1. Karpe dIES 16 LA REVISTA DE LIES FRANCESC BADIA FOIOS / ALBALAT /ALBUIXECH JUNY de 2013 FINS A SEMPRE. 2n BAT 2012-2013 2. 2 K A R P E D I E S 16 EN AQUEST NMERO TROBARS 3 GRADUACI DE 2n DE BATXILLERAT 4 TEATRE A SAGUNT 5 DIA DEL LLIBRE CLSSIC 6 ECONOMIA 7 RECITAL POTIC 8 i 9 VIATGE A ANGLATERRA 10 CURS DE COACHING 11 TROBADA A CIUDAD REAL DE MEDIACI 12 i 13 SEXTING I GOSSIPING 14 CALLIGRAMES DE 2n DESO 15 TROBA-HI LES DIFERNCIES 16 EXPOSICI DE TREBALLS DE DIBUIX 17 LA GAULLIBRIE 18 PREMI DE DIVULGACI CIENTFICA 19 EL NOSTRE FUTUR 20 TROBADA A ALBORAIA 3. 3 K A R P E D I E S 16 GRADUACI 2n DE BATXILLERAT El passat dia 31 de maig els nostres alumnes de 2n de Batxillerat celebraren la festa de comiat de curs. Tenen per davant ara, a banda daltres camins, els re- sultats delsexmens de les proves daccs a la universitat. Lacte comen amb lactuaci de la ballarina i alumna de 2n de batxillerat, Mer- cedes Soriano. Continu amb la interpretaci musical de Robert Brixola i Josep Navarro. Desps dels parlaments per part de lalumnat ( Fran Rodrigo i Nria Corral ) i dels tutors, Francesc Vila i Pere Cano ) prengueren la paraula la directora i els alcaldes dels nostres pobles. Lacte acab amb la lectura de dos poemes i el vdeo record del seu pas per lins- titut. Ms fotografies al blog de la revista: www.karpedies.blogspot.com 4. 4 K A R P E D I E S 16 REPRESENTACI TEATRAL A SAGUNT, MEDEA El dimarts 16 dabril els alumnes de 4t dESO i de 1r de Batxillerat vam anar al teatre rom de Sagunt. Lau- tobs va eixir a les 8:45 des de linstitut. Lobra que es va representar va ser Medea, de lautor clssic Eu- rpides. El teatre estava representat per alumnes de batxillerat dun altre institut. La tragdia comena quan Medea sassabenta que el seu estimat Json, a qui va ajudar a aconseguir el vell dor enfrontant-se a la seua famlia i renegant de la seua ptria per amor, pensa repudiar-la per casar- se amb Glauce, la filla de Creont, rei de Corint. Ge- losa, envia a la seua rival un vestit flamger que li causa la mort, i Creont tamb mor en intentar salvar- la. Desprs mata els fills que havia tingut amb Json i fuig cap a Atenes, on ser acollida pel rei Egeu. La relaci entre els protagonistes daquesta tragdia apassionant es fonamenta en lodi i lamor, ja que Medea, encara que maleeix el seu esps, en segueix estant enamorada. s lamor que Json linspira el que provoca el seu odi, i, si Medea no sentira cap mena dafecte cap a lheroi, no haguera sentit gelosia ni clera. Vam gaudir dun mat assolellat acompanyats per ver- sos millenaris, per molt actuals, que sempre recor- darem: . , . , 1228-30 MISSATGER. Cap dels mortals no s feli i, quan la prosperitat sescampa, alg podr ser ms afortunat, per no feli. 5. 5 K A R P E D I E S 16 DIA DEL LLIBRE Unes quantes setmanes abans del 23 dabril, Dia del Llibre, la classe de 1r de Batxillerat de lassignatura clssica de grec va organitzar activitats culturals per a recordar aquest dia. Primer, de dos en dos, vam fer uns cartells de personatges grecs amb un fragment i una imatge que els representara i, posteriorment, tots junts anrem al vestbul a penjar-los en un mural, on ens vam fer algunes fotos per a recordar-ho, com aquestes: Alumnat de 1r de Batxillerat llegint al vestbul. Alumnat de Grec de 1r de Batxillerat amb un dels murals del Dia del Llibre Com es veu a les fotos, al costat del mural collocrem una taula i una cadira amb llibres, i una copa amb unes roses de paper. Tot aix va romandre al vestbul tota eixa setmana, on tot linstitut podia contemplar-ho. Lltima activitat que es va fer consistia a gravar la veu llegint uns fragments grecs que ele- grem. Hi va haver preses mltiples, per finalment va quedar un bon treball. Laura San Gregorio . ... , . Fragments 47 i 48 de Safo de Lesbos, poetessa del segle VII aC Eros magit els sentits com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines. Vingueres, i jo tesperava amb nsia, a tu, que em vas refrescar el cor encs de desig. 