Karpe

d’I.E.S 1

LA REVISTA DE L’I.E.S. FRANCESC BADIA FOIOS / ALBALAT / ALBUIXECH

COMENCEM

CARPE

D’I.E.S.

1

1SUMARI / EDITORIAL

HO TROBARÀS A •PÀGINA 1.....................................SUMARI/EDITORIAL•PÀGINA 2...............................NAIX LA NOVA REVISTA•PÀGINA 3 i 4......................................EL REPORTATGE•PÀGINA 5................................................SABIES QUE...•PÀGINA 6.......................................CULTURA URBANA •PÀGINA 8........................................................L’ANÀLISI•PÀGINA 9 i1...........................LA PÀGINA CIUTADANA•PÀGINA 11........................................TU TENS DRET A..•PÀGINA12.............................................LLETRAFERITS•PÀGINA 13 i 14....................L’HOMENATGE LITERARI•PÀGINA 15..............................................CONNECT@TS•PÀGINA 16.........................................................HUMOR•PÀGINA17 i 18....................................AL TEU POBLE..•PÀGINA 19.................................................INTEGRATS•PÀGINA 20....................................ELFULL DE L’AMPA•PÀGINA 21...................GASTRONOMIA LINGÜÍSTICA•PÀGINA 22..................................L’ALUMNAT LITERAT

EDITORIALCARPE QUÈ?

Posar-li nom a una revista sempre és complicat.Volíem un nom original i aquest ho és, per això estem en l’obligació d’explicar-lo.Provinent del llatí "Aprofita el dia", és un tòpic molt usual en la literatura renaxen-

tista posterior al del segle XV.Va ser el poeta llatí Horaci qui va expressar per primera vegada aquesta expressió al'Oda 1,11: Carpe diem quam minimum credula postero ("Aprofita el dia, no confies

a demà"), és un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a nodeixar passar el temps que se'ns ha brindat; o bé, per gaudir dels plaers de la vida

deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Barroc iel Romanticisme.

Així mateix es pot traduir com "Aprofita el moment", "Viu el moment", és a dir,"Aprofita l'oportunitat i no esperes a demà, perquè pot passar que demà l'oportuni-

tat ja no existisca". Hem comprovat que és molt utilitzat,ara mateix, per a batejargrups de música, restaurants, anuncis publicitaris on apareix...

Aprofitem, per tant el dia i l’I.E.S.( tot jugant amb el sentit del doblet DIEM /D’I.E.S.)

Aquest és el nostre desig.

El coordinador de la revista ( Rafael Julià ) i el vicedirector (Enric Senabre ), en nom del’equip directiu, donen les gràcies a tots i totes els que han col·laborat en aquesta revista

( especialment a César Martínez i els seus alumnes ).

CARPE

D’I.E.S.

1

2NAIX LA NOVA REVISTA

LA QÜESTIÓ ÉS COMENÇAR...

Amb la renovació de l’equip di-rectiu s’inicià la possibilitat deposar en marxa un nou mitjà decomunicació a l’institut. Aquestanova eina prengué,a poc a poc,forma de fulls digitals que, ara,s’han vist convertits en fulls depaper. El procés inicial ha estatllarg però pensem que, una ve-gada tot estiga una miquetacontrolat, prendrà cada vegadamés força i resultarà allò que vo-líem en un principi. El nomtambé ha estat un dels elementsclau. Preteníem una expressióràpida, curta, sonora, identifica-tiva i creiem que, amb el nomque hem trobat, satifem algunesd’aquestes idees.Com que no hem fet res mésque començar, és moment deveure’n els resultats i d’acceptarels suggeriments i crítiques i,així, poder fer aquest projectemés important per a l’institut.Oberts estem a tot tipus d’inicia-tives, idees, informacions delsnostres pobles i reivindicacionsrelacionades o no amb el mónescolar. Com a la vida exterior.

CARPE

D’I.E.S.

1

3EL REPORTATGE

Aquest any 2008 se celebra el vuit-centsaniversari del naixement del rei Jaume I. Toti que la majoria considerem que coneixemsobradament l’obra i la vida d’aquest rei,elevat a la categoria de mite, no vindria malrememorar-la i així comprovar que va tenirun govern difícil i contradictori, sobre el qualencara hui en dia els historiadors polemit-zen.Jaume I va nàixer a Montpeller el 2 de fe-brer de 1208. Als tres anys son pare, el reiPere el Catòlic, el va lliurar com a penyoraal seu enemic, Simó de Monfort, amb quihavia pactat casar-lo amb la seua filla Amí-cia de Monfort, i així signar la pau. Tanma-teix, Pere es va acabar enfrontant ambSimó i Jaume va esdevenir captiu de quihauria de ser futur sogre. En aquest enfron-tament Pere el Catòlic moriria a la batallade Muret. Aleshores Jaume tenia cinc anysi acabava de perdre sa mare a Roma, Mariade Montpeller, on havia aconseguit delPapa la no concessió del divorci sol•licitatpel seu marit, el rei Pere.Orfe, per tant, als sis anys, el Papat va or-denar el seu alliberament i passà a ser pro-tegit i criat per l’orde del Temple al castellde Montsó. Els templers eren homes d’ar-mes i de diners. Per fer-nos una idea, enaquell moment eren els més rics del conti-nent i els primers banquers. A les corts celebrades el 1214, les primeresdel seu regnat, va ser reconegut rei per ne-cessitat política ja que als seus regnes elpoder dels nobles i els enfrontaments entreells feien perillar la unitat del territori. Alsnou anys, en unes altres corts, els repre-sentants dels seus regnes li juraren fidelitat,però durant els següents vuit anys que go-vernà no va ser més que un titella en mansdels seus barons, de tal forma que per par-ticipar en les seues rivalitats només vaaconseguir situacions de perill i menyspreu,fins al punt de ser abandonat per aquellsque li havien demanat ajuda. El jove rei d’a-questes experiències i d’unes altres que en-cara li succeirien, aniria prenentconsciència de com actuaven els nobles,una classe feudal amb la qual s’enfrontarài transigirà en reiterades ocasions, ja quenecessitava la seua col•laboració en lesnombroses empreses que escometé.En 1220, amb pràcticament dotze anys,hagué de fer front a la primera revolta nobi-liària, que acabà amb el perdó dels noblesrebels. En 1221, als tretze anys, es vacasar amb Elionor de Castella, sis anysmajor que ell i va ser investit cavaller. Al’any va poder consumar el matrimoni i als14 ja era pare de l’infant Alfons. De

