la restauració
TRANSCRIPT
2n de Batxillerat
Curs 2011-2012
Professor: Rafa Nevado
La Restauració Borbònica
(1874-1898)
La restauració (1874-1898)
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA
Etapa de la Restauració Borbònica
Cronologia i etapes
1875 1898
1885 Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina
Sistema polític de Cánovas del Castillo
Alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)
Guerra i independència de Cuba (1895-1898)
És una època dominada pel
Es basava en una
I en el domini dels oligarques i cacics
El sistema entra en crisi a causa
1.- El Sistema polític de la Restauració
1.1.- La Restauració Borbònica
Neix el desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos
A Sagunt Alfons XII rei d’Espanya
amb
proclama
El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo
Cap del Partit Alfonsí
“Manifest de Sandhurst”
Monarquia constitucional
Ordre, propietat i monarquia
Escriu en nom del rei
On es proposava representa
1.2.- Les bases del sistema Model britànic (parlamentari)
Pacificació militar 1876. Final de la tercera guerra carlina
1878. Final guerra cubana. Pau de Zanjón.
Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.
Partit conservador (Cánovas)
Partit liberal (Sagasta)
Constitució de 1876 Flexible, ambígua
Monarquia constitucional
Sobirania compartida
Corts
Rei (corona)
Inviolable, poder executiu anomena i destitueix govern Iniciativa de les lleis, dret de vet
bicamerals Senat (vitalici i elitista) Congrés (Sufragi segons el govern) Drets individuals i llibertats
Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament. Tolerància religiosa
Primer serà necessari una
1.3.- Sistema del torn i frau electoral La realitat política del sistema canovista
Torn pacífic Alternància dels dos partits dinàstics en el poder per iniciativa de la Corona
Frau electoral Garantia de control de les eleccions
Mecanisme electoral
El Rei Nou govern Ministeri de Governació
Encasellat (llistes de diputats) Governadors civils
Cacics
Control del vot
Compra de vots Coacció Falsejament del sufragi
Consolidava el poder i control
de la Oligarquia (Classes dominants)
nomena
prepara
nomena
Fan arribar les directrius del govern
S’encarreguen del
amb
2.- L’evolució política de la Restauració
2.1.- El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)
1875 - 1881
Partit Conservador
1881 - 1883
Partit liberal
1883 - 1885
Partit Conservador
Es divideix en períodes
Partit Conservador Pacificació i Constitució de 1876
Mesures restrictives Llibertat de càtedra Llibertat d’expressió (censura)
Dret de vot (censatari)
Nul·la sensibilitat social
Repressió de l’oposició no monàrquica
Partit Liberal
Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883)
aconsegueix aplica
Destaca per
contra
Dret d’associació i de reunió decreta
Preocupació social pels obrers inicia
2.2.- La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)
Conservar el sistema Consisteix en el compromís de conservadors i liberals
Amb la mort d’Alfons XII es fa el
Liberalització econòmica
Reformisme social Llei d’associacions (1887) Abolició esclavitud Sufragi Universal masculí (1890)
El partit liberal s’oposa a
Autonomisme cubà Regionalisme
El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890
Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890
Destaca la política conservadora Política proteccionista Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme
aconsegueix
busca
Però
La regència tindrà dues parts
Pacte d’ El Pardo
3.- L’oposició política
El carlisme
El republicanisme
El nacionalisme
Els integristes de Nocedal
Tradicionalistes (Vázquez de Mella)
Partit Carlí A partir de 1890
Dues tendències
Federalistes (Pi i Margall)
Unionistes (Nicolás Salmerón - Partit Centralista, 1891)
Radicals (Ruiz Zorrilla - Partit Republicà Progressista)
Possibilistes (Emilio Castelar)
1893 Unió Republicana (Federalistes i unionistes)
