KARPE DIES

24

LA REVISTA DE LIES ESCULTOR EN FRANCESCBADIA

FOIOS ALBALAT ALBUIXECHDESEMBRE DE 2016

HUI S EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LAVIOLNCIA DE GNERE

Un impuls contra la violncia masclista

Coneixem la situaci en qu ens trobem respecte a la violncia masclista. Enguany jahan estat assassinades 92 dones, s a dir 8,4 dones per cada mes, s a dir quasi 2

dones per setmana.Hi ha una greu i sistemtica vulneraci dels drets humans de la meitat de la poblaci a la

nostra societat.Hem de denunciar i condemnar tota mena de violncia contra les dones, i demanar a totala societat que denuncie i recorde que la violncia s responsabilitat de qui lexerceix, no

de qui la pateix. Treballem per la construcci duna societat digna i lliure de violncia, i en senyal de tal

comproms, hui volem posar-nos una polsera negra, humil i senzilla.

KARPE DIES 24 FEM

El grup NIM (ANimaci I Mediaci) durant la setmana del dia 25 estigu fent activitats per a colla-borar en el DIA CONTRA LA VIOLNCIA DE GNERE. El grup d'alumnes fu cartells, amb els qualses decor l'entrada de l'institut, recoll i prepar vdeos de denncia de la situaci de discriminacide la Dona, per a generar ms conscincia, an per les aules en les hores de tutoria per a projectarel material i propos debats al respecte. El dia 25 en concret, a les 8 h tots els cursos frem lecturadel manifest que ac avall s'acompanya, i alumnat i professorat, una vegada llegit, ens ficrem unapolsera de tela negra en senyal de solidaritat amb les dones.

EIXIM... KARPE DIES 24

EXCURSI A LA PISTA DE PATINATGE SOBRE GEL

En la primera quinzena de novembre, els alumnes de 1r de lESO ens en vrem anar d'excursi a patinar sobre gel al centrecomercial Bonaire. Vrem anar amb autobs, amb els mestres dEducaci Fsica. Quan arribrem vrem esmorzar i entrrema la pista de gel. Ens dividrem en dos grups: els que no sabien patinar i no tenien ni idea i els que sabien patinar o tenien unpoc d'idea. Dins de la pista feia molt de fred. Va ser una experincia que em va agradar prou, potser perqu vivim en un llocon no s habitual practicar aquest esport.Vrem tornar amb autobs i com que sobrava un poc de temps ens quedrem al pati fins l'hora de tornar a casa.

LAIA TOLEDO, 1r ESO C

Visitant el patrimoni cultural i natural.

Al llarg de la primera avaluaci, el departament de Geografia i Histria delnostre I.E.S ha organitzat una srie dactivitats extraescolars per a conixeren directe del nostre patrimoni cultural i natural, combinant laprofitament di-dctic i el gaudi personal.

Amb aquesta finalitat, les classes de 4t de lESO ens acostrem durant oc-tubre i novembre a la ciutat de Valncia, per fer un recorregut dedicat a laIllustraci, visitant lEscola Pia, lHospital dels Innocents, la maqueta del pl-nol de pare Tosca ubicada al MUVIM i el Palau de Cervell. El periple tambinclogu les faanes del gremi de fusters, del Collegi de lArt Major de laSeda i lespectacular faana del Palau del Marques de Dos Aiges.

La proposta plantejada per als alumnes de 3r de LESO se centrava en undels recursos hdrics del nostre territori, el riu Tria. Per aquest motiu, ensdesplarem fins a Riba-Roja de Tria, on les guies locals ens explicaren lesestructures hidruliques del municipi (cisterna, llavador, mol i casa del mo-liner), aix com el museu del MUPLA, ubicat al castell-palau, que es dedicaal singular jaciment visigot del Pla de lArc. Per completar lactivitat, vremrealitzar una ruta circular al voltant dels meandres del Parc Natural del riuTria, descobrint en la passejada un ecosistema de ribera solcada de cul-tius.

Per ltim, lactivitat oferida als alumnes de 2n de lESO ens va permetre co-nixer les rutes medieval i monumental de lantiga Baronia dAndilla. Da-questa manera realitzrem un recorregut pels voltants de la vila visitant lesantigues estructures de lpoca feudal, com la calada medieval, els aqe-ductes, la squia mare, el mol, el pont medieval i la creu de la Forca. Peracabar, arribrem al poble per lantic portal de la muralla, passejant els seuscarrers enblanquinats fins a les portades renaixentistes de lesglsia de lAs-sumpci.