6. 6 K A R P E D I E S 16 ECONOMIA NOTICIER: LA SAREB En l'optativa d'Economia de primer de Batxillerat, estem realizant una activitat anomenada No- ticier econmic. Aquesta activitat tracta de buscar una notcia de contingut econmic i expo- sar-la, explicant-ne la part econmica . Un noticier d'actualitat que hem tingut aquest trimestre s sobre el banc de la Sareb (Societat de Gesti d' Actius procedent de la Reestructuraci Bancria). Aquest banc s ms conegut com el banc dolent. El banc dolent o la Sareb s una instituci financera creada amb l'objectiu de netejar la comp- tabilitat de bancs i caixes amb problemes. Actualment, molts bancs tenen una gran quantitat d'actius txics (pisos, solars sense vendre, deutes que no es poden cobrar...). Aleshores aquest banc pretn quedar-se amb tots aquests actius txics per tal de deixar els bancs afectats nets. Aquest intercanvi es far de la segent forma: els actius txics seran venuts a la Sareb amb un descompte d'entre el 60 i 79% i desprs la Sareb vendr aquests actius txics amb un in- crement del preu del 15% aproximadament. Hi ha un termini per a vendre-ho tot de 15 anys. La transmissi d'actius es va fer el 31 de desembre del 2012, la societat no va generar ingres- sos per vendes ni per arrendament d'immobles, aix, aquest exercici la Sareb ha perdut 5,49 milions d'euros, conseqncia de les despeses de la seua posada en marxa, les ampliacions de capital i la transferncia d'actius de les entitats del grup. L'estructura de la Sareb est composta per recursos propis de l'empresa, capital del FROB (instituci pblica), i part d'inversors privats i bons subordinats. La Sareb rebr actius txics de diversos bancs i altres empreses, com por exemple del San- tander, Sabadell, Mapfre, Deutsche Bank... els actius d'aquestes entitats arriben a la Sareb en segon lloc, perqu primer, la Sareb rep els actius txics dels bancs que es troben en pitjor situaci (Bankia, Caixa Catalunya, Banco de Valncia i Nova Galicia. Mitjanant aquesta activitat, aprenem conceptes d'economia aplicats a situacions d'actualitat, a ms, millorem les nostres habilitats per expressar-nos en pblic, perqu aquestes notcies les preparem i exposem en classe nosaltres. LVARO GMEZ EXPSITO. 1er de Batxillerat. 7. 7 K A R P E D I E S 16 RECITAL DE POESIA San Juan de la Cruz, Lope, Lorca. Son slo algunos de los grandes poetas de la lengua castellana. Ellos son la base de nuestra cul- tura, literatura y lengua actuales, y por ello les hemos querido hacer un homenaje en forma de recital de poemas. Con respeto, empezamos a descubrir la meloda de sus palabras, la belleza de sus versos, la fuerza de sus estrofas y nos sumergimos en un uni- verso desconocido para nosotros en el que las palabras tienen un poder de fascinacin que no puede ser explicado mediante otras palabras, sino slo mediante los sentimientos que despiertan. Nuestros compaeros tuvieron una reaccion muy positiva ante una actividad poco comn en nuestro mbito. Vicent Honrrubia 1r Bat PEV Laura San Gregorio: Me ha gustado mucho la lectura de poemas, han ledo muy fluida- mente y con buena entonacin, cosa que ha facilitado la compren- sin de los poemas. Hay palabras que hieren, incluso palabras que