Miriam SierraAlicia RedondoAlba OrtegaMaría VillanuevaÀlex Mollà

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ: EL

REGNAT D’ALFONS XIII

Índex• Els intents de regeneració interna del sistema (1902-1914)

-Fracàs del regeneracionisme i revisionisme polític

-El problema de Marroc

-La Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

-L ´oposició política al règim

• La fallida del sistema polític (1914-1923)

-Espanya front la primera guerra mundial

-Crisi general de 1917

-Els governs de concentració i la incapacitat de renovació interna

-L’agitació socials i els efectes de la Revolució russa

-Fracàs militar a Marroc: desastre d´Annual (1921)

Els intents de regeneració interna del

sistema (1902-1914)

FRACÀS DEL REGENERACIONISME I REVISIONISME POLÍTIC

Alfons XIII

Va unir en la seua persona

Velles concepcions decimonòniques

Esperit europeista i modernitzador

No estava disposat renunciar a la seua

sobirania

Defecte polític resideix en el seu esperit castrense

s’inclinava per a afavorir l’Exèrcit

Constitució de 1876Constitució de

1876

SEGLE XX es va iniciar amb

els intents de reforma del sistema polític de

la Restauració

ETAPA DEL REVISIONISME

POLÍTIC

Partit conservador

Partit liberal

Maura

Canalejas

GOVERNS CONSERVAD

ORS

Primers intents de reforma

Intenció

Fer la “revolució des de dalt”

Els intents de “revolució des de dalt”

Institut Nacional de

Previsió

Institut Nacional de

Previsió

1908Objectiu prioritari

resoldre la situació dels treballadors

Els intents de “revolució des de dalt”

Mesures que il·lustren

l’esperit i la realitat

de la revolucióLegislació laboral

Llei de Reforma Electoral (1907)

Abolir el frau i garantir

eleccions leals

1910 LIBERALS Canalejas

Lleis de contingut

social

Els intents de “revolució des de dalt”

Es varen promulgar

Revolució conservadora

Revolució liberal

Maura

Mesura il·lustrativ

a

Llei de Reforma Electoral (1907)

Canalejas

Llei de Reclutament (1912)

-Servei militar obligatori

-Pràctica classista de

la sustitució

la redempció

La crisi del bipartidisme i del torn de poder

Clau de l’èxit del sistema polític de la Restauració

Estabilitat política

sustentada per dos pilars

La seua alternància pacífica al Govern

L’existència de dos partits principals

Començaven a trontollar

Els nous lídersNo tenien la talla

política ni la capacitat de mantindre unides

les faccions i personalitats

Com Cánovas (1897)

Sagasta (1903)

LIBERALS Lluites internas per la direcció

La crisi del bipartidisme i del torn de poder

La crisi interna delsdos partits dinàstics

Gran protagonisme per part del

monarca

Imposibilitat de

mantindre-la amb el Partit

Liberal

Enfrontaments reals

entre ambdós

Pràctica del torn

QÜESTIÓ DE MARROC

OBJECTIU COLONIAL MARRÓC

(1904)

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE ALGECIRAS (1906)

ESPANYA VA

OBTINDRE PART DEL NORT DE ÀFRICA

• OCUPACIÓ MILITAR

• CONSERVADORS-MAURA

Recuperar prestigi nacional

No deixar a Francia com a única potencia

Equilibri estratègic en el estret de Gibraltar

Garantitzar el ordre en la regió del Rif

SEMANA TRÀGICA EN BARCELONA (1909)

DESCONTENT POPULAR = CLASSE BAIXA

RECLUTAMENTS FORÇOSSOS DE TROPA PER A LA GUERRA:

ANTIMILITARISME POPULAR:

Moviment de injusticia que sofrien la classe baixa quan se’ls emportaven ala guerra.

