electrificaciÓ del polÍgon industrial “ les tÀpies...

Departament d´Enginyeria Electrònica Elèctrica i Automàtica

ELECTRIFICACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL

“ LES TÀPIES II”

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTOR: Joaquim Barreno Jardí DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros

DATA: Juny de 2011

Electrificació del polígon Les Tàpies II Índex General

1




Índex General

AUTOR: Joaquim Barreno Jardí

DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros

TITULACIÓ: ETI Electricitat


2

1.Índex General. Pàg 1

2.Memòria descriptiva. Pàg 7 2.1.Objecte. Pàg 11

2.2.Abast. Pàg 11

2.3.Antecedents. Pàg 11

2.4.Situació i emplaçament. Pàg 11

2.5.Reglamentació i disposicions oficials i particulars. Pàg 11

2.6.Descripció generals de les instal·lacions a realitzar. Pàg 12

2.7.Justificació de les instal·lacions a realitzar. Pàg 13

2.8.Centres de Transformació. Pàg 13 2.8.1.Ubicació. Pàg 13

2.8.2.Dimensions. Pàg 14

2.8.3.Elements de lóbra civil. Pàg 14

2.8.4Cuba del transformador. Pàg 15

2.8.5.Elements de mitja tensió. Pàg 15

2.8.5.1.Posicions. Pàg 15

2.8.5.2.Connexió entre cel·les. Pàg 16

2.8.5.3.Connexió dálimentació. Pàg 17

2.8.5.4.Fusibles. Pàg 17

2.8.5.5.Maniobra en cel·la de maniobra i protecció. Pàg 18

2.8.6.Transformadors de potència. Pàg 19

2.8.6.1.Centres de transformació a instal·lar. Pàg 19

2.8.6.2.Grup de connexions. Pàg 19

2.8.6.3.Commutador de tensions. Pàg 20

2.8.6.4.Protecció contra sobre temperatura. Pàg 20

2.8.6.5.Pèrdues magnètiques. Pàg 20

2.8.6.6.Pèrdues en les bobines. Pàg 20

2.8.7.Pont de mitja tensió Pàg 21

2.8.8.Pont de baixa tensió Pàg 21

2.8.9.Equips en baixa tensió Pàg 21

2.8.9.1.Característiques constructives. Pàg 22

2.8.9.2.Característiques elèctriques. Pàg 22

2.8.9.3.Esquema dún quadre de baixa tensió. Pàg 23

2.8.9.4.Maxímetre. Pàg 23

2.8.10.Dimensionat de la ventilació. Pàg 24

2.8.10.1.Mètodes de renovació de láire. Pàg 24

2.8.10.2.Volum dáire a renovar. Pàg 24

2.8.11.Proteccions contra sobre tensions. Pàg 25

2.8.11.1.Tipus de sobre tensions. Pàg 25

2.8.11.2.Nivell de aïllament. Pàg 26

2.8.11.3.Coordinació de láïllament. Pàg 26

2.8.11.4.Descripció del parallamps. Pàg 26

2.8.11.5.Instal·lació de parallamps als centres de transformació. Pàg 27

2.8.12.1.Protecció contra incendis dels centres de transformació. Pàg 28

2.8.12.1.1.Sistema o nivell de protecció passiu. Pàg 28

2.8.12.1.2.Sistema o nivell de protecció actiu. Pàg 28

2.8.12.2.Enllumenat, senyalització i material de seguretat. Pàg 29

2.8.12.3.Instal·lació de la posta a terra. Pàg 30

2.8.12.3.1.Posta a terra de servei. Pàg 30


3

2.8.12.4.Mesures de seguretat. Pàg 31

2.8.12.5.Senyalització de seguretat. Pàg 32

2.9.Xarxa de mitja tensió. Pàg 32

2.9.1.Antecedents. Pàg 32

2.9.2.Possibles solucions. Pàg 33

2.9.2.1.Sistema radial. Pàg 30

2.9.2.2.Sistema d´anell obert. Pàg 33

2.9.2.3.Sistema d´anell obert amb doble alimentació. Pàg 35

2.9.2.4.Sistema de doble alimentació. Pàg 36

2.9.3.Conductors de la xarxa de mitja tensió. Pàg 37

2.9.4.Conexionat en la xarxa de mitja tensió. Pàg 38

2.10.Xarxa subterrània de mitja tensió. Pàg 38

2.10.1.Classificació general. Pàg 38

2.10.2.Esquemes de distribució. Pàg 38

2.10.2.1.Esquema TN. Pàg 39

2.10.2.2.Esquema TT. Pàg 41

2.10.2.3.Esquema IT. Pàg 42

2.10.3.Traçat. Pàg 42

2.10.4.Dimensionat de les rases. Pàg 43

2.10.4.1.Obertura de les rases. Pàg 43

2.10.4.2.Rases a terra. Pàg 44

2.10.4.3.Rases en asfalt i creuament de carrers o carreteres. Pàg 44

2.10.4.4.Diversos cables en una mateixa rasa. Pàg 45

2.10.4.5.Característiques dels tubulars. Pàg 45

2.10.4.6.Transport de les bobines de cables. Pàg 45

2.10.4.7.Estesa de cables. Pàg 46

2.10.4.8.Protecció mecànica. Pàg 47

2.10.4.9.Senyalització. Pàg 47

2.10.4.10.Tapat de les rases. Pàg 48

2.10.5.Conductors de baixa tensió. Pàg 50

2.10.6.Caixes de baixa tensió. Pàg 51

2.10.6.1.Caixes de seccionament. Pàg 51

2.10.6.2.Caixa general de protecció. Pàg 52

2.10.7.Conexionat de la xarxa de baixa tensió. Pàg 54

2.10.8.Sistemes de protecció de les xarxes de baixa i mitja tensió. Pàg 55

2.10.8.1.Protecció contra sobre intensitats. Pàg 55 2.10.8.1.1.Valors de les intensitats de curtcircuit. Pàg 55

2.10.8.1.1.1.Intensitat màxima de curtcircuit. Pàg 55

2.10.8.1.1.2.Intensitat mínima de curtcircuit. Pàg 56

12.10.8.1.2.Característiques de les intensitats de curt circuit. Pàg 56

12.10.8.1.3.Conseqüències de la intensitat de curtcircuit Pàg 56

2.10.8.2.Protecció contra contactes directes. Pàg 57

2.10.8.3.Protecció contra contactes indirectes. Pàg 57

2.10.9.Posta a terra de les xarxes de baixa tensió. Pàg 58

2.10.10.Càlculs lumínics. Pàg 58

2.10.10.1.Objectius dels càlculs lumínics. Pàg 58

2.10.10.2.Normativa aplicable. Pàg 59

2.10.10.3.Cimentació dels punts de llum. Pàg 59 2.10.10.3.1.Execució. Pàg 59

2.10.10.3.2.Perns. Pàg 60


4

2.10.10.3.3.Rosques. Pàg 60

2.10.10.3.4.Arandeles. Pàg 60

2.10.11.Arquetes de registre. Pàg 60

2.10.12.Instal·lació elèctrica per lénllumenat. Pàg 61

2.11.Planificació. Pàg 62 2.12.Ordre de prioritat dels documents. Pàg 62

3.Memòria de càlcul. Pàg 65

3.1. Previsió de potència. Pàg 68 3.1.1.Criteris. Pàg 68

3.1.2.Càlcul de potència. Pàg 68

3.2. Xarxa de mitja tensió. Pàg 75 3.2.1.Característiques tècniques. Pàg 75

3.2.2.Càlcul de la secció del conductor segons

intensitats màximes admissibles. Pàg 75

3.2.3.Càlcul de secció mínima necessària per intensitat de curtcircuit. Pàg 76

3.2.4.Caiguda de tensió. Pàg 77

3.3. Centres de transformació. Pàg 78 3.3.1.Potència contractada. Pàg 78 3.3.2.Intensitat en mitja tensió. Pàg 78

3.3.3.Intensitat en baixa tensió. Pàg 79

3.3.4.Càlcul de corrent de curtcircuit. Pàg 79 3.3.4.1.Corrent de curtcircuit en el primari. Pàg 79

3.3.4.2.Corrent de curtcircuit en el secundari. Pàg 79

3.3.5.Dimensionat del embarrat. Pàg 80

3.3.6.Ponts dúnió. Pàg 81

3.3.6.1.Ponts dúnió en mitja tensió. Pàg 81

3.3.6.2.Ponts dúnió en baixa tensió. Pàg 81

3.3.7.Proteccions. Pàg 82 3.3.7.1.Proteccions en mitja tensió. Pàg 82

3.3.7.2.Proteccions en baixa tensió. Pàg 82

3.3.8.Dimensionat del talla foc. Pàg 83

3.3.9.Ventilació. Pàg 83

3.3.10.Disseny de la posta terra. Pàg 83

3.3.11.Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació. Pàg 87

3.3.12.Càlcul de les tensions aplicades. Pàg 87

3.4. Xarxa subterrània de baixa tensió. Pàg 90 3.4.1.Criteris de disseny. Pàg 90

3.4.2.Càlculs. Pàg 91

3.4.2.1.Càlcul de la secció del conductor en funció de la

corrent màxima admissible. Pàg 91

3.4.2.2.Càlcul en funció la potència a subministrar. Pàg 92

3.4.2.3.Càlcul de la secció de conductor. Pàg 93

3.4.2.4.Càlcul en funció de la caiguda de tensió. Pàg 93

3.4.2.5.Taules dels càlculs anteriorment exposats. Pàg 93

3.4.3.Continuïtat del neutre. Pàg 98

3.4.4.Posta a terra de la xarxa de Baixa Tensió. Pàg 98

3.4.5.Corrents de curtcircuit. Pàg 98

3.4.5.1.Definició. Pàg 98

3.4.5.2.Tipus de curtcircuit. Pàg 99


5

3.4.5.3.Curtcircuit tripolar. Pàg 99

3.4.5.4.Corrent de curtcircuit permanent a l´origen de la línia. Pàg 100

3.4.5.5.Corrent de curtcircuit permanent al final de la línia. Pàg 100

3.4.5.6.Coeficients generals. Pàg 101

3.4.5.6.1.Coeficient de tensió. Pàg 101

3.4.5.6.2.Coeficient de resistivitat. Pàg 102

3.4.5.7.Càlcul de una instal·lació a curtcircuit. Pàg 102

3.4.5.7.1.Temps de desconnexió. Pàg 102

3.4.5.7.2.Corbes electromagnètiques. Pàg 103

3.4.5.7.3.Temps de fusió del fusible. Pàg 105

3.5. Enllumenat públic. Pàg 106 3.5.1.Càlculs lumínics per a via tipus 1. Pàg 106

3.5.1.1.Tipus de lluminària ha utilitzar. Pàg 107

3.5.1.2.Distància entre punts de llum. Pàg 107

3.5.1.3.Altura de les lluminàries. Pàg 108

3.5.1.4.Disposició dels punts de llum. Pàg 109

3.5.1.5.Resultats. Pàg 109

3.5.2.Càlculs lumínics per a via tipus 2. Pàg 114

3.5.2.1.Tipus de lluminària ha utilitza. Pàg 114




3.5.3.Càlculs elèctrics. Pàg 121

3.5.3.1.Característiques generals. Pàg 122

3.5.3.2.Potència. Pàg 122

3.5.3.3.Corrent admissible. Pàg 122

3.5.3.4.Caiguda de tensió. Pàg 122

3.5.3.5.Proteccions del quadre de connexió i proteccions. Pàg 123

3.5.3.6.Resultats enllumenat públic. Pàg 123

3.5.3.7.Posta a terra. Pàg 124

4.Plànols. Pàg 125 4.1. Situació. Pàg 127 4.2. Emplaçament. Pàg 128 4.3. Parcel·les. Pàg 129 4.4. Xarxa de mitja tensió. Pàg 130 4.5. Xarxa de baixa tensió. Pàg 131 4.6. Enllumenat. Pàg 132 4.7. Rasses de baixa tensió. Pàg 133 4.8. Rasses de mitja tensió. Pàg 134 4.9.Entroncament. Pàg 135

4.10.Caixa de protecció general i seccionament. Pàg 136

4.11.Centre de transformació. Pàg 137 4.12.Esquema unifilar de baixa tensió. Pàg 138

5.Pressupost. Pàg 139

5.1.Preus unitaris. Pàg 141 5.2.Pressupost. Pàg 147 5.3.Resum del pressupost. Pàg 155


6

6.Plec de condicions. Pàg 156

6.1.Condicions generals. Pàg 158 6.1.1.Abast. Pàg 158

6.1.2.Reglaments i normes. Pàg 158

6.1.3.Materials. Pàg 158

6.1.4.Execució de les obres. Pàg 159

6.1.5.Interpretació i desenvolupament del projecte. Pàg 159

6.1.6.Obres Complementàries. Pàg 160

6.1.7.Modificacions. Pàg 160

6.1.8.Obra defectuosa. Pàg 160

6.1.9.Mitjans Auxiliars. Pàg 161

6.1.10.Conservació d’obres. Pàg 161

6.1.11.Recepció de les obres. Pàg 161

6.1.12.Contractació de l’empresa. Pàg 161

6.2.Condicions econòmiques. Pàg 162

6.2.1.Abonament d’obra. Pàg 162

6.2.2.Preus. Pàg 162

6.2.3.Revisió de preus. Pàg 163

6.2.4.Penalitzacions. Pàg 163

6.2.5.Contracte. Pàg 163

6.2.6.Responsabilitats. Pàg 163

6.2.7.Rescissió de Contracte. Pàg 164

6.2.8.Liquidació en cas de rescissió del contracte. Pàg 164

6.3. Condicions Facultatives. Pàg 165 6.4.Condicions Tècniques. Pàg 170

7.Estudi de Seguretat i Salut. Pàg 181

7.1.Objecte. Pàg 183 7.2.Abast. Pàg 183 7.3.Anàlisis de Riscos. Pàg 183

7.3.1.Riscos Generals. Pàg 183 7.3.2.Riscos Específics. Pàg 184

7.3.3.Maquinària i Mitjans Especials. Pàg 187

7.4.Mesures Preventives. Pàg 189 7.4.1.Proteccions Col·lectives. Pàg 189

7.4.2.Proteccions Personals. Pàg 195

7.4.3.Revisions Tècniques de Seguretat. Pàg 196

7.5.Instal·lacions Elèctriques Provisionals. Pàg 196 7.5.1.Riscos Previsibles. Pàg 196

7.5.2.Mesures Preventives. Pàg 196

7.6.Normativa Utilitzada en la Redacció d’aquest Projecte sobre Seguretat. Pàg 198

7.7.Termini d’Execució del Projecte. Pàg 198 7.8.Consideracions Finals. Pàg 198

8.Annex: Informació en fitxers adjunts en CD. Pàg 200 8.1.Catàleg Schneider Electric. 8.2.Catàleg Arelsa Quadro Citi 10

Electrificació del polígon Les Tàpies II Memòria Descriptiva

7


ELECTRIFICACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL “ LES TÀPIES II”

MEMÒRIA DE DESCRIPTIVA AUTOR: Joaquim Barreno Jardí DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros TITULACIÓ: ETI Electricitat


8

2.Memòria descriptiva. Pàg 7

2.1.Objecte. Pàg 11 2.2.Abast. Pàg 11 2.3.Antecedents. Pàg 11 2.4.Situació i emplaçament. Pàg 11 2.5.Reglamentació i disposicions oficials i particulars. Pàg 11 2.6.Descripció generals de les instal·lacions a realitzar. Pàg 12 2.7.Justificació de les instal·lacions a realitzar. Pàg 13 2.8.Centres de Transformació. Pàg 13

2.8.1.Ubicació. Pàg 13 2.8.2.Dimensions. Pàg 14 2.8.3.Elements de lóbra civil. Pàg 14 2.8.4Cuba del transformador. Pàg 15 2.8.5.Elements de mitja tensió. Pàg 15

2.8.1.1.Posicions. Pàg 15 2.8.1.2.Connexió entre cel·les. Pàg 16 2.8.1.3.Connexió dálimentació. Pàg 17 2.8.1.4.Fusibles. Pàg 17 2.8.1.5.Maniobra en cel·la de maniobra i protecció. Pàg 18

2.8.6.Transformadors de potència. Pàg 19 2.8.6.1.Centres de transformació a instal·lar. Pàg 19 2.8.6.2.Grup de connexions. Pàg 19 2.8.6.3.Commutador de tensions. Pàg 20 2.8.6.4.Protecció contra sobre temperatura. Pàg 20 2.8.6.5.Pèrdues magnètiques. Pàg 20 2.8.6.6.Pèrdues en les bobines. Pàg 20

2.8.7.Pont de mitja tensió Pàg 21 2.8.8.Pont de baixa tensió Pàg 21 2.8.9.Equips en baixa tensió Pàg 21

2.8.9.1.Característiques constructives. Pàg 22 2.8.9.2.Característiques elèctriques. Pàg 22 2.8.9.3.Esquema dún quadre de baixa tensió. Pàg 23 2.8.9.4.Maxímetre. Pàg 23

2.8.10.Dimensionat de la ventilació. Pàg 24 2.8.10.1.Mètodes de renovació de láire. Pàg 24 2.8.10.2.Volum dáire a renovar. Pàg 24

2.8.11.Proteccions contra sobre tensions. Pàg 25 2.8.11.1.Tipus de sobre tensions. Pàg 25 2.8.11.2.Nivell de aïllament. Pàg 26 2.8.11.3.Coordinació de láïllament. Pàg 26 2.8.11.4.Descripció del parallamps. Pàg 26 2.8.11.5.Instal·lació de parallamps als centres de transformació. Pàg 27

2.8.12.1.Protecció contra incendis dels centres de transformació. Pàg 28 2.8.12.1.1.Sistema o nivell de protecció passiu. Pàg 28 2.8.12.1.2.Sistema o nivell de protecció actiu. Pàg 28

2.8.12.2.Enllumenat, senyalització i material de seguretat. Pàg 29 2.8.12.3.Instal·lació de la posta a terra. Pàg 30

2.8.12.3.1.Posta a terra de servei. Pàg 30 2.8.12.4.Mesures de seguretat. Pàg 31


9

2.8.12.5.Senyalització de seguretat. Pàg 32 2.9.Xarxa de mitja tensió. Pàg 32

2.9.1.Antecedents. Pàg 32 2.9.2.Possibles solucions. Pàg 33

2.9.2.1.Sistema radial. Pàg 30 2.9.2.2.Sistema d´anell obert. Pàg 33 2.9.2.3.Sistema d´anell obert amb doble alimentació. Pàg 35 2.9.2.4.Sistema de doble alimentació. Pàg 36

2.9.3.Conductors de la xarxa de mitja tensió. Pàg 37 2.9.4.Conexionat en la xarxa de mitja tensió. Pàg 38

2.10.Xarxa subterrània de mitja tensió. Pàg 38 2.10.1.Classificació general. Pàg 38 2.10.2.Esquemes de distribució. Pàg 38

2.10.2.1.Esquema TN. Pàg 39 2.10.2.2.Esquema TT. Pàg 41 2.10.2.3.Esquema IT. Pàg 42

2.9.2.Traçat. Pàg 42 2.10.3.Dimensionat de les rases. Pàg 43

2.10.3.1.Obertura de les rases. Pàg 43 2.10.3.2.Rases a terra. Pàg 44 2.10.3.3.Rases en asfalt i creuament de carrers o carreteres. Pàg 44 2.10.3.4.Diversos cables en una mateixa rasa. Pàg 45 2.10.3.5.Característiques dels tubulars. Pàg 45 2.10.3.6.Transport de les bobines de cables. Pàg 45 2.10.3.7.Estesa de cables. Pàg 46 2.10.3.8.Protecció mecànica. Pàg 47 2.10.3.9.Senyalització. Pàg 47 2.10.3.10.Tapat de les rases. Pàg 48

2.10.4.Conductors de baixa tensió. Pàg 50 2.10.5.Caixes de baixa tensió. Pàg 51

2.10.5.1.Caixes de seccionament. Pàg 51 2.10.5.2.Caixa general de protecció. Pàg 52

2.10.6.Conexionat de la xarxa de baixa tensió. Pàg 54 2.10.7.Sistemes de protecció de les xarxes de baixa i mitja tensió. Pàg 55

2.10.7.1.Protecció contra sobre intensitats. Pàg 55 2.10.7.1.1.Valors de les intensitats de curtcircuit. Pàg 55

2.10.7.1.1.1.Intensitat màxima de curtcircuit. Pàg 55 2.10.7.1.1.2.Intensitat mínima de curtcircuit. Pàg 56

2.10.7.1.2.Característiques de les intensitats de curt circuit. Pàg 56 12.10.7.1.3.Conseqüències de la intensitat de curtcircuit Pàg 56

2.10.7.2.Protecció contra contactes directes. Pàg 57 2.10.7.3.Protecció contra contactes indirectes. Pàg 57

2.10.8.Posta a terra de les xarxes de baixa tensió. Pàg 58 2.10.9.Càlculs lumínics. Pàg 58

2.10.9.1.Objectius dels càlculs lumínics. Pàg 58 2.10.9.2.Normativa aplicable. Pàg 59 2.10.9.3.Cimentació dels punts de llum. Pàg 59

2.10.9.3.1.Execució. Pàg 59 2.10.9.3.2.Perns. Pàg 60 2.10.9.3.3.Rosques. Pàg 60


10

2.10.9.3.4.Arandeles. Pàg 60 2.10.10.Arquetes de registre. Pàg 60 2.0.11.Instal·lació elèctrica per l´enllumenat. Pàg 61

2.11.Planificació. Pàg 62 2.12.Ordre de prioritat dels documents. Pàg 62 2.12..


11

2.1. Objecte.

L’objecte d’aquest projecte és especificar les condicions tècniques, d’execució i econòmiques per a la legalització de l’enllumenat vial i l’electrificació del Polígon Industrial Les Tàpies II situat al terme municipal de L´Hospitalet de lÍnfant.

2.2. Abast.

L’abast del projecte comprèn la distribució de mitja tensió des del soterrament de la línia, la distribució en baixa tensió per al subministrament d’energia a les parcel·les del polígon industrial Les Tàpies i de l’enllumenat d’aquest, per al qual necessitarem calcular tots els elements de la instal·lació des del CT fins a la CGPM així com els elements que componen l’enllumenat públic. 2.3. Antecedents.

El projecte d’electrificació del Polígon Industrial “Les Tàpies II” està inclòs dins el marc del pla de millora per al desenvolupament d’activitats econòmiques i industrials, proposat per l’Ajuntament de l´Hospitalet de lÍnfant i que té com objectius donar solució a la demanda de naus industrials que té la població, del que s’aprofitarà la comunicació vial de que disposa i l’ampliació del polígon industrial Les Tàpies.

2.4. Situació i emplaçament.

El polígon industrial Les Tàpies II sínclou dins del projecte dámpliació del polígon industrial Les Tàpies. Lámpliació amb el polígon Les Tàpies II queda limitat per:

• Nord-est: la carretera C-44.

• Sud-est: la entrada a láutopista AP-7 de l´Hospitalet de lÍnfant. • Oest: láutopista AP-7.

2.5. Reglamentació i disposicions oficials i particulars.

Per l’elaboració del present projecte s’han tingut en compte les següents Normatives vigents:

· Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (Real Decret 842/2002 del 2 d’agost, B.O.E. numero 224 amb data 18 de setembre del 2002). · Reglament de Verificacions Elèctriques i de Regularitat de la Subministració de Energia Elèctrica (Decret del 12 de març de 1954), modificat parcialment pels Reals Decrets 742/1979, del 2 de febrer, 1725/1984, del 18 de juliol i 1.075/1986 del 2 de maig.


12

· Reglament sobre Escomeses Elèctriques (Decret 2949/1982, de 15 d’octubre). · Reglament sobre Condicions Tècniques y Garantits de Seguretat en Centrals · Real Decret 1627/1997 de Disposicions Mínimes de Seguretat i Salut en Obres de Construcció, elaborat en el marc de la llei 31/1995 del 8 de novembre sobre prevenció de Riscos Laborals. · Real Decret 1955/200 en el que es regulen les Activitats de Transport, Distribució, Comercialització, Subministrament i Procediment d’Autorització d’instal·lacions d’Energia Elèctrica, de l’1 de desembre, elaborat en el marc de la Llei 54/1997 del 27 de novembre del Sector Elèctric. · Condicions imposades per organismes Públics afectats i les corresponents Ordenances Municipals. · Llei 31/1995 del 8 de novembre, sobre Prevenció de Riscos Laborals. · Ordre General de Seguretat i Higiene en el Treball, Ordre Ministerial del 9 de març de 1971, B.O.E. amb data 16 i 17 de març de 1971. · Normativa particular de la Companyia Elèctrica FECSA Endesa, sobre la construcció, muntatge i característiques dels materials de línies subterrànies de mitja tensió, Centres de Transformació i Xarxes Subterrànies de distribució de Baixa Tensió. · Normes UNE i Recomanacions UNESA amb aplicació vigent. · Normes UNE-EN 60.598-2-3 y UNE-EN 60.598-2-5 referents a lluminàries i projectors per enllumenat exterior. · REAL DECRET 2642/1985 de 18 de desembre (B.O.E. de 24-1-86) sobre Homologació de columnes i bàculs. · Instruccions d’Enllumenat públic Urbà editades per la Gerència d’Urbanisme del Ministeri de l’habitatge en l’any 1.995. · Normes Tecnològiques de l’Edificació NTE-IEE – Enllumenat Exterior (B.O.E 12.8.78). La normativa descrita serà aplicable a la electrificació d’aquest polígon, tenint en compte que la vigència de les modificacions dels Decrets i altres normes serà aplicable fins la data d’exposició del projecte. 2.6. Descripció generals de les instal·lacions a realitzar. Per l’electrificació del Polígon es preveu la següent potència en funció de la superfície


13

de les parcel·les i l’enllumenat públic a instal·lar mitjançant 12 Centres de Transformació:

• superfície total polígon: 17,06852 Ha. • s’admetran els usos d’industrial aïllada i arrenglerada.

• sòl privat total: 103.864,82 m².

• sostre privat total: 49.410 m².

• La potència a subministra per les parcel·les es de 6681,86kVA.

• La potència a subministra per l´enllumenat públic es de 5931 VA.

2.7. Justificació de les instal·lacions a realitzar

Degut a l’extensió de la zona a electrificar i l’elevat consum total de potència del Pla Parcial, segons els càlculs elèctrics realitzats en la Memòria de Càlcul, serà necessari la construcció de 12 nous Centres de Transformació, la instal·lació de les cel·les compactes de Mitja Tensió i les proteccions del Centre de Transformació. S’assigna a l’empresa distribuïdora la responsabilitat de respondre del manteniment i l’operació de la instal·lació de distribució, realitzada per tercers i afegida a la seva xarxa de distribució, així com la seguretat i qualitat d’aquesta. Per els transformadors, han de ser capaços de suportar la potència resultant prevista en el cas que tots els abonats estiguin connectats al límit de la potència sol·licitada, sense quedar en estat de saturació, segons la reglamentació vigent. 2.8. Centres de Transformació

2.8.1.Ubicació

La ubicació d’un transformador ha de tindre en compte els següents factors:

• Sempre que les condicions físiques del terreny siguin òptimes per a la seva construcció, ha de ser aquella que permeti una distribució de BT amb la menor longitud de línia possible.

• És preferible que els subministraments amb un consum més elevat quedin situats

el més a prop possible del transformador, per disminuir així les caigudes de tensió a la xarxa i pèrdues de potència.

• Per altra banda, hi ha d’altres factors que també s’han de tenir en compte encara

que els dos anteriors tenen més rellevància:

o Les vies per als accessos de materials hauran de permetre el transport, en


14

camió, dels transformadors i altres elements integrants del CT fins al lloc d’ubicació del mateix.

o L’emplaçament a escollir del CT haurà de permetre l’estesa, a partir d’ell,

per vies públiques o galeries de serveis, totes les canalitzacions subterrànies previstes.

o El nivell freàtic més alt es trobarà 0,3m per sota del nivell inferior de la

solera més profunda del CT.

o L’accés a l’interior del local del CT serà exclusiu per al personal de l’empresa distribuïdora. Aquest accés estarà situat en una zona en la què, amb el CT obert, deixi lliure permanentment el pas de bombers, serveis d’emergència, sortides d’urgència i/o salvament.

2.8.2.Dimensions

Les dimensions del CT hauran de permetre:

• El moviment i instal·lació en el seu interior dels elements i maquinària necessaris per a la realització adequada de la instal·lació.

• Poder executar les maniobres pròpies de la seva explotació en condicions

òptimes de seguretat per a les persones que ho facin.

• El manteniment del material, com la substitució de qualsevol dels elements que constitueixen el CT, sense necessitat de procedir al desmuntatge o desplaçament de la resta dels altres elements.

2.8.3.Elements de l´obra civil.

Les casetes utilitzades com a Centres de Transformació seran prefabricats de formigó armat tipus monobloc:

• Fabricant: Schneider Electric

• Model: EHC-36C

• Graus de protecció segons UNE 20324/89: Exterior de l’edifici: IP23 i IK10 Reixes de ventilació: IP33

• Ventilació natural (càlculs realitzats pel fabricant)

• Sostre i parets podran suportar uns esforços de 100 Kg/m²

• El sostre s’inclinarà un lleuger 2% per tal de facilitar el vessament d’aigua

• Aquest tipus de caseta es munten íntegrament en fàbrica, d’aquesta manera


15

reduïm les possibilitats de fer una mala construcció. Per dimensions i altres tant del transformador com de l’excavació veure el document Annex I.

2.8.4.Cuba del transformador.

La cuba és l’envoltori del transformador. Aquesta és metàl·lica serà d’acer inoxidable de 2,5 mm d’espessor. A la part inferior d’aquesta, hi haurà una clapeta de seguretat a la que el personal no hi podrà accedir. En cas de que es produís un arc intern dins la cuba, la clapeta es desprendrà per l’increment de pressió a l’interior canalitzant els gasos cap a l’exterior per tal de mantenir assegurada qualsevol persona que pugui estar dins el CT. La cuba conté l’interruptor, l’embarrat i porta fusibles. El gas SF6 també es troba en el seu interior a una pressió absoluta de 1,3 bars. El segellament de la cuba permet el manteniment dels requeriments d’operació segura durant tota la vida útil de la cel·la, sense necessitat de reposició del gas. L’embarrat de les tres posicions, inclòs en la cuba, està dimensionat per suportar, a més de la intensitat assignada, les intensitats tèrmiques i dinàmiques assignades.

2.8.5.Elements de mitja tensió.

Els elements de Mitja Tensió són tres equips modulars SM6 (veure document Annex I) de reduïdes dimensions. Cada CT, amb un transformador instal·lat incorpora tres funcions per mòdul:

• 2 Cel·les de Línia amb interruptor, una per l’entrada de la Xarxa de MT i una per la sortida de la Xarxa de MT.

• 1 Cel·la de Protecció amb interruptor i fusibles.

Com que la interconnexió entre els CTs és en anell obert amb possibilitat d’alimentació tant per un costat com per l’altre, es pot donar algun cas en què una de les dues cel·les de línia quedés oberta. D’ aquesta manera tots els CTs que s’instal·laran contindran una paramenta de MT modular de 2L+1P. L’alimentació al CT serà subterrània a una tensió de 25 kV i 50Hz de freqüència. La potència de curtcircuit màxima de la xarxa d’alimentació serà de 500 MVA segons les dades que ens ha proporcionat la companyia subministradora.


16

2.8.5.1. Posicions.

Els interruptors de les cel·les tenen 3 posicions:

• Tancat • Obert • Posta a terra

L’actuació d’aquest interruptor es realitza manualment mitjançant una palanca d’accionament sobre dos eixos diferents:

• Un per obrir o tancar l’interruptor (commutació entre les posicions de interruptor connectat i interruptor seccionat).

• Un per obrir o tancar el seccionador de posta a terres (commuta entre les posicions de seccionat i posada a terres).

L’interruptor consta de tres pols o ampolles que contenen SF6. Al seu interior es troben els dos pols: el fix, orientat cap a la part posterior de la cel·la, i el mòbil, orientat cap a la part frontal, per ser accionat per el comandament d’aquest interruptor. El tall de la corrent es produeix en el pas del interruptor connectat a seccionat, fent servir la velocitat de les fulles per la separació entre els contactes i el bufat de SF6 sobre l’arc en ambdós contactes. Aquests elements són de maniobra independent, de forma que la seva velocitat d’actuació no depenen de la velocitat d’accionament de l’operari.

2.8.5.2.Connexió entre cel·les.

L’element empleat per a realitzar la connexió elèctrica i mecànica entre les cel·les es denomina “conjunt d’unió”, el qual permet la unió del embarrat de la cel·la modular amb la següent cel·la modular, fàcilment i sense reposició de gas SF6. El conjunt d’unió esta format per tres adaptadors elastòmers endollables, que muntats entre les tulipes (sortides dels embarrats) existents en els laterals de les cel·les a unir, donen continuïtat a l’embarrat i segellen la unió, controlant el camp elèctric per mitjà de les corresponents capes semiconductores. El disseny i composició d’aquest conjunt d’unió, a més d’impossibilitar les descàrregues parcials, permet mantenir els valors característics d’aïllant, intensitats assignades i de curtcircuit que les cel·les tenen per separat. Després de disposar dels tres adaptadors de les fases de l’ embarrat, només és necessari donar continuïtat a les terres i acabar la unió mecànica entre elles per mitjà de cargols. Per permetre la màxima flexibilitat en la realització d’esquemes, es disposen vàries opcions per les sortides laterals dels embarrats:


17

• Tulipes: necessària en tots els CTs, ja que tots ells necessiten una cel·la modular

de protecció, a més de les cel·les modulars de línia i protecció 2L+1P, fent així 2L+2P.

• Cega: si no es necessités cap connexió pel lateral, aquesta no presentaria cap tipus de conductor, no sent el cas.