KARPE DIES 24 EIXIM

TEATRE!!

El dia 28 de novembre vrem anar els grupsde 1r dESO al teatre Flumen, amb lassigna-tura de castell a veure Els 3 mosqueters. Vaestar molt interessant. Al finalitzar lobra vremfer unes quantes preguntes als actors i ensvaren respondre amb molta facilitat i rapi-

desa. Ens ho vrem passar molt b.

IRENE BUENO, 1r ESO C

LALBUFERA!!!Aquest trimestre tamb hem anat a lAl-bufera.El dia 27-10-16 anaren 1r B i 1r F, el dia28-10-16 anaren 1r C i 1r D i el 2-11-16 anaren 1r A i 1r E. Va ser un diaexcellent, primer agafrem una bar-queta que ens va dur fins a lAlbufera ivrem veure molts peixos, necs,ocells... Quan arribrem, vrem esmor-zar, ens donaren uns prismtics per aveure tot el que volgurem i tot el queens deia la monitora. Ens explicarenque no havem de fer molt de soroll per-qu els animals estaven amagats per-qu no els caaren. Ens ho passremgenial!

El passat 19 d'octubre tot l'alumnat del Batxillerat vi-sit la Filmoteca de Valncia per veure una sessi didc-tica de cinema amb el ttol "Del curt al conte".

Les adaptacions literries sn tot un subgnere del cine. Si els llargmetratges beuen dela literatura a partir, sobretot, de les novelles, els relats breus sn la inspiraci preferidadels curts. En aquesta sessi realitzrem un recor-regut per les sendes que van de la lite-ratura a la pantalla, de la m de lesobres dalguns dels ms importants es-criptors europeus com sn Franz Kafka(Rep. Txeca), Jostein Gaarder (No-ruega) o Sawomir Mroek (Polnia), elscontes dels quals shavien adaptat enels curts. Per acabar la sessi, fou lo-bra de Friedrich Nietzsche la que ins-pir el protagonista de lltim curt, unabrillant histria sobre lenorme podertransformador i emancipador dels llibres i de la cultura en el desenvolupament de lespersones. ( Departament de castell )

PROJECTE EN CONJUNT

Som alumnes de segon de batxillerat de lassignatura de Fonaments dAd-ministraci i Gesti de l empresa (FAG). Enguany continuem el projecte EnConjunt que lany passat sinici per a crear una empresa cooperativa, dinsduna activitat multidisciplinar (de diverses matries) i internivell (diferents cur-sos). La nostra tasca s lorganitzaci de representacions teatrals, ms en concret,la part de mrqueting i financiaci, mentre que els alum-nes de les assignatures de Grec i Francs sencarre-guen de la representaci de lobra de teatre i Tecnologiasencarrega de l elaboraci de lescenari.

En aquest projecte es fomenta el nostre esperit em-prenedor. Per a nosaltres s una experincia novaque no hem treballat fins ara i que esperem aprofitaraquest curs. Aquesta assignatura s molt dinmica,perqu treballem en grup. El dijous 1 de desembrevam fer la primera reuni de grup.

DIEGO GALLARDO I ALBERTO MARCO

Els alumnes de grec de 1r de Batxillerat estem treballantper a poder representar-vos enguany la nostra obra de tea-tre, , que vol dir Granotes en grec.Lobra s una comdia escrita per Aristfanes. Laccitranscorre en un temps de guerres i de crisi poltica a la ciu-tat dAtenes. La societat necessitava uns bons poetes, jaque els grans trgics squil, Sfocles i Eurpides havienmort feia poc. Per aix, Aristfanes posa en escena Dions,du del vi i del teatre, baixant al mn dels morts a buscarel millor dels trgics. Mentre Dions travessa lAqueront, elriu per on la barca de Caront condueix els difunts a la seua llar definitiva, es troba amb un cor de granotesque lacompanyen durant la seua estada all baix i, a ms a ms, li conten algunes faules dIsop.Una vegada a lHades, assistim a un combat teatral entre dos poetes que lluiten per demostrar qui haestat el millor trgic de la ciutat. Eurpides presenta un fragment del seu Orestes i squil una posada enescena de Les Eumnides. El du Dions fa de jutge enaquesta competici potica, comptant sempre amb el votpopular.Aquesta obra s una de les millors comdies de lanti-guitat i demostra que la crtica literria i les riallades snperfectament compatibles. Esperem que us agrade.