31 de Juliol hi va haver- hi una dura repressió

FERRER Y GUARDIA

• 1910 es va fundar: CONFERENCIACIÓ NACIONAL DEL TREBALL (CNT)

OPOSICIÓ POLÍTICA AL RÈGIM

REPUBLICANS

Principal força d’oposició al règim

Recolçament de la burgesia fins als treballadors

Defenien: el progrés, la justicia social, el desenvolupament de la ciència

Des de el segle anterior

PARTIT RADICAL

PARTIT REFORMISTA

• PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL (PSOE): PABLO IGLESIAS

ELS NACIONALISTES

(1901): Lliga Regionalista de idees conservadores

(1906): Fundació Solidaritat Catalana

ESQUERRA CATALANA:

1922: Creació d’un Estat Català (FRANCESC MACIÀ)

Nacionalime radical no conservador

NACIONALISME VASC:

PARTIDO NACIONALISTA VASCO (PNV)(Escaso arraigo social)

NACIONALISME GALLEGO:

1919: PARTIDO NACIONALISTA GALLEGO

La fallida del sistema polític (1914-1923)

Espanya davant la primera guerra mundial

Neutralitat

Divisió de opinions

públiques

Aliadòfils

Germanòfils

L'esquerra La dreta

Ideal democràtic

Valors d'ordre i d'autoritat

Representaven

L'eufòria econòmica i les seues conseqüències

Creixement espectacular de la demanda exterior

Proses inflacionista

Beneficis empresarials

Empobriment

No afectaren als salaris

Disminució de la qualitat de vida

Crisis del 1917Diverses manifestacions per motius diferents

Rebel·lió de les Juntes Militars de Defensa

Motiu de

creació

Pèrdua de poder adquisitiu

Favoritisme del Ministeri de guerraEl conflicte s'estén per tot el país

Abril 1917Dimiteix el president del govern

Maig 1917Principals líders del moviment són arrestats

1 de JunyInici de la rebel·lió militar i presentació del Manifest de juntes

L' assemblea de ParlamentarisIncapacitat de renovació del govern

Augment de la oposició política

Proposta de convocatòria de corts

Acabar amb els sistema polític vell i la seua excessiva influència

Definir nova organització del estat

Segona convocatòria ( Assemblea de Parlamentaris )

Negativa de les Juntes Militars de Defensa

Divergències i desconfiances entre els assembleistes

La participació dels catalanistes

Moviment desarticulat per 3 motius

CRISI GENERAL

1917ESCLAT DE LA VAGA GENERAL

convocada per

Unió General de Treballadors

Confederació Nacional del Treballador

UGTCNT

Partit Socialista Obrer EspanyolPSO

E

Reacció del govern

2. Comité de vaga : consell de guerra

1. Tropes al carrer

Conseqüència

1. Dissuació de nous intents revolucionaris

13 agost de 1917

ELS GOVERNS DE CONCENTRACIÓ I LA INCAPACITAT DE RENOVACIÓ INTERNA

ALFONS XII

Impulsa el vell sistema polític

Finals 1917

GOVERNS DE CONCENTRAC

IÓ

President P. Liberal

President P. Conservador

GOVERN QUE ES SUCCEïX

Decadència del sistema polític

- Divisió dels partits

- Incapacitat de renovació del sistema

- Actitud del rei front a l´apertura democràtica

L´AGITACIÓ SOCIAL I ELS EFECTES DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

I GUERRA MUNDIAL . Acord entre patrons i obrers

( mantindre la producció )

El govern adopta mesures socials

( jornades de 8 hores ) . Misèria dels jornalers

. Encariment de la vida

. Influènica R. russa

Vagues , invasió i repartició de camps ,

toma de ajuntaments…

POSTGUERRA

Crisi econòmica

Enfrontament amb patrons

Influència del triomf de la revolució bolxevic a

Rússia

Trienni bolxevic a Andalusia (1918-1920)

Finalitza com a conseqüència de l´estat

de guerra i repressió

1920

La violència creixent a Catalunya

Anarcosindicalista(majoritària)

Sindicalista

ViolentaPartidaria de l’acció directa

ModeradaPràgmatica

Onada de vagues i

atemptats

Creixement de CNT

Dos corrents importants

Situació

Mesures:

Lock-out “Terrorisme blanc”

