prop de cent alumnes que treballaran sota la direcció

dels seus respectius professors: Lluís Caballeria, Alfred Cots, Jorgelina Giordano, Isabel Mantecón i Pili Sanz.

Cartell de l'estrena que es farà el pròxim Foto: @diputaciogirona. Privacy

«Hymn to Freedom» (‘Himne a la llibertat’) és una obra del compositor de jazz canadenc Oscar Peterson i forma part de l’àlbum Night

Train, enregistrat el 1962. Es tracta d’una oda als drets civils amb connotacions de l’església afroamericana que, inevitablement,

posa en valor la idea de la llibertat en aquests moments de reclusió forçada.

El vídeo que resumirà tot aquest treball s’estrenarà al canal de YouTube del Conservatori

(https://www.youtube.com/channel/UCudjKh4QKIofhS8HrTyBZrQ)el proper 16 de maig, coincidint amb el que hauria estat la

setmana de Temps de Flors a Girona.

8/5/2020 INSPAI publica la seva primera guia de digitalització d’arxius fotogràfics | Bonart

1/2

08/05/2020bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda traduccions | subscripcions | publicitat

exposicions | notícies | mercat de l'art | biblioteca | fires | reportatges | entrevistes | concursos | opinió | municipis qui som | agenda de serveis | contactes

7 maig 2020

NOTÍCIES GIRONAINSPAI PUBLICA LA SEVA PRIMERA GUIA DE DIGITALITZACIÓD’ARXIUS FOTOGRÀFICSbonartINSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, ha publicat la seva primera guia de digitalització d’arxiusfotogrà�cs.Es tracta d’una guia adreçada a arxius, museus, centres documentals i equipaments culturals que gestionindocumentació fotogrà�ca on s’hi descriuen tots aquells aspectes relacionats amb les bones pràctiques en els processos dedigitalització de material fotogrà�c. Aquests processos es basen, principalment, en la digitalització amb càmerafotogrà�ca, tot i que també es contemplen aspectes a tenir en compte en cas d’utilitzar escàner. L’objectiu és establir lespautes per assolir uns nivells de qualitat d’imatge que permetin la correcta reproducció dels originals. Incloent, entreaquests, negatius de qualsevol format, en color i en blanc i negre, diapositives, còpies sobre paper o altres suports opacs,autocroms, i qualsevol original fotogrà�c composat per una imatge �xa sobre un suport pla.

Les eines i processos descrits en aquesta guia poden conduir a l’obtenció de reproduccions de preservació tot i que, segonsels materials a digitalitzar, en alguns casos caldrà realitzar anàlisis de qualitat d’imatge en major profunditat, per poderdissenyar processos que garanteixin la condició de “còpies de preservació” mitjançat mesures objectives. La guia potdescarregar-se frorma gratuïta en aquest enllaç.

A la imatge, autoretrat del fotògraf Jordi Soler, del fons Jordi Soler dipositat a l’INSPAI.

Etiquetes: INSPAI

Cercar

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i/o de tercers per: l'anàlisis, contingut personalitzat i/o publicitat. Si continues navegant,considerem que acceptes la utilització. Més informació