tendències
En aquesta època es passa del regionalisme al nacionalisme
Defensa del particularisme lingüístic, cultural, institucional i històric enfront de les tendències uniformadores i centralistes de l’Estat liberal
Moviment obrer Anarquisme (sindicats i acció individual)
Socialisme (PSOE, 1879, Pablo Iglesias)
El nacionalisme
Catalanisme Renaixença (renaixement cultural)
Consciència nacional (sentiment nacionalista)
recuperació S’inicia amb
Catalanisme polític Federalisme republicà (Valentí Almirall)
Conservadorisme tradicionalista i catòlic orígens
La pèrdua de Cuba i els seus mercats (1898)
1901 Lliga Regionalista de Catalunya
converteix
amb la
La burgesia catalana era poc catalanista fins el 1898
al
però
però
Catalanisme conservador i reformista La burgesia
Nacionalisme basc
A) a l’any 1876 es perden els furs (3ª guerra carlina)
B) Industrialització Transformacions socioeconòmiques i culturals
Immigració i castellanització
Alta burgesia vinculada al poder
Conscienciació del basquisme
Llengua, cultura, tradicions, furs, catolicisme i un ruralisme enfront societat industrial castellanitzada
Sabino Arana Primer programa polític nacionalista
Raça, llengua, ultracatolicisme i tradicions
Sobirania basca - Nació basca
destaca
es basa en
crea
Afirmació de
proclama
provoquen
provoca
Consideracions prèvies
Nacionalisme gallec
Retard socioeconòmic Minoria intel·lectual
El Rexurdimento Resposta a l’endarreriment
Rosalia de Castro i Manuel Murguía Liberalisme progressista
Alfredo Brañas Corrent conservador
Fa que
crea
com
destaquen
Economia i societat durant la Restauració (1875-1898)
Demografia
Lent creixement
Molt moviment migratori
Mortalitat alta 30%0
Comença a baixar a partir de 1885
Guerres cubana i carlina Epidèmies (còlera,1885) Crisis de subsistència (Andalusia)
Èxode rural
Emigració a la perifèria i a Amèrica
Economia
Període de creixement
Expansió del ferrocarril Innovació agrícola (vinya, fins a la fil·loxera)
destaca Expansió siderometal·lúrgica al País Basc
A Catalunya el sector tèxtil amb l’augment de colònies Industrials (amb necessitat de polítiques proteccionistes
L'anarquisme durant la Restauració “L'anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que a poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta.”
Termes, J.., “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979
4.- La crisi de 1898 Guerres colonials (Cuba i Filipines) Provocada per
Frustració nacional i crisi del sistema
provoquen
Guerra d’independència de Cuba
1ª guerra: 1868 - 1878 “Guerra llarga”
José Martí
Moviment antiesclavista, liberal progressista
Pau de Zanjón Promeses d’autonomia i amnistia
Dirigida per
representava
Espanya els derrota amb Martínez Campos
suposava
Política colonial espanyola i expansionisme dels EE.UU. Conflicte on xoca
2ª guerra: “Guerra chica” 1895 - 1898 José Martí Guerrilles
Intents de pacificació negociada (Martínez Campos)
Repressió brutal (Valeriano Weyler)
Assassinat de Cánovas, 1897
Guerra d’independència de Cuba
El govern espanyol hi actuava amb molta repressió
Moviment independentista José Rizal (Lliga Filipina) Societat secreta (Katipunan)
Intervenció dels EE.UU. Política expansionista
Voladura del creuer “Maine”
Campanya patriòtica bèl·lica
dirigida amb
A les Filipines
Al mateix temps
Guerra Desastres navals
Cavite (Filipines)
Santiago de Cuba
Espanya intenta
A causa de provoca
Derrota espanyola Tractat de París Puerto Rico i Filipines a EE.UU Cuba independent (control EE.UU)
Domini de les òrdres religioses Cal tenir en compte
Neix un
Conseqüències de la pèrdua de Cuba
Pèrdues humanes
Crisi econòmica (pujada de preus)
Inici de la desintegració del sistema de la Restauració
Crisi cultural
“Generació del 98”
Consciència crítica (intel·lectual)
Regeneració del país
Són causa de
Busca la
Frustració nacional Resultat d’una
Es converteix en sorgeix Pesimisme
Crítica (Unamuno, Pio Baroja...)
