LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)

REFORMISME DINÀSTICREFORMISME DINÀSTICFracàs govern generacionista

-1899: nou govern conservador → Francisco Silvela↓- - nous polítics → gral. Polavieja i Manel Duran i Bas

Política reformista

-Projecte de descentralització administrativa- Nova política pressupostària

- ▲ tributs sobre productes 1ª necessitat- nous impostos (ex: Contribució Villaverde) → TANCAMENT DE CAIXES

(set.1899)

-Octubre 1899: govern decideix embargar els morosos- reacció alcalde BCN (Bartomeu Robert):

- NO executa l’embargament- DIMITEIX

-Conseqüències a la reacció del govern: - dimissió Duran i Bas i Polavieja- trencament entre elits econòmiques de CAT i partits dinàstics- consolidació catalanisme (alternativa política)- fi idea regeneracionisme (1any): 1901 retorn al torn dinàstic

Reformes de Maura i Canalejas

-Primavera 1902: Alfons XIII al tro + renovació de polítics- 1903: Partit Conservador: ANTONIO MAURA

Partit Liberal: JOSÉ CANALEJAS

-Nova generació influenciada pel regeneracionisme → més reformes- Problema: por a la democratització real- Solució: segueix torn dinàstic i falsejament electoral

-1904: govern Maura → revolució des de dalt- reformar sistema polític des del govern, impedint que ho faci 1 revolució popular- nova base social: masses neutres

↓objectiu: desbancar vells cacics i impedir protagonisme de les classes populars

-1907: llei electoral → no acaba amb la corrupció- + díficil el frau electoral (art. 29)- es necessitaven molts diners per ser candidat- vot obligatori, sobretot funcionaris. Però vot NO secret!- establir un mecanisme per configurar les meses electorals i les juntes del cens

└ evitar el control dels alcaldes- Tribunal suprem té jurisdicció en el tema de les actes.

-Acords amb Lliga Regionalista- Projecte de reforma de l’administració local (+ autonomia ajuntaments i diputacions)

-Lleis socials:- llei descans dominical. - Instituto Nacional de Previsión → dediciat a assegurances obreres- llei de colonització interior. Objectiu → estímul agricultura- forta defensa ordre públic (Setmana Tràgica, 1909)

└- forta repressió- campanya de protesta: Maura no!- resultat: fora govern Maura

-1910: govern liberal José Canalejas- apropar-se sectors populars amb reformes i limitant poder Església- reforma finançament Església i separació Església - Estat → Santa Seu NO accepta→ Ley del Candado (1910). NO nous ordres religiosos

-Política social:- substitució impost consum per import progressiu sobre les rendes

- queixes classes benestants- reforma llei de lleves (1912)

- servei militar obligatori i suprimeix redempció en diners- lleis per millorar condicions laborals

- normativa treball de la dona- inici negociació Llei de Mancomunitats

- unió de diputacions provincials per gestionar alguns serveis públics

-PROBLEMA: 1912 assassinat de Canalejas → fi reformes↓

- substituït pel comte de Romanones (partit liberal)- advocat terratinent i home de negocis - al poder fins finals 1913

José Canalejas

LES FORCES DE L’OPOSICIÓLES FORCES DE L’OPOSICIÓRepublicanisme i lerrouxisme

Republicanisme: força principal d’oposició+ Catalanistes → minoria parlamentària (princ s. XX)

-Etern problema: Fragmentació republicans- Solució: 1903 Nicolás Salmerón crear Unió Republicana

-BCN: republicanisme d’ALEJANDRO LERROUX- molta influència classes populars- anticatalanista i anticlerical- discurs demagògic suposadament revolucionari (atreure classes populars)* Text p. 218

-Unió Republicana integrada a Solidaritat Catalana└ moviment unitari català, 1906apareix com a resposta dels fets del Cu- cuti contra llei jurisdiccionsNO accepten aqt pacte:

- Vicent Blasco Ibáñez a València- Alejandro Lerroux a BCN → 1908: nou partit Partit Radical

- Setmana Tràgica: pèrdua suport popular- 1910: trasllat a Madrid

Carlisme i tradicionalisme

-1909: mort pretendent Carles (Carles VII)- nou pretendent: Jaume de Borbó- segueixen problemes interns

