1. KARPE DIES19IES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA FOIOS ALBALAT ALBUIXECHSIS CURSDE 2014 2. KARPE DIES 18NDEXGRADUACISETMANACULTURALELTAPS DEPENLOPEENTREVISTAPERE CANOEXALUMNESPEL MNTECNOLOGIAINDUSTRIALFILOSOFIAECONOMIALA GAULIB-RIEI N F O RM -TICAEL FUTURDE LIESADUBONESVACANCESGRADUACI 2nAmb les notes musicals dels Obrint Pas, el passat dia 30 de maig comenava lacte depas a totes les persones que hi van intervindre: parlaments de les alumnes, dels tutors,poema que recit. Mart i Pol tamb hi fou present amb la lectura dun dels seus poemes.nia que acab amb una picadeta oferida per lAMPA.LA KARPE DIES AGRAEIX LA COLLABORACIECONMICA DE LAMPA EN LEDICI DAQUESTNMERO 19 DE LA REVISTA. 3. KARPE DIES 18DE BATXILLERATgraduaci de lalumnat de 2n de Batxillerat del nostre centre. La vicedirectora, Teresa Menadas, donavadels alcaldes dAlbuixech i Foios i de la directora, Rosario Merino, del parlament de la qual reprodum elEls vdeos de fotos i records i el lliurament de regals, roses i diplomes posaren el punt final de la cerim-No te quedes inmvilal borde del caminono congeles el jbilono quieras con desganano te salves ahorani nuncano te salvesno te llenes de calmano reserves del mundoslo un rincn tranquilono dejes caer los prpadospesados como juiciosno te quedes sin labiosno te duermas sin sueono te pienses sin sangreno te juzgues sin tiempopero sipese a todono puedes evitarloy congelas el jbiloy quieres con desganay te salvas ahoray te llenas de calmay reservas del mundoslo un rincn tranquiloy dejas caer los prpadospesados como juiciosy te secas sin labiosy te duermes sin sueoy te piensas sin sangrey te juzgas sin tiempoy te quedas inmvilal borde del caminoy te salvasentoncesno te quedes conmigo.MARIOBENEDETTITrobareu ms fotos de lacte a KARPEDIES.BLOGSPOT.COM 4. KARPE DIES 18SETMANA CULTUDurant els dies 29 i 30 dabrilal nostre centre se celebrarenmolts actes relacionats bsi-camentamb la festivitat deldia del llibre. Si b el dia 29 esva organitzar un curs de mani-puladordaliments i projecciduna pellcula per a 1r deBatxillerat ( La Celestina ) vaser el dia 30 on es concentra-renla majoria dactes:ACT.MULTIESPORT:COLP-BOL,BSQUET, FUTBOL, VOLEI-BOLal gimns i pistes. Ballsde sal a la cafeteria, taller decreaci de sab, taller de so-carrats,activitats de jocs detaula i concurs de preguntesdel departament de Socials.Aix com la marxa per lHortaorganitzada pel professor PauMarqus. Ac en teniu el murfotogrfic de les jornades: Es-pecialatenci li dedicarem a larepresentaci teatral feta a laCasa de la Cultura de Foiospels alumnes de 1r de Bat deGrec junt al seu professor Vc-torCao. Aix com la FIRETADEL LLIBRE, LA XARRADADECONOMIA I PERIODISME,EL MUR LITERARI I ELS LLI-BRESESPECIALS DEL DE-PARTAMENTDANGLS I DELDEPARTAMENT DORIENTA-CI. 5. KARPE DIES 18RAL 29 i 30 DABRIL 6. KARPE DIES 18 El taps de Penlope 7. KARPE DIES 18El dia 30 dabril, a les 11.30 h, a la Casa de la Cultura de Foios lalumnat de 1r deBatxillerat de la classe de Grec vam fer una xicoteta representaci: El taps de Pe-nlope.Aquest espectacle est constitut per set escenes de temtica clssica.A la primera escena, Parada obligatria, sens explica que aquest recital s unhomenatge a lescriptora Maria ngels Anglada, una professora de llenges cls-siquesque, prenent com a referncia el mn antic, va escampar als quatre ventsles injustcies infinites que, en el segle XX, alguns pobles o grups poltics han per-petrat.Lescena de Cassandra conta la histria duna princesa troiana a qui els seus con-ciutadansvan prendre per boja, perqu es pensava que es casaria i seria feli quanen realitat prompte formaria part del bot dels vencedors, i a qui la seua mare H-cubaintenta obrir els ulls sense aconseguir-ho. Aquest personatge serveix a lau-toraper manifestar