Nolia Badia

Alumna de Grec de 1r de Batxillerat

KARPE DIES 24 INICIACI A LACTIVITAT ECONMIOCA

En la asignatura de Iniciacin ala actividad emprendedora y em-presarial, los alumnos de se-gundo de la ESO estamoshaciendo un proyecto cuyo fin esmejorar el huerto escolar, estetrimestre. Cada planta la asocia-mos a un mito griego. Las plan-tas que vamos a cultivar: Unalmendro, un granado, rosales,caas, un manzano, un naranjo,una palmera, un olivo y un ci-prs. Bsicamente tratamos deayudar a poner en marcha el hu-erto de nuestro centro, y paraello, queremos poner un sistemade regado adecuado, cartelesen cada planta. Tambin, realizaruna presentacin para mostrarnuestro huerto al centro y, comono, necesitamos realizar un estu-dio econmico detallado sobre elcoste del proyecto. Pienso quees una gran idea trabajar enclase en grupos, nos vendr bienen el futuro y a parte de poderpasrtelo bien, socializas y tie-nes el privilegio de organizar lascosas con diferentes perspecti-vas. Gracias a nuestras profeso-ras, Marina y Anna, hemospodido comprobar de primeramano lo que, en un futuro nospuede ayudar muchsimo. Noshan enseado que un buen lderno es el que grita, manda y obli-ga a hacer el trabajo a losdems, sino el que se pone pri-mero a trabajar haciendo que losdems sigan su ejemplo.

Redaccin: Brbara Tudela y Vi-cente Prez. Fotografa: Hugo Garca yJaume Amors.Cdigo QR: Aarn Alcaiz.

Tomamos medidas detodo el jardn, de cadaparcela y de los pasi-

llos.

KARPE DIES24

INICIACI A LACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL3r dESO

Activitat sobre creativitat: Treball de creativitat sobre el futur. Els alumnes de 3r presentaren com a treball de classe el seu propi disseny del futur, en tres vessants:1. Com seria el seu futur ideal (A nivell social, global). 2. Com ho veu des del punt de vista autobiogrfic (Visualitzar el seu futur personal)3. Imaginar un artefacte del futur.Ms invencions en el segent link:https://sites.google.com/site/curseconomia/concursos/taller-de-creatividadImpressionants resultats!

Emmanuel Uwom y Julio Navarro han creado unas zapatillas que incor-poran una mopa para la limpieza del suelo de forma sencilla, cmoda yprctica, aadiendo una linterna con la que iluminar el camino.

Electromusic es un Casco y un Microordenador creado por Paula Ros.Consiste en que al ponernos el casco se transmiten datos fsicos, psicolgi-

cos y neuronales al microordenador, el cual losanaliza y selecciona el instrumento musical ms adecuado para cada persona.

Mi proyecto: Luis Gimeno Martnez. 3r ESO: Las DreamandiesLas Dreamandies seran unas golosinas, de una infinidad de tipos, sabores yformas, las cuales al comerlas nos dormiran, ylo que soramos, sentiramos como si sucediera

de verdad, como si estuviramos dentro del sueo.

El nostre projecte: Josep Bascuan i Miguel Moll.El nostre producte es basa en un fanal que obt l'energia a travs d'unteixit que anomenem Fluorescent i que l'embolica. Este teixit absorbix l'energia lumnica que emet el sol durant el dia trasnformant-la en llum ar-tificial quan l'emissi de llum solar baixa d'un nivell lumnic determinat. Aquesta energia s de tipus renovable (no genera contaminaci ambiental), per tant, seria econmica enel consum (no necessita cap tipus de combustible o energia elctrica per al seu funcionament), per tant, ales poblacions on s'installen seria beneficis tant ambiental com econmic.L'energia absorbida del sol per este teixit, es transformariaen energia elctrica grcies a uns transformadors. Aquestos acumularien esta energia en unes bateries quesubministrarien electricitat al fanal quan no tingurem llumsolar. Este tipus de teixit tamb es podria utilitzar per aobtindre energia elctrica per al consum en les indstrieso vivendes posant-lo en les teulades.

