estudi de detall polÍgon ii can llong · polígon ii can llong. 1.4 . topografia, estat actual i...

ESTUDI DE DETALL POLÍGON II CAN LLONG REF:257/SABADELL PLANEJAMENT POLÍGON II CAN LLONG SABADELL (VALLÈS OCCIDENTAL) DATA:JULIOL 2010 DOCUMENTS ESTUDI DE DETALL: 1.MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ. 2.MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ.. 3.QUADRES DE DADES. 4.ORDENANCES REGULADORES. 5.PLÀNOLS.

Estudi de Detall Polígon II Can Llong Juliol de 2010

Estudi de Detall Polígon II Can Llong Juliol de 2010 1

CONTINGUT

CONTINGUT Els documents que integren el Estudi de Detall Polígon II Can llong, al terme municipal de Sabadell, tenen el següent contingut: 1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1.1 Antecedents. 1.2 Introducció. 1.3 Àmbit. 1.4 Topografia, estat actual i usos. 1.5 Situació respecte a les infraestructures i serveis. 1.6 Estructura de la propietat. 1.7 Marc legal de referència.

2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ

2.1 Justificació de la redacció d’un estudi de detall. 2.2 Objectius i criteris de l’ordenació 2.3 Descripció de l’ordenació

3. QUADRES DE DADES.

3.1 Quadre característiques del sector. 3.2 Quadre de característiques en sòl privat. Plà Parcial. 3.3 Quadre de característiques en sòl privat. Aplicació MPG-46.

4. ORDENANCES REGULADORES

4.1 Capítol primer. Disposicions generals 4.2 Capítol segon. Règim urbanístic del sòl 4.3 Capítol tercer. Normes particulars per a les zones i sistemes 4.4 Capítol quart. Paràmetres bàsics d’ordenació i ús UO.20 i UO.21.

5. PLÀNOLS

Informació. i-1. Situació E. 1/5.000 i-2. Emplaçament E. 1/5.000 1/10.000 i-3. Planejament Vigent. E. 1/4.000 i-4 Topogràfic E. 1/2.000 i-5. Estructura de la propietat. E. 1/2.000

Ordenació. O-1. Vialitat E. 1/1.000 O-2 Ordenació de l’edificació plantes E. 1/1.000 O-3 Ordenació de l’edificació seccions E. 1/1.000 O-4 Ordenació de l’edificació alçats E. 1/ 600 O-5 Ordenació de l’edificació alçats. bis E. 1/ 600 O-6 Parcel·lació i règims E. 1/1.000 O-7 Gàlibs i cotes de referència pb. E. 1/1.000


Indicatius.

a-1 Proposta imatges 3d a-2 Proposta imatges 3d E. 1/1.000


1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ


1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ 1.1 Antecedents El Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell va ser aprovat definitiva-ment 22.12.1993 (DOGC 07.01.1994). El Pla General va preveure el desenvolu-pament del sòl urbanitzable programat amb sis sectors a desenvolupar en Pla-nejament Parcial. Can Llong és el nom del sector B delimitat per els plànols d’ordenació del Pla general. En el punt 3 de l’article 16 del Pla General ja es va determinar la possibilitat de redactar Estudis de Detall per a desenvolupar les determinacions dels Plans Parcials. El Pla Parcial Can Llong es va aprovar definitivament en la sessió de la Comis-sió d’Urbanisme de Barcelona, en data 08.02.1995 i va ser publicat al Diari O-ficial de la Generalitat de Catalunya en data 26.04.1995. Aquest Pla Parcial desenvolupa el sòl urbanitzable situat al Nord-Est del Municipi de Sabadell, (sector B), i delimita dos polígons d’actuació, Can Llong I i Can Llong II. El Pla Parcial Can Llong, en el seu article 17 .Determinacions per a la zona resi-dencial plurifamiliar ordenada segons volumetria específica recull: “Per a l’ordenació d’aquesta zona s’haurà de redactar prèviament un estudi de Detall per a cada illa o parcel.la.” En data 25.05.1999, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar defini-tivament la Modificació Puntual del Pla Parcial Can Llong i posteriorment en data 18.02.2000, la mateixa Comissió va acordar corregir les errades materials detectades a la Modificació puntual del Pla Parcial Can Llong de Sabadell, determinant pel desenvolupament del Polígon II el sistema de cooperació, d’acord amb les determinacions del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sabadell, en data 10.03.2006 va aprovar el canvi de sistema de cooperació al sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica per al Polígon II de Can Llong. El Text Refós del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell es va apro-var definitivament el 31.7.2000. (DOGC 2.10.2000). La Modificació Puntual del Pla General de Sabadell (MPG-46), d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit i al Sector D Cifuentes de Sabadell va ser aprovada definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en data 06.03.2007 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 27.11.2007. Aquesta modificació puntual pretén bàsicament homogeneïtzar els aspectes referents a l’habitatge protegit del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell i el seu Text refós amb la legislació urbanística i d’habitatge actuals. En aplicació