2.8.5.3.Connexió d´alimentació

Les escomeses de MT i les sortides a transformador es realitzen amb cables de 150 mm2 d’Al. Les unions d’aquests cables amb els passa tapes corresponents en les cel·les han d’ executar-se amb terminals endollables apantallats.

Connexió frontal Connexió directa a l´embarrat

Figura1. Connexió dels cables de mitja tensió

2.8.5.4.Fusibles

La cel·la de protecció del transformador, a més d’un interruptor igual al de la cel·la de línia, inclou la protecció amb fusibles, que amb la seva actuació desconnecta l’ interruptor. Els fusibles es col·loquen sobre uns carros que s’introdueixen en els tubs porta fusibles amb resina aïllant. Els 3 tubs, dins del gas SF6, són perfectament estancs respecte el gas i quant estan tancats, ho estan també respecte l’exterior. D’aquesta manera es garanteix la insensibilitat a la pol·lució externa i a les inundacions per mitjà d’un sistema de tancat ràpid per membrana. Aquesta membrana compleix una altre missió, que és l’accionament de l’ interruptor per


18

l’obertura, que pot tenir l’origen en:

• L’acció del percutor d’un fusible quant es fon.

• La sobre pressió interna del porta fusible per calentament excessiu del fusible. S’ha de tenir en compte que els fusibles han de protegir únicament els curtcircuits i no a sobrecàrregues, sobre les quals reacciona amb dificultats i de forma molt dispersa. L’ adequada protecció contra sobrecàrregues, s’aconsegueix amb un termòmetre de contactes i un maxímetre associat a una bobina de dispar, en l’interruptor.

Figura 2. Tubs porta fusibles.

2.8.5.5.Maniobra en cel·la de maniobra i protecció.

Figura 3. Cel·la de línia.


19

A: Tancament i obertura del seccionador de la posada a terres. B: Tancament i obertura de l’interruptor. C: Senyalització de posició del seccionador / interruptor. D: Obertura del interruptor. E: Senyalització de la fusió dels fusibles.

2.8.6.Transformadors de potència.

2.8.6.1.Centres de transformació a instal·lar.

Al document Plànols està dibuixat on se situarà cada CT. Cada CT estarà compost per un únic transformador amb les següents característiques:

• Potència nominal: 630 kVA

• Tensió nominal primària: 25.000 V

• Regulació en el primari: +/-2,5%, +/-5%

• Tensió nominal secundària en buit: 420 V

• Tensió de curtcircuit: 6 %

• Grupo de connexió: Dyn11

• Nivell d’aïllament:

o Tensió d’assaig a ona de xoc 1,2/50 s 170 kV.

o Tensió d’assaig a 50 Hz, 1 min, 70 kV.

• Ponts de Baixa Tensió amb cable 4x(3x240)+2x240 AL.

• Dues cel·les de Línia i una de protecció de transformador, SF6 (2L+1P),amb fusibles de Mitja Tensió contra tempesta de 50 A, tipus APR.

• 2 Quadres de B.T.

2.8.6.2. Grup de connexions.

El normalitzat és Dyn11 o sigui, primari MT en triangle i secundari BT en estrella, amb


20

born de neutre accessible a fi de poder alimentar els diferents receptors a tensió composta de 400 V o a tensió simple de 230 V; i també per a poder connectar a terra el punt neutre del secundari. El desfasament entre tensions primària i secundària és de 330º.

2.8.6.3.Commutador de tensions. Els transformadors de distribució acostumen a estar equipats amb un commutador de la tensió primària (MT) per a poder ajustar-la a la tensió real d'alimentació en aquell punt de la xarxa. Aquests commutadors són per a maniobrar-los sense tensió, tant en MT com en BT, i acostumen a ésser de 5 posicions. La nominal més 4 posicions amb una variació màxima del 10% entre la de mínima i la màxima tensió. Resultant doncs, esgraons del 2,5%.

2.8.6.4.Protecció contra sobre temperatura.

En tot transformador en servei, hi ha dos focus principals de calor. Un està al nucli magnètic a causa de les pèrdues per histèresis i per corrents de Foucault, en conjunt denominades pèrdues magnètiques, i l'altre, en els enrotllaments, a causa de les pèrdues per efecte Joule.

2.8.6.5.Pèrdues magnètiques.

Les pèrdues magnètiques són proporcionals al quadrat de la tensió d’alimentació i són independents del valor de la intensitat que circula per les bobines.

2.8.6.6.Pèrdues en les bobines.

Les pèrdues en les bobines són proporcionals al quadrat de la intensitat i independent del valor de la tensió d’alimentació. La tensió MT d'alimentació als CT sol tenir poca variació, per tant, les pèrdues magnètiques poden considerar-se aproximadament constants. En canvi, les pèrdues en les bobines varien àmpliament (quadràticament) amb les variacions en la càrrega (intensitat) dels transformadors. Sigui el que sigui la causa (sobrecàrrega o dolenta ventilació), el que s’ha d' evitar és que la temperatura al transformador no sobrepassi els límits admissibles. La protecció


21

contra sobre temperatures és un element bàsic en tots els transformadors dels CT. En els transformadors en bany d'oli, la protecció s'efectua mitjançant un termòmetre amb contactes elèctrics ajustables, o un termòstat que vigila la temperatura de l'oli en la capa superior del mateix (la més calenta a causa de la convecció) i actuen al sobrepassar el valor d'ajustament. Els termòmetres (més usats que els termòstats) solen tenir dos esgraons d'actuació ambdós regulables. Un per a donar senyal d'avís (alarma) i l’altre, regulat a una temperatura més elevada, per a provocar la obertura del interruptor d’alimentació.

2.8.7.Pont de mitja tensió.

El Pont de MT és el pont d’unió entre els borns de la cel·la de protecció de MT del transformador (seccionador) i el primari del mateix, el qual transcorrerà per la canalització prevista. La disposició de la canalització, si és per cables i tubs, serà la més curta possible tenint en compte que els radis de curvatura als que s’han de sotmetre els cables seran els que marquin els fabricants i les normes UNE corresponents. Per als 12 CTs a construir, el pont de MT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 18/30kV 3x1x150 Al. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels transformadors, sense disposar de més d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les fases.

2.8.8.Pont de baixa tensió. El Pont de BT és el pont d’unió entre el secundari del transformador i el Quadre de BT. El pont de BT s’efectuarà amb una terna de cables unipolars 0,6/1 kV 4x3x240 Al per als 12 CTs independentment de la potència nominal de cada transformador. Els conductors estaran estesos per les canalitzacions previstes en la caseta dels transformadors, sense disposar de més d’un circuit per conductor. Tampoc se separaran les fases i es respectaran els radis mínims de curvatura previstos dels conductors. Segons els càlculs realitzats en la Memòria de Càlcul, el nombre de cables que s’instal·la per fase i neutre depèn de la potència nominal del transformador. Es tindrà especial cura en col·locar els cables de manera que no tapin ni tan sols parcialment, els forats o reixes de ventilació. Procurant així, deixar-los ben pentinats i col·locats de manera que l’evacuació de calor sigui la més idònia.


22

2.8.9.Equips en baixa tensió.

Consisteix bàsicament en un quadre o armari amb 4 terminals (3 fases i neutre) on es connectaran els conductors d’enllaç procedents del transformador i un cert nombre de sortides de BT cap als abonats protegides només amb fusibles seccionador.

2.8.9.1.Característiques constructives.

El CT pot tenir un o dos quadres modulars de distribució, on la seva funció és rebre el pont de BT procedent del transformador i distribuir-lo en un numero determinat de circuits individuals. Les característiques constructives dels quadres de BT i annexos, és:

• Una unitat de seccionament sense càrrega, mitjançant ponts lliscants, prevista per una intensitat de 1600 A.

• Un embarrat general, previst per una intensitat de 1600 A.

• Quatre bases porta-fusibles tripolars de 400 A, de format vertical, seccionables

unipolarment en càrrega, per fusibles DIN de tipus 2. Aquestes bases es connectaran al embarrat general.

• Una sortida per alimentar els serveis auxiliars del CT.

2.8.9.2.Característiques elèctriques.

Les característiques elèctriques, segons Normativa GE-FNZ001, per quadres de BT i annexos, és:

• Tensió assignada: 440 VA

• Intensitat assignada del conjunt: 1600 A

• Intensitat assignada a les sortides: 400 A (o 630 A)

• Intensitat de curta duració entre fases: 12 kA

• Intensitat de curta duració entre fase i neutre: 7,5 kA

• Nivell d’aïllament a freqüència industrial: 10 kVA

• Nivell d’aïllament a impulsos tipus raig: 20 kVA


23

• Sortida per a serveis auxiliars del CT: 80 A

• Dispositiu de seccionament general: 1600 A

• Bases porta-fusibles tripolars tancades seccionables en càrrega de mida 2

• Bases porta-fusibles per serveis auxiliars: UTE 32 A

2.8.9.3. Esquema d´un quadre de baixa tensió.

Figura 4. Esquema d´un quadre de baixa tensió.

2.8.9.4. Maxímetre.

El control de la corrent de pas pel quadre de BT s’efectua mitjançant un transformador d’intensitat i amperímetre en una sola fase. En moltes ocasions aquest amperímetre no està graduat en ampers, sinó en tant per cent de la intensitat nominal del transformador. Aquest amperímetre sol ser maxímetre.


24

2.8.10.Dimensionat de la ventilació.

S'entén per escalfament l'increment de la temperatura sobre la temperatura ambient. Així obtenim la temperatura total. Els transformadors de distribució MT/BT en bany d'oli són, excepte excepcions, de circulació natural de l'oli per convecció i bobinats amb aïllaments classe A. Els escalfaments admissibles, amb aïllaments classe A i circulació natural de l'oli és de 65 ºC. L’objecte de la ventilació dels CT és evacuar la calor produïda en el transformador o transformadors a causa de les pèrdues magnètiques (pèrdues en buit) i les dels enrotllaments per efecte Joule (pèrdues en càrrega). En el nostre cas, la ventilació del CT és de forma natural l’apartat d’aquesta Memòria, els càlculs els ha realitzat el fabricant seguint la normativa vigent. 2.8.10.1.Mètodes de renovació de l´aire.

La renovació de l'aire pot fer-se per:

• Ventilació natural per convecció, preferible sempre que sigui possible, basada en la reducció del pes específic de l'aire a l'augmentar la seva temperatura. Disposant unes obertures per a l'entrada d'aire en la part inferior del local on està situat el CT i altres obertures en la part superior del mateix per a la sortida de l'aire, s'obté, per convecció, una renovació permanent de l'aire.

• Ventilació forçada, amb extractor, quan la natural no sigui possible per les

característiques d'ubicació del CT.

2.8.10.2.Volum d´aire a renovar.

En funció de:

• Les pèrdues totals del transformador o transformadors del CT.

• La diferència de temperatures de l'aire entre l'entrada i la sortida. La màxima admissible 20 ºC 15 ºC segons recomanació UNESA)

• Diferència d'altures entre el plànol mig de l'obertura inferior o bé del plànol mig

del transformador i el pla mig de l'obertura superior de sortida. Observacions:


25

• La superfície de la finestra de sortida ha de ser major que la superfície q1 de

l'obertura d'entrada, ja que amb l'augment de la temperatura, el volum de l'aire de sortida és major.

• Segons el Reglament d'Alta Tensió (instrucció MIE-RAT 14), les finestres

destinades a la ventilació deuen estar protegides de manera que impedeixin el pas de petits i estaran disposades de manera que animals i cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. A més existirà una disposició laberíntica, i disposaran de proteccions per a impedir l'entrada d'aigua.

• La potència dels transformadors MT/BT dels CT acostuma a triar-se de manera

que aquests funcionin per sota de la seva plena càrrega (potència nominal). És habitual que el seu règim normal sigui de l'ordre del 65% al 70% de la seva plena càrrega.

• Quant a la situació de les finestres d'entrada i sortida, les normes diuen que estaran a una altura mínima sobre el sòl de 0,3 i 2,3 m respectivament, amb una separació vertical mínima de 1,2 m. En els CT subterranis es disposarà una entrada d'aire fresc exterior, per mitjà d'un orifici adjacent a la zona on se situa els, o transformadors, d'amplària mínima 60 cm, amb reixeta horitzontal, sistema de recollida d'aigües i obertures inferiors al costat de la fossa.

• Sempre que sigui possible, convé col·locar les obertures d'entrada i sortida de

l'aire en parets oposades, doncs així l'aire fregarà millor les parets del transformador.

• En el cas que l'entrada d'aire sigui horitzontal, convé que aquesta entrada en el sòl de sota el transformador sigui ajustada en tant que sigui possible al perímetre inferior del transformador, perquè l'aire fregui més eficaçment les seves superfícies verticals (aletes i radiadors).

• Quan es tracta de CT amb més d'un transformador, convé, en tant que sigui possible, disposar circuits d'aire de ventilació (entrada i sortida) independents i separats per a cada transformador.

2.8.11.Proteccions contra sobre tensions. 2.8.11.1.Tipus de sobre tensions.

Les sobre tensions que poden produir-se en un sistema de MT poden ser:

• D'origen intern en el propi sistema, a causa de la maniobra d'interruptors i/o curtcircuits fase-terres. Les sobre tensions d'origen intern guarden una relació de proporcionalitat amb la tensió de servei de la línia (Us) o instal·lació on es produeixen. Aquesta proporcionalitat s’estableix en 4.

• D'origen extern al sistema, degudes a causes atmosfèriques, sobre tensions


26

electrostàtiques i llamps. Aquestes no guarden cap relació amb la tensió de servei. Per la seva naturalesa, el seu valor és aleatori i pot arribar a ser molt elevat respecte al de la tensió de servei.

2.8.11.2.Nivell de aïllament.

El nivell d'aïllament d'un element, queda definit per les tensions de prova que poden suportar sense avariar-se. Per als elements i aparells de MT, aquestes tensions de prova són:

• Tensió a freqüència industrial (50 Hz) aplicada durant 60 segons.

• Impulsos de tensió tipus llamp (d’ona de forma 1,2/50 μs).

2.8.11.3.Coordinació de l´aïllament.

Es denomina “Coordinació d'aïllament” a l’avaluació de les sobre tensions que poden presentar-se en aquella instal·lació, i a partir d'això, triar el nivell d'aïllament dels elements de la mateixa, de manera que puguin suportar aquestes sobre tensions, sense deteriorar-se. La coordinació d'aïllament es basa en les següents premisses:

• La tensió de prova a freqüència industrial (50 Hz) durant 60 segons, ha de ser superior a la màxima sobre tensió d'origen intern que pugui produir-se, i per tant pugui ser suportada pels elements de la instal·lació.

• Sobre a les sobre tensions d'origen atmosfèric, els aparells i altres elements,

estan provats amb una tensió d'impuls 1,2/50 μs d'un valor àmpliament superior al de la tensió de servei. Ara bé, les sobre tensions d'origen atmosfèric, pel seu caràcter aleatori, poden arribar a ser superiors a la tensió d'assaig, o sigui superar el nivell d'aïllament d'aquell aparell, per la qual cosa no podria suportar-les.

Per aquest motiu, els aparells i elements de la instal·lació hauran d’estar protegits per “parallamps”, els quals es connectaran a la línia i terres (en un sistema trifàsic, un per cada fase), els quals a partir d’un cert valor de sobre tensió, inferior a la de prova d’impuls, derivaran cap a terres la sobre tensió.

2.8.11.4.Descripció del parallamps.

El tipus actual és el d'Òxid de Zinc (OZn). Es tracta d'una sèrie de discs d'Òxid de Zinc


27

apilats en l'interior d'un cos cilíndric de material aïllant, per exemple un aïllador de porcellana. Aquests discos, cadascun en contacte amb el seu superior i el seu inferior, estan elèctricament connectats en sèrie. El conjunt es connecta entre la línia i terra, té doncs un born superior connectat a la línia i un born inferior connectat a terra. Aquests elements de OZn presenten una resistència variable amb la tensió, de manera que a la tensió de servei la seva resistència és de l'ordre de milions de Ohms, per lo qual la corrent de terra que circula per ells en una línia de MT és de l'ordre de miliampers, o sigui, menyspreable. Ara bé, a l’arriba a un determinat valor de sobre tensió, la seva resistència baixa bruscament a valors de l'ordre d'uns pocs ohms (10 a 20 amb la qual cosa es produeix un corrent de descàrrega a terra, normalment de l'ordre d'alguns CA, que esmorteix la sobre tensió per dissipació de la seva energia. Es tracta d'un impuls de corrent en forma d'ona de front brusc de breu durada (uns pocs microsegons). Una vegada desapareguda la sobre tensió el recupera la seva resistència inicial de l'ordre de M 92. Durant el pas del corrent de descàrrega pel parallamps, es genera en el seu interior una energia calorífica per efecte Joule que el parallamps ha de poder suportar sense deteriorar-se. Això determina el seu límit d'utilització. Així mateix, durant el pas del corrent pel parallamps, apareix entre els seus borns una diferència de tensió Ur = IdR, sent R la resistència que presenta el parallamps en el moment del corrent de descàrrega Aneu. Aquesta diferència de tensió Ur es denomina tensió residual i és de l'ordre de kV, ja que R és de l'ordre d'ohms i la intensitat de l'ordre de kA. Com sigui que el parallamps té els seus borns connectats a la línia i a terra aquesta tensió residual apareix entre aquests punts i queda aplicada a l'aïllament entre fase i terra (massa) de tots els aparells connectats a la línia on està connectat aquest parallamps. Aquesta tensió residual constitueix el denominat “Nivell de protecció” (NP) que proporciona el parallamps als aparells que protegeix, doncs és la màxima tensió que pot quedar aplicada a l'aïllament a massa dels mateixos. Aquesta tensió residual o nivell de protecció NP, ha de ser inferior a la tensió de prova a impuls tipus llamp, 1,2/50 μs de l'aparell protegit, que defineix el seu nivell d'aïllament (NA). La diferència entre els dos nivells NA-NP és doncs el marge de seguretat de l'aparell o la instal·lació.

2.8.11.5.Instal·lació de parallamps als centres de transformació.

Cal distingir tres casos, ja que en el nostre cas només ens afectarà el primer:

• CT alimentats per una xarxa de cables subterranis En aquest cas no precisa


28

instal·lar parallamps, doncs per la seva naturalesa en aquest tipus de xarxa no poden aparèixer sobre tensions de tipus atmosfèric.

• CT alimentats directament per línia aèria. Han d'instal·lar-se parallamps en el

punt d'escomesa de la línia aèria al CT. Habitualment es col·loquen en la cara exterior de la paret per on entra la línia, perquè l'eventual explosió d'un parallamps, no afecti als aparells o elements instal·lats en l'interior del CT.

• CT alimentats per un curt tram de cable subterrani connectat pel seu altre extrem

a una línia aèria. S’han de col·locar parallamps en el punt de connexió del cable subterrani a la línia aèria, físicament en el pal on s'efectua la connexió. Aquests parallamps protegeixen en primer lloc el tram de cable subterrani però protegeixen també els elements del CT (equip de MT i transformadors), quan la distància entre els parallamps i el CT és inferior a 25 m aprox. Per a distàncies superiors ha d'instal·lar-se altre joc de parallamps en el propi CT.

2.8.12.Protecció contra incendis dels centres de transformació. Protecció contra incendis dels CT En els CT amb un o diversos transformadors en bany d'oli, atès que es tracta d'un líquid inflamable, s’ha de preveure una protecció contra incendis i la seva possible propagació a locals confrontats si els hi ha. Entren en consideració dos sistemes o nivells de protecció contra incendis. 2.8.12.1.Sistema o nivell de protecció passiu.

Pou col·lector per a recollida d'oli, amb dispositiu per apagar focs, un per cada transformador. Obra civil resistent al foc (sostre i parets). Portes i els seus marcs, obertures de ventilació amb els seus marcs i persianes, finestres, etc., totes de material metàl·lic (normalment acer). Aquesta precaució s'adopta també habitualment en els CT amb transformadors secs. També és convenient disposar envans metàl·lics o d'obra civil resistent al foc entre el transformador i la resta del CT, que actuïn com separadors tallafocs. 2.8.12.2.Sistema o nivell de protecció actiu. Aquest reforça i complementa l'anterior i és d'aplicació obligatòria a partir de les següents quantitats d'oli:

• 600 litres per transformador individual del CT.


29

• 2400 litres, per al total dels transformadors instal·lats en el CT.

• Si es tracta de CTs situats en locals de pública concurrència, els anteriors valors

es redueixen a 400 litres per transformador individual, i 1 500 litres per al total dels transformadors del CT.

Aquest sistema de protecció activa consisteix en:

• Equip d'extinció de foc de funcionament automàtic, activat pels adequats sensors i/o detectors.

• Instal·lació de comportes de tancament automàtic de les obertures de ventilació.

• Separació de la cel·la del transformador i la resta de la instal·lació del CT.

2.8.13.Enllumenat, senyalització i material de seguretat. A l’interior del CT s’instal·laran punts de llum necessaris per aconseguir, com a mínim, un nivell mig d’il·luminació de 150 lux amb 2 punts de llum. Els punts de llum estaran col·locats sobre sopors rígids i disposats de manera que els aparells de seccionament no quedin en una zona d’ombra, de tal manera que es mantingui la màxima uniformitat sense necessitat de desconnectar l’alimentació. Els interruptors d’enllumenat estaran situats en la proximitat de les portes d’accés, podent-se instal·lar amb commutadors o telerruptors. Independentment d’aquest enllumenat, podrà existir un enllumenat d’emergència amb generació autònoma, el qual entrarà en funcionament automàticament davant un tall de servei elèctric. Tindrà una autonomia mínima de 2 hores, amb un nivell lluminós no inferior a 5 lux. Per un altre costat, els CTs hauran de complir les següents prescripcions:

• Les portes d’accés al CT i les portes i pantalles de protecció de les cel·les portaran el cartell de risc elèctric, segons dimensions i colors que especifica la Recomanació AMYS 1.410, model AE-10.

• En lloc ben visible de l’interior del CT es situarà un cartell amb les instruccions

de primers auxilis a prestar en cas d’accident d’una persona. El seu contingut es referirà a la forma d’aplicar la respiració boca a boca i el massatge cardíac.

Aquells CTs en els que sigui necessari realitzar maniobres amb pèrtiga estaran equipats amb una banqueta d’aïllament sobre el què es col·locarà l’operari a utilitzar la pèrtiga.


30

2.8.14.Instal·lació de la posta a terra. Quant es produeix una fuga a terra en una instal·lació, es provoca una elevació del potencial de l’elèctrode a través del qual la corrent de fuga, que al dissipar-se pel terra, produiran gradients potencials en el terra. Els elèctrodes de posta a terra seran dissenyats amb els següents aspectes:

• Seguretat de les persones en relació amb les elevacions de potencial.

• Sobre tensions perilloses per les instal·lacions.

• Valor de la intensitat de defecte que faci actuar les proteccions, assegurant l’ eliminació de la falta.

• Millora de la qualitat de servei.

La posta a terra es divideix en posta a terra de protecció i posta a terra de servei. 2.8.14.1.Posta a terra de servei. Es connecten a aquesta presa de terra les parts metàl·liques interiors del CT que normalment estan sense tensió, però que poden passar a estar-hi per qualsevol possible avaria, accidents, descàrregues atmosfèriques o sobre tensions. Per tant, els elements concrets a connectar són els següents:

• Les carcasses dels transformadors.

• Els xassís i bastidors dels aparells de maniobra. • Les cobertes i armadures dels conjunts de la paramenta MT (cabines, cel·les). • Els armaris amb aparells i elements de BT. • Les pantalles i/o blindatges dels cables MT. • Parallamps de MT. • Tapes o marcs metàl·lics de les canals de cables.

En aquest mètode UNESA, s'exceptuen de connectar a aquesta presa de terra de protecció, els elements metàl·lics del CT accessibles des de l'exterior, i que no contenen ni suporten parts en tensió. Per tant, en aquest grup hi trobaríem les portes i els seus


31

marcs, les persianes amb les seves reixes per a l'entrada i la sortida de l'aire de ventilació, etc. La disposició de l’elèctrode de posada a terres variarà per cada centre de transformació, en funció de la resistivitat del terreny. Així per aquest cas s’obté, que en tots els CTs hi haurà 8 elèctrodes formant un anell de 5 x 2,5 m units per un conductor de coure nu de 50 mm2 i enterrats a una profunditat d’almenys 0,5 m. Per mantenir els sistemes de posada a terra de protecció i de servei independents, la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0.6/1 kV, protegit amb tub de PVC amb un grau de protecció com a mínim 7, contra danys mecànics. Els elèctrodes tindran un diàmetre de 14 mm i una longitud de 2 m, amb una separació entre elèctrodes de 3 m, enterrats a una profunditat de 0,5 m. Una vegada connectada la xarxa de posada a terra de servei al neutre de la xarxa de BT, el valor d'aquesta resistència de posada a terra general haurà de ser inferior a 37 W. Amb aquest criteri, s'aconsegueix que un fuga a terra en una instal·lació interior protegida contra contactes indirectes per un interruptor diferencial de sensibilitat 650 mA., no ocasioni en l'elèctrode de posada a terra de servei una tensió superior a: 37 x 0,650 = 24 V. 2.8.15.Mesures de seguretat. Per a la maniobra de les línies de MT s’han establert mesures de seguretat mitjançant enclavaments mecànics en els comandaments de les cel·les. Per la protecció del personal i equips, s’ha de garantir que:

• No serà possible accedir a les zones normalment en tensió si aquestes no han estat posades a terra. Per això, el sistema d’enclavament intern de les cel·les ha d’afectar al comandament de l’aparell principal, al seccionador de posada a terra i les tapes d’accés als cables.

• Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles pels

operaris, de manera que en les operacions de manteniment, la posició de treball normal no manqui la visibilitat sobre aquestes zones.

• Els comandaments de la paramenta estaran situats davant l’operari en el moment

de realitzar l’operació, i el disseny d’aquesta protegirà l’operari de la sortida de gasos en cas d’un eventual arc intern.

• El disseny de les cel·les impedirà la incidència dels gasos d’escapament produïts en cas d’un arc intern sobre els cables de MT i BT. Per això, aquesta sortida de gasos no ha d’estar enfocada en cap cas cap a la fosa dels cables.


32

2.8.16.Senyalització de seguretat. Els CTs compliran les següents prescripcions:

• Les portes d’accés al CT portaran el cartell amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410, model CE-14 amb el rètol addicional “Alta Tensió perill de mort”.

• Entre les portes i pantalles de protecció es col·locarà la senyal triangular distintiva de risc elèctric segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS 1.410, model AE-10.

• Les cel·les prefabricades de MT i el quadre de BT portaran també la senyal triangular distintiva de risc elèctric adhesiva, equipada de fàbrica.

• La senyal CR14 de Perill Tensió de Retorn s’instal·larà en el cas que existeixi aquest risc.

• En un lloc ben visible de l’interior del CT es col·locarà un cartell amb les

instruccions de primers auxilis a prestar en cas d’accident i el seu contingut es referirà a la respiració boca a boca i massatge cardíac. La seva dimensió serà com a mínim UNE A-3.

• Exceptuant aquells casos en què als propis aparells hi figurin les instruccions de maniobra, en el CT i/o en el lloc corresponent, hi haurà un cartell amb les citades instruccions.

Per altra banda, en el CT hi haurà una banqueta aïllant de polièster. Aquesta banqueta aïllarà del terra als operaris que hagin de maniobrar en la instal·lació. 2.9. Xarxa de mitja tensió.

2.9.1.Antecedents. Aprofitant la línia aèria de Mitja Tensió que hi ha a prop del Polígon Les Tàpies II, concretament a l´est d’aquest, es projecta una línia subterrània de 25 kV. 2.9.2.Possibles solucions. Existeixen diferents esquemes en la distribució de la Xarxa de Mitja Tensió:


33

• Sistema radial

• Sistema d’anell obert

• Sistema d’anell obert amb doble alimentació

• Sistema de doble alimentació.

2.9.2.1.Sistema radial. El sistema Radial és el més econòmic de tots degut a que la paramenta a instal·lar i els neutres de les rases són mínims. Presenta l’ inconvenient que en front una avaria en qualsevol tram de la línia, deixaria sense servei a tots els CTs existents que venen a continuació i la reposició del servi només es podria portar a terme una vegada localitzada i reparada l’avaria. El sistema radial o en antena s’utilitza per l’electrificació de zones rurals a través de la xarxa aèria, on les distàncies són molt elevades i la densitat és molt baixa.

Figura 5.Distribució radial. Per tots aquests motius exposats, aquesta distribució no serà la més idònia per aquest projecte. 2.9.2.2.Sistema d´anell obert. En el sistema d’anell obert la xarxa es construeix formant un anell, però la seva explotació es realitza en forma radial, és a dir, sempre existirà d’una manera l’anell


34

obert (una cel·la de línia d’un CT), creant un punt de frontera. La paramenta a instal·lar en cada CT és la mateixa que en la radial, encara que s’ha d’instal·lar una cel·la de línia més per tancar l’anell. Constructivament s’ha de considerar la major quantitat de metres de rasa a obrir o les dimensions si s’instal·len els circuits conjuntament. En aquest sistema es pot deixar qualsevol tram de la xarxa subterrània sense servei desplaçant el punt de frontera d’una cel·la a una altra, però s’ha de tenir en compte que els CTs queden intercalats en la línia principal i les maniobres que es puguin realitzar són molt limitades pel gran nombre d’abonats que afecta. L’anell es pot construir en una de les línies principals o repartint càrregues entre les dues línies bàsiques.

Figura 6. Distribució en anell obert.


35

Figura 7. Distribució en anell obert distribuint càrregues.

2.9.2.3.Sistema d´anell obert amb doble alimentació. El sistema d’anell obert amb doble alimentació presenta les mateixes avantatges que el sistema d’anell obert però, a més, permet alimentar als CTs des de qualsevol de les dues línies bàsiques. Una altra avantatge és que la interconnexió dels dos circuits principals permet realitzar moviments de càrregues d’un a l’altre si les necessitats de servei ho requereixen. L’inconvenient que ens trobem és la necessitat d’instal·lar una tercera cel·la de línia als dos CTs.


36

Figura 8. Distribució en anell obert amb doble alimentació.

2.9.2.4.Sistema de doble alimentació. En el sistema de doble alimentació cada CT està alimentat amb una entrada i una sortida de les dues línies bàsiques mitjançant dues cel·les d’unió de barres, aconseguint gramatitzar la continuïtat del subministrament. Cada CT hauria de disposar de quatre cel·les de línia i dues cel·les d’unió de barres, i en conseqüència, l’espai útil per a instal·lar-les. Aquest tipus és el que garanteix la major qualitat del servei, però té un cost econòmic elevat. Aquest tipus d’alimentació és aconsellable per grans subministres en els que és imprescindible la continuïtat del servei.

Figura 9. Distribució amb doble alimentació.


37

2.9.3.Conductors de la xarxa de mitja tensió. Els conductors a utilitzar en les Xarxes Subterrànies de MT, seran conductors circulars compactes formats per varis fils ajuntats, amb aïllament Polietilè reticulat (XLPE); sobre el conductor i sobre el aïllament se apliquen unes capes extruïdes de polietilè reticulat semiconductor. Principals Característiques: Conductor. Metall: aluminio grau elèctric. Forma: redona compacta. Flexibilitat: classe 2 de la norma IRAM 2022. Temperatura màxima en el conductor: 90oC en servei continuo, 250oC en curtcircuit. Aïllament. Polietilè reticulat (XLPE); sobre el conductor i sobre el abillament s’apliquen unes capes extruïdes de polietilè reticulat semiconductor Blindatge Metàl·lic. Cintes o filferro de Cu (o una combinació de ambdues) col·locades sobre el semiconductor extern.

Figura 10. Perfil de conductor.


38

2.9.4.Conexionat en la xarxa de mitja tensió. Les connexions utilitzades en la xarxa de MT d’aquest projecte seran terminacions apantallades. Aquestes són utilitzades per la connexió entre la xarxa Subterrània de MT i les cel·les de línia de SF6 dels CTs, dimensionades per cables de 240mm2 de secció, homologats per la Companyia Elèctrica FECSA ENDESA. 2.10.Xarxa subterrània de mitja tensió. 2.10.1.Classificació general. Tenint en compte la possible secció dels conductors, les xarxes subterrànies de BT es poden classificar en:

• Xarxes de secció decreixent: Són les xarxes que al llarg de la línia, la secció dels conductors va disminuint segons es va allunyant del CT.

• Xarxes de secció múltiple: Són les xarxes on la part que constitueix l’àrea

principal de cada sortida del CT és de secció constant, mentre que les derivacions es realitzaran amb una secció inferior.

• Xarxes de secció única: Són les xarxes on totes les línies són de secció única.

Per aquest cas, l’estesa de les noves xarxes subterrànies de BT es realitzaran en anell obert ja que en cas d’avaria en un tram, podem deixar fora de servei el tram afectat. D’aquesta manera desplacem el punt de frontera d’una caixa a una altre. També, com que la majoria de vegades la previsió de potència acordada no és la final, es podrà fer un moviment de càrregues a altres xarxes del mateix CT o a d’altres CTs desplaçant el punt de frontera d’una caixa a una altre. Així doncs, es remarca la importància de fer una correcte previsió de potència de la zona a electrificar, ja que una vegada tancat el conveni, per una petita variació de potència, en el pitjor dels casos, podria suposar la instal·lació d’un altre CT. 2.10.2.Esquemes de distribució. Per la determinació de les característiques de les mesures de protecció contra xocs elèctrics en cas de fuga (contactes indirectes) i contra sobre intensitats, serà precís tenir en compte l’esquema de distribució utilitzat.


39

Els esquemes de distribució s’estableixen en funció de les connexions a terra de la xarxa de Distribució o d’alimentació per un costat, i de les masses de la instal·lació receptora per un altre. Aquests esquemes venen complimentats en la Instrucció MIE-BT-008 del REBT. La denominació es realitza pel següent codi de lletres: Primera lletra: Situació de l’alimentació respecte al terra.

• T: Connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra.

• I: Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte terra o connexió d’un punt a terra a través d’una impedància.