la violncia de qu sn vctimes les dones que pateixen elsestralls de la guerra.A la tercera escena Antgona, desprs de viure la guerra civil en la pell dels seusgermans, que senfronten en un combat a mort pel tron de Tebes, ser jutjada persoterrar amb dignitat el seu germ Polinices, considerat pel nou rei com a enemicde la ciutat.La projecci Les germanes de Safo, que reivindica el paper de les dones poe-tessesde la histria, senriqueix amb un dels poemes damor de Safo de Lesbos,que dos companys nostres van recitar en grec i en valenci: , - .A lescena de Prometeu, el tit s encadenat al Caucas per robar el foc als dus idonar-lo als hmens. Zeus li envia una guila que cada dia li devora el fetge.Noms li quedar la paraula, el desig de llibertat i la revolta contra les injustcies.Vam recordar Salvador Espriu rellegint els seus versos sobre Prometeu: El somnide llibertat esdev la cadena I finalment, recitrem lemotiva elegia que va dedi-carMaria ngels Anglada a aquest poeta.Lescena VI ens transporta des de lAqueront, el riu per on la barca de Caront con-dueixels difunts a la seua llar definitiva, fins al camp de concentraci dAuschwitz.Mans humanes ens porten de la bellesa duna escultura dAfrodita al forn encs alcamp dextermini nazi.Lltima escena, A cada amic, reprn els versos amb qu comenava el recital iparla als amics amb lesperana duna societat millor.Realitzant aquesta activitat vam aprendre els poemes del recital, hem viscut comsi frem actors i hem estat cada vegada ms units com a grup, ja que ens hemajudat mtuament. Ha sigut una experincia que no oblidarem mai i la tornarem areviure una altra vegada.Grcies, Vctor!Et deixar, si vols, la veu.Anna Bartual i Esther TorresAlumnes de Grec de 1r de BatxilleratUns diuen que un exrcit a cavall; al-tres,a peu, i altres, de naus, s el msbell sobre la negra terra; i jo dic que sel que un estima. 8. KARPE DIES 18ENTREVISTA AL PROFESSOR PERE CANOQuins sn els teus estudis?Jo tinc l'actual ttol de l'ESO, s a dir, el COU i tamb el BUP, l'actual batxillerat. Vaig estudiar la carrerade Geografia i Histria, i vaig decidir especialitzar-me en la histria medieval.Per qu fas de mestre?Perqu m'agrada ensenyar, no s una qesti d'haver aprovat oposicions com una alternativa laboral,sin s perqu simplement m'agrada ensenyar. Tot i que les circumstncies van canviant durant la vida,m'agrada ensenyar, transmetre coneixement...Tagrada educar, ensenyar, ajudar?M'agrada educar, ensenyar i ajudar com una contribuci a la societat no nicament com una qesti quela gent spia ms per saber-ne ms. Transmetre valors s el ms important.A banda da, qu ms fas?M'agrada animar l'activitat cultural de la zona i portar endavant altre tipus de compromisos des de polticsa artstics. Artstics en gran mesura. No sols en el fet d'escriure, sin collaborar que un amic puga fer unconcert o collaborar a nivell social fent que una gent jove puga fer activitats juvenils o se'n vaja a l estiufora com per exemple en un campament...Per qu escrius?Perqu m'agrada contar histries i traslladar la imaginaci a aquestes histries. Darrere de cada histriahi ha una voluntat de transmetre informaci o daportar alguna cosa ms a les persones.I la poesia?La poesia s traslladar el sentiment en escriptura per a poder-lo compartir.Qu s per a tu la histria?Podrem fer una interpretaci molt acadmica que ara mateix no podria dir perqu no tinc tots els recursosper... la histria seria levoluci del comportament hum per a ensenyar-nos com ens hem comportat enel passat i tot i que els fets mai es repeteixen, ens ajuda a saber com anar, orientar-nos... La histria sun conjunt, sota el meu punt de vista, de moltes cincies agrupades, s a dir, la classificaci en branquescom sociologia, antropologia...cincies socials; inclou l'economia, l'art, les