matan... pero tambin hay palabras que acompaan, que ayudan... palabras llenas de experiencias y recuerdos. Voces, noche, boca, soneto, amor... son slo algunas de las palabras que fluyen entre los versos que el pasado 5 de junio con nuestros compaeros de 1 de Bachillerato. San Juan de la Cruz, Lope de Vega, Federico Garca Lorca... Son solo algunos de los grandes poetas de la lengua castellana. Ellos son la base de nuestra cultura, literatura y lengua actuales, y por ello les hemos querido hacer un homenaje en forma de recital de poemas. Con respeto empezamos a descubrir la meloda de sus palabras, la belleza de sus versos, la fuerza de sus estrofas y nos su- mergimos en un universo desconocido para nosotros en el que las palabras tienen un poder de fas- cinacin que no puede ser explicado mediante otras palabras, sino solo mediante los sentimientos que despiertan. Nuestros compaeros tuvieron una reaccion muy positiva ante una actividad poco comn en nuestro mbito. 8. 8 K A R P E D I E S 16 ANGLS The trip to Kinstong an London was a new experience for us and we learnt about a new culture and people. Also we tasted English food and we had to pay with pounds. We also had to share the school with new partners and, the most important thing our English level has in- creased after the trip. The first day when we arrived and met our families was very strange, but then everything was all right. We met our guide, Nicole, who was really nice! We had to take buses and go back home on our own and we sometimes got lost! The best excursion was to London. We took plenty of photos and went shop- ping, too. When we had to comeback we were sad, but on the other hand we were happy be- cause we were going to see our parents again! Natalia Bosch, Rut Sanchis 3r ESO C 9. 9 K A R P E D I E S 16 ANGLS LONDON STAY London is a beautiful city and one of the largest in the world. I sometimes got lost and I was very nervous. What I liked least was the family that hosted me almost all other families were good, but I was in a house of a single woman, who didn't talk to me. The good thing is that we were only at home in the eveningt and we didnt spend a lot of time with her. Londoners are very different from Spanish people, in their nature, their culture, etc... I will return to London in the future. Ral Alonso 3r ESO C 10. 10 K A R P E D I E S 16 CURS DE COACHING PERSONAL El passat dimarts dia 23 d'Abril, lalumnat de Psicopedagogia vam assistir a una classe prctica del collectiu de psicologia Coachin Genio. El coaching s un nou mtode que consisteix a dirigir, instruir i entrenar una persona o un grup, amb l'objectiu darribar a algun punt de qualsevol tipus, tant acadmic, com per- sonal etc. O tamb, desenvolupar habilitats especfiques. Va estar una classe MOLT divertida, ja que vam poder exposar les nostres preocupacions i inquietuds, com per exemple alguna meta que volem aconseguir. Una companya nostra va posar com a exemple de fita a aconseguir traure molt bona nota en Batxiller. Les dues xiques que ens van donar la xerrada, Isabel i Jezabel, ens van dir que ha- vem de posar objectius a curt termini, com les fites del cam, i que ens serviren com a punts de referncia. L'objectiu principal de la xarrada era que ens assabentrem de qu s el que volem i dagafar amb fora les regnes de la nostra vida, i no deixar que les diri- gisca una altra persona. Construir el nostre propi edifici al nostre gust, seguir el cam per la via que ms gaudi ens proporcione. I una vegada sabut el que volem, fixar-nos xicotets objectius, arribades, per poder anar acomplint