KARPE DIES 24

Els alumnes de 1r ESO A hem treballat els materials de la Terra, els tres gransgrups de roques i els seus processos de formaci. Ara hem didentificar-les enl'arquitectura pel poble i la ciutat.

Els alumnes de 3r ESO PMAR hem treballat un projecte de geometria. "construmpolgons regulars". Un repte un poc complicat perqu en tots ells havia de cabre1 litre daigua. Calcular l'rea de la base i l'altura necessria, (Uf! moltes matem-tiques!) dibuixar, retallar, folrar perqu l'aigua no s'escape, comprovar que de ve-ritat hi cap un litre. Ho hem aconeguit! ( Departament de Biologia )

SEXE I GNEREMoltes vegades haurs vist que en alguns anuncis o pellcules, sempre s la dona la que cuida els fillso fa les tasques de casa. Lhome, en canvi, s el que treballa i el que mana a casa o com se sol dir: ells lhome de la casa i se li ha de fer cas. Per, s sempre aix? Els hmens no poden rentar els plats?Les dones no poden treballar fora de casa?Aix sn estereotips, un conjunt de prejudicis. s una forma de jutjar sense pensar i sense conixer lapersona.Per eixes raons existeix la violencia de gnere: - La violncia masclista que considera que lhome s superior a la dona.- Encara que tampoc podem justificar que la dona s superior a lhome, ni que elles saprofiten dells

perqu tots som iguals.La lluita per la igualtat de gnere s per a aconseguir els mateixos drets tant per als hmens com per ales dones. Tots som iguals, el sexe no t per qu influir en la igualtat ja que el gnere s el conjunt dideesi creences sobre hmens i dones en cada cultura a partir de la diferncia sexual.Encara queda molt de cam per fer i aconsegur la igualtat. Des de menuts hem densenyar a no discrimi-nar, a respectar-se i ser tolerant perqu aconseguir la igualtat dhmens i dones s cosa de tots.

Maria Polo i Joana Tamarit,1r ESO C

CULTURA CIENTFICA

KARPE DIES 24

!!##%%&&(())##++##,,%%%%..((//,,!!//##00++((##//##++))!!//&&))##

1122##33445522663322##7788##99::;;4466

KARPE DIES 24

Un bon dia et despertes, 6:00h, mires per la finestra i tot s fosc. Per la cosa est clara: fora hi ha trespams de neu, el termmetre marca -11C i fa vent, molt de vent. I per a la meua sorpresa, s meravells.El cas s que ja al poc darribar ac em vaig preguntar: I jo que dimonis faig ac? Com va aplegar la ideaal meu cap?. Aleshores vaig comenar a fer memria... Sempre mha agradat viatjar. De fet, potser laidea va sorgir a linstitut grcies a la implicaci dels professors que sota la seua responsabilitat (no vullanomenar ning per por de deixar-me alg) ens duien de passeig per Valncia, a la Universitat, a Astries,Madrid, Toledo, i sens dubte les diverses eixides del projecte de mediaci del qual tant vaig gaudir i apren-dre. Aix que, potser, ja ho tinguera tot decidit abans que un dels meus primers dies a la universitat, mentre di-nava all, una companya pregunt: I qu penseu fer en el futur?. En aquell moment no tenia clar res delque passaria en acabar la universitat, per vaig contestar que volia acabar els meus estudis en un altrepas. Tot sonava lluny en aquell moment, i realment, encara ho s. No tinc clar qu passar a la fi de lameua estana, segurament el futur siga encara millor, per pensar-ho em fa sentir nostlgia que aquestaexperincia haja dacabar.El 15 dagost, desprs dels plors de familiars i amics, amb trenta kilos dequipatge agaf un bus a les dosde la matinada a Barcelona i, des dall, el vol a Hlsinki. Ja des del moment que baixes de lavi pots per-cebre la sensaci de llibertat incmoda. A mitjan vesprada vaig conixer els meus companys de pis, elsquals ara per ara sn els meus millors amics: un holands, un sud-core i un japons que no parla ni papadangls. Molt multicultural tot, s. Segons el meu criteri, Erasmus no s ni el que et diuen de: la possibilitat de formar-te a lestranger ni elque es diu sexe, drogues i festa. Les dos coses sn certes per el que realment saprn s el que hi haper baix de tot a. Tots els que estem ac sabem que estem sols en terra estrangera, que qualsevolproblema depn nicament de nosaltres resoldrel, i prompte ens adonem que el nivell dangls ni es pareixal de la seua llengua materna i no pot comunicar-se com volguera. La realitat s implacable. Socialitzars, doncs, lobjectiu i lnica opci per a viure i sobreviure, i aix saprn dia a dia.Ladaptaci no s fcil. Una de les coses que ms em va cridar latenci s que la gent dina a les 11-12 isopa a les 18 hores, fent noms tres menjades al dia; s de bojos. He de dir que ni mhe esforat i seguiscamb les meues cinc en horaris normals. S que he incorporat el peix a la dieta; normalment s el que hiha a la universitat per a menjar.El fred s ms fcil de suportar ac que a Valncia ja que hi ha menys humitat, amb unes quantes capesde roba trmica i unes bones botes els -25 C que podem tindre ac no suposen un gran problema. I si laroba no s prou, sempre queda la sauna, el gran miracle finlands! De lidioma podria dir que el fins en-cara que mesforce a aprendrel s impossible (jo el definiria com una mena de grec ofegat parlat amb ac-cent itali). Per sort, tothom a Finlndia parla angls amb un bon nivell. Ara, prcticament pense en anglsi, ms o menys, ja no em resulta difcil fer una exposici tcnica o mantindre una conversa amb tres oquatre persones, cadascuna amb un accent diferent.A ms, estar dErasmus mha perms seguir viatjant, i encara queden viatges per a una bona estona: La-pland, Estocolm, Tallin, Sant Petersburg, visites als llacs, a les illes del Bltic i probablement ms!