conductes humanes en general.s global, el que passa s que no cal ser dogmtic, cal ser molt obert... i estar sempre disposat a escoltaraltres interpretacions.Per Isabel Glvez, 1r BAT PEV. 9. KARPE DIES18ENTREVISTA AL PROFESSOR PERE CANO_Ens conten els llibres dhistria la veritat?Els llibres d'histria dels instituts solen contar la veritat ms o menys per no s qesti de contarla veritat, s qesti de ser honestos. Si tu no tractes d'enganyar ja ests fent un favor a lalumneo al lector. Sempre la veritat no s absoluta, s objectiva, depn del prisma des que es mire; totstenim una ideologia darrere per de vegades cal quan tu fas un resum i englobes molts aspec-tessols ser el ms objectiu possible, quan exposes molt de contingut hi poden haver moltes ten-dncies,en la brevetat s impossible de vegades manipular, es pot manipular dient una mentidao dient veritats a mitges. Els llibres d'histria tenen un rigor el que passa s que depenent delprisma amb qu es miren valen o no dient algunes coses com, per exemple, uns fenmens his-tricson no es conta tot, perqu cal espai o perqu l'historiador no ho sabia o perqu no es volo no es prioritza.Com veus el nostre Pas Valenci?El veig b si hi ha un canvi poltic, el problema s que la poblaci del Pas Valenci com la d'altresllocs del mn, no sols est, ha de participar en la democrcia; si no es participa no avancem. smolt difcil perqu generalment el conjunt de la poblaci no sol participar (una minoria gran). Hoveig positiu tot i que lherncia o la situaci que es quede ser molt dura, desprs. La gent quevol canviar o millorar les coses, de vegades s massa crtica quan aquells que intenten canviar-hono ho fan amb la rapidesa o la manera que ells consideren. Hi ha moltes variables, una cosas estar en loposici o volent canvi i una altra s comenar a gestionar-los. I els que vinguen enun futur a canviar les coses veuran que la caixa est buida i els calaixos estan plens de teranyinesi deutes, i quan es fa una malesa s molt difcil arreglar-la, com per exemple un edifici en unazona protegida ser molt difcil de reparar i sempre hi haur damnificats i gent que reclamar. 10. KARPE DIES 18 EXALUMNES PEL MN:UNA ANNA A PRAGAAhoj!Em dic Anna i vaig ser alumna de l'IES fa uns anys. Ara estic cur-sant5 d'Eng. Informtica a Praga, a la Repblica Txeca.Praga s una ciutat treta d'un conte de fades. Carrers empedrats,castell medieval, torres, ponts i un clima que fa que enyorem laterreta cada dia. Tenen la seua moneda, la corona txeca, i el seupropi idioma -impossible d'aprendre-.El comenament va ser difcil. Adaptar-me a una nova cultura,nous horaris... Em va costar, per ara, quan mire enrere i recordeels primers dies, note un estir interior, eixe que sols se sentquan creixes com a persona.Quan ja estava adaptada... Ac comen l'Orgasmus-Erasmus deveritat. Un seguit de festes, sopars, reunions i la gran i noble tra-dicide tots els Erasmus Valencians: intentar posar de moda "elbotellot" all on anem.Un altre aspecte essencial de l'Erasmus: la quantitat de viatgesfets i llocs coneguts. Vam comenar a interessar-nos per viatjar,ja que ens trobem al centre d'Europa i a dia de hui hem visitat 7pasos amb la motxilla a l'esquena i pocs diners a les butxaques(sempre intentant que els trajectes foren nocturns per estalviaren albergs).Qu dir de l'angls... eixe gran obstacle que tenim tots els valen-cians.Eixa grcia que tenim per a inventar-nos paraules, eixesaber estar en classe quan no ests entenent res, eixa mestriaper a fer que el professor t'entenga (i et pregunte: Don haseixit?) i, sobretot, eixa fludesa i vocabulari ric que sols acon-seguixesen les festes.Per el temps passa, i la fi d'aquesta experincia s'acosta. Pertadones que tens una gran famlia de tots els llocs, amistats quesaps ben cert que