els nostres som- nis a poc a poc. Ens varen dir tot tipus de coses per pujar-nos l'autoestima, per fer-nos sentir els protagonistes de la nostra vida. No paraven de dir una frase que m'agrad molt De la meua pell cap a dins, noms mane jo, i ning ms. Ens van obrir els ulls duna forma increble. Van fer que volgurem sentir ms i ms. Ens van ensenyar com formar un planning, com planificar-nos les coses que volem aconseguir. I que per a fer-ho calen esforos continus, p o s a r - s e una data per aconse- guir lobjec- tiu. Fer o b j e c t i u s molt xico- tets, espec- fics per arribar a l ' o b j e c t i u gran que s on volem arribar. La veritat que aquest taller ens va agradar molt a tots, perqu tamb va ser com una mena de motivaci i dobrir-te els ulls a les teues possibilitats. Ens van fer vore que si de veritat vols aconseguir alguna cosa has de lluitar per ella, perqu ning ho far per tu, que has de moure`t per tu mateixa, perqu res aconseguirs si et trobes assegut a la cadira. Per aix vam comprendre que s hora dalar-nos i decidir el nostre cam. Miriam Ponce, Andrea Giner i Isabel Glvez (alumnes de psicopedagogia de 1r de batxi- ller) Podeu trobar informaci de Coachin Genio al seu web: http://coachingenio.com/ , i tamb a la seua identitat de facebook: https://www.facebook.com/pages/CoachInGenio-Crea-Emprende-y- Transforma/136516009836120?fref=ts DE LA MEUA PELL CAP EN- DINS, NO- MS MA- NE JO, I NIN- G MS 11. 11 K A R P E D I E S 16 GRUP DE MEDIACI: TROBADA A CIUDAD REAL Comenarem dient que el viatge va ser una meravella. El temps de lautobs pareixia que es faria molt llarg, per no va ser aix. Tots aplegrem molt contents encara que alguns no creien que faria tant de fred. Arribrem a lalberg, per suposat, els primers. Vrem estar una bona estona esperant que vingueren els alumnes procedents de Sevilla i Zamora. Vrem dinar abans que aplegaren ells. Desprs repartrem les habitacions i les vrem arreglar. Poc desprs frem una Gimkana els alumnes de Valncia (com ens deien ells). Vrem sopar, assajrem una can i a dormir. El dia segent va ser ms entretingut i complet: ens vrem alar prompte; desdejunrem i agafrem lautobs. Anrem a un poblet anomenat Almagro, on vam veure el teatre antic. Desprs agaf- rem lautobs una altra vegada i vam anar a Las Tablas de Daimel. Desprs anrem a un lloc que era un paratge natural on esmorz- rem i frem una volteta. Una altra volta dins de lautobs i anrem cap a Ciudad Real on vrem tindre temps lliure. Frem una activitat de fer-nos fotos amb un grup de diferents persones; algunes de Se- villa, altres de Zamora... Frem un flash mob amb la can que vrem assajar i tornrem a lalberg. Soprem, temps lliure i a dor- mir. El tercer i ltim dia va ser el ms trist, ens vrem alar, vrem des- dejunar, i agafrem el bus. Vam anar a un paratge natural munta- nyenc i vam fer un tour turstic. Vam tornar a lalberg, dinrem, arre- plegrem les maletes i ens vam acomiadar. Va ser GENIAL! Relat de Mnica Segura i Yashira Flores 1r ESO B 12. 12 K A R P E D I E S 16 SEXTING I GOSSIPING ( Informacin sacada de un artculo de la revista digital EROSKI CONSUMER. 