de l’esmentada Modificació puntual del Plà General (MPG-46), s’admet l’increment del nombre màxim d’habitatges de protecció pública, sempre que no s’ultrapassi el nombre que resulta d’aplicar una ràtio de 80 m2 st/hab. En data 26.10. 2005, l’Ajuntament de Sabadell va aprovar definitivament el Text Refós de les ordenances reguladores de Pla Parcial Can Llong i en data 25.01.2005, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, va acordar donar conformitat a l’esmentat text refós de les normes urbanístiques del Pla Parcial de Can Llong de Sabadell. Aquestes Ordenances en el seu article 17 bis a. Zona residencial en conjunts amb espais oberts (clau 2.b.2’), determina les condicions generals per a l’ordenació de les illes de sòl privat objecte del present Estudi de Detall. L’administració actuant del Polígon II del Pla Parcial de Can Llong és l’Ajuntament de Sabadell. 1.2 Introducció La Junta de Compensació Can Llong II és la promotora del present Estudi de Detall, amb la finalitat d’ordenar volumètricament l’edificació de les illes 20 i 21 del Polígon II del Pla Parcial Can Llong. El present estudi de detall segons els articles 4 i 5 de les ordenances reguladores del Pla Parcial Can Llong es redacta per a desenvolupar el Pla Parcial amb la finalitat de adaptar o reajustar les alineacions i rasants d’acord amb l’article 65.3 del Reglament de Planejament i per tal d’ordenar volums d’acord amb l’article 65.4 del reglament de Planejament. L’article 17 de les Ordenances Reguladores del Pla Parcial Can Llong (Deter-minacions per a la zona residencial plurifamiliar ordenada segons volumetria específica) determina que: “Per a l’ordenació d’aquesta zona s’haurà de redactar prèviament un estudi de Detall per a cada illa o parcel·la.” Aclariment previ a la redacció del Estudi de Detall: D’acord el punt. 3.2 del Text Refós del Pla Parcial Can Llong (Quadre de su-perfícies i sostres de sòl privat per illes) les illes 20 i 21 del Polígon II del Pla Par-cial tenen 19.162 m2 i 13.052 m2, respectivament. Per un error material, a-questes superfícies no es corresponen amb les que apareixen al plànol 5 de zonificació. En datat 08.01.2009, el Secretari General de l’Ajuntament de Sabadell va cer-tificar un plànol on les esmentades illes 20 i 21 es grafiaven a l’inversa, per tant, la illa 20 li corresponia la superfície de 13.052 m2 i a la illa 21 li correspo-


nia la superfície de 19.162 m2. Va haver-hi una errada en la nomenclatura de les finques, motiu pel qual ha portat confusió en la redacció de l’estudi detall. En el present Estudi de Detall es grafia correctament el nom de les illes UO.21.01 amb una superfície de 12.106,88m2 de sòl i 13.052 m2 de sostre i la UO.20.01 amb una superfície de 15.758,67 m2 de sòl i 19.162 m2 de sostre. Els terrenys objecte d’aquest Estudi de Detall conformen el Polígon Can Llong II, al Terme Municipal de Sabadell. A aquest sector es vincula un àmbit que es grafia en el plànol número i-1 Situació, del present document. El terme municipal de Sabadell s’ubica a l’espai geogràfic comprès entre la serralada litoral i la prelitoral i té una extensió de 37,89 km2, dintre de la comarca del Vallès Occidental. 1.3 Àmbit El Polígon Can Llong II amb una superfície de 70.368,95m2 és l’objecte del present Estudi de Detall i es troba situat a la zona sud-est del Pla Parcial Can Llong. Limita a l’Est i al Nord amb el polígon Can llong I, a l’Oest amb el sector Castellarnau i al Sud amb el Barri de Can Rull i el sector Cifuentes. Els seus límits dibuixen una forma aproximadament trapezoïdal i són: - al Nord-Est carrer Varsòvia i parc urbà. - al Nord-Oest carrer Berlín i l’equipament escolar Mas Boadella- Can Llong. - al Sud-Est la Ronda Europa. - al Sud-Oest el carrer Copenhaguen i zona verda. El sector residencial que aquí s’ordena volumètricament ve dividit pel Pla Parcial en dues illes que sumen un total de 27.865,55 m2 de sòl privat d’acord amb topogràfic actualitzat del 2010 que s’adjunta en el present Es-tudi. Les illes segons la nomenclatura del Pla Parcial són la UO.21.01 amb una su-perfície de 12.106,88 m2 i la UO.20.01 amb una superfície de 15.758,67 m2.


Polígon II Can Llong, respecte al Pla Parcial Can Llong.