nou el 1223 va haver de contenir una revoltanobiliària i el 1225 assetjà Peníscola, territorimusulmà, però fracassà perquè no acudirenels nobles amb les seues hosts. No obstantaixò i el seu desengany, va aconseguir signaruna treva amb el rei musulmà Said Abu Saidi cobrar importants rendes en canvi de no ata-car-los. Aquesta treva li portà més enfronta-ments amb els nobles, ja que volien continuarfent pillatge en territori musulmà. El 1228 vaintervenir en la guerra pel comtat d’Urgell dela qual va eixir airós. Després va preparar laconquesta de Mallorca, com a croada. La in-vasió d’aquesta illa va ser d’una crueltat ex-trema donat que no va acceptar cap pacte derendició i va exterminar la població i la querestà la va esclavitzar. Tot seguit va sotmetreMenorca (amb tractat) i es conquistaren lesPitiüses (Eivissa i Formentera). Ara calia des-viar la bel•licosa noblesa cap a un altre objec-tiu, una nova croada, i de pas guanyar territoriper a la monarquia i així eliminar el perillconstant que existia al sud dels seus regnes,terra de frontera, perquè si bé els sarraïns es-taven dèbils i dividits, en qualsevol momentpodien enfortir-se i posar en perill el seu terri-tori, o fins i tot eliminar-lo.La conquesta del regne de València començàel 1232 i va anar escalonadament, en unahàbil combinació de pactes i lluita armada, dedura repressió i esclavatge i de tolerància enla conservació de costums, llengua, religió iestructures pròpies d’organització per a lescomunitats serraïnes (aljames), segons en lescondicions que es donara la rendició. Totaaquesta conquesta no estigué exempta d’en-frontaments amb els díscols nobles, que sem-pre que podien intentaven suplir l’autoritat delmonarca en benefici propi. En octubre de1238 ocupà València i la conquesta va conti-nuar pel sud fins al regne musulmà de Múrcia,que pels acords amb Castella (Almirra, 1244)passava a ser àrea d’expansió castellana.Durant tot aquest període de conquesta lesrevoltes sarraïnes no

CARPE

D’I.E.S.

1

4EL REPORTATGE

faltaren, fins al moment mateix de la mort delmonarca, en una situació que arribà a posaren perill tota la seua conquesta i la feble repo-blació. Els musulmans valencians es revolta-ren en repetides ocasions: el 1244, sota elcomandament d’Al-Azraq, en un context deguerra generalitzada; el 1248, també sota Al-Azraq, i per últim el 1276, també dirigida perAl-Azraq des de l’exterior i la més perillosa,donat l’estat de salut del rei, ja amb seixanta-vuit anys, tota una excepció en una època enquè l’esperança de vida arribava als trenta.Jaume el Conqueridor va morir el 26 juliol del1276, probablement a València, malalt al migde la revolta sarraïna, traslladat en aquestestat des d’Alzira i amb el desig de ser soterrata Poblet, com un monjo blanc cistercenc.A aquestes dificultats cal que afegim en el ma-teix període les revoltes dels nobles, i dels ma-teixos fills, enfrontats entre ells per l’herència,ja que a mesura que tenia més descendènciarepartia els regnes i possessions entre ells, ensuccessius testaments, esmicolant tot el patri-moni que havia rebut i tots els territoris quehavia guanyat. Pot sorprendre el comportament de Jaume I,però aquest està dins dels límits del d’un reimedieval,

UNA INTENSA VIDAJaume I es va casar moltes vegades i va tenirgran quantitat d’amants, per la qual cosa elPapat no el va autoritzar a fer una croada aTerra Santa, que de fet fracassà tot i arribar-hitropes. Ajudà a recuperar Múrcia i la repoblàde catalans, per al seu gendre Alfons X el Savi.Es va divorciar d’Elionor el 1229 i es va casaramb Violant d’Hongria el 1235, la seua com-panya durant setze anys tot i que va teniramants durant i després. Amb Violant va tenirvuit fills i va morir el 1251. Entre les seuesamants es coneixen Elo Álvarez, Aurembiaix(amb contracte de concubinatge), Blanca d’An-tillón (amb qui tingué un fill); Berenguela de Fe-rrandis (amb qui tingué un altre fill); ElviraSarroca (amb qui tingué també un fill); Gui-llema Cabrera, Berenguela Alfonso (amb pactede concubinatge) i Sibil•la de Saga.Cal esmentar a Teresa Gil de Vidaure, amb laqual va tenir dos fills i amb qui es va casar pri-vadament i després al•legà que es volia divor-ciar perquè tenia lepra. El Papat no li’n vaconcedir permís.

EL MITEJaume I va esdevenir un mite per als valencians per-què va ser ell el fundador del Regne de València, i elva crear com a país independent, igual que Mallorca,no integrant-lo ni en Catalunya ni en Aragó. Aquestmite amb aurèola de llegenda ja va existir en la seuavida, de qui es feien ja versos i cançons. De fet, perles viles que passava es celebraven balls i es cantavaen el seu honor. Jaume I va ser dues vegades exco-municat pel Papa; una per injúries al bisbe de Sara-gossa i una altra per tallar-li la llengua al bisbe deGirona. Era un home fort, d’uns 1,80 m d’alçada, altper a la seua època, de cabell ros i ulls clars. Va ser elprimer rei que va escriure (dictar perquè probablementd’escriure no en sabia), durant més de trenta anys, laseua vida (memòries) en una obra que el mostra ambnaturalitat i conscient de les seues limitacions: el llibredels Fets. Va ser el primer monarca que portà registresi els conservà a l’arxiu reial. I tan gran va ser la seuafama que amb ell van mantenir contacte el rei dels Tàr-tars, el besnét mongol de Gengis Khan, il-khan Abaqa,i l’emperador de Bizanci Miquel VIII Paleòleg, amb laintenció que fera una nova croada contra el sultanatmameluc d’Egipte, que dominava els llocs sants. Ésveritat també que, com que tan d’esforç requerien lesconquestes que féu, es centrà en l’expansió cap al sud

dels Pirineus, i es limità en les actua-cions de l’Occitània, que li pertanyia perherència i on havia trobat la mort sonpare. Des d’època medieval s’ha vingutcelebrant la creació del regne cada 9d’octubre, el dia nacional dels valen-cians; el primer es celebrà cent anysdesprés de l’ocupació de València, el1238, i després cada centenari, mésrecentment cada any.

tot i ser especial en molts aspectes. Jaume Iva governar com es feia en l’Edat Mitjana,laqual cosa consistia, en gran manera, ensaber fer la guerra, guanyar territoris i defen-sar els propis, però també saber administrari promulgar lleis (furs, constitucions) i impartirjustícia. Aquest rei va combinar el pragma-tisme amb la seua profunda devoció cris-tiana, ja que, com es va poder observar,malgrat el desig d’expulsar els musulmansdels territoris que conqueria, i en contra deles ordres papals, va mantenir-los i els donà,segons els casos, certa autonomia, encaraque en territoris marginals o moreries; i ésque no podia prescindir d’ells econòmica-ment. Els territoris que va abastar el seu do-mini van ser: Aragó, Catalunya, València,Mallorca, Rosselló i Cerdanya, Montpeller iterritoris dispersos per Occitània.

El Departament de Geografia i Història. CiènciesSocials.

CARPE

D’I.E.S.

1

5SABIES QUE...

