generalitat de catalunya departament de territori i...

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

1

Emili Dragone i Vives, secretari de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. C E R T I F I C O: Que la Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 26 de juliol de 2011, va aprovar la proposta de declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació: “DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL UR BANÍSTIC DEL CÀMPING “PLAYA BRAVA”, AL TERME MUNICIPAL DE PALS ( BAIX EMPORDÀ) 1. MARC NORMATIU I ANTECEDENTS El Pla especial s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental en constituir un supòsit previst a l’annex 2.II.13 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), vigent en el moment d’iniciar-se el procediment. Així mateix també pertoca una avaluació d’impacte ambiental en constar al grup 9.d de l’Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. El promotor del Pla especial és la societat Arenales del Mar, S.A. i l’òrgan substantiu la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. L’Ajuntament de Pals duu a terme la tramitació en virtut del que preveu la normativa urbanística vigent. L’article 9.6 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme estableix que si l'avaluació d'impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent. Així, l’article 85.6 indica que l'estudi d’impacte ambiental (EIA) ha d'ésser incorporat al pla i ha d'ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. Les instal·lacions del càmping Playa Brava ja existeixen i disposen d’autorització urbanística de l’Ajuntament de Pals de 20 d’octubre de 1980, previ informe favorable de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona emès en sessió de 23 de gener de 1979. En data 25 de novembre de 1983 la Direcció General de Turisme va autoritzar definitivament l’obertura del càmping prèvia autorització provisional de 5 d’octubre de 1982. El planejament general vigent a Pals fou aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessió de 14 de març de 1986. La classificació urbanística inicial dels terrenys del càmping era la de sòl urbanitzable no programat.

2

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’1 de febrer de 1990 (ratificada pel Tribunal Suprem en data 23 d’abril de 1996) va declarar la condició de sòl no urbanitzable de protecció especial dels terrenys classificats com a unitat urbanística no programada del sector UUNP núm. 12 “Les Illes”, on s’ubica el càmping Playa Brava, als aiguamolls de Pals. L’àmbit del càmping fou inclòs dins del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. Més recentment, i per la Llei 15/2010, de 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, de dues reserves naturals parcials i d'una reserva natural integral, també s’ha inclòs aquest àmbit dins del nou Parc natural i espai del PEIN “El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter”. 2. CARACTERÍSTIQUES DEL PLA ESPECIAL L’objecte del Pla especial és l’ordenació de les instal·lacions del càmping Playa Brava. La proposta d’ordenació comprèn un àmbit de 13,66 ha de superfície situat l’extrem nord-est del terme municipal de Pals, entre la urbanització del Golf Platja de Pals, amb la qual confronta mitjançant l’avinguda del Grau, i les basses d’en Coll. El Pla especial manté la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable del planejament vigent, zona de protecció agrícola (clau a3). Les característiques de la proposta de zonificació són les següents: − Àrea d’acampada (clau a/Aa), d’11,66 ha de superfície. − Àrea complementària 1 (clau 1a/Ac1). Espai lliure de potenciació del bosc de ribera

situat al límit oest de l’àmbit del Pla especial, de 0,66 ha de superfície. − Àrea complementària 2 (clau 2a/Ac2). Espai lliure de potenciació del canyissar situat

al límit nord, de 0,68 ha de superfície. − Àrea complementària 3 (clau 3a/Ac3). Espai lliure de potenciació de la rere−duna

situat al límit est de 0,66 ha de superfície.

L’àrea d’acampada, a la seva vegada, comprèn tres àmbits: − Dotacions i serveis privats, àmbit que inclou les edificacions de serveis col·lectius

(administració, restaurant, comerç, oci i sanitaris), piscina, zona de jocs, zona d’esports i zona de serveis. La superfície ocupada és de 2,52 ha.

− Zones d’acampada amb un nombre màxim de 694 unitats d’acampada i capacitat màxima per 2.290 places d’allotjament. Aquestes xifres inclouen una superfície destinada a bungalows−habitatges mòbils d’1,91 ha. La superfície total ocupada és de 6,37 ha.

− Viari privat, inclou la vialitat interna del càmping i un aparcament per a 32 vehicles. La superfície ocupada és de 2,77 ha.