Polígon II Can Llong. 1.4 Topografia, estat actual i usos El Polígon Can Llong II és assimilable geomètricament a un trapezi amb el seu eix longitudinal orientat Sud Oest Nord Est i el seu eix transversal orientat Nord Oest Sud-Est, els costats llargs del qual són la Ronda Europa al Sud-Est i el carrer Berlín al Nord-Oest. El seu costat més curt coincideix amb el carrer Varsòvia al Nord-Est i al Sud-Oest, obrint-se lleugerament trobem el carrer Copenhaguen. Topogràficament aquest trapezi te dos dels seus costats pràcticament plans, carrer Varsòvia i Berlín i els altres dos carrers salven un desnivell aproximat de deu metres i són els carrers Copenhaguen i la Ronda Europa. Interiorment el solar cau en el sentit de l’eix Nord-Sud i salva un desnivell de deu metres. Existeix actualment un desmunt de terres en el vèrtex Sud del polígon que caldrà reomplir amb terres en el moment de la urbanització. Les dues illes de sòl privat objecte del present estudi són assimilables a dos rectangles amb el seu costat llarg orientat en sentit NO-SE, i que ocupen la zona central del polígon. Les dues illes 20 i 21 es separen pel carrer Venècia que connecta transversalment la Ronda Europa amb el carrer Berlín.


Existeix actualment al límit Sud-Oest unes petites edificacions aïllades i uns horts. La informació sobre l’estat actual s’ha grafiat en el plànol núm. i-4 "Topogràfic”, i en el plànol i-5 “Estructura de la propietat”. 1.5 Situació respecte les infraestructures i serveis El Polígon Can Llong II a nivell d’infraestructures té tots els serveis garantits. Respecte a la vialitat el desenvolupament d’aquest sector suposarà la con-nexió física de la Ronda Europa amb el sector Castellarnau amb els carrers Varsòvia, Venècia i Copenhaguen. 1.6 Estructura de la propietat ÀMBIT POLÍGON CAN LLONG II FINCA PROPIETARI SUPERFÍCIE m2 % 1 Institut Català del Sòl 22.920,36 32,57% 2 Alice Invest 20.878,24 29,67% 3 Promocions Can Llong 16.420,15 23,33% 4 Antonio Expósito Higueras 2.799,57 3,98% 5 Jesús Garcia Rodriguez 6.324,66 8,99% 6 Ajuntament Sabadell (a) 1.025,97 1,46% TOTAL 70.368,95 100,00% (a) Camins públics

1.7 Marc legal de referència. La legislació urbanística d’aplicació és el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC) i el Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006 de 28 de juliol (RLUC). Segons la Disposició transitòria Novena del Decret legislatiu 1/2005, els estudis de detall exigits expressament pel planejament vigent en el moment de l'entrada en vigor de l’esmentada Llei (TRLUC), i també els que resultin necessaris, es poden tramitar d'acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002 (Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol), fins que el planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenació volumètrica.


2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ


2. MEMÒRIA DE L’ACTUACIÓ 2.1 Justificació de la redacció d’un estudi de detall. En primer lloc, d’acord amb el que s’estableix a l’article 16 de les Normes Ur-banístiques del Text Refós del Pla General Municipal d’Ordenació de Saba-dell, el Pla General preveu sis sectors a desenvolupar per planejament parci-al, i d’entre els sis sectors, s’enumera el Sector Can Llong (B). En segon lloc, en el punt 3 de l’esmentat article s’exposa que: “Per completar les determinacions dels Plans Parcials es poden redactar Es-tudis de Detall”. En tercer lloc, i al mateix temps, la disposició transitòria novena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme determina que: “Els estudis de Detall exigits expressament pel planejament vigent en el mo-ment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i també els que resultin necessaris, es poden tramitar d’acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, fins que el planejament no incorpori les noves determinacions sobre ordenació volu-mètrica.” En el supòsit que ens ocupa i d’acord amb els motiu exposats, procedeix la tramitació de l’Estudi de Detall. Per altra banda, d’acord amb la Modificació Puntual del Pla General de Sa-badell (MPG-46), d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit i al Sector D Cifuentes de Sabadell, que va ser aprovada definitivament en data 06.03.2007 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 27.11.2007, s’admet l’increment del nombre màxim d’habitatges de protec-ció pública, sempre que no s’ultrapassi el nombre que resulta d’aplicar una ràtio de 80 m2 st/hab.


2.2 Objectius i criteris generals de l’ordenació

Els principals objectius del present Estudi de Detall Can Llong II són:

• Donar continuïtat a l’eix transversal definit pel Pla Parcial, Ronda Eu-ropa fins al carrer Copenhaguen, acumulant el comerç en un edifici alineat a vial i amb secció variable per tal de fer el trànsit d’escala des de l’accés de la Ronda fins a l’interior de la ciutat.

• Aconseguir la connexió visual dels dos espais verds, el parc urbà situ-

at al costat Nord Est del polígon i l’espai verd amb caràcter paisatgís-tic situat al Sud Oest mitjançant una ordenació d’edificacions plurifa-miliars aïllades en el sentit de la pendent dins d’un espai comú de verd privat com a trànsit entre els dos espais verds públics.

• Construir el carrer Berlín com a façana edificada per tal de generar

amb l’edifici paral·lel que dona fi a la zona de Castellarnau un espai de relació entre el parc urbà lineal i el verd amb caràcter paisatgístic on s’edifiqui el nou equipament.