5 de marzo de 2013 ) La combinacin de adolescencia y nuevas tecnologas puede ser peligrosa, si no se ejerce un control y se proporciona una formacin adecuada a los ms jvenes que an desco- nocen los lmites que marca la vida. Y es que su acceso a la tecnologa adolece en ocasiones de falta de prudencia y rendicin a impulsos primarios. Fruto de ello es el xito de dos tenden- cias relacionadas con la telefona mvil: el sexting y el gossiping. La primera hace referencia al envo de textos e imgenes de ndole sexual a los contactos; la segunda, a foros de cotilleos y maledicencias sobre algunos compaeros de escuela. Ambas tienen riesgos tanto para el emi- sor como para los receptores de los mensajes, que se detallan a continuacin. Sexting, una prctica no tan reciente Las primeras referencias datan de 2005, cuando un peridico australiano se hizo eco del uso masivo por parte de los adolescentes estadounidenses, ingleses y australianos de los SMS para enviar referencias erticas, cuando no pornogrficas, que se usaban como prembulo a encuentros sexuales. Algunas estadsticas de la poca citaban a un 20% de los adolescentes como partcipes de esta prctica, con edades comprendidas entre los 13 y los 16 aos. Para muchos expertos en adolescentes, en esta etapa de la vida, la persona carece de madurez sexual y, por tanto, no es plenamente consciente de adnde le pueden llevar sus actos. Tambin se preguntan estos expertos si es conveniente que un adolescente tenga un te- lfono con Internet. Sin embargo, el acceso de los ms jvenes a la tecnologa se ha disparado en los ltimos aos, adems de extenderse por plataformas como Facebook, Tuenti, Orkut, etc. Y si bien en estas redes sociales, por control de sus administradores o por ser generalizadas - con lo que se pierde el efecto de "hacer cosas a escondidas"-, el sexting se ha visto muy di- luido, ahora retoma su auge con herramientas como WhatsApp o Snapchat. La polmica de WhatsApp En la primera, cuyo cuidado de la privacidad del usuario ha sido muchas veces cuestio- nado, los adolescentes intercambian muchos mensajes privados, algunos de ellos acompaa- dos de imgenes y vdeos con carga sexual, con la confianza en la privacidad de las comunicaciones. Sin embargo, los niveles de seguridad del servicio no han podido evitar la intrusin de terceras personas malintencionadas en la plataforma, para difundir de forma masiva mensajes privados. As ocurri con algunos alumnos de la Universidad de Deusto (Bilbao), que se comu- nicaron por WhatsApp aparentemente desde una red wifi pblica: fueron espiados y sus mensa- jes privados, muchos de ellos de sexting, difundidos. 13. 13 K A R P E D I E S 16 SEXTING I GOSSIPING Snapchat y Facebook Poke Tampoco se debe confiar en la buena voluntad de la persona que recibe el mensaje, si no se la conoce muy bien, ya que en ocasiones, y sin mediar tecnologa alguna, el destinata- rio puede ser quien los difunda, algo del todo ilegal. Para evitar que esto ocurra, apareci la aplicacin Snapchat, pensada para enviar im- genes, pero con la premisa de limitar el tiempo que permanecern en la memoria del mvil del destinatario. La idea es que de este modo se evitan difusiones indeseadas a terceros o intromisiones de hackers malintencionados. Un servicio similar fue lanzado por Facebook, con un gran volumen de usuarios ado- lescentes, para ser utilizado desde el mvil: Facebook Poke. Tanto en Snapchat como en este ltimo, el remitente manda una imagen al destinatario pero, antes, decide el tiempo que du- rar la imagen en el terminal de este. Sin embargo, diversos medios tecnolgicos han sealado que estas aplicaciones no estn exentas de riesgos, pues el destinatario puede hacer una captura de su pantalla con la imagen y guardarla para luego compartirla con otras personas. De nuevo se debe tener en cuenta el desconocimiento de muchos adolescentes de las consecuencias de sus actos. Por otro lado, este tipo de aplicaciones tampoco estn libres de fallos de programacin. A finales de diciembre se descubri un error en la versin para iOS de Snapchat