3

Dins l’àmbit de dotacions i serveis hi ha actualment deu edificacions: edifici principal de serveis, cinc edificis de serveis sanitaris, habitatge del guarda, magatzem, caseta de jocs infantils i caseta de telèfon−Internet. Aquestes edificacions tenen la configuració de planta baixa, excepte l’edifici principal i la caseta del guarda, que tenen planta baixa i primera planta, i sumen una ocupació total de 2.759 m2 i un sostre de 2.994 m2 que es preveu incrementar fins 5.832 m2. El càmping disposa d’un tancament perimetral consistent en una malla metàl·lica de triple torsió. Els serveis urbanístics bàsics (accessos, subministrament d’aigua, evacuació d’aigües residuals i subministrament d’energia elèctrica) estan connectats a les corresponents xarxes urbanes del municipi de Pals. D’altres serveis existents són un dipòsit de gas propà soterrat i d’un àmbit específic per a la recollida selectiva de residus. Fora de l’àmbit del Pla especial, i a uns 45 m al nord del tancament, consta com a instal·lació vinculada un embarcador en la Bassa Gran i el seu accés des del càmping, amb una superfície transformada d’unes 0,34 ha. El Pla especial preveu el seu desmuntatge, re−naturalització i trasllat uns 170 m aigües avall, prop del seu aiguabarreig amb el mar i amb una instal·lació de dimensions més reduïdes. 3. CARACTERÍSTIQUES DE LA UBICACIÓ El càmping Playa Brava es troba emmarcat en la zona de basses existent entre l’aiguabarreig del rec del Daró Vell i el Molí de Pals en el Mar i la platja de Pals. Inicialment els terrenys ocupats pel càmping es trobaven inclosos, en la seva major part, dins l’espai del PEIN “Aiguamolls del Baix Empordà”. El càmping actual s’ubica, com ja s’ha esmentat, dins del Parc natural “El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter”. La major part de les instal·lacions es troben dins la figura de protecció de parc natural mentre que una part es troba dins la figura de protecció de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter (RNP del Baix Ter). En el marc de la xarxa ecològica europea Natura 2000, l’àmbit del Pla especial també es troba inclòs, pràcticament en la seva totalitat, dins del LIC i ZEPA “El Montgrí−Les Medes−El Baix Ter” (ES5120016). Les instal·lacions actuals del càmping confronten pel nord, est i oest amb la zona humida “Basses d’en Coll”, inclosa en el Inventari de zones humides de Catalunya amb el codi 04001004. Es tracta d’un sistema de dues basses que constitueixen la desembocadura del rec del Molí, on hi van a parar les aigües dels arrossars de Pals. Ocupen unes 48 ha de superfície en el terme de Pals. La vegetació que envolta les Basses d'en Coll representa un dels darrers canyissars sempre inundats ben conservats, ben constituïts i divers de Catalunya amb la presència conjunta d’halòfits com el Rumex hidrolapatum i l’Euphorbia palustris, amb densitats molts més altes que a qualsevol altre punt. A Catalunya els canyissars, i en concret el Scirpo-Phragmitetum (canyissars sempre inundats), han sofert un procés de degradació o desaparició per rompudes, assecaments, etc. que han comportat la pèrdua de molts dels

4

halòfits que constituïen i diversificaven aquesta comunitat vegetal, acabant convertits en comunitats monoespecífiques de canyís (Phragmites australis). La vegetació de l’entorn del càmping està constituïda per formacions forestals consistents en retalls de salzeda i omeda (hàbitat d’interès comunitari, codi 92A0), esbarzers, canyars i canyissars. A la zona nord, entre el càmping i les basses, apareix una representació del canyissar amb espècies d’interès botànic entre les que s’hi troben Rumex hydrolapathum i Euphorbia palustris. També s’hi troben a l’entorn del càmping dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb Ammophila arenaria (hàbitat d’interès comunitari, codi 2120); dunes estabilitzades amb comunitats de Crucianellion maritimae (hàbitat d’interès comunitari, codi 2210) i herbassars submergits (hàbitat d’interès comunitari, codi 3150). La zona és un punt important de cria d’ocells com el martinet menut (Ixobrychus minutus), d’amfibis, invertebrats, etc. Cal destacar-ne, per exemple, la població de tortuguetes (Triops cancriformis). El rec del Molí de Pals i tot l’àmbit dels aiguamolls del Baix Empordà estan inclosos dins el Pla de conservació de la llúdriga (Lutra lutra), aprovat per Ordre MAB/138/2002, de 22 de març. D’acord amb el document "Delimitació de les zones inundables per la redacció de l'INUNCAT", redactat per l'Agència Catalana de l'Aigua l'any 2001, els terrenys del càmping se situen dins d’una zona definida com a potencialment inundable. Així mateix, segons la delimitació de l’espai fluvial que consta al document “Delimitació de l’espai fluvial de les conques del Baix Ter”, gran part de l’àmbit del càmping és inundable per a períodes de retorn iguals o superiors a 50 anys. 4. RESUM DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ 4.1 Fase de consultes prèvies i determinació de l’a bast de l’estudi d’impacte L’Ajuntament de Pals va aprovar inicialment el Pla especial en sessió de 20 de maig de 2008 i el va sotmetre a informació pública pel termini d’un mes d’acord amb l’anunci publicat al Butlletí Oficial de la Província de Girona núm. 130, de 7 de juliol de 2008. En data 17 de juliol de 2008 l’Ajuntament va sol·licitar un informe al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Mitjançant escrit de 24 de juliol de 2008 es va comunicar que el Pla restava sotmès al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. La tramitació d’avaluació d’impacte ambiental es va iniciar el 26 de setembre de 2008 amb l’entrada en l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Girona del document inicial del projecte de pla especial presentat per l’Ajuntament de Pals. Mitjançant escrits de 8 d’octubre de 2008 es van formular consultes a les següents administracions afectades i públic interessat: Relació de consultats Resposte


5

s rebudes Agència Catalana de l’Aigua - Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Dept. de Medi Ambient i Habitatge) - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) -

Direcció General de Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) X

Direcció General de Qualitat Ambiental (DMAH) X Serveis Territorials (Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural) - Associació de Naturalistes de Girona -