Segona lletra: Situació de les masses de la instal·lació receptora respecte al terra.

• T: Masses connectades directament a terra, independentment de la posta a terra de l’alimentació.

• N: Masses connectades directament al punt de l’alimentació posat a terra.

Altres lletres (si s’escau): Situació relativa del conductor neutre i el conductor de protecció.

• S: Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors separats.

• C: Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor (CPN).

2.10.2.1.Esquema TN. La font d’alimentació es connecta directament a terra i tots les parts conductores i accessibles es connecten al neutre. Ens podem trobar tres tipus diferents segons el conductor de protecció:

• TN-S: Diferents conductors pel neutre i el de protecció.


40

Figura 11. Esquema TN-S. • TN-C: Mateix conductor pel neutre i protecció (PEN). L’ esquema TN-C

requereix un entorn equipotencial eficaç en la instal·lació, amb elèctrodes de terra dispersos i separats amb intervals que siguin el més regulars possible degut a que el conductor PEN es el conductor neutre i també condueix corrents amb desequilibris de fases així com corrents harmòniques de tercer ordre (i els seus múltiples). Per tant, el conductor PEN ha de connectar-se a una sèrie de elèctrodes de terra en la instal·lació. Donat que el conductor neutre també és el conductor de protecció, qualsevol tall al conductor representa un risc per les persones i els béns. A l’ esquema TN-C, la funció de “conductor de protecció” té prioritat sobre la “funció neutre”. Concretament, sempre s’ha de connectar un conductor PEN al terminal de terra d’ una càrrega, i s’utilitza un pont per connectar aquest terminal al terminal neutre.

Figura 11. Esquema TN-C.

• TN-C-S: Conductor PEN en una part de la instal·lació. Els esquemes TN-C i TN-S es poden utilitzar en la mateixa instal·lació. A l’esquema TN-C-S, l’esquema TN-C (4 fils) mai s’ha d’utilitzar aigües avall de l’esquema TN-S (5 fils), ja que qualsevol interrupció accidental del conductor neutre aigües amunt provocaria una interrupció del conductor de protecció aigües avall i per tant presentaria un perill.


41

Figura 12. Esquema TN-C-S.

2.10.2.2.Esquema TT. La font d’alimentació es connecta directament a terra i les masses de la instal·lació receptora es connecten a una toma de terra separada de la d’alimentació però l’elèctrode pot ser o no elèctricament independent l’un de l’altre.

Figura 13. Esquema TT.

Les intensitats de fuga fase-massa o fase-terra poden ser inferiors a les de curtcircuit, però poden provocar l’aparició de tensions perilloses. Aquest esquema serà l’utilitzat per tractar-se del més comú. A més, per prescripció reglamentaria de la Companyia Distribuïdora, s’obliga a utilitzar aquest esquema per la distribució de BT.


42

2.10.2.3.Esquema IT. L’alimentació no té cap punt connectat directament a terra, les masses de la instal·lació receptora estan posades directament a terra.

Figura 14. Esquema IT.

Les intensitats fase-massa o fase-terra son suficientment reduïdes per no provocar tensions de contacte perilloses. La limitació del valor de la intensitat resultant d’una primera fuga fase-massa o fase-terra sobte per l’absència de la connexió a terra de l’alimentació, o bé per la intersecció d’una impedància entre el terra i un punt de l’alimentació (generalment el neutre). Així pot resultat necessari limitar l’extensió de la instal·lació per disminuir l’efecte capacitatiu dels cables respecte el terra.

2.10.3.Traçat. El traçat de la xarxa de distribució subterrània de BT es farà per les voreres en tot el seu recorregut. Si s’escau, es creuaran els carrers de forma perpendicular per la calçada, afectant únicament terrenys de domini públic. El repartiment de parcel·les per centre de transformació i línia és el següent:

1.A 1.1

1.B 1.2 C.T.1

1.C Enllumenat

2.A 2 C.T.2

2.B Enllumenat

3.A 3.1

3.B 3.2 C.T.3

3.C Enllumenat

4.A 4.1 C.T.4

4.B 4.2


43

4.C 4.3

4.D Enllumenat

5.A 5.1, 5.2

5.B 5.3, 5.4 C.T.5

5.C Enllumenat

6.A 6.1, 6.2, 6.3

6.B 6.4 C.T.6

6.C Enllumenat

7.A 7.1, 7.2, 7.3

7.B 7.4 C.T.7

7.C Enllumenat

8.A 8.1, 8.2

8.B 8.3, 8.4 C.T.8

8.C Enllumenat

9.A 9.1

9.B 9.2, 9.3, 9.4, 9.5

9.C 9.6, 9.7, 9.8 C.T.9

9.D Enllumenat

10.A 10.1, 10.2

10.B 10.3, 10.4 C.T.10

10.C Enllumenat

11.A 11.1, 11.2, 11,3

11.B 11.4, 11.5,11.6

11.C 11.7, 11.8, 11.9 C.T.11

11.D Enllumenat

12.A 12 C.T.12

12.B Enllumenat

Taula 1.Repartició dels centres de transformació.

2.10.4.Dimensionat de les rases. 2.10.4.1.Obertura de les rases. Les dimensions de les canalitzacions s’estableixen de manera que la seva realització sigui el més econòmica possible i que, a la vegada, permetin una instal·lació còmoda dels cables.


44

2.10.4.2.Rases a terra. Segons la ITC-BT-07 es considera que la profunditat mínima d’instal·lació dels conductors directament enterrats de BT disposats en conductes no serà menor de 0,60 m en vorera i de 0,80 m en la calçada, excepte l’establert específicament per a encreuaments. Segons la ITC-LAT-06, per els conductors directament enterrats de MT passa el mateix que pels de BT però segons la NTP-LSMT, sota vorera la distància no serà menor de 0,80 m ni de 1 m sota calçada. Aquestes profunditats esmentades podran reduir-se en casos especials degudament justificats. En aquest cas però, s’hauran d’utilitzar xapes de ferro, tubs o altres dispositius que assegurin una protecció mecànica equivalent a les dels cables tenint en compte que si s’utilitzen tubs, s’han de col·locar els quatre conductors de BT o MT en el seu interior. L’amplada de la rasa ha de ser el més reduïda possible per raons econòmiques, però haurem de tenir en compte que si l’estesa s’ha de fer a mà, ha de permetre una fàcil instal·lació dels cables. El fons de les rases, anomenat llit, haurà d’estar cobert per una capa d’arena de mina o de riu rentada, d’espessor mínim de 0,05 m per el cablejat de BT i de 0,06 m per el de MT. També s’ha de tenir en compte la dimensió del revestiment de les voreres (generalment llombardes de 0,20 m), el qual s’estableix en 0,40 m d’amplada de les mateixes, per els casos de 1 i 2 circuits. Per les rases amb més de dos circuits, es disposaran els tres cables en un mateix pla horitzontal guardant una distància de 0,20 m entre ells. Per cada circuit de més doncs, l’amplada de la rasa s’incrementarà en 0,20 m.

2.10.4.3.Rases en asfalt i creuament de carrers o carreteres.

En els casos de creuaments, els cables que s’instal·lin transcorreran per l’interior de tubs tubulars, construint un o varis tubs de més per a futures ampliacions, depenent el seu nombre de la zona i situació del creuament. L’amplada de les rases variarà segons el nombre de tubs a instal·lar.


45

2.10.4.4.Diversos cables en una mateixa rasa.

Quan en una rasa coincideixin diversos conjunts de cables de BT, es disposaran a la mateixa profunditat, mantenint una separació de 0,10 m com a mínim entre conjunts, en canvi, aquesta distància serà de 0,20 m en xarxes de MT. S’haurà d’augmentar l’amplada de l’excavació així com la de la protecció mecànica. Si es tracta de cables de BT i MT que hagin de transcórrer per la mateixa rasa, se situaran els de BT a la profunditat reglamentària mentre que els de MT se situaran a la distància reglamentària que és de 0,25 m. En el cas de no poder realitzar-se per la dimensió de la rasa, els cables de MT s’instal·laran sota tub. En guals i encreuaments, ambdós circuits aniran per mitjà de tub. Tant una com l’altra canalització contaran amb la corresponent protecció mecànica.

2.10.4.5.Característiques dels tubulars. Els tubs seran de polietilè amb una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat per els cables o conductors aïllats que s’hi hagin d’allotjar però en cap cas serà inferior a 1,5 vegades el diàmetre exterior del conjunt de cables. No s’instal·larà més d’un circuit per tub.

2.10.4.6.Transport de les bobines de cables. La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre mitjançant una barra que passi per l’orifici central de la bobina. Sota cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l’abracin i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc, encara que el terra estigui cobert d’arena. Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, s’haurà de fixar el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa amb la finalitat d’evitar que s’afluixi el cable enrotllat. Les bobines no s’hauran d’emmagatzemar sobre un terra tou. Abans de començar l’estesa del cable s’estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina amb l’objecte de facilitar l’estesa. En el cas de terra amb pendent, es preferible realitzar l’estesa en sentit descendent.


46

2.10.4.7.Estesa de cables. Abans de començar l’estesa del cable s’estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina amb l’objecte de facilitar l’estesa. En cas de terra amb pendent, és preferible realitzar l’estesa en sentit descendent. En l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per una barra transversal i uns gats adequats al pes de la mateixa. Tanmateix se situaran uns dispositius de frenada. El desenrotllat del conductor es realitzarà de forma que aquest surti per la part superior de la bobina. Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la major cura possible, evitant que pateixin torsió, facin bucles... i tenint en compte que el radi de curvatura de l’estesa dels mateixos no pot ser mai superior a 20 vegades el seu diàmetre, encara que sigui accidentalment. Abans d’iniciar l’estesa en una rasa, aquesta es recorrerà amb deteniment per comprovar que es troba sense pedres o altres elements que pugin malmetre els cables. Els cables s’estendran sobre la capa d’arena que estarà situada sobre el llit de la rasa.

L’estesa dels cables pot ser a mà, o també pot ser mitjançant cabrestants. Aquests últims estiren l’extrem del cable al que se li haurà adaptat un cap adequat i amb un esforç de tracció de conductor que no ha de sobrepassar els 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per mesurar aquesta tracció. L’estesa es farà obligatòriament mitjançant rodets que puguin girar lliurement i construïts de forma que no malmetin el cable. Aquests se situaran sobre el fons de la rasa, per evitar el fregament del cable amb el terreny. En les corbes, es prendran les mesures oportunes per evitar fregaments laterals del cable. No es permetrà desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres estris; ha de fer-se sempre a mà. En tot moment, les puntes dels cables hauran d’estar segellades mitjançant caputxons termoretràctils o cintes vulcanitzades per impedir els efectes de la humitat, no deixant els extrems dels cables en la rasa sense haver assegurat abans la bona estanquitat dels mateixos. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d’altres serveis, s’emprendran totes les precaucions possibles per no malmetre-les, deixant-les en les mateixes condicions en les que es trobaven prèviament. Si involuntàriament es causés alguna avaria a qualsevol d’aquests serveis, s’avisarà amb tota urgència a l’empresa corresponent amb el fi de que procedeixin a la seva reparació. Cada 1’50 m per els cables BT, s’embolcallaran les tres fases i el neutre, i MT es farà igual per cada metre. Per dur a terme l’embolcallament es col·locarà una subjecció que


47

agrupi els conductors i els mantingui units, evitant la dispersió dels mateixos per efecte de les corrents de curtcircuit o dilatacions. Mai es passaran 2 circuits de BT o MT per un mateix tub. Abans de passar el cable per una canalització per tub, es netejarà la mateixa pe tal d’evitar que quedin obstacles que puguin malmetre’ls. Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb guix, material expansible o morter ignífug. Es procurarà separar els cables entre sí per poder introduir el material de segellat entre ells. Els tubs que s’instal·lin i no s’utilitzin es taparan amb totxanes. Quan les línies surtin dels CTs, s’utilitzarà el mateix sistema descrit.

2.10.4.8.Protecció mecànica. Per damunt de l’arena, les línies elèctriques subterrànies han d’estar protegides contra possibles avaries produïdes per esfondrament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc d’eines metàl·liques en eventuals treballs d’excavació. Ho aconseguirem mitjançant una protecció mecànica, com per exemple llombardes de formigó, plaques protectores de plàstic o totxanes col·locades transversalment. S’admetrà la utilització d’altres proteccions mecàniques equivalents.

2.10.4.9.Senyalització. Entre 0,10 i 0,20 m per sota del paviment es posarà una cinta de senyalització que avisi de l’existència dels cables elèctrics de BT o MT segons correspongui. Per senyalitzar i protegir l’existència de cables subterranis de la xarxa elèctrica s’utilitzaran plaques de polietilè (PE) normalitzades disposades sobre la capa d’arena. L’amplada serà de 0,25 m amb una densitat específica mínima de 0,94 g/m3 quan es tracti de protegir un sol conjunt de tres cables, en canvi, en cas d’haver-n’hi més d’un, l’amplada s’incrementarà fins cobrir tots els conjunts de tres cables. Aquestes plaques permeten ajuntar-se entre si longitudinalment i transversalment mitjançant remats de plàstic. Cada placa vindrà marcada amb:

• Senyal d’advertència de risc elèctric tipus AE-10.

• La inscripció: “!ATENCIÓ! CABLES ELÈCTRICS”.

• Marca i anagrama del fabricant.

• Any de fabricació (últimes dues xifres).


48

• Les sigles i nombre següent: PPC ETU 0206.

Aquestes plaques són de color groc S0580-Y10R i presenten una resistència a la tracció mínima de 10 daN (crec que això són 100 N, comprovar-ho i canviar-ho si es cert) i una resistència a l’impacte de 50 Joules. En els trams rectes s’utilitzaran plaques d’1 m de longitud i en els trams per corbes, plaques de 0,5 m de longitud. Quan en la mateixa rasa existeixin línies de BT i MT en diferents plans verticals, haurà de col·locar-se la corresponent senyalització sobre de cada conducció.

2.10.4.10.Tapat de les rases. Les Ordenances Municipals poden exigir l’aportació de terra “nova” o autoritzar l’ús de la extreta en l’excavació. En qualsevol cas, s’haurà d’atenir a les Ordenances Municipals . Per el cas de BT, una vegada estès el cable, aquest es cobrirà amb una nova capa de sorra de 0,15 m cobrint tota l’amplada de la rasa. Pel cas de MT, aquesta nova capa tindrà un gruix de 0,24 m. Una vegada posada aquesta capa, es col·locaran plaques de polietilè (PE) les quals donaran una millor protecció mecànica. Després d’haver col·locat les plaques, les cobrirem amb una nova capa de 0,20 m de gruix i a partir d’aquest moment s’efectuarà el cobriment per capes de 0,15 m d’espessor i amb compactament mecànic.


49

Figura 15. Cobriment cablejat baixa tensió.

Figura 16. Cobriment cablejat mitja tensió.


50

L’arena utilitzada per el cobriment dels cables serà neta, solta i aspra, absenta de substàncies orgàniques, fang o partícules terroses, motiu pel qual es netejarà convenientment si és necessari. La que es col·locarà a sobre les plaques, ha de ser terra piconada per mitjans manuals mentre que la que es col·locarà posteriorment pot ser terra piconada per mitjans mecànics. Si és necessari, per facilitar la compactació de les successives capes, es regaran amb el fi d’aconseguir una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l’excavació. Els materials pedregosos es retiraran i es portaran a la deixalleria.

2.10.5.Conductors de baixa tensió. Els conductors a utilitzar en les rases subterrànies de BT, segons la normativa de l’empresa subministradora FECSA ENDESA, seran conductors unipolars amb aïllament termostable de polietilè reticulat (XLPE) i amb coberta exterior termoplàstica de policlorur de vinil (PVC). La secció a utilitzar correspon a 240 mm2 per cada una de les tres fases i de 150 mm2 pel neutre. Característiques tècniques del cable:

• Metall: Fils d’alumini.

• Forma: Rodona compacte.

• Flexibilitat: Classe 2 segons UNE 21022.

• Temperatura de servei: 90ºC

• Temperatura màx: 250ºC en curtcircuit.

• Norma constructiva: 240 mm2

• Tensió nominal de servei: 0,6/1 kV

• Assaig de tensió en c.a. en 5 min: 3,5 kV

• Resistent a: cops, absorció d’aigua, el fred, raigs ultraviolats, agents químics, grasses i olis.

• No propaguen la flama.


51

2.10.6.Caixes de baixa tensió. Per la distribució de BT, en cada una de les naus a alimentar s’instal·laran Armaris Monoblocs. 2.10.6.1.Caixes de seccionament. Aquestes disposen d’una entrada i una sortida secciónables per la part inferior, i una altre sortida per la part superior. La CS s’instal·larà a 0,10 m del nivell de la vorera, de manera que sobre aquesta s’hi pugui instal·lar la corresponent Caixa General de Protecció. La unió entre les dues caixes es realitzarà mitjançant un cable RV 0,6/1 kV 3 x 1 x 150 + 1 x 95 mm2 Al, a una distància d’uns 0,5 m ja que per aquest punt d’unió només hi circularà la intensitat corresponent a la que alimenti. Les característiques tècniques són les següents:

• Tensió Nominal 440 V

• Intensitat de Curtcircuit 20 kA

• Tensió d’assaig a freqüència industrial 3,5 kV

• Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

• Grau de Protecció de la carcassa IP-437

• Resistència d’aïllament 5 M_

• Grau de combustibilitat M-3

• Bases 400 A (UNE-21.103) Dimensió 2


52

Figura 17. Esquema d´una caixa de seccionament.

2.10.6.2.Caixa general de protecció. La Caixa general de Protecció (CGP) és la única caixa que connecta la Companyia Elèctrica FECSA ENDESA, però pertany exclusivament al client. D’aquesta manera, la CS pertany a la Companyia Elèctrica i la CGP al client. Les característiques tècniques són les següents:

• Tensió Nominal 440 V

• Intensitat Nominal 400 A o 630A

• Intensitat Nominal 12 kA

• Tensió d’assaig a freqüència industrial 4 kV

• Tensió d’assaig amb ona tipus raig 8 kV

• Grau de Protecció de la carcassa IP-417


53

• Resistència d’aïllament 5 M_

• Material autoextingible Classe tèrmica A

• Bases 400 A (UNE-21.103) Dimensió 2

Figura 18. Esquema d´una caixa general de protecció.


54

Figura 19. Esquema d´un armari monobloc.

2.10.7.Conexionat de la xarxa de baixa tensió. El connexionat de la LSBT amb totes les Caixes i el Quadre de BT dels CTs, es realitzarà mitjançant terminals bimetàl·lics a compressió, realitzats a base de coure electrolític pur.

Figura 20. Esquema d´un terminal.


55

2.10.8.Sistemes de protecció de les xarxes de baixa i mitja tensió. Tots els conductors actius hauran d’estar protegits per un o varis dispositius que tallin automàticament l’alimentació. 2.10.8.1.Protecció contra sobre intensitats.

Per la protecció contra les sobre intensitats (sobre càrregues i curtcircuits) s’hauran de col·locar en l’origen dels circuits i en aquells punts on la intensitat màxima admissible disminueixi per canvis de secció, de la naturalesa del conductor o del seu aïllament o algun altre canvi que redueixi la capacitat de suportar intensitats, un fusible adequat per a cada secció i corrent. Per a que la protecció de les xarxes elèctriques de BT sigui l’adequada, s’utilitzaran fusibles segons la Norma UNE 21 103-80 “Curtcircuits fusibles de Baixa Tensió”. La intensitat nominal del fusible no serà en cap cas superior a la capacitat del cable a protegir segons els càlculs realitzats en el corresponent apartat de la Memòria de Càlcul.

2.10.8.1.1.Valors de les intensitats de curtcircuit. La intensitat de curtcircuit és la connexió accidental o intencionada per una resistència o impedància de valor relativament baix de dos o mes punts d’un circuit que es trobi normalment a tensions diferents. Les corrents en aquestes condicions són molt elevades i en situacions accidentals poden produir greus desperfectes, ja que van acompanyades d’un arc elèctric que arriba a temperatures de milers de graus. Els dispositius de protecció contra curtcircuits han de ser capaços d’interrompre la intensitat de curtcircuit abans que aquesta pugui produir desperfectes per efectes tèrmics i mecànics en els conductors i les seves connexions.

2.10.8.1.1.1.Intensitat màxima de curtcircuit. Ens determina:

• El poder de tall (PdC) dels interruptors automàtics.


56

• El poder de tancament o obertura de la paramenta.

• La sol·licitació electrodinàmica de conductors i paramenta.

• El valor correspon a un curtcircuit immediatament després dels borns de l’element de protecció.

• S’ha de calcular amb un bon marge de seguretat.

2.10.8.1.1.2.Intensitat mínima de curtcircuit. Es un factor indispensable per triar la corba de dispar dels interruptors automàtics i fusibles (calibrats), especialment quan:

• La longitud dels cables és important.

• La protecció de les persones es basa en el funcionament dels interruptors automàtics o fusibles.

2.10.8.1.2.Característiques de les intensitats de curt circuit. • Duració: auto extingible, instantània i permanent. • Origen:

o Originats per factors mecànics (trencament de conductors, connexió elèctrica accidental entre dos conductors produïda per un objecte estrany, com animals o eines).

o Per sobre tensions elèctriques d’origen intern o atmosfèric. o Per la degradació del aïllament provocada pel calor, la humitat o un ambient

corrosiu.

• Localització: Dins i fora d’una màquina o quadre elèctric

2.10.8.1.3.Conseqüències de la intensitat de curtcircuit

Segons el lloc del defecte, la presència d’un arc pot:

• Degradar els aïllaments.

• Fondre els conductors.


57

• Provocar un incendi o representar un perill per les persones. Segons el circuit afectat, poden produir-se sobreesforços electrodinàmics, amb deformacions dels jocs de barres, arrancant o desconnectant cables. Sobreescalfament degut a l’augment de pèrdues per efecte Joule, amb risc de deteriorament dels aïllants. Per altres circuits elèctrics de la xarxa afectada o de les pròximes: • Caigudes de Tensió durant el temps d’eliminació del defecte. • Desconnexió d’una part mes o menys important de la instal·lació, segons l’esquema

i la selectivitat de les seves proteccions. • Inestabilitat dinàmica i/o pèrdua de sincronisme de les màquines. • Pertorbacions en els circuits de comandament i control.

2.10.8.2.Protecció contra contactes directes. Les mesures per la protecció contra aquests contactes són les següents:

• Ubicar el circuit elèctric enterrat en una rasa amb el fi de resultar impossible un contacte amb les mans per part de les persones que hagin de circular habitualment per la zona.

• Posar els sistemes de protecció i control de la xarxa elèctrica, així com totes les

connexions pertinents, en caixes o quadres elèctrics aïllants, els quals sigui necessari utilitzar eines especials per la seva obertura.

• Aïllament de tots els conductors amb polietilè reticulat (RV 0,6/1 kV) per

recobrir les parts actives de la instal·lació.

2.10.8.3.Protecció contra contactes indirectes.

Les mesures per la protecció contra aquests contactes són les següents:

• La companyia Elèctrica FECSA ENDESA obliga a utilitzar l’esquema TT en les seves xarxes de distribució en BT, fent servir interruptors diferencials de sensibilitat adequada pel tipus de local i característiques del terreny.

• Es obligat connectar el neutre a terra en el CT i cada 200 metres per les xarxes


58

subterrànies, encara que la longitud de cadascun dels circuits sigui inferior a la assenyalada. El neutre es connectarà a terra en totes les caixes (CS i CGP), sempre i quan la distància d’aquestes posades a terra de protecció respecte el CT no sigui inferior a la calculada en el corresponent apartat de l’Annex.

2.10.9.Posta a terra de les xarxes de baixa tensió. El conductor neutre de la xarxa de distribució haurà d’estar clarament identificat, sobretot en el cas d’ésser de la mateixa secció que el conductor de fase. En cap cas podrà ser tallat per cap dispositiu, excepte per aquells interruptors o seccionadors unipolars que actuen sobre el neutre i les fases al mateix temps. La posta a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat RV 0,6/1 kV, dins de tub independent de la xarxa. Tindrà una secció mínima de coure 50 mm2 unit a una platina de neutre al quadre de BT. El conductor neutre de les xarxes de distribució estarà connectat a terra en el CT de la forma prevista en el Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. En tot el seu recorregut es connectarà a les piques de terra de la xarxa en els armaris i caixes, tant de les xarxes principals, com de les secundaries i de les derivacions. La posta a terra del neutre s’instal·larà a una profunditat mínima de 0,6 m, corresponent a la profunditat mínima d’una rasa en BT, podent-se instal·lar en qualsevol rasa de les xarxes de BT. Una vegada connectades totes les posades a terra, el valor de la posada a terra general haurà de ser inferior a 37 Ω. 2.10.10.Càlculs lumínics. 2.10.10.1.Objectius dels càlculs lumínics. Tota instal·lació d'enllumenat públic té com a objectiu fonamental proporcionar unes condicions de visibilitat que permetin la utilització de les àrees públiques per part dels ciutadans sense risc per a la seva seguretat i benestar físic a falta de llum natural. La influència de l'enllumenat en les condicions d'ús dels espais s'evidencia en:

• Reducció de la gravetat i nombre d'accidents. Els estudis realitzats demostren una incidència apreciable de l'enllumenat públic.


59

• Increment de la seguretat de les persones i béns. És evident que una il·luminació

adequada millora les condicions de vigilància i constitueix un element dissuasori de primer ordre a eventuals accions delictives o molestes.

• Augment de la comoditat de conductors i vianants. El menor esforç visual i la major amplitud de camp de percepció faciliten les actuacions de tots els usuaris de les vies públiques, tant en actituds laborals com d'oci.

• Reducció del temps dels trajectes. Aquest avantatge manifest que els vehicles poden desplaçar-se amb major seguretat i fluïdesa.

• Millora de l'ambient, un bon enllumenat destaca l'estètica de l'entorn i facilita les relacions humanes.

• Increment de l'activitat comercial i turística.

2.10.10.2.Normativa aplicable. Les Normes i Reglaments que s'han tingut en compte per a la realització de l'Enllumenat són segons valors orientatius de la norma DIN 5044. i les recomanacions del Comitè Internacional per a l'Enllumenat. 2.10.10.3.Cimentació dels punts de llum. Les fonamentacions dels punts de llum seran de formigó H-200, determinant la seva dimensió segons l'altura del punt de llum. Segons la norma UNEX 36011, per a les fonamentacions dels punts de llum s'utilitzaran quatre perns d'ancoratge que seran d'acer F-111 doblegats en forma d'O i galvanitzats, portaran una rosca mètrica en la part superior i una doble abraçadora de 8 mm de diàmetre soldat a quatre perns. 2.10.10.3.1.Execució.

Una vegada s’hagi finalitzat l'excavació, s'executarà la fonamentació, situant prèviament la plantilla amb els quatre perns amb doble abraçadora perfectament anivellats i fixos. Se situarà amb una curvatura idònia pels tubs metàl·lics flexibles, perquè passin de forma folgada els conductors. El tiratge i altres operacions de formigonat es realitzaran de tal manera que no variï o modifiqui la posició dels perns i tubs metàl·lics. Transcorregut el temps necessari per al perfecte cimentat, es procedirà a la instal·lació de les arandeles i rosques en els perns, els quals s'anivellaran. Una vegada realitzada aquesta operació s'aixecarà el suport de manera que la base s'assenteixi sobre els perns


60

ja fixos, i es procedirà a la fixació d’aquest mitjançant arandeles i rosques, instal·lant, si es creu convenient, contrarosques. Acabada la subjecció del suport s'emplenarà mitjançant formigó H-200 la resta de l’excavació. Per les fonamentacions sobre vorera, quan es conegui la cota final, s'emplenarà de formigó fins a aquesta cota. 2.10.10.3.2.Perns.

Per a les fonamentacions dels suports s'utilitzaran quatre perns d'acer F-111 galvanitzacions. Les seves mesures i dimensions es determinaran en funció de l'altura dels suports.

2.10.10.3.3.Rosques. Les rosques seran mètriques i cadmiades.

2.10.10.3.4.Arandeles. Les arandelas seran quadrades d'acer i galvanitzades.

2.10.11.Arquetes de registre. Per a l’enllumenat públic tindrem tres tipus d’arquetes: Derivació a punt de llum

• Se’n situarà una a cada punt de llum.

• Prefabricades de formigó H-250, gruix de les cares de 10 cm

• Dimensions: 0,45x0,45x0x80 m.

• Les cares tindran punts dèbils per on trencar per passar els tubs

• Se situaran sobre una solera de terra de riu amb un gruix de 20 cm.

• Durà una tapa en què hi dirà “Enllumenat Públic”.


61

Per creuament de carrer

• Tindrà quasi bé les mateixes característiques que l’anterior.

• Dimensions: 0,60x0,60

• El fons de l’arqueta s’emplenarà amb un llit de grava grossa de 15 cm de gruix per facilitar el drenatge.

• Per quadre de comandament i protecció

• Se’n situarà una a cada quadre de comandament i protecció.

• Tindrà les mateixes característiques que les arquetes per creuament de carrer.

2.10.12.Instal·lació elèctrica per l´enllumenat. L'empresa subministradora d'electricitat serà FECSA-ENDESA i les condicions de subministrament seran les indicades a continuació:

• Corrent altern.

• Distribució trifàsica amb neutre.

• Tensió entre fases de 400 V i entre fase i neutre 230 V .

• Freqüència de treball 50 Hz. En compliment de les normes del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, la caiguda màxima de tensió admissible des del quadre de comandament fins al punt de llum més allunyat, serà d'un 3% sobre la tensió nominal entre fases. Per aquest cas, la caiguda màxima de tensió serà de 400 x 0.03 = 12 V. La instal·lació es realitzarà per a un factor de potència major o igual a 0.9 pel que cada lluminària tindrà instal·lat el seu condensador de capacitat adequada inclòs en els equips.


62

2.11.Planificació.

Mesos Activitats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Contratració dóbra Sol∙lucitut i recepció de materials Permisos, autoritzacions i legalitzacions Instal∙lació de conversió aera subterranea Obra civil per CTs i rases de MT i BT Obra civil de lénllumenat públic Estesa de cables de MT, BT i per lénllumenat Instal∙lació del CTs Instal∙lació suports lluminàries Instal∙lació de les lluminàries Nínxols per a ubicacions de les CGP Instal∙lació dels quadres de comandament i control Instal∙lació de les CGP Conexió de lénllumenat públic Conexió de les línies de BT i MT Comprobacions i assaigs Recepcció de lóbra

2.12.Ordre de prioritat dels documents. En cas d’errata o no coincidència, els documents tindran la següent prioritat de més a menys: 1.Plànols 2.Annex 3.Memòria 4.Pressupost 5.Plec de condicions 6. Estudis amb entitat pròpia


63

Bibliografia [1] www.dmelect.com – Empresa dedicada al desenvolupament de software d’instal·lacions. [2] www.schneiderelectric.es - Schneider és una empresa formada per les Marques “Eunea”, “Merlín Gerin” i “Telemecanique”. [3] www.voltimum.es - Portal de la Instal·lació Elèctrica, amb informació sobre les normatives i els reglaments d’instal·lacions. [4] http://www.himel.es - Empresa especialista en el grup SCHNEIDER ELÈCTRIC en la fabricació de embolcalls per la instal·lació de material elèctric i telecomunicacions. [5] http://www.es.pirelli.com/es/cables - Empresa del sector de cables per a qualsevol tipus d’aplicació. [6] www.endesa.es - Empresa dedicada a la electricitat. [7] www.philipslighting.com - Empresa dedicada a l’enllumenat. [8] www.mityc.es/energia - Ministeri d’Indústria i Comerç [9] Reglamento de Eficiencia Energética en Instalaciones de Alumbrado Exterior [10] Reglamento Sobre Condiciones Técnicas y Garantías de Seguridad en Líneas Eléctricas de Alta Tensión [11] Instrucciones Técnicas Complementarias para Baja Tensión [12] Normas Técnicas para Instalaciones de Media y Baja Tensión. Proyectos Tipo. Normas de Ejecución y Recepción Ediciones FIECOV. [13] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones eléctricas generales, Ediciones CEAC, 1986. [14] Ramírez Vázquez, José. Estaciones de Transformación y Distribución. Protección de sistemas eléctricos, Ediciones CEAC, 1988. [15] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones eléctricas generales, Ediciones CEAC, 1986. [16] Ramírez Vázquez, José. Instalaciones de Baja Tensión. Calculo de líneas eléctricas, Ediciones CEAC, 1990.


64

Programes Per la realització del present projecte s’han utilitzat els programes següents:

• AutoCAD LT 2007

• Microsoft Office 2010

• Adobe Acrobat Reader

• Calculux Road

• dmELECT 2008

• Arquímedes de CYPE Firma: Joaquim Barreno Jardí Enginyer Tècnic Industrial Elèctric Juny del 2011

Electrificació del polígon Les Tàpies II Memòria de Càlcul

65




MEMÒRIA DE CALCUL





66

Índex de la Memòria de Càlcul.