Excursió al Bioparc

El dia 23 d’octubre els alumnes de 1r férem una excursió al bioparc.Va ser molt divertit sobretot els koales, que anaven botant d’ací capallà. No paràvem de fer fotos; hi hagué persones que es quedarensense suficient memòria.Ens acompanyaven 4 professores. No ens donà temps a vore-hotot perquè xarrem maça i la monitora no li donava temps explicar.En un moment determinat, els elefants es posaren a fer les seuesnecessitats, fou súper graciòs. Després ens donaren 10 minuts pera fer les compres que vulguérem.Lo millor va ser la tornada en l’autobús, se riguérem, cantarem, ensférem fotos, videos, ens posa-ren la pel•lícula de “STARSWORS”, menut rotllo.A les 14 h tots en casa.Passàrem un dia molt divertit.

ITINERARI PER LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Vam anar en metro a València, acompanyats pel nostre tutor i mestre de socials: Joan. Baixàrem en la parada del carrer Colom. Allí mateix vamveure els pilars de la porta del Barri Jueu. Després anàrema veure l’estàtua de Jaume I, on Joan ens va repartir unsmapes de la ciutat de València per poder situar-nos. Méstard , ens dirigírem a la Universitat de València, on vam vi-sitar el pati per vore les columnes i els seus capitells.També visitàrem la biblioteca. Davall d’ella es troben restesde la muralla cristiana del s. XV de València. També véremrestes de muralles musulmanes i islàmiques .Després vam visitar el Claustre de Corpus Cristi , on esti-guérem una estona. També anàrem a la font dels “patos”,Sant Nicolau, el Palau de Sant Joan , etc.Acabàrem l’excursió a les torres de Serrans, on pujàremfins dalt i ens férem aquesta foto de record.Ha estat una excursió interessant i divertida.

Paula,Rafa i Ferran – 4t ESO - B

25 DE NOVEMBRE DIA CONTRALA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquest dia ens manifestàrem contra el maltrac-tament a les dones, per això repartírem els lla-ços blancs com a símbol que no estem d’acordamb aquesta barbaritat.Molts hòmens busquen el poder, i com que noel tenen recorren a la violència. Utilitzen l’asset-jament sexual, l’abús i la violència com a formainconscient d’aconseguir el poder. Un exempled’açò són els assetjadors, violadors, maltracta-dors...

Aquest dia és per anar en contra de totesaquestes coses, pero no s’ ha de pensar queés sols un dia, hem de lluitar per la igualtat icontra l’abús tots els dies.

ELECCIONS A CONSELL ESCOLAR

El dia 26 de novembre se celebrarem les elec-cions a Consell Escolar. Els nous membres quehi participaran són els següents:Alumnes:Cristina Caballero, Pablo Espinosa,Su-sana Santamaría, Bàrbara Albert i Arabea Maer-habaoui.Pares i mares: Amparo Martí, Jesús Honrúbia iManuel Escribà.Professorat:Jordi Barcelona,Marichu Ribelles,Ferran Songel i Pilar García.PAS: Julia Martínez.

CARPE

D’I.E.S.

1

6CULTURA URBANA

GRAFIT, ART O VANDALISME?Aquest moviment va ser iniciat als anys 60 a Nova York. El carrer és l'únic

espai lliure que la cultura de masses deixa a l'individu expressar el que ell vol.El grafit és una forma de vida. Molts grafits donen vida a les parets velles,

on moltes d'elles estan a punt d'enderrocar-se."És una expressió, no vandalisme". Aquesta és la frase més utilitzada per

la gent que el practica i defén aquesta cultura i estil de vida per a molts d'ells.En canvi la majoria de la gent entén el grafit com a una manera de vanda-

lisme. El "bombing" és l'expansió del tag, firma personal de cada escriptor per totesbandes. El vandalisme no té cap pretenció artística, ni estètica. Sols has de donar-liun retolador a un adolescent i això farà. Açò faria vore la diferència i permetria la con-sideració del grafit com a art.

Per a molts, cada vegada més, el grafit és art urbà, un art gratuït, demo-cràtic i no comercialitzable. La base d'aquest criteris és que hauríem de deixar decriminalitzar aquesta activitat, per a alguns il•legal i vandàlica.

INCONVENIENTS DEL GRAFITEl grafit, malgrat tot el que s'ha parlat d'ell i han entés, s'ha convertit en

una de les coses més perseguides per les autoritats.Mentre els escriptors són perseguits i multats molts d'ells continuen ex-

pressant el que els agrada que la gent veja.Les multes poden ser des de 300€ fins a 3000€, la vida d'un grafiter és molt dura, jaque, sempre que van a pintar, van amb compte que no els veja ningú i en cas devore que arriba la policia sols poden fugir.

No hi solen haver molts llocs per pintar, actualment, molts ajuntamentsposen murs legals per poder pintar, però no és fàcil que te'n donen.Enllaços: www.positivos.com

Dani Ruiz Ferriols 4tB

Una plata ràpida del'escriptor”UNES”

CARPE

D’I.E.S.

1

7L’ENTREVISTA

Anem a fer-li una entrevista a Gabriela de Juan ,l’actual directora del nostre centre:

1. On vius?Jo visc a València.

2. En la teua adolescència quin batxillerat vares fer?Vaig fer el de lletres. Llatí i grec.

3. Volies ser professora? O alguna altra cosa?Quan era xicoteta, molt xicoteta i em preguntaven què volia ser de major responia que festes i aniver-saris, vida normal. Després em vaig adonar que la vida normal era just el contrari i vaig decidir estudiarFilologia Clàssica, per a guanyar-me la vida i pagar la hipoteca; ja sabia que quasi l’única eixida eral’ensenyament i fer classes m’agrada molt. Treballar en un institut també és una manera de seguir sentjove, per contagi.

Quines aficions tens?M´agrada molt l’esport com: nadar, fer bici…i també m’agrada llegir, viatjar. Anar de compres, anar alcine, al teatre, coser y cantar. La veritat és que m’agrada quasi tot, m’agrada viure.

5. Com arribares al càrrec de directora?Perquè al centre protestava per coses que em semblaven que no es feien bé, per exemple: l’escassaparticipació dels alumnes i professors en la gestió del centre… , i si quan es dóna la possibilitat decanviar d´equip directiu no t’hi presentes, pareix que només t´agrada protestar per protestar, i no éscert, preferisc la pau a la guerra. M’hi vaig presentar per coherència i perquè tenia un equip fantàstic iel suport del Claustre.