Els aspectes ambientals més rellevants considerats en les respostes a les consultes prèvies foren les següents: L’Àrea de Medi Natural va indicar que quasi tot l’àmbit del Pla especial està inclòs dins l’espai de Natura 2000 i del PEIN “El Montgrí, les Medes i el Baix Ter”, codi ES5120016. Només no en formen part una zona d’acampada amb una superfície aproximada de 6.360 m2. També es va fer esment de la tramitació de l’avantprojecte de llei de declaració del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter segons el qual el càmping Playa Brava hi estava inclòs íntegrament, essent qualificat el límit del càmping de l’any 1979 com a parc natural i la resta com a RNP del Baix Ter. L’ús de càmping seria un ús incompatible en la zona proposada com a reserva natural parcial. De l’anàlisi de la cartografia amb fotografies aèries entre els anys 1986 i 2006, i considerant com a punt de partida l’ocupació de les instal·lacions, edificacions i serveis del càmping captades al vol de l’any 1986, que es correspon al suposat àmbit del Pla general de l’any 1979, se’n desprèn que les superfícies ocupades s’han anat incrementant. La Direcció General de Patrimoni Cultural va informar favorablement el document inicial del projecte, considerant que, des de l’òptica de les seves competències, no era necessari aplicar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental. La Direcció General de Qualitat Ambiental va indicar que l’estudi d’impacte havia de contenir la valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de els activitats associades a aquesta fases (moviments de terres, circulació de vehicles d’obra,...) 4.2 Resumen de les indicacions donades per l’òrgan ambiental al promotor en relació amb l’amplitud i grau de detall de l’EIA El document de determinació de l’amplitud i grau de detall de l’estudi d’impacte i el resultat de les consultes foren remeses a l’Ajuntament de Pals en dates 30 de desembre de 2008 i 13 de gener de 2009, respectivament. A continuació es resumeixen els aspectes més significatius que calia tenir en compte:

6

Definir i avaluar una alternativa que ajusti l’àmbit del Pla especial al planejament urbanístic vigent a Pals i a les autoritzacions emeses. A partir d’aquest nou límit s’haurà de preveure la reducció i la restauració en els àmbits que es proposa ampliar i, si s’escau, el manteniment de franges perimetrals per garantir la connectivitat ecològica o propostes d’enjardinament més adient en l’ambient i tipologia del sòl no urbanitzable a l’entorn dels seus espais naturals de connexió. Diferenciar les superfícies del càmping autoritzades, les superfícies actualment ocupades en àmbits no inclosos a les autoritzacions emeses i les noves superfícies que es proposa ocupar. En cas d’increment respecte de la superfície autoritzada, s’ha d’especificar si es planteja una legalització i ampliació o una reducció de l’ús del càmping, tenint en compte que aquest ús és incompatible en la zona proposada com a reserva natural parcial del Baix Ter, segons l’avantprojecte de llei de declaració del parc natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. En el cas de reducció de l’àmbit de les instal·lacions del càmping en l’àmbit de la xarxa Natura 2000, espai del PEIN o àmbit del futur parc natural cal garantir la restauració ecològica dels sistemes naturals que li són propis, corresponents a les comunitats i hàbitats preexistents. En aquest sentit es demanen la concreció de les mesures de restauració, seguiment i control per garantir-ne la restauració. Anàlisi de la concordança de la proposta amb diversos plans territorials i sectorials: Pla director territorial de l’Empordà, Pla director urbanístic del sistema costaner i Directrius de gestió de la xarxa Natura 2000. Incorporar un estudi hidràulic que compleixi amb els criteris del document de “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local“ de març 2003 de l’Agència Catalana de l’Aigua. A partir d’aquesta documentació s’haurà de justificar la compatibilitat de la proposta d’ordenació amb el compliment de la Directriu de preservació front als riscs d'inundació que consta a l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Especificar com es preveu reduir l’accés i l’afectació a les Basses d’en Coll reduint o eliminant l’accés a la zona de l’amarrador. Inventari de les espècies vegetals al·lòctones amb caràcter invasor que existeixen en l’àmbit del càmping i mesures previstes per evitar la introducció de noves i/o programa per a l’eliminació o eradicació de les espècies al·lòctones caràcter invasor. 4.3 Fase d’informació pública i consultes sobre l’e studi d’impacte ambiental 4.3.1 Consultes emeses durant l’exposició pública de l’estudi d’impacte ambiental En data 27 de maig de 2010 es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Girona, núm. 101, l’anunci de la informació pública del projecte modificat del Pla especial pel termini de 45 dies. D’acord amb el certificat emès per l’Ajuntament de Pals, aquesta versió del Pla especial incorpora l’estudi d’impacte ambiental que ha estat redactat per la consultora Estudis i Projectes Empordà SL en data desembre de 2009.


7

En aquest tràmit s’han presentat diversos informes i al·legacions que han estat analitzats pel promotor dins la memòria del Pla especial en la seva versió d’octubre de 2010. Pel que fa a les consultes a administracions afectades s’han documentat a l’expedient les següents: El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha emès un informe favorable amb prescripcions relatives a respectar les servituds de pas de camins, aqüeductes, sèquies i canals, a evitar en les plantacions espècies susceptibles de propagar la malaltia del foc bacterià (Erwinia amylovora) i a potenciar la utilització d’espècies autòctones adaptables a les característiques del sòl i de baix consum hídric i, a la vegada, concordants amb la vegetació i el paisatge existent. El promotor contesta que l’estudi d’impacte ambiental s’han tingut en compte aquestes prescripcions. La Direcció General de Ports, Aeroports i Costes s’ha pronunciat en informe de 31 d’octubre de 2008 amb diverses prescripcions relatives a la representació de les zones de servitud de trànsit i de servitud de protecció del domini públic marítim−terrestre i la no ubicació de bungalows ni habitatges−mòbils dins la zona de servitud de protecció. El promotor contesta que ha incorporat al Pla especial les determinacions fixades a l’informe emès el 31 d’octubre de 2008. Aquest organisme ha emès un nou informe el 27 de setembre de 2010, de caràcter favorable. La Subdirecció General de Domini Públic Marítim−Terrestre (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) ha emès informes en dates 30 de setembre de 2008 i 6 de juliol de 2010 amb prescripcions referents a la representació de la línia de partionament el domini públic marítim−terrestre i de les servituds de trànsit i de protecció. També es fa esment que no es poden ubicar bungalows ni habitatges−mòbils dins la zona de servitud de protecció, aspecte que s’ha de recollir tant als plànols com a la normativa del Pla especial. El promotor contesta descrivint les modificacions introduïdes en els documents Pla especial per donar compliment a la normativa de protecció del domini públic marítim−terrestre. En el termini d’informació pública es va personar el Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà. Aquesta entitat ha mostrat la seva oposició al contingut del Pla especial per evitar que amb la seva aprovació es pugi malmetre, degradar i erosionar la zona humida i l’espai natural de les Basses d’en Coll i que es puguin afectar la zona de domini públic costaner i les comunitats dunars i de rere−duna. També mostra oposició a que s’intenti ampliar irregularment l’àmbit del càmping mitjançant la incorporació de dues zones (als límits est i oest) que no han estat incloses a les autoritzacions administratives vigents i que actualment es troben ocupades irregularment per la via de fet, zones que han estat incloses en la RNP del Baix Ter per la Llei 15/2010. L’escrit d’al·legació planteja una sèrie de qüestions amb incidència ambiental:

8

Entén que no es pot permetre l’ampliació del càmping atesa la seva afectació pel risc d’inundació (considera que se situa en una zona inundable associada al període de retorn de 50 anys) i les determinacions de la Directriu de preservació front el risc d’inundació de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, per les determinacions del Pla director urbanístic del sistema costaner i per la delimitació de la RNP del Baix Ter, sector Basses d’en Coll. Demana ajustar la superfície del càmping a l’àmbit autoritzat en base a l’informe de la Comissió Provincial d’Urbanisme de 23 de gener de 1979, suprimint les zones est (en contacte amb la platja) i oest, el que comporta, segons aquesta Entitat, anul·lar les 55 parcel·les o unitats d’acampada projectades a la zona de ponent i les 85 parcel·les o unitats d’acampada a llevant, àmbits que tenen la condició de reserva natural parcial de les Basses d’en Coll. Retirar el tancament perimetral de manera que no inclogui les dues àrees esmentades anteriorment i ajustar-la a la superfície autoritzada l’any 1979. Aquesta sol·licitud es relaciona amb la protecció de la vegetació de duna i rere−duna i amb els efectes sobre aquestes formacions vegetals de l’accés dels usuaris del càmping al mar, mancat de senyalització i de la utilització de passeres de fusta. Desmuntar l’embarcador i el seu accés i anul·lar la previsió del seu trasllat aigües avall de la ubicació actual. El promotor contesta, pel que fa al risc d’inundabilitat, amb els resultats de l’estudi hidràulic adjunt a l’estudi d’impacte ambiental i justifica la concordança del Pla especial amb la Directriu de preservació front el risc d’inundació a partir de dos documents de l’Agència Catalana de l’Aigua, la “Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT” i els documents disponibles de la Planificació de l’espai fluvial del Baix Ter. En relació amb el primer s’indica que el perill d’inundació és baix, d’acord amb la diagnosi del document. Pel que fa a la PEF del Baix Ter es destaca que els seus resultats indiquen un risc d’inundació moderat. En relació a l’ampliació executada a la zona sud-oest, i que té forma de triangle, el promotor contesta remetent a l’aprovació definitiva, el 14 de març de 1986, del Pla general d’ordenació urbana de Pals per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona on entén que ja consta la representació gràfica d’aquest àmbit. Respecte d’altres ampliacions el promotor es remet a la normativa de l’esmentat Pla general, que admet l’ajust de les superfícies delimitades als plànols en un ±5% mitjançant els plans derivats. A la sol·licitud de supressió d’unitats d’acampada a les zones est i oest el promotor contesta que el Pla especial ja preveu una reducció en el nombre actual d’unitats d’acampada en ambdós àmbits. Quant als terrenys ocupats més enllà de l’àmbit objecte de l’autorització urbanística de l’any 1979 i la seva incompatibilitat amb les determinacions de la Llei 15/2010, el promotor indica que la disposició addicional primera de la Llei permet obres de millora, conservació, reparació i rehabilitació de les edificacions i instal·lacions anteriors a la Llei i