3.Memòria de càlcul. Pàg 65 3.1. Previsió de potència. Pàg 68

3.1.1.Criteris. Pàg 68

3.1.2.Càlcul de potència. Pàg 68

3.2. Xarxa de mitja tensió. Pàg 75 3.2.1.Característiques tècniques. Pàg 75

3.2.2.Càlcul de la secció del conductor segons

intensitats màximes admissibles. Pàg 75

3.2.3.Càlcul de secció mínima necessària per intensitat de curtcircuit. Pàg 76

3.2.4.Caiguda de tensió. Pàg 77

3.3. Centres de transformació. Pàg 78 3.3.1.Potència contractada. Pàg 78 3.3.2.Intensitat en mitja tensió. Pàg 78

3.3.3.Intensitat en baixa tensió. Pàg 79

3.3.4.Càlcul de corrent de curtcircuit. Pàg 79 3.3.4.1.Corrent de curtcircuit en el primari. Pàg 79

3.3.4.2.Corrent de curtcircuit en el secundari. Pàg 79

3.3.5.Dimensionat del embarrat. Pàg 80

3.3.6.Ponts dúnió. Pàg 81

3.3.6.1.Ponts dúnió en mitja tensió. Pàg 81

3.3.6.2.Ponts dúnió en baixa tensió. Pàg 81

3.3.7.Proteccions. Pàg 82 3.3.7.1.Proteccions en mitja tensió. Pàg 82

3.3.7.2.Proteccions en baixa tensió. Pàg 82

3.3.8.Dimensionat del talla foc. Pàg 83

3.3.9.Ventilació. Pàg 83

3.3.10.Disseny de la posta terra. Pàg 83

3.3.11.Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació. Pàg 87

3.3.12.Càlcul de les tensions aplicades. Pàg 87

3.4. Xarxa subterrània de baixa tensió. Pàg 90 3.4.1.Criteris de disseny. Pàg 90

3.4.2.Càlculs. Pàg 91

3.4.2.1.Càlcul de la secció del conductor en funció de la

corrent màxima admissible. Pàg 91

3.4.2.2.Càlcul en funció la potència a subministrar. Pàg 92

3.4.2.3.Càlcul de la secció de conductor. Pàg 93

3.4.2.4.Càlcul en funció de la caiguda de tensió. Pàg 93

3.4.2.5.Taules dels càlculs anteriorment exposats. Pàg 93

3.4.3.Continuïtat del neutre. Pàg 98

3.4.4.Posta a terra de la xarxa de Baixa Tensió. Pàg 98

3.4.5.Corrents de curtcircuit. Pàg 98

3.4.5.1.Definició. Pàg 98

3.4.5.2.Tipus de curtcircuit. Pàg 99


67

3.4.5.3.Curtcircuit tripolar. Pàg 99

3.4.5.4.Corrent de curtcircuit permanent a l´origen de la línia. Pàg 100

3.4.5.5.Corrent de curtcircuit permanent al final de la línia. Pàg 100

3.4.5.6.Coeficients generals. Pàg 101

3.4.5.6.1.Coeficient de tensió. Pàg 101

3.4.5.6.2.Coeficient de resistivitat. Pàg 102

3.4.5.7.Càlcul de una instal·lació a curtcircuit. Pàg 102

3.4.5.7.1.Temps de desconnexió. Pàg 102

3.4.5.7.2.Corbes electromagnètiques. Pàg 103

3.4.5.7.3.Temps de fusió del fusible. Pàg 105

3.5. Enllumenat públic. Pàg 106 3.5.1.Càlculs lumínics per a via tipus 1. Pàg 106

3.5.1.1.Tipus de lluminària ha utilitzar. Pàg 107


3.5.1.3.Altura de les lluminàries. Pàg 108



3.5.2.Càlculs lumínics per a via tipus 2. Pàg 114

3.5.2.1.Tipus de lluminària ha utilitza. Pàg 114




3.5.3.Càlculs elèctrics. Pàg 121

3.5.3.1.Característiques generals. Pàg 122

3.5.3.2.Potència. Pàg 122

3.5.3.3.Corrent admissible. Pàg 122

3.5.3.4.Caiguda de tensió. Pàg 122

3.5.3.5.Proteccions del quadre de connexió i proteccions. Pàg 123

3.5.3.6.Resultats enllumenat públic. Pàg 123

3.5.3.7.Posta a terra. Pàg 124


68

3.1. Previsió de potència.

La potència a instal·lar en cada parcel·la del Polígon Industrial “Les Tàpies II” es

determinarà mitjançant les condicions indicades en les instruccions MIE BT 009 i 010 del

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, la Normativa Tècnica Particular de la

companyia FECSAENDESA i les pròpies del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de

l´Hospitalet de l´Infant.

3.1.1.Criteris.

Es caracteritza la zona per ser edificis destinats a concentració d’indústries i una altra

destinada a zona de serveis i enllumenats públic. Segons el REBT la màxima caiguda de

tensió en les línies de distribució 7% amb condicions de màxima càrrega i/o situacions

d’emergència. En les escomeses derivades de les línies de distribució poden ser del 0,5%.

Per les línies d’enllumenat públic, la caiguda de tensió no serà inferior al 3%. Es calcularà

la potència total a preveure, considerant un mínim de 125 W/ m2 i planta amb un mínim de

10.350W a 230V amb un coeficient de simultaneïtat de 1. En les línies d’enllumenat

exterior, equipades amb llumeneres o tubs de descàrrega, s’haurà de preveure una potència

aparent mínima en VA de 1,8 vegades la potència en W de les llumeneres o tubs de

descàrrega i corregir el factor de potència de cada punt de llum fins a un valor igual o

major a 0,9. En la zona industrial, la totalitat de les parcel·les s’aplicarà un aprofitament

urbanístic brut del 0,6 m2 st/m2 sup. podent destinar la superfície no útil, per a equipaments

i comunicacions. En cada parcel·la dels sectors industrials tindrem un factor d’utilització o

índex d’edificabilitat net de 0,6.

3.1.2.Càlcul de potència.

Seguint tots aquets criteris mencionats anteriorment podrem fer l’estimació de la potència

del sector industrial i l’enllumenat públic i la previsió de potència vista des del

transformador.

Amb un total de 45 parcel·les i una previsió de potència de 125 W/m2 d’àrea útil a cada

parcel·la, tal com figura en les següents taules, la previsió de la potència instal·lada

destinada a concentració d’indústries es farà de forma unitària, de manera que ens serveixi

pel dimensionat de les escomeses i instal·lacions interiors de cada parcel·la.

La càrrega total corresponent als edificis destinats a indústries es calcularà segons la ITC

10 del REBT del 2002 i la Norma Tècnica particular corresponent a les Instal·lacions

d’Enllaç en Baixa Tensió per a subministraments individuals superiors a 15 kW.

Per el càlcul de la potència a instal·lar en cada parcel·la s’ha utilitzat un coeficient de

simultaneïtat d’1 i un factor de potència del 0,9 per el càlcul de la potència aparent.

Per l’enllumenat públic dels vials s’ha fet el corresponent estudi luminotècnic per

determinar el número de llumeneres necessàries per tenir els nivells lumínics suficients en

cada zona.


69

La distribució de l’enllumenat, segons el tipus de servei i la potència estimada es pot

observar en les següents taules i constarà de dotze quadres de control (un a cada centre de

transformació), sent la potència total prevista per l’enllumenat d’ aproximadament 11,86

kW.

Per el càlcul de la potència a instal·lar s’ha utilitzat un coeficient de simultaneïtat d’1 i un

factor de potència del 0,9 per el càlcul de la potència aparent.

La potencia ha instal·lar en la zona he electrificar s´obté de la següent expressió:

Pins =∑ (Pp *125*0,9) + Pen

(1)

Pins sen la potència ha instal·lar

Pp sen la potència per 69arcel·la

Pen sen la potència de l´enllumenat públic.

Cdt Parcel·la

Superfície

edificable

(m2)

kW per

m2 Total kW

Potència

aparent (kVA)

Potència

instal·lada (kW)

1 1.1 1500 0,125 187,5 208,33 200

1 1.2 3000 0,125 375 416,67 400

2 2 4500 0,125 562,5 625 600

3 3.1 1800 0,125 225 250 250

3 3.2 2000 0,125 250 277,78 280

4 4.1 2500 0,125 312,5 347,22 350

4 4.2 1000 0,125 125 138,89 130

4 4.3 1000 0,125 125 138,89 130

5 5.1 1000 0,125 125 138,89 130

5 5.2 1000 0,125 125 138,89 130

5 5.3 1000 0,125 125 138,89 130

5 5.4 1000 0,125 125 138,89 130

6 6.1 1000 0,125 125 138,89 130

6 6.2 1000 0,125 125 138,89 130

6 6.3 1000 0,125 125 138,89 130

6 6.4 1000 0,125 125 138,89 130

7 7.1 1200 0,125 150 166,67 160

7 7.2 1000 0,125 125 138,89 130

7 7.3 1000 0,125 125 138,89 130

7 7.4 1000 0,125 125 138,89 130

8 8.1 1000 0,125 125 138,89 130

8 8.2 1000 0,125 125 138,89 130

8 8.3 1000 0,125 125 138,89 130


70

8 8.4 1000 0,125 125 138,89 130

9 9.1 1000 0,125 125 138,89 130

9 9.2 1250 0,125 156,25 173,61 160

9 9.3 375 0,125 46,875 52,08 50

9 9.4 375 0,125 46,875 52,08 50

9 9.5 375 0,125 46,875 52,08 50

9 9.6 375 0,125 46,875 52,08 50

9 9.7 375 0,125 46,875 52,08 50

9 9.8 375 0,125 46,875 52,08 50

10 10.1 750 0,125 93,75 104,16 100

10 10.2 875 0,125 109,375 121,52 100

10 10.3 1300 0,125 162,5 180,55 180

10 10.4 1600 0,125 200 222,22 200

11 11.1 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.2 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.3 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.4 385 0,125 48,125 53,47 50

11 11.5 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.6 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.7 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.8 375 0,125 46,875 52,08 50

11 11.9 375 0,125 46,875 52,08 50

12 12 5000 0,125 625 694,44 600

Enllumenat 11,86

Total 49410 7863,75 6681,86

Taula 1. Previsió de potència.

S’instal·laran 12 centres de transformació, els cinc amb 1 transformador de també de 630

kVA de potència cadascun. A les taules següents es pot veure com queden repartides les

parcel·les i l’enllumenat per cada centre de transformació.

Per al centre de transformació 1:


71

Centre de transformació 1

Línia Parcel·la Potència instal·lada (kW)

1.A 1.1 200

1.B 1.2 400

1.C Enllumenat 0,507

Potència Total 600,507

Taula 2. Previsió de potència per al centre de transformació 1.




2.A 2 600

2.B Enllumenat 0,456






3.A 3.1 250

3.B 3.2 280





72




4.A 4.1 350

4.B 4.2 130

4.C 4.3 130

4.D Enllumenat 0,735






5.A 5.1, 5.2 260

5.B 5.3, 5.4 260







6.A 6.1, 6.2, 6.3 390

6.B 6.4 130




73





7.A 7.1, 7.2, 7.3 420

7.B 7.4 130







8.A 8.1, 8.2 260

8.B 8.3, 8.4 260







9.A 9.1 130

9.B 9.2, 9.3, 9.4, 9.5 310

9.C 9.6, 9.7, 9.8 150




74





10.A 10.1, 10.2 200

10.B 10.3, 10.4 380







11.A 11.1, 11.2, 11,3 150

11.B 11.4, 11.5,11.6 150

11.C 11.7, 11.8, 11.9 150







12.A 12 600

12.B Enllumenat 0,456




75

3.2.Xarxa de mitja tensió.

3.2.1.Característiques tècniques.

Tenint en compte que la empresa distribuïdora es Fecsa-Endesa, les característiques

tècniques generals vindran marcades per la normativa interna de la pròpia companyia.

Per al càlcul de les línies es tindran en compte el règim màxim de càrrega, la intensitat

màxima admissible pel conductor i la caiguda de tensió, tal com marca la ITC BT 007:

- La caiguda de tensió no ser superior al 7% en cap tram de la línia.

- I la intensitat que circuli pel conductor no serà superior a la màxima admissible pel

conductor.

3.2.2. Càlcul de la secció del conductor segons intensitats màximes admissibles.

La companyia proposa un conductor de 240 mm2

de secció. Hem triat el cable unipolar de

la casa Pirelli Retenax Al per 33 kV de 240 mm2 de secció. Segons la ITC BT 007, la

intensitat màxima admissible pel cable és de 430 A.

La intensitat de servei màxima a transportar pels conductors, ve donada per l’expressió:

𝐼 =𝑆

√3 ∗ 𝑈

(2)

Sent:

I: Intensitat en[A].

S: Potència aparent a transportar en [kVA].

U: Tensió en [kV].

La intensitat màxima admissible que suporta segons la ITC-BT-007 el cable Pirelli Retenax

Al per 33 kV de 240 mm2 de secció per una instal·lació enterrada amb aïllament XLPE, es

de 430 A. Comprovem que el valor de la intensitat de la línia sigui inferior a la màxima

suportada segons la ITC-BT-007.

𝐼 =6681,86

√3 ∗ 25= 154,301 𝐴

Com es pot veure la intensitat que passarà pels cables serà molt menor que la intensitat


76

admissible pel conductor, 154,301 < 420 A.

2.2.3.Càlcul de la secció mínima necessària per intensitat de curtcircuit.

La companyia subministradora, FECSA-ENDESA, especifica una potència de curtcircuit

de la línia receptora de M.T. de 500 MVA. Per calcula r la intensitat de curtcircuit

utilitzarem la següent expressió:

𝐼𝑐𝑐 =𝑆𝑐𝑐

√3 ∗ 𝑈

(3)

Sent:

Icc: Intensitat de curtcircuit en [kA].

S: Potència de curtcircuit de la xarxa en [MVA].

U: Tensió de servei en [kV].

𝐼𝑐𝑐 =500

√3 ∗ 25= 11,55 𝑘𝐴

Per verificar si la secció triada serà suficient per suportar la corrent de curtcircuit,

coneixent el valor de la Intensitat de curtcircuit (Icc) i la duració del curtcircuit ( t ), la

relació existent entre la secció del conductor i la intensitat de curtcircuit ve donada per la

següent expressió:

𝑆 =𝐼𝑐𝑐 ∗ √𝑡

𝐾

(4)

On:

Icc: Intensitat de curtcircuit permanent, valor eficaç en [kA].

T: Temps que dura el curtcircuit en [s].

K: Coeficient que depèn de la naturalesa del conductor i les temperatures

durant el curtcircuit. K = 93. (Segons norma UNE 20435).

S: Secció del conductor en [mm2].

Agafant un valor de duració del curtcircuit de 0,5 [s], la secció mínima resultant serà de:


77

𝑆 =11550 ∗ √𝑂, 5

94= 86,8 𝑚𝑚2

A pesar del valor obtingut, s’ha optat per instal·lar conductors de 240 mm2 de secció en la

fi de garantir les possibles ampliacions de la zona i seguir amb la tendència de la

companyia.

2.2.4.Caiguda de tensió.

La caiguda de tensió de la línia de mitja tensió serà pràcticament despreciable, ja que la

longitud de la línia és relativament petita. La caiguda de tensió es calcula en funció de la

resistència a 50 ºC, de la reactància i del moment elèctric, per mitja de la següent

expressió:

𝑈(%) =𝑃 ∗ 𝐿

10 ∗ 𝑈2∗ (𝑅 + 𝑋 ∗ 𝑡𝑎𝑛 𝜑)

(5)

On:

U: Tensió en [%].

P: Potència del transformador en [kVA].

L: Longitud del tram en [km].

R: Resistència del conductor a 50 ºC en [Ω/km].

X: Reactància en [Ω/km].

La R i la X del conductor de secció 240 [mm2] serà de 0,16 [Ω/km] i de 0,186 [Ω/km],

respectivament. Per tant, la caiguda de tensió en cada tram de la línia subterrània de M.T.

serà de:

Caiguda de tensió en la línia de mitja tensió

Tram

Distancia

(km)

Resistència

(Ω)

Reactància

(Ω)

Potència

(kW)

Caiguda

tensió (%)

Des de l´entroncament fins al

C.d.T. 1 0,118 0,01888 0,021948 6681,86 0,00487

Des del C.d.T. 1 al C.d.T. 3 0,104 0,01664 0,019344 6681,86 0,00378

Des del C.d.T. 3 al C.d.T. 5 0,116 0,01856 0,021576 6681,86 0,0047

Des del C.d.T. 5 al C.d.T. 4 0,126 0,02016 0,023436 6681,86 0,00555

Des del C.d.T. 4 al C.d.T. 10 0,144 0,02304 0,026784 6681,86 0,00725

Des del C.d.T. 10 al C.d.T. 9 0,22 0,0352 0,04092 6681,86 0,01694


78

Des del C.d.T. 9 al C.d.T. 11 0,21 0,0336 0,03906 6681,86 0,01543

Des del C.d.T. 11 al C.d.T. 6 0,064 0,01024 0,011904 6681,86 0,00143

Des del C.d.T. 6 al C.d.T. 7 0,098 0,01568 0,018228 6681,86 0,00336

Des del C.d.T. 7 al C.d.T. 2 0,015 0,0024 0,00279 6681,86 0,00008

Des del C.d.T. 2 al C.d.T. 8 0,129 0,02064 0,023994 6681,86 0,00582

Des del C.d.T. 8 al C.d.T. 12 0,17 0,0272 0,03162 6681,86 0,01011

Des del C.d.T. 12 a

l´entroncament fins 0,106 0,01696 0,019716 6681,86 0,00393

0,0833

Taula 14. Caiguda de tensió en la línia de mitja tensió.

3.3. Centres de transformació.

3.3.1. Potència contractada.

La potència contractada segons la previsió de potència realitzada serà 6681,86 kW, que es

subministrarà amb 12 centres de transformació, amb 1 transformador de 630 kW. Els

transformadors seran de la casa Schneider Electric de 630 kW.

3.3.2. Intensitat en mitja tensió.

La intensitat en mitja tensió es la intensitat en el circuit primari del transformador i es

determina de la següent manera:

𝐼𝑝 =𝑆

√3 ∗ 𝑈𝑝

(6)

Sent:


S: Potència aparent a transportar en [kVA].

U: Tensió en [kV].

Per tan:

𝐼𝑝 =630

√3 ∗ 25= 14,55 𝐴


79

3.3.3. Intensitat en baixa tensió.

La intensitat en mitja tensió es la intensitat en el circuit secundari del transformador i es

determina amb la mateixa expressió del apartat anterior (6):

𝐼𝑝 =630

√3 ∗ 0,4= 909,33𝐴

3.3.4. Càlcul de corrent de curtcircuit.

3.3.4.1. Corrent de curtcircuit en el primari.

Coneixent la potència de curtcircuit, que es la marca la empresa subministradora, calculem

la intensitat de curtcircuit en el primari amb la expressió:

𝐼𝑐𝑐 =𝑆𝑐𝑐

√3 ∗ 𝑈

(7)

Sent:

Icc: Intensitat de curtcircuit en [kA].

S: Potència de curtcircuit de la xarxa en [MVA].

U: Tensió de servei en [kV].

𝐼𝑐𝑐 =500

√3 ∗ 25= 11,55 𝑘𝐴

3.3.4.2. Corrent de curtcircuit en el secundari.

Per calcular la corrent de curtcircuit en el secundari necessitarem saber la impedància del

transformador, que la calcularem amb la expressió:


80

𝑍𝑡 𝑎𝑓𝑜 =𝑈2

𝑃𝑛∗ 𝑒𝑐𝑐

(8)

On:

Ztrafo: impedància del transformador (Ω)

U: tensió del secundari del transformador (V)

Pn: potència nominal del transformador (W)

ecc: tensió de curtcircuit del transformador (%)

𝑍𝑡 𝑎𝑓𝑜 =4002

630000∗ 0,06 = 0,01523 Ω

Un cop calculada la impedància del transformador podem calcular la corrent de curtcircuit

del secundari:

𝐼𝑐𝑐 =𝑈

√3 ∗ 𝑍𝑡 𝑎𝑓𝑜

(9)

On:

Icc: corrent de curtcircuit del secundari (A)

Ztrafo: impedància del transformador (Ω)

U: tensió del secundari del transformador (V)

𝐼𝑐𝑐 =400

√3 ∗ 0,01523= 15,16 𝑘𝐴

El corrent de curtcircuit en el quadre de baixa tensió es considerarà el mateix que en borns

del transformador depreciant la impedància del cable que els connecta.

3.3.5.Dimensionat del embarrat.

La companyia a la que es compra el centre de transformació ja ha fet els càlculs i assajos

necessaris per comprovar si l´equip esta ben dimensionat o no.

No obstant s´hauran de efectuar les següents comprovacions:

Per densitat de corrent: comprovar que la intensitat nominal que circula per


81

lélement conductor sigui menor que la intensitat màxima admissible per lélement

conductor.

Per sol·licitació electrodinàmica: verifica que els elements conductors son capaços

de aguantar el esforç mecànic derivat de un curtcircuit entre fases.

Per sol·licitació tèrmica: comprovar que per láparició dún defecte o un curtcircuit

no es produirà un sobreescalfament del conductor.

Les cel·les SM6-36 han estat comprovades per la pròpia companyia venedor per complir

les condicions abans esmentades.

3.3.6. Ponts dúnió.

3.3.6.1. Ponts dúnió en mitja tensió.

Un pont dúnió en MT és la connexió entre el primari del transformador i la cel·la de

protecció.

La intensitat màxima prevista per al costat de MT es de 154,301 A (calculat en lápartat

2.2.2). La unió es realitzarà amb un o varis conductors Pirelli Retenax Al per 33 kV de 240

mm2 .

3.3.6.2. Ponts dúnió en baixa tensió.

Un pont dúnió en BT és la connexió entre el secundari del transformador i la cel·la de

distribució de baixa tensió. La intensitat màxima prevista per al costat de BT es de 909,33

A (calculat en lápartat 2.3.3). La unió es realitzarà amb un o varis conductors de Al de 240

mm2 . Com la intensitat màxima admissible pel cable en aire es de 410 A utilitzarem

léxpressió:

𝑛 >𝐼𝑚𝑎

𝐼𝑐𝑜𝑛𝑑

(10)

On:

Imax: intensitat màxima en baixa tensió

Icond: intensitat màxima admissible pel conductor

n: numero de conductors

909,33

410= 2,22


82

Es col·locaran 3 conductors Pirelli Retenax Al per 33 kV de 240 mm2 i dos neutres del

mateix cable que es justifiquen per normativa de la companya FECSA-ENDESA.

Els cables es disposaran subjectes a la paret o separats de la mateixa sobre safates

metàl·liques.

3.3.7. Proteccions.

3.3.7.1 Proteccions en mitja tensió.

En cadascuna de les derivacions extretes de la xarxa de mitja tensió es col·locaran un

seccionador d’apertura en càrrega.

Les proteccions dels transformadors seran les pròpies de les cel·les SM6-34 amb

interruptors fusibles combinats per protecció contra curtcircuits.

La intensitat nominal del fusible séscull segons la potència del transformador segons la

expressió:

𝐼𝑓 = 2,5 ∗ 𝐼𝑝

(11)

On:

Ifus: intensitat del fusible

Ip: intensitat del primari

2,5 ∗ 14,55 = 36,37 𝐴

Per tan es col·locaran fusibles de 63 A per protegir els transformadors de 630 kW.

Per la protecció contra sobrecàrregues s’instal·larà un relé electrònic amb captadors

díntensitat per fase, el qual enviarà una senyal a un disparador que actuarà sobre

línterruptor-seccionador.

3.3.7.2 Proteccions en baixa tensió.

A la sortida de tots els transformadors es col·locaran 2 quadres de baixa tensió amb 4

sortides cada un.

Per calcular el fusibles i els efectes electromecànics del quadre haurem de conèixer

lámplitud màxima de la primera cresta, amb la expressió:


83

𝐼𝑚 = √2 ∗ 𝑘 ∗ 𝐼𝑐𝑐

(12)

On:

Im: intensitat de màxima amplitud (kA)

Icc: intensitat de curtcircuit (kA)

k: constant igual 1,4 per aqusts tipus de circuits

𝐼𝑚 = √2 ∗ 1,4 ∗ 15,16 = 30,02 𝑘𝐴

La unió entre la sortida del secundari dels transformadors i les caixes de distribució es farà

amb conductors Pirelli Retenax Al per 33 kV de 240 mm2 .

3.3.8 Dimensionat del talla foc.

Segons la MIE-RAT-14.4.1 els aparells o transformadors que continguin mes de 50 litres

de oli mineral hauran de tenir una fossa de recollida dóli amb un revestit resistent i estanc,

tenint en compte el volum dóli que pugui rebre.

Llavors, tots els transformadors tindran la seva fossa amb pedra matxaca per tal de

dispersar 600 litres de lóli mineral calent .

3.3.9 Ventilació.

Al utilitzar edificis prefabricats de la casa Schneider, aquests ja han passat els assajos

d’homologació en quant el dimensionat de la ventilació del centre de transformació i

disposaran d’una reixa de ventilació per cada transformador per l’entrada de l’aire, situada

en la part inferior de la porta d’accés al transformador i una altra de sortida d’aire, situada

a la paret del davant.

3.3.10 Disseny de la posta terra.

Per al disseny de la posta a terra s´ha de diferencià entre:


84

Sistema de terra de protecció: a aquest sistema de terres s’hi connectaran totes

aquelles parts metàl·liques que formin part de la instal·lació i que no estan en tensió

encara que, per qualsevol causa ho poden arribar a estar. Quan es produeix un

defecte, aquesta s’eliminarà mitjançant l’obertura d’un element de tall que actua per

indicació d’un dispositiu relé d’intensitat, que pot actuar en un temps fix, o segons

una corba de tipus invers (temps depenent).

Sistema de terra de servei: a aquest sistema de terres s’hi connectaran el neutre del

transformador i la terra dels secundaris dels transformadors de les cel·les de

mesura. El neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra o unit a terra

mitjançant resistències o impedàncies. Això produirà una limitació de corrent de la

falta, en funció de les longituds de les línies o dels valors de les impedàncies en

cada cas.

La companyia subministradora ens facilita les següents dades:

Tensió de servei: U=25.000 V.

Posada a terra del neutre en la subestació distribuïdora:

o Resistència neutre-terra: RN =0 Ω.

o Reactància neutre-terra.: XN = 25 Ω.

Desconnexió inicial, Relé a temps independent: K’=1,35 ; n’= 1.

Rearme. Relé a temps depenen: t = 0,5 s.

Intensitat d’arrencada: Ia = 60 A.

Nivell d’aïllament instal·lacions de BT: Vd= 10 kV Els relés de temps dependent actuen segons la següent expressió:

𝑡 =𝐾´

𝑛´ − 1

(13)

Sent:

t: Temps d’actuació del relé [s].

r: Quocient entre la intensitat de defecte (Id) i la intensitat d’arrencada del relé (Ia)

referida al primari.

K’ i n’ : Paràmetres que depenen de la corba característica Intensitat-Temps del

relé.

Per evitar que la sobretensió que aparegui al produir-se un defecte en l’aïllament del circuit

d’alta tensió, deteriori els elements de baixa tensió del CT, el elèctrode de posada a terra

haurà de tenir un defecte limitador, de forma que la tensió del defecte Vd sigui inferior a al

nivell d’aïllament de les instal·lacions de B.T del Centre de transformació (10000 V).


85

𝑉𝑑 = 𝐼𝑑 ∗ 𝑅𝑡 ≤ 8000 𝑘𝑉

(14)

Sent:

Vd: Tensió de defecte en (V), posem 8000 V.

Rt: Resistència de posada a terra de protecció del C.T. en (Ω).

Id: Intensitat de defecte en (A).

Per calcular la intensitat de defecte, només es considerarà la impedància de la posada a

terra del neutre de la xarxa d’alta tensió i la resistència de l’elèctrode de posada a terra,

utilitzant la següent fórmula:

𝐼𝑑 =𝑈

√3 ∗ √(𝑅𝑛+ 𝑅𝑡)2 + 𝑋𝑛2

(15)

On:

U: Tensió de servei en (V).

Rn: Resistència de posada a terra del neutre de la xarxa en (Ω).

Xn: Reactància de posada a terra del neutre de la xarxa en (Ω).



Amb les dos equacions i dos incògnites es pot saber:

Id= 480,76 A

Rt= 16,65 Ω

Per tant la tensió de defecte serà:

𝑉𝑑 = 480,76 ∗ 16,65 = 800 4,65 𝑘𝑉

Es calcularà el valor unitari màxim de la resistència de posada a terra de l’elèctrode (Kr),

tenint en compte el valor de la Rt obtinguda anteriorment i la resistivitat mitja del terreny,

sent l’expressió:

𝐾 =𝑅𝑡

𝜌


86

(16)

Sent:

Kr: Resistència de posada a terra de l’elèctrode en (Ω/ Ω·m).


ρ: Resistivitat mitja del terreny en (Ω·m).


𝐾 =16,65

170= 0.0979 (

Ω

Ω ∗ 𝑚)

Una vegada obtingut el valor de Kr seleccionarem un elèctrode tipus de les dimensions del

C.T, i tindrà de complir que la Kr sigui inferior a la calculada.

L’elèctrode que s’ha triat en l’annex 2 del Document UNESA “Método de càlculo y

proyecto de instalaciones de puesta a tierra para Centros de Transformación” té una

designació: 50-25/5/42, i els seus paràmetres característics expressats són els següents:

Resistència de posada a terra Kr = 0,097.

Tensió de pas a l’exterior Kp=0,0221.

Tensió de pas a l’accés del C.T Kc=0,0483.

L’elèctrode de posada a terra estarà formada per quatre piques de 2 metres de longitud i un

diàmetre de 14 mm2, enterrades 0,5 metres i disposades ens els vèrtexs del rectangle de

dimensions 5 x 2,5 m. La secció del conductor nuu serà de 50 mm2.

Per que no apareguin tensions de contacte exteriors, ni interiors, s’adaptaran les següents

mesures de seguretat:

- Les portes i reixes metàl·liques que donen a l’exterior de l’edifici no tindran contacte

elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar amb tensió degut a defectes i/o

averies.

- El centre de transformació tindrà una malla coberta per una capa de formigó de 10 cm i

connectada a la posada a terra del mateix.

- En el cas d’instal·lar piques en filera, es disposaran alineades davant de l’edifici.

Els valors més significatius calculats amb els paràmetres de l’elèctrode tipus 50-25/5/42

seran:

a) Resistència de posada a terra:


87

𝑅𝑡 = 𝐾 ∗ 𝜌 = 0,097 ∗ 170 = 16,49 Ω

b) Intensitat de defecte:

𝐼𝑑 =𝑈

√3 ∗ √(𝑅𝑛 + 𝑅𝑡)2 + 𝑋𝑛2= 481,95 𝐴

3.3.11. Càlcul de les tensions a l’exterior de la instal·lació.

Per evitar l’aparició de tensions de contacte elevades a l’exterior de la instal·lació, les

portes i reixes de ventilació metàl·liques que donen a l’exterior del CT, aquestes no tindran

cap mena de contacte elèctric amb masses conductores que per qualsevol causa puguin

quedar en tensió.

Amb aquestes mesures de seguretat no serà necessari fer cap càlcul ja que les tensions de

contacte a l’exterior seran pràcticament nul·les.

D’altra banda, la tensió de pas a l’exterior ve determinat per les característiques de

l’elèctrode i la resistivitat del terreny:

𝑈𝑝 = 𝐾𝑝 ∗ 𝜌 ∗ 𝐼𝑑

(17)

On:

Kp: Tensió de pas a l’exterior.



𝑈𝑝 = 0,0221 ∗ 170 ∗ 481,95 = 1810,68 𝑉

3.3.12. Càlcul de les tensions aplicades.

Els valors admissibles en un centre de transformació es calculen segons el temps de

duració de la falta. La durada de la falta serà la suma dels dos temps parcials:

𝑡 = 𝑡´ + 𝑡"


88

(18)

Saben que t” es igual a 0,5 i que t´ es calcula:

𝑡 =𝐾´

𝑛´ − 1

(19)

Llavors:

𝑡 = 0,19 + 0,5 = 0,69

Per comprovar que l’elèctrode triat sigui el correcte, calcularem els valors màxims

admissibles, que poden estar sotmeses les persones, de les tensions de pas a l’exterior i en

l’accés del centre de transformació segons la ITC 013 del REBT, sabent que:

- Si 0,9 ≥ t ≥ 0,1; llavors K=72, n=1 i t=0,65 s.

La tensió de pas es calcularà:

𝑉𝑝 =10 ∗ 𝐾

𝑡𝑛∗ (1 +

6 ∗ 𝜌

1000)

(20)

On:

K i n: Paràmetres que depenen de la corba característica K=72 i n=1.


t : Temps total de la duració de la falta, t= 0,65 s

Vp: Tensió admissible de pas a l’exterior (V).

𝑉𝑝 =10 ∗ 72

0,651∗ (1 +

6 ∗ 170

1000) = 2237,54 𝑉

La tensió de pas en l’accés al centre de transformació dependrà de la resistivitat del terreny

i de la resistivitat del terra del centre de transformació que serà de formigó:

𝑉𝑝 =10 ∗ 𝐾

𝑡𝑛∗ (1 +

3 ∗ 𝜌 + 3 ∗ 𝜌′

1000)

(21)


89

On:

K i n: Paràmetres que depenen de la corba característica K=72 i n=1.


ρ’: Resistivitat mitja del formigó, 3000 (Ω·m).

t : Temps total de la duració de la falta, t= 0,65 s

V’p: Tensió admissible de pas a l’exterior (V).

𝑉𝑝 =10 ∗ 72

𝑡0.651∗ (1 +

3 ∗ 170 + 3 ∗ 3000

1000) = 10535,26 𝑉

Compararem els valors calculats amb els valors admissibles per comprovar que son

inferiors:

Tensió de pas a l’exterior:

𝑉𝑝′ = 1810 𝑉 < 𝑉𝑝 = 2237.5 𝑉

Tensió de pas a l´accés a centre de transformació:

𝑉′𝑝𝑎𝑐𝑐 = 𝐾𝑐 ∗ 𝜌 ∗ 𝐼𝑑 = 0,0483 ∗ 170 ∗ 481.95 = 3,957,29 𝑉

(22)

𝑉′𝑝𝑎𝑐𝑐 = 3957,29𝑉 < 𝑉𝑝𝑎𝑐𝑐 = 10532,26 𝑉

(23)

Tensió de defecte:

𝑉′𝑑 = 𝑅′

𝑑 ∗ 𝐼′𝑑 = 16,49 ∗ 481,95 = 7947,35 𝑉

(24)

𝑉′𝑑 = 7947,35 𝑉 < 𝑉𝑑 = 10000 𝑉

Com la Vd es major a 1000 V, els sistemes de terra de protecció i de neutre hauran d´anar

separats per una distancia que es calcula:

𝐷 ≥𝜌 ∗ 𝐼′𝑑

2 ∗ 𝜋 ∗ 𝑈

(25)

On:

D: Distància entre elèctrodes en (m).