• Construir les façanes dels carrers transversals, Varsòvia, Venècia i Co-

penhaguen amb edificacions en testera per tal de potenciar la conti-nuïtat urbana amb el sector Castellarnau i evitar una lectura d’illa tancada.

• Integrar en una ordenació conjunta els diferent tipus d’habitatge: lliu-

res, concertats i protegits.


2.3 Descripció de l’ordenació 2.3.1. Estructura general de l’ordenació. L’estructura general està condicionada per les determinacions del Pla Parcial Can Llong, la trama urbana amb les edificacions existents, i la topografia. Els trets fonamentals de la proposta són: - Prolongació eix comercial: es dóna continuïtat al eix comercial de ronda

que uneix els barris de Can Rull i Can Oriac amb la Ronda Europa. Es proposa concentrar el comerç en la planta baixa d’un edifici alineat a

vial que doni façana a la ronda Europa. L’espai verd tipus rambla-saló del mig de l’eix comercial es desdobla en dos

vials peatonals que envolten l’edifici que dóna façana a la Ronda Europa.

Eix comercial Ronda Europa - Illa oberta: es proposa una ordenació de l’edificació com una illa única

oberta en sentit Est-Oest per relacionar el Parc urbà Odessa amb la zona verda amb caràcter paisatgístic del Torrent de can Feu.

Dos edificis alineats a vial donen façana a la Ronda Europa comercial i al carrer Berlín on es construirà el nou equipament.


- Coherència amb el sector veí Castellarnau: els nous edifici s’ordenen en

volum, alçada i posició per tal de sumar-se a l’estructura dels carrers del sector veí.

2.3.2 Sistema viari. El present Estudi de Detall incorpora informació actualitzada de la geometria i les rasants del Projecte d’Urbanització que actualment es troba en fase de redacció. La secció tipus dels carrers és de 14 metres d’amplada amb un únic sentit de circulació i amb aparcament en un únic dels seus costats. Els carrers de Varsòvia i Copenhaguen incorporen un carril bici de dos sentits de circulació cadascun d’ells i arriben a una amplada de 18 metres. 2.3.3 Sistema d’equipaments. Tal com preveu el Pla Parcial, es destina una superfície de 9.541 metres qua-drats a l’equipament escolar Mas Boadella- Can Llong, dins del polígon Can Llong II. Aquesta zona d’equipament es troba situada en la trobada del sector veí de Castellarnau amb el polígon Can Llong II. 2.3.4 Verd públic. La proposta d’ordenació busca la relació visual dels dos tipus de verd propo-sats pel Pla Parcial Can Llong. Caldrà tenir en compte en el moment de la construcció de les tanques de les parcel·les que aquestes garanteixin la transparència que l’ordenació de l’edificació persegueix. En els plànols a-1 i a-2 Indicatius imatges 3d es grafia una proposta de tan-ques com a exemple. 2.3.5 Sòl d’ús privat i edificació.


La totalitat del sòl d’ús privat és residencial. L’ordenació proposa una única tipologia de bloc plurifamiliar aïllat. El plànol núm. 6 “Ordenació” estableix l’ordenació de les edificacions.

Bloc Ronda Europa. Aquest edifici s’esglaona fins a planta baixa més sis per tal de resoldre el canvi d’escala de l’accés a la ciutat des del seu exterior no urbanitzat. Es proposa una planta baixa comercial alineada al carrer principal i amb un gàlib lliure respecte al carrer peatonal. Es tracta d’un edifici amb habitatges passants amb règim lliure i protegit. Bloc carrer Berlín. Es proposen dues edificacions de planta baixa i quatre plantes a l’illa 20 i de planta baixa i tres plantes a l’illa 21 per a formar un element que resolgui la façana respecte al nou equipament. S’ordena volumètricament reculada 6 metres del límit de vial per a poder protegir les vivendes de les plantes baixes. Es permet la construcció de balcons en els sentits longitudinals de les edifica-cions, a l’interior del polígon obert i al carrer Berlín. Blocs carrer Varsòvia, Venècia i Copenhaguen. Les edificacions de la zona central del Polígon es proposen com a peces d’una escala menor per tal d’aconseguir la seva dissolució dins d’un espai lliure verd d’ús privat però que permet la relació visual al seu través entre el parc urbà Odessa i la zona verda paisatgística del Torrent de can Feu. Són edificis de planta baixa i tres pisos i planta baixa i quatre. Es permet la construcció de balcons en les dues façanes en el sentit de la pendent. 2.3.6 Xarxes de serveis Serà el corresponent Projecte d’Urbanització d’acord amb l’Article 70 del decret 1/2005, de 26 de juliol, qui les determinarà amb precisió.