9

disconformes amb les seves determinacions. Pel que fa a sector sud-oest abans esmentat, el promotor indica que forma part de l’àmbit del parc natural segons el plànol annex a la Llei. I pel que fa al sector est es fa esment de diverses reunions i propostes de reducció de la superfície ocupada d’acord amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’avaluació d’aquests aspectes es completa, més endavant, a partir de les consultes efectuades a l’Àrea de Medi Natural i a l’Agència Catalana de l’Aigua. En relació amb el tancament del càmping en la zona que confronta amb la platja, el promotor indica que es preveu delimitar les zones d’espais lliures a/Ac1, a/Ac2 i a/Ac3 que romanguin dins del càmping mitjançant un tancament de fusta que només permeti l’accés per tasques de manteniment. Pel que fa la protecció de la vegetació de duna i rere−duna s’indica s’està tramitant el partionament de la zona de domini públic i que es preveu la construcció d’una passera de fusta que limiti els efectes del trepig sobre la vegetació dunar. També es preveuen actuacions d’eradicació d’una espècie al·lòctona invasora (Amorpha fruticosa). Respecte de l’embarcador indica que disposa d’autorització del Departament de Medi Ambient per resolució de 8 de juliol de 2003 i indica que únicament s’utilitzarà en el període comprès entre el 15 de maig i el 15 de setembre, d’acord amb la regulació que preveu la disposició addicional tercera del Pla especial, i que la circulació no superarà una línia de boies predefinida i que serà sense motor fins arribar al mar. Esmenta, així mateix, que en els estudis elaborats en el marc del projecte europeu LIFE “Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis en el Baix Ter”, s’ha constatat que la qualitat de l’aigua de les Basses d’en Coll és bona o molt bona, concloent que l’ús fet de l’embarcador no ha perjudicat la qualitat de l’aigua. 4.3.2 Consultes emeses amb posterioritat a la informació pública Amb posterioritat a la presentació de l’estudi d’impacte ambiental i del resultat d’informació pública, rebuts en data 16 de desembre de 2010, s’ha formulat una consulta sobre aquesta documentació a l’Àrea de Medi Natural, que inclou el pronunciament de l’òrgan gestor del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’Àrea de Medi Natural confirma els aspectes avançats en la fase de determinació de l’abast de l’ISA en relació amb l’avanç−projecte de llei de parc natural, ara vigent, i reitera la necessitat de definir una alternativa que respongui als requeriments de la Llei 15/2010 ajustant els usos de càmping dins l’àmbit de la figura de parc natural atès que l’ús de càmping no és admissible dins la RNP del Baix Ter. Adjunta un plànol a escala de detall amb els límits de les figures de protecció que estableix la Llei 15/2010 en l’àmbit del Pla especial del càmping Playa Brava (parc natural i reserva natural parcial). També es remarca la necessitat de mantenir com a zones a conservar o naturalitzar totes les incloses dins la reserva natural parcial així com les franges lliures de serveis i previstes com a zones complementàries sobretot en el sector nord que limiten amb el canyissar que voreja les Basses d’en Coll.

10

En el mateix sentit es reitera la necessitat de suprimir l’embarcador, tant en la seva ubicació actual com en la nova prevista al Pla especial tenint en compte que d’acord amb l’article 6, tercera, de la Llei 15/2010, no es permet el bany i la navegació a les llacunes de la RNP del Baix Ter. A banda d’aquest requeriment legal es posa de manifest que el canyissar que envolta les Basses d’en Coll manté encara elements florístics d’alt interès i també de fauna. Per tant, s’ha de mantenir i restituir la naturalitat en aquest sector, procedint al desmantellament de l’embarcador i evitant la penetració de residents del càmping dins l’àmbit de la reserva natural parcial. En els terrenys ocupats en la platja i dins la reserva natural s’haurà de procedir a la restitució a l’estat original possibilitant l’accés a la platja des del càmping a través d’un camí perpendicular, amb passeres i baranes en el tram final tal com preveu el Pla especial i fent extensiu l’objectiu, ja previst en el Pla especial de recuperació i restauració de la franja més oriental, a tot el sector. La preservació del bosc de ribera del sector oest s’haurà de mantenir si bé en aquest sector prevalen el límits autoritzats per la Direcció General d’Urbanisme l’any 1979. L’Agència Catalana de l’Aigua indica que les instal·lacions del càmping són inundables en episodis de 50 anys de recurrència. Els calats d’aigua associats a l’avinguda de 500 anys de període de retorn en els terrenys delimitats al Pla especial varien entre 0,38 m (sud-oest) i 0,91 m (nord-est). Per al cas de l’avinguda de 100 anys, aquests valors són, respectivament, 0,33 m i 0,86 m. La velocitat previsible del flux és baixa, pròpia de la morfologia natural d’una plana deltaica on no hi ha cap direcció preferent de circulació del flux desbordat. D’acord amb aquesta anàlisi es conclou que les condicions de la inundació del càmping corresponen a una inundació lleu o moderada, segons el sector i la necessitat de garantir la protecció dels usuaris mitjançant el Pla d’actuació municipal atès que els episodis hidrològics extraordinaris en aquest tram final de la conca tenen una evolució temporal que, previsiblement, permet l’evacuació del recinte. 5. AVALUACIÓ 5.1 Anàlisi ambiental de l’alternativa seleccionada A l’estudi d’impacte ambiental s’han analitzat diferents alternatives basades, fonamentalment, en la definició de la superfície que hauran d’ocupar les instal·lacions del càmping i en les característiques de les franges perifèriques de transició vers la resta de l’espai natural protegit. L’alternativa zero correspon a la superfície del càmping aprovada l’any 1979 més l’ampliació descrita per la banda sud-est, àmbit que inicialment es va excloure del PEIN. La superfície que ocupa és d’11,68 ha. La resta d’alternatives corresponen a l’evolució de la proposta d’ordenació durant el procés d’avaluació d’impacte ambiental i es diferencien, bàsicament, en el tractament dels terrenys situats en la perifèria de la zona d’acampada.


11

L’alternativa 1 correspon a la versió del Pla especial anterior a l’emissió del document d’abast i és la que ocupa una major superfície (14,3 ha) i té una major capacitat (763 unitats d’acampada). L’alternativa 2 ocupa 11,7 ha i preveu 735 unitats d’acampada. Les alternatives 3, 4 i 5 ocupen superfícies similars, unes 11,6 ha, i preveuen, totes elles, 694 unitats d’acampada. L’alternativa 6 correspon a l’ocupació actual del càmping. Se selecciona l’alternativa 5 que correspon amb la proposta d’ordenació descrita a l’apartat 2 i que té les següents característiques ambientals bàsiques: − Disminuir l’ocupació actual en el sector est, suprimint unes 43 unitats d’acampada i

restaurant les condicions naturals del sòl en aquesta zona rere−platja. − Disminuir també l’ocupació actual en el sector oest en unes 40 unitats d’acampada

addicionals i integrar la vegetació dins d’una franja d’espais lliures de transició. Aquesta franja també s’estendrà pel sector nord.