y Facebook Poke, que dejaba ver los vdeos enviados por los usuarios, pese a que haba expirado el tiempo lmite. Informer y Gossip El gossiping es otra tendencia en alza que puede resultar peligrosa para los adolescen- tes. Consiste en la creacin de foros y salas de chat annimas donde se comentan rumores. Estos foros fueron un fenmeno en Catalua el pasado otoo debido a Informer, que permite crear pginas en Facebook para pequeas comunidades, como colegios y universidades. Algunos estudiantes han creado sitios Informer locales en la red social que se les han ido de las manos, debido a la avalancha de rumores y maledicencias sobre otras personas del en- torno cercano. Algunos de estos foros han alcanzado tal nivel de tensin, que sus creadores han sido agredidos en la calle y la polica ha tenido que intervenir. Las denuncias por calum- nias y acoso de alumnos y profesores se han contado por decenas y la Generalitat ha acti- vado un plan de informacin en escuelas y colegios universitarios, para concienciar a los alumnos de la importancia del derecho al honor y la intimidad frente a la libertad de expresin que permite la tecnologa. Por su parte, Gossip es una aplicacin espaola para iPhone de similares caractersti- cas, que permite el envo de rumores de mvil a mvil. Aunque no ha llegado a los niveles de Informer, ha creado tambin polmica. Por todo lo dicho anteriormente, es importante tener muy en cuenta los problemas que puede acarrear, incluso penales, un mal uso de estas nuevas tecnologas. 14. 14 K A R P E D I E S 16 CALLIGRAMES 2n ESO 15. 15 K A R P E D I E S 16 TROBA AC LES DIFERNCIES 9 diferncies_AlvaroSnchez 6 diferncies_AngelCataln 7diferncies_AjzayMeja 7diferncies_DanielZacaras 7diferncies_PabloMartn 7diferncies_NorlanJurez Tr e b a l l s realitzats per dife- r e n t s alumnes de lassig- n a t u r a dInform- tica. 16. 16 K A R P E D I E S 16 EXPOSICI FINAL DELS TREBALLS DEL DEP. DE DIBUIX 17. 17 K A R P E D I E S 16 LA GAULLIBRIE Concours Apfval -2013 Une anne de plus, nos lves de franais ont particip au Concours de Productions cri- tes en langue franaise organis par lAssociation de professeurs de franais de Valencia. La thmatique choisie pour cette anne 2012-2013 a t la chanson franaise . Nous sommes trs contents parce que deux de nos lves vont recevoir un prix. Flicitations !! La remise des prix sera le 15 juin2013 Institut franais de Valencia. SUPER BIEN !!! Nous sommes alls voir lInstitut franais de Valencia le film franais ralis par Olivier Nakache et ric Toledano, sorti en France en 2011, avec Franois Cluzet, Omar Sy. CHARADE vous de devinez le nom du film que nous avons vu ! Mon premier est la prposition en en anglais -- Mon deuxime est la moiti de toujours --- Mon troisime est un animal qui aime les souris ---- Mon quatrime est la couleur du ciel ---- Mon tout est le film de Nakache et Toledano ------------ 18. 18 K A R P E D I E S 16 EL NOSTRE FUTUR ALBALAT C.P. El Castell ALBUXECH C.P. Toms Albert FOIOS Durant el mes de maig ens han visitat els alumnes de les esco- les adscrites al nostre IES i que seran els fu- turs estudiants de 1r dESO del curs vinent. B E N V I G U T S I B E N V I N G U D E S C.P. mare de du del- PATROCINI C.P. REI EN JAUME 19. 