duraran perqu has compartit amb ells moments nics.En l'Erasmus hem aprs a cuinar, a posar la rentadora, a estendre "b" per no haver de planxar..Tamb hem aprs a dir paraulotes en 15 idiomes diferents i hem triomfat fent que els txecs digueren"Xe! Una cassalleta, nano!"S'aprn a conviure amb gent molt diferent i tamb a viure independent, l'Erasmus et brinda una sen-sacinica de llibertat.En definitiva, l'Erasmus t'obri la ment, travesses fronteres i tombes prejudicis.No puc donar-vos una definici de l'Erasmus perqu s una experincia de vida. Cadasc la viu a laseua manera. Per s que puc dir-vos que ha sigut una de les millors experincies de la meua vida, ique mig litre de cervesa ac costa 0,30. 11. KARPE DIES 18PROJECTES DE TECNOLOGIA INDUSTRIALDesde el Departamento de Tecnologa tenemos que daros una buena noticia.El proyecto realizado por un grupo de alumnos de Tecnologa Industrial con el profesor Jos A.Ramrez a lo largo de todo el curso ha sido seleccionado como uno de los cinco finalistas del con-cursoPEQUEOS GRANDES INVENTOS.Este concurso est organizado por la Universidad Politcnica de Valencia para alumnos de Se-cundaria,Bachillerato y Ciclos formativos.El proyecto consiste en un robot que deposita de manera automtica, un pal, en dos sitios dife-rentessegn sea su altura."Cuarto de la ESO es quiz el curso ms complejo de la enseanza obligatoria, no ya por el con-tenidode las materias, sino porque ests a las puertas del Bachillerato, lo que supone elegir elcamino que vas a tomar, aparentemente, el resto de tu vida.Probablemente an no tengas muy claro de qu quieres trabajar, por lo que seguramente te de-cidaspor un itinerario generalista, es decir, que te permita tener un gran abanico de posibilida-desde cara a la facultad. No obstante, si ya tienes ms que claro que a lo que aspiras es a haceruna ingeniera, te recomiendo que le eches un vistazo a la Tecnologa Industrial como materiaoptativa. No te voy a mentir, no es la tecnologa que has cursado anteriormente, de cortar maderay hacer casitas para pjaros, tiene mucho ms peso terico, especialmente en 2 de Bachillerato,y es por eso por lo que resulta tan til de cara a un grado tcnico. Llevars muchas cosas apren-didasy asimiladas; desde lgica digital a metalrgica, pasando por ciclos termodinmicos ymultitud de cosas ms. No pienses que trato de asustarte, simplemente te hago ver las facilida-desque tendrs de cara a los aos siguientes.No obstante, no vas a pasarte todo el da cara a los libros, ya que, aproximadamente entre untercio y la mitad de las horas de clase las pasars en el taller. Mi clase ha sido la segunda encursar Tecnologa Industrial (I y II) en este centro, por lo que hemos hecho un poco de conejillosde indias. Sin embargo, hemos logrado disear y construir, en las horas de taller, un sistemade clasificacin de pals, que los discrimina segn la altura de los bultos que transportan. Unavez construido decidimos presentarlo al concurso PGI de la Univesitat Politcnica de Valncia,del que ahora es semifinalista. Por todo esto y por mucho ms, es por lo que creo que, si real-mentequieres vivir, literalmente, construyendo el maana, debes elegir esta magnfica asigna-tura."ALEJANDRO DESCO ( 2n BATX PIP )Desde nuestro Departamento os damoslas gracias a todos los alumnos que ha-biscontribuido a este xito y os anima-mosa seguir trabajando el prximocurso.Felices Vacaciones. 