- I Guerra Mundial: sector germanòfil- 1919: Juan Vázquez de Mella crea Partit Tradicionalista

Bases socials: Navarra, País Basc i Catalunya + grups a Andalusia- 1907: fundació Requetè → organització paramilitar que té el nom dels soldats

navarressos de la 1ª guerra carlina

- Actua a les ciutats: força de xoc contra republicanisme i obrerisme

- 1931: unió carlins + integristes + tradicionalistes = Comunió Tradicionalista

Vázquez de Mella

Forces obreres: socialisme i anarquisme

-1/3 s. XX: ▲ militància socialisme i anarquisme. - defensen: millors condicions de treball- socialisme (1879, Pablo Iglesias). Zona influència: Madrid, Astúries, Euskadi i Andalusia.- anarquistes (Bakunin, 1881). Influència: classe obrera catalana i camp Aragó, València i Andalusia.

PSOE → - ideari revolucionari. Entrar en el sistema parlamentari i no rebutjar aliances amb partits burgesos.- participació eleccions. 1910: Pablo Iglesias diputat (coalició republicanasocialista)

UGT (sindicat socialista, 1888, P. Iglesias)→ ▲ afiliats (fi conflicte internacional, vagues, repressió….)- participar acció política per aconseguir reformes socials i laborals. - defensa participació obrers en organismes estatals

Personatge: Francisco Largo Caballero (secretari gral. 1918)

1917: triomf revolució bolxevic a Rússia.- Influència a ESP → escissió del PSOE i creació del PCE (1921).- poca influència. Zones Biscaia i Astúries. Creixerà amb la guerra civil

SOCIALISTES

ANARCOSINDICALISME

1902: vaga general a BCN. Triomf: reducció jornada laboral i augment salarial1907: creació Solidaritat Obrera

└ - federació d’associacions de treballadors de caire apolític, reivindicatiu i partidari lluita revolucionària- impulsa la creació d’1 nou sindicat: CNT- la federació de BCN òrgan de premsa “Solidaridad Obrera”

Confederació Nacional del Treball- Sindicat revolucionari- 4 principis bàsics:

- independència del proletariat, tant de la burgesia com institucions burgeses (Estat)- apoliticisme moviment obrer (no pertànyer a partits polítics ni participar en eleccions)- necessària unitat sindical dels treballadors- enderrocar el capitalisme expropiant els burgesos

-▲ afiliats després de la I GM- líders: - Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró

-1918: Congrés de Sants → 1ª reunió regular CNT des de 1911. - Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya-Decisions.

- creació sindicats únics indústria (fora antics sindicats d’oficis)- reafirmar apoliticisme- negociació directa entre obrers i patrons, no intervenció polítics o representats de l’Estat. Limiten la defensa de l’acció directa

Salvador Seguí (1886 – 1923. El noi del sucre)- Professió pintor- autodidacte, atret per l’ideari anarquista- impulsa la creació de Solidaritat Obrera (1908)- partidari d’una aliança entre la CNT i la UGT- 1918. congrés de sants: secretari gral CNT

- acorda la creació de sindicats d’indústria o de ram (sindicats únics)∟bo per frenar la violència

-Intercedeix en la vaga de la canadenca (1919). Govern no compleix les promeses. Retorn a la vaga.- 1923: assassinat al carrer de la Cadena, BCN

Àngel Pestaña (1886 – 1937)- Origen humil- dirigent anarcosindicalista- 1918: congrés de Sants. Director Solidaritat Obrera- 1919: detingut per la vaga de la canadenca- viatge a la URSS i entra en contacte amb dirigents russos- enfrontament amb la línia imposada pels comunistes

Joan Peiró (1887-1942)- origen: barri obrer de Sants- anarcosindicalista. Obrer del vidre.- ministre d’Indústria durant la II Rep- afusellat franquistes

CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909)1909)

- Partits dinàstics perden hegemonia electoral. Noves forces en acció, ara catalanisme i republicanisme (t8)

Lliga Regionalista

- Partit hegemònic a CAT (1910-1920)- personatges:

- Enric Prat de la Riba → CAT endins - Francesc Cambó → Madrid

-Ideari (Prat de la Riba): → La Nacionalitat catalana (1906)- dret autonomia política- disposat a intervenir en política ESP per modernitzar i descentralitzar l’Estat