QUADRES DE DADES


3. QUADRES DE DADES 3.1.Quadres de característiques del sector

Atès que entre l’aprovació definitiva del Pla parcial Can Llong i el present Estudi de detall ha transcorregut força temps, s’ha cregut convenient actualitzar l’aixecament topogràfic al maig de 2010. L’esmentada actualització ha comportat un reajust en els límits de l’àmbit comportant una increment de la superfície total de l’àmbit de l’Estudi de detall del Polígon II de Can Llong de 409,08 m².

PLA PARCIAL CAN LLONG POLÍGON II

QUALIFICACIÓ SÒL CLAU ZONA SUPERFÍCIE m2 %

SÒL PÚBLIC. SISTEMES LOCALS

Vialitat a.1 10.606,00 15,17%

Parcs i jardins d.2 22.224,00 31,78%

Equipaments c.0 9.541,00 13,65%

TOTAL 42.371,00 60,60%

SÒL PRIVAT

RESIDENCIAL 2.b 27.550,00 39,40%

TOTAL ÀMBIT 69.921,00 100,00%

ESTUDI DE DETALL DE CAN LLONG POLÍGON II. (base topogràfica 1-500.maig 2010)

QUALIFICACIÓ SÒL CLAU ZONA SUPERFÍCIE m2 %

SÒL PÚBLIC. SISTEMES LOCALS

Vialitat a.1 11.248,41 15,98%

Parcs i jardins d.2 21.811,66 31,00%

Equipaments c.0 9.443,33 13,42%

TOTAL 42.503,40 60,40%

SÒL PRIVAT

RESIDENCIAL 2.b 27.865,55 39,60%

TOTAL ÀMBIT 70.368,95 100,00%



3.2.Quadre de característiques en sòl privat: DISTRIBUCIÓ DE SOSTRES PER BLOC SEGONS PLA PARCIAL

PARCEL·LA BLOC HLL HPC HPO Comercial TOTAL m²st hab m²st hab m²st hab m²st m²st hab

20.01/1 1 1.326,80 11 595,71 7 1191,43 15 3.113,94 33

20.01/2 2 1545,57 13 323,56 4 647,13 8 2.516,26 25

20.01/3 3 1.830,00 23 1.830,00 23

20.01/4 4 1.068,11 13 306,22 4 1.374,33 17

20.01/5 5 1.830,00 15 1.830,00 15

20.01/6 6 1.830,00 15 1.830,00 15

20.01/7 7 1.442,08 12 1.442,08 12

20.01/8 8 2.732,56 23 800,04 3.532,60 23

20.01/9 9 391,96 5 783,90 10 516,92 1.692,78 15

UO 20 10.707,02 89 2.379,34 29 4.758,68 60 1.316,96 19.162,00 178

21.01/1 1 1518,75 13 1.518,75 13

2 1.223,37 10 228,35 3 1.451,72 13

3 1.451,72 18 1.451,72 18

4 974,62 8 840,04 11 1.814,66 1921.01/2

5 1.814,66 15 1.814,66 15

21.01/3 6 1.761,58 15 507,04 2.268,62 15

21.01/4 7 780,62 10 1.561,25 19 390,00 2.731,87 29

UO 21 7.292,98 61 1.620,66 21 3.241,32 40 897,04 13.052,00 122

18.000,00 150 4.000,00 50 8.000,00 100 2.214,00 32.214,00 300

3.3.Quadre de característiques en sòl privat. Aplicació MPG-46:

PARCEL·LA BLOC HLL HPC HPO Comercial TOTAL m²st hab m²st hab m²st hab m²st m²st hab

1 1 884,53 11 595,71 7 1633,70 20 3.113,94 392 2 1030,38 13 323,56 4 1162,32 15 2.516,26 313 3 1.830,00 23 1.830,00 234 4 1.068,11 13 306,22 4 1.374,33 175 5 1.220,00 15 610,00 8 1.830,00 236 6 1.220,00 15 610,00 8 1.830,00 237 7 961,39 12 480,69 6 1.442,08 188 8 1.821,71 23 910,85 11 800,04 3.532,60 349 9 391,96 5 783,90 10 516,92 1.692,78 15

UO 20 7.138,01 89 2.379,34 30 8.327,68 104 1.316,96 19.161,99 223

1 1 1012,50 13 506,25 6 1.518,75 192 2 1.451,72 18 1.451,72 18 3 1.451,72 18 1.451,72 18 4 860,44 11 840,04 11 114,18 1 1.814,66 23 5 1.814,66 23 1.814,66 23

4 6 1.174,39 15 587,19 7 507,04 2.268,62 225 7 780,62 10 1.561,25 20 390,00 2.731,87 29 UO 21 4.861,99 61 1.620,66 20 5.672,31 71 897,04 13.052,00 152