Jos Andrs Grau Martnez

EXALUMNES PEL MN

VISITA A LEXPO DE LEQUIP CRNICA KARPE DIES 24

El dia 2 de desembre tres atrevits professors decidiren acompanyar els grups de 2n dESO C i D, ams daguns alumnes de 1r de loptativa de dibuix, a veure lexposici que la Fundaci Bancaixa ex-posa al Centre Cultural de la plaa de Tetuan de Valncia sobre lequip Crnica. Amb lajuda dexper-tes monitores en el tema, lalumnat sendins en un recorregut de temes histrics prxims ( molts dellstreballats a classe ) i de referncies artstiques i cromtiques. Lactivitat es concretava amb un taller onels alumnes reproduen i recreaven algunes de les obres que havien contemplat. Us recordem quelexposici acaba el 8 de gener de 2017 i seria una llstima no visitar-la.

La portada de la revista s una obra de lEquip Crnica que es pot veure a lexposici fins al dia 8 de gener

KARPE DIES 24

Foios, 12 de diciembre de 2016Mi querida Marisa:Pens que lo mejor era dejar que se diluyera la algaraba de voces que se van alejando delaula una vez finalizada la jornada escolar. Y entre el silencio humilde de pupitres, libros ymurales, recordar cunto hemos aprendido juntos desde el lugar que eligi el destino paraque se cruzaran nuestros caminos, en esta compleja profesin en la que un da decidimosponer todo nuestro empeo. Dejamos atrs unos aos de emociones intensas: hemos com-partido inquietudes vitales, viajes apasionantes, compaeros y alumnos que nos han dadomomentos gratificantes y tambin algn que otro quebradero de cabeza. Pero si hay algoque ha sobrevolado siempre al acecho de nuestras charlas clandestinas por los pasillos hasido nuestra pasin por la literatura: la palabra, la poesa, el teatro y, como fuente de co-nocimiento, siempre el libro. Gracias, compaera, por llenar sin miedo nuestras clases de li-bros, por regalarnos el placer de volver a los clsicos con naturalidad y perseverancia, porcontinuar infatigable con innumerables proyectos que nos llevarn, como deca el poeta, apuertos que nuestros ojos todava ignoran y que seguirn enriqueciendo nuestra carrera dela vida. Vctor Cao

Profesor de griego clsicoP.S.: Este poema es de reconocimiento a una excelente vida profesional.