Fusió entre Unió Regionalista i Centre Nacional Català

-Inici complicat:- competència lerrouxisme- discrepàncies ideològiques internes (fusió)- 1901: èxit electoral (4 presi)- 1903 i 1905: fracassos electorals

└ desavinences

-Discrepàncies internes. 2 grups:1. intel·lectuals i professionals + progres

- NO negociar reivindicacions catalanes2. majoria de dirigents

- ACORD

-1904. Tensió- visita rei Alfons XIII- acord partit: boicotejar visita reial- problema: Cambó i cia no fan cas → base programa Lliga: monàrquic i conservador- resultat: escissió d’1 grup (Lluís Domènech i Montaner)

- creació d’1 nou partit: Centre Nacional Republicà

- Òrgan de premsa: La Veu de CAT + setmanari satíric Cu-cut

Atacs als diputats catalanistes al Congrés dels DiputatsRebuig per part dels partits dinàstics, govern central i premsa de Madrid.Fets del Cu-cutNovembre 1905: militars espanyols asssalten i destrossen la redacció del Cu-cut i de La Veu de CatalunyaLlei de jurisdiccionsMilitars poden jutjar tot el que consideren que ataca la unitat de l’Estat espanyol o contra ells mateixos. Es va interpretar com un atac a CAT

Solidaritat Catalana, 1906

- Reacció catalanista contra la llei de jurisdiccions- moviment patriòtic. - unió de diferents forces polítiques catalanes (de carlins a republicans, + federals i la Lliga). NO partits dinàstics NI lerrouxistes (anticatalanista)- 1907: eleccions → programa Tívoli

- dirigent: P dl R → triomf. P de la R presi Diputació BCN- derogació llei jurisdiccions- necessitat òrgans de govern (reivindiacions no precises, problema per ser una coalició de grups molt heterogenis)

-conseq: govern Maura vol pactar└ objectiu: integrar catalans al sistema i dividir-los- fets: projecte adm local

└ desavinences entre Solidaritat Catalana:- Lliga: sí, pas per descentralització- esquerra solidària: NO, poc democràtic

- + desavinences. 1908 projecte ajuntament BCN: canvis escoles municipals- cooficialitat català └ Lliga NO- sistema coeducació- neutralitat religiosa

- + problemes. 1909 Setmana Tràgica:- Lliga bé la repressió- republicans, critíca actuació govern

Resultat: FI solidaritat catalana

Catalanisme esquerres

-1904: escissió dins la Lliga. Nou partit: Centre Nacionalista Republicà (1906)- ideal: nacionalista, democràtic i republicà- afegir republicans federalistes- poca incidència electoral (competència Lerroux)- difusió:

- diari El Poble Català- ateneus- Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (associació política i social, formada per dependents del comerç, 1903)

-1908: crisi Solidaritat Catalana → acostament forces d’esquerra

- 1910: Unió Federal Nacionalista Republicana- bons resultats electorals el 1910- problema: pacte amb Lerroux (Partit Republicà Radical) → Pacte de Sant Gervasi

- fracàs electoral 1914 - 1916: fi UFNR

Setmana Tràgica

-1906, Conferència d’Algeciras- 1912, tractat hispanofrancès

Protectorat francoespanyol al Marroc (zona nord, Rif)

- Interès econòmic: mines, inversions en ferrocarrils- Restaurar prestigi exèrcit- problema: atacs marroquis organitzats en cabiles (grups tribals)

└ derrota Barranco del Lobo (27 juliol1909) └ barricades a BCN

- Decisió govern: més soldats (reservistes)└ mobilització contra la guerra i sistema quintes

↓↓crida a la vaga general (republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes)

-Revolta dura una setmana: - antimilitarista- rebuig hegemonia social i cultural de l’Església → crema 80 edificis religiosos

- Declaració Estat de guerra i militars a reprimir.- Falta de dirigents: acció incontrolada - Forta repres´sió. 216 consells de guerra. 5 penes de mort executades. Francesc Ferrer i Guàrdia (cap de turc. Escola Moderna)

└ onada de protestes. Maura No!