6. És molt dur? Quins problemes hi ha? I avantatges?Sí que és molt dur, primer perquè has d’aprendre l’ofici, al principi, cada cosa és una muntanya, tot i elscursets de dirección que hages fet…i després perquè és molta responsabilitat i hi has de dedicar moltde temps. Els problemas són constants i de tot tipus, una gran part del treball consisteix a resoldre problemes.També podem parlar de reptes i es plantegen en relació als alumnes, als companys, a les institucions,als pares i a tot arreuEls avantatges? Jo no diria tant, parlaria abans de satisfaccions: l’alegria que suposa que els alumnesd’ESO i Batxillerat es presenten al Consell Escolar del centre, sentir que tots reviscolem, que companysi alumnes s´impliquen en una activitat educativa i lúdica com és la revista, o la manifestació del 29 denovembre, veure que tenim ganes de treballar per a fer institut, per a millorar el nostre xicotet món

7. Quins plans tens per al futur del nostre centre?Desenvolupar el nostre programa directiu; que treballem en bones condicions, professors i alumnes,millorar la convivència al centre, i la formació dels alumnes; que siguen persones educades i cultiva-des, procurar per al centre programes i recursos que facen possible que tot el món puga trobar el seulloc a l´institut.

8. En quins altres instituts has treballat?En 12 instituts diferents, perquè he estat cinc anys interina i cinc anys més en expectativa de destí itinc un passat de rodera. Castelló, Algemesí, Sueca, Xest, Bunyol, Alaquàs, Carlet, El Cid (a València), Riba-Roja, Catarroja, Re-quena, i Foios

Felicitats al conjunt d’alumnes i professorat que participen en aquesta revista.

Entrevistadores:Mònica Rayo iSandra Sánchez4t ESO B

CARPE

D’I.E.S.

1

8L’ANÀLISI

EL PROGRAMA DE MEDIACIÓ AL NOSTRE IES

Com tots/es ja sabreu, hem començat el present curs a desenvolupar al nostre institut un nou programa:“El Programa de Mediació”.

El seu objectiu fonamental és generar una cultura de la no-violència. Amb ell tenim a l’abast una sèried’estratègies que ens ajudaran a resoldre els nostres conflictes, fent us del diàleg, arribant a acords con-sensuats d’una manera pacífica. Amb ell desenvolupem també en tots nosaltres, aspectes molt importantsde la nostra personalitat, com ara:

-Apreciar les relacions interpersonals.-Reconèixer i expressar les nostres emocions i sentiments.-Acceptar i valorar les diferències que hi ha entre les persones.-Desenvolupar habilitats de pensament reflexiu i creatiu com a complement important de la nostra

formació com a persones.En principi, hem iniciat aquest programa, amb un equip

de tres professors/res, que actuen com a mediadors/res deconflictes entre els/las alumnes/as; l’objectiu és que aquestequip puga eixamplar-se a altres professors i també a alum-nes que, amb la deguda formació, podrien actuar com amediadors/res.

Alguns/nes de vosaltres ja heu fet us d’aquest programa,i sabeu el seu funcionament. Els/les que no ho coneixeuheu de saber que:

-La participació en la mediació ha de ser semprevoluntària per ambdues parts.

-Mai es deriva un càstic com a solució d’un con-flicte, sempre s’intenta arribar a un acord consensuat perles dues parts, amb un compromís de solucionar el pro-blema.

Amb el desig de que aquest programa ens ajude a millorarles nostres relacions perquè el nostre institut siga un punt d’encontre per a la nostra formació cultural i social

L’Equip de Mediació

-La bústia per sol.licitar la nostra intervenció la trobareu a la planta baixa en front la finestreta de secretaria.

-L’horari de mediació és el següent: -dimarts: 11,15h a 12,10h-dijous: 11,15h a 13.05h

ES POT ENSENYAR CIUTADANIA A L’ESCOLA?A FAVOR

Jo pense que sí, perquè la ciutadania és un concepte que s’ha d’ensenyardes que som menuts, que tots hem d’aprendre si volem conviure en pau.

Ensenyar la ciutadania consisteix a mostrar una actitud, informar sobre elsdrets que tenim pel fet de ser ciutadadans del món, les normes per a con-viure amb altres persones diferents a nosaltres, que pensen distint, que

tenen altres creences, altres religions, altres cultures...Des que naixem, a casa ens 'ensenyen' unes normes/regles que hem d’a-complir segons ens diuen els nostres pares, germans majors, iaios... peròno sempre els ''objectius'' que ens ensenyen a casa són els millors o els

que nosaltres volem o estem d'acord. Per això l'educació per a la ciutadania és important que també s’ensenye al'institut. Ací cadascú exposa les seues idees o pensaments raonables per aconviure tots i conjuntament, i de l’intercanvi sorgeix una visió més personal

i, alhora, compartida amb la comunitat en la qual hem de viure. En conclusió, la ciutadania hauria de ser una tasca compartida entre elsprofessors i la família. Una assignatura més, com qualsevol altra, que elsalumnes hauriem d’aprendre per a raonar millor sobre tot el que ens en-volta, el que ens importa i per al qual, en un futur, ens servirà de molt i

haurem d’ afrontar i respectar.

Virginia Olmedo Cortés   4t eso B

CARPE

D’I.E.S.

1

9LA PÀGINA CIUTADANA

CARPE

D’I.E.S.

1

10LA PÀGINA CIUTADANA

ES POT ENSENYAR CIUTADANIA A L’ESCOLA?EN CONTRA

Ciutadania és un terme que pot tenir diversos significats. Si ho mirem desdel punt de vista de la convivència, que és el que ens interessa, crec queno es pot ensenyar com una assignatura. Per donar suport a aquesta afir-mació argumentaré que els nostres pares i avis no la van cursar a escola i

no son uns vàndals, encara que pot haver-ne excepcions. Podria dir-himés, ells eixiren d'una dictadura i encarrilaren el pais cap a la democràcia.

Qui els va ensenyar ciutadania?La manera que tenim de ser cadascú i el comportament en societat mos-tra la nostra concepció de ciutadania i això ho hem adquirit a casa, en fa-mília, amb els amics, etc... Potser, fins i tot abans de ser-hi conscients. Lanostra manera de pensar i les nostres idees condicionen les pròpies actua-cions i tots els comportaments socials. La forma de ser ciutadà de cadascúestà relacionada amb la forma de pensar; per això em sembla difícil que laciutadania es puga impartir en una classe com un contingut curricular con-vencional, perquè una asignatura no ens pot ensenyar com hem de pen-

sar.En conclussió no crec que es puga parlar d’aprendre ciutadania com una

matèria pero podem afavorir l'intercanvi d'opinions, exposar obertament lesdiferents visions del món, reconéixer "l'altre" com a ciutadà i, tal volta, aju-

dar a la reflexió i possibilitar l´ intercanvi d'opinions i els matisos. Quanaixò succeeix, el radicalisme dóna pas al respecte als altres i això ajuda a

conviure en pau. Donat que no és fàcil trobar llocs on poder fer-ho, lesaules es perfilen com un bon fòrum de debat. Però res més.

Gonzalo Oteo 4t eso C

CARPE

D’I.E.S.

1

11TU TENS DRET A...