12. KARPE DIES 18AMPA DE LIESMEMRIA DACTIVITATS DE LAMPA IES ESCULTOR ENFRANCESC BADIA DE FOIOS 2013-2014En primer lloc volem agrair el suport econmic de les 253 fa-mliesque formen part de lAssociaci. Grcies a les seuesaportacions, enguany hem pogut finanar les segents activi-tats: Xocolatada de Nadal Edici daquest nmero de la Revista Karpe DIES Festes de graduaci de lalumnat dESO, PQPI i Batxillerat Agendes escolars per a les famlies que sn sciesA ms a ms, al llarg del curs, ens hem ocupat de: Activitats ordinries de funcionament i de coordinaci de lAMPA, com ara lAssem-bleaGeneral Anual i les Reunions mensuals de la Junta Directiva Coordinaci amb lEquip Directiu de lIES Participaci en les reunions del Consell Escolar de Centre i en les Comissions quelintegren (Econmica, Convivncia, etc.) Participaci en les reunions del Consell Escolar Municipal de Foios. Mercadet de Llibres de Text. Participaci en les mobilitzacions per una Escola Pblica i de Qualitat.Volem recordar-vos que si teniu qualsevol problema, queixa o suggeriment, estem a la vos-tradisposici i us animem a participar en el dia a dia del centre de la millor manera que elspares i mares podem fer-ho, a travs de lAMPA.Sabem que no s un bon moment per a les famlies, per us demanem un esfor, tant econ-miccom de participaci per tal de reforar les associacions de mares i pares en benefici idefensa de leducaci pblica.Per acabar volem agrair la professionalitat de lEquip Directiu, del Claustre de Professors idel personal de serveis del centre i tamb la collaboraci dels Ajuntaments dAlbalat delsSorells, Albuixech i Foios, que fan tot el possible perqu el centre continue endavant amb laimportant missi deducar els nostres fills i filles. 13. KARPE DIES 18HAUREM DE SER DONES I VOLEM SER LLIURESSimone de Beauvoir Ana Saur 2n BAT PEV"Necesitan a un hombre para sentirse seguras y no se dan cuenta que lo nico quehay que temer es a los hombres" Isabel Allende, La Casa de los Espritus.Simone de Beauvoir ha estat per al feminisme una gran revoluci. Amb conviccions feminis-tesi existencialistes, el llibre El Segon Sexe ha aconseguit que la humanitat sadone que lesDones tamb podem arribar a ser.Aquesta idea darribar a ser s prpia de lexistencialisme i comporta la llibertat comnica facultat de lsser hum per poder elegir la manera de ser dun mateix; s per a quelautora parla no de ser dona sin darribar a ser-ho. Amb a, una persona escull, amb lli-bertat,qu vol ser. Fruit daquestes opinions, Simone de Beauvoir pensava que lhomose-xualitatno s res ro i que lavortament hauria dsser voluntari, perqu s un dret de lespersones triar el seu futur des de la ms absoluta responsabilitat.En aquest sentit, Beauvoir introdueix un aspecte important que a tots ens agrada: volem serlliures! Per quan tenim llibertat volem usar-la tota nosaltres i deixar que els altres no en tin-guen;doncs a s el que, segons Simone, fa que uns vulguen dominar sobre els altres. Aixva passar amb els esclaus, els jueus i tamb amb les dones. Noms que els esclaus es vanalliberar i els jueus van reivindicar la seua dignitat, per les dones continuen oprimides.Ara b, la llibertat crea angoixa perqu sha de ser responsable dels actes dun mateix; si fasuna cosa perqu vols fer-la, no pots dir que la culpa ha sigut dun altre sin noms teua. Lagent associa aquesta angoixa amb no ser feli i lautora critica que la gent es conforma en elfet que la llibertat la tinguen el altres per tal de ser felios. Per a Beauvoir ser feli no sdependre daltres sin tindre la capacitat delegir els teus actes i aconseguir arribar a ser.Simone de Beauvoir escriu en el seu llibre que ella quan alg li diu que pensa el quepensa perqu s dona contesta que ella ho pensa perqu s aix, perqu s de veres, que nohi ha pensaments de dones i dhomes. Estic dacord amb Simone de Beauvoir que les donesno haurem de dependre de ning, haurem de lluitar per ser iguals als homes i per un mnamb dones emancipades i lliures del masclisme, haurem de clamar la nostra llibertat i la nos-tramanera de fer-nos. Haurem de ser DONES.Grcies per fer-me pensar que no sc una dona o un home, que sc un sser hum que viual Mn!Per ella i per tot el que ha aconseguit per a les dones. Grcies Simone! 