- fi govern conservador. Liberal Canalejas.- Lerroux perd influència classe obrera.- Lliga perd suport

conseqüències

Conferència d’Algeciras (1906)

Acord hispano – francès on es decideix delimitar les zones on cada país exercirà el seu protectorat en el Marroc. - França: protectorat del sud- Espanya: protectorat del nord, zona del Rift → Marroc espanyol- context: primera crisi marroquí entre França i Alemanya (època colonialisme, i afany d’expansionisme del II Reich)

http://www.oh-barcelona.com/es/blog/2009/cultura/historia/semana-tragica-barcelona-2368

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)1925)-1r òrgan administratiu des de 1714- pral concessió d’autogovern fins 1931

Formació

- Procés llarg.- Inici: ajuntaments i dipus amb catalanistes volen regenerar CAT

- millora infraestructures- modernitzar sistema educatiu- foment llengua i cultura catalana

↓1907: creació IEC i Biblio1913: Consell Investigació Pedagògica

Programa dipu BCN (1907)- presi: Prat de la Riba

- objectiu: òrgans de govern propis → mancomunar 4 diputacions- 1911: presenta proposta (Dipu BCN + suport 3 dipus)

└ acceptat govern Canalejas- 1912: projecte de Mancomunitats - Divisió partit liberal

- oposició conservadors- assassinat Canalejas

Procés parat

- 1913: govern conservador Eduardo Dato → decret autoritzant mancomunar-se amb fins administratius

Constitució

- 6 abril 1914- estructura: - presidència (Prat de la Riba

- assemblea∟designa consell permanent (8 membres)

- Funcions delegades de les dipus. No noves competències. Pressupost de les dipus, no nous recursos. Només era un ens administratiu

└ govern podia suspendre-la en qualsevol moment

-presidents:- 1914 -1917: E. Prat de la Riba- 1917 – 1923: Josep Puig i Cadafalch- 1923 – 1925: Alfons Sala

Lliga RegionalistaPartit Liberal

Propi el 1918

Què va fer?

-objectius:1. Desenvolupament econòmic.

- serveis públics i administratius bàsics- millorar xarxa viària i sistema postal i telefònic- pla acció agrària (escoles tècnics agraris + cooperativisme)

2. Projecte cultural i educatiu- foment llengua i cultura catalanes

- biblioteques populars (1918)- escoles experimentals (1918)- estudis normals (1919)- unificació ortogràfica → Pompeu Fabra- divulgació i protecció patrimoni cultural

- impuls renovació pedagògica- mètodes Maria Montessori - Escola Industrial, del Treball i de l’Adm. Local

└ potenciar diversificació professional

LA CRISI DE 1917LA CRISI DE 1917Impacte Gran Guerra

- Estiu 1914: esclat guerra. Govern conservador de Dato → neutral- ▲ exportacions productes industrials i agraris

↓- beneficis per empresaris- ▲ preus interiors. No augment de salaris → malestar social (vagues)

Crisi de 1917

1.Protesta militar

- Massa oficials en relació al nombre de soldats.

- ascensos per mèrits de guerra. Només africanistes.

- inflació → ▼ valor salari

- formació de Juntes de Defensa (oficials de graduació baixa i mitjana)

- augment salarial

- ascensos per antiguitat, NO mèrits de guerra

- juny 1917: manifest contra govern. Vol renovació politica (regeneracionisme)

2. Crisi política-1916: govern liberal Romanones

- acusacions corrupció política → tanca Corts-Abril 1917: govern Dato. Corts segueixen tancades, tot i les demandes dels diputats.

- + censura de premsa-Juliol 1917: Assemblea de Parlamentaris

- iniciativa de la Lliga- exigeix formació govern provisional per convocar Corts i reformar sistema polític i descentralitzar l’Estat

- Convocatòria de reunió. Pocs diputats presents. Prohibida i dissolta per guàrdia civil.- Fracàs de l’assemblea:

- manca de suport de partits monàrquics i de Juntes de Defensa- discrepàncies catalanistes conservadors i grups d’esquerra.- vaga agost 1917: por burgesos a esclat revolucionari

3. Vaga revolucionària

- 1916: moviment vaguístic important- Març 1917: manifest de CNT i UGT pel govern: aturar puja de preus- Agost 1917: vaga general UGT. Caràcter polític:

- fi de la monarquia- formació govern provisional per Corts constituents i pas a sistema republicà.