11.999,99 150 4.000,00 50 14.000,00 175 2.214,00 32.213,99 375


4. ORDENANCES REGULADORES


4. ORDENANCES REGULADORES CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS Art. 1. Àmbit d’aplicació Aquestes ordenances són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Polígon II del Pla Parcial Can Llong, objecte del present estudi de Detall, segons queda delimitat a tots els plànols que l’integren i que s’acompanyen. Art. 2. Contingut Els documents que constitueixen l’Estudi de detall són els següents: -MEMÒRIA -Informativa -Justificativa -QUADRE DADES -NORMATIVA -PLÀNOLS -Informació -Ordenació -Annexes Art. 3. Marc legal de referència Aquestes ordenances desenvolupen, dins l’àmbit definit a l’article primer, el Pla Parcial Can Llong. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat a les presents or-denances o sigui de dubtosa interpretació, s’estarà al que determini l’esmentat Pla Parcial Can Llong i en concret el Text Refós de les ordenances reguladores del Pla Parcial Can Llong.(26.10.2005). Art. 3. Definició de conceptes Sempre i quan no quedin expressament definits en aquestes ordenances els conceptes que s’hi empren, seran d’aplicació els definits al Pla General de Sabadell. Art. 4. Vigència i aplicació directa de l’estudi de detall L’estudi de detall serà executiu un cop publicada la seva aprovació definiti-va, les determinacions del qual seran llavors d’aplicació directa i immediata. Art. 5. Estudis de detall El present Estudi de Detall té l’exclusiva finalitat de:


. Adaptar o reajustar les alineacions i rasants. . Ordenar volums. La tramitació i les determinacions dels Estudis de Detall són les especificades a l’esmentat Pla General de Sabadell. Art. 6 . Modificacions Les modificacions del present planejament hauran de respectar les determi-nacions, per ordre de jerarquia, establertes al Pla General d’Ordenació de Sabadell i el Pla Parcial Can Llong. Els ajustos d’alineacions i rasants realitzats mitjançant estudi de detall com el present, que no suposin distorsions de forma en l’estructura general del sector ni modificacions en la superfície de les illes superiors al 4% no implicaran la modificació del Pla Parcial. Tampoc seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície de les parcel·les i, per tant en l’edificabilitat de les illes superiors al 5% Art. 7 . Gestió El sistema d’actuació per a l’execució del Polígon Can Llong II és el de re-parcel.lació en la modalitat de compensació bàsica.


CAPÍTOL SEGON. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Art. 8 . Qualificació del sòl El sòl comprés en l’àmbit d’aquest Estudi de Detall es qualifica en zones i sis-temes. S’entén per zona aquella part de terreny dins la qual, i atenent les previsions del Pla Parcial Can Llong , es poden exercir els drets relatius a l’edificació. S’entén per sistema els terrenys que , en virtut de l’aplicació dels articles 34 i 44 del text refós de la llei d’urbanisme, constitueix l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Sabadell. L’Estudi de detall ordena volumètricament el sòl privat corresponent a les illes 20 i 21 del Polígon II del Pla Parcial Can Llong. La clau urbanística de les dues illes és (Clau 2.B.2’) Residencial en conjunts amb espais oberts. Art. 9. Zones. D’acord amb les determinacions del Pla Parcial Can Llong. La totalitat del sòl privat està regulat amb la clau urbanística: Residencial en conjunts amb espais oberts. (Clau 2.B.2’) Art. 10. Sistemes Sistemes: Sistemes locals. Clau - Viari local a.1 - Places i jardins urbans d.1 - Reserva d’equipament local c.0


CAPÍTOL TERCER. NORMES PARTICULARS PER A ZONES I SISTEMES. Art. 11. Definició de conceptes 1. Alineació de vial: Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l’espai privat. 2. Alineació de l’edificació o línia de façana: Línia sobre la qual s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial. 3.Volumetria específica: És un tipus d’ordenació de l’edificació que es regula mitjançant l’assignació d’un sostre màxim per a cada illa o parcel·la, i mitjançant la fixació d’unes determinades alineacions vinculants, així com a la fixació d’una alçada re-guladora màxima i un nombre màxim de plantes. 4. Alçada reguladora màxima: És l’alçada que poden assolir les edificacions. S’amidarà des del pla de refe-rència fins a la cara superior del darrer sostre o element estructural de cober-ta. Per sobre de l’alçada reguladora màxima solament es permetran els ele-ments de formació de les pendents de la coberta, i els elements tècnics de les instal·lacions dels edificis. 5. Nombre màxim de plantes: És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’altura reguladora. Cal res-pectar aquestes dues constants, alçada i nombre de plantes. 6. Planta baixa: És la planta o part de la planta que se situa dins del marge per sobre i per sota del pla de referència que aquestes ordenances estableixen per cada zona o edifici. 7. Planta soterrani: S’entendrà per planta soterrani tota aquella situada per sota de la planta baixa, tingui o no obertures en qualsevol dels fronts d’edificació. 8. Planta pis: S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa.