− Desmuntatge de l’embarcador existent a la riba de les Basses d’en Coll i trasllat de la instal·lació uns 170 m aigües avall, prop del seu aiguabarreig amb el mar.

Per a l’anàlisi d’alternatives cal tenir en compte, d’acord amb l’apartat d’antecedents, l’evolució de la implantació de les instal·lacions. D’acord amb el certificat de l’Ajuntament de Pals que consta a l’estudi d’impacte ambiental, l’àmbit del Pla especial se situa en sòl no urbanitzable amb la qualificació de zona de protecció agrícola – subzona a III. Els plànols informatius i d’ordenació del Pla especial inclouen els límits de l’àmbit del càmping que fou objecte de l’informe favorable de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona, emès en sessió de 23 de gener de 1979. També s’inclouen en l’estudi d’impacte ambiental els plànols que foren objecte de l’autorització provisional de 5 d’octubre de 1982 del Servei Territorial de Girona de la Direcció General de Turisme. D’acord amb els documents anteriors les superfícies i capacitat autoritzades foren 11,04 ha i 694 unitats d’acampada, respectivament. Dins d’aquesta superfície els plànols diferencien una franja al nord i nord-oest de zona verda, no ocupada per unitats d’acampada, d’1,34 ha de superfície aproximada. Del trasllat del límit autoritzat del càmping a una base cartogràfica digital resulta una superfície total autoritzada d’unes 10,4 ha. En l’estat de desenvolupament actual del càmping, que correspon a l’alternativa 6, la superfície ocupada és de 13,66 ha i la capacitat de 791 unitats d’acampada. D’acord amb el plànol In-5B es defineix una franja al nord de zona verda no ocupada per unitats d’acampada, de 0,42 ha de superfície. Per tant, en el seu estat actual, les instal·lacions del càmping s’han estès més enllà dels límits autoritzats en una superfície d’unes 2,6 ha (unes 3,3 ha si es té en compte el mesurament actual). Aquesta ampliació s’ha produït per la banda est (sector de la platja de Pals) i per la banda sud-oest (sector que limita amb l’avinguda del Grau).

12

En relació amb aquestes ampliacions, no s’han documentat noves autoritzacions substantives diferents a les esmentades anteriorment. La taula següent resumeix les característiques de les alternatives principals i mostra l’augment en les superfícies i capacitat de les instal·lacions de càmping.

AlternativaÀrea d'acampada i

instal·lacionsEspais lliures Total

Àmbit aprovació 1979 9,04 * 2,00 * 11,04

Estat actual 13,23 0,43 13,66

Proposta 11,66 2,00 13,66

Superfícies ocupades pel càmping Playa Brava (ha)

* Dades estimades sobre els plànols Per la valoració de les alternatives i, en concret, per la definició de l’àmbit que podran ocupar les instal·lacions del càmping, cal tenir present les determinacions que ha introduït la Llei 15/2010, que ha entrat en vigor amb posterioritat a la redacció de l’estudi d’impacte ambiental tot i que el document d’abast ja incorporava algunes de les previsions del projecte de llei. Les determinacions de l’esmentada norma prevalen sobre els criteris tècnics als que fa referència el promotor en el tractament de l’al·legació efectuada pel Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà, aplicats en fases de l’avaluació d’impacte ambiental anteriors a la seva entrada en vigor. D’acord amb la consulta efectuada a l’Àrea de Medi Natural, l’aplicació de la Llei 15/2010 comporta que dins l’àmbit de la figura de protecció de la RNP del Baix Ter hi regeix un règim de major protecció ambiental que en la resta del parc natural i no s’hi admet l’ús de càmping. En aquests terrenys únicament es pot mantenir o restituir el seu estat natural. Els terrenys del Pla especial inclosos dins la RNP del Baix Ter sumen una superfície d’unes 2,15 ha distribuïda de forma majoritària al sector est i, en menor mesura, als sectors oest, nord-oest i nord. Per tant, l’alternativa seleccionada s’haurà de revisar per ajustar els límits de l’àrea d’acampada (clau a/Aa) als límits de la figura de protecció de parc natural definits a la Llei 15/2010, on s’admet l’ús de càmping i d’acord amb la delimitació que figura a l’Annex d’aquesta declaració d’impacte ambiental. Dins dels àmbits del Pla especial ubicats en la figura de protecció de parc natural la zonificació haurà de garantir una mínima franja de transició envers la RNP del Baix Ter, integrant en aquests terrenys la vegetació arbòria existent d’àlber (Populus alba) i freixe (Fraxinus angustifolia), tenint en compte que en aquests sectors tant el projecte aprovat