DIR

SABER

EL MILLOR INSTITUTA totes nosaltres ens agrada molt l’institut però ens agradaria millorar-ne alguns detalls, com ara, que hihaguera més temps de pati, més excursions, menys classes tant seguides....És el primer any que estem ací. La gent ens tracta bé, encara que hi ha de tot tipus. El més fotut de tot ésque hem d’alçar-nos molt prompte.El millor és conèixer gent nova, tenir cafeteria, no tenim classes a la vesprada, etc.Esperem que vos agrade molt l’article que hem fet entre totes i que esta revista dure molt.1r A: Arabea, Neus, Esther1r B: Minerva1r C: Laura, Esther

CARPE

D’I.E.S.

1

12LLETRAFERITS

TRILOGIA “MEMÒRIES D’IDHUN”

L'afamada trilogia de l'escriptora valenciana Laura Gallego García ésuna història on es mesclen l ‘amor, l ‘odi, l ‘aventura i la fantasia i quetranscorre entre dos mons: el món real i un altre imaginari, anomenatIdhun.Tot comença quan un adolescent troba a sa casa un assassí que in-tenta matar-lo i un desconegut que el salva. De sobte perd el coneixe-ment i es desperta en un lloc de pas entre el món real i Idhun. A partird 'aquest moment comença una trepidant aventura per salvar Idhun.

A mi m'agradà principalment un personatge que s'anomena Jack, per-què és valent, arriscat i un poc impulsiu, però, tot i això, és una bonapersona que ajuda els amics sempre que pot. Jo recomane el llibre per ser molt fantàstic i entretingut.

Vicent Honrúbia i Marco. 1r B.

ET RECOMANE:

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RALLAS

Muchos son los libros que tratan sobre la 2a Guerra Mundial. Escalofriantesrelatos sobre el Holocausto judío narrados en decenas de novelas basadosen este acontecimiento bélico. Pero hay una pequeña novela que destaca,inspirada desde otro punto de vista que, además de mostrarnos los terribleshechos nazis, nos enseña a mirar las cosas sin basarnos en los prejuicios. John Boyne, con su “ best-seller” El niño con el pijama de rallas , nos mues-tra como Bruno, cuyo padre pertenece al ejército alemán, vive los aconte-cimientos de la guerra. Recién trasladado al campo de concentración deAuschwitz, Bruno conoce a un pequeñojudío de su edad tras la alambrada.Partiendo de esta base, se narra cómo los dos niños se conocen y se ayu-dan mutuamente. La ignorancia infantil de Bruno hace que vea las cosascomo un niño y no comprenda el horror del trabajo de su padre. Es una novela recomendada a todos por su facilidad y rapidez de lectura,además de enganchar al lector a un relato atractivo y que deja poco quedesear.

Jaime Bautista 4t C

CARPE

D’I.E.S.

1

13L’HOMENATGE LITERARI

MERCÈ RODOREDA

Commemorem enguany el centenari del naixement d’una de lesescriptores més importants del segle XX. La satisfacció de l’home-natge és doble ja que es tracta d’una dona que lluità per escriuredes de la llibertat i en la nostra llengua.Durant tot l’any s’estan fent tot un seguit d’actes, acadèmics i po-pulars, que podeu seguir gràcies a la pàgina web www.anyrodo-reda.cat.

BIOGRAFIA

Mercè Rodoreda i Gurguí naix a Barcelona, al barri de Sant Ger-vasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com anovel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dra-màtiques i poesia lírica. La seua infantesa és solitària. D'una bandaés filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seuaedat perquè només va a escola entre els set i els deu anys.

Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l'amor del seuspares i, sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per lalectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seuaobra literària. La mort de l'avi, quan ella té dotze anys, marca laseua adolescència.El 1928, es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més granque ella, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'hatornat amb una certa fortuna econòmica el 1921. Ella té només vintanys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella, i al qual es veu abo-cada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, el 1929, es con-verteixen, per l'autora, en una experiència traumàtica i, encara mésal final de la seua vida, quan ella mateixa, que sempre havia guar-dat zelosament el secret, es culpabilitza en cercles molt reduïtsd'amics de la malaltia mental que afectarà el seu fill, a partir delsquaranta anys, i que l'obligarà a ser internat a l'Institut PsiquàtricPere Mata de Reus.És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta,Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'a-quell entorn clos i decebedor que ha patit.Inicia així una carrera de gran regularitat i de perfeccionament pro-gressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistesde més prestigi d'aquells anys, generalment en forma de contes(Meridià, Mirador, Revista de Catalunya) i, també, amb la publica-ció de novel·les que, exceptuant-ne l'última, l'autora acabarà re-butjant en bloc i que no inclou en les seues Obres completes: Sócuna dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un diaen la vida d'un home (1934), Crim (1936), i Aloma (1938), que vaguanyar el premi Crexells.

La millor manera de retre-li homenatge és llegir-la. Recomanem algunes de les més conegudescom ara, La plaça del Diamant, Aloma o Mirall

trencat. A l’institut estem treballant algunes d’a-questes novel·les.

CARPE

D’I.E.S.

1

14L’HOMENATGE LITERARI

El 21 de gener de 1939 emprèn el camí de l'exili. S'instal·la amb altres es-criptors catalans (Pere Calders, Joan Oliver/Pere Quart, Armand Obiols, Xa-vier Benguerel, Francesc Trabal, Agustí Bartra, Anna Murià i Cèsar AugustJordana) al castell de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París .Enaquell refugi d'exili, l'autora enceta una intensa i complicada relació sentimen-tal amb Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, casat amb la ger-mana de l'escriptor Francesc Trabal, i que durarà fins a la mort d'Obiols, aViena, el 1971. La majoria dels escriptors catalans exiliats embarquen cap aAmèrica, però Mercè Rodoreda i Armand Obiols opten per quedar-se aFrança. Assisteixen a l'entrada dels nazis a París i han d'emprendre la fugidaa peu cap a llocs més segurs.Viuen a Llemotges i a Bordeus. Però es tornen a instal·lar a París el 1946.És una època de duresa de supervivència durant la qual, segons la mateixaautora, «escriure semblava una ocupació espantosament frívola». D'altrabanda, la precarietat econòmica (cus a preu fet) li impedeix tenir latranquil·litat necessària per dedicar-se amb continuïtat a la seua obra literà-riaL'estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Armand Obiols obté el 1954com a traductor a l'organisme de les Nacions Unides, a Ginebra, i això propi-cia que Mercè Rodoreda entre en una etapa de creativitat enorme: recull elscontes que tenia dispersos en diferents revistes de l'exili, n'hi afegeix d'inèditsi trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindràel premi Víctor Català 1957, i que l'esperona a redactar, gairebé alhora, lesnovel·les Jardí vora el mar, La plaça del Diamant i La mort i la primavera.