90

I’d: Corrent de defecte en (A).


Ui: Tensió de defecte a terra del C.T, 1000(V)

𝐷 ≥170 ∗ 481,5

2 ∗ 𝜋 ∗ 1000= 13,04 𝑚

3.4 Xarxa subterrània de baixa tensió.

La Xarxa de Baixa Tensió és l’encarregada de distribuir la potència des del quadre de

Baixa Tensió del Centre de Transformació cap a les Caixes Generals de Protecció de cada

parcel·la. Aquesta Xarxa serà totalment subterrània i en algun cas, abans d’arribar a la CGP

passarà per una Caixa de Seccionament. Les escomeses es dissenyen d’acord amb la

Normativa Tècnica Particular de la companyia subministradora així com les Instruccions

Tècniques Particulars del REBT.

3.4.1. Criteris de disseny.

Per realitzar els càlculs pertinents per la Xarxa de Baixa Tensió es tindran en compte els

següents criteris:

El valor de la tensió nominal de la xarxa subterrània de BT serà 400 V

L’estructura general de les xarxes subterrànies de BT de FECSA ENDESA és de

bucle, per tant, s’utilitzaran sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2 d’Al

per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d’Al per al neutre amb aïllament de

Polietilè Reticulat.

La caiguda de tensió no serà major del 7 %.

La càrrega màxima de transport es determinarà en funció del corrent màxim

admissible en el conductor, i del moment elèctric de la línia.

A les xarxes subterrànies de BT les derivacions sortiran, en general, de caixes

d’entrada i sortida d’un cable de BT principal. Així, en cas d’avaria d’un tram de

cable subterrani de BT, es facilita la identificació i separació del tram avariat.

Les derivacions de línies secundàries s’efectuaran en caixes de distribució o en

caixes de seccionament, en les quals s’ubicaran, si procedeix, fusibles de protecció

de calibre apropiat, selectius amb els de capçalera.


91

El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia de BT, en els armaris

de distribució, almenys cada 200 m i en tots els finals tant en les línies principals

com en llurs derivacions.

3.4.2. Càlculs.

3.4.2.1. Càlcul de la secció del conductor en funció de la corrent màxima admissible.

La secció dels conductors es calcularà de manera que el corrent de funcionament en règim

permanent no superi el 85 % del màxim admissible, en condicions normals d’instal·lació,

tal com s’indica a la taula següent.

Característiques del cable (mm2 d´ Al aïllament

XLPE)

Secció

nominal mm2

Intensitat

màxima

admisible

A

ResistènciaΩ/km Reactància

Ω/km

240 430 0,18 0,0689

150 330 0,193 0,0693

Taula 15. Característiques del cable de alumini.

Fent que el corrent de funcionament en règim permanent no superi el 85 % del màxim

admissible:

Característiques del cable (mm2 d´Al aïllament

XLPE)

Secció nominal

mm2

Intensitat

màxima

admissible

A

Resistència/km Reactància

Ω/km

240 365,5 0,18 0,0689

150 280,5 0,193 0,0693

Taula 16. Característiques del cable.

Per cables unipolars col·locats en un pla horitzontal i distanciats 7 cm, enterrats a 0,70 m.

de profunditat en un terreny a 25°C. y 100 °C*cm/W de resistivitat tèrmica.


92

La temperatura màxima del conductor de línia, no superarà els 90º C. En cas de curtcircuit,

la temperatura del conductor de línia no superarà els 250º C, per a un temps màxim de

duració del defecte de 5 segons.

Per utilitzar aquest mètode es farà servir la fórmula:

𝐼 =𝑃

√3 ∗ 𝑈 ∗ cos𝜑

(26)

Sent:


P: Potència a transportar en [W].

U: Tensió en [V].

cos φ: factor de potència.

3.4.2.2. Càlcul en funció la potència a subministrar.

Per dimensionar una línia en funció de la potència a subministrar, es considerarà l’efecte

que té la connexió d’una càrrega situada a una distància determinada de l’origen de la línia,

en la caiguda de tensió.

A tall d’exemple, s’indica un dels mètodes utilitzats per a aquesta finalitat: el del moment

elèctric.

Es denomina moment elèctric d’una càrrega trifàsica equilibrada, P, situada a una distància

L de l’origen, al producte:

𝑀 = 𝑃 ∗ 𝐿

(27)

On:

M: El moment elèctric [kW·km].

P: Potència [kW].

L: Longitud de la línia [km].

Aquesta equació es pot allargar tan com es necessiti de la següent manera:

𝑀 =L0*(P 0+P1+...Pn)+L1*(P 0+P1+...Pn)+....+ Ln*(P 0+P1+...Pn)

(28)


93

3.4.2.3. Càlcul de la secció de conductor.

La secció del cable a utilitzar en la xarxa de distribució de BT ve donada per les NTP de la

companyia subministradora.

El nombre de conductors per fase vindrà determinat pe la relació entre la intensitat màxima

i l’admissible establerta per FECSA-ENDESA, calculant-ho de la següent manera:

𝑛º 𝑑𝑒 𝑐𝑜𝑛𝑑 𝑐𝑡𝑜 𝑝𝑒 𝑓𝑎 𝑒 =𝐼𝑚𝑎

𝐼𝑎𝑑𝑚

(29)

3.4.3.4. Càlcul en funció de la caiguda de tensió.

Mitjançant la següent fórmula, es comprovarà que la caiguda de tensió de la línia no superi

el 7% que marquen les NTP de FECSA-ENDESA:

𝛥𝑈 =𝑅 ∗ cos𝜑 + 𝑋 ∗ sin 𝜑

𝑈 ∗ cos𝜑∗ 𝑀

(30)

On:

ΔU : Caiguda de tensió [V]

R : Resistència del conductor [Ω/km a 25ºC]

X: Reactància del conductor [Ω/km a 25ºC]

cos φ : factor de potència;0,9 per aquest projecte

U : Tensió de la xarxa trifàsica (V)

M : El moment elèctric (W·km)

3.4.2.5. Taules dels càlculs anteriorment exposats.



94


Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

1.A 1.1 200 8 1096,5 240 320,750 400 1600 0,855 0,214

1.B 1.2 400 6 1096,5 240 641,500 400 2400 1,282 0,321

1.C Enll 0,507 150 291 16 0,813 400 76,05 0,056 0,014

Taula 17. Càlculs per al centre de transformació 1.



Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

2.A 2 600 6,000 1096,5 240 962,250 400 3600 1,923 0,481

2.B Enll 0,456 66,000 291 16 0,731 400 30,096 0,022 0,005




Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

3.A 3.1 250 5 1096,5 240 400,938 400 1250 0,668 0,167

3.B 3.2 280 17 1096,5 240 449,050 400 4760 2,543 0,636

3.C Enll 0,338 70 291 16 0,542 400 23,66 0,017 0,004



95



Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

4.A 4.1 130 40,000 1096,5 240 208,488 400 5200 2,778 0,694

4.B 4.2 350 5,000 1096,5 240 561,313 400 1750 0,935 0,234

4.C 4.3 130 13,000 1096,5 240 208,488 400 1690 0,903 0,226

4.D Enll 0,735 120,000 291 16 1,179 400 88,2 0,064 0,016




Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

5.A 5.1, 5.2 260 28 1096,5 240 416,975 400 7280 3,889 0,972

5.B 5.3, 5.4 260 28 1096,5 240 416,975 400 7280 3,889 0,972

5.C Enll 0,338 86 291 16 0,542 400 29,068 0,021 0,005




Líni

a Par

Potència

instal·lad

a (kW)

Lon

g

(m)

Corren

t adm

(A)

Secci

ó

(mm2

)

Corrent

nomina

l (A)

Tensi

ó (V)

Momen

t

elèctric

(kW*m

)

Caigud

a de

tensió

(V)

Caigud

a de

tensió

(%)

6.A

6.1, 6.2,

6.3 390 52 1096,5 240

625,46

3 400 20280 10,834 2,708

6.B 6.4 130 5 1096,5 240

208,48

8 400 650 0,347 0,087

6.C Enll 0,338 88 291 16 0,542 400 29,744 0,022 0,005




96


Líni

a Par

Potència

instal·lad

a (kW)

Lon

g

(m)

Corren

t adm

(A)

Secci

ó

(mm2

)

Corrent

nomina

l (A)

Tensi

ó (V)

Momen

t

elèctric

(kW*m

)

Caigud

a de

tensió

(V)

Caigud

a de

tensió

(%)

7.A

7.1, 7.2,

7.3 420 46 1096,5 240

673,57

5 400 19320 10,321 2,580

7.B 7.4 130 62 1096,5 240

208,48

8 400 8060 4,306 1,076

7.C Enll 0,338 70 291 16 0,542 400 23,66 0,017 0,004




Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

8.A 8.1, 8.2 260 30 1096,5 240 416,975 400 7800 4,167 1,042

8.B 8.3, 8.4 260 30 1096,5 240 416,975 400 7800 4,167 1,042

8.C Enll 0,338 100 291 16 0,542 400 33,8 0,025 0,006




Líni

a Par

Potència

instal·lad

a (kW)

Lon

g

(m)

Corren

t adm

(A)

Secci

ó

(mm2

)

Corren

t

nomina

l (A)

Tensi

ó (V)

Mome

nt

elèctric

(kW*m

)

Caigud

a de

tensió

(V)

Caigud

a de

tensió

(%)

9.A 9.1 130 150 1096,5 240

208,48

8 400 19500 10,417 2,604

9.B

9.2, 9.3, 9.4,

9.5 310 60 1096,5 240

497,16

3 400 18600 9,936 2,484

9.C 9.6, 9.7, 9.8 150 104 1096,5 240

240,56

3 400 15600 8,334 2,083

9.D Enll 0,676 190 291 16 1,084 400 128,44 0,094 0,023

Taula124. Càlculs per al centre de transformació 5.



97


Líni

a Par

Potència

instal·lad

a (kW)

Lon

g

(m)

Corren

t adm

(A)

Secció

(mm2

)

Corrent

nomina

l (A)

Tensi

ó (V)

Momen

t

elèctric

(kW*m

)

Caigud

a de

tensió

(V)

Caigud

a de

tensió

(%)

10.A

10.1,

10.2 200 28 1096,5 240

320,75

0 400 5600 2,992 0,748

10.B

10.3,

10.4 380 28 1096,5 240

609,42

5 400 10640 5,684 1,421

10.C Enll 0,676 204 291 16 1,084 400 137,904 0,101 0,025




Líni

a Par

Potència

instal·lad

a (kW)

Lon

g

(m)

Corren

t adm

(A)

Secci

ó

(mm2

)

Corren

t

nomina

l (A)

Tensi

ó (V)

Momen

t

elèctric

(kW*m

)

Caigud

a de

tensió

(V)

Caigud

a de

tensió

(%)

11.

A

11.1, 11.2,

11,3 150 84 1096,5 240

240,56

3 400 12600 6,731 1,683

11.B

11.4,

11.5,11.6 150 56 1096,5 240

240,56

3 400 8400 4,487 1,122

11.C

11.7, 11.8,

11.9 150 108 1096,5 240

240,56

3 400 16200 8,654 2,164

11.

D Enll 0,676 220 291 16 1,084 400 148,72 0,109 0,027




Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

12.A 12 600 5 1096,5 240 962,250 400 3000 1,603 0,401

12.B Enll 0,456 80 291 16 0,731 400 36,48 0,027 0,007



98

3.4.3 Continuïtat del neutre.

En tot moment ha de quedar assegurada la continuïtat del neutre, i per aquesta raó

s’aplicarà el que es disposa a continuació.

En les xarxes de distribució de BT, el conductor neutre no podrà ser interromput, a no ser

que aquesta interrupció es faci mitjançant unions amovibles en el neutre pròximes als

interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades i que només

puguin ser maniobrades amb eines adequades. En aquest cas, el neutre no ha de ser

seccionat sense que prèviament ho estiguin les fases, les quals no s’han de connectar sense

haver estat connectat prèviament el neutre.

3.4.4. Posta a terra de la xarxa de Baixa Tensió.

Les posades a terra a les línies subterrànies de BT es realitzaran a través del conductor

neutre.

S’emprarà cable aïllat (RV-0,6/1 kV), en tub i independent de la xarxa, amb seccions

mínimes de coure de 50 mm2, unit a la barra del neutre del quadre de baixa tensió. Aquest

conductor de neutre a terra s’instal·larà a una profunditat mínima de 60 cm, i es podrà

instal·lar en una de les rases de qualsevol de les línies de BT. El conductor neutre de cada

línia es connectarà a terra al llarg de la xarxa en els armaris de distribució com a mínim

cada 200 m, i en tots els finals, tant de les xarxes principals com de les seves derivacions.

La connexió a terra d’aquests punts de la xarxa, atenent als criteris exposats anteriorment,

es podrà realitzar mitjançant piquetes de 2 m d’acer-coure, connectades amb cable de coure

nu de 50 mm2 i terminal a l’embarrat del neutre. Les piquetes podran instal·lar-se

endinsades a l’interior de la rasa dels cables de BT. També podran utilitzar-se elèctrodes

formats per cable de coure enterrat horitzontalment.

3.4.5. Corrents de curtcircuit.

3.4.5.1. Definició.

El curtcircuit és un defecte entre dues parts de la instal·lació a diferent potencial i d’una

durada menor de 5 segons. Els defectes es poden produir: entre fases, fase i neutre, fase i

massa o fase i terra. Les sobreintensitats que apareixen en un curtcircuit són valors molt

per sobre de les intensitats nominals d’un circuit, per tant, quan se’n produeix un,

l’objectiu primordial és desconnectar el circuit el més aviat possible ja que es poden

produir errors d’aïllament els quals poden donar lloc a arcs elèctrics tot causant incendis.

Així doncs, segons la ITC-BT-22, s’han de protegir els circuits dissenyats.


99

3.4.5.2. Tipus de curtcircuit.

S’estudiaran aquells curtcircuits que presenten una impedància zero, és a dir, els

contactes directes. Això es fa perquè aquests són els de major valor.

Als circuits trifàsics, hi trobem les següents classes de curtcircuits:

Curtcircuit tripolar simètric

Curtcircuit asimètric entre fase i terra

Curtcircuit asimètric entre dues fases sense contacte a terra

Curtcircuit asimètric entre fase i neutre sense contacte a terra

S’analitzaran els curtcircuits en BT amb potència del costat d’AT infinita, que vol dir que

els elements d’AT no limiten la intensitat de curtcircuit que es demana en BT, per aquest

motiu, s’obtindran majors intensitats de curtcircuit. També es farà anàlisi dels curtcircuits

produïts a qualsevol punt de la instal·lació.

La màxima intensitat de curtcircuit ve donada pel curtcircuit tripolar trifàsic simètric, per

tant s’utilitzarà aquest valor per a dissenyar les proteccions necessàries.

3.4.5.3. Curtcircuit tripolar.

El curtcircuit tripolar no és el tipus de curtcircuit més freqüent, no obstant, és el que

presenta uns valors d’intensitat més alt. Aquest es calcula de la següent manera:

𝐼𝑐𝑐 =𝑈

√3 ∗ 𝑍𝑇

(31)

On:

Icc: Intensitat de curtcircuit [A]

U : Tensió composta o tensió de línia [V]

ZT : Impedància total fins el punt on es produeix el defecte [Ω]

En cas d’estar als borns d’un transformador, la ZT serà la impedància de curtcircuit que

presenta el transformador.


100

3.4.5.4. Corrent de curtcircuit permanent a lórigen de la línia.

La formula per calcular la corrent de curtcircuit permanent a lórigen de la línia és:

𝐼𝑝𝑐𝑐 = 𝑡 ∗ 𝑈

√3 ∗ 𝑍𝑇

(32)

Ipcci: corrent de curtcircuit permanent a lórigen de la línia [kA]

Ct: Coeficient de tensió

Zt: impedància total fins al punt de defecte.

3.4.5.5. Corrent de curtcircuit permanent al final de la línia.

Lóbtenim gracies a la equació:

𝐼𝑝𝑐𝑐𝑓 = 𝑡 ∗ 𝑈𝑓

2 ∗ 𝑍𝑇

(33)

Ipccf: corrent de curtcircuit permanent al final de la línia [kA]

Ct: Coeficient de tensió

Zt: impedància total fins al punt de defecte.

Uf: tensió monofàsica [V].

Així s’obté la mínima corrent de curtcircuit per una línia determinada per un curtcircuit.

Aquesta Ipccf ha de ser major o igual a la intensitat de dispar del disparador

electromagnètic per una corba determinada en interruptors automàtics amb sistema de tall

electromagnètic. En cas d’utilització de fusibles com a elements de protecció a curtcircuits,

aquesta Ipccf també ha de ser major o igual que la corrent de fusió dels fusibles en 5 segons.

L’ impedància total del circuit o línia es determina amb la següent fórmula:

𝑍 = √(𝑅𝑇2 + 𝑋𝑇

2)

(34)

RT= R1 + R2 +⋯+ Rn suma de totes les resistències que ens trobem des del punt de

defecte i aigües amunt.

XT= X1 + X2 +⋯+ Xn suma de totes les impedàncies que ens trobem des del punt de

defecte i aigües amunt.


101

La resistència de la línia la calcularem amb l´expressió:

𝑅 =𝐿 ∗ 1000 ∗ 𝑅

𝐾 ∗ ∗ 𝑛

(35)

On:

R: Resistència de la línia [mΩ]

L : Longitud de la línia [m]

CR : Coeficient de resistivitat [1,5]

K : conductivitat del conductor

s: secció del cable [mm2]

n: nombre de conductors per fase.

Per calcular la reactància de la línia utilitzarem:

𝑋 =𝑋 ∗ 𝐿

𝑛

(36)

On:

X: Reactància de la línia calculada [mΩ]

Xu: Reactància de la línia [mΩ/m]

L : Longitud de la línia [m]

n: nombre de conductors per fase

3.4.5.6. Coeficients generals.

3.4.5.6.1. Coeficient de tensió.

Generalment es desconeix la impedància del circuit d’alimentació a la xarxa, per tant

s’admet que en cas de curtcircuit, la tensió a l’inici de les instal·lacions dels usuaris es pot

considerar 0,8 vegades la tensió de subministrament.


102

3.4.5.6.2. Coeficient de resistivitat.

En un curtcircuit es produeix un augment important de temperatura del conductor, per

aquest motiu s’aplica un coeficient de 1,5 vegades la resistivitat a 20ºC.

3.4.5.7. Càlcul de una instal·lació a curtcircuit.

Segons la norma UNE 20460, en cas de curtcircuits, els dispositius de tall o protecció de

conductors han de tenir un poder de tall major o igual que la corrent permanent de

curtcircuit. Aquests han d’intervindre amb una velocitat la qual no permeti que els cables

superin la temperatura de curtcircuit, que és la màxima temperatura que admet un cable.

Segons la ITC-BT-07, pels cable de polietilè reticulat, la temperatura en servei permanent

és de 90ºC mentre que la de curtcircuit amb un temps igual o menor a 5 segons és de

250ºC.

3.4.5.7.1. Temps de desconnexió.

Degut al gran augment de temperatura que produeixen els curtcircuits, el defecte s’ha de

desconnectar el més aviat possible. L’energia que s’allibera en forma de calor és absorbida

pel cable, es produeix un procés adiabàtic. No obstant, aquesta absorció de calor no ha de

superar la temperatura de curtcircuit del conductor. Segons el principi de conservació de

l’energia:

Energia que s’allibera al curtcircuit = energia absorbida pel conductor

Aquest energia que s´allibera es pot calcular:

1 = 𝑅 ∗ 𝐼2 ∗ 𝑡

(37)

I energia absorbida pel conductor:

𝑎𝑏 = 𝑐 ∗ ∗ 𝐿 ∗ (𝑇𝑐𝑐− 𝑇 𝑝)

(38)

On:

Cc: Constant depenent de la naturalesa del conductor i aïllament


103

Tcc: Temperatura de curtcircuit

Trp : Temperatura de règim permanent.

Si igualem les equacions, ens queda:

𝐼2 ∗ 𝑡 = 𝑐 ∗ 𝐾 ∗ (𝑇𝑐𝑐− 𝑇 𝑝) ∗ 2

(39)

Es pot simplificar a:

𝐼2 ∗ 𝑡 = 𝑐 ∗ 2

(40)

La constant del conductor ve donada per la normativa UNE a la taula:

Cc segons conductor i aïllament

Metall PVC XLPE, EPR Goma butílica

Coure 13225 20449 18825

Alumini 5476 8836 7569

Taula 28. Coeficients segons aïllament i conductor.

De l´expressió anterior trèiem el temps màxim per al conductor:

𝑡𝑚𝑐 𝑐𝑐 = 𝑐 ∗ 2

𝐼𝑝𝑐𝑐𝑓2

(41)

On:

tmcicc: temps màxim que un conductor suporta una intensitat de curtcircuit.

El valor que s’obté d’aquesta fórmula s’ha de contrastar amb el temps de desconnexió dels

elements de tall i protecció per tal de mantenir el cable protegit.

3.4.5.7.2. Corbes electromagnètiques.

Els interruptors automàtics amb sistema de tall electromagnètic són adequats per a la

protecció a curtcircuit. Consten de dos dispositius per a la protecció contra sobreintensitats:


104

Sobrecàrregues: el relé tèrmic actua per escalfament.

Curtcircuits: el relé electromagnètic actua per camp electromagnètic

En la següent gràfica es poden observar les dues corbes:

El pas d’actuació d’una corba a una altre ve determinar per la IMAG, corrent del

disparador electromagnètic. Per a un interruptor automàtic d’una _- determinada podem

trobar diverses corbes electromagnètiques determinades per l’IMAG. Segons la normativa

europea, les corbes electromagnètiques són B,C,D i MA.

Les corbes es classifiquen i presenten les següents característiques:

Corba IMAG Intensitat (A) Temps de dispar (s) Intensitat (A) Temps de dispar (s)

B 5 In < 3 In No dispara ≥ 5 In 0,1

C 10 In < 5 In No dispara ≥ 10 In 0,1

D i MA 20 In < 10 In No dispara ≥ 20 In 0,1

Taula 29.Corbes electromagnètiques.


105

3.4.5.7.3. Temps de fusió del fusible.

El temps màxim que el conductor suporta la Ipccf es major que el temps de fusió del fusible

per la senyalada Ipccf, és a dir, per la corrent de curtcircuit establerta el fusible es fon abans

que el conductor arribi a la seva màxima temperatura de curtcircuit.

Per determinar tficc necessitarem abans conèixer el seu punt de corba (intensitat - temps):

𝑐𝑡 𝑑𝑒𝑙 𝑓 𝑏𝑙𝑒 = 𝐼 𝑆2 ∗ 𝑡

(42)

On:

IFS: Corrent de fusió del fusible en 5 s [A]

t: temps (s)

Llavors:

𝑡𝑓 𝑐𝑐 =𝑐𝑡 𝑑𝑒𝑙 𝑓 𝑏𝑙𝑒

𝐼𝑝𝑐𝑐𝑓2

(43)


106

Calibre Temps

(hores)

Corrent de no

fussió Corrent de fussió 10 s 5 s 0,1 s

Factor Valor Factor Valor Mínima Màxima Mínima Màxima

100 2 1,25 125 1,6 160 290 580 820 1400

125 2 1,25 150 1,6 200 355 715 1100 1910

160 2 1,25 200 1,6 266 460 850 1460 2590

200 3 1,25 250 1,6 320 610 1250 1910 3420

250 3 1,25 312 1,6 400 750 1650 2590 4500

315 3 1,25 394 1,6 504 1050 2200 3420 6000

400 3 1,25 500 1,6 640 1420 2840 4500 8060

500 4 1,25 625 1,6 800 1780 3800 6000 10600

630 4 1,25 787 1,6 1008 2200 5100 8060 14140

800 4 1,25 1000 1,6 1280 3060 7000 10600 19000

1000 4 1,25 1250 1,6 1600 4000 9500 14140 24000

1250 4 1,25 1562 1,6 2000 5000 13000 19000 35000

Taula 30. Característiques dels fusibles tipus gG.

Secció conductor (mm2) Intesitat nominal (A) Calibre del fussible Intesitat de no fussió (A)

150 385 250 312

240 535 315 394

300 615 400 500

400 825 500 625

Taula 31. Calibre del fusible segons conductor.

En el present projecte s’utilitza sempre cable de 240 mm2, de 300 mm2

i 400 mm2 de

coure, per tant, segons les taules anteriors els fusibles a utilitzar son els de calibre 315, 400

i 500 respectivament.

3.5. Enllumenat públic.

Per fer la il·luminació del polígon s´han definit dos tipus de carrers, el tipus 1 i el tipus 2.

3.5.1. Càlculs lumínics per a via tipus 1.


107

3.5.1.1. Tipus de lluminària ha utilitzar.

Per aquest tipus de via s´utilitzarà una lluminària de la casa Philips, amb una carcassa

model SGS305, amb un difusor TPFG11, amb un llum SONTPP150 de una potencia total

incluït el equip de 169 w i de un flux de 17500 lúmens.

3.5.1.2. Distància entre punts de llum.

Aquesta dada ens ve en funció del tipus de lluminària a instal·lar al vial, així com les

distàncies entre els punts de llum per respectar el nivell de lluminositat d'acord amb la

normativa vigent.

Flux útil per lluminària:

𝛷 = 𝛷𝑡 ∗ 𝜂

(44)

Sen:

Φu = Flux útil [lm].

Φt = Flux total necessari [lm].

η = Rendiment de la il·luminació o factor de utilització.


108

17500· 0,4 = 7000 (lm)

La superfície il·luminada per cada il·luminaria:

𝑆 =𝛷𝑈

(45)

Sen:

ΦU= Flux útil [lm].

E = Il·luminació mitja

7000

20= 350 𝑚2

Llavors per calcular la distancia entre els punts de llum:

𝑆

11= 𝐷

(46)

350

11= 31,8181 𝑚

Arrodonim a 30 metres de distancia entre punts de llum.

3.5.1.3. Altura de les lluminàries.

En la següent taula es mostren les altures tabulades recomanades en funció dels lúmens de

cada làmpada.

Altura de les lluminàries (m) Flux de la làmpada (lm)

<7,5 <15000

7,5 - 9 15000 - 20000

9 - 12 20000 - 40000

>12 >400000

Taula 32. Taula altura flux.


109

La lluminària escollida te un flux de 17500 lúmens per tant agafarem una altura de 9

metres.

3.5.1.4. Disposició dels punts de llum.

La disposició de les lluminàries va relacionada amb l'amplada de la via a il·luminar i la

altura de les lluminoses, per a triar la disposició adequada consultarem la següent taula:

Tipus de col·locació Relació altura amplada

Unilateral 0,85 - 1

Portell 0,5 - -0,85

Aparellat 0,33 – 0,85

Taula 33. Taula de col·locació segons altura.

La relació altura amplada be donada per:

Relació=amplada

altura

(47)

Agafarem una disposició en portell.

3.5.1.5. Resultats.

Per fer els càlculs de il·luminació s´ha utilitzat el programa Calculux 7.5.0.1 de la casa

Philips.

Els resultats obtinguts son els següents:


110


111


112


113


114

3.5.2. Càlculs lumínics per a via tipus 2.

3.5.2.1. Tipus de lluminària ha utilitza.

Per aquest tipus de via s´utilitzarà una lluminària de la casa Philips, amb una carcassa

model SGS305, amb un difusor TPFG11, amb un llum SONTPP 100 de una potencia total

incluït el equip de 114 w i de un flux de10700 lúmens.


115

3.5.2.2. Distància entre punts de llum

Aquesta dada ens ve en funció del tipus de lluminària a instal·lar al vial, així com les

distàncies entre els punts de llum per respectar el nivell de lluminositat d’acord amb la

normativa vigent.

Flux útil per lluminària:

𝛷 = 𝛷𝑡 ∗ 𝜂

(48)

Sen:

Φu = Flux útil (lm).

Φt = Flux total necessari (lm).

η = Rendiment de la il·luminació o factor de utilització.

10700· 0,4 = 4280 (lm)

La superfície il·luminada per cada il·luminaria:

S=ΦU

E


116

(49)

Sen:

ΦU= Flux útil (lm).

E = Il·luminació mitja

4280

20= 214 𝑚2

Llavors per calcular la distancia entre els punts de llum:

D=S

11

(50)

214

11= 19,45 𝑚

Arrodonim a 20 metres de distancia entre punts de llum.

Altura de les lluminàries

En la següent taula es mostren les altures tabulades recomanades en funció dels lúmens de

cada làmpada.

Altura de les lluminàries (m) Flux de la làmpara (lm)

<7,5 <15000

7,5 - 9 15000 - 20000

9 - 12 20000 - 40000

>12 >400000

Taula 34. Taula altura flux.

La lluminària escollida te un flux de 10700 lúmens per tant agafarem na altura de 6 metres.

3.5.2.2. Disposició dels punts de llum.

La disposició de les lluminàries va relacionada amb l'amplada de la via a il·luminar i la


117

altura de les lluminoses, per a triar la disposició adequada consultarem la següent taula:

Tipus de colocació Relació altura amplada

Unilateral 0,85 - 1

Portell 0,5 - -0,85

Aparellat 0,33 – 0,85

Taula 35. Taula de col·locació segons altura.

La relació altura amplada be donada per:

Relació=amplada

altura

(51)

Agafarem una disposició en unilateral.

3.5.2.3. Resultats.

Per fer els càlculs de il·luminació s´ha utilitzat el programa Calculux 7.5.0.1 de la casa

Philips.

Els resultats obtinguts son els següents:


118


119


120


121

3.5.3. Càlculs elèctrics.

3.5.3.1. Característiques generals.

Per al càlcul de els seccions dels conductors per a l’enllumenat es tindrà en compte la

ITCBT-09:

· Els conductors seran cables multipolars o unipolars i de tensió nominal no inferior a 0,6/1

kV

· Aïllament RFV 0,6/1 kV

· Conductor: alumini


122

· Instal·lació subterrània dins de tub

3.5.3.2. Potència.

La potència nominal de les làmpades s’expressa en kW, no obstant, a afectes de càlcul,

aquesta potència s’ha de multiplicar per 1,8 vegades per obtenir el resultat en kVA. El cosφ

no pot ser inferior a 0,9; en tal cas, s’haurien d’instal·lar dispositius addicionals a cada

punt de llum per compensar l’energia reactiva fins a arribar al factor de potència indicat.

3.5.3.3. Corrent admissible.

A efectes de la corrent admissible pel conductor s’haurà de tenir en compte el que s’exposa

a la ITC-BT-07, de la mateixa manera que els coeficients de càlcul:

𝐼 =𝑆

√3 ∗ 𝑈 ∗ 𝑐𝑜 𝜑

(52)

Aquests coeficients els multiplicarem per la intensitat obtinguda de les equacions anteriors:

K1: coeficient d´agrupament =1

K2: temperatura del terreny a 25ª =1

K3: coeficient d’instal·lació sota tub = 0,8

K4: profunditat de 0,4 = 1,03

3.5.3.4. Caiguda de tensió.

Tal i com marca la ITC-BT-09, la caiguda de tensió màxima que es pot produir entre

l’origen de la instal·lació i qualsevol altre punt de la mateixa instal·lació per enllumenat

públic, és del 3%.

=𝑆 ∗ 𝐿

𝑋𝐴𝐿 ∗ 𝑈 ∗ ∗ 𝑐𝑜 𝜑

(53)

On:

E : Caiguda de tensió [V].


123

XAL : Conductivitat de l’alumini que és de 36.

També segons la ITC-BT-09 la secció mínima del conductor serà de 16 mm2 si és

d’alumini .

3.5.3.5. Proteccions del quadre de connexió i proteccions.

El QCiP durà un interruptor automàtic magneto tèrmic per sortida. Serà de tall omnipolar

de la corrent adequada a la càrrega i d’un poder de tall superior a la intensitat de

curtcircuit.

Per a la protecció contra contactes indirectes, s’instal·larà un interruptor diferencial

tetrapolar de mitja sensibilitat (300mA), tipus VIGI o similar.

Al bloc format per la protecció magneto tèrmica i la diferencial, s’incorporarà també un

contacte auxiliar de 6 A.

Per la protecció dels circuits de maniobra es col·locaran interruptors automàtics

magneto tèrmics bipolars de tall omnipolar.

Per a la protecció contra contactes directes, s’instal·larà un interruptor diferencial bipolar

d’alta sensibilitat (30mA), de 25 A d’intensitat nominal.

L’interruptor general de potència, segons les característiques i potència de contractació,

tindrà un valor nominal de 40 A i amb un poder de tall superior al corrent de curtcircuit

segons la normativa de FECSA-ENDESA.

3.5.3.6. Resultats enllumenat públic.

Caiguda de tensió de les línies d´enllumenat públic

Línia Par

Potència

instal·lada

(kW)

Long

(m)

Corrent

adm

(A)

Secció

(mm2)

Corrent

nominal

(A)

Tensió

(V)

Moment

elèctric

(kW*m)

Caiguda

de

tensió

(V)

Caiguda

de

tensió

(%)

1.C Enll 0,507 150 291 16 0,813 400 76,05 0,056 0,014

2.B Enll 0,456 66 291 16 0,731 400 30,096 0,022 0,005

3.C Enll 0,338 70 291 16 0,542 400 23,66 0,017 0,004

4.D Enll 0,735 120 291 16 1,179 400 88,2 0,064 0,016

5.C Enll 0,338 86 291 16 0,542 400 29,068 0,021 0,005

6.C Enll 0,338 88 291 16 0,542 400 29,744 0,022 0,005

7.C Enll 0,338 70 291 16 0,542 400 23,66 0,017 0,004

8.C Enll 0,338 100 291 16 0,542 400 33,8 0,025 0,006


124

9.D Enll 0,676 190 291 16 1,084 400 128,44 0,082 0,020

10.C Enll 0,676 204 291 16 1,084 400 137,904 0,101 0,025

11.D Enll 0,676 220 291 16 1,084 400 148,72 0,109 0,027

12.B Enll 0,456 80 291 16 0,731 400 36,48 0,027 0,007

Taula 36. Taula de resultats enllumenat públic.