Tancament temporal de una empresa

Contracte de bandes armades

Vagues obreres

Acció directa o “terrorisme roig”

Internacional Comunista i divisió socialista

Creat per un grup de Joventuts Socialistes

Triomf de la

Revolució Russa

Ruptura ideològic

a del movimen

t obrer

Sorgeix Partit

Comunista

d’Espanya191

7

1920

Condicions:

1. Rebuig al socialisme reformista i parlamentarisme

2. Organització del partit3. Subordinació front als interesos russos

Per a agrupar totes les organitzacions obreres excepte CNT i PSOE

Fundació de la

Tercera Internacio

nal

1919

Desastre d’Annual (1921)

• Marroc             protectorat d’Espanya i França

• La part espanyola dividida en comandàncies

-Reduïda-Zona muntanyosa-Vies de comunicació inaccesibles-Escassa riquesa econòmica-Població fragmentada

1912

Causes del fracàs militar

La campanya

de Fernández Silvestre

La ruptura de l’exèrcit

Les fases d’actuació-paral·litzaci

ó

El poc interès sobre el territori

Les diferències entre els

protectorats

• Conseqüències

.

. Precipitació de la caiguda del govern

. Responsabilització del rei

. Colp de Primo de Rivera imposant una dictadura

La primera etapa del regnat d’Alfons XIII va estar marcada per l’esperit regeneracionista i de canvi que s’havia estès després de la crisi del 1898. La nova actuació seguida des de el poder es va denominar revisionisme , ja que es pretenia revisar el sistema.

Els primers intents de reforma foren impulsats pels Governs conservadors, tanmateix al 1910, com a conseqüència de la incompetència d’aquests ,els va tocar el torn als liberals, però dos anys després va arribar el fi de l’etapa de reformes per l’assassinat de Canalejas. En aquest mateix any va començar l’enfrontament real entre els dos partits doncs no eren capaços de mantenir la pràctica de torn.  

Durant el govern del partit conservador Espanya va participar en el repartiment d´ Àfrica ja que contemplava el Marroc com un objectiu colonial fet que va desencadenar un descontent popular que desembocaria en la setmana tràgica de Barcelona al 1909.

Per altra banda sorgiren altres contrarietats com l´oposició política al règim per part dels republicans que fundaren el Partit Radical i Partit Reformista i en els nacionalistes de Catalunya, Galicia i País Basc.

Conclusions

La segona etapa del regnat d´Alfons XII (1914-1923) va estar marcada per la influència de la primera guerra mundial que provocà la divisió de l´opinió pública espanyola en aliadòfils i germanòfils ; posteriorment s´iniciaria un període de creixement econòmic espectacular fins la crisi de l’any 1917 .Durant aquest període es produeix la dimissió del president del govern així com una rebel·lió militar. Es va convocar una assemblea parlamentaria per part de l´oposició política ja que el govern era incapaç de renovar-se, però aquest moviment fou desarticulat. La població descontenta amb la incapacitat de renovació interna del govern i amb el deteriorament del nivell de vida de la classe treballadora va organitzar una vaga general a l´agost de 1917.Els treballadors afiliats als sindicats estaven enfrontats als patrons , tanmateix el triomf i la influència de la revolució bolxevic russa donà pas a l´aparició de millores socials (jornada de huit hores) i a l´aparició de una fase revolucionària a Andalusia coneguda com trienni bolxevic (1918-1920). Mentres tant a Catalunya es va produir un enfrontament entre els anarcosindicalistes i els sindicalistes front a les patronals i autoritats civils fomentant l´aparició d´un clima de violència als carrers. Posteriorment al 1920 sorgí el Partit Comunista d´ Espanya (PCE) el qual es va separar del PSOE qui juntament amb la CNT havia decidit no adherir-se a la Tercera Internacional Comunista de Moscou. Per últim , al 1921 es va produir el Desastre d´Annual ,fracàs militar al Marroc front al dirigent Abdel-Krim que precipità la caiguda del govern , així com el colp d´Estat de Primo de Rivera al 1923.