14. KARPE DIES 18EXCURSIONS DECONOMIAESIC: Universitat Business &MarketingLexcursi consistia a anar a vore la universitat i fer una activi-tatde mrqueting, el seu funcionament, les seues installa-cions,els seus programes dinici al mrqueting, etc.En arribar, el primer que vrem fer fou assistir a una benvin-gudaamb power-point i lliurament de material orientatiu. Se-guidamentvrem fer dos grups entre el nostre institut i els dosinstituts ms que hi havia. Vrem fer un recorregut per totes lesseues installacions i quan ja les havem vistes, ens portaren adues aules i ens varen fer un altra exposici relacionada ambel mrqueting i ens plantejaren uns reptes a aconseguir. Pertant, vrem fer uns altres grups per a aconseguir-los. En el meugrup hagurem dinventar un projecte en el qual havemd idear: el disseny dun b, el seu preu, el pblic al qual va di-rigit( target), el nom, els patrocinadors, la marca i leslgan.Tots els grups vrem fer un projecte, els vrem exposar davantde tots. En acabar baixrem a la cafeteria, que es troba en elsoterrani i ens convidaren a un esmorzar dentrep de truita decrella, que estava bonssim!SUSANA BARBA DURO 1r BATXILLER PIPMARTA VICENT BRUIXOLA 1r BATXILLER PIP 15. KARPE DIES 18BANC DESPANYA:El dijous 20 de febrer els alumnes de 1er de Batxiller anrem a la sucursal del Banc dEs-panyaque hi ha a Valncia. El primer que frem en arribar va ser parlar amb la directoradel Banc dEspanya. Aquesta ens va explicar el funcionament que hi ha al banc i lesseues funcions.Desprs de visitar les installacions, entrrem a una sala on un treballador ens va feruna xerrada, on ens explic ms profundament amb un power-point totes les funcionsdel Banc dEspanya.Per a prendre apunts ens donaren una llibreta, un bolgraf i un llapis. Quan Paco acabdexplicar-nos tot el que havem de saber, li vam fer algunes preguntes que ens interes-saven.Ens explic que les funcions del BE, com a membre del Sistema Europeu deBancs Centrals (SEBC) eren: definir i executar la poltica monetria, realitzar les opera-cionsde canvi de divises, promoure el bon funcionament dels sistemes de pagaments iemetre els bitllets de curs legal. Les altres funcions que tenen com a banc central nacio-nalsn: posseir i gestionar les reserves de divises, promoure el bon funcionament i es-tabilitatdel sistema financer, supervisar la solvncia, posar en circulaci la monedametllica, elaborar i publicar les estadstiques, prestar els serveis de tresoreria del deutepblic i assessorar el govern .Aquesta excursi ens ha agradat molt perqu vrem aprendre moltes coses sobre el fun-cionamentdel sistema bancari que no coneixem.LUCIA GAVIL RAMN 1er BATXILLER PIPSARA MUOZ DIAZ 1er BATXILLER PEVSis estudiants de segon de batxillerat d'Economia del'Empresa de lIES Escultor en Francesc Badia deFoios van participar el darrerdissabte 12 dabril en la fase local de l'olimpada es-panyolad'economia. La final se celebrar en el Cam-pusde Melilla en la Facultad de Sociales de laUniversidad de Granada a finals del mes de juny. Esva celebrar en la Facultat d'ADE de la Universitat Po-litcnicade Valncia (UPV). Un total de 210 estu-diantsvan realitzar ahir l'examen per a arribar a lafase estatal d'aquest concurs. Els 10 millors classi-ficatsaconseguiran la matrcula gratuta en el primercurs d'universitat en les facultats d'Economia i ADE,de la Universitat de Valncia i la Universitat Politc-nica.Aquesta competici pretn estimular l'estudi del'economia entre els jvens, premiar l'esfor i l'ex-cellncia. Les proves van consistir en tres tipus d'e-xercicison els alumnes van demostrar els seusc o n e i x e -ments.1er de BATXILLERLIES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA A L'OLIMPADA ECO-NMICA 16. KARPE DIES 18LLAA GGAAUULLIIBBRRIIEELa visite de Mme BayoLe mercredi 2 Avril, est arrive, la classe de franais de 2BAC, Mme Claudia Bayo.Mme Bayo est une dame trs ge franaise qui est venue nous raconter son histoireet pourquoi elle est venue en Espagne. a a t trs intressant, et aussi un peu mys-trieuxparce quon ne savait pas qui viendrait. (Alvaro)L'entretien a t magnifique parce que nous avons pratiqu le franais. Nous avonsaim l'histoire de sa vie et elle a t trs gentille avec nous.