3.5.3.6. Posta a terra.

La màxima resistència de posta a terra serà la necessària para que no se puguin produir

tensions de contacto majors a 24 V en las parts metàl·liques de la instal·lació segons la

RBT ITC 009.

La posta a terra de los suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comú per

totes las línies que parteixin del mateix quadre de control.

En les xarxes de terra, s´instal·larà com mínim un elèctrode o pica de posta a terra cada 5

suports de punts de llum, i sempre en el primer i en el últim de cada línia.

Per garantir una major protecció s´instal·laran interruptores diferencials en cada

quadre de control amb una sensibilitat no inferior a 300mA.

La resistència de terra no podrà ser superior a:

𝑉

𝐼𝑑=

24

0,3= 80𝛺

(54)

Firma:

Joaquim Barreno Jardí

Enginyer Tècnic Industrial Elèctric

Juny del 2011


125




PLÀNOLS





126

4.Plànols. Pàg 125 4.1. Situació. Pàg 127 4.2. Emplaçament. Pàg 128 4.3. Parcel·les. Pàg 129 4.4. Xarxa de mitja tensió. Pàg 130 4.5. Xarxa de baixa tensió. Pàg 131 4.6. Enllumenat. Pàg 132 4.7. Rasses de baixa tensió. Pàg 133 4.8. Rasses de mitja tensió. Pàg 134 4.9.Entroncament. Pàg 135 4.10.Caixa de protecció general i seccionament. Pàg 136

4.11.Centre de transformació. Pàg 137 4.12.Esquema unifilar de baixa tensió. Pàg 138

Electrificació del polígon Les Tàpies II Pressupost

139




PRESSUPOST





140

5.Pressupost. Pàg 136 5.1.Preus unitaris. Pàg 138 5.2.Pressupost. Pàg 144 5.3.Resum del pressupost. Pàg 152


141

5.1 Preus unitaris.

Xarxa de Mitja Tensió Obra Civil

Ref. Uts. Descripció Preu (€)

C1.1 m3

Rasa en calçada. Obertura a màquina per a 1 o 2

tubs de 160mm de diàmetre formigonats. Inclou

l'obertura i la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada

de terres sobrants.

30,04 €

C1.2 m3

Rasa en vorera. Obertura a màquina per a 2 tub de

160 mm de diàmetre. Inclou l'obertura i demolició

de la rasa de 0,40x0,90 m, vallat i retirada de terres

sobrants.

16,17 €

C1.3 m3

Subministrament i col·locació de sorra mitjançant

compactat a màquina per al restabliment de rasa de

1-5 tubs. Capa de 50 cm per sobre de la part

superior del tub.

18,70 €

C1.4 m3 Formigó en massa H-100 per al restabliment de la

rasa en calçada de 1-3 tubs. 112,61 €

C1.5 m3

Formigó aglomerat G-20 per al restabliment de la

rasa en calçada d'1 a 3 tubs fins a 23 cm per sobre

de la sorra compactada.

112,61 €

C1.6 m3 Capa d'asfalt de 5 cm de gruix per al tapat

complert de la rasa d'1 a 3 tubs en calçada. 6,13 €

C1.7 m3 Capa de 200 mm de sorra de riu per al

restabliment de la rasa en vorera. 0,54 €

C1.8 m3


rasa en vorera d'1 a 5 tubs fins a 10 cm per sobre


112,61 €

C1.9 m3 Paviment per al tapat total de la rasa en vorera

d'uns 5 cm de gruix. 7,57 €

Estesa i accessoris

C1.10 m

Subministrament i estesa en rasa de conductors

unipolars d'alumini 18/30 kV 3x1x240 mm².

Inclou: descàrrega de bobina, i subministrament i

col·locació d'abraçadera per la unió de la terna de

cables.

19,21 €

C1.11 m

Subministrament i col·locació de tubs de PE de

160 mm de diàmetre. En cas de la no utilització

d'algun tub, els extrems se sellaran amb cimentat

per assegurar l'estanqueïtat del tub.

3,46 €


142

C1.12 m Subministrament i col·locació de cinta PE de

senyalització de cables subterranis. 0,23 €

C1.13 m

Subministrament i col·locació en rasa d'1 m linial

de plaques PE per a la protecció d'1 o més circuits

de cables.

2,40 €

C1.14 Ut. Assaig tripolar de l'estesa del circuit 3x1x240 mm²

de la Xarxa de Mitja Tensió. 392,81 €

C1.15 Ut Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de

Mitja Tensió. 222,50 €

Red Aeria de Metja Tensió

C2.1 Ut. Aportació i instal·lació de conversió Aeri-

subterrània 1 circuit en suport metàl·lic de gelosia. 1.672,86 €

C2.2 Ut. Senyal de risc elèctric CE-14 bilingüe 3,94 €

C2.3 Ut. Aportació i muntatge de forquilla de bola HBV

16/16 1,26 €

C2.4 Ut. Aportació i muntatge de aïllador U70BS 1,26 €

C2.5 Ut. Aportació i muntatge de allotjament de ròtula

R16/17 P 7,56 €

C2.6 Ut. Aportació i muntatge de grapa de amarra GA-2 17,10 €

C2.7 Ut. Aportació i instal·lació de pica llisa (PL-20) per a

la posta de terra de 2 m i 14,98 mm de diàmetre 65,20 €

C2.8 Ut. Aportació i instal·lació de para raigs de 25 kV de

òxid de zinc sobre suport metàl·lic de gelosia 186,74 €

C2.9 Ut.

Aportació i instal·lació en suport de semi creueta

de 1,5 m para suport metàl·lics de mes de 4500

daN.

245,34 €

Centres de Transformació Obra civil


C3.1 Ut. Edifici de formigó monobloc model EHC36C-

1T1D. Inclou transport i muntatge 10.832,00 €

C3.2 Ut.

Excavació de la fossa de dimensions 3720x3600

mm per allotjar l'edifici de formigó monobloc

model EHC36C-1T1. Inclou un llit d'arena

anivellada de 100 mm

1.130,00 €

Paramenta


143

C3.3 Ut.

Cel·la de línia model SM6-F6 amb interruptor de

tall en

càrrega i seccionador de posta a terra fabricat per

Schneider Electric. Inclou muntatge, connexionat,

mà d'obra i altres elements

2.180,84 €

C3.4 Ut.

Cel·la de protecció model SM6-F6 amb interruptor

i fusibles a.p.t. fabricat per Schneider Electric.

Inclou muntatge, connexionat, mà d'obra i altres

elements

3.201,17 €

Transformadors

C3.5 Ut.

Transformador reductor d'emplenat integral

fabricat per Schneider Electric amb una potència

nominal de 630 kVA. Inclou muntatge, mà d'obra i

altres elements.

24.151,00 €

C3.6 Ut.

Joc de pont de cables de MT unipolars 18/30 kV

d'Al, de 3x150 mm² per les fases i 1x150 mm² pel

neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements.

867,00 €

C3.7 Ut.

Complement de 3 passatapes per a la connexio de

borns endollables en MT a la tapa del

transformador. Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements.

494,00 €

C3.8 Ut. Joc de 3 connectors apantallats endollables

encolzats llisos de 200 A. 459,00 €

C3.9 Ut.

Joc de pont de cables de BT unipolars 0,6/1 kV

d'Al, de 4x240 mm² per les fases i 2x240 mm² pel

neutre. Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements.

1.096,00 €

C3.10 Ut.

Termòmetre per a la protecció tèrmica del

transformador incorporat en aquest mateix. Inclou

muntatge, mà d'obra i altres elements

315,00 €

Equips de Baixa Tensió

C3.11 Ut.

Quadre de distribució de 4 sortides, en aquells CTs

que

convingui, s'instal·laran dos quadres per a poder

disposar de més sortides. Inclou muntatge, mà

d'obra i altres elements

1.921,00 €

Posta a Terra

C3.12 Uts.

Posta a terra de servei i de protecció especificats

en la Memòria de càlcul. Inclou muntatge, mà


1.047,00 €

Varis

C3.13 Ut. Candau 50x5 cm amb clau tipus ENDESA per

aparamenta interior de mitja tensió. 20,84 €


144

C3.14 Ut.

2 punt de llum incandescent adequat per a

proporcionar un nivell d'il·luminació adequat i

segons la normativa de la companyia. Inclou

muntatge, mà d'obra i altres elements.

688,74 €

C3.15 Ut. Banqueta aïllant per a maniobrar 188,49 €

C3.16 Ut. Un parell de guants de maniobra 61,28 €

C3.17 Ut. Placa reglamentaria "PERILL DE MORT". 12,58 €

C3.18 Ut. Placa reglamentaria "PRIMERS AUXILIS". 12,58 €

Xarxa de Baixa Tensió Obra Civil


C4.1 m3




de terres sobrants.

30,04 €

C4.2 m3




sobrants.

16,17 €

C4.3 m3




superior del tub.

18,70 €



C4.5 m3




112,61 €





C4.8 m3




112,61 €



Estesa i accessoris


145

C4.10 m

Subministrament i estesa en rasa, dins de tub

sobre rasa de conductors unipolars d'alumini 0,6/1

kV 3x1x240 + 1x150 mm². Inclou: descàrrega de

bobina, i subministrament i col·locació

d'abraçadera per la unió de la terna de cables

12,64 €

C4.11 m

Subministrament i col·locació de cinta PE de

senyalització de cables subterranis inclosa en

Xarxa de Baixa Tensió

3,46 €

C4.12 m

Subministrament i col·locació en rasa d'1 m linial

de plaques PE per a la protecció d'1 o més circuits

de cables inclòs en Xarxa de Baixa Tensió.

0,23 €

C4.13 Ut. Assaig tripolar de l'estesa dels circuits de la Xarxa

de Baixa Tensió. 392,81 €

C4.14 Ut. Confecció de plànols "AS-BUILT" de la Xarxa de

Baixa Tensió. 222,05 €

C4.15 Ut.

Caixa General de Protecció de poliéster reforçat

amb borns bimetàl·lics de 400 A. Inclou muntatge,

mà d'obra i altres elements

205,43 €

C4.16 Ut. Candau 25x5 cm amb clau tipus ENDESA pels

armaris, caixes i instal·lacions de Baixa Tensió. 8,36 €

C4.17 Ut.

Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard.

Clavada a terra.Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements.

34,68 €

Xarxa d'Enlumenat Públic Obra Civil


C5.1 m3




de terres sobrants.

30,04 €

C5.2 Uts.

Subministrament i instal·lació de quadre de

comandament i protecció CITI-10-R. Inclou

muntatge, mà d'obra i altres elements

2.120,00 €

C5.3 m3




sobrants.

16,17 €

C5.4 m3




superior del tub.

18,70 €




146

C5.6 m3




112,61 €





C5.9 m3




112,61 €



C5.11 Ut.

Arqueta i tapa per arqueta de quadre de

comandament i protecció de 0,60x0,60x1 m amb

parets de 10 cm de gruix de formigó H-250

58,97 €

C5.12 Ut.

Arqueta i tapa per arqueta de derivació a punt de

llum de 0,45x0,45x0,8 m amb parets de 10 cm de

gruix de formigó H-250.

54,12 €

C5.13 Ut.

Dau de formigó H-250 de 0,8x0,8x1 m per a la

cimentació de

columnes.

56,88 €

C5.14 Ut.

Columna troncocònica de planxa d'acer galvanitzat

de 9 m d'alçada amb placa base i porta. Inclou


594,00 €

C5.15 Ut.

Columna troncocònica de planxa d'acer galvanitzat

d'6 m d'alçada amb placa base i porta. Inclou


594,00 €

C5.16 Ut.

2 perns de 900 mm de longitud i 2 rosques M27 de

130 mm per anclatge de bàcul. Inclou muntatge,

ma d'obra i altres elements

5,15 €

Estesa i accessoris

C5.17 Ut.

Subministrament i estesa en rasa, dins de tub o

sobre rasa de conductors unipolars d'alumini 0,6/1

kV 3x1x240 + 1x150 mm². Inclou: descàrrega de

bobina, i subministrament i col·locació

d'abraçadera per la unió de la terna de cables

12,64 €

C5.18 Ut. Conductor d'alumini tertapolar 4x16 mm² col·locat

en tub o al terra. 4,60 €

C5.19 Ut.

Piqueta de connexió a terra d'acer estàndard.

Clavada a terra. Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements inclòs en la Xarxa de Baixa Tensió.

20,10 €

C5.20 m3 Conductor de coure 35mm² directament enterrat 13,23 €

C5.21 Ut. Lluminària tipus SGS305 TP FG P11 de Philips 168,00 €


147

C5.22 Ut. Làmpada de vapor de sodi model 1xSON-

TPP150W de Philips. 128,25 €

C5.23 Ut. Làmpada de vapor de sodi model 1xSON-TPP 100

W de Philips. 118,35 €

5.2. Pressupost.

Xarxa de Mitja Tensió

Obra Civil Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quantit Total

C1.1 m3

Rasa en calçada. Obertura a

màquina per a 1 o 2 tubs de 160mm

de diàmetre formigonats. Inclou

l'obertura i la rasa de 0,40x0,90 m,

vallat i retirada de terres sobrants.

30,04 € 5,4 162,22 €

C1.2 m3

Rasa en vorera. Obertura a

màquina per a 2 tub de 160 mm de

diàmetre. Inclou l'obertura i

demolició de la rasa de 0,40x0,90

m, vallat i retirada de terres

sobrants.

16,17 € 576 9.313,92 €

C1.3 m3

Subministrament i col·locació de

sorra mitjançant compactat a

màquina per al restabliment de rasa

de 1-5 tubs. Capa de 50 cm per

sobre de la part superior del tub.

18,70 € 323 6.040,10 €

C1.4 m3

Formigó en massa H-100 per al

restabliment de la rasa en calçada

de 1-3 tubs.

112,61 € 1,5 168,92 €

C1.5 m3

Formigó aglomerat G-20 per al


d'1 a 3 tubs fins a 23 cm per sobre


112,61 € 147,2 16.576,19 €

C1.6 m3

Capa d'asfalt de 5 cm de gruix per

al tapat complert de la rasa d'1 a 3

tubs en calçada.

6,13 € 32,3 198,00 €

C1.7 m3 Capa de 200 mm de sorra de riu per

al restabliment de la rasa en vorera. 0,54 € 128 69,12 €


148

C1.8 m3


restabliment de la rasa en vorera



112,61 € 64 7.207,04 €

C1.9 m3 Paviment per al tapat total de la

rasa en vorera d'uns 5 cm de gruix. 7,57 € 320 2.422,40 €

Estesa i accessoris

C1.10 m

Subministrament i estesa en rasa de

conductors unipolars d'alumini

18/30 kV 3x1x240 mm². Inclou:

descàrrega de bobina, i

subministrament i col·locació

d'abraçadera per la unió de la terna

de cables.

19,21 € 1615 31.024,15 €

C1.11 m


tubs de PE de 160 mm de diàmetre.

En cas de la no utilització d'algun

tub, els extrems se sellaran amb

cimentat per assegurar

l'estanqueïtat del tub.

3,46 € 1615 5.587,90 €

C1.12 m


cinta PE de senyalització de cables

subterranis.

0,23 € 1615 371,45 €

C1.13 m

Subministrament i col·locació en

rasa d'1 m linial de plaques PE per

a la protecció d'1 o més circuits de

cables.

2,40 € 1615 3.876,00 €

C1.14 Ut.

Assaig tripolar de l'estesa del

circuit 3x1x240 mm² de la Xarxa

de Mitja Tensió.

392,81 € 1 392,81 €

C1.15 Ut Confecció de plànols "AS-BUILT"

de la Xarxa de Mitja Tensió. 222,50 € 1 222,50 €

Red Aeria de Metja Tensió

C2.1 Ut.

Aportació i instal·lació de

conversió Aeri-subterrània 1 circuit

en suport metàl·lic de gelosia.

1.672,86 € 2 3.345,72 €

C2.2 Ut. Senyal de risc elèctric CE-14

bilingüe 3,94 € 2 7,88 €

C2.3 Ut. Aportació i muntatge de forquilla

de bola HBV 16/16 1,26 € 2 2,52 €

C2.4 Ut. Aportació i muntatge de aïllador

U70BS 1,26 € 6 7,56 €

C2.5 Ut. Aportació i muntatge de

allotjament de ròtula R16/17 P 7,56 € 6 45,36 €

C2.6 Ut. Aportació i muntatge de grapa de

amarra GA-2 17,10 € 6 102,60 €


149

C2.7 Ut.

Aportació i instal·lació de pica llisa

(PL-20) per a la posta de terra de 2

m i 14,98 mm de diàmetre

65,20 € 8 521,60 €

C2.8 Ut.

Aportació i instal·lació de para

raigs de 25 kV de òxid de zinc

sobre suport metàl·lic de gelosia

186,74 € 2 373,48 €

C2.9 Ut.

Aportació i instal·lació en suport de

semi creueta de 1,5 m para suport

metàl·lics de mes de 4500 daN.

245,34 € 6 1.472,04 €

Centres de Transformació Obra civil

Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quantit Total

C3.1 Ut.

Edifici de formigó monobloc

model EHC36C-1T1D. Inclou

transport i muntatge

10.832,00 € 12 129.984,00 €

C3.2 Ut.

Excavació de la fossa de

dimensions 3720x3600 mm per

allotjar l'edifici de formigó

monobloc model EHC36C-1T1.

Inclou un llit d'arena anivellada de

100 mm

1.130,00 € 12 13.560,00 €

Paramenta

C3.3 Ut.

Cel·la de línia model SM6-F6 amb

interruptor de tall en

càrrega i seccionador de posta a

terra fabricat per Schneider

Electric. Inclou muntatge,

connexionat, mà d'obra i altres

elements

2.180,84 € 24 52.340,16 €

C3.4 Ut.

Cel·la de protecció model SM6-F6

amb interruptor i fusibles a.p.t.

fabricat per Schneider Electric.

Inclou muntatge, connexionat, mà


3.201,17 € 12 38.414,04 €

Transformadors

C3.5 Ut.

Transformador reductor d'emplenat

integral fabricat per Schneider

Electric amb una potència nominal

de 630 kVA. Inclou muntatge, mà

d'obra i altres elements.

24.151,00 € 12 289.812,00 €

C3.6 Ut.

Joc de pont de cables de MT

unipolars 18/30 kV d'Al, de 3x150

mm² per les fases i 1x150 mm² pel

neutre. Inclou muntatge, mà d'obra

i altres elements.

867,00 € 12 10.404,00 €


150

C3.7 Ut.

Complement de 3 passatapes per a

la connexio de borns endollables en

MT a la tapa del transformador.

Inclou muntatge, mà d'obra i altres

elements.

494,00 € 12 5.928,00 €

C3.8 Ut.

Joc de 3 connectors apantallats

endollables encolzats llisos de 200

A.

459,00 € 12 5.508,00 €

C3.9 Ut.

Joc de pont de cables de BT

unipolars 0,6/1 kV d'Al, de 4x240

mm² per les fases i 2x240 mm² pel

neutre. Inclou muntatge, mà d'obra

i altres elements.

1.096,00 € 12 13.152,00 €

C3.10 Ut.

Termòmetre per a la protecció

tèrmica del transformador

incorporat en aquest mateix. Inclou

muntatge, mà d'obra i altres

elements

315,00 € 12 3.780,00 €

Equips de Baixa Tensió

C3.11 Ut.

Quadre de distribució de 4 sortides,

en aquells CTs que

convingui, s'instal·laran dos

quadres per a poder disposar de

més sortides. Inclou muntatge, mà


1.921,00 € 24 46.104,00 €

Posta a Terra

C3.12 Uts.

Posta a terra de servei i de

protecció especificats en la

Memòria de càlcul. Inclou


elements

1.047,00 € 12 12.564,00 €

Varis

C3.13 Ut.

Candau 50x5 cm amb clau tipus

ENDESA per aparamenta interior

de mitja tensió.

20,84 € 12 250,08 €

C3.14 Ut.

2 punt de llum incandescent

adequat per a proporcionar un

nivell d'il·luminació adequat i

segons la normativa de la

companyia. Inclou muntatge, mà

d'obra i altres elements.

688,74 € 12 8.264,88 €

C3.15 Ut. Banqueta aïllant per a maniobrar 188,49 € 12 2.261,88 €

C3.16 Ut. Un parell de guants de maniobra 61,28 € 12 735,36 €

C3.17 Ut. Placa reglamentaria "PERILL DE

MORT". 12,58 € 24 301,92 €

C3.18 Ut. Placa reglamentaria "PRIMERS

AUXILIS". 12,58 € 24 301,92 €

Xarxa de Baixa Tensió


151

Obra Civil Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quantit Total

C4.1 m3






30,04 € 2,88 86,52 €

C4.2 m3






sobrants.

16,17 € 878,4 14.203,73 €

C4.3 m3






18,70 € 881,28 16.479,94 €

C4.4 m3



de 1-3 tubs.

112,61 € 0,8 90,09 €

C4.5 m3





112,61 € 0,736 82,88 €

C4.6 m3



tubs en calçada.

6,13 € 0,16 0,98 €


al restabliment de la rasa en vorera. 0,54 € 195,2 105,41 €

C4.8 m3





112,61 € 97,6 10.990,74 €


rasa en vorera d'uns 5 cm de gruix. 7,57 € 488 3.694,16 €

Estesa i accessoris

C4.10 m

Subministrament i estesa en rasa,

dins de tub sobre rasa de


0,6/1 kV 3x1x240 + 1x150 mm².

Inclou: descàrrega de bobina, i



de cables

12,64 € 2448 30.942,72 €

C4.11 m


cinta PE de senyalització de cables

subterranis inclosa en Xarxa de

Baixa Tensió

3,46 € 2448 8.470,08 €


152

C4.12 m

Subministrament i col·locació en

rasa d'1 m linial de plaques PE per

a la protecció d'1 o més circuits de

cables inclòs en Xarxa de Baixa

Tensió.

0,23 € 2448 563,04 €

C4.13 Ut.

Assaig tripolar de l'estesa dels

circuits de la Xarxa de Baixa

Tensió.

392,81 € 1 392,81 €

C4.14 Ut. Confecció de plànols "AS-BUILT"

de la Xarxa de Baixa Tensió. 222,05 € 1 222,05 €

C4.15 Ut.

Caixa General de Protecció de

poliéster reforçat amb borns

bimetàl·lics de 400 A. Inclou


elements

205,43 € 45 9.244,35 €

C4.16 Ut.

Candau 25x5 cm amb clau tipus

ENDESA pels armaris, caixes i

instal·lacions de Baixa Tensió.

8,36 € 45 376,20 €

C4.17 Ut.

Piqueta de connexió a terra d'acer

estàndard. Clavada a terra.Inclou


elements.

34,68 € 20 693,60 €

Xarxa d'Enlumenat Públic Obra Civil

Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quantit Total

C5.1 m3






30,04 € 2,88 86,52 €

C5.2 Uts.

Subministrament i instal·lació de

quadre de

comandament i protecció CITI-10-

R. Inclou


elements

2.120,00 € 12 25.440,00 €

C5.3 m3






sobrants.

16,17 € 516,96 8.359,24 €

C5.4 m3






18,70 € 519,84 9.721,01 €


153

C5.5 m3



de 1-3 tubs.

112,61 € 0,8 90,09 €

C5.6 m3





112,61 € 0,736 82,88 €

C5.7 m3



tubs en calçada.

6,13 € 0,16 0,98 €


al restabliment de la rasa en vorera. 0,54 € 114,88 62,04 €

C5.9 m3





112,61 € 57,44 6.468,32 €


rasa en vorera d'uns 5 cm de gruix. 7,57 € 287,2 2.174,10 €

C5.11 Ut.

Arqueta i tapa per arqueta de

quadre de comandament i protecció

de 0,60x0,60x1 m amb parets de 10

cm de gruix de formigó H-250

58,97 € 12 707,64 €

C5.12 Ut.

Arqueta i tapa per arqueta de

derivació a punt de llum de

0,45x0,45x0,8 m amb parets de 10

cm de gruix de formigó H-250.

54,12 € 39 2.110,68 €

C5.13 Ut.

Dau de formigó H-250 de

0,8x0,8x1 m per a la cimentació de

columnes.

56,88 € 39 2.218,32 €

C5.14 Ut.

Columna troncocònica de planxa

d'acer galvanitzat de 9 m d'alçada

amb placa base i porta. Inclou


elements.

594,00 € 27 16.038,00 €

C5.15 Ut.

Columna troncocònica de planxa

d'acer galvanitzat d'6 m d'alçada

amb placa base i porta. Inclou


elements.

594,00 € 12 7.128,00 €

C5.16 Ut.

2 perns de 900 mm de longitud i 2

rosques M27 de 130 mm per

anclatge de bàcul. Inclou muntatge,

ma d'obra i altres elements

5,15 € 39 200,85 €

Estesa i accessoris


154

C5.17 Ut.

Subministrament i estesa en rasa,

dins de tub o sobre rasa de


0,6/1 kV 3x1x240 + 1x150 mm².

Inclou: descàrrega de bobina, i



de cables

12,64 € 1444 18.252,16 €

C5.18 Ut.

Conductor d'alumini tertapolar

4x16 mm² col·locat en tub o al

terra.

4,60 € 1444 6.642,40 €

C5.19 Ut.

Piqueta de connexió a terra d'acer

estàndard. Clavada a terra. Inclou


elements inclòs en la Xarxa de

Baixa Tensió.

20,10 € 8 160,80 €

C5.20 m3 Conductor de coure 35mm²

directament enterrat 13,23 € 1444 19.104,12 €

C5.21 Ut. Lluminària tipus SGS305 TP FG

P11 de Philips 168,00 € 39 6.552,00 €

C5.22 Ut. Làmpada de vapor de sodi model

1xSON-TPP150W de Philips. 128,25 € 27 3.462,75 €

C5.23 Ut. Làmpada de vapor de sodi model

1xSON-TPP 100 W de Philips. 118,35 € 12 1.420,20 €

Mà d´obra Ref. Uts. Descripció Preu (€) Quantit Total

C.6.1 hores Oficial de 1a electricista 29,90 €

C.6.2 hores Oficial de 1a muntador 29,90 €

C.6.3 hores Oficial de 2a electricista 22,50 €

C.6.4 hores Oficial de 2a muntador 22,50 €

C.6.5 hores Ajudant d'electricista 18,90 €

C.6.6 hores Ajudant de muntador 18,90 €


155

5.3 Resum del pressupost

El pressupost de l’electrificació i enllumenat públic del Polígon “Les Tàpies II” de

ascendeix a:

Resum del pressupost Subtotal Xarxa de Mitja Tensió (€) 89.511,47 €

Subtotal Centres de Transformació (€) 633.666,24 €

Subtotal Xarxa de Baixa Tensió (€) 96.639,28 €

Subtotal Xarxa d'Enlumenat Públic (€) 136.483,09 €

Pressupost d'execució i materials (€) 956.300,09 €

Despeses generals 13% (€) 124.319,01 €

Benefici industrial 6% (€) 7.459,14 €

Pressupost d'execució d'obra per contracta (€) 1.088.078,24 €

I.V.A. 16% (€) 174.092,52 €

Pressupost global de licitació (€) 1.262.170,76 €

El preu total ascendeix a UN MILLÓ DOCENS SEIXANTA DOS MIL CENT

SETANTA EUROS AMB SETANTA SIS CÈNTIMS

.

Firma:



Juny del 2011

Electrificació del polígon Les Tàpies II Plec de Condicions

156


ELECTRIFICACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL “ LES TÀPIES II”

PLEC DE CONDICIONS AUTOR: Joaquim Barreno Jardí DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros TITULACIÓ: ETI Electricitat


157

6.Plec de condicions. Pàg 156 6.1.Condicions generals. Pàg 158

6.1.1.Abast. Pàg 158 6.1.2.Reglaments i normes. Pàg 158 6.1.3.Materials. Pàg 158 6.1.4.Execució de les obres. Pàg 159 6.1.5.Interpretació i desenvolupament del projecte. Pàg 159 6.1.6.Obres Complementàries. Pàg 160 6.1.7.Modificacions. Pàg 160 6.1.8.Obra defectuosa. Pàg 160 6.1.9.Mitjans Auxiliars. Pàg 161 6.1.10.Conservació d’obres. Pàg 161 6.1.11.Recepció de les obres. Pàg 161 6.1.12.Contractació de l’empresa. Pàg 161

6.2.Condicions econòmiques. Pàg 162 6.2.1.Abonament d’obra. Pàg 162 6.2.2.Preus. Pàg 162 6.2.3.Revisió de preus. Pàg 163 6.2.4.Penalitzacions. Pàg 163 6.2.5.Contracte. Pàg 163 6.2.6.Responsabilitats. Pàg 163 6.2.7.Rescissió de Contracte. Pàg 164 6.2.8.Liquidació en cas de rescissió del contracte. Pàg 164

6.3. Condicions Facultatives. Pàg 165 6.4. Condicions Tècniques. Pàg 170


158

6.1. Condicions generals.

6.1.1. Abast.

El present Plec de Condicions té per objecte definir al Contractista l’abast del treball i l’execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica completa per força, enllumenat i terra. L’abast del treball del Contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llista de material i requisits per l’adquisició i instal·lació del treball. 6.1.2. Reglaments i normes. Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades als Reglaments de Seguritat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquest tipus de instal·lacions, tant en l’àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com totes les altres que s’estableixen a la Memòria Descriptiva del mateix. S’adaptaran, a més a més, a les presents condicions particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes citades. 6.1.3. Materials. Tots els materials empleats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals, i a més a més, en les de la Companyia Distribuidora d’Energia, per aquest tipus de materials. Tota especificació o característica de materials que figuren en un sol dels documents del projecte, és obligatòria. En cas d’existir contradicció u omissió en els documents del projecte, el Contractista obtindrà l’obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l’obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l’autorització expressa. Una vegada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, el Contractista presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes mostra, certificats de garantía o de homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No es podrà utilitzar materials que no hagin sigut acceptats pel Tècnic Director.


159

6.1.4. Execució de les obres.

Començament. El contractista donarà començament a l’obra en el termini que figuri al contracte establert amb la Propietat, o en el seu defecte als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la seva firma. El Contractista està obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director la data de començament dels treballs.

Termini d’execució. L’obra s’executarà en el termini que s’estipuli al contracte subscrit amb la Propietat o en el seu defecte al que figuri en les condicions d’aquest plec. Quan el Contractista, d’acord, amb algun dels extrems continguts al present Plec de Condicions, o bé al contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat pel mateix, vindrà obligat a tenir preparada per dita inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal de treball. Quan el ritme de treball establert pel Contractista, no sigui el normal, o bé a petició d’una de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra. Llibre d’ordres. El Contractista disposarà en l’obra d’un Llibre d’Ordres al que s’escriuran les que el Tècnic Director estimi donar-li a través del encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que li doni per ofici quan ho cregui necessari i tindrà l’obligació de firmar l’ assabentat. 6.1.5. Interpretació i desenvolupament del projecte La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al Tècnic Director. El Contractista està obligat a sotmetre a aquet qualsevol dubte, aclariment o contradicció que surti durant l’execució de l’obra per causa del Projecte, o circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància del assumpte. El contractista es fa responsable de qualsevol error de l’execució motivat per la omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer al seu cost els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del Projecte.


160

El Contractista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per una bona execució de l’obra, tanmateix, quan no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions o als documents del projecte. El Contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director i amb suficient antelació les dates en que quedaran preparades per inspecció, cada una de les parts de l’obra per la que s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment hagin posteriorment quedar ocultes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de medició aportats per aquest. 6.1.6. Obres Complementaries El contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementaries que siguin indispensables per executar qualsevol de les unitats d’obra especificades en qualsevol dels documents del Projecte, encara que en ell, no figurin explícitament mencionades dites obres complementaries. Tot això, sense variació del import contractat. 6.1.7. Modificacions El contractista està obligat a realitzar las obres que se li encarreguen resultants de modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan el import de les mateixes no alteri en més o menys d’un 25% del valor contractat. La valoració de les mateixes es farà d’acord amb els valors establerts en el pressupost entregat pel Contractista i que ha sigut agafat com a base del contracte. El Tècnic Director d’obra està capacitat per introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixi les condiciones tècniques referides al projecte i de manera que no varií el import total de l’obra. 6.1.8. Obra defectuosa Quan el Contractista aïlli qualsevol unitat d’obra que no s’ajusti a lo especificat al projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-ho o refusar-ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que crea just amb arreglo a les diferencies que hi hagués, estant obligat el Contractista a acceptar dita valoració, en l’altre cas, es reconstruirà a costa del Contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini d’execució. 6.1.9. Mitjans auxiliars


161

Aniran a compte del Contractista tots els medis i màquines auxiliars que siguin precisos per l’execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguritat en el treball vigents hi ha utilitzar els medis de protecció als seus operaris. 6.1.10. Conservació d’obres Es obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins la data de la recepció definitiva per la Propietat, hi van al seu càrrec les despeses derivades d’això. 6.1.11. Recepció de les obres

Recepció provisional Una vegada acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això, es practicarà en elles un detingut reconeixement pel Tècnic Director i la Propietat en presència del Contractista, aixecant acta i començant a córrer des d’aquest dia el termini de garantia si es troben en estat de ser admesa. De no ser admesa es farà constar a l’acta i es donaran instruccions al Contractista per esmenar els defectes observats, fixant-se un termini, expirant el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional. Termini de garantia El termini de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de la recepció provisional, o bé el que s’estableixi al contracte també contat des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i arreglament dels desperfectes causats per assentament de les mateixes o per mala construcció. Recepció definitiva Es realitzarà desprès de transcorregut el termini de garantia de igual forma que la provisional. A partir d’aquesta data cessarà l’obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres, si bé, subsistiran les responsabilitats que puguin tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa. 6.1.12. Contractació de l’empresa Mode de contractació El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l’empresa escollida por concurs o subhasta.