Incidència desigual. No suport de pagesos. Important a zones industrials-resultat: llei marcial → exèrcit: forta repressió- conseq: vaga fracassa, no suport altres suports. Afeblir govern i oposició obrera.

LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1917-1923)Fi torn pacífic

Solució: govern de concentració└ partits dinàstics + Lliga (→ ajudar a renovar política ESP i autonomia CAT)

- problema: massa diferències entre els partits. No programa de reformes, No contenir inflació, NO restablir ordre social

1918: retorn al torn dinàstic. Problema: no líders, no majories → no estabilitat

- Guerra del Marroc. Desastre Annual ↓

-1921: nou govern de concentració (Gobierno Nacional)└ líders de partits dinàstics + Lliga (Cambó) + Partit Reformista

NO estabilitat política. 10 governs entre 1918 – 1923└ suspensió garanties constitucionals- clausura de Parlament Mesures massa habituals

Campanya per l’autonomia

-1918: Lliga + dirigents Mancomunitat volen defensar autonomia- pressupost propi

-1919: Projecte Estatut de Catalunya- proposta de govern català- parlament per sufragi universal

- Mal rebut a Madrid: govern i rei- Campanya en contra: por trencament ESP

CAT: - tensions socials + decepció reacció Madrid (Cambó)└ ajornament reivindicacions autonòmiques

Catalanisme esquerres

- Claudicació de la Lliga a Madrid- Resposta esquerres: catalanitzar el republicanisme

- esborrar petja Lerroux- apropar-se a l’obrerisme (fora anarcosindicalisme, nova base electoral)

-1917: Partit Republicà Català → Francesc Layret i Lluís Companys- 1922: Acció Catalana → escissió Lliga- 1922: Estat Català → Francesc Macià (independentista)- 1923: Unió Socialista de Catalunya (grup socialista català) → Manel Serra i Rafael Campalans

Conflictivitat social

-Després de 1918: època de conflictes- revolució bolxevic a Rússia-▲atur + ▲ preus = malestar social → vagues i ▲ sindicalisme

- Andalusia → trienni bolxevic (1918 – 1921)- revoltes pageses. Fam de terres- Estat de guerra, organitzacions obreres il·legals + detencions = fi rebel·lió

- Catalunya → conflicte rabassaire

- enfrontament grans propietaris (Institut Agrícola St Isidre)- 1922: Unió de Rabassaires, defensa petita empresa familiar

→ indústria:- 1919: vaga de la Canadenca (mes i mig)

└ fi vaga per acord amb patronal

- Readmissió acomiadats (no)- ▲ salaris- 8 hores

INCOMPLIMENT → VAGA

Lock out: tancament d’empreses, tancament patronalRepressió sindicatsReacció patronal:

- 1909. Setmana Tràgica. Barranco del Lobo.

- IGM: combats aturats

- 1919: retorn a combats (França i Espanya)

- nous líders rifenys: Al Raisuni i Abd el-Krim.

- inici anys 20: victòria rifenys. Zona oriental protectorat (Melilla) i

- 1921: general Silvestre (amic rei): forta repressió rifenys → DESASTRE

- soldats mal preparats i contraris expansió colonial

- 1923: informe Picasso sobre responsabilitats polítiques i rei?

- solució: dictadura militar. 13 setembre 1923: fi torn dinàstic

-1919 – 1923: enfrontaments sindicats – patronal → creació Sindicat Lliure└ treure força anarquistes

- Sindicat Lliure lloga pistolers → assassinar dirigents obrers- Resposta obrers CNT: atemptats (Ex: Los Solidarios)

└ Buenaventura DurrutiJuan García OliverFrancisco Ascaso

Resposta govern: protecció pistolers i repressió sindicalistes → Llei de fugues

- 1916 – 1923: època pistolerisme

Guerra del Marroc

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)- context: crisi política i social

CAUSES

- Inestabilitat i bloqueig del sistema polític parlamentari

- desprestigi de la política pel frau electoral

- por a una revolució social (influències Rússia bolxevic)

- perill trencament → separatistes

Propòsits-Acabar amb el caciquisme i fi de la corrupció política.- Fi indisciplina social.- Fi amenaces unitat nacional.