9. Gàlib edificatori: Perímetre màxim dins del qual s’ha d’inscriure obligatòriament l’edificació; la línia que el defineix no pot ser ultrapassada, en cap cas, per l’edificació. 10. Cossos sortints: Són les parts ocupables de l’edificació que sobresurten de la línia d’edificació o de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable màxima. Es defineixen com a cossos sortints oberts els que no tenen cap tancament permanent ni mòbil per damunt de l’ampit, que tindrà una altura màxima d'1,10 m., comptada des del paviment. Es defineixen com a cossos sortints en galeria els cossos oberts amb tancament vidrat, fix o mòbil, per damunt de l’ampit, a tots els paraments. Es defineixen com a cossos sortints tancats els que tenen, en algun dels seus paraments, alguna mena de tancament massís, no vidrat, per damunt de l’ampit. 11. Pla límit de vol: És un pla teòric paral·lel al pla de façana o mitgera que es troba situat a una determinada distància d’aquests, fins al qual poden arribar però no ultrapassar els elements sobresortints del pla de façana. 12. Altura lliure o útil: L’altura lliure o útil és la distància que hi ha del terra al sostre a l’interior d’un local construït. 13. Ràfec: És la part de coberta que sobresurt del pla de façana per tal de protegir aquesta de l’acció directa de la pluja. 14. Verd privat: Verd privat el sòl lliure de construcció, enjardinat, que envolta edificacions, i la titularitat del qual és privada. 15. Espai privat d’ús públic: Espai de titularitat privada que permet l’ús públic ja sigui de manera continua o discontinua. 16. Regulació d’usos: Per a la regulació dels usos en raó de la seva funció urbanística i per a la defini-ció dels usos específics, s’estarà al fixat a les n.n.u.u. del pla general de Saba-dell.


Art. 12. Determinacions comuns a les zones i sistemes Les determinacions amb caràcter general per a totes les zones i sistemes venen regulades per l’article 13 del text refós de les ordenances reguladores del pla parcial Can Llong i en el seu defecte el que figura al Pla General d’Ordenació Municipal de Sabadell. Art. 13. Determinacions per a la zona residencial plurifamiliar ordenada se-

gons volumetria específica. Són d’aplicació les determinacions que es recullen al article 17 de les ordenan-ces reguladores del Pla Parcial Can Llong.(Text refós de 26 octubre de 2005).


CAPÍTOL QUART.PARÀMETRES BÀSICS D’ORDENACIÓ I D’ÚS DE LES UNITATS D’ORDENACIÓ 20 I 21 DEL POLÍGON II CAN LLONG Art.14. Sistema d’ordenació Edificació ordenada segons volumetria específica. Zona residencial en conjunts amb espais oberts (clau 2.b.2’). Plànol i-3 Plane-jament vigent. Art.15. Unitat d’ordenació Les unitats d’ordenació venen fixades pel Plà parcial Can Llong i es recullen

al plànol O-2 Ordenació de l’edificació -plantes. Aquestes illes són la 21 amb una superfície de 12.106,88m2 de sòl i 13.052 m2 de sostre i la 20 amb una superfície de 15.758,67 m2 de sòl i 19.162 m2 de sos-tre. Art.16. Condicions d’ús D’acord amb les ordenances reguladores del Pla Parcial Can Llong de 26 oc-tubre de 2005. Es defineix com a ús dominant el plurihabitatge, com a usos compatibles el comerç ,oficines i serveis, la restauració, industrial artesanal, educatiu, sanitari assistencial, cultural, associatiu, religiós i finalment com a ús complementari l’aparcament. Art. 17. Parcel·lació Les parcel·les es defineixen d`acord amb el plànol núm. 0-6,“Parcel·lació i Règims ”. Es fixa una parcel·la mínima de 700 metres quadrats. Art. 18. Unitat d’edificació Fixada al plànol “Ordenació de l’edificació- plantes”.O-2. Illa 21. 21.1 pb+3 21.2 pb+3 21.3 pb+3 21.4 pb+4 21.5 pb+4 21.6 pb+3 21.7 pb+6


Illa 20. 20.1 pb+4 20.2 pb+4 20.3 pb+4 20.4 pb+3 20.5 pb+4 20.6 pb+4 20.7 pb+4 20.8 pb+5 20.9 pb+4 Art. 19. Tipus edificatori El tipus edificatori emprat és el d’habitatge plurifamiliar en forma de bloc lineal desenvolupat en planta baixa fins a set plantes pis. L’ample variable entre 15 metres i els 18 metres , permet la disposició de l’aparcament sota el perímetre edificat per tal d’optimitzar costos i també dóna lloc a possibles organitzacions de vivendes en dos i quatre unitats per replà. Art. 20. Edificabilitat Sostre màxim fixat al quadre 3.2 “característiques en sòl privat” de la memò-ria de l’Estudi de Detall i en el quadre 3.2.1“característiques en sòl privat, a-plicació modificació Pla General MPG-46” Art. 21. Gàlib edificatori Les alineacions màximes de l’edificació són les representades gràficament al plànol .”Gàlibs i plans de referència pb”.O-7 Els gàlibs es defineixen amb coordenades UTM. Es defineix un gàlib específic per al comerç en planta baixa del conjunt edi-ficat que dona front a la Ronda Europa i per tal de no trencar la homogeneï-tat de cada bloc hauran de seguir criteris edificatoris homogenis, en concret les unitats edificatòries 20.8 respecte la 20.9, així com la 21.6 respecte la 21.7. Art. 22. Perfil regulador L’alçada màxima que poden assolir els edificis venen representats gràfica-ment al plànol d’ordenació “Ordenació de l’edificació. Seccions O-3. Els perfils reguladors es defineixen amb cotes topogràfiques. Art. 23. Cota referència planta baixa Les cotes de referència per a fixar la planta baixa venen representades grà-ficament al plànol “Ordenació de l’edificació. Seccions.O-3”i al plànol “Gà-libs i cotes de referència pb.O-7” Les cotes de les plantes baixes es defineixen amb cotes topogràfiques.