162

Presentació Les empreses seleccionades per a aquest concurs hauran de presentar els seus projectes en sobre lacrat, abans del 15 de Setembre de 2010 al domicili del propietari. Selecció L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini de l’entrega. Dita empresa serà escollida de mutu acord entre el propietari i el director de l’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants. Fiança En el contracte s’establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantía del compliment del mateix, ó, es convindrà una retenció sobre els pagos realitzats a compte de l’obra executada. De no estipulars la fiança en el contracte s’entendrà que s’adopta com a garantía una retenció del 5 % sobre els pagaments a compte citats. En el cas de que el Contractista es negui a fer pel seu compte els treballs par a ultimar l’obra en les condicions contractades, ho ha atendre la garantía, la Propietat podrà ordenar executar-les a un tercer, abonant el seu import amb càrrec a la retenció ó fiança, sense perjudici de les accions legals a que tingui dret la Propietat si el import de la fiança no sigues suficient. La fiança retinguda s’abonarà al Contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada firmada l’acta de recepció definitiva de l’obra. 6.2. Condicions econòmiques

6.2.1. Abonament de l’obra Al contracte s’haurà de fixar detalladament la forma i terminis que s’abonaran les obres. Les liquidacions parcials que es puguin establir tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, dites liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Finalitzades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el contracte. 6.2.2. Preus El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les unitats d’obra que integrin el projecte, els quals de ser acceptats tindran valor contractual i


163

s’aplicaran a les possibles variacions que puguin haver. Aquests preus unitaris, s’entén que comprendre’n l’execució total de la unitat d’obra, incloent tots els treballs, els complementaris i els materials, així com la part proporcional d’imposició fiscal, les cargues laborals y altres despeses repercutibles. En cas de tenir que realitzar-se unitats d’obra no previstes en el projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’iniciar l’obra i es presentarà a la propietat per la seva acceptació o no. 6.2.3. Revisió de preus En el contracte s’establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar per calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a judici del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats. 6.2.4. Penalitzacions Per retràs en els terminis d’entrega de les obres, es podran establir taules de penalització, les quanties i demores de les quals es fixaran al contracte. 6.2.5. Contracte

El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars per l’execució de l’obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementaries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució, aquestes últimes en els terminis previstos. La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la Propietat deuran firmar-los en testimoni de que els coneixen i accepten. 6.2.6. Responsabilitats El Contractista és el responsable de l’execució de les obres en les condicions establertes al projecte i al contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a la demolició del mal executat hi ha la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres. El contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l’execució de les obres u operacions relacionades amb les mateixes. També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o treball de mètodes inadequats es produeixin a la propietat, als veïns o tercers en general. El Contractista és l’únic responsable del incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte del seu personal i per tant dels accidents que puguin sobrevenir


164

i dels drets que puguin derivar-se d’ells. 6.2.7. Rescissió de contracte Es consideraran causes suficients per la rescissió del contracte les següents: 1r. Mort o incapacitació del Contractista. 2n. La fallida del contractista. 3r. Modificació del projecte quan produeixi alteració en més o menys 25% del valor contractat. 4t. Modificació de les unitats d’obra en número superior al 40% de l’original. 5è. La no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes alienes a la Propietat. 6è. La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui superior a sis mesos. 7è. Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe. 8ºè. Finalització del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a completar aquesta. 9è. Actuació de mala fe en l’execució dels treballs. 10è. Subcontractar la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i la Propietat. 6.2.8. Liquidació en cas de rescissió del contracte Sempre que es rescindeixi el Contracte per causes anteriors o bé per acord d’ambdues parts, s’abonarà al Contractista les unitats d’obra executades i els materials recollits a peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per la mateixa. Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantía i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació.


165

6.3. Condiciones facultatives

Normes a seguir El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències o recomanacions exposades en l’última edició dels següents codis: 1. Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementaries. 2. Normes UNE. 3. Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI). 4. Pla nacional i Ordenança General de Seguritat i Higiene en el treball. 5. Normes de la Companyia Subministradora. 6. Lo indicat en aquest plec de condicions amb preferència els codis i normes. 7. Comitè Internacional de l’Enllumenat Personal El Contractista tindrà al capdavant de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els demés operaris i coneixements acreditats i suficients per l’execució de l’obra. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordes del Tècnic Director de l’obra. El Contractista tindrà en l’obra, el nombre i classe d’operaris que siguin necessaris pel volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l’obra, a aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixements o per actuar de mala fe. Qualitat dels materials

Obra civil Els envolvents empleats en l’execució d’aquest centre compliran les Condicions Generals prescrites al MIE-RAT 14, Instrucció primera del Reglament de Seguritat en Centrals Elèctriques, en lo referent a la seva inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions y emmagatzemament de fluids combustibles i d’aigua, clavegueram, canalitzacions elèctriques a través de parets, murs i envans, senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats, primers auxilis, passadissos de servei i zones de protecció i documentació.


166

Aparamenta de mitja tensió Les cel·les utilitzades seran prefabricades, amb envolvent metàl·lica, i que utilitzen SF6 (hexaflorur de sofre) per complir dos missions: aïllament i tall. Aïllament.- L’aïllament integral en hexaflorur de sofre confereix a la aparamenta les seves característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució de l’aire, a la humitat, o inclús a la eventual immersió del CT per efectes de riuades. Per això, aquesta característica es essencial especialment a les zones d’alta pol·lució, a les zones amb clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i a les zones més exposades a riades o entrades d’aigua al CT. Tall.- El tall en SF6 resulta més segur que l’aire, degut a lo explicat pel aïllament. Igualment les cel·les empleades hauran de permetre la extensibilitat in situ del CT, de forma que sigui possible afegir més línees o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de canviar la aparamenta prèviament existent al Centre. Sempre que sigui possible s’utilitzarà cel·les del tipus modular, de forma que en cas d’averia sigui possible retirar únicament la cel·la danyada, sense necessitat de desaprofitar el resto de les funcions. Les cel·les podran incorporar proteccions del tipus autoalimentat, és a dir, que no necessiten imperativament alimentació externa. Igualment, aquestes proteccions podran ser electròniques, dotades de corbes CEI normalitzades (bé siguin normalment inverses, molt inverses o extremadament inverses), i entrada per disparo per termòstat sense necessitat d’alimentació auxiliar. Transformador Els transformadors instal·lats als CT’s seran trifàsics, amb neutre accessible al secundari i demés característiques segons lo indicat a la memòria en els apartats corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació al primari, grup de connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador. El transformador s’instal·larà, en cas de incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma ubicada damunt d’un foso de recollida, de forma que en cas de que es derrami i s’incendiï, el foc quedi confinat a la cel·la del transformador, sense difondre’s pels passos de cables ni altres obertures al resto del CT, si aquests són de maniobra interior (tipus caseta). Els transformadors, per millor ventilació, estaran situats a la zona de flux natural d’aire, de forma que l’entrada d’aire estigui situada a la part inferior de les parets adjacents al mateix, i les sortides d’aire a la zona superior d’aquestes parets.


167

Condiciones d’ús, manteniment i seguretat El Centre de Transformació haurà d’estar sempre perfectament tancat, de forma que impedeixi l’accés de les persones alienes al servici. L’amplada dels passadissos ha d’observar el Reglament d’Alta Tensió (MIERAT 14, apartat 5.1), i igualment, ha de permetre l’extracció total de qualsevol de les cel·les instal·lades, sent per tant l’amplada útil del passadís superior al del fons de les cel·les. En els interiors dels Centres de transformació no es podrà emmagatzema cap element que no pertanyi a la pròpia instal·lació. Tota la instal·lació ha d’estar correctament senyalitzada i han de disposar les advertències i instruccions necessàries de manera que s’impedeixi els errors d’interrupció, maniobres incorrectes i contactes accidentals amb els elements en tensió o qualsevol altre tipus d’accident. Per la realització de les maniobres oportunes al Centre de Transformació s’haurà d’utilitzar banqueta, palanca d’accionament, guants, etc., i hauran d’estar sempre en perfecte estat d’ús, lo que es comprovarà periòdicament. Es col·locaran les instruccions sobre els primers auxilis que han de prestar-se en cas d’accident en un lloc perfectament visible. Cada grup de cel·les portarà una placa de característiques amb les següents dades: - Nom del fabricant - Tipus de aparamenta i número de fabricació - Any de fabricació - Tensió nominal - Intensitat nominal - Intensitat nominal de curta duració - Freqüència nominal Junt amb l’accionament de la aparamenta de les cel·les, s’incorporaran de forma gràfica i clares les marques i indicacions necessàries per la correcta manipulació de dita aparamenta. Igualment, si la cel·la conté SF6 bé sigui pel tal o per l’aïllament, ha d’estar dotat amb un manòmetre per la comprovació de la correcta pressió de gas abans de realitzar la maniobra. Abans de la posta en servici en carga del Centre de Transformació, es realitzarà una posta en servici en buit per la comprovació del correcte funcionament de les màquines. Així mateix, es realitzaran unes comprovacions de les resistències d’aïllament i de terra dels diferents components de la instal·lació elèctrica.


168

Posta en servici.- El personal encarregat de realitzar les maniobres, estarà degudament autoritzat. Les maniobres es realitzaran amb el següent orde: primer es connectarà l’interruptor / seccionador d’entrada, si estigués, hi ha continuació la aparamenta de connexió següent, fins arribar al transformador, amb el qual tindrem al transformador treballant en buit per fer les comprovacions oportunes. Una vegada realitzades les maniobres de Mitja Tensió, procedirem a connectar la xarxa de baixa tensió. Separació de servici.- Aquestes maniobres s’executaran en sentit invers a les realitzades a la posta en servici i no es donaran per finalitzades m’entrés no estigui connectat el seccionador de posta a terra. Manteniment.- Per tal manteniment s’agafaran les mesures oportunes per garantir la seguretat del personal. Aquest manteniment consistirà en la neteja, engrassat i verificat dels components fixos i mòbils de tots aquells elements que fossen necessaris. Les cel·les tipus CGM o CGC de ORMAZABAL, empleades en la instal·lació no necessiten manteniment interior, al estar aïllada la seva aparamenta interior en gas SF6, evitant d’aquesta forma el deterioro dels circuits principals de la instal·lació. Reconeixement i assajos previs Quan ho estimi oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui a la fàbrica d’origen, laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest plec. En el cas de discrepa, els assajos o proves s’efectuaran al laboratori oficial que el Tècnic Director d’obra designi. Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, seran a compte del Contractista. Assajos Abans de la posta en servici del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer els assajos adequats per provar, a l’entera satisfacció del Tècnic Director d’obra, que tots els equips, aparells i cablejats han sigut instal·lats correctament d’acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries de treball. Tots els assajos seran presenciats pel Enginyer que representa el Tècnic Director d’obra. Els resultats dels assajos seran passats en certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l’assaig, així com la categoria professional. Els cables, abans de posar-se en funcionament, se sotmetran a un assaig de resistència d’aïllament entre les fases i entre fase i terra. Als cables enterrats, aquests assajos de


169

resistència d’aïllament s’efectuaran abans i desprès d’efectuar el emplenat i compactat. Les probes i assajos a que seran sotmeses les cel·les una vegada finalitzada la seva fabricació seran els següents: Proba d’operació mecànica.- Es realitzaran probes de funcionament mecànic sense tensió al circuit principal d’interruptors, seccionadors i demés aparellatge, així com a tots els elements mòbils i enclavaments. Es provaran cinc vegades en ambos sentits. Proba de dispositius auxiliars, hidràulics, pneumàtics i elèctrics.- Es realitzaran probes sobre elements que tinguin una determinada seqüència d’operació. Es provarà cinc vegades cada sistema. Verificació del cablejat.- El cablejat serà verificat conforme als esquemes elèctrics. Assaig a freqüència industrial.- Es sotmetrà el circuit principal a la tensió de freqüència industrial especificada en la columna 3 de la taula II de la norma UNE-20.099 durant un minut. Assaig dielèctric de circuits auxiliars i de control.- Aquest assaig es realitzarà sobre els circuits de control i s’efectuarà d’acord amb el punt 23.5 de la norma UNE-20.099. Assaig a ona de xoc 1,2/50 mseg.- Es disposa del protocol de probes realitzades a la tensió (1,2/50 mseg) especificada en la columna 2 de la taula II de la norma UNE-20.099. El procediment d’assaig es realitzarà segons lo especificat en el punt 23.3 de dita norma. Verificació del grau de protecció.- El grau de protecció serà verificat d’acord amb el punt 30.1 de la norma UNE-20.099 Aparellatje Abans de posar l’aparellatje baix tensió, es mesurarà la resistència d’aïllament de cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures han de repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts. Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, usant comptador de cicles, caixa de carga, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà, en lo possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb aquest, els relés de protecció s’elegiran i coordinaran per aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta. El contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibratge d’aquestos per tots els sistemes de protecció previstos.


170

Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d’intensitat i tensió aplicant corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors i comprovant que els instruments connectats a aquestos secundaris funcionen. Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de proba i cada interruptor serà tancat i disparat des de el seu interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavaments. Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l’oli dels interruptores de petit volum. 6.4. Condicions tècniques Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals compren el conjunt de característiques que tindran que complir els materials utilitzats a la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació en l’obra i les que tindran que regir l’execució de qualsevol tipus d’instal·lacions i obres necessàries i dependents. Per qualsevol tipus d’especificació, no inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte lo que indiqui la normativa vigent. Unitats d’obra civil

Materials bàsics Tots els materials bàsics que s’utilitzaran durant l’execució de les obres, seran de primera qualitat i compliran les especificacions que s’exigeixen a les Normes i Reglaments de la legislació vigent. Desbrossada i neteja dels terrenys Definició.- Es defineix com neteja i desbrossada del terreny, el treball consistent en extreure i retirar, de les zones designades, tots els arbres, troncs, plantes, malesa, escombraries, o qualsevol altre material no desitjable. La seva execució inclou les operacions següents: - Excavació dels materials objecte de neteja i desbrossada. - Retirada dels materials objecte de neteja i desbrossada. Tot això realitzat d’acord amb les presents especificacions i amb les dades que, sobre el particular, inclouen els corresponents documents del Projecte. Execució de les obres.- Les operacions d’excavació s’efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguritat suficients i evitar danyar a les estructures existents, d’acord amb lo que, sobre això, ordeni l’encarregat Facultatiu de les obres, el qual designarà i marcarà els elements que siguin precisos conservar intactes. Per disminuir al màxim el deteriorament dels arbres que siguin precisos conservar es


171

procurarà que, els que es tinguin que aterrar, caiguin cap el centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril, o a estructures pròximes, els arbres s’aniran trossejant per cada rama i tronc progressivament. Si per protegir aquests arbres ho una altra vegetació destinada a pertànyer en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre medi, els treballs corresponents s’ajustaran al que, sobre el particular, ordeni l’encarregat Facultatiu de les obres. Tots els troncs i arrels més grans de deu centímetres (10 cm.) de diàmetre, seran eliminats fins una profunditat no inferior a cinquanta centímetres (50 cm.) per davall del terra. Del terreny natural sobre el que s’ha d’asseure el terraplè, s’eliminaran tots els troncs o arrels amb un diàmetre superior a deu centímetres (10 cm.), a fi de que no en quedi cap dintre del ciment del terraplè, ni a menys de quinze (15 cm.) de profunditat por davall de la superfície natural del terreny. També s’eliminaran davall dels terraplens de poca cota, fins una profunditat de cinquanta centímetres (50 cm.) per davall de la explanada. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran podats i netejats; desprès es talaran en trossos adequats i, finalment, es guardaran cuidadosament al llarg del tiratge, separats dels munts que han de ser cremats o tirats. La longitud dels trossos de fusta serà superior a tres metres (3m.) si ho permet el tronc. Ara bé, abans de procedir a talar arbres, el Contractista tindrà que obtenir els consegüents permisos i autoritzacions, si fa falta, sent al seu càrrec qualsevol tipus de despesa que ocasioni el concepte comentat. Els treballs es realitzaran de forma que provoquin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a las obres. Cap marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques, de qualsevol classe, serà espatllada o desplaçada fins que un agent autoritzat hagi marcat, d’alguna forma, la seva situació o aprovat el seu desplaçament. La retirada dels materials objecte de neteja i desbrossada s’efectuarà com es diu a continuació. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d’acord amb el que, sobre això, ordeni el Facultatiu encarregat de les obres. Els materials no combustibles seran retirats pel Contractista de la manera i en els llocs que especifiqui el Facultatiu encarregat de les obres. Mesura i abonament.- Les mesures i l’abonament es realitzarà per metres quadrats (m2) realment desbrossats, i exempts de material. El preu inclou la carga i transport a l’abocador dels materials, i totes les operacions mencionades a l’apartat anterior. Simultàniament a les operacions de desbrossament es podrà excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals es transportaran a l’abocador o es recolliran en les zones que indiqui la Direcció d’obres, a fi de ser utilitzades per la formació de zones verdes. Aquests terres es mesuraran y s’abonaran al preu de l’excavació, en qualsevol tipus de terreny. El transport a l’abocador es considerarà inclòs als preus unitaris del Contracte. Excavacions en qualsevol tipus de terreny Les excavacions s’executaran d’acord amb els plànols del Projecte, y amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els Plànols de detall, y les ordres de la


172

Direcció de les obres. La unitat d’excavació inclourà l’ampliació, millora o rectificació dels talussos de les zones de desmunta-me’n, així com la seva execució de cunetes provisionals o definitives. La rectificació dels talussos, ja mencionada, s’abonarà al preu d’excavació del Quadre de Preus nº 1. Les excavacions es consideraran no classificades, i es defineix con un preu únic per qualsevol tipus de terreny. L’excavació especial de talussos en roca s’abonarà al preu únic definitiu d’excavació. Si durant les excavacions apareixen fonts o filtracions motivades per qualsevol causa, s’executaran els treballs d’acord amb les indicacions existents a la normativa vigent, i es consideraran inclosos als preus d’excavació. Als preus de les excavacions està inclòs el transport a qualsevol distància. Si a criteri del Director de les obres els materials no són adequats per la formació de terraplens, es transportaran a l’abocador, no sent motiu de sobrepreu el possible increment de distància de transport. El Director de les obres podrà autoritzar l’abocador de materials a determinades zones baixes de les parcel·les assumint el Contractista l’obligació d’executar els treballs d’estesa i compactació, sense reclamar compensació econòmica de cap tipus. Mesura i abonament.- Es mesurarà i s’abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, mesurant per diferència entre els perfils agafats abans i desprès dels treballs. No són abonables els despreniments o els augments de volum sobre les seccions que prèviament s’hagin fixat en aquest Project. Per l’efecte de les mesures de moviment de terra, s’entén per metre cúbic d’excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es troba al lloc on es tingui que excavar. S’entén per volum de terraplè, el que correspon a aquestes obres, desprès d’executar-les i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. Advertència sobre els preus de les excavacions.- A més a més de lo que s’especifica als articles anteriors, i en altres on es detalla la forma de l’execució de les excavacions, s’haurà de tenir en compte el següent: - El Contractista, a l’executar les excavacions, s’atindrà sempre als plànols i instruccions del Facultatiu. En cas que l’excavació a executar no estigués suficientment definida, sol·licitarà l’aclariment abans de procedir a la seva execució. Per tant, no seran abonables els despreniments ni els augments de seccions no previstos al Projecte o fixats pel Director Facultatiu. - Contràriament, si seguint les instruccions del Facultatiu, el Contractista executes menor volum d’excavació que, el que havia de resultar de tots els plànols, o de les prescripcions fixades, sol es considerarà d’abonament el volum realment executat. En tots els casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclòs el resultant dels despreniments, s’haurà de omplir amb el mateix tipus de material, sense que el Contractista rebi, per això, cap quantitat addicional. En cas de dubte sobre la determinació del preu d’una excavació concreta, el Contractista


173

s’atendrà al que decideixi el Director Facultatiu, sense ajustar-se al que, a efectes de valoració del Pressupost, figuri als pressupostos Parcials del Projecte. S’entén que els preus de les excavacions inclouen, a més a més, de les operacions i despeses ja indicades, tots els auxiliars i complementaris, com són: instal·lacions, subministres i consum d’energia per enllumenat i força, subministrament d’aigües, ventilació, utilització de qualsevol classe de maquinària amb totes les seves despeses amortitzacions, etc. així com les pegues produïdes per les filtracions o per qualsevol altre motiu. Terraplens Consistents en l’estesa i compactació de materials de terrenys procedents d’excavacions o préstecs. Els materials per formar terraplens compliran les especificacions de la Normativa vigent. L’equip necessari per efectuar la seva compactació es determinarà per l’encarregat Facultatiu, en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d’obra. El Contractista podrà utilitzar un equip diferent, per això necessitarà l’autorització del Facultatiu Director, que solament la concedirà quan, amb l’equipo proposat pel Contractista, obtingui la compactació requerida, almenys, al mateix grau que amb l’equip proposat pel Facultatiu encarregat. A continuació, s’estendrà el material en tandes de gruix uniforme i suficientment reduït per a que, amb els medis disponibles, s’obtingui, en tot el seu gruix, el grau de compactació exigit. Els materials de cada capa seran de característiques uniformes, i si no ho fossen s’aconseguirà esta uniformitat mesclant-los convenientment amb els medis adequats per això. No s’estendrà cap tanda mentre no s’hagi comprovat que la superfície subjacent compleixi les condicions exigides, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per l’encarregat Facultatiu. En cas que la tanda subjacent s’hagi reblanit per una humitat excessiva, no s’estendrà la següent. Mesura i abonament.- Es mesurarà i s’abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, mesurant per diferència entre els perfils agafats abans i desprès dels treballs. El material a utilitzar serà en algun cas, procedent de l’excavació a la traça; en aquest cas el preu de la emplena’t inclou la carga, transport, estesa, humectació, compactació i anivellació. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l’excavació, carga, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. Els terraplens considerats com emplenats localitzats, s’executaran d’acord amb la normativa vigent al respecte, però es mesuraran i abonaran com les unitats de terraplè. Terraplè de sòls seleccionats de préstecs exteriors a la urbanització.- Quan sigui necessari obtenir els materials per formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el cànon d’extracció, excavació, carga, transport a qualsevol distància, estesa, humectació, compactació, anivellació i la resta d’operacions


174

necessàries per deixar totalment acabada la unitat de terraplè. El Contractista tindrà que localitzar les zones de préstec, obtenir els permisos i llicencies que siguin necessaris i, abans de començar les excavacions, s’haurà de sotmetre a l’aprovació del Director de les obres les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls es suficient. Excavació i emplenat de rases i pous La unitat d’excavació de rases i pous compren totes les operacions necessàries per obrir les rases definides per l’execució del clavegueram, abastiment d’aigua, la resta de les xarxes de serveis, definides al present Projecte, i les rases i pous necessaris per ciments o drenatges. Les excavacions s’executaran d’acord amb les especificacions dels plànols del Projecte i Normativa vigent, amb les dades obtingudes del replanteig general de les Obres, els plànols de detall i les ordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb un sol preu per qualsevol tipus de terreny. Les excavacions de roca i l’excavació especial de talussos en roca, s’abonarà al preu únic definit d’excavació. Si durant l’execució de les excavacions apareixen fonts o filtracions motivades per qualsevol causa, s’utilitzaran els medis que siguin necessaris per esgotar les aigües. El cost de les mencionades operacions estarà comprès als preus d’excavació. El preu de les excavacions compren també els apuntalaments que siguin necessaris i el transport de les terres a l’abocador, a qualsevol distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, l’execució de sobre excavacions per evitar les operacions d’apuntalament, però els volums sobre excavats no seran objecte d’abonament. L’excavació de rases s’abonarà per metres cúbics (m3) excavats d’acord amb les mesures teòriques dels plànols del Projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinaria i mà d’obra necessària per la seva execució; la neteja i desbrossament de tota la vegetació; la construcció d’obres de desballestament, per evitar l’entrada d’aigües; la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisen; el transport dels productes extrets al lloc d’ús, als depòsits, ho ha l’abocador; indemnitzacions a qui faci falta, i arreglament de les àrees afectades. Quan durant els treballs d’excavació apareguin servicis existents, amb independència del fet que s’hagin contemplat o no al Projecte, els treballs s’executaran amb medis manuals, per no espatllar les instal·lacions, completant l’excavació amb el calçat o suspès en bones condicions de les conduccions d’aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. ó amb qualsevol altre servici que sigui precís descobrir, sense que el Contractista tingui cap dret a pagaments per aquests conceptes. El ompliment de les rases s’executarà amb el mateix grau de compactació exigida als terraplens. El Contractista utilitzarà els medis de compactació lleugers necessaris i reduirà el grossor de les tandes, sense que els mencionats treballs puguin ser objecte de sobrepreu.


175

Si els materials procedents de les excavacions de rases no són adequats per l’ompliment, s’obtindran els materials necessaris dels préstecs interiors de la urbanització, no sent d’abonament els treballs d’excavació i transport dels mencionats materials de préstecs, i trobant-se inclosos al preu unitari de ompliment de rases definit al Quadre de Preus nº1. En el cas de no poder contar amb préstecs interiors de la urbanització, el material a utilitzar s’abonarà segons el preu d’excavació de préstecs exteriors a la urbanització, definit al Quadre de Preus nº1.

Equips elèctrics

Generalitats L’ofertant serà el responsable del subministro dels equips elements elèctrics. La mínima protecció serà IP54, segons DIN 40050, garantint una protecció contra depòsits nocius de pols i esquitxades d’aigua; garantía de protecció contra derivacions. A l’objecte de no deixar descendir la temperatura a l’interior dels quadres elèctrics per davall de la condensació, es preveurà calefacció amb termòstat 30ºC amb potència calorífica aproximada de 300 W/m3, garantint una distribució correcta del calor en aquells de gran volum. Mínima temperatura 20ºC. Es preveurà premsaestopes de ventilació en les parts inferiors dels armaris. Als armaris grans, a la part inferior i superior, per garantir millor la circulació de l’aire. Així mateix, no es deixarà pujar la temperatura a la zona dels quadres elèctrics i d’instrumentació per damunt dels 35°C per lo que l’ofertant haurà d’estudiar dita condició i els medis indicats al projecte, ventilació forçada i termòstat ambiental, perquè si no els considera suficient prevegi condicionament d’aire per refrigeració, integrada als quadres o ambiental per la zona on estiguin situats. Així pues tots els armaris incorporaran, a més a més, com elements auxiliars propis, els següents accessoris: - Ventilació forçada i independent de l’exterior. - Resistència de escalfament. - Refrigeració, en cas de que es requereixi. - Dispositiu quimic-pasiu d’absorció de la humitat. - Il·luminació interior. - Seguretat d’intrusisme i vandalisme. - Accessibilitat a tots els seus mòduls i elements. Es tindran en compte les condicions ambientals d’ús. Per això, s’aplicarà la classificació 721-2 de pols, arena, boira salina, vent, etc. segons norma IEC 721. Per determinar els dispositius de protecció en cada punt de la instal·lació s’haurà de calcular i conèixer: a) La intensitat de treball en funció del cos, simultaneïtat, utilització i factors d’aplicació


176

previstos i imprevistos. D’aquest últim es fixarà un factor, i s’expressarà en l’oferta. b) La intensitat del curtcircuit. c) El poder de tall del dispositiu de protecció, que haurà de ser major que la Icc (intensitat de curtcircuit) del punt al qual està instal·lat. d) La coordinació del dispositiu de protecció amb l’aparellatge situat aigües avall. e) La selectivitat a considerar en cada cas, amb altres dispositius de protecció situats aigües amunt. Es determinarà la secció de fases i la secció del neutre en funció de protegir-los contra sobrecarregues, verificant-ne: a) La intensitat que pugui suportar la instal·lació serà superior que la intensitat de treball, prèviament calculada. b) La caiguda de tensió al punt més desfavorable de la instal·lació serà inferior a la caiguda de tensió permesa, considerats els casos més desfavorables, com per exemple tenir tots els equips en marxa amb les condicions ambientals extremes. c) Les seccions dels cables d’alimentació general i particular tindran en compte els consums de les futures ampliacions. Es verificarà la relació de seguritat (Vc / Vl), tensió de contacte menor o igual a la tensió límit permesa segons els locals ITC-BT-24, protecció contra contactes directes i indirectes. La protecció contra sobrecarregues i curtcircuits es farà, preferentment, amb interruptors automàtics d’alt poder de curtcircuit, amb un poder de tall aproximat de 50 KA, i temps de tall inferior a 10 ms. Quan es previnguin intensitats de curtcircuit superiors als 50 KA, es col·locaran limitadors de poder de tall superior que 100 KA i temps de tall inferior a 5 ms. Aquests interruptors automàtics tindran la possibilitat de rearmament a distància a ser manats pels PLC del telecomandament. Així mateix posseiran blocs de contactes auxiliars que discriminen i senyalitzen el disparo per curtcircuit, del tèrmic, així com posicions del comandament manual. Idèntica possibilitat de rearmament a distància tindran els detectors de defecte a terra. Les corbes de disparo magnètic dels disjuntors, L-V-D, s’adaptaran a les diferentes proteccions dels receptors. Quan es faci servir fusibles amb limitadors de corrent, aquests s’adaptaran a les diferents classes de receptors, utilitzant els més adequats, ja siguin aM, gF, gL o gT, segons la norma UNE 21-103. Tots els relés auxiliars seran del tipus undecal, de tres contactes inversors, equipats amb contactes de potència, (10 A per carga resistiva, cos. j=1), aprovats per UL.


177

La protecció contra xoc elèctric serà prevista, i es complirà amb les normes UNE 20-383 i ITC-BT-24. La determinació de la corrent admissible a les canalitzacions i el seu emplaçament serà, com a mínim, segons lo establert en ITC-BT-04. La corrent de les canalitzacions serà 1,5 vegades la corrent admissible. Les caigudes de tensió màximes autoritzades seran segons ITC-BT-19, sent el màxim, al punto més desfavorable, del 3% en il·luminació i del 5% en força. Aquesta caiguda de tensió es calcularà considerant alimentats tots els aparells d’utilització susceptibles de funcionar simultàniament, en les condicions atmosfèriques més desfavorables. Els conductors elèctrics usaran els colors distintius segons normes UNE, y seran etiquetats i numerats per facilitar la seva fàcil localització i interpretació als plànols i a la instal·lació. El sistema d’instal·lació serà segons la instrucció ITC-BT-20 i altres per interiors i receptors, tenint en compte les característiques especials dels locals i tipus d’indústria. L’ofertant ha de detallar en la seva oferta tots els elements i equips elèctrics oferts, indicant nom de fabricant. A més a més, de les especificacions requerides i ofertes, s’ha d’incloure en l’oferta: a) Memoràndum de càlculs de carga, d’il·luminació, de terra, proteccions i altres que ajudin a classificar la qualitat de les instal·lacions ofertes. b) Dissenys preliminars i plànols dels sistemes oferts. Als plànols s’utilitzarà simbologia normalitzada S/UNE 20.004. Es tendirà a homogeneïtzar el tipus d’esquema, numeració de bornes de sortida i entrada i en general tots els elements i medis possibles de forma que faciliti el manteniment de les instal·lacions. Quadres elèctrics Als quadres elèctrics s’inclouran polsadors frontals de marxa i parada, amb senyalització de l’estat de cada aparell (funcionament i averia). El concursant raonarà el tipus elegit, indicant les següents característiques: - Estructura dels quadres, amb dimensions, materials empleats (perfils, xapes, etc...), amb les seves seccions o espessors, protecció antioxidant, pintures, etc ... - Compartiments en que es divideixin. - Elements que s’allotgin als quadres (embarrats, aïlladors, etc...), detallant els mateixos. - Interruptors automàtics. - Sortida de cables, relés de protecció, aparells de mesura i elements auxiliars. - Proteccions que, com a mínim, seran: · Mínima tensió, en l’interruptor general automàtic. · Sobrecarrega en cada receptor. · Curtcircuits en cada receptor. · Desequilibri, en cada motor. Es projectaran i raonaran els enclavaments als quadres, destinats a evitar falses


178

maniobres i per a protecció contra accidents del personal, així com en el sistema de posta a terra del conjunt de les cabines. La distribució del quadre serà de tal forma que l’alimentació sigui la cel·la central hi ha ambos costats es vagin situant les cel·les o sortides quan sigui necessari. A les tapes frontals s’inclourà un sinòptic amb l’esquema unipolar plastificat incloent els aparells d’indicació, marxa, protecció i títol de cada element amb rètols també plastificats. S’indicaran els fabricants de cada un dels elements que componen els quadres i el tipus dels mateixos. Característiques.- - Fabricant: A determinar pel contractista. - Tensió nominal de treball: 400 V. - Tensió nominal d’aïllament: 750 V. - Tensió d’assaig: 2.500 V durant 1 segon. - Intensitats nominals a l’embarrat horitzontal: 500, 800, 1.000, 1.250, 2.500 A. - Resistència als esforços electrodinàmics de curtcircuits: 50 KA. - Protecció contra agents exteriors: IP-54, segons IEC, UNE, UTE y DIN. - Dimensions: varies, amb longitud màxima de 2000 mm. Enllumenat Generalitats.- Les lluminàries seran estanques, amb reactàncies de arrencada ràpid i amb condensador corrector del cosinus de fi, Cos j, incorporat. S’efectuarà un estudi complet d’il·luminació tant per interiors i exteriors justificant els lux obtinguts en cada cas. Abans de la recepció provisional aquests lux seran verificats amb un luxòmetre per tota l’àrea il·luminada, la qual tindrà una il·luminació uniforme. Enllumenat interior.- Proporcionarà un nivell de il·luminació suficient per desenvolupar l’activitat prevista a cada instal·lació que com a mínim complirà: - Emmagatzematge, embalatge i zones de poca activitat: 150 Lx. - Zones d’activitat mitja, manteniment esporàdic: 325 Lx. - Zones de gran activitat, manteniment mitjà (taladrat, tornejat, soldadura, etc.): 600 Lx. - Zones de precisió, ajust, polit, etc.: 1000 Lx. En qualsevol cas i davant el dubte estaran per damunt de les intensitats mínimes de il·luminació segons la ordenança general de seguritat i higiene en el treball en una proporció del 50%. A més de la quantitat es determinarà la qualitat de la il·luminació que en línees generals complirà amb: 1) Eliminació o disminució de les causes d’enlluernament capaces de provocar una sensació d’incomoditat i inclús una reducció de la capacitat visual. 2) Elecció del dispositiu d’il·luminació i el seu emplaçament de tal forma que la direcció de llum, la seva uniformitat, el seu grau de difusió i el tipus d’ombres s’adaptin lo millor possible a la tasca visual i a la finalitat del local il·luminat.