OBJECTIU REAL: evitar la democràcia ( ≠ govern concentració García Prieto)+ evitar exigència de responsabilitats pel desastre d’Annual.→ ràpid suport militars i rei

Etapes de la dictadura:1.Dictadura militar (1923-1925) → només militars

- Suspensió règim constitucional, dissolució de Corts, fora autoritats civils.

- Prohibits partits polítics i sindicats → catalanisme i obrerisme a la clandestinitat

- Prohibició de la bandera i himne catalans. El català restringit a l’àmbit privat.

- Militarització de l’ordre públic. Forta repressió.

- Estatut municipal i estatut provincial eliminació mecanismes electorals

└ Dissolució ajuntaments → juntes de contribuents + importants (canvi de cacics)

- 1924: Formació de la Unió Patriòtica, partit únic sota la direcció d’1 militar.

- lema: Pàtria, Religió i Monarquia

- objectiu: suport social. Programa ideològic indefinit

- afiliats: catolicisme, funcionaris adm i cacics rurals

- Segueix el model feixista imposat per Mussolini a Itàlia.

- gran èxit → desembarcament d’Alhucemas (1925)

- assumeix Alt Comissionat del Marroc

- derrota rifenys. Fi Abd-el-Krim s’entrega als francesos. 1927: ocupació tot territori

REORGANITZACIÓ DE L’ESTAT

2. Directori civil (1925-1930) → institucionalització del règim

- Civils en els ministeris. J.Calvo Sotelo (Hisenda) i Eduardo Aunós (Treball)- 1927: Assemblea Nacional Consultiva (no sufragi, caràcter corportatiu)

Política econòmica

- Nacionalització de sectors econòmics i intervenció estatal.- Decret protecció indústria nacional. Ajudes a empreses no competència exterior.- concedir monopolis: Telefonica (1924), Campsa (1927)- agricultura: promoció regadiu (→ confederacions hidrogràfiques)

-1929: Exposició Internacional a Barcelona- objectiu: atreure burgesia catalana al règim- immigració- desenvolupament urbanístic BCN

Política social

- Regulació del treball. Fi conflictes laborals → Intervenció estatal

- integració sectors moderats del moviment obrer

- repressió organitzacions + radicals

Organització Corporativa Nacional└ sindicats verticals → agrupen patrons i obrers. Regular conflictes laborals- reglamentar salaris i condicions de treball i mediació- acceptat per UGT (respectat)- CNT i comunistes (perseguits i clandestins)

Qüestió catalana

- abans: respecte per llengua, tradicions i cultura.- principi: burgesos + Lliga donen suport a la dictadura

- ordre social i fi conflictivitat obrera-1923: decret repressió separatisme

- desmantellar institucions catalanes → tancament ateneus, associacions….

- Mancomunitat. Presi: Alfons Sala (anticatalanista). 1925: dissolució- prohibir manifestacions llengua catalana → castellanitzar el país - prohibit la senyera, celebrar 11S i Jocs Florals - censura a la premsa i a publicació de llibres - depuració magisteri i institucions culturals vinculades Mancomunitat (2n objectiu)- Pugna amb Col·legi Advocats i sectors eclesiàstics

- NO castellanització

- Contra FCB. Xiulada himne espanyol. Camp tancat 6 mesos- 1929: enderroc columnes de Puig i Cadafalch

Oposició a la dictadura

-Líders partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes, sectors de l’exèrcit i intel·lectuals.- partits de torn: crítica a la durada del règim

- conspiració militar → sanjuanada, 1926 (Weyler. Descoberts i arrestats)- Contra intel·lectuals → censura i limitació llibertat universitària

- tancament d’universitats- protestes estudiants- creació gran sindicat: Federació Universitària Espanyola (FUE) → republicana

1924: manifest de grup intel·lectuals → crítica repressió llengua i cultures catalanes- repressió (Unamuno desterrat, Blasco Ibáñez exiliat)

-Forta oposició republicanisme i catalanisme.└ Aliança Republicana (diferents faccions i propaganda exterior)

- Distanciament societat catalana (Lliga tbé)- catalanisme esquerra i republicà

- Prats de Molló (nov. 1926) → francesos. Detenció de Macià.