El 1960 envia La plaça del Diamant (amb el títol Colometa) a la convocatòriadel premi Sant Jordi del 1960, i n'és eliminada per un jurat que tenia, entrealtres membres, l'escriptor Josep Pla. Sembla que el títol de Colometa fa dira Pla que es tracta d'una "novel·leta cursi" i el guanyador d'aquella convoca-tòria acaba sent un autor desconegut, Enric Massó, que després no continuala seua carrera literària. El 1961, envia La mort i la primavera a la convocatòriadel mateix premi i també n'és eliminada.La publicació de La plaça del Diamant (1962), gràcies a una recomació del'escriptor i assagista Joan Fuster, contribueix a la seua consolidació definitivai li assegura una relació estable amb el món editorial L'any 1966, li atorguen,finalment, el premi Sant Jordi per El carrer de les Camèlies, sense que l'autoras'hi haja presentat, ja que aquell any la convocatòria ha decidit distingir unaobra ja publicada. Aquesta novel·la rep posteriorment dos premis més,el dela Crítica (1967) i el Ramon Llull (1969). Després vindran La meva Cristinai altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma(1969).

Amb la mort sobtada d'Armand Obiols, el 1971, s'accentua la seua solitud aGinebra (on viu en un apartament davant del llac Léman) i, el 1972, en unaestada a Romanyà de la Selva, decideixconstruir-hi un xalet i retornar a Catalunya. A Romanyà acabarà la novel·laMirall trencat (1974), considerada per molts la més sòlida de la seua produc-ció, a la qual seguiran Semblava de seda ialtres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta,quanta guerra... (1980).En aquesta etapa de retorn a Catalunya, és membre i Sòcia d'Honor de l'As-sociació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor deles Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'uncàncer, declarat en molt poctemps, mor en una clínica de Girona, el 13 d'abril de 1983, i és enterrada aRomanyà de la Selva. Deixa com a hereu del llegat literari l'Institut d'EstudisCatalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda. El 1986s'edita pòstumament la novel·la inacabada La mort i la primavera.

MERCÈ RODOREDA

Fotograma de lapel·lícula La plaça delDiamant, dirigidaper Francesc Betriu

CARPE

D’I.E.S.

1

15CONNECT@TS

PROFESSOR DE VALENCIÀ:Canvie col·lecció d’activitats di-vertides de pronoms febles perclasses d’escriptura de missat-

ges de mòbil ( és que no séfer-ho)

(publicitat)1r premi de literatura IES Escultor Francesc Badi

Per tal de promoure i difondre l’ús literari de les dues llengües oficials dins l’àmbit escolar, i per tal d’incentivarla creativitat artística i imaginativa entre les xiquetes i els xiquets valencians, l’IES Escultor Francesc Badiai l’AMPA del centre, han decidit convocar i impulsar el I Premi de literatura.

Aquest concurs literari anirà adreçat a tot l’alumnat del centre, i es regirà d’acord amb les bases següents:1. El treball serà d’estil lliure (poesia, narrativa, teatre, assaig...), i podrà anaracompanyat d’il•lustracions que també seran avaluades. La proporció d’il•lustració i text serà lliure.2. Les obres seran redactades en valencià o castellà, i en tres categories amb una extensió màxima delstreballs de:-5 pàgines i tema lliure per a la categoria de 1r cicle d’ESO.-6 pàgines i tema lliure per a la categoria de 2n cicle d’ESO.-7 pàgines i tema lliure per a la categoria de Batxillerat.Els treballs a ordinador es presentaran amb una lletra Arial en cos 12 o Times New Roman en cos 14.4. Tots els treballs hauran de ser originals i en la primera pàgina figurarà el títol, llengua i cicle educatiusense nom ni cap referència a l’autor/a. Amb el conte s’adjuntarà un sobre amb el títol del conte, llengua icicle educatiu a l’exterior i el nom de l’alumne/a i el curs a l’interior.5. El jurat estarà format per un professor/a del departament de Valencià o Castellà (en funció de la llenguade l’original), un membre de l’AMPA i un membre de la direcció del centre. 7. El jurat es reserva la possibilitat de publicar els originals en la revista del centre.8. El termini de presentació serà fins el dia 30 de Gener de 2009.9. S’atorgarà un premi en forma de bo de llibres, música o material escolar per valor de 30 euros per cadacategoria i llengua.

CANVIE PLAY MÒBIL( VERSIÓ GRANGERA)PER BRATZ GIMNASTA

CANVIE VERSIÓ ANTIGADE L’ILLA DEL TRESOR

PER UN BITLLET D’AVIÓ AUNA ILLA PERDUDA

JO NOCANVIE

RES...O SÍ!!

ALUMNE DE 4t AVO-RRIT CANVIA CLASSES

“PARTICULARS” DEFÍSICA I QUÍMICA PERPASSEJOS VESPER-

TINS PER L’HORTA

FAIG CLASSESDE VERDULERIAVALENCIANA PER

CURS DE GASTRONOMIA

LINGÜÍSTICA

Aquesta pàgina pretén fer de paret publicitària, per tant, espe-rem rebre les vostres propostes per al núm 2 de la revista.

GRUP DE MúSICA/ xarangatot per l’aire

EnS OFErIM PEr aMEnITZar LES FESTES,CErCaVILES I TOT TIPUS D’aCTES On La

MÚSICa SIga nECESSÀrIa.

SI VOLEU COnTaCTar aMB nOSaLTrES PrEgUnTEU aLS grUPS DE 4t

i BaTxILLEraTS.

HAS DE SABER QUE LA RE-VISTA TAMBÉ LA POTS DES-

CARREGAR DES DE LAPÀGINA WEB DE L’INSTI-

TUT, ON TAMBÉ TROBARÀSMOLTES MÉS COSES DE

L’I.E.S..

WWW.intercentres.cult.gva.es/iesescultorfrancescbadia

CARPE

D’I.E.S.

1

16HUMOR I ALTRES...

TIPUS DE PROFESSORS

Dins dels instituts -el nostre no n´és cap excepció- podem trobar una gran varietat de professors, com als prestatgesd´un supermercat. Hem estat fent un estudi d´investigació durant uns quants anys i aquests són els exemplars autòctonsde l´Horta que hem descobert al seu hàbitat natural:

-El tamboriler: típic professor que es passa la classe tocant el tabalet amb la taula. Destaquen els seus ritmes caribenysque l´alumne segueix sense adonar-se´n, i si no para li pot caure una bona represàlia.

-El dutxa: aquell professor que fa ploure sobre la primera fila. Pot ser que arriben els ruixats a les altres zones de laclasse amb els seus "felipos" descomunals. *Solució: compreu-vos paraigua i roba impermeable.

-El xistós: es diu del que es passa la classe contant acudits molt roïns i que, si vols aprobar, has de riure.

*Típic acudit: per què l'elefant no pot anar amb bicicleta?... Perquè no té dit gros per tocar el timbre.

-L´inventor: aquell professor que pegant-li una puntellada al diccionari utilitza el seu propi repertori lèxic i el fa servirconstantment.

Exemples: "facilón","sigle", "torraçes", "parle jo o vola un tanque",”subrallatge”, etc.

El solitari: dit d´aquell professor que no es relaciona amb els seus companys. Algunes vegades per anomenar un pro-fessor no diu el seu nom, ja que no en coneix cap.

El que va de bon rotllo: el típic que diu “guai” i “tronco” pensant que eixes paraules encara estan en l´argot juvenil dehui en dia.