179

3) Adaptar una llum, la composició espectral del qual, posseeixi un bon rendiment en color. 4) La reproducció cromàtica serà de qualitat molt bona. 5) La temperatura de color dels punts de llum estarà entre 3000 i 5500 graus Kelvin. 6) Es calcularà un coeficient de manteniment baix, de l’ordre de 0,7. 7) Els coeficients d’utilització i rendiment de la il·luminació es procurarà que siguin el més gran possibles. Enllumenat exterior.- Les lluminàries exteriors seran del tipus antivandàlic i intrencable. Els suports, faroles, braços murals, bàculs i demés elements mecànics seran galvanitzats en calent, segons apartat 4.1 d’aquestos plecs. Les làmpades seran de vapor de sodi d’alta pressió color corregit. Tindran incorporat el condensador corrector del cosinus de phi, Cos j. Per projectar el tipus de lluminària es tindrà en compte: - La naturalesa de l’entorn per emprar d’un o dos hemisferis. - Les característiques geomètriques de l’àrea a il·luminar. - El nivell mitjà d’il·luminació, que mai serà inferior a 15 lux. - L’altura del punt de llum serà l’adequat als lúmens. - El factor de conservació serà de l’ordre de 0,6. - El rendiment de la instal·lació i de la il·luminació segons el projecte i el fabricant, arribant al major possible. Il·luminació de seguritat.- Estarà formada per aparells autònoms automàtics que compleixin amb les normes UNE 20-062-73 i 20-392-75 i demés disposicions vigents de seguritat. Seran del tipus fluorescent amb preferència. En les instal·lacions elèctrico-mecàniques amb un grau de protecció mínim d’IP-54. En oficines IP-22. Xarxa de posta a terra En cada instal·lació s’efectuarà una xarxa de terra. El conjunt de línees i tomes de terra tindran unes característiques tals que, las masses metàl·liques no podran posar-se a una tensió superior a 24 V, respecte del terra. Totes les carcasses d’aparells de l’enllumenat, així com endolls, etc., disposaran de la seva toma de terra, connectada a una xarxa general independent de la dels centres de transformació i d’acord amb el reglament de B.T. Les instal·lacions de toma a terra, seguiran les normes establertes al Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementaries. Els materials que compondran la xarxa de terra estaran formats per plaques, elèctrodes, terminals, caixes de probes amb els seus terminals d’aïllament i medició, etc.


180

On es prevegi falta de humitat o terreny de poca resistència es col·locaran tubs d’humidificació, a més, de reforçar la xarxa amb additius químics. La resistència mínima a corregir no arribarà als 4 ohms. L’estructura d’obra civil serà connectada a terra. Tots els empalmes seran tipus soldadura aluminotèrmia sistema CADWELL o similar. Instal·lacions de connexions El contractista contactarà amb la corresponent companyia elèctrica de forma que tècnicament les instal·lacions es realitzin d’acord amb les normes de la Companyia. Així mateix els projectors d’instal·lacions seran presentats a indústria amb la màxima celeritat per obtenir els permisos corresponents. Totes les despeses ocasionades per la connexió i pels permisos d’indústria estaran als preus del pressupost. Protecció contra descarregues atmosfèriques S’haurà d’estudiar i incloure si es necessari un sistema de protecció total de les instal·lacions d’acord amb les normes vigents en conformitat amb la resistència de terra i les àrees geogràfiques. S’haurà d’entregar un memoràndum de càlculs sobre el mètode seguit per cada cas. Aquest sistema englobarà tant la protecció general de cada instal·lació como la particular d’elements, ja sigui esta última amb separadors galvànics, circuits RC, varistors, etc. Làmpades de senyalització Totes les làmpades de senyalització seran del tipus LED estandarditzades i normalitzades. Els colors que s’utilitzaran seran els següents: - Verd: indicació de marxa. - Groc: indicació d’averia lleu. Intermitent alarma lleu. - Roig: indicació d’averia greu. Intermitent alarma greu. - Blanc: indicació informativa, d’estat, de posició, etc. Totes les làmpades de senyalització es verificaran a través d’un polsador de prova. Firma:


181

Joaquim Barreno Jardí Enginyer Tècnic Industrial Elèctric Juny del 2011

Electrificació del polígon Les Tàpies II Estudi de Seguretat i Salut

181




ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT





182

7.Estudi de Seguretat i Salut. Pàg 181 7.1.Objecte. Pàg 183 7.2.Abast. Pàg 183 7.3.Anàlisis de Riscos. Pàg 183

7.3.1.Riscos Generals. Pàg 183 7.3.2.Riscos Específics. Pàg 184

7.3.3.Maquinària i Mitjans Especials. Pàg 187

7.4.Mesures Preventives. Pàg 189 7.4.1.Proteccions Col·lectives. Pàg 189

7.4.2.Proteccions Personals. Pàg 195

7.4.3.Revisions Tècniques de Seguretat. Pàg 196

7.5.Instal·lacions Elèctriques Provisionals. Pàg 196 7.5.1.Riscos Previsibles. Pàg 196

7.5.2.Mesures Preventives. Pàg 196

7.6.Normativa Utilitzada en la Redacció d’aquest Projecte sobre Seguretat. Pàg 198

7.7.Termini d’Execució del Projecte. Pàg 198 7.8.Consideracions Finals. Pàg 198


183

7.1. Objecte

El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral té com a objecte establir les

directrius generals encaminades a disminuir en tot el possible, els riscos del accidents

laborals i malalties professionals, així com la minimització de les conseqüències dels

accidents que es produeixin.

Aquest estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’Octubre,

que estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i

mesures de Seguretat i Higiene que s’han de tenir presents en l’execució dels Projectes

en la Construcció.

7.2. Abast

Les mesures contemplades en aquest Estudi abasten tots els treballs a realitzar en el

present Projecte, i aplica l’obligació del seu compliment a totes les persones de les

diferents organitzacions que intervinguin en l’execució dels mateixos.

Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballs en

instal·lacions, elements i màquines elèctriques són analitzats en els apartats.

7.3. Anàlisis de riscos

A continuació analitzarem els riscos previsibles inherents a les activitats d’execució

previstes, així com les derivades de l’ús de maquinaria, mitjans auxiliars i manipulació

d’instal·lacions, màquines o eines elèctriques.

Amb el finalitat de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer

els riscos generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, després seguirem

amb l’anàlisi dels específics de cada activitat.

7.3.1.Riscos generals

Entendrem com a riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors,

independentment de l’activitat concreta que realitzin. Es preveu que poden donar-se els

següents casos:

- Caigudes d’objectes o components sobre persones.

- Caigudes de persones a diferent nivell.

- Caigudes de persones al mateix nivell.

- Projeccions de partícules als ulls.

- Conjuntivitis per arc de soldadura o altres.


184

- Ferides en mans o peus per maneig de materials.

- Sobreesforços.

- Cops i talls per maneig d’eines.

- Cops contra objectes.

- Quedar atrapats entre objetes.

- Cremades per contactes tèrmics.

- Exposició a descàrregues elèctriques.

- Incendis i explosions.

- Atrapament per bolcada de màquines, vehicles o equips.

- Atropellaments o cops per vehicles en moviment.

- Lesions per manipulació de productes químics.

- Lesions o malalties per factors atmosfèrics que comprometin la seguretat o

salut.

- Inhalació de productes tòxics.

7.3.2.Riscos específics

En aquest apartat ens referim als riscos propis d’activitats concretes que

afecten

només al personal que realitza treballs en les mateixes. Aquest personal estarà exposat

als riscos generals indicats al punto 8.3.1, més els específics de la seva activitat. A tal fi,

analitzem a continuació les activitats més significatives.

Excavacions.

A més dels generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos:

Despreniment o lliscament de terres.

Atropellaments i/o cops per màquines o vehicles.

Col·lisions i bolcades de maquinària.

Riscos a tercers aliens al propi treball.

En voladures.

Projeccions de pedres.

Explosions incontrolades per corrents erràtiques o manipulació incorrecta.

Barrinades fallides.

Elevat nivell de soroll.


185

Riscos a terceres persones.

Moviment de terres.

En els treballs derivats del moviments de terres per excavacions u omplir es

preveuen els següents riscos:

Càrrega de materials de les pales o caixes dels vehicles.

Caigudes de persones des dels vehicles.

Bolcades de vehicles per diferents causes ( males condicions del terreny, excés

de càrrega, durant les descàrregues, etc.)

Atropellament i col·lisions.

Projecció de partícules.

Pols ambiental.

Treballs amb ferralla.

Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla són:

Talls i ferides en el maneig de les barres o filferros.

Atrapaments en les operacions de càrrega i descàrrega de paquets de barres o en

la col·locació de les mateixes.

Torçades de peu, ensopegades i caigudes al mateix nivell al caminar sobre les

armadures.

Ruptures eventuals de barres durant el doblat.

Treballs d’encofrat i desencofrat.

En aquesta activitat podem destacar els següents:

Despreniment de taulons.

Punxades per objectes punxants.

Caiguda de materials ( taulers, taulons, puntals, etc.)

Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions de desencofrat.

Talls i ferides en mans per maneig d’eines ( serres, raspalls, etc.) i materials.

Treballs amb formigó.

L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos:

Esquitxades de formigó als ulls.

Enfonsament, ruptura o caiguda d’encofrats.

Torçades de peu, punxades, ensopegades i caigudes al mateix i a diferent nivell,

al moure’s sobre les estructures.

Dermatitis a la pell.

Aixafament o atrapament per fallida de les entubacions.

Lesiones musculars pel maneig de vibradors.


186

Electrocució per ambients humits.

Manipulació de materials.

Els riscos propis d’aquesta activitat estan incloses en la descripció de riscos

generals.

Transport de materials i equips dintre de l’obra.

En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats, són previsible els següents:

Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o

estar mal subjecta.

Cops contra parts sortints de la càrrega.

Atropellaments de persones.

Bolcades.

Xocs contra vehicles o màquines.

Cops o enganxades de la càrrega amb objectes, instal·lacions o esteses de cables.

De les específiques d’aquest apartat cal destacar:

Caiguda de materials per la mala execució de la maniobra de hissat i acoblament

dels mateixos o fallo mecànic d’equips.

Caiguda de persones des d’altura per diverses causes.

Atrapament de mans o peus en el maneig dels materials o equips.

Caiguda d’objectes o ferramentes soltes.

Explosions o incendis per l’ús de gasos o per projeccions incandescents.

Maniobres de hissat, situació en obra i muntatge d’equips i materials.

Com a riscos específics d’aquestes maniobres podem citar-ne els següents:

Caiguda de materials, equips o components dels mateixos per fallida dels

mitjans d’elevació o error en la maniobra.

Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, eines, etc.) sobre

persones.

Caiguda de persones des de altura en operacions d’unió o desunió de les peces.

Atrapaments de mans o peus.

Aixafament de persones per moviments incontrolats de la càrrega.

Cops d’equips, en el seu hissat i transport, contra altres instal·lacions

(estructures, línies elèctriques, etc.)

Caiguda o bolcada dels medis d’elevació.

Muntatge d’instal·lacions. Terres i acabats.

Els riscos inherents a aquestes activitats podem considerar-los inclosos dins dels

generals, al no executar-se a grans alçades ni presentar aspectes relativament perillosos.


187

7.3.3.Maquinària i mitjans especials

Analitzarem aquest apartat dels riscos que a més dels generals, poden presentar-se en

l’ús de maquinària i els mitjans auxiliars. La maquinària i els mitjans auxiliars més

significatius que es preveu utilitzar per l’execució dels treballs objecte del present

Estudio, són els que es relacionen a continuació:

Equip de soldadura elèctrica.

Equip de soldadura ociacetilènica-oxitall.

Màquina elèctrica de roscar.

Camió de transport.

Grua mòbil.

Camió grua.

Cabestany d’ hissat.

Cabestany d’estesa subterrània.

Pistoles de fixació.

Perforadores de mà.

Tallatubs.

Radials i esmeriladores.

Tràctels, politges, aparellaments, eslingues, grillons, etc.

Jocs aixeca bobines, corrons, etc.

Màquina d’excavació amb martell hidràulic.

Màquina retroexcavadora mixta.

Formigoneres autopropulsades.

Camió bolquet.

Màquina anivelladora.

Mini retroexcavadora

Compactadora.

Compressor.

Martell rompedor i picador, etc.

Entre els mitjans auxiliars cal mencionar els següents:

Bastides sobre borriquetes.

Bastides metàl·liques modulars.

Escales de mà.

Escales de tisora.

Quadres elèctrics auxiliars.

Instal·lacions elèctriques provisionals.

Eines de mà.

Bancs de treball.

Equips de mesura.

Comprovador de seqüència de fases.

Mesurador d’aïllament.

Mesurador de terres.

Pinça amperimètrica.


188

Termòmetres.

Diferenciem aquests riscos classificant-los en els següents grups:

Màquines fixes i eines elèctriques.

Els riscos més significatius són:

Les característiques de treballs amb tensió elèctrica en els que poden produir-se

accidents per contactes, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal per contacte, tant directes com indirectes.

Caigudes de personal al mateix, o a diferent nivell per desordre de mànegues.

Lesions per ús inadequat, ho males condicions de màquines giratòries ó de tall.

Projeccions de partícules.

Medis d’elevació.

Considerem com a riscos específics d’aquests mitjans, els següents:

Caiguda de la càrrega per deficient ajust o maniobra.

Ruptura del cable, ganxo, grillons o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació.

Cops o aixafaments per moviments incontrolats de la càrrega.

Excés de càrrega amb el conseqüent trencament, bolcada, del mitjà

corresponent.

Fallida dels elements mecànics o elèctrics.

Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de

càrregues.

Bastides, plataformes i escales.

Són previsibles els següents riscos:

Caigudes de persones a diferent nivell.

Carda de la bastida per bolcada.

Bolcades o relliscades d’escales.

Caiguda de materials o eines des de la bastida.

Els derivats de patir malalties, no detectades (epilèpsia, vertigen,.)

Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica.

Els riscos propis de l’ús d’aquests equips són els següents:

Incendis.

Cremades.

Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics.

Explosió d’ampolles de gasos.

Projeccions incandescents o de cossos estranys.

Contacte amb l’energia elèctrica.


189

7.4. Mesures preventives

Per a disminuir en el possible els riscos previst en l’apartat anterior, ha d’actuar sobre

els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els

accidents. Ens referim al factor humà i el factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, que es tracta bàsicament en la formació, conscienciar i

informar a tot el personal perquè participi en els treballs del present Estudi, així com

aspectes ergonòmics i condicions ambientals, serà analitzada amb més deteniment en

altres punts de l’Estudi.

Per a poder actuar sobre el factor tècnic, s’actuarà sobre tot en els següents

aspectes:

Proteccions col·lectives.

Proteccions personals.

Controls i revisions tècniques de seguretat.

En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, analitzem a continuació les

mesures previstes en cada un dels d’aquests camps.

7.4.1.Proteccions col·lectives

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col·lectives, ja que la

seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals. Sense eliminar l’ús

d’aquestes últimes , les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos

enunciats, són els següents:

Riscos Generals.

Ens referim a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de risc o que

considerem comuns a totes les activitats, són les següents:

Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personal.

Acotament i senyalització de zona a on existeixi risc de caiguda d’objectes des

d’alçada.

Es muntaran baranes resistents en els orificis pels que és poguessin caure de

persones.

En cada tipus de treball, es disposarà de, al menys, un extintor portàtil de pols

polivalent.

Si algun lloc treball generés risc de projeccions ( de partícules, o per arc de

soldadura) a tercers és col·locaran mampares opaques de material ignífug.

Si es realitzen treballs amb projeccions incandescents en proximitat de materials

combustibles, es retiraran aquests o es protegiran amb lona ignífuga.

Es mantindran ordenats els materials, cables i mànegues per evitar risc de cops o

caigudes al mateix nivell per aquesta causa.

Les restes de material generat pel treball es retiraran periòdicament per a

mantenir netes les zones de treball.


190

Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons el que estableix les

condicions d’ús específiques de cada producte.

Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per a circulació de

vehicles i maquinària en l’interior de l’obra.

Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que desglossarem més

endavant.

Tots els vehicles portaran indicadors òptics i acústics que exigeixi la legislació

vigent.

Protegir als treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin

comprometre la seva seguretat i la seva salut.

Riscos Específics.

Les proteccions col·lectives previstes per a la prevenció d’aquestos riscos,

seguint l’ordre dels mateixos establerts són els següents:

En excavacions.

S’estibaran totes les excavacions verticals de profunditat superior a 1,5 m.

Es senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora.

No s’amuntegaran terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació.

Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i que en les seves proximitats

hagin de circular persones, és protegirà amb baranes resistents de 90 cm

d’alçada, les quals es situaran, sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de

l’excavació.

Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que

sobrepassin 1 m la vora d’aquestes.

Les màquines excavadores i camions només seran conduïts pel personal

capacitat, amb el corresponent permís de conduir el qual serà responsable, així

mateix, de la adequada conservació de la seva màquina.

En voladures.

Les voladures seran realitzades per una empresa especialitzada que elaborarà el

corresponent pla de voladures. En la seva execució, a més de complir la legislació

vigent sobre explosius ( R.D. 2114/787 B.O.E. 07.09.78), es prendran com a mínim, les

següents mesures de seguretat:

Acordonar la zona de “ càrrega “ i “ pega” a la que, sota cap concepte, han

d’accedir persones alienes a la mateixa.

Anunciar, amb un toc de sirena 15 minuts abans, la proximitat de la voladura,

amb dos tocs en el moment abans de la detonació i amb tres el final de la

voladura, podent tornar a l’activitat en la zona.

En el perímetre de la zona acordonada es col·locaran senyals de “Prohibit el Pas

Voladures".

Abans de la “ pega “, una persona recorrerà la zona comprovant que no queda

ningú, i es posaran vigilants en els llocs estratègics d’accés a la zona per impedir

l’entrada de persones o vehicles.


191

El responsable de la voladura i els artillers comprovaran, quan s’hagin dissipat

els gasos, que la "pega" ha estat completa i comprovarà que no queden terrenys

inestables, sanejant aquestos si fos necessari abans d’iniciar els treballs.

En moviment de terres.

No es carregaran els camions per sobre de la càrrega admissible ni sobrepassant

el nivell superior de la caixa.

Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles.

Es situaran topes o galzes per limitar la proximitat a les vores d’excavacions o

desnivells en zones de descàrrega.

Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de

l’obra a 20 Km/h.

En cas necessari i a criteri del Tècnic de Seguretat es procedirà al regat de les

pistes per evitar la formació de núvols de pols.

En treballs en altura.

Es evident que el treball en alçada es presenta dins de moltes de les activitats que

es realitzen en l’execució d’aquest Projecte i, com tal, les mesures preventives relatives

als mateixos seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten a cada qual.

Sens dubte, donada la gravetat de les conseqüències que, generalment, es deriven de les

caigudes d’alçada, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartat concret,

les mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que s’han d’aplicar per a eliminar, en

la mesura en que sigui possible, els riscos inherents als treballs en alçada. Destacarem,

entre altres, les següents mesures:

Per evitar la caigudes d’objectes:

Coordinar els treballs de forma que no es realitzen treballs superposats.

En la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes

proteccions (xarxes, marquesines, etc).

Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes.

Senyalitzar i controlar la zona d’on es realitzin maniobres amb càrregues

suspeses, fins que aquestes es trobin totalment recolzades.

S’han de fer servir cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran

manejades des de fora de la zona de influencia de la carga, i accedir a aquesta

zona sol quan la càrrega estigui pràcticament arriada.

Per evitar la caiguda de persones:

Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes,

forjats, etc. pels quals es puguin produir caigudes de persones.

Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els orificis existents

en forjats, així com en emparamentes verticals si aquestes són accessibles o

estan a menys d’1,5 m. del terra.

Les baranes que siguin retirades o orificis que es destapin per a la introducció

d’equips, etc., es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la


192

maniobra, reposant les corresponents proteccions un cop finalitzades les

maniobres.

Les bastides que s’utilitzin ( modulars o tubulars) compliran els requeriments i

condicions mínimes definides en la O.G.S.H.T., destacant entre d’altres:

Superfície de recolzament horitzontal i resistent.

Si són mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones

sobre les mateixes.

Travar-los cada certa alçada.

A partir de 2 m. d’alçada es protegirà tot el seu perímetre amb roda-peus i

quitamiedos col·locats a 45 i 90 cm. del pis, el qual tindrà, com a mínim, una

amplada de 60 cm.

No sobrepassar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures

d’obstacles.

En alçada (més de 2 m) és obligatori utilitzar es cinturó de seguretat, sempre que

no existeixin proteccions (baranes) que impedeixin la caiguda, el qual estarà

fixat a elements, fixes, mòbils, definitius o provisionals de suficient resistència.

S’instal·laran cordes o cables fixadors per a la subjecció dels cinturons de

seguretat en aquells casos en que no sigui possible muntar baranes de protecció,

o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes.

En aquest cas s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció

d’energia.

Les escales de mà compliran, com a mínim, les següents condicions:

No tindran trencades ni estelles els travessers o graons. Disposaran de bases

antilliscants.

Les superfícies de subjecció inferior i superior seran planes i resistents.

La fixació o amarre serà pel seu cap en casos especials i usar el cinturó de

seguretat fixat a un element extern a ella.

Col·locar-la amb la inclinació adequada.

Amb les escales de tisora, posar límit o cadena per a que no s’obrin, no usar-les

plegades i no posar-se a cavall d’elles.

En treballs amb ferralla.

Els paquets rodons es col·locaran en posició horitzontal, separant les capes amb

separadors de fusta i evitant alçades de piles superiors a 1,50 m.

No es permetrà trepar per les armadures.

Es col·locaran taulers per a circular per les armadures de ferralla.

No s’utilitzaran elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos, etc.) fets amb

trossos de ferralla soldada.

Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i retirant els retalls i filferros

sobrants de l’armat.

En treballs d’encofrat i desencofrat.

L’ascens i descens als encofrats es farà amb escales de mà reglamentàries.

No romandran operaris en la zona d’influència de les càrregues durant les

operacions de hissat i trasllat de taulers, puntals, etc.

Es trauran o es posaran reblons en tots els claus o puntes existents en la fusta

usada.


193

El desencofrat es realitzarà sempre des del costat en que no es puguin

desprendre els taulers i emportar-se l’operari.

S’acotarà, mitjançant cinta de senyalització, la zona en la que puguin caure

elements procedents de les operacions d’encofrat o desencofrat.

En treballs de formigó:

Abocament mitjançant canal:

Instal·lar topes de final de cursa dels camions formigonera per a evitar bolcades.

No situar-se cap operari darrera dels camions formigonera en les maniobres de

retrocés.

Abocament mitjançant cub amb grua:

Senyalitzar amb pintura el nivell màxim d’ omplert del cub per a no sobrepassar

la carga admissible de la grua.

No romandrà cap operari sota la influencia del cup durant les operacions de

hissat i transport d’aquest amb la grua.

L’obertura del cup per al vessat es farà exclusivament accionant la palanca

prevista per l’acció. Per a realitzar aquesta operació s’usaran, obligatòriament,

guants, gafes i, quant existeixi risc de caiguda, cinturó de seguretat.

El guiat del cup fins la seva posició de vessat es farà sempre a través de cordes

guia.

Per la manipulació de materials.

Informar als treballadors sobre els riscos més característics d’aquesta activitat,

accidents més habituals i forma de prevenir-los fent especialment esment sobre els

següents aspectes:

Maneig manual dels materials.

Ordenar els materials, segons les seves característiques.

Maneig/col·locació de materials tòxics/perillosos.

Pel transport de materials i equips dintre de l’obra.

Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitat establertes per a circular

pels vials d’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses als conductors.

Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior a

la identificada com a màxima admissible.

La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer, cordes o estrips de

suficient resistència.

Es senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la

càrrega i, de produir-se aquestos sortints, no excediran el 1,50 m.

En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topes i

s’ajudaran amb un operari que el guiarà.


194

Quan es tingui que circular o realitzar maniobres en proximitat de línies

elèctriques, s’instal·laran gàlibs o topes que evitin aproximar-se a la zona

d’influència de les línies.

No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues

mòbils.

Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i mitjans auxiliars

corresponents.

Per la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures, tancaments i equips.

Es senyalitzaran i acotaran les zones en que no hagi risc de caiguda de materials

per manipulació, elevació i transport dels mateixos.

No es permetrà, sota cap concepte, l’accés de qualsevol persona a la zona

senyalitzada i acotada en la que es realitzin maniobres amb càrregues suspeses.

El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre

mitjançant cordes guia manejades des dels llocs fora de la zona d’influència de

la seva possible caiguda, i no s’accedirà a aquesta zona fins al moment just

d’efectuar el seu acoblament o posicionament.

Es taparan o es protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, es

senyalitzaran adequadament els forats que es generin en el procés de muntatge.

Es muntaran a nivell de terra, en la mesura (quan ho permeti la zona de muntatge

i la capacitat de les grues), els mòduls d’estructures amb el fi de reduir en lo

possible el número d’hores de treball en alçada i els seus riscos.

Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’aïllaran amb

pantalles divisòries.

La zona de treball, sigui la de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i

ordenada.

Els equips/estructures romandran travades, durant tota la fase de muntatges fins

que no es faci la subjecció definitiva, per a garantir la seva estabilitat en les

pitjors condicions.

Les bastides que s’utilitzin compliran els requeriments i condicions mínimes

definides en la O.G.S.H.T.

S’instal·laran cordes o cables fiadors per a la subjecció dels cinturons de

seguretat en aquells casos en que no sigui possible muntar plataformes de treball

amb barana, sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En

aquests casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció

d’energia.

De tota manera, donat que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades

per l’estat real de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar una

complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic a l’efecte.

Per maniobres de hissat i ubicació en obra de materials i equips.

Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest

tipus de treballs, que ja es van relacionar, estan contemplades i definides en el punt

anterior, destacant especialment les corresponents a:


195

Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses.

No romandre cap persona en la zona d’influència de la càrrega.

Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes.

Entrar en la zona de risc en el moment de l’acoblament.

En instal·lacions de distribució d’energia.

S’hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució

d’energia presents en l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors

extrems.

Les instal·lacions existents abans del inici de l’obra hauran d’estar localitzades,

verificades i senyalitzades clarament.

Quant existeixin línies d’esteses elèctriques aèries que puguin afectar a la

seguretat en l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-

les sense tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos per a

que els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyades de les mateixes. En

el cas de que els vehicles de l’obra haguessin de circular sota de l’estesa

s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació

d’alçada.

7.4.2.Proteccions personals

Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les

proteccions personals. Els caps intermedis i el personal de seguretat vigilaran i

controlaran la correcta utilització d’aquestes proteccions.

Per a no excedir-nos, i donat que la majoria dels riscos que obliguen a l’ús de les

proteccions personals són comuns a les activitats a realitza, relacionem les proteccions

de protecció previstes per al conjunt dels treballs.

Es preveu l’ús, en major o menor grau, de les següents proteccions personals:

Casc.

Pantalla facial transparent.

Pantalla de soldador amb visor abatible i cristall inactínic.

Màscares facials segons necessitats.

Màscares d’un sol ús de paper.

Guants de diferents tipus (muntador, soldador, aïllant, goma, etc.)

Cinturó de seguretat.

Absorbidors d’energia.

Jaquetes, peto, maniguets i polaines de cuir.

Ulleres de diferents tipus (contra impactes, sopletero, etc.)

Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs.

Proteccions auditives (cascs ó tapos).


196

Roba de treball.

Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a

Equips de Protecció Individual (EPI).

7.4.3.Revisions tècniques de seguretat

La seva finalitat és comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per

això, el Contractista vetllarà per a l’execució correcta de les mesures de seguretat

fixades en aquest Pla. Sense perjudici de l’esmenta’t abans, podran realitzar-se visites

d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat , l’assessorament dels quals

pot ser de gran ajut.

7.5. Instal·lacions elèctriques provisionals

El subministrament d’energia per a les màquines i eines elèctriques pròpies dels

treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució

amb presa de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grups

electrògens. L’escomesa elèctrica general es col·locaran estratègicament per al

subministrament de corrent a les seves corresponents instal·lacions, equips i eines

pròpies dels treballs.

7.5.1.Riscos previsibles

Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són característiques dels treballs i

manipulació d’elements (quadres, conductors, etc. i eines elèctriques) que poden produir

accidents per contactes tant directes o indirectes.

7.5.2.Mesures preventives

Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips

elèctrics seran els següents:

Quadres de distribució.

Seran estancs, totes les parts amb tensió romandran inaccessibles al personal i estaran

dotades de les següents proteccions:

Interruptor general.

Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits.

Diferencial de 300 mA.

Presa de terra de resistència màxima 20 ohms.

Diferencial de 30mA per a les preses monofàsiques que alimenten eines o útils

portàtils.

Tindran senyalitzacions de perill elèctric.

Solament podrà manipular en ells l’electricista.

Els conductors aïllats utilitzats tant per a escomeses com per a instal·lacions,

seran de 1.000 volts de tensió nominal com a mínim.


197

Prolongadors, clavilles, connexions i cables.

Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de

seguretat en tomes de corrent femelles i de característiques tal que assegurin

l’aïllament, inclòs en el moment de connectar i desconnectar.

Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de

suficient resistència a esforços mecànics.

Els empalmes i aïllaments en cables es faran amb maniguets i cintes aïllants

vulcanitzades.

Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

Eines i útils elèctrics portàtils.

Les làmpades elèctriques portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu

protector de la làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques i

altres zones d’alta conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors per a

tensions de 24V.

Totes les eines, làmpades i útils seran de doble aïllament.

Totes les eines, làmpades i útils elèctrics portàtils, estaran protegits per

diferencials d’alta sensibilitat (30mA)

Màquines i equips elèctrics.

A més d’estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300 mA), aniran

connectats a una presa de terra de 20 ohms de resistència màxima i portaran incorporat a

la

mànega d’alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució.

Normes de caràcter general.

Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables

terminals, etc., sense aïllar.

Les operacions que afectin a la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament

per el electricista.

Quant es realitzin operacions en cables, quadres e instal·lacions elèctriques, es

faran sense tensió.

Estudi de revisions de manteniment.

Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents

instal·lacions, equips i eines elèctriques, per analitzar i adoptar les mesures necessàries

en funció dels resultats d’aquestes revisions.

7.6. Normativa Utilitzada en la Redacció d’aquest Projecte sobre Seguretat

1) DECRET del Ministeri d’Indústria 3151/1968 de Novembre, publicat en el

“Boletín Oficial del Estado” del 27 de desembre, per el que s’aprova el Reglament


198

de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió.

2) REAL DECRET 3275/1982, del 12 de Novembre, sobre “Condicions Tècniques i

Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de

Transformació”.

3) NTE, Normes tecnològiques MOPU “Condicionaments del terreny y cimentacions

1988”.

4) Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió (RAT).

5) Reglament sobre Centrals Elèctriques Subestacions i Centres de Transformació

(RCE).

6) Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió e Instruccions Tècniques

Complementàries (RBT).

7) NORMES UNESA: 0205, 3305, 3403, 6617, 6704

8) LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (Llei 31/1995 del 8 de

novembre LRPL, BOE 269 del 10 de novembre de 1995.

9) Ordenança general de seguretat e higiene en el treball.

10) Ordenances municipals de l’Ajuntament de Reus.

11) Normes tècniques de la companyia subministradora FECSA-ENDESA.

7.7. Termini d’execució del Projecte

Els treballs a realitzar en aquest polígon es duran a terme amb un període

aproximat d’un any concretament de 340 dies, tal i com es pot observar amb el

diagrama de Gantt, els períodes representats són de 17 dies aproximadament. Els

treballs a realitzar primer seran els de mitja tensió, podent-se solapa amb els de baixa

per a possibles obertures de rasa simultànies, posteriorment instal·larem els centres de

transformació, un cop realitzat aquest treball passarem a acabar els treballs de baixa

tensió, igualment podrem fer l’estesa simultàniament dels conductors de l’enllumenat

públic.

7.8. Consideracions finals

Es considera el contingut del present projecte suficient per a executar les obres i

instal·lacions en ell desenvolupades i justificades, incloent tots els elements necessaris

per a la seva correcta utilització i posta en servei.

La obra s’ha projectat realitzar-la amb materials d’excel·lent qualitat, permetent garantir

un llarg temps de vida, amb un mínim de manteniment.


199

Així mateix es fa expressa menció que, les obres projectades constitueixen una unitat

completa susceptible de la seva posta en funcionament correcta un cop executades

en la seva totalitat.

En base a l’article 7é del Real Decret 1627/1997 del 24 d’octubre, el contractista ha

d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball, en el qual s’analitzin, desenvolupin,

completin les previsions contingudes dins de l’estudi de seguretat i salut que acompanya

aquest projecte.

El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra per el que el

coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quant no n’hi hagi, per la

direcció facultativa.

L’inici de l’obra o instal·lació es comunicarà per escrit i de forma personal, per la

propietat o el seu constructor a l’Enginyer Industrial que assumeixi la direcció de l’obra.

En cas contrari, aquests últims incorreran en la responsabilitat corresponen

Firma:



Juny del 2011

Electrificació del polígon Les Tàpies II Annex

200




ANNEX




electrificaciÓ del polÍgon industrial “ les tÀpies...

Documents