-Forta persecució a la CNT- divisió interna:

- possibilistes - radicals → FAI (1927)

- Canvis PSOE → canvi de postura 1929:- rebuig continuïtat del règim

Caiguda del dictador

- Alfons XIII retira confiança dictador → dimissió 30 gener 1930-successor: general Berenguer (dictablanda) → fracàs

- objectiu: organitzar procés electoral per retorn normalitat constitucional

-Organització oposició → Pacte de Sant Sebastià (agost 1930)- republicans, catalanistes i PSOE- programa per presentar-se a eleccions- comitè revolucionari → govern provisional de la futura REPÚBLICA- compromís: dret autonomia (CAT, Euskadi i Galícia)

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.1. El reformisme dinàstic (1898-1917) i 10.4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-25)

El procés polític

viu

intents de reforma des dels partits dinàstics(“regeneracionisme”)

destaca

conservadors (Maura): “revolució des de dalt” durant el “govern llarg” (1907-9): intent de reforma del sistema:

-Llei de Reforma electoral (no va acabar amb la corrupció)-projecte de reforma de l’administració local (més autonomia

per a Diputacions i Ajuntaments)-millores socials: descans dominical, INP (1908)

-Llei de colonització interior (estímul a l’agricultura)-cau després de la Setmana Tràgica (1909)

liberals (Canalejas): reformisme social més gran i limitació del poder de l’Església:

-reforma finançament església i Llei del “candau” (1910): limitava l’establiment de nous ordes i la seva influència

-substitució de l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes urbanes

-reforma de la Llei de Lleves (1912): servei obligatori per a tothom i supressió redempció en metàl·lic

-millores laborals (treball dona)-projecte de reforma administrativa: Llei de Mancomunitats

(1913) (aproximació al catalanisme)

presència al Marroc a partir de

-acord amb França (1900)-Conf. Algesires (1906): Rif

-Tractat Hispanofrancès (1912)porta

-atacs dels indígenes (B. del Lobo, 1909) i augment de soldats (reservistes)

-protestes, vaga general i Setmana Tràgica (finals de juliol, 199): insurrecció obrera i crema d’edificis religiosos (>80), estat de guerra, repressió posterior (deportacions,

empresonaments, condemnes a mort (5), tancament d’escoles laiques, prohibició d’associacions obreres)

formació Mancomunitat de Catalunya (IV-1914):-institucions: assemblea general (diputats provincials), presidència (Prat, Puig i Cadafalch), consell permanent

(president i vuit consellers)-desenv. econòmic: obres públiques (construcció de

carreteres secundàries i camins veïnals), comunicacions-obra cultural: biblioteques (B. de Catalunya), escoles

d’estiu i Escoles Superiors, unificació ortogràfica

permet

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.2. Les forces d’oposició i 10.3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909)

El procés polític

viu

fracàs de la col·laboració de la burgesia catalana amb els partits dinàstics

porta

impuls al catalanisme polític:

destaca

moviments d’oposició

carlisme:-segueixen les disputes de finals XIX

-Vázquez de Mella abandona i funda el P.

Tradicionalista (1919)

anarcosindicalisme:-vaga per jornada de 9 hores (1902) impulsada per la FTRE, amb desavinences amb la UGT

-creació del moviment unitari Solidaridad Obrera (1908): organitza la vaga de la S. Tràgica, i es transforma en CNT (1910): anarcosindicalista, revolucionari i apolític

-Congrés de Sants (1918): canvi organitzatiu-Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Joan Peiró

tradicionalisme:-mateixes bases socials que carlisme

-fundació Requeté (1907)-unificació carlins, integristes i tradicionalistes:

Comunió Tradicionalista (1931)

republicanisme:-molt fragmentat fins a la creació d’Unió

Republicana (1903, Salmerón)-rebuig a la integració a Solidaritat Catalana:

fundació P. Radical (1908, Lerroux)

partit i sindical socialistes:-PSOE: augment d’afiliats durant el període, participació electoral (Pablo Iglesias, 1910)-UGT: gran creixement (Largo Caballero)

-escissió i fundació PCE (1921)

-sorgiment Lliga Regionalista (1901) i consolidació com a partit hegemònic

-discrepàncies ideológiques (radicals i possibilistes) i escissió (1904)

-Prat de la Riba (La nacionalitat catalana, 1906) i F. Cambó

-formació de Solidaritat Catalana (1906), després de la Llei de jurisdiccions (1906) i

l’incident del Cu-Cut! (1905), i victòria electoral de 1907 (41 diputats de 44)

-problemes posteriors per discrepàncies entre partits i desfeta (1909): Llei d’admin. local (Maura), projecte educatiu de l’Ajunt.