13

l’any 1979 com l’alternativa d’ordenació seleccionada del Pla especial hi preveuen franges d’espais lliures. El document d’abast requeria justificar la concordança del Pla especial amb diversos instruments de planificació territorial i ambiental i aquests aspectes s’han incorporat a l’estudi d’impacte ambiental. Tot i que s’analitza la compatibilitat de la proposta amb el Pla director territorial de l’Empordà, aquest instrument de planificació ha quedat sense efecte pel Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, aprovat per Acord GOV/157/2010, de 14 de setembre. La normativa identifica els càmpings dins del grup d’edificacions, instal·lacions i infraestructures en els espais oberts que no contribueixen a la gestió, endreça i millora del territori no urbanitzat i estableix les condicions per a la seva implantació en sòl de protecció especial. 5.2 Impactes significatius en relació amb l’alterna tiva seleccionada Els principals impactes ambientals considerats han estat els següents: Els impactes sobre la vegetació inclouen l’accés incontrolat dels usuaris al canyissar que envolta l’actual embarcador i l’alteració d’una superfície d’uns 3.500 m2 per l’accés de les embarcacions amb els remolcs de transport. L’ús de l’embarcador comporta una afectació negativa als valors naturals associats al canyissar que envolta les Basses d’en Coll on, a banda de les espècies de fauna protegida, es mantenen encara elements florístics d’alt interès ja descrits amb la presència de Rumex hydrolapathum i Euphorbia palustris, hàbitats relativament ben conservats a causa de la baixa intensitat de les pertorbacions que històricament hi ha incidit. El Pla especial es refereix, en la resposta a al·legacions, a un projecte anterior de trasllat de l’embarcador actual del que únicament consten com a antecedents del Departament de Medi Ambient una resolució d’autorització per a la construcció d’un vial d’accés en terrenys forestals, emesa l’any 2003 a sol·licitud d’Arenales del Mar, SA, no executada i caducada, i dos informes emesos el mateix any a sol·licitud de l’Ajuntament de Pals. No s’ha documentat cap autorització substantiva d’aquesta instal·lació i, a banda del sentit dels esmentats informes, ja s’ha esmentat que aquest ús ha estat declarat incompatible amb la protecció de la zona humida de les Basses d’en Coll per la Llei 15/2010. L’accés no controlat dels usuaris a la platja de Pals comporta també impactes negatius als hàbitats de duna i rere−duna a causa del trepig. S’han inventariat espècies de la flora exòtica als entorns dunars i al sector nord del càmping, com ara Amorpha fruticosa i Carpobrotus edulis. Els principals impactes identificats sobre la fauna es refereixen a la transformació d’hàbitats a causa de l’embarcador, aspecte ja analitzat, i al tancament perimetral existent, que no és permeable. No s’han identificat impactes sobre espècies d’aus o sobre la llúdriga, presents en l’entorn del càmping.

14

Pel que fa als impactes relacionats amb l’aigua, s’han identificat la seva ubicació en una zona inundable i l’elevat consum d’aigua. Els impactes sobre el paisatge es relacionen amb la presència d’espècies exòtiques i la degradació de la vegetació dunar, aspectes ja analitzats. També s’esmenta que la franja perimetral de vegetació permetrà una transició que atenuarà els efectes de les instal·lacions del càmping sobre la resta de l’espai natural protegit. Els impactes identificats sobre l’atmosfera consisteixen en la generació de contaminació acústica durant els tres mesos de l’any d’ocupació i la contaminació lluminosa provocada per l’enllumenat exterior de les instal·lacions. Els efectes d’ambdós impactes es relacionen amb la fauna de l’espai natural. 5.3 Mesures correctores Com a mesures correctores en relació als impactes sobre la vegetació s’esmenten la restauració dels terrenys que es desocupen a la zona est i a la zona de l’embarcador descompactant el sòl mitjançant un subsolat, retirada d’instal·lacions soterrades, extracció d’espècies exòtiques, aportació de terra vegetal i plantació d’arbres de ribera. Per la protecció dels ambients de duna i rere−duna es preveu la construcció d’una passera de fusta de 60 m de longitud i 3 m d’amplada per limitar els efectes del trepig, mesura concordant amb la consulta efectuada a l’Àrea de Medi Natural i les determinació que fixen les Directrius generals de Natura 2000 per als espais d’aiguamolls litoral amb l’objecte de garantir un estat de conservació favorable dels valors naturals de l'espai, en concret els hàbitats dunars. Es modificaran els tancaments perimetrals. Se substituirà el tancament exterior per una malla cinegètica en tot el perímetre del càmping, excepte en la part que confronta amb sòl urbà, i s’instal·larà un nou tancament interior de fusta que separarà l’àrea d’acampada de les àrees complementàries amb funcions ambientals. En relació amb l’existència d’espècies exòtiques es preveu l’eliminació dels exemplars de les espècies Amorpha fruticosa i Carpobrotus edulis dins i fora del perímetre del càmping i fins a una distància de 100 m. S’integrarà la vegetació arbòria de freixe i àlber dins la franja d’espais lliures perimetral prevista. La modificació del tancament exterior permetrà que esdevingui permeable per a la fauna petita. Com a mesures per a la protecció del paisatge es durà a terme el segellament dels dipòsits de l’antiga EDAR i desmuntatge de les conduccions. Així mateix, la franja perimetral de vegetació permetrà una transició que atenuarà els efectes de les instal·lacions del càmping sobre la resta de l’espai natural protegit.