KARPE DIES 24

ETS SOCRTIC O PODEMITA?Carlos Gamero (4tC)

Aquesta s una bona pregunta i per a una bona pregunta necessitem una bona resposta, que no tin-drem si no aclarim de qu parlem. Per aix necessitem saber qui era Scrates i qui els Sofistes i aclarirquina relaci poden tenir amb els poltcs actuals. Si encara no sabeu la diferncia entre un filsof socrtic i un sofista, jo us ho explicar. Els socrticseren els que seguien el model del fams Scrates, s a dir, eren els amos del barri. Anaven vacillantals habitants de la polis fent-los pensar sobre el seu treball i, com que els habitants eren un poc curtets,els deixava en ridcul.En realitat, els socrtics feien pensar sobre quin s el sentit del nostre treball i de la nostra vida, ensajudaven a obrir la ment duna forma que no tornaves a ser el mateix. A alguns poltics actuals elscaldria un Scrates a la seua vida, si Carlos Fabra o Alfonso Rus hagueren tingut un socrtic com assessor poltic, de segur que no hagueren furtat tants diners ( pressumptament ). O aix o l'haguerenacomiadat de la faena immediatament.I ara, ara vnen els bons Si els altres eren els amos del barri, els sofistes sn els dus del barri, elsyoutubers de lantiga Grcia, els narcos de la polis. Aquests simplement es guanyaven la vida cobrantper ensenyar filosofia i punt. Tu anaves, els pagaves i eixies dall nou. Els principals sofistes van serProtgores i Prdic de Queos, ells defensaven cobrar per transmetre els seus coneixements als altres.Eren professionals de l'ensenyament i defensaven la democrcia amb els seus discursos incendiaris,potser a Pablo Iglesias i la seua manera de fer poltica els podrem considerar un poc sofistes.En veritat, mhe adonat que els professors de filosofa tamb sn una mena de sofistes. I ara que la fi-losofia t poca presncia a l'ensenyament, he de dir que la seua utilitat s molt important; el coneixe-ment s la ferramenta ms convenient del mn i els sofistes tel donaven a canvi d'un preu mdic. Iposats a fer el teu treball per amor a lart si, de retruc, et guanyes la vida, millor que millor. Visca el so-fistes i visca Protgores!

KARPE DIES 24

El passat 10 de novembre lalumnat de Cultura Cientfica de 1r de batxillerat tingu loportunitat de xatejar en directe amb Paula,una biotecnloga que est investigant el genoma de bacteris resistents als antibitics, i parlar amb ella de la seua recerca, a ms,durant dues setmanes estigueren fent preguntes a uns altres cientfics dedicats a altres branques dinvestigaci, i tot a grciesa la iniciativa de Somos Cientficos. Scanos de aqu.

I qu s a?Es tracta dun Concurs Online per a cientfics i estudiants des de 5 de primria a 2n de batxillerat.

Els seus inicis varen ser fa 10 anys al Regne Unit i la primera edici al nostre pas va ser el passatmes dabril. En aquest curs van a fer-se dues edicions, una en novembre (en la qual ja hem participat)i una altra al maig. Lalumnat t loportunitat de preguntar directament a cientfics i cientfiques realsaquelles qestions que els passen pel cap sobre la investigaci ms puntera, curiositats o aspectesquotidians de la cincia o, fins i tot, sobre la seua msica favorita, tot cap ac!!! Es tracta daproximarlactivitat cientfica als estudiants i les estudiantes, que vegen que les persones que fan cincia snpersones normals, tal vegada, en un futur no molt lluny ells i elles podrien ser alguns daquestscientfics.

I en qu consisteix el concurs?Lalumnat s el pblic i el jurat. Els cientfics estan agrupats per zones (anomenades amb noms delements qumics, a nosaltresens va tocar la Zona Bor), 5 cientfics i 15 classes per zona.Els cientfics i cientfiques pengen a la web del projecte (somoscientificos.es) informaci seua, tant sobre el seu treball dinves-tigaci com detalls de la seua vida privada, aix lalumnat coneix un poc a qu es dedica cadascun i durant les dues setmanes

que dura lactivitat poden enviar les seues preguntes als cientfics iestos van contestant.I com a colof de lactivitat disposem de mitja hora per a xatejar entemps real amb els cientfics de la nostra zona, aquest s el momenten qu realment lalumnat parla directament amb els cientfics.