L´avi: aquell professor que ja està en estat avançat de descomposició i hauria de jubilar-se i anar-se´n d´excursió ambels de l´Inserso a Salou o Benidorm de festa. Segueix passejant-se amb el bastonet per l´institut.

El fumeral: aquell que no para de fumar entre classe i classe i fa un “tufet” a puro que te tira cap arrere. Es pot diferenciardels altres pel color grogenc en diverses zones de la seua anatomia.

Aneu amb compte perquè podeu trobar-vos amb un d'ells en qualsevol moment i lloc. No solen mossegar, però etpoden suspendre...

Edgar G./ Javier P. / Aitor C. 4t ESO B

LES FOTOS

DENÚNCIA

CARPE

D’I.E.S.

1

17AL TEU POBLE...

A FOIOSNADAL CULTURAL

DILLUNS 29 DE DESEMBRE2008

“INVISIBLE” DE PTV ClownsTeatre InfantilPúblic Familiar

18’00 hores a la Casa de Cultura

DIUMENGE 4 DE GENER DE2009

“ZONA INFANTIL”Tallers Didàctics i d’Animació

Jocs unflables10’00 hores a la Plaça Rei En

Jaume

CARPE

D’I.E.S.

1

18AL TEU POBLE...

A ALBALAT

CARPE

D’I.E.S.

1

19INTEGRATS

PAPI ( INTEGRA )

1.¿Qué es para vosotros el Papi?Es un grupo donde nos dan otra oportunidad para salir adelante, en el que aprendemos y nos enseñan cosasnuevas.2.- ¿Por qué creéis que habéis sido elegidos para este programa?Porque en clase no hacemos nada y no nos sentimos apreciados por los profesores; por lo menos aquí ha-cemos algo. También nos gustaría dar otra impresión al resto del instituto.3.- ¿Qué actividades del Papi os gustan más?Nos gustan todas, pero puestos a elegir serían: Tecnología, Educación física y Jardinería, ya que las otrasnos cuestan más, tenemos que estar más atentos, usar mucho el boli…4.- ¿Qué otras actividades os gustaría que hubiera en este programa?Pues por ejemplo informática, todas las excursiones posibles (como ir a los “Karts”) y actividades de jardineríafuera del instituto.5.- ¿Cuáles son vuestros planes cuando decidáis acabar el instituto?Empezar a trabajar, sacarnos el graduado.…6.- ¿Creéis que estáis aprovechando las clases?

Sí, (¡un sí rotundo gracias a Dios!). Estamos haciendo más trabajo en unos meses que en toda nuestravida! (¡y los profesores que lo veamos!)7.- ¿Qué os gustaría que los demás supieran de vosotros?Pues que no somos tan malos como creen, ni tan burros, ni tontos, nosotros en realidad no somos así, poreso nos gustaría que todos lo supieran, que nos conocieran de verdad. (A veces no hace falta más que unminuto junto a alguien para saber cómo es realmente).

CARPE

D’I.E.S.

1

20EL FULL DE L’AMPA

ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES DEL I.E.S. ESCULTOR FRANCESC BADIA DEFOIOS

Ens agradaria des d'este mitjà, fer-vos partíceps a tots i, sobretot, a qui teniufills en I'institut , del nostre funcionament.-Com a associació amb els de gestió del Centre. (Consell escolar, comis-sions, consell escolar municipal,..)a fi de vetlar pel bon funcionament del Centre i millorar la qualitat de I'edu-cació i formació dels nostres fills.-Corn a associació aportem al Centre, del nostre pressupost, tres ordinadorsper a !a biblioteca, s'han realitzat aportacions econòmiques a diferents de-partaments, per a la realitzacio de les seues activitats; aportació econòmicaper als alumnes que van realitzar un intercanvi amb un institut d'Itàlia.Cada inici de curs participem en la confecció de les agendes escolars.-A fi de fomentar, valorar i premiar I'esforç i treball dels nostres fills, l’A.M.P.A.va acordar de premiar els dos millors expedients acadèmics de cada cicled’E.S.O. i Batxillerat.-La nostra associació està integrada dins de F.A.P.A., des d'on ens ajudenen la programació i realització de xarrades per a pares, com van ser elstemes sobre: prevenció de la drogoaddicció i prevenció sobre I'anorèxia iabulímia-Tots els anys l’ A.M.P.A. participa en la Trobada d'escoles en valencià icol·labora amb la Coordinadora de I'Horta nord, tant en la seua faceta escolar(concurs de cartells i concurs de contes, Sambori) com també en la vendade samaretes i rifa.-És intenció nostra seguir amb esta línia d'actuació, de col·laboració amb elCentre, suport als alumnes i actuar junt amb els pares.Com a pròxim projecte a consolidar seria crear un premi literari anual "Con-curs de contes". Contemplem més iniciatives i esperem posar-ne alguna enmarxa.Ens reunim en I'institut el segon dimarts de cada mes a les 19 hores. El te-lèfon de l’A.M.P.A. és el 658926321.

CARPE

D’I.E.S.

1

21GASTRONOMIA LINGÜÍSTICA

Les i els alumnes PROA us convidem a gaudir de la cuina tot aprenent anglés.Qui s’hi atreveix?

2 cups all-purpose flour2 teaspoons baking powder

1 teaspoon baking soda1/2 teaspoon salt

2 tablespoons sugar2 large eggs, lightly beaten

3 cups buttermilk4 tablespoons unsalted butter, melted

2 tablespoons vegetable oil

Whisk together flour, baking powder, baking soda, salt, and sugar in a medium bowl. Add eggs, buttermilk, and 4 tablespoons ofmelted butter, vegetable oil; whisk to combine. Do not over mix the batter. Your pancakes will turn out fluffy if you don't over mix.

Melt butter and oil in the bottom of a frying pan. Test frying pan by sprinkling a few drops of pancake mix on it. If the drops start tobrown and spatter then it's hot enough.

Use a soup ladle to pour the batter in the frying pan, about 1/2 cup, pour pancake batter in a round pool. When pancakes have bub-bles on top and the edges are simmering and crisping up then flip over. Cook until golden on bottom.

Serve them with butter and golden syrup, marmalade or “nocilla”.

Mothers Buttermilk Pancake Recipe

OPINION

LA MANIF!!!!!!!!!!!Le 29 novembre a été la manifestation contre le Conseiller d’Éducation ,AlejandroFont de Mora ,pour protester contre l’Éducation Civique en anglais et pour une éducationpublique et gratuite.Il y avait des milliers de personnes. Nous portions deux pancartes faite dans notre lycées .Nous criions « FONT DE MORA DIMISSION » et nous chantions des chansons contre lui.Il y avait beaucoup de professeurs, d’ élèves,des parents de beaucoup de lycées.Nous nous sommes bien amusés.Moi ,je suis en faveur de cette manif parce que c’est une bonne idée pour exprimer nos droits.