15

Quant a la limitació en el consum d’aigua, es preveu la introducció d’elements d’automatització del reg, sistemes d’aixetes amb difusors i dipòsits reguladors bicompartimentats. Pel que fa al risc d’inundació, d’acord amb la consulta efectuada a l’Agència Catalana de l’Aigua s’hauran de concretar les mesures de protecció passiva més adients de les instal·lacions del càmping, tant pel que es refereix als episodis de revinguda dels cursos de la conca vessant com a la inundació per pluges intenses i temporals a l’àmbit de la zona costanera. Així mateix caldrà incorporar a la normativa les mesures de seguretat front el risc d’inundació. Com a mesures correctores per a disminuir la generació de soroll s’esmenten algunes ja determinades amb d’altres objectius, com ara la disminució d’unitats d’acampada a les perifèries est i oest del càmping o la creació de la franja vegetal de transició. En relació amb la disminució de la contaminació lluminosa es preveu la substitució dels sistemes actuals per d’altres amb làmpades VSAP i projecció horitzontal. Aquestes mesures, no obstant, requereixen d’una major concreció tenint en compte la ubicació del càmping en una zona de màxima protecció a la contaminació lluminosa d’acord amb la normativa sectorial vigent. A banda de l’adequació dels enllumenats exteriors a la normativa, caldrà limitar els enllumenats en les zones de transició cap a la resta de l’espai natural protegit. 6. ACORD Vist l’estudi d’impacte ambiental i la documentació complementària, vist que no es preveuen efectes sobre cap factor ambiental sensible per a l’alternativa seleccionada que comportin un impacte crític, i vista la capacitat del medi per acollir el projecte, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable si s’implementen les condicions determinades a l’estudi d’impacte ambiental i les següents addicionals. Condicions al Pla especial a) Ajustar els límits de l’àrea d’acampada (a/Aa) als límits de la figura de protecció de parc natural definits a la Llei 15/2010, de 28 de maig, de declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter d’acord amb la delimitació que figura a l’Annex d’aquesta declaració d’impacte ambiental. b) Qualificar com a àrea complementària (a/Ac) els àmbits del Pla especial ubicats dins de la figura de reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, també d’acord amb la delimitació que figura a l’Annex, i esmenar la seva normativa per indicar, expressament, que en aquests àmbits no hi és admissible l’ús de càmping i que les úniques actuacions admissibles són el manteniment o la restitució del terreny al seu estat natural. c) Qualificar, també, com a àrea complementària els àmbits del Pla especial ubicats dins de la figura de parc natural i situats a la perifèria oest i nord-oest (terrenys arbrats) que es

16

puguin incorporar a una franja de transició i protecció ambiental entre la zona d’acampada i la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. d) Desmuntar les instal·lacions de l’embarcador existents actualment i restaurar ambientalment els terrenys transformats d’acord amb l’estudi d’impacte ambiental. Suprimir les previsions del seu trasllat, així com la disposició addicional tercera de la normativa del Pla especial. e) Especificar les mesures de protecció passiva més adients (pla d’autoprotecció) de les instal·lacions del càmping, tant pel que es refereix als episodis de revinguda dels cursos de la conca vessant com a la inundació per pluges intenses i temporals a l’àmbit de la zona costanera. f) Incorporar a la normativa les mesures de seguretat front el risc d’inundació que s’haurà de vincular, en tot cas, pel que es refereix als protocols d’evacuació, al que determini el Pla municipal previst a l’INUNCAT. La normativa i els plànols d’ordenació s’hauran de modificar per adequar-se a les condicions anteriors. g) En els àmbits del Pla especial inclosos dins la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, sectors est (platja) i oest (rotonda), on es preveuen zones d’acampada, viari privat i dotacions i serveis, s’haurà de restituir l’estat natural del terreny d’acord amb els criteris fixats a l’estudi d’impacte ambiental. h) S’hauran d’adoptar mesures de senyalització, informació i prohibició de l’accés de residents del càmping als àmbits del pla especial inclosos dins la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. i) Delimitar sobre el terreny l’accés a la platja entre l’àrea d’acampada i la passera de fusta projectada per tal de limitar l’afectació a la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter. j) Concretar les mesures determinades per disminuir la contaminació lluminosa. A banda de l’adequació dels enllumenats exteriors a la normativa, caldrà limitar els enllumenats en les zones de transició cap a la resta de l’espai natural protegit. k) Redactar un projecte complementari de restauració ambiental que tindrà per objecte la concreció i la programació de les mesures correctores identificades a l’estudi d’impacte ambiental i les addicionals fixades en aquesta declaració, apartats g), h), i) i j). Aquest document s’haurà de presentar davant l’òrgan ambiental en el termini de sis mesos comptadors des de l’aprovació definitiva del Pla especial. Especificacions per al seguiment ambiental Determinar, pel que fa al programa de vigilància ambiental, les següents condicions:


17

l) Responsabilitzar de l'execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos el promotor del projecte. Aquest disposarà d'una direcció ambiental d'obra que tindrà com a funció bàsica fer complir el que disposa l'estudi d'impacte ambiental i la present declaració d'impacte ambiental mitjançant el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s'hauran de reflectir en informes tècnics que es redactaran mensualment, i que s'adreçaran puntualment al Departament de Territori i Sostenibilitat. m) El Departament de Territori i Sostenibilitat exercirà les funcions de comprovació, seguiment i vigilància del compliment d'aquesta declaració d'impacte ambiental i de les condicions imposades, i també les altres funcions que preveu l'article 18 del Reial decret legislatiu 1/2008. En aplicació de l’article 9.6 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la versió del Pla especial objecte del següent acord d’aprovació ha de contenir les determinacions adequades per fer efectives les mesures que contingui aquesta declaració d’impacte ambiental. D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reial decret legislatiu 1/2008, aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament de Territori i Sostenibilitat i s’ha de trametre a l’Ajuntament de Pals. “ I, perquè consti, i als efectes adients, signo aquest certificat amb el vist-i-plau de la presidenta de la Ponència Ambiental. Barcelona, 26 de juliol de 2011


19

ANNEX. Representació dels límits dels àmbits del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

generalitat de catalunya departament de territori i...

Documents