(Sn fotos dels alumnes a laula dinformtica fent lactivitat, encaraque les pantalles no es veuen b.)

Ja han Preguntat, ja han Xatejat i ara... a Votar!!Lalumnat vota quin s el seu cientfic favorit dels 5 que ha conegut virtualment en la seua zona. La segona setmana de lactivitatcomencen les eliminatries, de dimarts a divendres cada dia va eliminant-se un cientfic de cada zona i qui queda el divendress la persona guanyadora. I t premi!!, S, a cada cientfic o cientfica guanyador de cada zona li corresponen 500 de premi per

a invertir-los en un projecte de divulgaci cientfica que ja estiga en marxao per a comenar-ne un de propi.A la nostra zona la guanyadora va ser Paula, la nostra biotecnloga!! Quesho pass dall ms b amb el nostre alumnat I, a ms, s dac, de la terreta, i ja estem en tractes amb ella per si ne-c e s s i t acollabora-ci en elseu pro-

jecte de divulgaci. A lalumnat li paregu una experincia diferent, interessant i cu-riosa. I, pel que es veu en els resultats de participaci de la nostrazona el nostre grup, encara que amb pocs alumnes va ser dels msactius en els comentaris a les respostes!!

El concurs en xifres:1974 alumnes58 centres88 xats1337 preguntes2947 respostes (s, moltes vegades contestava ms dun cientfic

a cada pregunta i hi aportava un punt de vista diferent) i 20 cientfics per fer front a tanta activitat!!

Ja sabeu profes, si voleu participar heu de registrar-vos a la web somoscientificos.es/professores/I alumnes, si voleu participar digueu-ho als vostres profes!!Web del projecte: somoscientificos.es

Isabel Peris

KARPE DIES 24

LA GAULIBRIEVISITE RIBA-ROJA del TURIA

Nous arrivons une rue troite, et la guide attend notre arrive. Dans mon cas, je ne savaispas quest-ce que nous allions faire et cela augmentait ma curiosit. La guide sapproche,accompagne par une autre, qui avait t lve de Fernando. Premirement, la guide nousa expliqu le fleuve, la fontaine de la vie. Le premier parcours du fleuve, qui nat la ChanedAlbarracn, et qui passe par la ville qui donne le nom au premier parcours, le fleuveGuadalaviar, qui sajoute avec lAlfambra, le principal affluent. Lautre parcours du fleuvesappelle Tria.Nous nous sommes diviss en deux groupes, nous, le groupe de Plurilingue nous sommesalls au Chteau de Riba-Roja del Tria, qui a t construit par le comte de Revilla-Gigedo,comme est indiqu une insigne qui se trouvait l. Nous avons vu aussi comment taient

les fentres. Il y avait des diffrentes formes:circulaires, rectangulaires, etc. Elles taientprotges par du pltre cristallis qui laissepasser la lumire, mais pas lair. Nous avonsvu aussi des arcs outrepasses, utiliss la

Sale des Nobles.Il y avait des pierres funraires et aussi des dtailsdcoratifs. Sur une pierre il y avait crit Gismani-gus. Aprs avoir tout observ, mme les phrasesqui taient peintes aux murs de la Sale des No-bles, nous sommes alls derrire le chteau, o ily avait un lavoir public construit en 1936 et le plafond et la canalisation de la baignoiregante se sont ajouts en 1956.Aprs, nous avons visit un rservoir ancien chrtien de 1762 qui peut contenir 500.000l/m2. Il y avait des dessins au plafond et un canard qui na rien voir. Quand nous avonsfini, nous sommes alls djeuner au Parc Naturel du Tria. Cest un lieu trs grand et pro-

tg. La prsence du Tria tait partout. L nous noussommes runis les deux groupes.Plus tard, nous sommes alls par le Pont Vell, par un chemin ct du fleuve trois kilomtres pied et nous sommes ar-rivs un beau pont, au-dessus du Tria qui a leau la pluspure.Au retour, par un chemin diffrent, apparemment plus long,au milieu du pr. Nous avons vu aussi un arbre monumental,un bananier, avant darriver Riba-Roja.a t une excursion trs intressante, loign de la ville,au milieu de la nature. Je la refairai!! RECONSTRUCTION DU

CHTEAU

RSERVOIR

CHTEAU DE RIBA-ROJA

JOAN ALBERT PERALBO 3D