(Arabea)Elle nous a aussi parl des faits de sa vie et des souvenirs de son enfance.(Gabriela)Elle nous a racont des anecdotes, par exemple que sa grand-mre vivait devant unchteau qui appartenait Jean de la Fontaine. (Rebeca)Lobjectif de lactivit a t connatre un peu plus les personnes ges dans notre so-citet aussi les temps du pass sous une forme plus dynamique et proche. (Alvaro)Jai aim parce que je pense que les personnes ges ont beaucoup dhistoires int-ressantes transmettre et nous pouvons apprendre beaucoup deux parce quils ontvcu une autre poque avec des diffrences et un autre mode de vie. (Gabriela)Cest trs bien, parce que cest diffrent dautres activits quon fait pour pratiquernotre comprhension orale. (Rebeca)Il faut faire plus d'activits comme celle-ci!(Arabea) 17. KARPE DIES 18LLAA GGAAUULLIIBBRRIIEECONCOURS GASTRONOMIQUEVendredi 16 mai, les lves de 4ESO de Fran-ais,nous sommes alls au lyce de la Poblade Farnals pour participer au Concours de gas-tronomiefrancophone. Nous tions le JURY !Nous avons dgust beaucoup de plats. Leslves de franais ont prpar les plats. Nousavons got et vot les plats .Il y avait des platsde: l Algrie, la Belgique, la France, le Luxem-bourg,le Maroc et la Suisse. Les camarades duGuillem dAlcal ont t trs trs gentils .Quandnous avons fini le Concours nous avons visitle lyce. Moi jai aim beaucoup le concours etle lyce !Raja Saadaoui 4ESOLa merJe suis grande et profondePleine de couleurs et de vie l'intrieurJe peux tre tranquille et sourianteMais si je me mets en colreJe peux tre trs agite et dangereuseLes marins me connaissent et me craignentJe suis saleJe peux tre bleue, noire ou rouge, si tu prf-resJe suis la mer.Gabriela DeyanovaLa jeunesseLa jeunesse n'a pas de valeurLa jeunesse n'est pas dlicate comme desfleursLa jeunesse n'a pas beaucoup dannes oudheuresLa jeunesse est lamour, faire avec le coeurLa jeunesse est de chercher, avant tout, lebonheurlvaro GmezLa paix.Si je pouvais faire de la magieJe finirais la guerre rapidementLes gens seraient heureux immdiatementEt tout le monde vivrait tranquillementArabea MerhabaouiLargentQuand tu l'aset quand tu en as pasc'est le meilleur amantil ne demande rien, l'argent.Rebeca Piquer 18. KARPE DIES 18DEPARTAMENT DINFORMTICAImagina! El retoc fotogrfic ja forma part de la cultura general contempornia; si ms no, tothomnha sentit parlar. Coincidint amb la jornada contra la utilitzaci dels xiquets com a soldats, la-lumnaten aquesta prctica empra diverses ferramentes per modificar una imatge real i conver-tir-la en una imatge ideal imaginria. Treball realitzat per un alumne de 1r de batxillerat. Dissenygrfic amb programes dimatges de mapa de bits.Troba les diferncies! Tot i que no s observable a la imatge final, cada diferncia entre els dos dibui-xosse situa en una capa diferent de tal manera que quan soculta una capa la diferncia es fa evident.Treballs realitzats per lalumnat de 1r de batxillerat. Disseny amb programes de dibuix vectorial. Prc-ticade capes. 19. EL FUTUR DE LIESDurant el mes de maig ens visitaren elsfuturs alumnes de 1r dESO provinentsde les escoles de Primria que cursenenguany 6.BENVINGUDES I BENVINGUTS!!CEIP REI EN JAUME ( FOIOS )CEIP MARE DE DUDEL PATROCINI ( FOIOS )CEIP EL CASTELL( ALBALAT DELS SORELLS )CEIP TOMSALBERT( ALBUIXECH ) 20. BONES VACANCES