Barna, Setmana Tràgica

-Centre Nacionalista Republicà (1906, Domènech i Montaner): escindits de Lliga; fundació d’ateneus i diari (El Poble Català)

-Unió Federal Nacionalista Republicana (1910): aliança amb P. Radical, desfeta

electoral i desaparició (1916)

a través de

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.5. La crisi del 1917

L’any 1917

conflueixen

crisi obrera

motivada

descens del nivell de vida: els salaris pugen menys que els preus i aquests s’encareixen perquè les exportacions són

una gran oportunitat de beneficis

manifestada

-onada de vagues (1916-7)-vaga general (VIII-1917) contra la pujada

de preus que adquireix caràcter polític-desacords sindicals i repressió militar (llei

marcial: va afeblir el règim i radicalitzar l’oposició obrera)

crisi militar

a causa de

divisió entre oficials africanistes i peninsulars (aquests es

queixen del sistema d’ascensos i els salaris)

formació juntes de defensa (que s’estenen arreu) i manifest (VI-1917: crida a la renovació

política

crisi política

-lluites de lideratge a l’interior dels partits dinàstics

-intromissions del rei-impossibilitat de la Lliga

d’imposar la seva presència als governs nacionals

-suspensió de les Corts (Romanones, 1916, davant les

acusacions de corrupció)-Dato al govern (IV-1917): es

nega a reobrir la cambra i declara l’Estat d’excepció

-assemblea de parlamentaris catalans (5-VII-1917): govern provisional i convocatòria de Corts constituents per elaborar una nova

constitució per reformar el sistema-convocatòria gral (19-VII): dissolució policial i

separació de la Lliga per por a les mobilitzacions obrers

manifestada

degut porta

a causa de

acaben

cada una pel seu costat:-Llei de bases (1918): accepta les reivindicacions sobre els ascensos

-participació de la Lliga al govern (por a crisi social i a notícies de Rússia)-els obrers no aconsegueixen cap benefici i radicalitzen les postures

10. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

10.6. La descomposició del sistema (1918-1923)

Els darrers anys de la Restauració

segueix

crisi política

- fracàs govern de concentració (1917) amb Lliga

- torn dinàstic altre cop: deu governs en cinc anys (1918-23) i

incapacitat de fer reformes

crisi social

-trienni bolxevic (1918-21): revoltes camperoles (crema de collites, ocupació de teres i repartiment de

propietats) iniciades a Andalusia i esteses per Extremadura i La Manxa

-rabassaires [Primer Congrés de la Unió de R. (1923)] enfrontats a l’Institut Agrícola Català de S. Isidre,

recolzat per la Lliga

-violència com a substitut de l’acció sindical-pistolerisme com a amo dels carrers (>800 atemptats

en 5 anys: Dato [1921], Seguí [1923], Layret [1920])-confluència entre empresaris, policies, militars i

polítics per desmantellar el sindicalisme-la patronal aprofita la situació per reduir el nombre

d’obrers (i així fer front a la davallada de la producció posterior a la guerra mundial)

-vaga de La Canadenca (1919), reeixida-nova vaga per l’incompliment de l’alliberament de

presos: locaut i repressió sindical-radicalització de les postures:

=atemptats anarquistes (Los Solidarios: Durruti, García Oliver, Ascaso)

=sindicats lliures i pistolers a sou patronals=estat d’excepció i Llei de fugues (Mtnez Anido)

es reprèn

la política d’expansió militar al Marroc (1919)

s’enfronta

moviment revolucionari d’Abd el-Krim

provoca

desastre d’Annual (1921, deu mil morts)

degut

mala organització de l’operació (Expediente Picasso)

donatmanifestada

resulta

actuació catalanisme-campanya per l’autonomia

(1918) i projecte estatut (mal rebut pel govern, 1919)

-P. Rep. Català (Layret, 1917)-Acció Catalana (1922, fundat per

escindits Lliga)-Estat Català (Macià, 1922)

-USC (Serra i Moret, Campalans, 1923)