Virginia Olmedo.(4º ESO)

JEUXUne charade.Mon premier est la 3.pers.singdu verbe « Aller ». ______Mon deuxième est le pronom ré-flesif de 3. pers sing. ______

Mon tout sert por mettre desfleurs. ____ ____

Alba Oscar (2ºESO)

CARPE

D’I.E.S.

1

22L’ALUMNAT LITERAT

Divendres tretze

Una nit va aparèixer a la nostra casa una anciana que volia parlar amb el pare. Esvan quedar els dos parlant una estona a la porta, i quan acabaren, al pare li havia canviatla cara, estava pàl•lid, no sabia què fer, on anar, buscava entre els llibres alguna cosa,alguna solució al problema en què es trobava des que aquella anciana havia abandonatla casa. Però no hi trobà res. Pujà les escales a tota pressa fins arribar al dormitori onhavia deixat la seua dona Clotí dormint al llit, però, quan arribà, va trobar tot al seu lloc,excepte Clotí, que no estava, no la trobava per cap lloc, el llit estava desfet com ell l’haviadeixat, però ella no hi era. Es va asseure al llit i tractà de tranquil•litzar-se i reflexionarsobre tot el que li havia dit aquella vella dona, que no coneixia de res, i que li havia canviatla vida.

En eixe moment vaig obrir la porta de l’habitació, i el vaig vore als peus del llit. Li vaigpreguntar per la mare, que no la trobava per cap lloc, i quant alçà el cap, vaig veure elsseus ulls plens de llàgrimes, estava desolat, indefens. Encara que al principi no volia con-tar-me res per no fer-me patir, no pogué i em va dir tot allò que li havia contat l’anciana.

Es tractava d’una anciana que mai havia trobat un home que la volguera, i, per tant, nohavia pogut tindre fills. Li va dir que havia estat espiant la seua família, i havia decidit queell i els seus fills havien de ser per a ella; que l’única manera que tenia per evitar-ho, eratrobar la poció màgica que el fera invisible per a poder rescatar Clotí sense que ella sen’adonara. Contràriament, si no aconseguia la invisibilitat, ella es transformaria en laseua dona amb el seu cos i la seua cara i mai tornaria a saber res de Clotí.

El divendres tretze era l’única nit en què la poció màgica faria efecte, ja que era la nit enla qual la lluna faria el ple. Mentrestant a Xavi, el meu germà menut, l’havien deixat alsaló jugant amb els cotxes. Quant vaig baixar les escales, el vaig trobar amb un llibre queno havia vist mai, on hi havia fórmules secretes sobre pocions màgiques.Vaig cridar el pare que baixà corrent, i entre els dos vàrem trobar una poció que segura-ment serà la que ens portaria a la solució.

Com que el pare treballava en un laboratori químic, i feia moltes proves amb diferentssubstàncies estranyes, no li va ser molt difícil trobar tots els ingredients necessaris per ala poció.

El divendres tretze a la nit, a l’hora indicada, el pare va comprovar que la lluna fera el ple,i que duia tots els ingredients necessaris per a poder fer-se invisible i tornar al costat dela seua dona Clotí. Es va acomiadar de mi, però no li va dir res a Xavi, ja que no volia fer-lo patir.

Mercedes Soriano Ballester

2n ESO A

LA CONTRACOBERTA DE LA KARPE

Estava escrit: enguany la tardor seria calenta.Al setembre del 2007, el president de la Generalitat va anunciar que Ciutadania es donaria en anglés. Tothom va pensar que estractava d’una broma. Com impartiríem una assignatura en anglés a uns alumnes que no en tenen el domini suficient? Quins pro-fessionals se n’haurien d’encarregar? Per què aquesta obsessió per llançar un “programa trilingüe”, quan les línies en valencià, lallengua del nostre país, ni tan sols es fomenten? Què amagava allò?Al juny de 2008, es publica l’orde de Ciutadania i immediatament els sindicats la recorren. El Tribunal Superior de Justícia en dictala suspensió cautelar i anul•la l’opció B, segons la qual els pares eren qui decidien què i com donaven els seus fills l’assignatura.L’1 d’octubre els directors denuncien que Ciutadania no es pot impartir als centres: es necessiten dos professors, un per donarcontinguts en valencià o castellà, l’altre per traduir-ho immediatament a l’anglés. La situació seria hilarant si no es tractara de l’e-ducació de milers de xiquets i xiquetes.Ciutadania serveix de detonant per despertar tots els estaments de l’ensenyament públic. La realitat, de sobte, ens aclapara: elsnostres polítics ens han convertit en l’autonomia amb més fracàs escolar, hi ha xiquets que fan classes a barracons, no tenim es-coles per als nostres menuts, falten pressupostos per als centres, el valencià no té cap suport... Ens posem en peu de guerra. La Plataforma per l’Ensenyament Públic, moviment que aglutina tot el sector de l’ensenyamentpúblic i que duia 8 anys sense organitzar-se, es torna a posar en marxa i esdevé capdavanter de les protestes. Al nostre institut, ens posem a treballar des dels primers dies del curs. Formem una comissió que s’encarrega de mantindre al diael claustre de les diferents iniciatives de la Plataforma i dels sindicats. Ens posem en contacte amb els mitjans d’informació i elsfem arribar notes de premsa informant-los de la tancada que celebrem el dia 6 de novembre. La convocatòria és un èxit. Abansde sopar tots junts, l’alumnat i el professorat elabora cartells i pinta les dues pancartes que es penjaran al pati i que durem a lamanifestació. Enviem més notes de premsa per relatar l’èxit obtingut i informar de les pròximes actuacions. Comprem cartolines iempaperem l’institut amb eslògans que animen la comunitat escolar a implicar-se en el debat i les manifestacions. Finalment, pre-parem a consciència la manifestació del dia 29 de novembre. Organitzem una xaranga formada per alumnes del centre i de l’institutde Meliana: 16 músics assagen el seu repertori. Finalment, carregats amb les dues pancartes, un carro ple de begudes fresques,16 instruments de música, motxilles, càmeres de fotos, bufandes i guants, un exèrcit de professors i professores, alumnes, paresi mares, desemboquem a l’estació de Xàtiva i ens endinsem en la manifestació més gran que es recorda des de la protesta contrala guerra d’Iraq. El moviment ja està en marxa. Res ni ningú no el pot parar. Ara, la Generalitat haurà de reflexionar sobre els passos que dóna;haurà de promoure, des d’una actitud de consens i de prudència, una educació pública digna i de qualitat, en valencià, per a totsi per a totes, i no haurà de perdre de vista que el potencial humà que el dia 29 va ocupar els carrers de la capital està disposat aaixò i a més per tal d’assegurar als seus fills i a les seues filles un sistema educatiu democràtic, progressista i igualitari. I si no sóncapaços de traure conclusions d’aquesta marea humana, allà ells, ... ens veurem el dia 17 de desembre.

COMITÉ PER L’EDUCACIÓPÚBLICA DE L’I.E.S. FRANCESC BADIA