Joaquín Costa Representat per
Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España. Arranca éste de una legislación secular, confirmada por todos los precedentes históricos (...)
Huérfana la Nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades, natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional (...}.
En el entretanto, no sólo está hoy por tierra todo lo que en 1868 existía, sino cuanto se ha pretendido desde entonces crear. Si de hecho se halla abolida la Constitución de 1845, hállase también de hecho abolida la que en 1869 se formó sobre la base inexistente ya de la Monarquía. (…)
Afortunadamente la Monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con los votos y la convivencia de la Nación.
No hay que esperar que decida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los negocios arduos los Príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la Monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo (…) cuando los españoles están ya habituados a los procedimientos parla mentarios (…)
Sea la que quiera mi propia suerte ni dejaré de ser buen español, ni, como todos mis antepasados, buen católico, ni, como hombre del siglo, verdaderamente liberal.
Manifest de Sandhurst.
MANIFEST DE SANDHURST
CATALANISME
CULTURAL
LA RENAIXENÇA
Defensa de la llengua
Publicacions de llibres i premsa
Corals i Jocs Florals
FORALISME
CARLISME
REGIONALISME
BURGÈS
Proteccionisme Balmes Duran i Bas Illag i Vidal
FEDERALISME
REPUBLICÀ
Pacte de Tortosa
TORRES I BAGES
MAÑÈ I FLAQUER
Bases per a la Constitució federal
ALMIRALL
Memorial de Greuges
Centre Català (1882)
Lliga de Catalunya
UNIÓ CATALANISTA (1891)
LLIGA REGIONALISTA (1901)
Les Bases de Manresa
ELEMENTS QUE CONFIGUREN EL CATALANISME DEL SEGLE XIX
La Història Recuperació de la pròpia història o de molts episodis desconeguts. Víctor Balaguer (1824-1901) escriu Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón (1850-1863).
L’economia Transformacions agrícoles al camp català: agricultura comercialitzada. Mecanització de la indústria tèxtil cotonera. Important procés d’urbanització i modernització. Josep Xifré (1777-1856). comerciant, industrial i financer, és un deIs representants de la burgesia que impulsa la industrialització.
La Política Reivindicació política de la personalitat catalana per part de tota els moviments polítics, ja siguin conservadors o progressistes. Valentí Almirall (1841-1904) funda el «Centre Català (1882). que promou actuacions a favor de la protecció de la indústria i en defensa de la identitat catalana davant Madrid. És l’inici del catalanisme.
LA RENAIXENÇA Procés de redreçament de la personalitat catalana al llarg del s. XIX desvetllament de la consciència nacional, recerca de la pròpia identitat col·lectiva, defensa del dret català, interès per la llengua. la història, la música i el folklore com a elements vius i símbols de la realitat nacional.
La Llengua Recuperació de la llengua catalana com a llengua de prestigi cultural i científic. Orfeons i corals contribueixen a difondre-la. Pompeu Fabra (1868-1948) estableix, a principis del segle XX la normativa de la llengua catalana que encara es vigent avui.
L’Art La Renaixença artístico-cultural es produeix a tot Europa i, a Catalunya, un dels estils que sobresurt més és el Modernisme, el principal arquitecte del qual és Antoni Gaudí (1852-1926).
La Literatura La Renaixença literària comença amb la composició poètica La pàtrla (1833), de Bonaventura Carles Aribau (1798-1862). L’any 1859 es reinstaura la festa medieval deIs Jocs Florals per enaltir la llengua catalana i la poesia. Més tard apareixen autors literaris que esdevenen molt populars, com el poeta Jacint Verdaguer (1845-1902). el novel·lista Narcís Oller (1846-1930) o l’escriptor de teatre Àngel Guimerà (1845-1924).
Les Associacions Creació d’ateneus, orfeons -com l’Orfeó Català (1891)-, entitats excursionistes -com el Centre Excursionista de Catalunya (1890)- i esportives -com el FC Barcelona (1899)- que ajuden a vertebrar la societat catalana. Anselm Clavé (1824-1874) organitza uns Cors per fomentar la cultura entre els obrers.
La consciència nacional moderna