Art. 24. Nombre màxim de plantes El nombre màxim de plantes ve fixat gràficament al plànol.“Ordenació de l’edificació- Plantes”.O-2. Art. 25. Verd privat Jardí privat: El jardí privat per a les edificacions aïllades seguirà el pendent natural del ter-reny. Les zones planes dins dels jardins privats es situaran respectant una franja de tres metres respecte als vials, exceptuant el cas en que els patis privats de les plantes baixes arribin a límit de parcel.la. L’ entrega dels jardins privats amb el passatge peatonal paral.lel a la Ronda Europa, es realitzarà mantenint les cotes que es grafien al plànol 0-7.Gàlibs i plans de referència planta baixa. Per aquesta trobada i en general per a totes les trobades dels jardins privats amb els vials es resoldran amb talusos naturals amb pendent 1/3. Les cotes de planta baixa fixades per a les diferents edificacions busquen aquesta integració de l’edificació amb la topografia. Espais privats d’ús públic: És l’espai que envolta els edificis alineats a vial Ronda Europa i que es propo-sa com a espai peatonals privats d’àccés a les edificacions. Aquests espais estaran pavimentats a diferència dels jardins privats i només podran allotjar aparcaments de bicicletes , mobiliari urba , jocs infantils i mo-biliari per exterior relacionat amb el comerç de planta baixa. Aquests espais gaudiràn d’una tanca totalment calada d’accés. Art. 26. Alçàries útils mínimes Les alçàries útils mínimes per a aquesta zona són les següents d’acord amb la normativa vigent referent a habitabilitat i al Codi tècnic de l’Edificació. Per habitatge: 2,70 m Planta baixa: 2,80m Soterrani: 2,50m Art. 27. Esgraonat edificació En el plànol “Ordenació de l’edificació. Seccions.O-3”es grafia l’esgraonat per als blocs 21.6,21.7 dins l’illa 21 i per els blocs 20.8, 20.9, dins l’illa 20. Art. 28. Tanques Les tanques dels espais lliures privats comuns seran totalment calades i les tanques dels patis privats de les plantes baixes es construiran , una primera


franja cega d’un metre d’alçada i un màxim de 80 cm de tanca calada i/o vegetal. En el cas que les tanques pròpies de les plantes baixes arribin a vial es man-tindrà la seva unitat com a mínim al llarg del carrer al que donin front. Art. 29. Cossos sortints Els plans límits de vol de l’edificació són les representades gràficament al plà-nol .”Gàlibs i cotes de referència pb.O-7” Per a tots el edificis aquest pla permet un vol màxim de 1,5 metres respecte al pla de les façanes longitudinals i no permet cap vol en les façanes transver-sals de les edificacions. Art. 30. Ràfecs Els ràfecs no estan permesos en cap cas. Art. 31. Coberta La topografia existent dota a la coberta de la condició de cinquena faça-na. El perfil regulador fixat determina la coberta plana per a tots els volums edifi-cats. Tots aquells cossos d’instal·lacions en coberta es separaran un mínim de 3 metres del perímetre de l’edificació per tal de minimitzar la seva presència i en tot cas s’integraran formalment amb la resta de l’edificació.


5. PLÀNOLS.



5.1.Plànols que integren el present document Informació

i-1. Situació E. 1/5.000 i-2. Emplaçament E. 1/5.000 i-3. Planejament Vigent. PE E. 1/4.000 i-4 Topogràfic E. 1/2.000 i-5. Estructura de la propietat. E. 1/2.000

ordenació

O-1. Vialitat E. 1/1.000 O-2 Ordenació de l’edificació plantes E. 1/1.000 O-3 Ordenació de l’edificació seccions E. 1/1.000 O-4 Ordenació de l’edificació alçats E. 1/ 600 O-5 Ordenació de l’edificació alçats bis E. 1/1.000 O-6 Parcel·lació i règims E. 1/1.000 O-7 Gàlibs i cotes de referència pb E. 1/1.000

Indicatius a-1 Indicatius imatges 3d

a-2 Indicatius imatges 3d E. 1/1000

Candi Casadevall Carreras.

Xavier Medina Palau.

MC2.Casadevall-Medina.arquitectes.sl Barcelona Juliol 2010

estudi de detall polÍgon ii can llong · polígon ii can llong. 1.4 . topografia, estat actual i...

Documents