19 K A R P E D I E S 16 IV PREMI DE DIVULGACI DE LA CINCIA Carme Catal i Jos Luis Rodrigo guanyen els IV Premis Llegir Sense Fronteres de la Universitat de Valncia Les estudiants dEducaci Secundria Carme Catal, de lIES Antoni Llid de Xbia, i de Batxillerat Jos Luis Rodrigo, de lIES Escultor en Francesc Badia de Foios han aconseguit els IV Premis Llegir Sense Fronteres, convocats per la Ctedra de Divulgaci de la Cincia UCC+i de la Universitat de Valncia, en collaboraci amb la Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura i els diaris Levante-EMV i Informacin, a ms del suport de la Fundaci Espanyola per a la Cincia i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri dEconomia i Competitivitat. La vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperaci, Olga Gil, va lliurar els guardons aquest dijous en un acte a Rectorat que va concloure amb una confe- rncia dAntonio Camacho per celebrar de lAny Internacional de la Cooperaci en lEsfera de lAigua. Carme Catal ha obtingut el guard en la modalitat dEducaci Secundria Obligatria amb una redacci sobre el llibre Biotecnologia al Men de Jos Mara Segu, mentre que Jos Luis Rodrigo ha estat el guanyador amb un treball titulat Morir... per...? sobre lassaig Mrtirs mortfers dAdolf Tobea. Els premis consisteixen en un ordinador porttil i una collecci de llibres publicats per la Ctedra de Divulgaci de la Cincia. Els professors que van promoure aquests treballs amb els estudiants van ser Josep Llus Domnech i Enric Senabre, respectivament. Durant el lliurament del IV Premis Llegir sense Fronteres -lobjectiu dels quals s estimular lhbit de lectura, la inves- tigaci i la creativitat dels estudiants dEnsenyament de Secundria i Batxiller- la vicerectora de Relacions Internacio- nals i Cooperaci, Olga Gil, va destacar laproximaci molt interessant i enriquidora dels estudiants de Secundria i Batxillerat a la cincia i a la Universitat, mentre que tamb va valorar la collaboraci amb la nostra instituci aca- dmica dels mitjans de comunicaci i les fundacions a fi de fer atractiva la cincia, la lectura i ls del valenci. El di- rector de la collecci Sense Fronteres -editada per la Ctedra de Divulgaci de la Cincia, Publicacions de la Universitat de Valncia i Edicions Bromera-, Fernando Sapia, va insistir els joves en la creativitat i la innovaci per afrontar el seu futur, mentre que el subdirector de Levante-EMV Julio Monreal, convidava els estudiants assistents a compartir qualsevol coneixement a travs dels mitjans de comunicaci com a garants de la qualitat, la cincia i el progrs hum. Per la seua banda, el director de la Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura, Josep Antoni Fluix, va ressaltar com s dimprescindible en leducaci infantil i juvenil impulsar la lectura de tot tipus destils, tamb lassaig cientfic, alhora que lescriptura. El lliurament de premis va concloure amb la conferncia del professor i investigador de lInstitut Cavanilles de Biodi- versitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de Valncia Antonio Camacho sobre la vida als ecosistemes aqutics i la importncia de laigua en qualsevol mbit titulada Amb laigua em banye: des de laixeta fins lexobiologia, a fi de commemorar la celebraci de lAny Internacional de la Cooperaci en lEsfera de lAigua. Els membres del jurat daquesta quarta edici dels Premis Llegir Sense Fronteres -amb una participaci de 31 origi- nals, ms elevada que en edicions anteriors- han estat la directora de la Ctedra de Divulgaci de la Cincia, Soledad Rubio, el director de la collecci Sense Fronteres, Fernando Sapia, i el director de la Fundaci Bromera, Josep Antoni Fluix. 20. 20 K A R P E D I E S 16 TROBADA 2013 A ALBORAIA Com cada any, per primavera, ens visiten les trobades des- coles en valenci. El nostre institut va estar representat per alumnes, pares i professorat. Enguany va ser Alboraia la lo- calitat organitzadora. Ac teniu algunes imatges del dia: