electrificació polígon “el...

Electrificació Polígon “El Rajolar”

Titulació: Enginyeria Tècnica industrial en Electricitat

AUTOR: Andreu Gonzàlez Garriga DIRECTOR: Jordi Garcia Amoros

Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Memòria Descriptiva

1

Projecte d’electrificació del polígon industrial “El Rajolar”

de Sant Carles de la Ràpita

Promotor Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Toni Pardo Reverté

DNI 78.103.965 Plaça de Carles III, nº31

Telèfon 977 740 001 Fax 977 745 123 987 [email protected]

Andreu Gonzàlez Garriga Enginyer tècnic Industrial

Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona Nº Col·legiat 23083 – A

DNI 52.609.949 C/ dositeo Andrés nº 7

Sant Carles de la Ràpita Telèfon 669975047

[email protected]

novembre / 07

0. ÍNDEX GENERAL.


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Índex General

I

0.Índex General

1.Índex Memòria 1-.Memòria..................................................................................................................................3

1.1-. Objecte del projecte................................................................................................3

1.2-. Abast.......................................................................................................................3

1.3-. Antecedents.............................................................................................................3

1.4-. Normes i Referències..............................................................................................3

1.4.1-. Disposicions legals...................................................................................3

1.4.2-. Bibliografía..............................................................................................5

1.4.3-. Programes de càlcul.................................................................................5

1.4.4-. Plà de gestió de la qualitat durant la redacció del projecte......................5

1.4.5-. Altres referències.....................................................................................6

1.5-. Definicions i Abreviatures......................................................................................6

1.6-. Requisits de disseny................................................................................................7

1.6.1-. Línia Subterrània de Mitja Tensió............................................................7

1.6.2-. Centres de Transformació........................................................................7

1.6.3-. Línia Subterrània de Baixa Tensió.........................................................25

1.6.4-. Traça de la xarxa subterrània de Mitja i Baixa Tensió...........................29

1.6.5-. Càlcul luminotècnic...............................................................................32

1.7-. Anàlisi de solucions..............................................................................................44

1.8-. Resultats finals......................................................................................................44

1.8.1-. Línia Subterrània de Mitja Tensió..........................................................44

1.8.2-. Estacions Transformadores....................................................................44


1.9-. Planificació...........................................................................................................45

1.10.- Ordre de prioritats entre els documents bàsics...................................................46


II

2.Índex Memòria de Càlcul

2.1.- Previsió de potència..........................................................................................................49

2.1.1.- Directrius............................................................................................................49

2.2-. Xarxa subterrània de mitja tensió.....................................................................................50

2.2.1-. Càlcul de la secció.............................................................................................50

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit.....................................................................................51

2.2.3-. Caigudes de Tensió............................................................................................52

2.3-. Centres de Transformació.................................................................................................55

2.3.1-. Potència a instalar..............................................................................................55

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió.................................................................................55

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió................................................................................56

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit...................................................................56

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra................................................57

2.4. Red de Baixa Tensió..........................................................................................................61

2.4.1-. Distribució de les sortides BT............................................................................61

2.4.2-. Distribució de potències.....................................................................................62

2.4.3-. Potènica Total i Potència de Pas........................................................................62

2.4.4-. Intensitat.............................................................................................................64


2.5-. Enllumenat Públic.............................................................................................................75

2.5.1-. Càlculs Llumínics..............................................................................................75


III

3.Índex Plànols

1.-Situació...........................................................................................................................95

2.Emplaçament....................................................................................................................96

3.- Distribució de Potencia..................................................................................................97

4.- Xarxa Subterrània de Mitja Tensió................................................................................98

5.- Detall CT’s prefabricats d’un Trafo...............................................................................99

6.- Cel·les Modulars..........................................................................................................100

7.- Detall dels ponts MT....................................................................................................101

8.- Xarxa Subterrània de Baixa Tensió.............................................................................102

9.- Detall CDU (Caixa Distribució Urbana).....................................................................103

10.- Detall C.Secc+CGP (Caixa Seccionament + Caixa General Protecció)....................104

11.- Enllumenat Públic......................................................................................................105

12.- Detall cimentacions enllumenat Públic......................................................................106

13.- Armari Enllumenat Públic.........................................................................................107

14.- Detall rases MT..........................................................................................................108

15.- Detall rases BT...........................................................................................................109


IV

4.Índex Plec de Condicions 4.1-. Plec de condicions generals............................................................................................114

4.1.1-. Condicions generals.........................................................................................114

4.1.2-. Reglaments i normes........................................................................................114

4.1.3-. Materials..........................................................................................................114

4.1.4-. Execució de les obres.......................................................................................115

4.1.5-. Interpretació i desenvolupament del projecte..................................................115

4.1.6-. Obres complementàries....................................................................................116

4.1.7-. Modificacions..................................................................................................116

4.1.8-. Obra defectuosa...............................................................................................116

4.1.9-. Mitjans auxiliars...............................................................................................116

4.1.10-. Conservació de les obres................................................................................117

4.1.11-. Recepció de les obres.....................................................................................117

4.1.12-. Contractació de la empresa............................................................................117

4.1.13-. Fiança.............................................................................................................118

4.2-. Plec de condicions econòmiques....................................................................................119

4.2.1-. Abonament de l’obra........................................................................................119

4.2.2-. Preus.................................................................................................................119

4.2.3-. Revisió de preus...............................................................................................119

4.2.4-. Penalitzacions..................................................................................................119

4.2.5-. Contracte..........................................................................................................119

4.2.6-. Responsabilitats...............................................................................................120

4.2.7-. Rescissió de contracte......................................................................................120

4.2.8-. Liquidació en cas de rescissió de contracte.....................................................120


V

4.3-. Plec de condicions facultatives.......................................................................................121

4.3.1-. Normes a seguir...............................................................................................121

4.3.2-. Personal............................................................................................................121

4.3.3.-. Reconeixement i assaigs previs......................................................................121

4.3.4-. Assajos.............................................................................................................121

4.3.5-. Aparamenta......................................................................................................122

4.3.6-. Varis.................................................................................................................122

4.4-. Plec de condicions tècniques generals............................................................................123

4.4.1-. Moviments de terres.........................................................................................123

4.4.2-. Neteja del terreny.............................................................................................123

4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats...............................................................124

4.4.4-. Replens i Terraplens........................................................................................126

4.4.5-. Excavació de rases i pous................................................................................127

4.4.6-. Transport de terres a l’abocador......................................................................127

4.4.7-. Replanteig definitiu..........................................................................................128

4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats...........................................................................128

4.4.9-. Acers................................................................................................................129

4..4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial................................................129

4.4.11-. Emmacats.......................................................................................................130

4.4.12-. Sabates...........................................................................................................130

4.4.13-. Lloses.............................................................................................................130

4.4.14-. Estructures de formigó...................................................................................131

4.4.15-. Estructures metàl·liques.................................................................................134

4.4.16-. Ram de paleta.................................................................................................135

4.4.17-. Paviments, enrajolats.....................................................................................136


VI

4.4.18-. Pintures i estucats...........................................................................................137

4.4.19-. Unitats d’obra civil........................................................................................138

4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques........................................................................139

4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió....................................................................139

4.5.2-. Centres de transformació.................................................................................152

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió....................................................................158


VII

5.Índex Estat d’amidaments

5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió...................................................................................168

5.2-. Centres de transformació................................................................................................170

5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió..................................................................................173

5.4-. Enllumenat Públic...........................................................................................................175


VIII

6. Índex Pressupost

6.1.- Quadre de preus unitaris.................................................................................................180

6.1.1.- Capítol 1- Xarxa subterrània de mitja Tensió..................................................180

6.1.2-. Capítol 2 - Centres de transformació...............................................................182

6.1.3-. Capítol 3 - Xarxa Subterrània de baixa tensió.................................................185

6.1.4-. Capítol 4 - Enllumenat Públic..........................................................................187

6.2-. Pressupost total...............................................................................................................189

6.2.1-.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió...................................................189


6.2.3-. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió..................................................195

6.2.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic..........................................................................197

6.3-. Resum del Pressupost.....................................................................................................200


IX

7. Índex Estudis amb Entitat Pròpia

7. Estudi de Seguretat i Salut Laboral................................................................................203

7.1-. Objectius.........................................................................................................................203

7.2-. Abast...............................................................................................................................203

7.3-. Anàlisis de Riscos...........................................................................................................203

7.4-. Riscos Generals..............................................................................................................203

7.5-. Riscos Específics............................................................................................................204

7.6-. Maquinària i Mitjans Auxiliars.......................................................................................208

7.7-. Mesures preventives.......................................................................................................211

7.7.1-. Proteccions Col·lectives...................................................................................211

7.7.2-. Proteccions Personals.......................................................................................219

7.7.3-. Revisions Tècniques de Seguretat...................................................................219

7.8-. Instal·lacions Elèctriques Provisional.............................................................................220

7.8.1-. Riscos Previsibles............................................................................................220

7.8.2-. Mesures Preventives........................................................................................220

7.9-. Estudi de revisions de manteniment...............................................................................221

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA.


Novembre de 2007


1










[email protected]

novembre / 07


2

1.Índex Memòria

1-.Memòria..................................................................................................................................3

1.1-. Objecte del projecte................................................................................................3

1.2-. Abast.......................................................................................................................3

1.3-. Antecedents.............................................................................................................3

1.4-. Normes i Referències..............................................................................................3

1.4.1-. Disposicions legals...................................................................................3

1.4.2-. Bibliografía..............................................................................................5

1.4.3-. Programes de càlcul.................................................................................5

1.4.4-. Plà de gestió de la qualitat durant la redacció del projecte......................5

1.4.5-. Altres referències.....................................................................................6

1.5-. Definicions i Abreviatures......................................................................................6

1.6-. Requisits de disseny................................................................................................7

1.6.1-. Línia Subterrània de Mitja Tensió............................................................7

1.6.2-. Centres de Transformació........................................................................7

1.6.3-. Línia Subterrània de Baixa Tensió.........................................................25

1.6.4-. Traça de la xarxa subterrània de Mitja i Baixa Tensió...........................29

1.6.5-. Càlcul luminotècnic...............................................................................32

1.7-. Anàlisi de solucions..............................................................................................44

1.8-. Resultats finals......................................................................................................44


1.8.2-. Estacions Transformadores....................................................................44


1.9-. Planificació...........................................................................................................45

1.10.- Ordre de prioritats entre els documents bàsics...................................................46


3

1. Memòria

1.1.- Objecte del projecte L’objecte del present projecte es poder desenvolupar totes les instalacions de carácter tècnic del Polígon Industrial que estarà ubicat al POLÍGON INDUSTRIAL RAJOLAR com poden ser les reds de Mitja Tensió, Centres de Transformació, reds de Baixa Tensió i Enllumenat Públic d’acord a les Normatives Urbanístiques de Sant Carles de la Ràpita per la Zona Tipus Industrial i les pròpies de la companyía subministradora d’ energia FECSA-ENDESA. 1.2.- Abast Amb el polígon industrial el RAJOLAR de propera construcció a la part oest del nucli de Sant Carles de la Ràpita, es fará una gran inversió econòmica, però al mateix temps una inversió que farà que la Ràpita augmenti les seves prestacións econòmiques i d’aquesta manera desenvolupar el poble industrialment. Partint de la base de que prop del Polígon passa una Línia de Mitja Tensió de l’empresa FECSA-ENDESA, fa que sigui idoni aquest projecte perquè es podrà realitzar la derivació sense cap problema. Al polígon s’hauran de realitzar les infrastuctures per a cobrir les necessitats de cada parcela, i per això, es tindran que instalar unes red de Mitja Tensió, una altra de Baixa Tensió, Centres de Transformació i Enllumenats Públics. 1.3.- Antecedents El gran desenvolupament industrial dels últims anys a la camraca del Montsià i la gran demanda sòl industrial per a l’establiment de nous empreses industrials a la comarca i la quantitat de terreny disponible al terme municipal de Sant Carles de la Ràpita ens ha portat a redactar y següent aprobació del Ajuntamnet de Sant Carles de la Ràpita el Plà Parcial d’Ordenació del Polígon El Rajolar. 1.4.- Normes i referències

1.4.1.- Disposicions legals i normes aplicades En el següent projecte es recull les característiques dels materials, els càlculs que justifiquen la seva elecció i la forma d’executar les obres a realitzar, donant amb això compliment a les següents disposicions: Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió e instruccions tècniques complementaries (Real decret 842/2002 de 2 de novembre del 2002).


4

Real decret 1955/2000 d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament, i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica. Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió (RAT). Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de risc laborals. Real decret 1627/1997 de 24 d’octubre de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut les obres. Real decret 485/1997 de 14 d’abril de 1997, sobre disposicions mínimes en matèries de senyalització de seguretat i salut en el treball. Real decret 1215/1997 de 18 de juliol de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors del equips de treball. Real decret 773/1997 de 30 de maig de 1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització per part dels treballadors dels equips de protecció individual. Real decret 604/2006, de 19 de maig, pel que es modifiquen el real decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el reglament dels serveis de prevenció, i el real decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en las obres de construcció. DECRET del Ministeri d’Indústria 3151/1968 de Novembre, publicat al “Butlletí Oficial de l’Estat” de 27 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió. REAL DECRET 3275/1982, de 12 de Novembre, sobre “Condicions Tècniques y Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions y Centres de Transformació”. Electrificació Polígon “Eixample Catalunya” .Eix – Cat - La Ràpita / 001. Memòria Novembre / 06 NTE, Normes tecnològiques MOPU “Condicionaments del terreny i cementacions 1988”. Reglament sobre Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació (RCE). NORMES UNESA: 0205, 3305, 3403, 6617, 6704 LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (Llei 31/1995 del 8 de novembre LRPL, BOE 269 de 10 de novembre de 1995. Ordenança general de seguretat e higiene en el treball. Ordenança municipal de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita. Normes tècniques de la companyia subministradora FECSA-ENHER, SA.


5

1.4.2-. Bibliografía Les instal·lacions efectuades estan sotmeses a les Normes i reglaments vigents, per tant, ens hem basat en els següents: · Instal·lacions elèctriques en les edificacions; Mc Graw Hill; Alberto Guerrero. · Màquines elèctriques; col·lecció escoles, Jesús Fraile Mora. · Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió; editorial Paraninfo. · RAT (Reglament Alta Tensió).

1.4.3-.Programes de càlcul Els programes de càlcul que s’han utilitzat per al desenvolupament del present projecte, han estat:

· Calculux 6.4.1.

· Dmelect 2003, (ALP, REDBT,REDAT).

1.4.4-. Pla de gestió de la qualitat aplicat durant la redacció del projecte

Una vegada adjudicada l’obra definitivament i abans d’iniciar-se aquesta, el contratista presentará al Tècnic Director, catàlegs, cartes mostra, certificats de garantía o d’homologació dels materials que s’utilitzarán. No es podran utilitzar materials que hagin estat acceptats pel Tècnic Director. El Director inspeccionará les obres, instalacions i tot el relacionat amb aquestes, recomanant els materials, elements i maquinària i refujant els que no compleixin amb les especificacions del projecte. El Director de l’obra podrá en tot moment comprobar si el contratista compleix amb les condicions imposades per la legislació, així com, les disposicions, ordenançes i obligacions en general de qualsevol tipus que pugui derivar del contracte. Quan considere oportú el Director Tècnic, podrá encarregar l’anàlisi, ensaig i comprobació dels materials o elements de la instalació, ja sigui en la mateixa fàbrica d’origen, als laboratòris oficiales o al peu de la instalació. El contratista será el responsable, mentrestant duri la ejecució de les obres, de tots els perjudicis directes o indirectes, que puguin ocasionar a qualsevol persona, propietaria o de servei tant sigui privada o pública, i també, les conseqüències dels actes del personal que realitze el treball.


6

1.4.5.- Altres referències

Pel que fa a l’aspecte dels materials utilitzats en la instal·lació tant pel que fa al disseny com per a les dades de preus ens em basat amb les pàgines web següents: www.energuia.es www.arelsa.com www.ormazabal.es www.schneiderelectric.es www.himel.es www.generalcable.es www.celfosc.org www.lighting.philips.com www.carandini.com www.bjc.es www.cotradis.com 1.5.- Definicions i abreviatures

Abreviatura Definició C.secc Caixa de Seccionament CDU Caixa de Distribució Urbana CGP Caixa General de Protecció LSMT Línia Subterranea de Mitja Tensió CT Centre de Transformació LSBT Línia Subterranea de Baixa Tensió

Figura 1-. Quadre de definicions i abreviatures


7

1.6.- Requisits de disseny Els requisits de disseny que són d’aplicació per a l’adequació del polígon industrial destinat a la edificació de naus industrials i equipaments públics el qual s’eleva fins als 34200 m2, aquest es troba ubicat a l’Avinguda Catalunya en el terme municipal de Sant Carles de la Ràpita.

1.6.1.- Línia Subterránea de Mitja Tensió Per a realitzar la distribució MT per l’interior del polígon es realitzaran rases terra –arena i encreuament de calçada, (aquestes són rases que porten els cables protegits mitjançant tub de formigó), els conductors utilitzats per a l’alimentació dels CT’s seran de les següents característiques 240 mm2 Al 18/30 kV DH, (actualment la potència de curtcircuit de la xarxa és de 500 MVA), amb aquestos es realitzaran entrada i sortida en els diversos CT’s instal·lats al llarg del polígon, on posteriorment per a deixar tancat el circuit en es retornarà a la línia originaria tal i com s’observa en els plànols. La longitud total de la xarxa subterrània de mitja tensió serà de 1200 metres aproximadament, estesos en circuit simple i en doble circuit.

1.6.2.- Centres de Transformació

1.6.2.1.- Generalitats Tots els CT’s a instal·lar seran de la companyia FECSA – ENDESA. Els centre de Transformació utilitzats seran del tipus UNIBLOCK. Aquests tipus de CT’s es basen en la combinació de peces bàsiques de formigó prefabricat, amb la combinació d’aquestes obtindrem els edificis prefabricats d’aquest tipus UNIBLOCKS. La qualitat dels diferents edificis UNIBLOCK ha estat reconeguda per la comissió de qualitat UNESA, pels excel·lents resultats obtinguts en els assajos realitzats segons la RU 1303 A (Centres de transformació prefabricats de formigó). Els transformadors s’instal·laran segons la previsió de potència, tal i com s’observa en els documents adjunts a aquest projecte. Els centres de transformació objecte d’aquest projecte seran propietat de la companyia FECSA – ENDESA, la tensió de subministre serà de 25 kV trifàsica a una freqüència comercial de 50 Hz.


8

1.6.2.2.- Ubicació dels Centres de Transformació

Per a ubicar els centres de transformació es seguiran els següents criteris: - Distribució de càrrega: Els diferents CT’s tindran que suportar unes càrregues ajustades a les seves càrregues nominals, (coeficients de simultaneïtat i factors de potencia utilitzats són els utilitzats en l’actualitat per la companyia subministradora FECSA –ENDESA), d’aquesta manera evitarem la saturació dels transformadors. - Simetría: La ubicació dels CT’s es farà de manera més senzilla possible per a la sectorització de les diferents càrregues. - Possibilitat d’ampliació: La possibilitat d’ampliació de potencies seria possible ja que els edificis prefabricats es troben en sòl públic, d’aquesta manera es podria adossar un nou edifici prefabricat i la instal·lació d’una nova cel·la de línia per a alimentar el nou transformador.

1.6.2.3.- Edificis prefabricats Ormazabal

1.6.2.3.1.- Generalitats El tipus de centre de transformació que s’utilitza es del tipus UNIBLOCK, de la marca comercial Ormazabal PFU-4. El tipus d’aparells de mitja tensió escollits per a instal·lar en el centre de transformació és el sistema CGM, mitjançant cel·les modulars. El sistema CGM esta format per un conjunt de cel·les modulars de mitja tensió amb aïllament y tall en SF6, les barres dels quals es connecten mitjançant uns elements patentats per l’empresa Ormazabal anomenats conjunts d’unió, els quals aconsegueixen una unió totalment estanca, insensible a les condicions externes de la pol·lució, sal·linitat, inundacions, ... L’evolupant dels CT’s, es de formigó vibrat, y està composat de dues parts, una que uneix el terra i les parets, les qual incorporen les portes i reixes de ventilació natural i un altra que incorpora el sostre. Tots els armats de formigó estan units entre ells i també a la posta a terra, segons RV 1303, les portes i les reixes presenten una resistència de 10 kW respecte al terra de la evolupant. L’acabat estàndard dels CT’s es realitza mitjançant una pintura acrílica rugosa d’un color blanc en les parets y un color marró en el sostre, portes i reixes.


9

1.6.2.3.2.- Reixes de ventilació Es tracta d’unes reixes de ventilació amb làmines en forma de V invertida que en combinació amb una tela mosquitera i en la posició de muntatge permet la perfecta ventilació del transformador. Aquesta ventilació esta avalada pel protocol nº 93066 – 1 – E per a transformadors de potència igual o inferior a 630 kVA i pel protocol nº 92202 – 1 – E per a transformadors de potència superior, aquestos protocols han estat fets pel les indústries LABEIN concretament pel seu personal de Assajos e Investigacions, d’acord a la normativa RU1303 A. Es col·loquen els pannells verticals, en les perforacions que aporta el fabricant i es fixa mitjançant cargols standard.

1.6.2.3.3.- Portes i tapes d’accés Per als accessos es disposa de dos tipus, un per a l’accés del personal tècnic i l’altre l’accés directe al transformador. El nombre d’accessos dependrà del tipus i la necessitat del suministre.

1.6.2.3.4.- Fonamentació Per a la ubicació del centre de transformació PFU-4 es necessària una excavació les dimensions de la qual són 5260 x 3180, i una profunditat de 560 mm, sobre aquest fons s’estendrà una capa d’arena compactada i anivellada d’uns 10 cm de doblaria. Segons indiqui el fabricant.

Figura 2-. Seccionat d’un CT prefabricat.


10

1.6.2.3.5.- Dimensions Les dimensions de l’edifici són:

Centros de hasta 25kV PFU-4 Longitud [mm] 6080 Anchura [mm] 2380 Dimensiones exteriores Altura [mm] 3240 Superficie [m2] 14.5 Altura Vista [mm] 2780 Peso [kg] 18000 Longitud [mm] 5900 Dimensiones interiores Anchura [mm] 2200 Altura [mm] 2550

Figura 3-. Característiques constructives dels CT’s prefabricats.

1.6.2.3.6.- Solera, paviment i tancaments exteriors Tots els elements estan fabricats d’una sola peça de formigó, tal i com ja hem esmentat anteriorment. Sobre cada placa base i a una altura de 460mm està situada la solera, quedant un espai buit entre les dos, que permet el pas dels conductors MT i BT, als qual s’accedeix mitjançant unes cobertes amb dues lloses.

El lloc del transformador disposa de dos perfils en forma de “U”, que poden desplaçar-se en funció de la distància de les rodes del transformador.

En la part inferior de les parets frontals i posteriors es troben els forats per als conductors de MT i BT. Aquestos forats estan semi perforats, d’aquesta manera únicament seran foradats els estrictament necessaris per a realitzar el nou subministre. De la mateixa manera es disposa d’uns forats semi perforats per a les sortides de les terres exteriors.

En la paret frontal es situen les portes d’accés de personal, portes del transformador i reixes de ventilació. Tots aquestos materials estan fabricats amb xapa d’acer. La porta d’accés per al personal te unes dimensions de 900x2100mm, mentre que la del transformador te unes mesures de 1260 x 2400 mm. La obertura de les dos portes pot arribar als 180º.

La porta d’accés de personal disposa d’un sistema de tancament, amb la finalitat de garantir el bon funcionament i evitar les obertures imprevistes. El sistema de tancament Ormazabal preveu l’ancoratge en la part superior e inferior


11

1.6.2.3.7. Ventilació

Les reixes de ventilació del transformador estan situades en la paret inferior de la porta d’accés al mateix i en la part posterior del transformador. D’aquesta manera l’aire en el seu moviment envolta totalment el transformador, principal productor de calor, realitzant una eficaç refrigeració del mateix.

1.6.2.3.8. Condicions de servei

Els edificis prefabricats UNIBLOCK estan constituïts per a suportà les següents condicions de servei:

- Sobrecàrrega de neu de 250 kg/m2 en cobertes. - Sobrecàrrega en solera de 600 kg/m2.

- Càrrega d’un transformador de 5000 kg sobre la guies base.

- Les temperatures de funcionament de un PFU-4 són: (fins a una humitat del 100%)

• Mínima transitòria - 15 ºC • Màxima transitòria +50 ºC • Màxima mitjana diària +35 ºC

Aquestes dades corresponen a una altitud d’instal·lació de 2500 m sobre el nivell del mar d’acord amb la norma MV – 101 – 1962.

1.6.2.3.9. Sistemes contra incendis

Per a la determinació de les proteccions contra incendis a què puguin donar lloc les instal·lacions elèctriques d'alta tensió, a més d'altres disposicions específiques en vigor, es tindrà en compte:

1. La possibilitat de propagació de l'incendi a altres parts de la instal·lació.

2. La possibilitat de propagació de l'incendi a l'exterior de la instal·lació, pel que

fa a danys a tercers. 3. La presència o absència de personal de servei permanent en la instal·lació. 4. La naturalesa i resistència al foc de l'estructura suport de l'edifici i de les seves

cobertes. 5. La disponibilitat de mitjans públics de lluita contra incendis.


12

Amb caràcter general s'aplicaran: Per als edificis contemplats en l'apartat a) del punt 1.è d'aquesta Instrucció, les disposicions reguladores de la protecció contra l'incendi en els establiments industrials, i per als de l'apartat b) les de la Norma Bàsica de l'Edificació, Condicions de Protecció contra l'Incendi als Edificis (NBE-CPI), pel que fa a les característiques dels materials de construcció, resistència al foc de les estructures, compartiments, evacuació i, en particular, sobre aquells aspectes que no hagin estat recollits en aquest Reglament i afecten a l'edificació. A més i amb caràcter específic s'adoptaran les mesures següents:

a) Instal·lació de dispositius de recollida de l'oli en fosses col·lectors. Si s'utilitzen aparells o transformadors que continguin més de 50 litres d'oli mineral, es

disposarà d'una tapa de recollida d'oli amb revestiment resistent i estanc, tenint en compte en el seu disseny i dimensionat el volum d'oli que pugi rebre. En el l’esmentat dipòsit o cubeta es disposaran tallafocs com: llits de còdols, sifons en el cas d'instal·lacions amb col·lector únic, etc. Quan s'utilitzen pous centralitzats de recollida d'oli és recomanable que els dits pous siguin exteriors a les cel·les.

Quan s'utilitzen dielèctrics líquids amb temperatures de combustió superiors a 300º C, es disposarà un sistema de recollida de possibles basaments, que impedeixi la seva sortida a l'exterior.

b) Sistemes d'extinció.

b.1) Extintors mòbils.

Es col·locarà com a mínim un extintor d'eficàcia 89 B en aquelles instal·lacions en què no sigui obligatòria la disposició d'un sistema fix, d'acord amb els nivells que s'estableixen en b.2). Aquest extintor haurà de col·locar-se sempre que sigui possible a l'exterior de la instal·lació per a facilitar la seva accessibilitat i, en qualsevol cas, a una distància no superior a 15 metres de la mateixa.

Si hi ha un personal itinerant de manteniment amb la missió de vigilància i control de diverses instal·lacions que no disposen de personal fix, aquest personal itinerant haurà de portar, com a mínim, als seus vehicles dos extintors d'eficàcia 89 B, no sent necessari en aquest cas l'existència d'extintors als recintes que estiguin baix la seva vigilància i control.

b.2) Sistemes fixos.

En aquelles instal·lacions amb transformadors o aparells el dielèctric dels quals sigui inflamable o combustible de punt d'inflamació inferior a 300ºC amb un volum unitari superior a 600 litres o que en conjunt sobrepassen els 2400 litres haurà de disposar-se un sistema fix d'extinció automàtic adequat per a aquest tipus d'instal·lacions, tal com l’halo o CO2.

Si es tracta d'instal·lacions en edificis de pública concurrència amb accés des de l'interior dels mateixos, es reduiran aquests volums a 400 litres i 1600 litres, respectivament.


13

Si els transformadors o aparells utilitzen un dielèctric de temperatura d'inflamació o combustió igual o superior a 300ºC (oli de silicona, aïllament sec a base de resines, etc.) podran ometre les anteriors disposicions, però hauran d'instal·lar-se de forma que la calor generada no suposi risc d'incendi per als materials pròxims.

Les instal·lacions fixes d'extinció d'incendis podran estar integrades en el conjunt general de protecció de l'edifici. Haurà d'existir un pla detallat de l’esmentat sistema, així com la instrucció de funcionament, proves i manteniment.

En el projecte de la instal·lació es recolliran els criteris i mesures adoptades per a aconseguir la seguretat contra incendis exigida

1.6.2.3.10. Enllumenats especials d'emergència A les instal·lacions que tinguin personal permanent per al seu servei de maniobra, així com en aquelles altres que per la seva importància ho requereixen hauran de disposar-se dels mitjans propis d'enllumenats especials d'acord amb el Reglament Electrònic per a Baixa Tensió (EL MEU BT 025).

1.6.2.4-. Cel·les SF6

1.6.2.4.1-. Descripció de les cel·les SF6

Les cel·les SF6 estan composades per les següents parts: Base i frontal: L’altura i disseny d’aquesta base permet el pas de cables entre cel·les sense necessitat de fosa, i presenta l’esquema unifilar del circuit principal i els eixos d’accionament dels aparells a una altura idònia per a la seva operació. Igualment l’altura de la base facilita la connexió dels cables frontals d’alimentació. La part frontal inclou, en la seva part superior, la placa de les característiques elèctriques, la “mirilla” per al manòmetre, l’esquema elèctric de la cel·la, i els accessos a l’accionament del comandament, en la part inferior es troben les tomes per a les làmpades de senyalització de tensió i el panell d’accés als cables i els fusibles. En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel·la, que permet la connexió de la mateixa al sistema de terres i de les pantalles dels conductors.


14

Figura 4-. Cel·les compactes SF6. 1.6.2.4.2-. Cubeta

La cubeta fabricada en acer inoxidable de 2 mm de doblaria, conte l’interruptor, l’embarrat i els porta fusibles, el gas SF6 es troba a l’interior a una pressió absoluta de 1,3 bars (llevat de cel·les especials). El segellat de la cubeta permet el manteniment dels requisits d’operació segura, sense reposició del gas. Aquesta cubeta compta amb un dispositiu d’evacuació de gasos, que en cas de arcs interns, permet la seva sortida cap a la part del darrera de la cel·la, evitant així amb l’ajuda de les cel·les, la seva incidència sobre les persones, cables o aparells del centre de transformació.

1.6.2.4.3-. Interruptor, seccionador i seccionador de posta a terra El interruptor disponible en el sistema CGM te tres posicions:

• Connectat. • Seccionat. • Posta a terra.

L’actuació d’aquest interruptor es realitza mitjançant una palanca d’accionament sobre dos eixos diferents, un per al interruptor (que commuta entre les posicions d’interruptor connectat e interruptor seccionat) i un altra per al seccionador de posta a terra dels conductors d’alimentació.


15

1.6.2.4.4-. Comandament Els comandaments d’actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de forma manual o motoritzada.

1.6.2.4.5-. Fusibles (cel·la CPM-F)

Els fusibles es munten sobre uns porta fusibles que s’introdueixen en els tubs porta fusibles de resina aïllant, que són perfectament estanques respecte del gas i del medi exterior. El disparo es produeix per fusió d’un dels fusibles o quan la pressió interior dels tubs porta fusibles s’elevi, degut a un fallo en els fusibles o un calentament excessiu d’aquestos.

1.6.2.5-. Connexió entre cel·les

La connexió elèctrica i mecànica entre cel·les es realitza mitjançant un element que es denomina conjunt d’unió, aquest permet la unió de les barres de les cel·les del sistema CGM fàcilment i sense necessitat de reposar el fas SF6.

El conjunt d’unió està format per tres adaptadors elastomèrics endollables que muntats entre les sortides de les barres donen continuïtat i segellen la unió controlant el camp elèctric mitjançant les corresponents capes semiconductores.

1.6.2.5.1-. Connexió de cables

La connexió dels cables als passa tapes corresponents en les cel·les es realitzarà mitjançant uns terminals endollables apantallats, del tipus M-400 LR.

1.6.2.5.2-. Enclavaments

Els enclavaments incloent en les cel·les CGM pretenen impedir:

• Connectar el seccionador de posta a terra amb els aparell principal tancat, i recíprocament, que no es pugui tancar l’aparell principal si el seccionador de posta a terra està connectat.

• Llevar la tapa frontal si el seccionador de posta a terra està obert, i la inversa,

que no es pugui obrir el seccionador de posta a terra quan la tapa frontal hagi estat extreta.


16

1.6.2.5.3-. Característiques elèctriques

Cel·la de línia CGM – CML.

Nivell d’Aïllament Intensitats Freqüència Ind. 50Hz (1 min.) Impuls tipus raig Tensió

nominal A terra i entre fases

A la dist. de secc.

A terra y entre fases

A la dist. de secc.

Int. nominal

Int. curta duració (1s)

Capacitat de tancament

(kV) (kV) (kV) (kV) (kV) (A) (kA) (kA) 36 70 80 170 195 400 16 40

Figura 5-. Característiques de les cel·les de línia.

Cel·les de protecció CGM-CMP-F:

Nivell d’Aïllament Intensitats Freqüència Ind. 50Hz (1 min.) Impuls tipus raig Tensió

nominal A terra y entre fases

A la dist. de secc.

A terra y entre fases

A la dist. de secc.

Int. nominal

Int. curta duració (1s)

Capacitat de tancament abans/desprès de fusibles

(kV) (kV) (kV) (kV) (kV) (A) (kA) (kA) 36 70 80 170 195 400 16 40 / 2,5

Figura 6-. Característiques de les cel·les de protecció.

1.6.2.5.4-. Característiques tècniques de les cel·les modulars de SF6

Cel·les de línia:

Les cel·les de entrada – sortida seran del tipus CGM – CML (interruptor – seccionador). Es una cel·la amb un evolupant metàl·lica, la qual fabrica Ormazabal, formada per un mòdul de Un 0 36 kV e In= 400 A, de 420 mm d’ample per 850 mm de fons i 1800 mm d’alt amb un pes de 145 kg de pes. La cel·la CML d’interruptor – seccionador o cel·la de línia està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora en el seu interior unes barres superiors de coure i una derivació amb un interruptor – seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament i de posta a terra dels conductor d’alimentació inferiors frontals mitjançant borns endollables. Presenten també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els conductors d’alimentació.

ç


17

1.6.2.5.5-. Dimensionat de les Barres Les cel·les fabricades per l’empresa Ormazabal, han estat sotmeses a assajos per a

certificar les valors indicats en les plaques de característiques, pel la qual cosa no es necessari realitzar càlculs teòrics ni hipòtesis de comportaments de la cel·la.

Les cel·les escollides per al centre de transformació tenen les següents característiques

elèctriques:

Tensió nominal

Tensió màx. de servei

Intensitat nominal

Tensió de assaig 50 Hz (1 min.)

Tensió de assaig tipus raig

Intensitat tèrmica

Intensitat dinàmica

(kV) (kV) (A) (kV) (kV) (kA) (kA) 25 36 400 70 170 16 40

Figura 7-. Característiques de les cel·les utilitzades.

Les principals característiques de l’embarrat utilitzat en les cel·les CGM són:

• Està construït a base de platines de coure electrolític dur de 50x5 mm. • Està calculat per a suportar un curtcircuit en el tancament de 16 kA, durant 1s.

• Intensitat nominal preferent 400 A.

• Embarrat col·lector de terra a base de platines de coure de 30x3 mm al llarg de

la cel·la.

1.6.2.5.6-. Comprovació per densitat de corrent

La comprovació per densitat de corrent té per objecte verificar que el conductor

indicat es capaç de conduir la corrent nominal màxima sense superar la densitat màxima possible per al material de l’embarrat. Això a més dels càlculs teòrics, pot comprovar-se realitzant un assaig a intensitat nominal que amb l’objecte de disposar de suficient marge de seguretat es considerarà que es la intensitat de bucle que en aquest cas és de 400 A.

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor

necessari s’ha obtingut amb el protocol 93101901 realitzant pels laboratoris de l’empresa Ormazabal.


18

1.6.2.5.7-. Comprovació per Solidificació electro dinàmica

La intensitat dinàmica de curt circuit es valora en aproximadament 2,5 vegades la intensitat eficaç de curtcircuit calculada anteriorment (annex de càlculs):

Icc (din) = 2,5 x 11,54= 28,85 kA < 40 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor

necessitat s’ha obtingut amb el protocol 642 – 93 realitzat per laboratoris holandesos.

1.6.2.5.8-. Comprovació per sol·licitació Tèrmica

La comprovació tèrmica té per objecte demostrar que no es produirà un escalfament excessiu de la cel·la per efecte d’un curt circuit. Aquesta comprovació es pot realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferentment es deu de realitzar mitjançant un assaig segons la normativa en vigor. En aquest cas la intensitat considerada es la eficaç de curt circuit el valor del qual és:

Icc(ter) = 11,54 kA < 16 kA

Per a les cel·les del sistema CGM la certificació corresponent que cobreix el valor necessitat s’ha obtingut amb el protocol 642 – 93 realitzat per uns laboratoris Holandesos.

1.6.2.5.9-. Característiques tècniques de les cel·les modulars de SF6

Cel·les de línia:

Les cel·les de entrada – sortida seran del tipus CGM – CML (interruptor – seccionador). Es una cel·la amb un evolupant metàl·lica, la qual fabrica Ormazabal, formada per un mòdul de Un 0 36 kV e In= 400 A, de 420 mm d’ample per 850 mm de fons i 1800 mm d’alt amb un pes de 145 kg de pes.

La cel·la CML d’interruptor – seccionador o cel·la de línia està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, que incorpora en el seu interior unes barres superiors de coure i una derivació amb un interruptor – seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament i de posta a terra dels conductor d’alimentació inferiors frontals mitjançant borns endollables. Presenten també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els conductors d’alimentació. Cel·la de protecció: La cel·la CGM-CMP – F es la cel·la que s’encarrega de protegir al transformador mitjançant tres fusibles de 40 A, amb una tensió assignada de 36 kV.


19

Es una cel·la en evolupant metàl·lica, fabricada per Ormazabal, la qual està formada per un mòdul de una Un: 36 kV e In: 400 A, (200 A en la sortida inferior), de 480 mm d’amplada per 1035 mm de fons i 1800 mm d’altura el seu pes es de 270 kg de pes. La cel·la CMP – F d’interruptor – seccionador, o cel·la de línia està constituïda per un mòdul metàl·lic, amb aïllament i tall en SF6, el qual incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure i una derivació amb un interruptor seccionador rotatiu, amb la capacitat de tall i aïllament i posició de posta a terra dels conductors de l’alimentació inferior – frontal mitjançant borns endollables i en sèrie amb ell un conjunt de fusibles en fred, combinats o associats a aquest interruptor. També té captadors capacitius per a la detecció de tensió en els conductors d’alimentació.

1.6.2.5.10-. Elecció dels fusibles

La protecció en MT del transformador es realitzarà utilitzant una cel·la d’interruptor

amb fusibles, essent aquestos els que efectuen la protecció davant els possibles curts circuits.

Aquestos fusibles realitzen la funció de protecció de manera ultra ràpida, molt inferiors que els dels interruptors automàtics, ja que eviten inclòs el pas màxim de les corrents de curtcircuit per tota la instal·lació.

El transformador estarà protegit per tres fusibles, un per cada una de les fases, la intensitat nominal dels quals estarà en funció de la potència del transformador. Els fusibles han estat seleccionats per a assegurar que:

• Permeten el funcionament continuat a la intensitat nominal. • No produeixin errors durant l’arrancada en buit del transformador, temps en

que la intensitat es molt superior a la nominal, i d’una duració intermitja.

• No produeixen errors quan es produeixin corrents de entre 10 i 20 vegades la nominal, sempre que la seva duració sigui inferior a 0.1 s evitant així que els fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministre.

No obstant, els fusibles no constitueixen una protecció suficient contra les sobre càrregues, que tindran que ser evitades incloent un relè de protecció de sobrecàrregues, o en el seu defecte, una protecció tèrmica del transformador.

1.6.2.6-. Transformador de potència El transformador elegit per a instal·lar a l’interior del centre de transformació, és un transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible al secundari, amb unes potències de 630 kVA, la refrigeració serà natural amb oli. La tensió primària serà de 25 kV i la secundària de 400 V tensió composta, el fabricant serà COTRADIS. Les característiques dels quals són:


20

• Transformadors trifàsics, 50 Hz per a la instal·lació en l’interior o exterior. • Submergits en oli mineral d’acord a la norma UNE 21-320/5-IEC 296.

• Cubeta d’aletes.

• Refrigeració natural (ONAN).

El color de la capa exterior serà d’un blau – verd molt fosc, del tipus 8010-B10G, segons la norma UNE48103.

1.6.2.6.1-. Característiques nominals Tensió primària assignada: Els valors de la tensió assignada del bobinat de mitja, no

s'especifiquen degut a la diversificació de tensions. Amb comanda prèvia es poden subministrar-se transformadors amb valors diferents de tensió, poden funcionar per canvi de les connexions en el bobinat de mitja tensió.

Preses per variació de tensió: Aquests transformadors estan proveïts d'un dispositiu que permet variar la relació de transformació, estan el transformador sense tensió.

Tensió secundaria assignada: tindrà un valor determinat en les normes UNE 21 428 i recomanació UNESA. També podran subministrar-se tensions especials amb comanda prèvia.

Assajos: Tots els transformadors són objecte d’assajos individuals en les condicions que indica la norma UNE 20 101. El resultat dels valors obtinguts s'adjunten en el protocol que va amb cada transformador. Els assajos individuals engloben:

a) Assajos de mesures. b) Assajos dielèctrics.

Figura 8-. Exemple de transformador 25/0,4 kV


21

1.6.2.6.2-. Característiques elèctriques

630 kVA Tensió primari 25 kV Tensió secundari (en buit) 420 V entre fases Regulació sense tensió ± 2.5 ± 5 ó +2.5+5+7.5+10% Grup de connexió Dyn 11 Pèrdues en buit (W) 1450 Pèrdues en càrrega (W) 6650 Impedància de curt circuit % a 75 ºC 4.5 Intensitat en buit al 100 % de Un * 1.8 Nivell de potència acústica * 67

Cos ϕ =1 1.2 Caiguda de tensió a plena càrrega % Cos ϕ =0.8 3.5

Cos ϕ =1 98.7 Càrrega100 % Cos ϕ =0.8 98.4

Cos ϕ =1 98.9

Rendiment (%) Càrrega

75 % Cos ϕ =0.8 98.7

Figura 9-. Característiques elèctriques dels transformadors utilitzats.

Figura 10-. Exemple de taula de paràmetres d’un transformador. 1.6.2.7-. Ponts de Mitja tensió i Baixa Tensió

L’objecte del pont de Mitja Tensió té com a funció connectar elèctricament la cel·la que protegeix el transformador, CGM – CMP – F, amb el primari del transformador. Segons normativa FECSA – ENDESA la connexió entre el secundari del transformador i el quadre BT ha de ser de 3 conductors de 240 mm2 per fase i de 2 conductors de 240 mm2 per al neutre.


22

Els ponts de mitja tensió estaran formats per tres conductors unipolars 18/30 kV 3x1x150 mm2 AL del tipus DHV. La connexió es realitzarà mitjançant terminacions ELASTIMOLD de 36 kV del tipus endollables i del model M-400 LR en la cel·la SF6 i mitjançant terminals bimetàl·lics l transformador.

Per la seva par el pont de baixa tensió unirà elèctricament el secundari del transformador amb el quadre de baixa tensió. Estarà format per cables RV 0.6/1 kV de 240 mm2 de secció, quatre per cada fase i dos pel neutre.

Figura 11-. Ponts de Mitja (color roig) i ponts de baixa (color negre).

1.6.2.8-. Quadre de Baixa Tensió

El quadre de baixa tensió serà del tipus AC-4 de del model Ormazabal. En el quadre de baixa és el lloc on es connecten les diferents sortides encarregades de distribuir la energia. Cada sortida estarà formada per tres conductors, un per cada una de les fases, la secció dels quals serà de 240 mm2 i un de 150 mm2per al neutre. Les fases estaran protegides per fusibles de 315 A (segons la normativa que l’empresa FECSA – ENDESA aplica), mentre que el neutre estarà connectat directament a l’embarrat del quadre. Les connexions dels conductors als quadres es faran mitjançant terminals bimetàl·lics. En el quadre BT es diferencien les següents zones:

1.6.2.8.1-. Zona d’escomesa, mesura i equips auxiliars En la part superior del mòdul AC-4 existeix un compartiment per a l’escomesa al mateix, la qual es realitzarà mitjançant un “passa murs” tetrapolar, evitant la penetració de l’aigua a l’interior. Dins d’aquest compartiment, hi ha quatre platines lliscants que fan la funció de seccionador.


23

L’accés a aquest compartiment es realitza mitjançant una porta en amb “visagres”, sobre aquesta es munten els elements normalitzats per la companyia subministradora. Està formada per un compartiment que allotja exclusivament l’embarrat i els elements de protecció de cada un dels circuits de sortida, que en són quatre. Aquesta protecció es realitza mitjançant fusibles disposats en bases trifàsiques, però maniobrades fase a fase, podent realitzar les maniobres d’obertura en càrrega. Característiques constructives:

• Amplada: 580 mm • Altura: 1690 mm

• Fondària: 290mm

1.6.2.9-. Posta a terra

Tota instal·lació elèctrica ha de disposar d’una protecció o instal·lació de terra dissenyada de forma que, en qualsevol punt accessible de l’interior o exterior de la mateixa on les persones puguin circular o estar, aquestes únicament puguin estar sotmeses com a màxim a les tensions de pas i contacte, durant qualsevol defecte de la instal·lació elèctrica.

El procediment per a realitzar la instal·lació de terres serà el següent:

• Investigació de les característiques del sòl. • Determinació de les corrents màximes de posada a terra i el temps màxims

corresponents de la eliminació del defecte. • Disseny preliminar de la instal·lació de terra.

• Càlcul de resistència del sistema de terra.

• Càlcul de les tensions de pas en l’exterior i en l’accés al CT.

• Comprovar que les tensions de pas en l’exterior i en l’accés són inferiors als

valors màxims definits en ITC 18 del RBT.

• Investigació de les tensions transferibles a l’exterior per canonades, rails, reixes, conductor neutre, blindatge dels cables, circuits de senyalització i dels punts especialment perillosos i l’estudi de les formes d’eliminació o reducció.

• Correcció i ajust del disseny inicial establint el definitiu.

Una vegada construïda la instal·lació de terra, es faran comprovacions i verificacions

in situ.


24

El sistema de terres estarà format per diversos electrodes de Cu en forma de varilla del conductor que els uneix. L’esmentat conductor també serà de Cu, tindrà una resistència mecànica adequada i oferirà una elevada resistència a la corrosió. Els entroncaments i unions amb els electrodes deuran realitzar-se amb els mitjans d’unió adequats que asseguren la permanència de la unió, no experimenten al pas de la corrent escalfaments superiors al del conductor i estiguin protegits contra lo corrosió galvànica. S’instal·laran dos circuits de posat a terra independents que deuran estar separats una distància de 12.42 m.

1.6.2.9.1-. Terra de protecció

A ell es connectaran totes les parts metàl·liques de la instal·lació que no estiguin en tensió normalment, però que puguin estar-ho a conseqüència d’avaries, accidents, descàrregues atmosfèriques o sobre tensions, com:

• Els xassís i bastidors d’aparells de maniobra. • L’evolupant dels conjunts d’armaris metàl·lics.

• Les portes metàl·liques dels locals.

• Les reixes metàl·liques.

• Columnes, suports, pòrtics,....

• Les estructures i armadures metàl·liques dels edificis prefabricats.

• La carcassa del transformador.

1.6.2.9.2-. Terra de servei

Amb l’objecte d’evitar tensions perilloses en el costat de la baixa tensió, degut a faltes en la xarxa de mitja tensió, el neutre de la xarxa BT es connectarà a una pressa de terra independent a la xarxa de MT, de tal manera que no existeixi influència de la xarxa general de terra. Per a aquesta finalitat s’utilitza un conductor de coure aïllat de 0.6/1 kV.


25

1.6.2.10-. Enllumenat del CT Per a l’enllumenat de l’interior del CT s’instal·laran les fonts de llum necessàries per a aconseguir al menys un nivell mitjà d’il·luminació de 15 lux, amb l’existència com a mínim de dos punts de llum. Els punts de llum estaran ubicats de tal forma que ens garanteixin la major uniformitat possible en la il·luminació. El punts de llum es situaran de manera que es puguin efectuar la substitució de les làmpades sense perill de contacte amb altres elements de tensió. L’interruptor disposarà d’un pilot que indiqui la seva presència i es situarà al costat de la porta d’entrada, de forma que el seu accionament no presenti un perill per la seva proximitat a la mitja tensió.

1.6.2.11-. Senyalització i material de seguretat

Tant la porta d’accés al CT, com les portes i pantalles de protecció portaran el cartell amb la corresponent senyal triangular distintiva de risc elèctric, segons les dimensions i colors que especifica la recomanació AMYS1.401, model AE-10.

Les cel·les prefabricades portaran també la senyal triangular distintiva de risc elèctric adhesiva. En un lloc ben visible de l’interior del CT es situarà un cartell amb les instruccions de primers auxilis a prestar en cas d’accident, respiració boca a boca i massatge cardíac, i amb les “cinc regles d’or”. Les seves dimensions seran com a mínim UNE A-3. 1.6.3.-. Xarxa subterrània de Baixa Tensió

1.6.3.1-. Generalitats La xarxa de baixa tensió serà subterrània, estarà formada per diverses sortides trifàsiques per transformador, la tensió dels quals serà de 400 V entre fases i 230 V entre aquestes i el neutre, els CT’s tindran quatre sortides per cada quadre de baixa amb la possibilitat d’ampliar-les a quatre més amb armaris d’ampliació de baixa tensió. Aquestos seran els encarregats de repartir la energia pels diversos subministres del polígon. Els conductors que s’utilitzen per a cada una de les sortides seran conductors d’alumini unipolars segons la norma FECSA – ENDES CNL00100 tipus RV, amb una tensió nominal de 06/1 kV, l’aïllament serà de polietilè reticular XLPE i coberta de PVC. Els conductors de Baixa Tensió normalitzats per la companyia subministradora, la intensitat màxima admissible en servei permanent, segons la ITC – BT – 07, i els seus fusibles de protecció són:


26

Secció dels Conductors

Intensitat Màx.

Fusible de Protecció

(mm2) (A) (A) 4x1x50 AL 180 125 3x1x95 + 1x50 AL 260 200 3x1x150 + 1x95 AL 330 250 3x1x240 + 1x150 AL 430 315

Figura 12-. Característiques elèctriques dels conductors BT .

Segons la normativa FECSA – ENDESA tots els conductors a instal·lar en les noves ampliacions de les xarxes subterrànies hauran de ser 3x1x240 – 1x150 Al. Les característiques dels conductors elegits per a fer la distribució en Baixa Tensió a dins del nou polígon seran de una tensió nominal de 0.6/1 kV, amb un aïllament RV (aïllament de polietilè reticular (R), i amb la coberta de PVC (V) ), amb una secció de 3x1x240 AL – 1x150 AL, es a dir 3 fases de 240 mm2 d’alumini i el neutre de 150 mm2 de secció. Amb la elecció d’aquest conductor el que es pretén davant les possibles ampliacions de potència, que la xarxa instal·lada sigui capaç de suportar la potència demandada, sense la necessitat de tornar a realitzar la obertura de rases i substituir la xarxa per una de major secció. Aquesta previsió permet garantitzar un bon subministre en el futur, davant de possibles ampliacions de potencia en la xarxa existent. En cas de ser necessari únicament ens caldria realitzar una ampliació del transformador existent en el CT que ens ocupi.

1.6.3.2-. Característiques tècniques de les sortides La caiguda de tensió màxima que ens permet la companyia subministradora és d’un 7%, en qualsevol dels punts de la xarxa, aquesta es la diferència de tensió que hi ha en el punt de sortida, i el que hi ha en qualsevol punt, normalment aquesta serà inferior a la del punt de sortida, degut a la intensitat que circula a l’interior del conductor i la resistència pròpia que té el conductor. Un altre factor que ens pot posar de manifest la òptima conducció del conductor es la saturació, aquesta es la relació entre la intensitat que pot portar una determinada secció de conductor i la càrrega que hi circula per aquest, aquesta no pot superar un 100 % ja que si fos així els conductors sofriria escalfament amb el conseqüent deteriorament de l’aïllament.


27

Tenint en compte aquest paràmetres les principals característiques tècniques de les sortides BT que realitzarem en aquest polígon són:

CT Quadre Sortida Long. Màx. C.D.T. % SAT % CT 1 1 1 15 0.2 % 47.3 % CT 1 1 2 25 0.4 % 69.5% CT 1 1 3 70 1.7 % 93.1 %

Figura 13-. Característiques de les sortides del CT 1.



CT Quadre Sortida Long. Màx. C.D.T. % SAT % CT 3 1 1 20 0.3 % 96.5 % CT 3 1 2 20 0.4 % 69.5% CT 3 1 3 75 1.4 % 82 % CT 3 1 4 45 0.1 % 12.1%









28

1.6.3.3. Elements constructius de la xarxa

La xarxa de Baixa Tensió estarà constituïda pels següents elements:

• Quadre de distribució de Baixa Tensió del Centre de Transformació. • La CDU (Caixa de Distribució per a Urbanitzacions).

• La Caixa de Seccionament i la Caixa General de Protecció (C.Secc+CGP).

• Armari d’Enllumenat Públic.

Com ja s’ha explicat anteriorment el quadre de Baixa Tensió serà del tipus AC – 4 de Ormazabal. Els conductors estaran protegits de les sobrecàrregues i curtcircuits mitjançant fusibles classe Gg/gL d’intensitat en funció de la potència màxima admissible de la instal·lació, segons marquen les normatives de la companyia subministradora FECSA – ENDESA.

1.6.3.4-. Tipus de Caixes En tots els casos es mirarà que la situació escollida, estigui el més pròxima possible a la xarxa de distribució pública i que quedi allunyada o en el seu defecte protegida adequadament de altres instal·lacions de servei , segons indica la ITC – BT – 06 – i la ITC – BT – 07. Les caixes de seccionament s’instal·laran en un lloc permanentment accessibles de la via pública, tal i com indica la norma de la companyia subministradora FECSA – ENDESA. Les caixes de seccionament s’instal·laran en nínxols d’unes dimensions determinades:

• Profunditat : > 30 cm. • Altura : 1,05 cm + CGP. • Amplada: 0,3 + CGP.

La CGP a instal·lar ha de ser del tipus d’esquema 9, la caixa de seccionament ha de permetre una entrada i una sortida de la xarxa principal i una sortida per a l’abonat. Les platines on es connectaran els conductors són de coure de 30x4 mm i estan situades en la part inferior de la caixa de seccionament. En el cas que les seccions dels conductors d’entrada i sortida fossin diferents en lloc de fulles de seccionament s’instal·laran fusibles amb la finalitat de protegir el conductor de sortida. Les característiques fonamentals de les caixes de seccionament estaran en funció del fabricant que les subministre, però estaran entre els següents valors:

• Amplada 163 ÷ 155 mm. • Altura 580 ÷ 435 mm.

• Fons 163 ÷ 155 mm.


29

Figura 19-. Detall de CDU i de CGP-9.

1.6.4.-. Traça de la xarxa subterrània de Mitja Tensió i Baixa Tensió

1.6.4.1-. Obertura de la rasa La traça de la rasa serà el més rectilínia possible, paral·lela en tota la seva extensió a voreres o façanes d’edificis, tenint en compte les precaucions per a no afectar els ciments dels mateixos. Avanç d’iniciar la obertura de rases es realitzaran cates de prova a unes distàncies aproximades de 6 o 8 metres, amb la finalitat de comprovar els serveis existents i de determinar la millor ubicació per a l’estesa. Per a marcar el traçat de la rasa es tindrà en compte el radi mínim de corbatura que s’ha de respectar en els canvis de direcció. El radi de corbatura d’un conductor o feix de conductors de MT ha de ser superior a 30 vegades el seu diàmetre durant l’estesa i de 15 vegades el seu diàmetre una vegada instal·lat, en el cas de BT els radis seran 10 i 20 vegades el diàmetre dels conductors respectivament. L’obertura de les rases es realitzarà preferent en màquina, excepte quan no sigui possible per motius de l’existència de serveis o altres canalitzacions, si aquestes existeixen es realitzaran de forma manual o “mixta”. El fons de les rases haurà d’estar en terreny ferm per a evitar possibles moviments de terres degut al moviment al estirar els conductors. Es mirarà de deixar si es possible un pas de 50 cm entre la rasa i les terres extretes, amb la finalitat de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar les caigudes d’aquest en la rasa. Les terres es mantindran sense enderrocs. Les dimensions de les rases seran d’unes dimensions de 0.9 m x 0.4 m per a la xarxa de MT i de 0.7m x 0.4 m per a les de Baixa Tensió. Per a realitzar els creuaments de carrers les rases tindran unes dimensions de 1.10 m x 0.40 m i de 0.9 m x 0.4 m respectivament. Si amb motiu de les obres d’obertura es troben instal·lacions d’altres serveis es prendran les precaucions pertinents per a no causar cap modificació de la instal·lació trobada, deixant-les igual que estaven, i respectant les distancies de seguretat en els creuaments i paral·lelismes.


30

1.6.4.2-. Construcció dels tubs de formigó

Els tubs formigonats s’instal·laran en creuaments de carrers i calçades, sempre es deixarà un tubular lliure reservat per a possibles ampliacions. El tubulars seran de polietilè (PE) de doble paret, interior llisa y exterior corrugada, amb un diàmetre exterior de 160 mm e interior de 135 mm per a la xarxa de MT i de 140 mm i 116 mm respectivament per a la xarxa BT. Tindran una resistència de la compressió superior a 450 N. La rasa on es col·locaran els tubs haurà de estar oberta en la seva totalitat per a poder donar una lleugera pendent, i així evitar la acumulació d’aigua en l’interior dels tubs. Quan la longitud dels tubulars sigui superior als 100 m en MT, o bé 50 m en BT i en els canvis de direcció amb angles superiors a 60º s’instal·laran arquetes de registre, amb la finalitat de no sotmetre als conductors a un esforç de tracció i facilitar els treballs de l’estesa. Els tubs disposaran de ensambles que eviten la possibilitat de rosaments interns contra les vores de durant l’estesa. A més a més s’ensamblaran tenint en compte el sentit d’estesa dels cables. El bloqueig dels tubs es realitzaran amb formigó de resistència H-100 quan provingui de planta o d’una dosificació del ciment de 200 kg/3 quan es realitzi a peu d’obra, evitant que el ciment s’introdueixi a l’interior dels tubs per mitjà dels ensamblatges. Un cop acabat el tubular es procedirà a la seva neteja interior fent passar una esfera metàl·lica de diàmetre lleugerament inferior a la del tubular, amb un moviment de lleuger va i ve per a eliminar les possibles filtracions de ciment i posteriorment de forma similar, una escombreta o bossa de draps per a poder escombrar els possibles residus que puguin quedar. Els tubs quedaran segellats amb espumes expansibles impermeables e ignífuges.

1.6.4.3-.Estesa de conductors L’estesa dels conductors de 240 mm2 de secció amb un aïllament de polietilè reticulat (XLPE) és la operació més compromesa en la operació de instal·lació de una línia subterrània de MT o BT, ja que es poden produir diverses avaries i/o danys, per això, l’estesa i protecció del conductor s’efectuarà sempre amb la presència del director de l’obra. Avanç d’iniciar l’estesa es mirarà de trobar el lloc més adequat per a col·locar la bobina, la qual estarà suspesa uns 0.15 m mitjançant una barra o eix que passarà pel forat central. L’extracció del conductor es realitzarà fent rotar la bobina i estirant el conductor per la part superior. Al llarg de la rasa es col·locaran corrons giratoris que poden girar lliurement a unes distàncies de 3 a 6 metres. L’entrada del conductor a la rasa es disposarà d’un llit d’arena fina d’aproximadament 6 cm de doblaria per a MT i de 3 cm per a BT.


31

Una vegada estes el cable a dins de la rasa aquest únicament podrà ser desplaçat lateralment a mans, sense la utilització d’elements per a fer palanca. Els conductors monofàsics de MT es disposaran en triangle equilàter, per a evitar desequilibris entre fases. Els conductors BT estaran disposats dos i dos en paral·lel. Els conductors s’encintaran cada 1.5 metres per a evitar que puguin moure’s deguts als esforços electrodinàmics generats per un curt circuit. Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0º C no serà possible realitzar cap estesa degut a la rigidesa que pren l’aïllament del conductor. L’esforç màxim de tracció que es pot suportar un conductor unipolar d’alumini de MT és de 3 dan/mm, en cap cas l’esforç total del conductor podrà superar els 2500 dan. Per a realitzar l’estesa en les corbes es col·locaran diversos corrons d’aquesta manera s’evitarà que el conductor sofreixi esforços de tracció admissible en trams amb corbes és de 450 x R (dan), on R és el radi de corbatura del conductor.

1.6.4.4-.Estesa en tubs Avanç d’iniciar la instal·lació dels conductors s’ha de netejar el tub per tal d’assegurar que no hi ha cantells ni arestes i que els tubs estan alineats correctament. Durant l’estesa s’ha de protegir el conductor de les boques del tub per a evitar danys en la coberta, col·locant un corró a la entrada i una bona base d’arena a la sortida, de tal manera que s’obligui al conductor a sortir per la part mitja del tub sense que toqui la vora del tub. Un cop instal·lat el conductor s’haurà de tapar les boques dels tubs per a evitar que hi accedeixin rosegadors o gasos. Es col·locarà un circuit per cada un dels tubs per a reduir la reactància.

1.6.4.5-.Tapat i compactat. Una vegada realitzat l’estesa i protecció dels conductors procedirem a tapar i compactar la rasa procedint de la següent manera: La reposició de la rasa s’efectuarà per capes successives de 0.15m de doblaria, les quals seran compactades amb la finalitat que el terreny estigui el suficientment compactat. Amb la compactació de la reposició s’haurà d’aconseguir una densitat mínima del 95%. La protecció dels conductors es realitzarà mitjançant plaques de polietilè (PE). Pel damunt les plaques de PE i a una distància no inferior de 0.2m es col·locarà una cinta de color groc que advertirà de la existència de conductors elèctrics d’acord amb la RU 0205. Si al efectuar la excavació s’observa que la terra conté moltes pedres, o altres elements que poguessin ocasionar danys al conductor no s’utilitzaria aquesta terra per a realitzar la reposició de la rasa, és a dir, se’n buscaria un altra.


32

1.6.4.6-.Creuamants i paral·lelismes La distància a mantenir entre els conductors de MT i els de BT serà de 0.25 m. La distància del punt de creuament als entroncaments serà d’1m. En els casos que no es puguin respectar aquestes distàncies, el conductor que s’estengui l’últim es disposarà separat mitjançant divisors d’adequada resistència mecànica. Segons la resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG nº 1649 del 25-09-92) aquesta protecció podria ser de maons massissos d’unes dimensions de 290x140x40 mm, amb una capa d’arena a cada costat de com a mínim 20 mm.

1.6.5. Càlcul luminòtecnic

1.6.5.1-.Objectius de l’enllumenat públic Tota instal·lació d’enllumenat públic té com a objectiu fonamental proporcionar durant les hores de falta de llum solar, unes condicions de visibilitat que permetin la utilització de les àrees públiques per part dels ciutadans sense risc per a la seva seguretat i benestar físic. La influència de l’enllumenat públic en les condicions d‘ús dels espais s’evidencia en els següent casos:

Reducció de la gravetat i el número d’accidents.

Increment de la seguretat de les persones i els seus bens. Es evident que una il·luminació adequada millora les condicions de vigilància i constitueix un element dissuasori de primer ordre en possibles accions delictives.

Augment de la comoditat dels conductors i vianants. El menor esforç visual i la

major amplitud del camp de percepció faciliten les actuacions de tots els usuaris de la via pública.

Reducció del temps dels trajectes. Aquesta avantatge facilita que els vehicles

puguin desplaçar-se amb major seguretat i fluïdesa.

Millora de l’ambient, una bona il·luminació destaca l’estètica d l’entorn i facilita les relacions humanes.

Increment de les activitats quotidianes.

Aquest projecte te com a objecte executar la il·luminació del pla de electrificació del polígon industrial El Rajolar del terme municipal de Sant Carles de la Ràpita en la extensió dels seus carrers.

El projecte té com a objecte executar la il·luminació del Rajolar, aquest polígon està definit en tres carrers tipus, un de 175 x 9 metres, un altre de 300x10 i l’altre de 150 x 30 metres.


33

1.6.5.2-.Normativa aplicable i disposició de punts de llum Les normes i reglaments que s’han aplicat a l’hora de realitzar el càlcul fotomètric de l’enllumenat públic (Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a protecció del medi nocturn).

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.

1.6.5.2.1-.Càlcul luminotècnic

Càlcul luminotècnic adjunt en l’apartat de càlculs.

1.6.5.2.1.1-.Factors determinants de la visibilitat. Paràmetres bàsics L’enllumenat d’exteriors mira el que busca es proporcionar un nivell d’il·luminació adequat, en tots els llocs a l’aire lliure que sigui necessària la instal·lació d’enllumenat artificial. En aquest projecte d’il·luminació del polígon industrial El Rajolar, els motius per a realitzar aquesta instal·lació de d’enllumenat artificial es per motius de seguretat vial, seguretat ciutadana i finalment estètica.

A continuació es mostren una sèrie de valors de nivells d’il·luminació que depenent de les característiques de la via s’aconsellaran uns nivells d’il·luminació o uns altres:

ENLLUMENAT D’EXTERIORS

Espai a il·luminar Nivells de il·luminació en lux

Bo Molt bo

1.- Il·luminació pública

Carreteres con tràfic dens 15 30

Carreteres con tràfic mig 10 20

Carrer de barri industrial 10 20

Carrer comercial con tràfic rodat 10 20

Carrer comercial sin tràfic rodat important 7,5 15

Carrer residencial con tràfic rodat 7,5 15

Carrer residencial sin tràfic rodat important 5 10

Grans places 20 25

Places en general 8 12

Passeig 12 16


34

Per a la zona que ens ocupa es tracta d’una zona industrial, per la qual cosa el valor desitjat serà d’entre uns 10 i 20 lux, La il·luminació viària es localitza en aquells llocs oberts al tràfic, essent la seva finalitat la d’afavorir la circulació nocturna i evitar els perills que pot produir la foscor. Aquest tipus d’il·luminació s’aconsegueix amb la col·locació de les lluminàries al damunt de postes o mastins especials, per a la col·locació d’aquest hi ha quatre formes de col·locació:

• Unilateral. • A portell.

• En oposició.

• Central en doble lluminària.

Unilateral:

La disposició d’aquestes lluminàries consisteix en la col·locació de totes elles a un mateix costat de la calçada. S’utilitza aquesta disposició en els casos en que l’amplada de la via es igual o inferior a l’amplada de muntatge de la lluminària. A portell: Consisteix en la col·locació de lluminàries a banda i banda de la calçada, al portell o en zig-zag. S’utilitza principalment en aquells casos en els que l’ample de la via es igual o superior a l’altura de muntatge 1,5 vegades. En oposició Aquesta disposició situa les lluminàries una enfront de l’altra, i sol utilitzar-se quan l’amplada de la via es superior de 1,5 vegades l’altura de muntatge.

Central amb doble lluminària Aquest cas s’utilitza en autopistes i en vies de dos calçades. En realitat es tracta d’una col·locació unilateral per a cada una de les dobles calçades, en ocasions també es pot col·locar en front d’elles altre lluminàries donant lloc a dobles disposicions dobles en oposició o a portell. Aquesta disposició ens dona lloc a un grau d’il·luminació molt elevat. La disposició que nosaltres posarem de manifest en el nostre projecte es una disposició a portell en zig-zag.


35

1.6.5.2.1.2-.Fonamentacions dels punts de llum Les cementacions dels punts de llum seran de formigó H-200, es determinarà la seva altura depenent de l’alçada del punt de llum. S’instal·larà en una zona devent A. Per a les cementacions els punts de llum s’utilitzaran 4 perns d’anclatge que seran d’acer F-111, segons la norma UNE 36011, doblats en forma de U i galvanitzats, en rosca mètrica en la part superior, portaran una doble abraçadera de 8 mm de diàmetre, soldats a 4 perns. Execució: Finalitzada la excavació s’executarà la cementació, situant prèviament la plantilla de forma correcta dels 4 perns amb doble abraçadora perfectament anivellats i fixes. Es situaran cor5rectament i amb la corbatura idònia els tubs metàl·lics flexibles, per a que passin de forma folgada els conductors. El tiratge i d’altres operacions de cementació es realitzen de tal manera que no varií o modifiqui de cap de les maneres la posició dels perns i dels tubs metàl·lics. Un cop passat el temps necessari per a la perfecta cementació, es procedirà a la instal·lació de les arandelles y cargols en els perns, que quedaran anivellats. Un cop realitzada aquesta operació s’aixecarà el suport de forma que la base que s’assenti sobre els nous perns ja fixes, on es procedirà a la fixació, mitjançant arandelles i cargols e instal·lant si es cr4eu convenient contra - cargols . Acabada la execució del suport s’emplenarà mitjançant formigó H-200n en les cementacions en acera on es conegui la seva cota final s’emplenarà fins a aquesta. Perns: Per a les cementacions dels suports s’utilitzaran quatre perns d’acer f-111 galvanitzats, i les seves mesures i dimensions e determinaran en funció de l’altura de les columnes. Cargols: Els cargols seran mètrics i encadmiats. Arandelles: Les arandelles seran quadrades i d’acer galvanitzat.


36

Figura 20-. Fonaments de les columnes de l’enllumenat públic. 1.6.5.2.1.4-. Instal·lació elèctrica per a l’enllumenat públic

1.6.6.2.1.4.1-. Empresa subministradora

La empresa subministradora d’electricitat serà FECSA – ENDESA. Les condicions de subministre seran les indicades a continuació:

• Corrent Alterna. • Distribució trifàsica amb neutre.

• Tensió entre fases de 400 V i entre fases i neutre de 230 V.

• Freqüència de treball 50 Hz.

En compliment de les normes del reglament Electrotècnic de baixa tensió, la caiguda màxima de tensió admissible des del quadre de comandament fins el punt de llum mes allunyat ha de ser com a màxim d’un 3%sobre la tensió nominal de fases, essent per a aquest cas la tensió nominal de 400 x 0.03 =12 V.

La instal·lació es realitza per a un factor de potencia major o igual a 0.95 pel que cada lluminària tindrà instal·lat el seu condensador de capacitat adequada per a un correcte factor de potencia en el seu equip d’arrencada.

1.6.5.2.1.4.2-. Conductors

Bàsicament s’efectuaran els següents formes de rasa de conductors:

• Cables d’instal·lació subterrània en tub d’acer flexible, recobert de PVC. • Cables d’instal·lació subterrània en tub de PVC rígid encastat en formigó.

El conductors es muntaran en un tram entre el punt d’escomesa i el seu destí, excepte

quan s’hagin previst les connexions per a aquest projecte.


37

Els conductors penetraran en els equips i en les caixes mitjançant presa estopes adequat a la zona que es trobi. Quan els conductors creuen baix les carreteres o s’indiqui d’aquesta manera en els plànols es realitzarà baix PVC rígid, encastat en formigó i enterrat a una profunditat mínima de 60 cm respecte del nivell del sòl. Els conductors a la sortida de les rases i de les arquetes es protegiran de forma adequada. El conductor alimentarà paral·lelament cada una de les columnes del circuit. La connexió es realitzarà mitjançant un connector dins de la columna, a l’altura de la porta de registres, on es col·locarà un fusible. D’aquest connector arrancarà el conductor que alimentarà la làmpada.

Les derivacions dels conductors soterrats es realitzarà mitjançant caixes de derivació adequades per a una tensió de servei de 1000 V, amb uns borns connectats muntats sobre aïlladors . Es consideraran els següents tipus d’instal·lacions de conductors en rasa:

• Instal·lació subterrània en aceres i mitjanes.

• Instal·lació subterrània en creuaments de calçada.

• Instal·lació subterrània en creuaments amb altres canalitzacions. Instal·lació subterrània en voreres i mitjanes. Les rases baix vorera i mitjana, pavimentada o de sòls de terra, tindran una profunditat adequada, aproximadament 60 cm, de la manera que la generatriu superior dels tubs metàl·lics flexibles quedi a una distancia de 40 cm sobre la rasant del paviment del sòl o del terra. L’amplada de la rasa serà de 40 cm, podent-se fer, prèvia autorització de la direcció d’obra, una amplada de 30 cm en el cas de la existència d’altres canalitzacions i serveis que dificulten la execució de la rasa d’enllumenat públic. El fons de la rasa es deixarà sense pedres i rocs, quedant totalment anivellat. Es reomplirà en la seva totalitat d’una capa d’arena de 10 cm compactada destinada al drenatge dels líquids. A continuació es col·locaran tubs metàl·lics flexibles, sobre els mateixos es disposarà d’una capa final d’arena d’uns 10 cm, pel damunt d’aquesta es disposarà un cinta de plàstic de senyalització, la resta de la rasa es reomplirà amb terra mitjanament compactada fins a aconseguir que no queden variacions en la rasa. L’acabat de la rasa es farà reposant el paviment existent inicialment o el projectat. Instal·lacions subterrànies en creuaments de calçades. La rasa per a creuaments de la calçada tindrà una profunditat adequada, aquesta serà aproximadament de 85 cm de manera que la generatriu superior dels tubs de PVC rígids més pròxims a la calçada es troben a una distància de 70 cm a baix de la mateixa. L’amplada de la rasa serà de 40 cm.


38

El fons de la rasa es deixarà net de pedres i runa, preparant un llit de formigó de les característiques H 150 de 10 cm d’altura sobre el qual es col·locaran dos tubs de PVC rígids de 11 cm de diàmetre els quals es situaran a 3 cm de separació entre ells, s’instal·laran sobre aquestos recolzats en la base de formigó, amb separadors de PVC del tipus “telefònica” cada 80 cm recobrint els tubs amb formigó H – 150, 10 cm pel damunt de la generatriu superior dels tubs. La resta de la rasa es reomplirà de terra mitjanament compactada fins a aconseguir que no hi hagin desnivells. En tots els tipus de rasa, entre arquetes consecutives, els tubs de PVC rígid, seran continus, sense cap tipus de connexió i les canalitzacions no seran en capa cas horitzontals, sinó lleugerament convexes fins a les arquetes. L’acabat de la rasa s’executarà reposant el tipus de paviment existent inicialment o per defecte el projectat.

1.6.5.2.1.4.3-. Instal·lació subterrània en creuaments amb altres canalitzacions En els creuaments amb altres canalitzacions elèctriques o d’altres naturaleses (aigua, clavegueram, telèfon, gas, ...) es disposaran de dos tubs de fibro ciment o de PVC rígid de 11 cm de diàmetre rodejat d’una capa de formigóH-150 de 10 cm de alçada. La longitud dels tubs formigonats serà com a mínim de 1 m a cada un dels costats de la canalització existent, essent la distància entre aquesta i la paret exterior de dels tubs de fibro ciment o PVC de al menys 15 cm. Dins dels esmentats tubs s’allotjarà un tub de plàstic llis d’uns 10 cm de diàmetre.

1.6.5.2.1.4.4-. Xarxes subterrànies

En les xarxes subterrànies els conductors seran del coure del tipus RV - K 0.6 /1 kV, segons la denominació de les normes UNE y seran unipolars constituïts per tres conductors independents o fases iguals i així mateix d’idèntica secció per al conductor neutre, degut a les tensions de pic, sobre intensitats en l’arrancada i harmònics que es presenten en les làmpades de descàrrega. Les seccions dels conductors a utilitzar seran els resultants dels càlculs elèctrics realitzats en l’apartat de càlculs, considerant-se la secció mínima de 6 mm2. En la instal·lació elèctrica interior a les columnes, la secció mínima dels conductors d’alimentació serà de 2.5 mm2, trobant-se aquestos conductors a l’interior dels suports sense cap tipus de connexió. En els circuits elèctrics, amb l’objecte de protegir el conductor s'instal·laran fusibles calibrats en cada canvi de secció. Aquestos estaran situats a la línia de menor secció on es produeixen el canvi en una caixa de PVC amb dimensions, estanqueïtat i aïllament suficient per a suportar 2.5 vegades la tensió de servei així com la humitat i la condensació. D’acord amb la ITC-BT-9 cada punt de llum estarà dotat de dispositius de protecció contra curtcircuits, pel que en totes les arquetes de derivació de punts de llum s’instal·larà una caixa de les mateixes característiques tècniques a les anteriors i de dimensions adequades, dotades de fitxes de connexió i fusible calibrats que compleixen en les normes UNE-20520.


39

1.6.5.2.1.4.5-. Arquetes

En aquest projecte les arquetes utilitzades seran de 2 tipus:

• Arquetes de derivació a punts de llum, tant sigui en aceres, mitjanes i jardins. • Arquetes de creuament de carrers.

En els dos casos es donarà una petita inclinació a les cares superiors amb la finalitat d’evitar la entrada d’aigua.

1.6.5.2.1.4.6-. Arquetes de derivació a punts de llum Les arquetes de derivació a punt de llum es realitzaran mitjançant maó de 12 cm de doblaria, solera de formigó de H – 150 de 10 cm d’espessor, essent les seves dimensions interiors de 0,4 x 0,4 m amb una profunditat mínima de 0,8 m. La superfície inferior dels tubs metàl·lics flexibles estarà a 10 cm sobre els fons de la arqueta. Les arquetes estaran dotades de marc y tapa d’acer fos, o de fundició modular de grafit esfèric del tipus FGE 50.7, o del tipus FGE 42.12, segons la norma UNE 36.118, amb registre de control. L’ancoratge del marc, solidari amb el mateix, estarà constituït per quatre esquadres situades en el centre de cada una de les cares, de 5 cm de profunditat, 5 cm sortint i 10 cm d’amplada. La tapa de l’arqueta tindrà un forat per a facilitar l’aixecament, constant sobre la mateixa llegenda “Enllumenat Públic”. El fons de l’arqueta estarà format per una solera de 10 cm de formigó H-150 i un tub de fibro ciment de 6 cm de diàmetre per al drenatge, la base es cobrirà amb un llit de grava grossa de 10 cm de doblaria. En aquestos tipus d’arquetes es situaran els tubs metàl·lics flexibles descentrats respecte al eix de la arqueta a 5 cm de la paret oposada a la entrada del conductor al punt de llum i separant ambdós tubs 5 cm, tot això amb la finalitat de facilitar els treballs a l’arqueta. En la paret contigua a la citada anteriorment es fixarà mitjançant un perfil metàl·lic fixat i amb ranures en forma de C quadrada de 12x21 mm, i de una longitud tal que partint de la cara inferior dels tubs metàl·lics flexibles quedi a 10 cm del marc de l’arqueta i a la distància necessària a la paret de la arqueta per a ala posterior fixació de les brides subjectades, de forma que els conductors no estiguin tensos sinó de forma que hi hagi el suficient espai.

A 20 cm de la part superior de l’arqueta es situaran en sentit transversal a la paret de entrada del conductor al punt de llum, els perfils metàl·lics idèntics als anteriors esmentats, de longitud adequada i degudament enclaustrats en la paret feta de maons o subjecta mitjançant brides o altres elements de subjecció. Sobre aquestos perfils es situaran mitjançant cargols i rosques cadmiades o zincades, la caixa de derivació al punt de llum, de característiques adequades dotades de fixes de connexió i fusibles calibrats que compliran la norma UNE


40

20520. aquesta caixa serà de plàstic amb aïllament suficient per a suportar 2.5 vegades la tensió de servei així com la humitat i la condensació. Quan es varia la secció dels conductors amb l’objecte de protegir les línies en l’arqueta, s’instal·laran sobre els dos perfils esmentats anteriorment una caixa de protecció d’unes característiques similars a les esmentades en el cas de la derivació a un punt de llum, dotada de connexió i fusibles. En cap cas el canvi de secció dels conductors dels dos circuits d’alimentació dels punts de llum coincidiran en la mateixa arqueta. L’acabat de l’arqueta en la seva part superior enrasarà amb el paviment existent o amb el projectat, donant una pendent del 20 % aproximadament per a evitar en la mesura del possible la entrada de l’aigua. La reposició del sòl al voltant de l’arqueta s’efectuarà col·locant el paviment, be sigui de terra o jardí existent o projectat.

1.6.5.2.1.4.7-. Arqueta de creuament de carrer

Estaran fets de maó de 12 cm, i amb la solera de formigó, la seva profunditat mínima serà de 1 m més l’alçat del costat de la vorera, en tot cas la part inferior del tub de PVC rígid utilitzat quedarà 10 cm pel damunt de la solera de formigó. Les dimensions inferiors seran de 0.4 x0.4 m i la profunditat la indicada anteriorment. La tapa de l’arqueta en qüestió serà d’acer fos o fosa modular, d’idèntiques característiques a les establertes per a les arquetes de derivació a punt de llum, en el fons dem l’arqueta s’emplenarà d’un llit de grava dobla, de 15 cm de doblaria per a facilitar el drenatge a traves d’un tub de fibro ciment de 6 cm de diàmetre. L’acabament de l’arqueta i reposició del paviment del seu entorn es realitzarà de igual manera a la establerta en els casos anteriors.

1.6.5.2.1.4.8-. Esquema bàsic de la instal·lació elèctrica

La xarxa d’alimentació dels punts de llum des de el centre de comandament i mesura (armari d’il·luminació pública), s’ha de realitzar projectant els circuits oberts, procurant reduir la longitud dels mateixos i equilibrar les carregues dels ramals amb l’objectiu d’unificar les seccions utilitzades. D’acord amb les instruccions ITC-BT-9, els circuits d’alimentació dels punts de llum han d’estar constituïts per tres conductors independents, i un de secció igual a les fases o la indicada en la taula 1 de la ITC-BT-07 del REBT, essent aquesta secció un mínim de 6 mm2. La energia per a alimentar el diferents armaris d’enllumenat públic vindrà subministrada per la empresa FECSA – ENDESA, a una tensió 3x230/400 V. La il·luminació que es durà a terme en aquesta zona estarà formada per làmpades de vapor de mercuri a alta pressió, amb una potència unitària de 89.20 W a una tensió de 230 V. La distribució dels punts de llum està present en el plànol de les lluminàries.


41

La instal·lació funcionarà amb un sistema de reactàncies de doble fluxe, d’aquesta manera el sistema utilitzat per a regular el consum de la instal·lació d’il·luminació pública i per a realitzar de manera menys traumàtica l’encesa de la instal·lació serà el de regulació de fluxe, reduint a un 60 % el fluxe de les llumeneres, estalviant d’aquesta manera un 40 % de la energia consumida per aquest tipus d’instal·lació. Una de les avantatges de utilitzar el sistema de reducció de fluxe es que no es necessària la existència de doble circuit per a fer l’encesa. Una de les precaucions que em de tenir a l’hora de fer la distribució de les làmpades pel que fa al consum elèctric es l’equilibri entre les fases.

1.6.5.2.1.4.9-. Línies elèctriques Les línies elèctriques es projectaran soterrades, les quals estaran protegides per un tub de plàstic de 63 mm de diàmetre, la profunditat a la que serà soterrat serà de com a mínim 0.4 m. Aquestos 0.4 m es veuran variats depenent si el tub discórrer per vials on el tràfic pot esdevenir rodat, passant a 0.8 m de profunditat i estant protegit per un tub de PVC rígid de 11 cm de diàmetre, quedant protegit per formigó per tots els seus costats. D’acord amb el REBT en la ITC – BT – 9 ens indica que la secció mínima a soterrar ha de ser de 6 mm2. Les característiques de la xarxa d’alimentació dels punts de llum es recomana que estigui formada per conductors unipolars, de coure amb característiques XLPE 0.6/1 kV, (polietilè reticulat, amb un aïllament termoplàstic capaç de treballar a una tensió nominal màxima de 1000 V). La secció dels conductors utilitzats per a realitzar la alimentació dels diferents punt de llum serà de 6, 10 i 16 mm2, segons s’indiqui en el plànol adjunt, (la secció del conductor neutre serà la indicada per la ITC – BT – 07 taula 1). Tanmateix juntament amb els tres conductors de fase i el pertinent neutre tindrem el conductor de comandament per a realitzar la reducció de fluxe o el control de la fase d’encesa.

1.6.5.2.1.4.10-. Línies i posta a terra

Les columnes i els elements metàl·lics utilitzats en la instal·lació de l’enllumenat públic que estiguin a l’abast de la mà es connectaran a la xarxa de terres, la qual estarà formada per un conductor nu i sense cap tipus fractura d’una secció en tot el seu recorregut de 35 mm2, aquest conductor es situarà en el fons de la rasa utilitzada per a estendre la xarxa d’alimentació de l’enllumenat amb plaques situades al principi i al final de la xarxa d’enllumenat públic, i una cada cinc lluminàries, situades als fonaments de cada una de les faroles, (ITC – BT – 18 i 19). La xarxa general estarà formada per :


42

- Planxa d’acer galvanitzat de 0,55 m2de secció i de 3 mm de doblaria, encastada al terra, just a la base de les lluminàries.

- Una línia de coure formada per conductor nu de 1x35 mm2, el qual unirà totes les

columnes metàl·liques.

A aquesta xarxa unirà elèctricament i mitjançant cable de coure de 35 mm2, tots els suports i parts metàl·liques accessibles que composen la instal·lació. El valor de la resistència de posta a terra serà tal que al llarg de la vida útil de la instal·lació i en qualsevol època de l’any no es puguin produir tensions de contacte superiors als 24 V en les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports, quadres metàl·lics, etç...). ITC – BT – 09. Tal i com ens assenyala la ITC – BT – 18, serà important des de el punt de vista de la seguretat, pel que fa a la possible tensió de contacte, sigui obligatòria la comprovació per part dels serveis oficials del valor real de resistència a terra per a que es compleixi els valors màxims de tensió de contacte que es puguin donar. Aquestos són de no superiors a 24 V en locals o l’emplaçament del conductor i de 50 V en els altres casos. En cas que en el moment de la comprovació els valors siguin superiors als permesos s’actuarà instal·lant tantes noves piquetes o planxes addicionals com sigui necessàries per a rebaixar el valor en qüestió. La secció de la línia de enllaç a terra amb el punt de llum de manera individual estarà en funció dels conductors d’alimentació dels punts de llum, els quals compliran la següent relació:

Secció dels conductors de fase de la Instalació (mm2)

Secció mínima dels conductors de protecció (mm2)

S≤16 SP = S

16 < S ≤ 35 SP = 16 S > 35 SP = S/2

La línia de posta a terra i el conductor de terra del suport (que com a mínim serà de 6 mm2 de secció), es subjectarà al extrem superior de la placa, mitjançant un grapa de doble pas de llautó estampat. Com ja s’ha dit anteriorment les plaques quedaran en contacte permanentment amb el conductor de 35 mm2nu estes al llarg de tota la canalització, soterrat a uns 0,5 m del terra estant sempre en amb contacte amb el terreny. En el cas que es tingues que realitzar una connexió en el conductor de coure, per a garantir la seva continuïtat es faria amb una soldadura forta (soldadura de plata), i aquesta es realitzaria en una arqueta, permeten d’aquesta manera la seva localització en cas que fóra necessària.


43

1.6.5.2.1.4.11-. Sistemes de protecció

En els circuit elèctrics, amb la finalitat de protegir el conductor, s’instal·laran fusibles degudament calibrats en cada un dels canvis de secció que tinguem. Aquestos estaran situats en la línia de menor secció en una caixa de PVC amb dimensions, estanqueïtat i aïllament suficients com per a poder suportar 2.5 vegades la tensió de servei, així com la humitat i la condensació. D’acord amb la ITC – BT – 09 cada un dels punts de llum a instal·lar estaran proveïts de protecció contra curtcircuits, per la qual cosa en tots els punts de llum s’instal·larà una caixa de derivació amb les característiques avanç esmentades. Aquestes estaran dotades de fitxes de connexió i fusibles calibrats els quals compleixin les normes UNE – 20520. es situaran en la proximitat dels punts de llum.

1.6.5.2.1.4.12-. Composició dels quadres de Maniobra i control

En aquest armari s’instal·laràn els elements necessaris per a la connexió i desconnexió dels circuits, tant sigui automàtica com manualment a mes dels aparells de mesura, de consum elèctric i el programador astronòmic. Tota aquestos mecanismes estaran protegits mitjançant un armari de poliester amb fibra de vidre de doble aïllament i parets de 3 mm de doblaria, amb portes de tres punts de tancament i teulada. Compliran les condicions de protecció P-32 especificades en la norma DIN – 40050, i tindran les dimensions suficients per a allotjar tots els elements necessaris de forma reglamentaria, essent la estanqueïtat mínima d’aquestos armaris una IP – 55 segons norma UNE 20324 – 78. l’armari estarà instal·lat al damunt d’una base de formigó H – 200 amb la fixació necessària de forma que quedi garantida la seva estabilitat tenint en compte les seves canalitzacions i els ancoratges. La connexió dels quadres de comandament per part de l’empresa subministradora es realitzarà des de CDU a instal·lar al costat del armari d’enllumenat públic, disposant en les esmentades CDU’s de fusibles de alt poder de ruptura. L’equip de mesura necessari s’instal·larà en el quadre de comandament seguint les directrius que ens marca l’empresa distribuïdora, que en el nostre cas es la empresa FECSA – ENDESA.

1.6.5.2.1.4.13-. Instal·lació de la reducció de consum L’encesa i l’apagat dels circuits d’il·luminació pública es realitzaran mitjançant el programador, el qual ens realitzarà una reducció de fluxe que ens permetrà reduir la energia a consumir en el moment de l’encesa de la instal·lació i en el de menys utilització, (aquest valors mai seran inferiors als nivells mínims recomanats). La particularitat d’aquest tipus de quadre de comandament de és el que la variació de fluxe es farà depenent de la època de l’any en que ens trobem.


44

1.7-. Anàlisis de les solucions El disseny de les instal·lacions ha estat realitzat de la forma que els centres de transformació queden dins de les possibilitats dels subministres el més sectoritzat possible. Tenint en compte la naturalesa de les càrregues i les potències de cada un dels centres de transformació instal·lats. La distribució MT estarà realitzada mitjançant LSMT amb conductors de alumini d’una secció de 240mm2 amb una tensió nominal de 18/30kV, les connexions a les conversions aèries – subterrànies es realitzaran en connectors exteriors, per a realitzar la connexió en els mateixos centre de transformació utilitzarem connectors apantallats. Els transformadors utilitzats com ha quedat reflectit durant el projecte en seran sis de 630kVA, les tensions primàries d’aquestos seran de 25kV, amb una tensió del secundari de 0.4kV, per a una possible augment de les potències vegetatives, si la companyia subministradora ho creu convenient es podrien ampliar els transformadors fins una potencia de 1000kVA, però com ja he dit únicament amb l’expressa autorització de FECSA – ENDESA. Pel que fa a la distribució BT es realitzaran les sortides dels armaris de baixa els quals tindran les proteccions de fusibles de 315A, a cada una de les fases, les connexions es realitzaran amb connectors, els conductors utilitzats seran d’una secció de 240mm2 d’alumini amb una tensió nominal de 1000V, per a la realitzar el lliurament al sol·licitant es farà a traves de les Caixes de Seccionament més Caixes Generals de Protecció (9-400 A), les connexions a les quals també es realitzaran mitjançant les esmentades connexions de la sortida dels Centres de Transformació. Per a garantir la total “tensió 0” dels conductors neutres es realitzarà la posta a terra a cada una de les caixes de lliurament al sol·licitant, a més a més de les respectives postes a terra de cada un dels centres de transformació. 1.8-. Resultats finals 1.8.1-. Línia subterrània de mitja tensió Hem realitzat el traçat indicat en els plànols adjunts a aquest projecte per a mirar de simplificar el màxim possible el traçat de MT, d’aquest manera es realitzarà entrada – sortida en cada un de les sis estacions transformadores, la gran part de la traça en que es possible es realitzarà l’estesa d’un circuit de conductor de 240mm2 18/30 kV DHV; aquesta secció utilitzada està dimensionada pera una possible ampliació del polígon.

. 1.8.2-. Estacions transformadores La ubicació de cada un dels centres de transformació es per a intentar sectoritzar el màxim possible la electrificació del polígon subministrant cada un dels transformadors a una zona.


45

Els transformadors projectats de 630 kVA es per a poder absorbir l’augment de potència vegetativa pel que fa a les naus industrials

1.8.3-. Línia subterrània de baixa tensió Les línies subterrànies de Baixa tensió estaran en funció de la saturació i la caiguda de tensió dels conductors de 240 mm2 de secció, la qual serà del 100 % per a la saturació i del 7 % de la caiguda de tensió. 1.9-. Planificació Els treballs a realitzar en aquest polígon es duran a terme amb un període aproximat de un any concretament de 340 dies, tal i com es pot observar amb el diagrama de Gantt, els períodes representats són de 17 dies aproximadament. Els treballs a realitzar primer seran els de mitja tensió, podent-se solapa amb els de baixa per a possibles obertures de rasa simultànies, posteriorment instal·larem els centres de transformació, un cop realitzat aquest treball passarem a acabar els treballs de baixa tensió, igualment podrem fer l’estesa simultàniament dels conductors de l’enllumenat públic. Diagrama de Gantt: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 LSMT

CT

LSBT

Enllum.


46

1.10-. Ordre de prioritat entre els documents bàsics En cas de possibles discrepàncies entre els diferents apartats del present projecte, l’ordre prevalent serà el següent:

1. Plànols. 2. Plec de condicions. 3. Pressupost. 4. Memòria.

Sant Carles de la Ràpita, 13 de Novembre de 2007 Andreu Gonzàlez Garriga

Enginyer Tècnic Industrial.

2. MEMÒRIA DE CÀLCUL.


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Memòria de Càlcul

47

Projecte d’electrificació del polígon

industrial “El Rajolar” de Sant Carles de la Ràpita








[email protected]

novembre / 07


48

2.Índex Memòria de Càlcul

2.1.- Previsió de potència..........................................................................................................49

2.1.1.- Directrius............................................................................................................49

2.2-. Xarxa subterrània de mitja tensió.....................................................................................50

2.2.1-. Càlcul de la secció.............................................................................................50

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit.....................................................................................51


2.3-. Centres de Transformació.................................................................................................55

2.3.1-. Potència a instalar..............................................................................................55

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió.................................................................................55

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió................................................................................56

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit...................................................................56

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra................................................57

2.4. Red de Baixa Tensió..........................................................................................................61

2.4.1-. Distribució de les sortides BT............................................................................61

2.4.2-. Distribució de potències.....................................................................................62

2.4.3-. Potènica Total i Potència de Pas........................................................................62

2.4.4-. Intensitat.............................................................................................................64


2.5-. Enllumenat Públic.............................................................................................................75

2.5.1-. Càlculs Llumínics..............................................................................................75


49

2. Memòria de Càlcul

2.1.- Previsió de potència La potència a instalar per a cada parcela al Polígon industrial El Rajolar, al terme municipal de Sant Carles de la Ràpita, es determina mitjançant les condicions indicades a la Instrucció Operativa ITC BT 010 del Reglament de baixa Tensió.

2.1.1.- Directrius La classificació de la zona serà de Edificis destinats a una concentración d’indústries: Segons ens indica REBT en cas de no existir dades sobre la potència, s’agafarà com a mínim els següents valors:

- Es considerarà un mínim de 125W/m2 i planta, amb un mínim de 10350W i 230V per local y un coeficient de simultaneïtat de 1.

A la vegada el terreny edificable de les parceles queda indicat a les Normes Urbanístiques de la població de Sant Carles de la Ràpita.


50

2.2-. Xarxa subterrània de mitja tensió 2.2.1-. Càlcul de la secció Per a calcular la secció del cable de la xarxa MT que instal·larem al nou polígon, primer ens caldrà saber quina serà la intensitat que ens passarà per la xarxa. La intensitat quedarà limitada per la potencia de la xarxa que serà capaç de transportar, i la calcularem mitjançant l’expressió matemàtica següent:

I = U

S×3

Essent: I: Intensitat mesurada en Ampers. S: Potencia aparent a transportar, mesurada en kVA. U: Tensió de la xarxa mesurada en kV.

La densitat del corrent màxima admissible en règim permanent per a corrent alterna i

una freqüència de 50 Hz en conductors d’una secció de 240 mm2, segons dades del fabricants és de σ = 1.708 A/mm2

Per tant la Intensitat màxima admissible del conductor de 240 mm2 és de:

Imàx = σ x S = 1.708 x 240 = 410 A.

La potència que ha de transportar la xarxa que nosaltres dissenyarem serà la total dels sis transformadors que nosaltres instal·larem:

630 kVA + 630 kVA + 630 kVA + 630 kVA + 630 kVA + 630 kVA : 3780 kVA Per tant, la intensitat que hi circula:

I = U

S×3

Potencia a transportar S = 3780kVA Tensión de la red V = 25kV Intensidad I = 87,29A La intensitat que circula per la xarxa es de 87,29A. Els valors obtinguts han de ser menors que la intensitat màxima admisibke del conductor, segons RBT ITC-BT-07.


51

2.2.2-. Intensitats de curtcircuit

Per a calcular la intensitat de curtcircuit es necessari conèixer la potencia de curtcircuit de la xarxa MT. La potencia de curtcircuit es de 500 MVA, aquest valor ha estat facilitat per la companyia subministradora FECSA – ENDESA. La intensitat de curtcircuit es calcula mitjançant l’expressió:

Icc = U

Scc

×3

esent: Icc: Intensitat de curtcircuit, mesurada en kA. Scc: Potència de curtcircuit de la xarxa mesurada en MVA. U: Tensió de la xarxa mesurada ne kV.

Icc = 253

500×

= 11,54 kA

La relació entre la intensitat de curtcircuit i la secció del conductor ve donada per l’expressió:

Icc x t = K x s Sent: Icc: Intensitat de curtcircuit mesurada en A. t: Temps de durada del curtcircuit mesurat en s. K: 93 segons ens indica la norma UNE 20435. s: Secció del conductor mesurat en mm2

La Icc serà funció de la secció del conductor i del temps que duri el curtcircuit.


52

Agafant com a duració del curtcircuit de 0.5 s, la secció mínima resultant del

conductor serà de:

s = K

tIcc× = 87,79mm2

Tot i obtenir un valor de secció mínima de 87,79mm2, realitzarem la instal·lació d’un conductor MT de 240 mm2, amb la finalitat de poder garantir els subministres en cas de que s’ampliï el nombre de centres de transformació a instal·lar, ja sigui en el present polígon com en polígons d’una pròxima realització. D’altra banda actualment la companyia subministradora FECSA - ENDESA, únicament instal·la conductors de 240 mm2 de secció en les seves obres.

2.2.3-. Caigudes de Tensió La caiguda de tensió de la xarxa MT serà pràcticament menyspreable, ja que la seva longitud significa poc tram respecte la totalitat de la línia MT utilitzada. Aquesta esta relacionada amb la resistència a 50ºC de la reactància i del moment elèctric, calculant-se amb l’expressió següent:

U (%) = 210 ULP

×× . (R50 + X x tg ϕ)

essent: P: Potencia mesurada en kW. L: longitud de la xarxa, mesurada en km. R50: Resistència a 50 ºC mesurada en Ω/Km. X: Reactància en Ω/Km.

La R50 i la X d’un conductor de secció 240 mm2 són 0,140 Ω/Km. i 0,101 Ω/Km.

respectivament, en el cas que ens afecta serà:


53

Tram 1:

En el tram que va des de la xarxa MT existent fins el primer centre de transformació serà de: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,155 Km. = 0,0217 Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,155 Km. = 0,0156 Ω

U (%) = 435·x·0.155 (0,0217 + (0,0156 x 0,75)) = 0,0003 % 10 x 25 2

Tram 2: En el tram que va des del primer centre de transformació fins al segon: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,165 Km. = 0,0231 Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,165 Km. = 0,0166 Ω

U (%) = 500·x·0.165 (0,0231 + (0,0166 x 0,75)) = 0,0019 % 10 x 25 2 Tram 3: En el tram que va des del segon centre de transformació fins al tercer: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,125 Km. = 0,0175 Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,125 Km. = 0,0126 Ω

U (%) = 460·x·0.125 (0,0175 + (0,0126 x 0,75)) = 0,0010 % 10 x 25 2 Tram 4: En el tram que va des del tercer centre de transformació fins al quart: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,09 Km. = 0,0126Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,09 Km. = 0,0090 Ω

U (%) = 500·x·0.09 (0,0126 + (0,0090 x 0,75)) = 0,00013 % 10 x 25 2


54

Tram 5: En el tram que va des del quart centre de transformació fins al cinquè: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,123 Km. = 0,0172Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,123Km. = 0,0124 Ω

U (%) = 435·x·0.123 (0,0172 + (0,0124 x 0,75)) = 0,00022 % 10 x 25 2 Tram 6: En el tram que va des del cinquè centre de transformació fins al sisè: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,140 Km. = 0,0196Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,140Km. = 0,0141 Ω

U (%) = 435·x·0.140 (0,0196 + (0,0141 x 0,75)) = 0,00029 % 10 x 25 2 Tram 7: En el tram que va des del sisè centre de transformació fins a la xarxa MT existent: R50 = 0,140 Ω/Km. x 0,185 Km. = 0,0259Ω X = 0,101 Ω/Km. x 0,185Km. = 0,0186 Ω

U (%) = 435·x·0.185 (0,0259 + (0,0186 x 0,75)) = 0,00051 % 10 x 25 2


55

2.3-. Centres de Transformació

2.3.1-. Potència a instalar La potència a instalar en cada un dels transformadors està directament relacionada amb la potència de les línies que aquest distribueix, a la vegada la potència de les línies està condicionadaal terreny de les parceles segons la ITC-BT 010:

CT Potència instalada (kW)

Potència aplicando un cosϕ=0.95(kVA)

Trafo a instalar(kVA)

CT 1 435 457,9 630 CT 2 500 526,31 630 CT 3 460 484,21 630 CT 4 500 526,31 630 CT 5 435 457,9 630 CT 6 435 457,9 630

2.3.2-. Intensitats en Mitja Tensió

Per a calcular la intensitat que circula pel bobinat primari d’un transformador s’ha de fer mitjançant de la expressió matemàtica següent:

Ip= pU

S×3

essent: Ip: Intensitat en el primari mesurada en Ampers. S: Potencia del transformador, mesurada en kVA. Up: Tensió en el primari mesurada en kV. Sabent la tensió d’alimentació dels transformadors a instal·lar que és de 25 kV i que les potencies instal·lades són de 630kVA per a cadascún, cada una de les intensitat seran: Intensitat primària en cada transformador.

Ip1 = 253

630×

= 14,54A


56

2.3.3-. Intensitats en Baixa Tensió Per a calcular la intensitat que circula pel bobinat secundari d’un transformador s’ha de fer mitjançant de la expressió matemàtica següent:

Is =sU

S×3

Sent: Is: Intensitat del secundari mesurada en A. P: Potencia del transformador mesurada en kVA. Us: Tensió en el secundari mesurada en kV.

Com la tensió del secundari en cada un dels transformadors utilitzats es de 400 V, la intensitat estarà en funció de cada una de les potències.

Ip1 = 4,03

630×

= 909.32 A

2.3.4-. Càlcul de les corrents de curtcircuit

2.3.4.1-. Corrent de curt circuit en el bobinat primari La corrent de curt circuit en el primari dels transformadors serà la mateixa que en la red de Mitja Tensió. Aquesta corrent no depèn de la potència del transformador, sinó que depén de la potència de curt circuit de la xarxa de Mitja Tensió, que en el nostre cas és de 500MVA.

2.3.4.2-. Corrent de curt circuit al bobinat secundari Per a calcular la intensitat de curtcircuit dels secundaris considerarem que la potència de curtcircuit disponible es la mateixa que la potència de cada un dels transformadors. La corrent de curtcircuit en el secundari del transformador ve donada per la expressió següent:

Iccs = scc UU

S××

×3100


57

essent: Iccs: Intensitat de corrent de curtcircuit en kA. S: Potència del transformador mesurada en kVA. Ucc: Tensió de curtcircuit del transformador mesurada en el seu %. Us: Tensió del bobinat secundari del transformador, mesurada en V.

Iccs1 : 100 6303 6 400

×× ×

= 15,15 kA

2.3.5-. Càlcul i justificació del sistema de posta a terra Quan es produeix un defecte a terra, aquest s’eliminarà mitjançant la obertura d’un interruptor el qual actua prèvia ordre transmesa per un relè que controla la intensitat de defecte. El relè que provoca la desconnexió inicial es un relè de temps dependent, si no es produeix el reenganxament ràpid (el qual ha de ser menor a 0,5 s) s’assegurarà la obertura mitjançant un relè a temps independent , en el que el valor del temps d’actuació no depèn del valor de la sobre intensitat, sinó que quan aquesta supera el valor de la sobre intensitat d’arrancada del relè actua en temps prefixat que per al nostre cas serà de 0,5 s.

Els relès de temps dependent actuen segons la expressió matemàtica següent:

t = '

'1n

Kr −

esent: t: temps d’actuació del relè, mesurat en s. r: coeficient entre la relació entre la intensitat de defecte (Id) i la intensitat d’arrancada del relè (Ia) en referència al bobinat primari. K’ i n’: paràmetres que depenen de la corba característica intensitat – temps del relè. Les constants del relè utilitzat són: K’: 1,35 n’: 1 Ia: 50 A


58

Per a evitar que la sobre tensió que apareix al produir-se un defecte en l’aïllament del circuit d’alta tensió deteriori els elements de baixa tensió del CT, el electrode de posta a terra ha de tenir un efecte de limitar, de forma que la tensió de defecte (Vd) sigui inferior a 8000 V, que aquest es el nivell de l’aïllament de les instal·lacions de BT del CT.

Vd = Rt x Id ≤ 8000 V Per a calcular la intensitat de defecte solament es considerarà la impedància de la posta a terra del neutre en la xarxa de Mitja Tensió i la resistència de l’electrode de posta a terra, mitjançant l’expressió matemàtica següent:

Id = 223 ( )n t n

U

x R R X+ +

Sent: U: Tensió de servei mesurada en V. Rn: 0 Ω. Resistència de la posta a terra del neutre de la xarxa mesurada en Ω. Xn: 25 Ω. Reactància de la posta a terra del neutre en la xarxa, expressada en Ω. Rt: Resistència de posta a terra de protecció del CT, expressada en Ω.

Agafant les dos fórmules anteriors i resolent el sistema de dos equacions amb dos incògnites:

Vd = Rt x Id ≤ 8000 V

Id = 223 ( )n t n

U

x R R X+ +

Obtindrem els següents resultats:

Id = 480A Rt = 16,64 Ω


59

Avanç de seleccionar l’electrode tipus es calcularà el valor unitari màxim de la resistència de posta a terra de l’electrode (Kr), tenint en compte el valor de la Rt obtingut i que la resistibitat mitja del terreny és ρ: 150 Ω x m, mitjançant la expressió matemàtica següent:

Kr = tRρ

= 16,64150

= 0,110 Ω/Ω x m

Un cop obtingut el valor de la variable kr seleccionarem el tipus d’electrode en funció de les variables del Centre de Transformació, aquest tindrà que complir el requisit de tenir una kr inferior a l’obtinguda. L’electrode escollit per a la instal·lació de les terres en els centre de transformació te una designació 60/40/5/42, i els seus valors característics són els següents:

Resistència de posta a terra, Kr: 0,08. Tensió de pas a l’exterior, Kp: 0,0177. Tensió de pas d’accés al CT, Kc: 0,0389.

L’electrode de posta a terra estarà format per 4 piques, de 2 metres de longitud i un diàmetre de 14 mm, les quals estaran enterrades a 0,5 m i disposades en els vèrtex d’un quadrat, les dimensions dl qual seran 6 x 4m. La secció del conductor que les unirà serà de 50 mm2

Les valors més rellevants calculats amb les paràmetres del electrode tipus 60/40/5/42 són:

Resistència de posta a terra:

R’t = Kr x ρ = 0,08 x 150 = 12 Ω

Intensitat de defecte:

I’d = 2 2

250003 (0 12) 25x + +

= 520,49 A

Tensió de pas en l’exterior:

V’p : Kp x ρ x I’d : 0,0177 x 150 x 520,49 = 1381,90 V Tensió de pas en l’accés del CT:


60

V’p(acc) = K’c x ρ x I’d = 0,0389 x 150 x 520,49 = 3037,05 V

Tensió de defecte:

V’d = R’t x I’d = 12 x 520,49 = 6245,88 V

El temps d’actuació del relè es calcula aplicant la fórmula exposada anteriorment:

t = '

'1n

Kr −

Sent ara:

t’ = 11,35

520,49 150

⎛ ⎞ −⎜ ⎟⎝ ⎠

= 0,14 s

La duració de la falta serà la suma dels temps parcials:

t: t’ + t’’: 0,14 + 0,5 : 0,64 s

Per a comprovar que l’electrode elegit és el correcte calcularem els valors màxims admissibles, que poden estar sotmeses les persones de les tensions de pas a l’exterior i en l’accés del CT segons la ITC 13 del RCE, sabent que:

- Si 0,9 ≥ t < 0,1 → K = 72 y n = 1

- Resistibitat del formigó ρ’ = 3000 Ω x m

- Tensió de pas: Vp = 10 611000n

K xt

ρ⎛ ⎞+⎜ ⎟⎝ ⎠

- Tensió de pas en l’accés al CT: Vp(acc) = 10 3 3 '11000n

K xt

ρ ρ+⎛ ⎞+⎜ ⎟⎝ ⎠

PFU-4 Valors Màxims admisiblesTensió de Pas a l’exterior (V) V’p=1381,90 ≤ V’p =2137,5

Tensió de Pas en l’Accés al CT (V) V’p(acc)= 3037,05 ≤ V’p(acc)= 11756,25 Tensió de Defecte (V) V’d = 6245,88 ≤ V’d = 8000

Intensitat de Defecte (A) I’d = 520,49 > I’d = 50


61

2.4. Red de Baixa Tensió La següent taula fa referència a la previsió de potència d’acord amb la superfície de cada parcela:

Tipus Nº Parceles Superfície Total(m2)

Superfície edificable(m2)

Potència a instalarP(kW)

Tipus 1 10 1500 800 100 Tipus 2 4 1150 780 98 Tipus 3 16 750 575 72 Tipus 4 4 650 390 49 Total 34 34.200 21.880 2.737,6

Superfície Total a electrificar: 34.200m2 Superfície Total eduficable: 21.880m2 P a instalar: 2.737,6kW S a instalar: 2.881,7kVA

A aquests valors se l’hi haurà d’afegir la potència de 20kW per a lenllumenat públic. NOTA: Per obtenir la potància aparent s’ha utilitzat un coeficient de simultaneïtat de 0.95.

2.4.1-. Distribució de les sortides BT

C.T.

Trafo Quadre iSortida

Parcela

1 1 C1 S1 24 1 1 C1 S2 25 1 1 C1 S2 26 1 1 C1 S3 27 1 1 C1 S3 28 1 1 C1 S3 29 2 1 C1 S1 5 2 1 C1 S1 4 2 1 C1 S2 3 2 1 C1 S2 2 2 1 C1 S3 1 3 1 C1 S1 23 3 1 C1 S1 22 3 1 C1 S2 21 3 1 C1 S2 20 3 1 C1 S3 19 3 1 C1 S3 18 3 1 C1 S4 AºPº


62

C.T.

Trafo Quadre iSortida

Parcela

4 1 C1 S1 30 4 1 C1 S1 31 4 1 C1 S2 32 4 1 C1 S2 33 4 1 C1 S3 34 5 1 C1 S1 12 5 1 C1 S2 13 5 1 C1 S2 14 5 1 C1 S3 15 5 1 C1 S3 16 5 1 C1 S3 17 6 1 C1 S1 6 6 1 C1 S2 7 6 1 C1 S2 8 6 1 C1 S3 9 6 1 C1 S3 10 6 1 C1 S3 11

2.4.2-. Distribució de potències

La xarxa de baixa tensió serà l’encarregada de la distribució de la energia fins al suuministre, de cada centre de transformació poden arribar a sortir fins a 8 línies subterrànies de Baixa Tensió d’una secció de 3x1x240–1x1x150Al mm2 cada una. Totes les sortides seran trifàsiques amb unes tensions de 3x230/400V. La distribució de la carga es realitzarà de la forma que la saturació del cable no superi el 100%.

2.4.3-. Potènica Total i Potència de Pas La potència total serà la suma de les potències parcials de cada un dels suministres a realitzar al polígon, aquestes potències poden ser per a habitatges, Industrials, comercials o de serveis generals. Per al nostre cas només s’utilitzarà industrial y serveis. La potència de pas serà el resultat de multiplicar la potencia total pels coeficients de simultaneïtat corresponents, tenint en compte que els coeficients per al subministres de caire industrial i comercial són igual a 1, els únics coeficients a aplicar seran els dels habitatges i serveis generals.


63

Centre de Transformació CT 1:

POTÈNCIES

CONTRACTADADE PAS DE PAS DOMÈSTICA INDUSTRIAL 435kW 435kW 457,89kVA S.G.E. TOTAL 435kW 435kW 457,89kVA


POTÈNCIES




POTÈNCIES


POTÈNCIES



64

Centre de Transformació CT 5: Centre de Transformació CT 6:

2.4.4-. Intensitat La intensitat que circularà per cada un dels trams de la xarxa serà funció de la potència que aquesta tindrà que transportar, la expressió matemàtica que ens dóna aquest valor és:

I = ϕcos3 ××U

P

essent: I: Intensitat mesurada en A. P: Potència mesurada en W. U: Tensió mesurada en V. Cos ϕ : Factor de potencia : 0.95

La saturació de cada un dels trams s’obté realitzant una comparació percentual entre la intensitat que hi circula en aquells moments pel tram de la xarxa i la intensitat màxima que hi pot circular per ella, tenint en compte que els cartutxos fusibles instal·lats en els armaris de baixa per a cadascuna de les sortides de línia són de 315 A.

POTÈNCIES


POTÈNCIES



65

Saturació (%) = 315

I x 100

La intensitat nominal que segons reglament electrotècnic de baixa tensió ens pot suportar un conductor de 3x240-1x150 mm2 de secció amb un aïllament de polietilè reticulat a una temperatura màxima de 90 ºC és de 430 A, tenint en compte que el conductor serà enterrat, i el cas més desfavorable que tindrem serà un cop estigui entubat, tindrem que aplicar un coeficient reductor d’un 0,8, d’aquesta manera ens quedarà una intensitat nominal de:

In: 430 A x 0,8 = 344 A

2.4.5-. Caigudes de Tensió La caiguda de tensió en cada un dels trams de la xarxa s’ha calculat tenint en compte el moment elèctric de la línia mitjançant la expressió matemàtica següent:

c.d.t. = sCU

LP××

×

essent : c.d.t. : Caiguda de tensió mesurada en V. P: Potencia del tram mesurat en W. L: Longitud de la línia mesurada en m. U: Tensió de la xarxa, mesurada en V. C: Conductivitat del conductor, alumini : 35. S: Secció del conductor mesurat en mm2

La caiguda de tensió total s’ha realitzat fent la suma de les caigudes de tensió parcials de cada un dels trams de la xarxa. Comprovant tos els resultats en cap cas la caiguda de tensió es superior al 7 %, valor màxim admissible segons el REBT ITC – BT – 19.


66

2.4.5.1-. Caigudes de Tensió del CT 1

NUN C.T CUADRO SALIDA TENSIÓN C.D.T% 0,2 CT 1 1 1 400 SAT% 47.3

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 98 98 1 308 148,9 15 240AL 315 47,3 0,15 0,15

NUN C.T CUADRO SALIDA TENSIÓN C.D.T% 0,4

CT 1 1 2 400 SAT% 69,5

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

) 1 2 144 144 1 219 218,8 25 240AL 315 69,5 0,37 0,372 72 72 1 109 109,4 10 240AL 315 34,7 0,07 0,45

NUN C.T CUADRO SALIDA TENSIÓN C.D.T% 1,7 CT 1 1 3 400 SAT% 93,1

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M.

(kW

)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M.

(kW

)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 193 193 1 293 293,2 70 240AL 315 93,1 1,40 1,402 3 121 121 1 184 183,8 10 240AL 315 58,4 0,13 1,533 49 49 1 74 74,4 25 240AL 315 23,6 0,13 1,66


67



NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 200 200 1 304 303,9 15 240AL 315 96,5 0,31 0,312 100 100 1 152 151,9 35 240AL 315 48,2 0,36 0,67


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

) 1 2 200 200 1 304 303,9 35 240AL 315 96,5 0,73 0,732 100 100 1 152 151,9 10 240AL 315 48,2 0,10 0,83


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 100 100 1 152 151,9 75 240AL 315 48,2 0,78 0,78


68



NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 121 121 1 184 303,9 20 240AL 315 58,4 0,25 0,252 49 49 1 74 151,9 10 240AL 315 23,6 0,05 0,30


CT 3 1 2 400 SAT% 69,5

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

) 1 2 144 144 1 219 218,8 20 240AL 315 69,5 0,30 0,302 72 72 1 109 109,4 10 240AL 315 34,7 0,07 0,37


CT 3 1 3 400 SAT% 82,0

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 170 170 1 258 258,3 75 240AL 315 82,0 1,32 1,322 98 98 1 149 148,9 10 240AL 315 47,3 0,10 1,43


69


CT 4 1 4 400 SAT% 12,1N

UM

. NO

DO

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 25 25 1 38 38 45 240AL 315 12,1 0,12 0,12



NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

) 1 2 200 200 1 304 303,9 30 240AL 315 96,5 0,73 0,732 100 100 1 152 151,9 15 240AL 315 48,2 0,16 0,88


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 200 200 1 304 303,9 30 240AL 315 96,5 0,73 0,732 100 100 1 152 151,9 15 240AL 315 48,2 0,16 0,88


70


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 100 100 1 152 151,9 75 240AL 315 48,2 0,78 0,78 2.4.5.5-. Caigudes de Tensió del CT 5


CT 5 1 1 400 SAT% 47.3

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 98 98 1 308 148,9 15 240AL 315 47,3 0,15 0,15


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 144 144 1 219 218,8 25 240AL 315 69,5 0,37 0,372 72 72 1 109 109,4 10 240AL 315 34,7 0,07 0,45


71


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M.

(kW

)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M.

(kW

)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 193 193 1 293 293,2 70 240AL 315 93,1 1,40 1,402 3 121 121 1 184 183,8 10 240AL 315 58,4 0,13 1,533 49 49 1 74 74,4 25 240AL 315 23,6 0,13 1,66



CT 6 1 1 400 SAT% 47.3

NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 98 98 1 308 148,9 15 240AL 315 47,3 0,15 0,15


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M. (

kW)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 144 144 1 219 218,8 25 240AL 315 69,5 0,37 0,372 72 72 1 109 109,4 10 240AL 315 34,7 0,07 0,45


72


NU

M. N

OD

O

CO

NEX

IÓN

1

POT.

IND

UST

RIA

L A

CU

M.

(kW

)

POT.

SG

E A

CU

M. (

kW)

POTE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M.

(kW

)

CO

EF. S

IMU

L. R

ESU

LTA

NTE

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,8

5)

INTE

NSI

DA

D (c

osj =

0,9

5)

tota

l int

ensi

dad

LON

GIT

UD

TR

AM

O (

m)

TIPO

CO

ND

UC

TOR

I. M

AXI

MA

AD

MIS

IBLE

(A)

SATU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%)

C.D

.T.

TRA

MO

(%)

C.D

.T. A

CU

MU

LAD

A (%

)

1 2 193 193 1 293 293,2 70 240AL 315 93,1 1,40 1,402 3 121 121 1 184 183,8 10 240AL 315 58,4 0,13 1,533 49 49 1 74 74,4 25 240AL 315 23,6 0,13 1,66

2.4.5.7-. Caigudes de Tensió de l’enllumenat Públic

Nus C.D.T. (V) Tensió nus C.d.t.(%) Càrrega Nus Secció 1 0 400 0 (9720.004 W) 2 -0.254 399.746 0.064 (-180 W) 4x6 3 -0.395 399.605 0.099 (-180 W) 4x6 5 -0.718 399.282 0.179 (-180 W) 4x6 6 -0.414 399.586 0.103 (-180 W) 4x6 7 -0.461 399.539 0.115 (-180 W) 4x6 8 -1.093 398.907 0.273 (-180 W) 4x6 9 -1.121 398.879 0.28 (0 W) 4x6 10 -1.327 398.673 0.332 (-180 W) 4x6 11 -1.608 398.392 0.402 (-180 W) 4x6 12 -1.776 398.224 0.444 (0 W) 4x6 13 -1.796 398.204 0.449 (-180 W) 4x6 14 -1.983 398.017 0.496 (-180 W) 4x6 15 -2.124 397.876 0.531 (-180 W) 4x6 16 -2.218 397.782 0.554 (-180 W) 4x6 17 -2.265 397.735 0.566 (-180 W) 4x6 18 -0.236 399.764 0.059 (-180 W) 4x6 19 -0.718 399.282 0.179 (-180 W) 4x6 20 -0.935 399.065 0.234 (0 W) 4x6 21 -1.092 398.908 0.273 (-180 W) 4x6 22 -1.124 398.876 0.281 (0 W) 4x6 23 -1.359 398.641 0.34 (-180 W) 4x6 24 -1.687 398.312 0.422 (-180 W) 4x6 25 -1.8 398.2 0.45 (0 W) 4x6 26 -1.912 398.087 0.478 (-180 W) 4x6


73

27 -2.053 397.947 0.513 (-180 W) 4x6 28 -2.144 397.856 0.536 (-180 W) 4x6 29 -2.191 397.809 0.548 (-180 W) 4x6 30 -1.832 398.168 0.458 (0 W) 4x6 31 -1.915 398.085 0.479 (-180 W) 4x6 32 -1.962 398.038 0.491 (-180 W) 4x6 33 -0.481 399.519 0.12 (0 W) 4x6 34 -0.529 399.471 0.132 (-180 W) 4x6 35 -0.576 399.424 0.144 (-180 W) 4x6 36 -0.177 399.823 0.044 (-180 W) 4x6 37 -0.359 399.641 0.09 (-180 W) 4x6 39 -0.916 399.084 0.229 (-180 W) 4x6 40 -0.54 399.46 0.135 (-180 W) 4x6 41 -0.633 399.367 0.158 (-180 W) 4x6 42 -0.68 399.32 0.17 (-180 W) 4x6 43 -0.588 399.412 0.147 (-180 W) 4x6 44 -0.213 399.787 0.053 (-180 W) 4x6 45 -0.94 399.06 0.235 (0 W) 4x6 46 -1.077 398.923 0.269 (-180 W) 4x6 47 -1.311 398.689 0.328 (-180 W) 4x6 48 -1.408 398.592 0.352 (0 W) 4x6 49 -1.52 398.48 0.38 (-180 W) 4x6 50 -1.661 398.339 0.415 (-180 W) 4x6 51 -1.754 398.246 0.439 (-180 W) 4x6 52 -1.801 398.199 0.45 (-180 W) 4x6 53 -0.287 399.713 0.072 (-180 W) 4x6 54 -0.206 399.794 0.052 (0 W) 4x6 55 -0.708 399.292 0.177 (-180 W) 4x6 56 -1.062 398.938 0.266 (0 W) 4x6 57 -1.191 398.809 0.298 (-180 W) 4x6 58 -1.519 398.481 0.38 (-180 W) 4x6 59 -1.8 398.2 0.45 (-180 W) 4x6 60 -1.88 398.12 0.47 (0 W) 4x6 61 -1.988 398.012 0.497 (-180 W) 4x6 62 -2.175 397.825 0.544 (-180 W) 4x6 63 -2.316 397.684 0.579 (-180 W) 4x6 64 -2.409 397.591 0.602 (-180 W) 4x6 65 -2.456 397.544 0.614* (-180 W) 4x6 66 -0.276 399.724 0.069 (0 W) 4x6 67 -0.404 399.596 0.101 (-180 W) 4x6 68 -0.545 399.455 0.136 (-180 W) 4x6 69 -0.556 399.444 0.139 (0 W) 4x6


74

70 -0.601 399.399 0.15 (-180 W) 4x6 71 -0.648 399.352 0.162 (-180 W) 4x6 72 -0.492 399.508 0.123 (0 W) 4x6 73 -0.056 399.944 0.014 (0 W) 4x6 74 -0.201 399.799 0.05 (0 W) 4x6

NOTA: * Nus de major c.d.t. 2.4.5.8-. Càlculs del centre de comandament i control. El centre de comandament i control estarà compost per elements de mesura i control de la instal·lació, la potència a contractar per a l’enllumenat públic serà de 25 kW aproximadament i els elements a instal·lar seran els següents: Interruptor General Automàtic ⇒ 40 A. Protecció diferencial ⇒ 63 A amb una sensibilitat de 300 mA. Interruptor tèrmic ⇒ 40 A. Magnètic ⇒ 5 vegades la intensitat de regulació tèrmica. Conjunt de mesura ⇒ T – 20. Fusibles gl A. ⇒ 80 A. Bases fusibles ⇒ 160 A. Entroncament ⇒ Subterrani. Secció conductor de fase ⇒ Escomesa 95 mm2, circuit el marcat en plànol. Secció neutre ⇒ Segons secció referència en ITC – BT – 07 taula 1. P.I.A. utilitzats: ⇒ 15 A.


75

2.5-. Enllumenat Públic

2.5.1-. Càlculs Lumínics En aquest apartat detallarem la composició del sistema d’il·luminació exterior del Polígon S’han agafat com a principal referència les recomanacions de la Comissió Internacionsl d’ Il·luminació, les Normes e instruccions per a l’enllumenat Públic del Ministeri de la vivenda y la Llei d’Ordenació Ambiental d’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com, normatives posteriors sobre enllumenat públic. Els càlculs llumínics s’han agafat com a base del Reglament Electrtècnic de Baixa Tensió REBT: Per a vies interiors en polígons industrials amb nivells mínims de qualitat lluminotècnica son els següents:

Tipus de víes

Lluminància mitja

(cd/m2)

Lluminància mitja (LUX)

Uniformitat Um Index G

Increment umbral

Carreteres secundaries amb

trànsit 1 15 a 25 ≥6 ≥5 ≤10% Carrers secundaris

amb fort trànsit 1 15 a 25 ≥6 ≥5 ≤10%

Carrers secundaris amb poc trànsit 0,5 7 a 15 ≥0,5 ≥4 ≤20%

Els carrers del polígon es consideren com a carrers secundaris amb poc trànsit, degut a que en hores nocturnes no es realitzen activitats importants en els carrers i uicament existiran el pas d’algun transportista que vulgui carregar o descarregar.

2.5.2-. Elecció de la llumenera A l’hora d’il·luminar el polígon agafarem llampades de vapor de sodi d’alta pressió, aquestes tenen una vida més llarga (aproximadament 12.000hores), aquestes eviten un manteniment freqüent, a més de l’alt rang de potència que hi tenen d’entre 50W a 1000W. Les dades de la llumenra i de la carcassa son les següents:

- Tipo de carcasa: SGS 203 FG P4 - Tipo de lámpara: 1x SON – TPP100W - Potencia: 100W + 20 del equipo auxiliar - F = 10700 lm


76


77


78


79


80


81


82


83


84


85


86


87


88


89


90


91


92

Sant Carles de la Ràpita, 13 de novembre de 2007

Andreu Gonzàlez Garriga

Enginyer Tècnic Industrial

3. PLÀNOLS.


Novembre de 2007

93

Projecte d’electrificació del polígon

industrial “El Rajolar” de Sant Carles de la Ràpita








[email protected]

novembre / 07

94

3.Índex Plànols

1.-Situació...........................................................................................................................95

2.Emplaçament....................................................................................................................96

3.- Distribució de Potencia..................................................................................................97

4.- Xarxa Subterrània de Mitja Tensió................................................................................98

5.- Detall CT’s prefabricats d’un Trafo...............................................................................99

6.- Cel·les Modulars..........................................................................................................100

7.- Detall dels ponts MT....................................................................................................101

8.- Xarxa Subterrània de Baixa Tensió.............................................................................102

9.- Detall CDU (Caixa Distribució Urbana).....................................................................103

10.- Detall C.Secc+CGP (Caixa Seccionament + Caixa General Protecció)....................104

11.- Enllumenat Públic......................................................................................................105

12.- Detall cimentacions enllumenat Públic......................................................................106

13.- Armari Enllumenat Públic.........................................................................................107

14.- Detall rases MT..........................................................................................................108

15.- Detall rases BT...........................................................................................................109

4. PLEC DE CONDICIONS


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Plec de Condicions

110










[email protected]

novembre / 07


111

4.Índex Plec de Condicions

4.1-. Plec de condicions generals............................................................................................114

4.1.1-. Condicions generals.........................................................................................114

4.1.2-. Reglaments i normes........................................................................................114

4.1.3-. Materials..........................................................................................................114

4.1.4-. Execució de les obres.......................................................................................115

4.1.5-. Interpretació i desenvolupament del projecte..................................................115

4.1.6-. Obres complementàries....................................................................................116

4.1.7-. Modificacions..................................................................................................116

4.1.8-. Obra defectuosa...............................................................................................116

4.1.9-. Mitjans auxiliars...............................................................................................116

4.1.10-. Conservació de les obres................................................................................117

4.1.11-. Recepció de les obres.....................................................................................117

4.1.12-. Contractació de la empresa............................................................................117

4.1.13-. Fiança.............................................................................................................118

4.2-. Plec de condicions econòmiques....................................................................................119

4.2.1-. Abonament de l’obra........................................................................................119

4.2.2-. Preus.................................................................................................................119

4.2.3-. Revisió de preus...............................................................................................119

4.2.4-. Penalitzacions..................................................................................................119

4.2.5-. Contracte..........................................................................................................119

4.2.6-. Responsabilitats...............................................................................................120

4.2.7-. Rescissió de contracte......................................................................................120

4.2.8-. Liquidació en cas de rescissió de contracte.....................................................120


112

4.3-. Plec de condicions facultatives.......................................................................................121

4.3.1-. Normes a seguir...............................................................................................121

4.3.2-. Personal............................................................................................................121

4.3.3.-. Reconeixement i assaigs previs......................................................................121

4.3.4-. Assajos.............................................................................................................121

4.3.5-. Aparamenta......................................................................................................122

4.3.6-. Varis.................................................................................................................122

4.4-. Plec de condicions tècniques generals............................................................................123

4.4.1-. Moviments de terres.........................................................................................123

4.4.2-. Neteja del terreny.............................................................................................123

4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats...............................................................124

4.4.4-. Replens i Terraplens........................................................................................126

4.4.5-. Excavació de rases i pous................................................................................127

4.4.6-. Transport de terres a l’abocador......................................................................127

4.4.7-. Replanteig definitiu..........................................................................................128

4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats...........................................................................128

4.4.9-. Acers................................................................................................................129

4..4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial................................................129

4.4.11-. Emmacats.......................................................................................................130

4.4.12-. Sabates...........................................................................................................130

4.4.13-. Lloses.............................................................................................................130

4.4.14-. Estructures de formigó...................................................................................131

4.4.15-. Estructures metàl·liques.................................................................................134

4.4.16-. Ram de paleta.................................................................................................135

4.4.17-. Paviments, enrajolats.....................................................................................136


113

4.4.18-. Pintures i estucats...........................................................................................137

4.4.19-. Unitats d’obra civil........................................................................................138

4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques........................................................................139

4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió....................................................................139

4.5.2-. Centres de transformació.................................................................................152

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió....................................................................158


114

4-.Plec de condicions 4.1-. Plec de condicions generals

4.1.1-. Condicions generals El present plec de condicions té com a objecte definir al contractista l’objectiu del treball i l’execució qualitativa del mateix. El treball elèctric consistirà en la instal·lació elèctrica complerta de l’electrificació del polígon, l’enllumenat públic i les postes a terra. L’objectiu del treball de contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, especificacions, llistes de material i altres requisits per a l’adquisició i execució del treball. 4.1.2-. Reglaments i normes Totes les unitats d’obra s’executaran complint les prescripcions indicades en els reglaments de seguretat i normes tècniques d’obligat compliment per a aquest tipus d’instal·lacions, be siguin de caire nacional, autonòmic com municipal, així com totes les altres que reculli la memòria descriptiva del mateix. S’adaptaran, a més a més, a les presents condicions particulars que complementaran les indicades en els Reglaments i Normes anomenades. 4.1.3-. Materials Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals, i a més a més les de la Companyia Distribuïdora d’Energia, establertes per als tipus de materials utilitzats en la electrificació que ens ocupa. Tota especificació característica de materials que figurin en un sol dels documents del projecte, encara que sense figurar en d’altres es igualment obligatòria. En el cas d’existir contradicció u omissió en els documents del present projecte, el contractista tindrà la obligació de manifestar-ho al Tècnic director de l’obra, el que serà l’encarregat de decidir sobre el material a utilitzar. En cap cas podrà substituir l’objecte del que no es te les dades pertinents sense que el director de l’obra doni la seva autorització expressa. Un cop adjudicada l’obra definitivament i avanç d’iniciar-se aquesta, el contractista presentarà al tècnic Director de l’obra els catàlegs, cartes nostra, certificats de garantia o homologació dels materials utilitzats. No podran utilitzar-se utilitzats materials que no hagin estat aprovats pel director de l’obra.


115

4.1.4-. Execució de les obres Començament

El contractista donarà l’inici de l’obra en el termini que figuri en el contracte establert amb la propietat, o en el seu defecte en els quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la firma del contracte. El contractista estarà obligat a notificar per escrit o personalment en forma directa el Tècnic Director la data de començament del treballs. Termini d’execució L’obra s’executarà en el termini que s’estipuli en el contracte subscrit amb la propietat o en el seu defecte, en el que figuri en les condicions del present plec de condicions. Quan el contractista, estigui d’acord, amb algun dels extrems continguts en el present plec de condicions, o be en el contracte establert amb la propietat, sol·liciti una inspecció per a poder realitzar algun treball anterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada, per l’anomenada inspecció, una quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal del treball. Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o be a petició d’uns de les parts, es podrà convenir una programació d’inspeccions obligatòries d’acord amb el pla d’obra. Llibre d’ordres El contractista disposarà en l’obra d’un llibre d’ordres en el que s’escriuran les ordres del tècnic director doni a traves de l’encarregat o una persona responsable, sens e perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà la obligació de signar l’assabentat. 4.1.5-. Interpretació i desenvolupament del projecte La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al Tècnic Director. El contractista està obligat a sotmetre a qualsevol dubte o aclariment que sorgeixi durant la execució de l’obra per causa del projecte o situació aliena, sempre amb la suficient antelació depenen de la complexitat de l’assumpte a tractar. El contractista s’ha de fer responsable de qualsevol error de l’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer a costa seva els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del projecte. El contractista esta obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de l’obra, encara que no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions o en els documents del projecte. El contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director i amb la suficient antelació les dates en que quedarà preparada per a la


116

inspecció, cada una de les parts de l’obra per les que s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment hagin quedat ocultes posteriorment. De les unitats d’obra que s’han d’ocultar, es prendran abans, les dades precises per a la seva mediació, a efectes de liquidació i que siguin subscrites per el Tècnic Director de trobar-les correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de mediació aportats per aquest. 4.1.6-. Obres complementàries El contractista té la obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per a realitzar qualsevol de les unitats d’obra especificades en qualsevol dels documents del projecte, encara que en ell, no figurin explícitament mencionades les esmentades obres complementàries. Tot i això sense variació de l’import contractat. 4.1.7-. Modificacions El contractista esta obligat a realitzar les obres que se li encarreguen resultant de les modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri més de un 25 % del valor contractat. La valoració de les mateixes es farà, d’acord, amb els valors establerts en el pressupost lliurat pel contractista i que ha estat pres com a base del contracte. El Tècnic Director de l’obra està facultat per a introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri en qualsevol unitat d’obra, durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques en vers del projecte i de manera que no faci variar l’import total de l’obra. 4.1.8-. Obra defectuosa Quan el contractista s’adoni d’una unitat d’obra que no s’ajusti al que esta especificat en el projecte o en aquest plec de condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-lo o rebutjar-ho; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just per a arreglar les diferencies que hi hagués, estant obligat el contractista a acceptar aquesta valoració, en l’altre cas, es reconstruirà a expenses del contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació de termini d’execució. 4.1.9-. Mitjans auxiliars Aniran a càrrec del contractista tots els mitjans i maquinària auxiliar que sigui necessària per a l’execució de l’obra. En l’ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els reglaments de seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció als seus operaris.


117

4.1.10-. Conservació de les obres És obligació del contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d’obra realitzades fins a la recepció definitiva per part de la propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d’això. 4.1.11-. Recepció de les obres Recepció provisional Un cop acabades les obres, tindrà lloc la recepció provisional i per això es practicarà en elles un minuciós reconeixement per part del Tècnic director i la propietat en presència del Contractista, aixecant acta i començant a contar des d’aquest dia per al termini de garantia, en cas de ser admesa. Termini de garantia El termini de garantia serà com a mínim d’un any, contant des de la data de la recepció provisional, o be, el que s’estableixi en el contracte també contant des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació de les obres i d’arreglar els desperfectes causats per assentament de les mateixes o per mala construcció. Recepció definitiva Es realitza després de transcorre el termini de garantia d’igual manera que la provisional. A partir d’aquesta data el contractista deixa de tenir l’obligació de conservar i reparar a compte seu les obres, si bé substituiran les responsabilitats que poguessin tenir per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa. 4.1.12-. Contractació de la empresa Forma de contractació El conjunt de les instal·lacions les realitzarà l’empresa escollida per al concurs – subhasta. Presentació Les empreses seleccionades per dit concurs hauran de presentar els seus projectes en sobre lacrat, abans de la data estipulada en el domicili del propietari. Selecció La empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini del lliurament. L’esmentada empresa serà escollida mitjançant l’acord entre el propietari i el director de l’obra, sense possible reclamació per part de les altres empreses concursants.


118

4.1.13-. Fiança En el contracte s’establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantia del compliment del mateix, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte de l’obra executada. De no estipular-se la fiança en el contracte s’entén que s’adopta com a garantia una retenció del 5 % sobre els pagaments a compte abans esmentats. En el cas que el contractista es negues a fer pel seu compte els treballs per a ultimar l’obra en les condicions contractades, o a atendre el període de garantia, la propietat podrà ordenar a un tercer l’execució de les mateixes, abonant el seu import amb càrrec de retenció o fiança, sense perjudici de les accions legals que tingui dret la propietat si l’import de la fiança no es suficient. La fiança retinguda s’abonarà al contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada firmada l’acta de recepció definitiva de l’obra.


119

4.2-. Plec de condicions econòmiques 4.2.1-. Abonament de l’obra En el contracte s’haurà de fixar detalladament la forma i els terminis de pagament de les obres. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals, a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. Sense suposar, aquestes liquidacions, l’aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el contracte. 4.2.2-. Preus El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, la relació de les unitats d’obra que integren el projecte, les quals de ser acceptades tindran valor contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que puguin haver. Aquest preus unitaris, s'entén que comprenen la execució total de la unitat d’obra, incloent tots els treballs fins i tot complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i d’altres despeses repercutides. En el cas de tenir que realitzar-se unitats d’obra no previstes en el projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i contractista abans de realitzar l’obra i es presentarà a la propietat per a la seva acceptació o no. 4.2.3-. Revisió de preus El contracte s’establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar per a calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a opinió del Tècnic Director algun criteri oficial acceptat. 4.2.4-. Penalitzacions Per retràs amb els terminis de lliurament de les obres, es podran establir taules de penalització les quantitats de les quals i retards es fixaran per contracte. 4.2.5-. Contracte El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Inclourà l’adquisició de tots els materials, transport, ma d’obra, mitjans auxiliars per a l’execució de l’obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant la execució, aquestes últimes en els terminis previstos.


120

La totalitat dels documents que componen el projecte tècnic de l’obra seran incorporats al contracte i tant el contractista com la propietat hauran de firmar-los en testimoni de que els coneixien i els accepten. 4.2.6-. Responsabilitats El contractista és el responsable de la execució de les obres en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això vindrà obligat a la demolició de la mala execució i la seva reconstrucció correctament sense que serveixi d’excusa que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres. El contractista és l’únic responsable de l’incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte del seu personal, per tant dels accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivar-se d’ells. 4.2.7-. Rescissió de contracte Causes de rescissió Es consideren causes suficients per a la rescissió del contracte les següents:

- Mort o incapacitat del contractista. - La fallida del contractista. - Modificacions del projecte quan produeixi alteracions més o menys del

25% del valor contractat. - Modificacions de les unitats de d’obra en número superior al 40 % de

l’original. - La no iniciació de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes

foranies a la propietat. - La suspensió de les obres ja començades sempre que el termini de

suspensió sigui més gran de sis mesos. - Incompliment de les condicions del contracte quan impliquin mala fe. - Acabament del termini d’execució de l’obra sense haver-se arribat a

completar aquesta. - Actuació de mala fe en la execució dels treballs. - Subcontractat la totalitat o part de l’obra a tercers sense l’autorització del

Tècnic Director i la propietat. 4.2.8-. Liquidació en cas de rescissió de contracte Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o be per acord de ambdues parts, s’abonarà al contractista les unitats d’obra executades i els materials situats a peu d’obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa. Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per a obtenir possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de la nova adjudicació.


121

4.3-. Plec de condicions facultatives 4.3.1-. Normes a seguir El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’acord amb les exigències o reclamacions exposades en l’última edició dels següents codis:

- Reglament electrotècnic de baixa tensió e instruccions tècniques complementàries.

- Normes UNE. - Publicacions del comitè electrotècnic internacional (CEI). - Pla nacional i ordenança general de seguretat e higiene en el treball. - Normes de la companyia subministradora. - L’especificat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i

normes. - Normativa que afecta al pla urbanístic de Sant Carles de la Ràpita.

4.3.2-. Personal El contractista tindrà en l’obra un encarregat amb autoritat sobre els altres operaris i coneixement acreditat i suficients per a l’execució de l’obra. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l’obra. El contractista tindrà en l’obra, el número i la classe d’operaris que facin falta per al volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El contractista estarà obligat a separar de l’obra, tot aquell personal que pel criteri del Tècnic Director de l’obra no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixement o per operar amb mala fe. 4.3.3.-. Reconeixement i assaigs previs Quan ho cregui oportú el Tècnic Director de l’obra, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, be sigui en fàbrica d’origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons es cregui més convenient, encara que aquestos no estiguin indicats en el plec de condicions. En el cas de discrepàncies, els assajos o proves s’efectuaran en el laboratori oficial que el tècnic director de l’obra assigni. 4.3.4-. Assajos Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el contractista haurà de fer els assajos adequats per a provar, a plena satisfacció del tècnic director de l’obra, que tots els equips, aparells i tirada de cables ha estat instal·lat correctament d’acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries de treball.


122

Tots els assajos seran presenciats per l’enginyer que representa el Tècnic Director de l’obra. Els resultats dels assajos seran donats en certificats indicant la data, el número de la persona a càrrec del mateix, així com la categoria professional. Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sotmetran a un assaig de resistència d’aïllament entre fases i entre fases i terra, que es farà de la següent manera:

- Enllumenat i força excepte motors. Mesurar la resistència d’aïllament de tots els aparells (armadures, preses de corrent, etç...), que hagin estat connectats, a excepció de la col·locació de làmpades.

- En els cables soterrats, aquestos assajos de resistència d’aïllament es faran abans i després d’efectuar l’emplenat i el compactat.

4.3.5-. Aparamenta Abans de posar els aparells en tensió, es mesurarà la resistència d’aïllament de cada un dels embarrats entre fases i entre fases i terra. Les mesures hauran de repetir-se amb els interruptors en posició en posició de funcionament i amb els contactes oberts. Tot relè de protecció que sigui regulable serà calibrat i assajat, utilitzant contactors de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà, sempre que sigui possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb això, els relès de protecció s’escolliran i coordinaran per a aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta. El contractista prepararà corbes de coordinació de relès i calibratge d’aquest per tots els sistemes de protecció previstos. Es comprovarà els circuits secundaris dels transformadors d’intensitat i tensió aplicant corrents o tensions en els bobinats secundaris dels transformador i comprovant que els instruments connectats a aquest secundaris funcionen. Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des de l’interruptor de control. Els interruptors han de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent en els relès de protecció. Es comprovaran tots els enclavaments. Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l’oli dels interruptors de petit volum. 4.3.6-. Varis Es comprovarà la posta a terra per determinar la continuïtat dels cables a terra i connexions i es mesurarà la resistència dels electrodes a terra. Es comprovaran els carregadors de bateries per a comprovar el seu funcionament correcte d’acord amb les recomanacions dels fabricants.


123

4.4-. Plec de condicions tècniques generals Aquest plec de condicions tècniques generals comprenen el conjunt de les característiques que hauran de complir els materials emprats en la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l’obra i les que hauran de manar la execució de qualsevol tipus de d’instal·lacions i d’obres necessàries i dependents. Pera qualsevol tipus d’especificació, no inclosa en aquest plec de condicions, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent. 4.4.1-. Moviments de terres Compren totes les operacions relacionades amb els moviments de terres, incloses roques, necessàries per a l’execució de l’obra. Aquestes operacions són:

- Neteja del terreny - Explanacions, desmunts i buixardats - Emplenaments i terraplens - Excavació de rases i pous - Transport de terres a l’abocador - Replanteig definitiu

Es considerarà inclosa en el preu de tot moviment de terres qualsevol resta d’edificació a enderrocar que aparegui. 4.4.2-. Neteja del terreny Aquest treball consisteix en extreure i retirar de les zones designades tots els arbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries, o qualsevol altre material indesitjable. La seva execució inclou les operacions següents:

- Excavació dels materials objecte de l’esbrossada - Retirada dels materials objecte de l’esbrossada

Tot això realitzat d’acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular inclouen els corresponents documents del projecte.

Execució de les obres:

Les operacions d’excavació s’efectuaran amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficient i evitar el dany a les estructures existents, d’acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu Encarregat de les obres, que designarà i marcarà els elements que s’hagin de conservar intactes. Per a disminuir el més possible el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s’han d’alterar caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja.


124

Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s’aniran trossejant per la seva brancada i tronc progressivament. Si per a protegir aquest arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualssevol altre mitjà, els treballs corresponents s’ajustaran al que , sobre el particular, ordeni el facultatiu encarregat de les obres. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; després es tallaran en trossos adequats i finalment s’emmagatzemaran acuradament al llarg del tirat, separats dels munts que cal cremar o llençar. La longitud dels trossos de fusta serà superior a 3 metres, si el tronc ho permet. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupats en les zones pròximes a les obres. Cap fita – marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe serà fet mal be o desplaçat fins que un agent autoritzat hagi pres referències d’alguna altra manera de la seva situació o s’hagi aprovat el desplaçament. Retirada dels materials objecte d’aclariment i esbrossada: Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d’acord amb el que, sobre el particular, ordeni el Facultatiu encarregat de les obres. El concepte de metre quadrat (m2) d’esbrossada, neteja i preparació del terreny inclourà també les possibles excavacions i emplenaments motivats per la existència de sols inadequats que, a judici del director de les obres, sigui necessari eliminar per a poder endegar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l’oferta econòmica, el contractista haurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals s’ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l’oferta tots els treballs de reparació, que s’abonaran al preu únic definit i que en cap cas podran ser objecte d’increment del preu del contracte. Es considerarà que les dades contingudes a la memòria tenen únicament valor informatiu i que aquesta inexactitud no pot ser objecte de reclamació. Mesura i abonament: La mesura i abonament es realitzarà per metres quadrats realment netejats i preparats. El preu inclou la càrrega i transport a l’abocador dels materials i totes les operacions esmentades en l’apartat de precedent. Simultàniament a les operacions d’esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals es transportaran a l’abocador o s’arreplegaran en les zones que indiqui la direcció de les obres, a fi de ser emprades per a la formació de zones verdes. El transport a l’abocador o a l’amàs intermedi esmentat es considerarà inclòs en els preus unitaris del contracte.

4.4.3-. Explanacions, desmunts i buixardats

Definicions

Explanació es el conjunt d’operacions de desmunt o replè necessàries per a anivellar les zones on hi hauran d’asseure les construccions, incloent-hi plataformes, talussos i cunetes provisionals o definitives, a mes del transport dels materials portats als abocadors o el lloc d’utilització. Desmunt es l’operació consistent en rebaixar el terreny fins a arribar als nivells previstos en els plànols de l’obra. Buidat es la excavació delimitada per unes mides definides en els plànols de construcció per a l’aprofitament de les parts baixes de l’edifici, com a soterrani, garatges, dipòsits o altres utilitzacions. Si durant les excavacions apareixen


125

manantials o filtracions motivades per qualsevol causa, s’executaran els treballs que la Direcció de les Obres, i es consideraran incloses en el preu de la excavació. En el preu de la excavació està inclòs el transport a qualsevol distància. Si a judici del Director de les Obres els materials no són aptes per a la formació de terraplens, es transportaran a l’abocador no sent possible que un increment de distància en el transport sigui motiu de sobre – preu.

El director de les obres, podrà autoritzar el fet d’abocar materials a determinades zones baixes de les parcel·les, assumint el contractista l’obligació d’executar els treballs d’estesa i compactació sense reclamar compensació econòmica de cap mena. El replè de les parcel·les definit, en cap cas podrà ser superior a les cotes de les voreres més pròximes. La unitat d’excavació inclourà la ampliació, millora o rectificació dels talussos de les zones de desmunt, així com el seu refinat i l’execució de cunetes provisionals o definitives. Quan les excavacions arribin a la rasant definida, els treballs que s’executaran per a deixar la esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a endegar les obres, estaran incloses en el preu unitari de la excavació. Si la esplanada no compleix les condicions de capacitat necessàries el Director de les obres podrà ordenar una excavació addicional, que serà mesurada i abonada mitjançant el mateix preu definit per a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb el preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L’excavació especial de talussos en roca, s’abonarà al preu únic de la excavació.

Mesura i abonament:

És mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3)realment excavats, mesurats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. No són abonables despreniments ni augments de volum sobre les seccions que prèviament s’hagin fixat en aquest projecte. Per a l’efecte de les mesures de moviments de terra, s’entén per metre cúbic d’excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny, tal com es trobi allí on s’hagi d’excavar. S’entén per volum de terraplè o replè, el que correspon a aquestes obres després d’executades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. En tots els casos els buits que queden entre les excavacions i les fàbriques, inclòs resultants dels despreniments o per qualsevol motiu, s’hauran d’omplir amb el mateix tipus de material, sense que el contractista rebi per això cap quantitat addicional, així com la realització del buixardat, sense incr4ement del cost. En cas de dubte sobre la determinació del preu d’una excavació concreta, el contractista s’atindrà al que decideixi el Facultatiu Director, sense ajustar-se a allò que, a efectes de valoració del pressupost, figuri en els pressupostos parcials del projecte.

S’entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses indicades, tots els auxiliars i complementaris com són: instal·lacions, subministraments i consum d’energia per a enllumenat i força, subministraments d'aigües, ventilació, utilització de tota mena de maquinària, amb totes les seves despeses i amortització, etç.., així com entrebancs produïts per filtracions o per qualsevol altre motiu. Si el contractista amb l’aprovació de la propietat executes menor volum d’excavació que el que hauria de resultar de les prescripcions fixades, solament es considerarà d’abonament el volum realment executat. En el cas de trobar-se fonaments enterrats o altres construccions es considerarà que s’inclouen en el concepte ampli d’excavació en tot tipus de terreny objecte del preu definit.


126

Buixardats: Un cop realitzades totes les operacions de moviments de terres es realitzarà el buixardat, amb la fi d’aconseguir l’acabat geomètric de tota la explanació, desmunt, buidar o replè. Es comprovaran i rectificaran les alineacions i rasants, així com l’amplada de les explanacions, refinament de talussos en els desmunts i els terraplens, neteja i refinat de cunetes i explanacions, en les coronacions de desmunts i en el començament dels talussos. Les operacions de buixardats es consideren incloses al preu del moviment de terres per indicar-se expressament en aquest plec. 4.4.4-. Replens i Terraplens Replens i terraplens són les masses de terra o d’altres materials amb els que s’omplen i compacten uns forats, es fan talussos, s’anivellen terrenys o es porten a terme obres similars. Les diferents capes o zones que els componen són:

- Fonaments: zona que està per sota de la superfície del terreny. - Nucli: zona que compren des del fonament fins a la coronació. - Coronació: capa superior amb un gruix de 50 cm.

L’equip necessari per a efectuar la compactació es determinarà pel facultatiu encarregat, en funció de les característiques del material a compactar en el tipus d’obra. El contractista podrà utilitzar un equip diferent: per això necessitarà l’autorització del Facultatiu Director, que solament la concedirà quan en l’equip proposat pel contractista obtingui la compactació requerida, al menys del mateix grau que amb l’equip proposat pel Facultatiu encarregat. El fonament del replè es prepararà de forma adequada per a suprimir les superfícies de discontinuïtat evitables.

A continuació s’estendrà el material a base de diverses extensions de gruixos uniformes, suficientment reduït, per tal que, amb els mitjans disponibles, s’obtingui tot el seu gruix el grau de compactació exigit. Els materials de cada una de les extensions serà de unes característiques uniformes i si no ho és s’aconseguirà aquesta barrejant amb els elements amb els mitjans convenients per a aconseguir-ho. No es realitzarà cap estesa sense la pertinent comprovació de que la superfície subjacent tingui les característiques exigides, i per tant, sigui autoritzada la seva estes pel Facultatiu Encarregat. Quan l’estesa subjacent s’hagi reblanit per la humitat excessiva, no s’estendrà la següent.

Mesura i abonament:

Es mesuraran i abonaran per metres cúbics (m3) realment executats i compactats en el seu perfil definitiu, mesurats per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs. Si el material a utilitzar és en algun moment, prominent de les excavacions, el preu del replè inclourà la càrrega, compactació i transport. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou la excavació, càrrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i el cànon de préstec corresponent. El director de les obres podrà autoritzar l’excavació en determinades parcel·les a fi d’obtenir materials de préstecs. L’esmentada excavació de préstecs en parcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de les parcel·les per sota de les cotes de les voreres més pròximes. Quan sigui necessari obtenir els materials per a


127

formar terraplens de préstecs exteriors als polígons, el preu del terraplè inclourà el cànon d’extracció, càrrega, transport a qualsevol distància i la resta d’operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat del terraplè. El contractista haurà de localitzar les zones dels préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessàries i, abans de començar les excavacions haurà de sotmetre a l’aprovació del Director de les obres les zones de préstecs, a la fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient. La necessitat d’emprar sòls seleccionats serà a criteri del Director de les obres, i no podrà ser objecte de sobre – preu . 4.4.5-. Excavació de rases i pous La unitat d’excavació de rases i pous comprèn totes les operacions necessàries per tal d’obrir les rases definides per a l’execució del clavegueram, l’abastament d’aigua, la resta de xarxes de serveis definits, així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Les excavacions s’executaran d’acord amb els plànols del projecte i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran com a no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L’excavació de roca i l’excavació especial de talussos en roca s’abonaran al preu únic definit d’excavació. El preu de les excavacions compren, també els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessàries i el transport e les terres a l’abocador a qualsevol distància. La direcció de l’obra podrà autoritzar, si es possible, l’execució de sobre – excavacions per a evitar les operacions d’apuntalament, però els volums sobre – excavats no seran objecte d’abonament. L’excavació de rases s’abonarà per metres cúbics excavats, d’acord amb la mesura teòrica dels plànols del projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d’obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d’obres de desguàs per a evitar l’entrada d’aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin, els transports de productes extrets al lloc d’ús, dipòsits o abocadors, indemnitzacions que es calguin i arranjaments de les àrees afectades.- serà d’aplicació, en l’excavació de rases i pous, l’advertit sobre els preus de les excavacions esmentades en el punt 2.2.2.4 del present plec. Quan durant els treballs d’excavació apareguin serveis existents, independentment d’haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s’executaran incloent els mitjans manuals per a no fer mal be aquestes instal·lacions, completant-se l’excavació amb el calçat o penjat en bones condicions, de les canonades d’aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etç... O qualsevol altre servei que sigui precís descobrir sense que el Contractista tingui cap dret de pagament sobre aquestos conceptes. Si per algun motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, no serà causa de nova definició de preu. 4.4.6-. Transport de terres a l’abocador Totes les terres, així com els materials que la Direcció Facultativa declari indesitjables, els carregarà i els transportarà el Contractista fins a l’abocador. S’entén que en totes les partides enunciades resta inclosa la part proporcional de càrrega i transport a l’abocador dels materials indesitjables.


128

4.4.7-. Replanteig definitiu Definició: El replanteig definitiu és el conjunt d’operacions que són precises per a traslladar al terreny les dades expressades en la documentació tècnica de l’obra que s’ha de realitzar. El replanteig definitiu es farà en una o varies vegades, segons les circumstàncies que es donen en l’anivellació del terreny. El contractista està obligat a subministrar tots els escrits i elements auxiliars necessaris per a aquestes operacions, amb inclusió de claus i estaques. També aportarà el personal necessari.

El contractista vigilarà, conservarà i respondrà de les estaques o senyals, responsabilitzant-se de qualsevol desaparició o modificació d’aquest elements.

Acta de replanteig: Del resultat final de replanteig s’aixecarà un acta que signaran per triplicat el constructor, l’arquitecte director de les obres i el representant de la propietat, acordant l’inici de l’obra. El constructor tindrà un mes natural, comptant a partir de la data de la signatura de l’acta de replanteig, per a començar l’execució de les obres. 4.4.8-. Fonaments, acers i emmacats Fonaments: Definició: Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l’edificació al terreny de sustentació. Reconeixement general dels sòls amb anterioritat a l’execució de les obres, mitjançant els treballs adequats, es reunirà tota la informació possible provenint de l’observació de les zones veïnes, estat de les edificacions, adjacents, corrents d’aigua, etç...i prenent dades en general de tota mena de circumstàncies que puguin posteriorment facilitar i orientar els treballs que hauran de realitzar-se en el moment del reconeixement del terreny. Resistència dels terrenys: L’arquitecte director, segons el seu criteri tècnic i després del reconeixement i assaig del terreny que consideri necessaris, escollirà en cada cas la pressió admissible que consideri adequada, fixant també l’assentament màxim tolerable. Tipus de fonaments: La direcció Facultativa comprovarà que els fonaments es realitzin en la forma, amidament, dosificació i manera particular d’execució que indiquin els plànols i plec de condicions particulars, amb longituds, forma, separacions, diàmetres, número de barres i seccions que figurin en els plànols. El recobriment, ancoratges i encaixos s’ajustaran a les normes vigents. Els pous i rases tindran la forma i mesures fixades en els plànols d’obra. Abans de formigonar, el contractista comprovarà que les capes d’assentament del fonament estiguin perfectament anivellades i netes, procedint a continuació a l’execució dels fonaments.


129

4.4.9-. Acers Condicions generals: L’acer a emprar complirà les condicions exigides la Instrucció per al Projecte i Execució de les obres de formigó EH – 99. Qualitat: l’allargament repartit de trencament serà superior o igual a divuit graus, entenent per tal deformació unitària la que romangui, mesurada després de l’assaig normal de tracció UNE 7101, sobre una base de cinc diàmetres de coll d’estricció i de més de tres diàmetres del punt d’aplicació de la mordassa. El mòdul d’elasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit – cents mil quilograms per centímetre quadrat (1800000 K/cm2). El límit elàstic serà de 5100 K/cm2.

En els acers d’esglaó de relaxament es prendrà com a límit elàstic, la mínima tensió capaç de produir una deformació remanent del dos per mil. (2 %0). La tensió màxima de trencament serà igual o superior al vint-i-cinc per cent (25%) de la corresponent al seu límit elàstic , entenent per tensió màxima de trencament el valor de l’ordenada màxima del diagrama tensió – deformació. El valor del límit elàstic característic es determinarà prenent la mitja aritmètica dels “n/2” valors més baixos obtinguts en l’assaig de “n” provetes, prescindint dels valors mig de la sèrie, si “n” fos imparell. S’ajustarà a l’article 600 del Plec General del març de 1975.

Assaig:

Si el facultatiu Director de l’obra ho considera convenient, s’exigirà un certificat del Laboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix, donarà instruccions sobre l’execució en obra de l’assaig de plegament , descrit en la instrucció del Projecte i Execució d’Obres de formigó EH-91.

Mesura i abonament:

S’abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l’especejament dels plànols que, abans de començar cada obra, hagin estat presentats al Facultatiu Director i aprovats per ell, al preu corresponent. Estan compreses en l’esmentat preu, totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l’obra, així com els enclavaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls , lligaments, soldadures, etç... 4.4.10-. Malles, electro – soldadures d’acer especial Són malles de retícula quadrada o rectangular, formades per barres cilíndriques o corrugades, d’acer laminat de duresa natural o endurides per deformació en fred, unides en els punts d’encreuament per soldadura elèctrica. Mesura i abonament: S’abonaran pels quilograms (Kg) que resultin de l’especejament dels plànols que abans de començar cada obra hagin estat presentats pel facultatiu director i aprovats per ell mateix, al preu corresponent. Aquestos preus comprenen totes les operacions i mitjans necessaris per a


130

realitzar el doblegat i la posta en l’obra, així com els enclavaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, soldadures, etç... 4.4.11-. Emmacats L’enmacat és una capa de gruix variable, formada per la compactació de graves. Mesura i abonament: S’abonaran per m2. es consideraran incloses les ajudes necessàries pel subministrament del material, la col·locació, estesa i compactació, incloent-hi també la maquinària necessària. 4.4.12-. Sabates Les sabates contínues són els fonaments d’aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny.

Mesures i abonament:

La mesura i l’abonament de les sabates contínues es realitzarà per metre lineal, incloent en el preu tant el treball de posta a l’obra , preparació del terreny, materials i mà d’obra utilitzats, com a maquinària i elements auxiliars necessaris.

Les sabates aïllades són els fonaments d’aquells elements estructurals que transmeten esforços puntuals en el terreny.

Mesura i abonament:

La mesura i abonament de les sabates contínues es realitzarà per m3 incloent en el preu tant el treball de posta a l’obra, preparació del terreny, materials, així com la maquinària i elements auxiliars necessaris. 4.4.13-. Lloses Les lloses són els fonaments d’aquells elements estructurals que necessitin tenir assentaments uniformes o que sigui terreny poc comprimible, fetes de formigó en massa o armat. En el projecte d’execució s’indica, en les plànols, el dimensionat i l’armat. Mesura i abonament: Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) de formigó, incloent-hi els treballs auxiliars de preparació, el subministrament i la col3locació del formigó, formació de juntes, etç...


131

4.4.14-. Estructures de formigó Encofrats Les cimbres, encofrats i motlles, així com les unions dels diferents elements, tindran una resistència i rigidesa suficient per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions de qualsevol mena que puguin produir-se com a conseqüència del procés de formigonat i especialment sota les pressions del formigó en fresc o els efectes del mètode de compactació utilitzat. Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per a impedir pèrdues apreciables d’abeurada. Els encofrats i motlles de fusta es mullaran per a evitar que absorbeixin l’aigua continguda en el formigó. Les superfícies interiors dels encofrats i motlles apareixeran netes en el moment del formigonat. Per a facilitar aquesta neteja, en el fons de pilars i murs es disposaran obertures provisionals a la part inferior dels encofrats corresponents. Si fos necessari, i a fi d’evitar la formació de fissures en els paraments de les peces, s’adoptaran les oportunes mesures per a que els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó. Si s’utilitzessin productes per a desencofrar, no hi haurien de deixar senyals en els paraments de formigó i no hauran d’impedir la posterior aplicació de revestiments ni la possible construcció de juntes de formigonat. L’ús d’aquest productes haurà d’estar expressament autoritzat pel Director de l’Obra. Formigó Tots els formigons compliran l’HE – 91 considerant com a definició de resistència la d’aquesta instrucció. Es fabricarà sempre en formigonera, sent el període d’elaboració superior a un minut i mig, i de tal manera que la consistència del formigó en cada mescla sigui uniforme. A més de les prescripcions de L’EH – 91 es tindran en compte les següents:

- La instal·lació de transport i posta a l’obra serà del tipus tal que el formigó no perdi capacitat ni homogeneïtat.

- No es podrà abocar lliurement el formigó des d’una alçada superior a un metre i cinquanta centímetres (1.50 ) ni distribuir-lo amb pala a gran distància.

- Queda prohibit l’ús de canals, trompes del transport o la posta a l’obra del formigó sense l’autorització del facultatiu encarregat. No es podrà formigonar quan l’aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevol de les característiques del formigó. Pel formigonat en temps de calor es seguiran les prescripcions de l’EH – 91.

- No es col·locarà mai formigó sobre un terreny que estigui gelat. El vibrador s’introduirà vertical a la massa de formigó i es retirarà de la mateixa manera, sense moure’l horitzontalment mentre que està submergit en el formigó.

- Es procurarà extremar el vibrat en les proximitats dels encofrats, a fi d’evitar la formació de bosses de pedres i de coqueres.

- En general, el vibrat del formigó s’executarà d’acord amb les normes especificades en l’EH – 91.

- La situació de les juntes de construcció serà fixada pel facultatiu director de manera que compleixin les prescripcions de l’EH-91 i procurant que el seu nombre sigui el menor possible.


132

- Sempre que s’interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d’interrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits, per a poder protegir-la dels agents atmosfèrics.

- Abans de recomençar els treballs es prendran les disposicions necessàries per a aconseguir la bona unió del formigó fresc amb el que es fa endurir.

- Duran els tres primers dies es protegirà el formigó dels raigs solars amb una arpillera molla. Com a mínim, durant els primers dies es mantindran les superfícies vistes contínuament humides, mitjançant el rec o la inundació, o cobrint-les amb sorra o arpillera, que es mantindran constantment humides.

- La temperatura de l’aigua utilitzada en el rec serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, a fi d’evitar la producció de esquerdes per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial, a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització, per escrit del facultatiu director.

- Els paraments han de restar llisos , amb formes perfectes sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar-los-hi lluïts, que no podran ser en cap cas executats sense l’autorització prèvia del facultatiu director. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d’aspecte seran a compte del contractista. La irregularitat màxima que s’admet en els paraments serà la següent:

Parament vist: sis mil·límetres. Parament ocult: vint – i – cinc mil·límetres.

En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, que seran trencades als set o vuit dies. S’efectuaran com a mínim una sèrie de sis provetes cada cinquanta metres cúbics de formigó, utilitzant en taulans, voltes i soleres.

A les obres de formigó armat, es faran diàriament dues sèries de sis provetes cada una, per trencar cada sèrie als set o vint – i vuit dies, prenent com a càrrega de trencada, en cada sèrie, la mitja dels resultats, descartant les dues externes.

Les provetes s’amaçaran de forma similar al del formigó en obra i es conservaran en condicions anàlogues. Si passats els vint – i – vuit dies la resistència de les provetes fos menor a les especificades, en aquesta data, en més d’un 20 % s’extrauran provetes de l’obra i si la seva resistència és menor que l’especificada, serà enderrocada. Si la resistència de les provetes extretes és més gran que les de les provetes d’assaig, podrà acceptar-se l’obra si es pot efectuar, sense perill, un assaig de càrrega amb una sobrecàrrega superior a un 50 % de la del càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l’obra i les d’assaig no donessin el 80 % de les resistències especificades l’obra haurà de d’enderrocar-se. En cas que la resistència de les provetes d’assaig i les extretes de l’obra estès compresa entre el 80 % i el 100 % de l’especificada, el facultatiu director podrà rebre l’obra amb reserves, previ l’assaig de càrrega corresponent.

Els motlles i encofrats seran de fusta que compleixi les condicions exigides a l’apartat corresponent, metàl·lics o d’altre material que reuneixi condicions d’eficàcia similars, a judici del facultatiu director. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats i calçat, hauran de tenir la resistència i la rigidesa necessàries perquè, amb la marxa del formigó prevista, no es produeixin moviments locals de més de 5 mm. Tant les superfícies dels


133

encofrats com els productes que s’hi puguin aplicar per facilitar l’encofrat no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó.

Les encofrats de fusta es mullaran abans del formigonat i es netejaran, especialment els fons, deixant-se obertures provisionals per facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules, hauran de permetre l’entumiment per la humitat del rec o de l’aigua del formigó sense que deixin escapar la pasta durant el formigonat. Es disposarà l’encofrat a les bigues i forjats amb la necessària contra – fletxa perquè, un cop desencofrada i carregada la peça de formigó, conservi una fletxa de 1:300 de la llum. S’autoritza l’ús de tipus i tècniques especials d’encofrat, de les que el comportament i els resultats estan sancionats per la pràctica havent de justificar l’eficàcia d’aquells altres que es posin que, per la seva novetat, manquen de les garanties mínimes. S’inclouen les juntes que calguin formigonar per qualsevol motiu. El preu del formigó inclourà els possibles additius que la direcció de l’obra estimi necessaris i també la possible necessitat d’emprar ciments especials, segons criteri de la direcció (ciment, PAS, blanc, etc..). El preu del encofrats podrà anar independent dels preus del formigó, si així s’estipula. La mesura es realitzarà per metres quadrats (m2) realment col·locats.

Els esmentats preus inclouen els materials dels encofrats, la maquinària i la mà d’obra necessària per a llur col·locació, així com la resta d’operacions i materials necessàries. S’entén que quedaran inclosos en el preu del metre quadrat qualsevol tipus d’accessoris de l’encofrat, com les juntes entre el murs o d’altres elements que a judici del director de les obres siguin necessaris per a obtenir un correcte acabat. El formigó armat s’abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar la unitat d’obra menys l’encofrat i les armadures, així com la seva col·locació que s’abonarà al preu del kg. d’acer col·locat. Les bastides cimbres, execució de juntes, operacions de curat i altres operacions necessàries, a judici de la direcció de l’obra, per a l’execució del formigonat, es consideraran incloses en els preus dels formigons.

Mesura i abonament:

Els formigons es mesuraran d’acord amb els plànols del projecte, o amb els plànols de detalls resultants del replanteig de les obres i s’abonaran per metres cúbics.

Advertència sobre l’abonament de les obres de fàbrica:

Únicament s’abonarà el volum d’obra de fàbrica realment executada, conforme a les condicions i amb la subjecció als perfils de replanteig i plànol dels mateixos, que figuren en el projecte, o ordres escrites del facultatiu director; per tant, en cap cas seran d’abonament els excessos d’obra de fàbrica executats pel contractista, pel seu compte sense tenir en autorització del facultatiu director. Per l’abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima indicats en els plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel facultatiu director, per escrit en el que consti de manera explícita les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això el contractista estarà obligat a exigir prèviament a l’execució de cada part d’obra, la definició exacta d’aquelles dimensions que no estan. Armadures


134

Les armadures es col·locaran netes, sense òxid o qualsevol substància perjudicial. Es disposaran d’acord amb les indicacions del projecte, subjectes entre elles i amb l’encofrat, de manera que no puguin experimentar moviments durant l’abocada i la compactació del formigó i a fi d’evitar coqueres. En bigues i elements similars, les barres hauran d’anar, al doblegar-se, agafades amb cèrcols o estreps a la zona de colze.

Quan hi hagi perill de poder-se confondre unes barres amb altres, es prohibeix la utilització simultània d’acers de característiques mecàniques diferents. Es podran utilitzar, dins d’un mateix element, dos tipus diferents d’acers, un per l’armadura principal i l’altre pel estreps. Els cèrcols o estreps es subjectaran a les barres principals mitjançant lligaments o altres procediments adequats, prohibint-se expressament la fixació mitjançant punts de soldadura. S’haurà de complir la instrucció EH – 99 en tot el que fa referència a les armadures (resistència, límit elàstic, etç...) 4.4.15-. Estructures metàl·liques Definició Es defineix com estructura metàl·lica d’acer, els elements d’aquest material que formen la part sustentable de l’edificació. La forma i dimensions de l’estructura vindrà definida en els plànols corresponents. Els acers a emprar són els laminats en xapes o perfils del tipus A – 52 definits per la norma UNE – 36080 – 73. Tots els productes laminats hauran de tenir una superfície llisa i se subministraran en estat brut de laminatge. El contractista haurà de demostrar la qualificació del personal que executi aquest tipus d’obra. Les unions, qualsevol que sigui el seu tipus, es realitzaran d’acord amb les indicacions del projecte, direcció facultativa i normativa vigent. Abans del muntatge de l’estructura es netejaran i pintaran les parts d’aquesta que hauran de restar ocultes. Es col·locaran plaques de suport sobre els massissos de fàbrica de formigó, que s’immobilitzaran una vegada aconseguits els aploms i alineacions definitives. Tots els elements de l’estructura que recolzin directament sobre l fàbrica o que encastin en ella. Mesura i abonament Les estructures o elements estructurals d’acer es mesuraran per quilograms d’acer incloent en el preu tots els elements i operacions d’unió , muntatge, assaig, protecció, ports necessaris per a la completa execució d’acord amb el projecte e indicacions de la direcció facultativa. Totes les operacions de muntatge s’inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d’acord amb la normativa.


135

4.4.16-. Ram de paleta Les cobertes són els elements constructius que coronen superiorment l’edifici per a protegir-lo de precipitacions i d’altres inclemències atmosfèriques. Tipus:

- Terrat: són les cobertes amb revestiments totalment impermeables i poc pendent.

- Teulada: són cobertes amb revestiments continus o no, que impermeabilitzen degut al gran pendent de les seves superfícies.

Construcció:

En els terrats, un cop formada la caixa per l’àmbit dels murs perimetrals i forjat, es procedirà a la col·locació dels elements per a la formació de pendents, impermeabilització, aïllaments i enrajolat que s’expressen en els plànols corresponents, impermeabilització, aïllaments i enrajolats que s’expressen en els plànols corresponents. En l’execució es tindrà cura del traçat de pendents, juntes, nivells, interseccions amb altres elements. Que garanteixin la missió de des aigua e impermeabilització de la coberta. A les teulades es formaran els pendents mitjançant l’execució d’elements d’obra diferents dels propis de cobriment, com són envans de sosteniment, forjats en pendents, encavalcades i que s’empraran per a sostenir el recobriment de la solera i aïllant sobre el que es col·locaran les peces de revestiment exterior, com terres, pissarres, planxes metàl·liques, o de fibrociment, etç... Se seguiran les indicacions de la direcció de l’obra i normes vigents pel que fa referència a ancoratges i carregaments de les peces de revestiments. Mesura i abonament: Tots els tipus de cobertes es mesuraran en metres quadrats (m2) executats, incloent la totalitat dem materials que s’indiquen als plànols, així com els treballs i elements necessaris per a la formació de juntes, crestalleres, careneres, minvells i pendents necessaris per als seu complert acabament, així com d’altres elements necessaris. Tots els materials i operacions que calguin, compliran estrictament la normativa vigent. Albellons: Són peces de metall o plàstic que tenen per funció la connexió dels baixants d’aigües pluvials amb el plànol superficial de la teulada, de manera que resolgui l’estanqueïtat de la unió entre ambdós elements, no permeti l’obstrucció amb cossos estranys i estigui proveït de sifó antimúrid. Mesura i abonament: Els albellons es mesuraran per unitats col·locades i totalment acabades, incloent en el preu tots els materials, peces i treballs necessaris per a la col·locació i perfecta estanqueïtat de manera que l’element compleixi amb la normativa vigent. Acanalat de desguàs:


136

Són elements prefabricats o realitzats “in situ” que tenen per objecte recollir l’aigua que cau dels tremujals d’una teulada, per a dirigir-la cap ala baixants corresponents. Són condicions, perquè funcioni correctament, l’estanqueïtat de les juntes i estar col·locats amb el suficient pendent per a desaigüar ràpidament. Mesura i abonament:

Els acanalats es mesuraran en metres lineals, incloent en el preu la part proporcional de peces especials, impermeabilitzacions, ancoratges, juntes, etç... amb els treballs, equips i ajuts necessaris per a la posta a l’obra, totalment acabat, de manera que s’acompleixi les normes vigents al respecte.

Arrebossats i lluïts:

Definició: Els arrebossats i lluïts són revestiments realitzats amb pastes o morters de qualsevol conglomerat, calç o ciment, així com morters mixtes.

Tots els materials, qualsevol que sigui la seva classe, compliran en quan a qualitat i característiques tècniques, les especificacions de la normativa vigent o de la direcció facultativa.

Mesura i abonament:

Tots els revestiments es mesuraran en metres quadrats (m2) de superfície revestida, descomptant dels forats entre quatre i vuit metres quadrats (4 i 8 m2) la meitat de la seva superfície. En el preu d’abonament s’inclouran tots els materials, treballs propis de col·locació i ajuts d’altres oficis, peces especials, coronaments, preparació dels paraments, talls, juntes, neteja, tot els necessaris per a executar el revestiment d’acord amb les especificacions de la direcció de l’obra, així com tots els treballs i materials que calguin per a la correcta execu8ciío de l’obra, amb la finalitat d’aconseguir el compliment de les normatives corresponents, malgrat que no s’especifiqui exactament en els plànols. Qualsevol operació o material especial que sigui necessari incorporar al revestiment: amb la finalitat de complir la normativa en el tractament de ponts tèrmics, s’entendrà inclòs en els preus dels revestiments, així com els ajuts adients per a realitzar-lo. 4.4.17-. Paviments, enrajolats Definició: S’anomenen soleres els paviments de formigó en massa, que s’executen sobre el terreny o sub-bases granulats, podent ser d’un gruix variable en funció de l’ús al qual es destinin i que de tant en tant s’armaran. Quan les soleres tinguin una superfície superior a cinquanta metres quadrats (50 m2) es realitzaran juntes de dilatació amb materials elàstics i la disposició que indiqui la direcció facultativa.


137

Execució: Els paviments enrajolats, com terrisses, ceràmics, enllosats de pedra natural o artificial, etç... es realitzaran sobre una bases perfectament neta i anivellada, executant-se els talls i la distribució de peces que indiqui la direcció de l’obra. Un cop executats, s’ajudaran amb una base de ciment. Els paviments de terrissa, quan s’hagin acabat, es netejaran i protegiran, amb la finalitat d’evitar desperfectes malgrat que les zones on s’hagin col·locat encara calgui treballar. Els paviments de fusta no han d’arribar fins les parets del perímetre, sinó que cal deixar un espai de cinc fins a deu mil·límetres que s’amagarà en el rodapeu. Mesura i abonament: La mesura dels paviments, de qualsevol tipus, es realitzarà per metres quadrats (m2) totals executats. En la valoració de les soleres s’inclourà el preu de tots els treballs necessaris per a deixar-les totalment acabades, d’acord amb les especificacions del projecte i de la direcció de l’obra, sumant-li en el preu la part proporcional de preparació de la base, anivellació i acabats superficials, armadures, juntes i rodapeus. En els paviments de llosetes de pedra, terrissa, ceràmica, etç... s’inclouran en el preu de tots els treballs necessaris de col·locació, poliment, desbastament, abrillantat, rejuntat, neteja, part proporcional del rodapeu, per a quedar ben acabat finalment. En els paviments de fusta s’inclourà la part proporcional dels rasclets o empostissats, així com els treballs de poliments, envernissats, ... en el preu del metre quadrat (m2) de paviments s’inclouran tots els materials i operacions que calguin per complir la normativa vigent, malgrat que eventualment no es trobi recollida exactament. En els paviments encolats s’inclourà en el preu la part proporcional de materials de fixació, així com els treballs i peces necessàries per al acabat de la mateixa. 4.4.18-. Pintures i estucats S’agrupen sota aquesta denominació tots aquells treballs de revestiments de superfícies, executats amb materials fluids generalment acolorats i compostos per elements líquids i sòlids, dosificats per tal d’afavorir la conservació i que no es produeixi la disgregació dels materials emprats en la construcció, protegint-los contra els agents atmosfèrics e intempèrie. Les seves funcions fonamentals són de protecció, decoració i funcionals. Els revestiments transparents s’anomenaran vernissos i els opacs pintures. Els tipus de pintures a emprar, en cada tipus d’element d’obra vindrà definit en el projecte, així com els seus colors, acabats i textures. Es presentaran mostres a la direcció facultativa abans de procedir al pintat de qualsevol element. Mesura i abonament: La mesura de les partides de pintura serà en metres quadrats (m2) totals executats, diferenciant el tipus de suports que figuren en la mesura i el tipus de pintura. En el preu s’inclourà la repercussió del cost de preparació, neteja, imprimació dels paraments amb productes adequats a cada tipus de material i repassos, així com bastimentada i elements necessaris per a poder executar el treball. La mesura de la pintura de conduccions serà en metres lineals (ml) inclosa la part proporcional d’ancoratges i suports, totalment acabada.


138

4.4.19-. Unitats d’obra civil Paviments Abans de procedir a l’estesa de la capa del ferm inmediatament superior a la capa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refinament i compactació de l’esmentada capa de base i s’executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d’humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i es comprovaran els pendents transversals. Asfàltics Les mescles asfàltiques en calent seran aprovades pel propi ús de l’encarregat facultatiu, la seva qualitat, característiques i condicions, s’ajustaran a al instrucció pel protocol de fabricació i post en obra de les mescles bituminosses, així com les instrruccions vigents, sobre ferms flexibles. Compliran, en tot moment, les especificacions de la normativa vigent. Es mesuraran i abonaran per tones (Tn) calculades a partir dels metres quadrats (m2) de paviment executat, i amb el gruix definit als plànols del projecte i la densitat real obtinguda als assajos. Els preus inclouran l’execució dels recs d’imprimació i adherència, i de tota l’obra de la pavimentació, inclòs els transport, fabricació, estesa, compactació i els materials (àrids, lligams, filler i possibles additius). Altres paviments Quant a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions dels mateixos, l’equip necessari per a l’execució de les obres, la forma d’executar-les, així com la mesura i abonament de les unitats referides al tipus de paviment, tal com tractaments superficials, macadams o paviments de formigó, s’estarà, en tot moment, a allò que disposa la normativa vigent, llevat dels lligams, que es consideren sempre inclosos en la unitat d’obra definida.


139

4.5-. Plec de condicions tècniques elèctriques 4.5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió Per a la bona marxa d'execució d'un projecte de línia elèctrica de mitja tensió, és convenient fer una anàlisi dels diferents passos que cal seguir i de la forma de realitzar-los. Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i reconeixements:

1.- Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars, per a l'execució del mateix (llicència Municipal d'obertura i tancament de rases, Condicionats d'Organismes, etç.). 2.- Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se en l'existència de boques de rec, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat públic, etç... que normalment es puguin apreciar per registres en via pública. 3.- Una vegada realitzat l’esmentat reconeixement s'establirà contacte amb els Serveis Tècnics de les Companyies Distribuïdores afectades (Aigua, Gas, Telèfons, Energia Elèctrica, etç.), perquè assenyalen sobre el pla de planta del projecte, les instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades. 4.- Es també interessant, d'una manera aproximada, fixar les escomeses als habitatges existents d'aigua i de gas, a fi d'evitar, en la mesura que es pugui, el deteriorament de les mateixes en fer les rases. 5.- El Contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases farà un estudi de la canalització, d'acord amb les normes municipals, així com dels passos que siguin necessaris per als accessos a les porxos comerços, garatges, etç..., o com les xapes de ferro que hagin de col·locar-se sobre la rasa per al pas de vehicles, etç... Tots els elements de protecció i senyalització els haurà de tenir disposats el contractista de l'obra abans de donar començament a la mateixa.

4.5.1.1-. Rases

La seva execució comprèn:

• Obertura de les rases. • Subministrament i col·locació de protecció d'arena.

• Subministrament i col·locació de protecció de rases i rajola.

• Col·locació de la cinta d'Atenció al cable.

• Tapat i piconat de les rases.


140

• Càrrega i transport de les terres sobrants.

• Utilització dels dispositius de balisament apropiats.

4.5.1.1.1-. Obertura de les Rases Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, baix les voreres, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a voreres o façanes dels edificis principals. Abans de procedir al començament dels treballs, es marcaran al paviment de les voreres les zones on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixaran ponts per a la contenció del terreny. Si hi ha estat possible conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques construïdes s'indicaran les seves situacions, a fi de prendre les precaucions necessàries. Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran cates de reconeixement per a confirmar o rectificar el traçat previst. En marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que es vagin a canalitzar, de forma que el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. Les rases s'executaran verticals fins a la profunditat triada, col·locant-se entibacions en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci necessari. Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la mateixa, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa. S'han de prendre totes les precaucions precises per a no tapar amb terra registres de gas, telèfons, boques de rec, clavegueres, etç. Durant l'execució dels treballs a la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre la circulació es necessitarà una autorització especial. En els passos de carruatges, entrades de garatges, etç., tant existents com futurs, els encreuaments seran executats amb tubs, d'acord amb les recomanacions de l'apartat corresponent i prèvia autorització del Supervisor d'Obra.

4.5.1.1.2-. Col·locació de Proteccions d'Arenes L'arena que s’utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte; exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per això si fóra necessari, es tamisarà o rentarà convenientment. S'utilitzarà indistintament de pedrera o de riu, sempre que tingui les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels grans seran de dues o tres mil·límetres com a màxim. Quan s’utilitzi la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del Supervisor de l'obra, serà necessari el seu garbellat.


141

Al llit de la rasa anirà una capa de 10 cm de gruix d'arena, sobre la qual es situarà el cable. Per damunt del cable anirà una altra capa de 15 cm de gruix d'arena. Ambdues capes ocuparan l'amplària total de la rasa.

4.5.1.1.3-. Col·locació de Protecció de Raseta i Rajola Damunt de la segona capa d'arena es col·locarà una capa protectora de raseta o rajola, sent la seva amplària de 25 cm quan es tracte de protegir un sol cable o terna de cables en maces. L'amplària s'incrementarà en 12,5 cm per cada cable o terna de cables en maces que s'afegeixi en la mateixa capa horitzontal.

Les rajoles o rasetes seran ceràmics, durs i fabricats amb bones argiles. La seva cocció serà perfecta, tindrà so “campanil” i la seva fractura serà uniforme, sense calzes ni cossos estranys. Tant les rajoles buides com les rasetes estaran fabricats amb fang fi i presentarà cares planes amb estries. Quan s’estenguin dos o més cables tripolars de mitja tensió d'una o diverses ternes de cables unipolars, llavors es col·locarà a tota la base de la rasa una rajola en posició de cantell per a separar els cables quan no es pugui aconseguir una separació de 25 cm entre ells.

4.5.1.1.4-. Col·locació de la Cinta d'Atenció al Cable En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de policlorur de vinil, que denominarem Atenció a l'existència del cable!, tipus UNESA. Es col·locarà al llarg de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna d'unipolars en maces i en la vertical del mateix a una distància mínima a la part superior del cable de 30 cm. La distància mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm.

4.5.1.1.5-. Tapat i Piconat de les Rases Una vegada col·locades les proteccions del cable assenyalades anteriorment, es reomplirà tota la rasa amb terra de l'excavació ( prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o runes que puguin portar ), piconada, havent de realitzar-se els 20 primers cm de forma manual i per a la resta és convenient piconar mecànicament. El tapat de les rases haurà de fer-se per capes successives de deu centímetres de gruix, les quals seran piconades i regades, si fóra necessari, a fi que quedi prou consolidat el terreny. La cinta d'Atenció al cable! Es col·locarà entre dos d'aquestes capes. El contractista serà responsable de les cementacions que es produeixin per la deficiència d'aquesta operació i per tant seran del seu compte posterior reparacions que hagin d'executar-se.


142

4.5.1.1.6-. Transport a Abocador de les Terres Sobrants Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, arenes, rasetes, així com l’espongí normal del terreny seran retirades pel contractista i portades a abocador. El lloc de treball quedarà lliure d’aquestes terres i completament net.

4.5.1.1.7-. Utilització dels Dispositius de Balisaments Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament senyalitzades d'acord amb els condicionaments dels Organismes afectats i Ordenances municipals.

4.5.1.1.8-. Dimensions i Condicions Generals d'Execució Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,60 m d'amplària mitjana i profunditat 1,10 m, tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat podrà augmentar-se per criteri exclusiu del Supervisor d'Obres. La separació mínima entre aquestos de cables tripolars, o de cables unipolars, Components de diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m separats per una rajola, o de 25 cm entre capes externes sense rajola intermèdia. La distància entre capes externes dels cables unipolars de fase serà com a mínim de 8 cm amb una rajola o raseta col·locat de cantell entre cada dos d'ells a tot el llarg de les canalitzacions. En ser de 10 cm el llit d'arena, els cables aniran com a mínim a 1 m de profunditat. Quan això no sigui possible i la profunditat sigui inferior a 0,70 m hauran de protegir-se els cables amb xapes de ferro, tubs de fosa o altres dispositius que asseguren una resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb l'aprovació del Supervisor de l'obra. Quan en obrir cates de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables apareguin altres serveis es compliran els següents requisits.

• S'avisarà a l'empresa propietària dels mateixos. L'encarregat de l'obra prendrà les

mesures necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per a subjectar-los amb seguretat de forma que no sofreixin cap deteriorament. I en el cas en que sigui necessari canviar-los d’ubicació per a poder executar els treballs, es farà sempre d'acord amb l'empresa propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar els cables estesos, per necessitat de la canalització, de forma que estiguin en tracció, a fi d'evitar que les peces de connexió, tant en entroncaments com en derivacions, puguin deteriorar-se.

• S'establiran els nous cables de forma que no s'encreuen amb els serveis establerts,

guardant, a ser possible, paral·lelisme amb ells.

• Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm a la projecció horitzontal d'ambdós.

• Quan en la proximitat d'una canalització hi hagin suports de línies aèries de transport

públic, telecomunicació, enllumenat públic, etç., el cable es col·locarà a una distància mínima de 50 cm de les vores extremes dels suports.


143

• Aquesta distància passarà a 150 cm quan el suport estigui sotmès a un esforç de tensió

permanent cap a la rasa. En el cas en que aquesta precaució no es pugui prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica resistent al llarg de la fundició del suport, prolongada una longitud de 50 cm a un costat i a uns altres de les vores extrems d'aquella, amb l'aprovació del Supervisor de l'obra.

Quan en una mateixa rasa es col·loquen cables de baixa i mitja tensió, cada un d'ells haurà de situar-se a la profunditat que li correspongui i portarà la seva corresponent protecció d'arena i raseta.

Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats al costat de la rasa més allunyada dels habitatges i els de baixa tensió al costat de la rasa més pròxim als mateixos. D'esta manera s'aconseguirà pràcticament una independència gairebé total entre ambdues canalitzacions. La distància que es recomana guardar a la projecció vertical entre aquestos d'ambdues bandes ha de ser de 25 cm. Els encreuaments en aquest cas, quan els hi hagi, es realitzaran d'acord amb el que indica els plans del projecte.

4.5.1.2-. Ruptura de paviments A més de les disposicions donades per l'entitat propietària dels paviments, per a la ruptura, haurà de tenir-se en compte el següent:

• La ruptura del paviment amb maça està rigorosament prohibida, havent de fer el tall

del mateix d'una manera neta, amb lajadera. • En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, cantells de granit o

altres materials, de possible posterior utilització, es llevaran aquests amb la precaució deguda per a no ser danyats, col·locant-se després de forma que no sofreixin cap tipus de deterioració i al lloc que no molesten a la circulació.

4.5.1.3-. Reposició de paviments Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de forma que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces noves si està compost per lloses, llosetes, etç... En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de pedra, rastell de granit i altres semblants.


144

4.5.1.4-. Encreuaments (cables entubats) El cable haurà d'anar a l'interior de tubs en els casos següents:

• Per a l'encreuament de carrers, camins o carreteres amb tràfic rodat. • A les entrades de carruatges o garatges públics.

• Als llocs on per diverses causes no ha de deixar-se temps la rasa oberta.

• Als llocs on es cregui necessari per indicació del Projecte o del Supervisor de l'obra.

Els materials a utilitzar als encreuaments normals seran de les següents qualitats i condicions:

• Els tubs podran ser de ciment, fibrociment, plàstic, fosa de ferro, etç... procedents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que s'assenyala en aquestes normes el corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més apropiada per a l'encreuament que es tracte. La superfície dels tubs serà llisa i es col·locaran de manera que en els seus entroncaments la boca femella estigui situada abans que la boca mascle seguint la direcció de l'estesa probable, del cable, a fi de no danyar a aquest en l’esmentada operació.

• El ciment serà Pòrtland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en els seus

assaigs i anàlisis químics, mecànics i de forjat, les condicions de la vigent Instrucció Espanyola del Ministeri d'Obres Públiques. Haurà d'estar envasament i emmagatzemat convenientment perquè no perdre les condicions precises. La direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient, les anàlisis i assaigs de laboratori que consideri oportuns. En general s'utilitzarà com a mínim el de qualitat P-250 de forjat lent.

• L'arena serà neta, solta, aspra, cruixint al tacte i exempta de substàncies orgàniques o

partícules terroses, per a això si fosa necessari, es tamisarà i rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans serà de fins a 2 o 3 mm.

• Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura de silici, compacta, resistent, neta

de terra i detritus i, a ser possible, que sigui còdol. Les dimensions seran de 10 a 60 mm amb granulometria apropiada. Es prohibeix l'ocupació del “revoltón”, o sigui pedra i arena unida, sense dosificació, així com enderrocs o materials blans.

• S'utilitzarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibit l'ocupació d'aigües procedents

de pantans.

• La dosificació a utilitzar per a la barreja serà la normal en aquest tipus de formigons per a fundicions, recomanant-se la utilització de formigons preparats en plantes especialitzades.

Els treballs d'encreuaments, tenint en compte que la seva duració és major que els d'obertura de rases, començaran abans per a tenir tota la rasa disposada per a l’estesa del cable. Aquests encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció de la calçada.


145

Sobresortiran a la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm del rastell ( havent de construir-se en els extrems un envà per a la seva fixació ). El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col·locació i la secció mínima del cimentat respondrà al que s’indica en els plans. D'altra banda, els tubs estaran cimentats en tota la seva longitud. Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a menys de 80 cm de profunditat, es disposaran en comptes de tubs de fibrociment lleuger, uns tubs metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia conformitat del Supervisor d'Obra. Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que en acabar-se la mateixa es quedin de reserva, hauran de tapar-se amb raseta i algeps, deixant al seu interior un fil d'Aram galvanitzat per a guiar posteriorment els cables en la seva estesa. Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etç... hauran de projectar-se amb tot detall. S'ha d'evitar la possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització, situant convenientment pous de fuga en relació al perfil altimètric. Als trams rectes, cada 15 o 20 m segons el tipus de cable, per a facilitar el seu estesa es deixaran cates obertes d'una longitud mínima de 3 m en les que s'interromprà la continuïtat del tub. Una vegada estesa el cable, aquestes cates es taparan cobrint prèviament el cable amb canals o migs tubs, rebent les seves unions amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables per a posteriors intervencions, segons indicacions del Supervisor d'Obres. Per a cimentar els tubs es procedirà del mode següent: Es tira prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm de gruix sobre la qual s'assenta la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm procedint-se a continuació a cimentar-los fins a cobrir-los del tot. Sobre aquesta nova solera es col·loca la segona capa de tubs, en les condicions ja citades, que se cimentarà igualment en forma de capa. Si hi ha més tubs es procedeix tenint en compte que, en l'última capa, el formigó s'aboca fins al nivell total que hagi de tenir. En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o rajola, sent les seves dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90º i encara aquests es limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb angles grans. Com a norma general, en alineacions superiors a 30 m seran necessàries les arquetes intermèdies de mitja corba en els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si més de 30 m. Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs per què normalment no ha d'haver-hi trànsit rodat; si això excepcionalment fora impossible, es reforçaran mitjançant marcs i tapes.


146

A l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm per damunt del fons per a permetre la col·locació de corrons en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable els tubs es taponaran amb algeps de forma que el cable quedi situat en la part superior del tub. L'arqueta es massissarà amb arena fins a cobrir el cable com a mínim. La situació dels tubs a l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura. Les arquetes podran ser enregistrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes metàl·liques o de formigó proveïdes d'argolles o ganxos que faciliten la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de forma que permeti la filtració de l'aigua de pluja. Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris per a Evitar el seu enfonsament. Sobre aquesta coberta es tirarà una capa de terra i sobre ella es reconstruirà el paviment.

4.5.1.5-. Creuaments i paral·lelisme amb altres instal·lacions L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà de realitzar-se sempre baix tub. L’esmentat tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una distància d'1,50 m i a una profunditat mínima d'1,30 m respecte a la cara inferior de les travesses. En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme competent. En el cas de creuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament enterrades, la distància mínima a respectar serà de 0,25 m La mínima distància entre la generatriu del cable d'energia i la d'una conducció metàl·lica no ha de ser inferior a 0,30 m A més entre el cable i la conducció ha d'estar interposada una planxa metàl·lica de 3 mm de gruix com a mínim o una altra protecció mecànica equivalent, d'amplària igual almenys al diàmetre de la conducció i de totes maneres no inferior a 0,50 m. Anàloga mesura de protecció ha d'aplicar-se en el cas que no sigui possible tenir el punt de creuament a distància igual o superior a 1 m d'un entroncament del cable. En el paral·lelisme entre el cable d'energia i conduccions metàl·liques enterrades s'ha de mantenir en tot cas una distància mínima en projecció horitzontal de:

• 0,50 m per a gasoductes. • 0,30 m per a altres conduccions.

En el cas de creuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrània, el cable d'energia elèctrica ha de ser, normalment, estar situat per baix del cable de telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels dos cables no ha de ser inferior a 0,50 m. El cable col·locat superiorment ha d'estar protegit per un tub de ferro de 1m de llarg com a mínim, de tal forma que es garanteixi que la distància entre les generatrius exteriors dels cables a les zones no protegides, sigui major que la mínima distància establerta en el cas de paral·lelisme mesura en projecció horitzontal.


147

L’esmentat tub de ferro ha d'estar protegit contra la corrosió i presentar una adequada resistència mecànica; el seu gruix no serà inferior a 2 mm. On per justificades exigències tècniques, no pugui ser respectada l'esmentada distància mínima sobre el cable inferior, ha de ser aplicada una protecció anàloga a la indicada per al cable superior. En tot cas, la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha de ser inferior a 0,10 m. El creuament no ha d'efectuar-se en correspondència amb una connexió del cable de telecomunicació i no ha d'haver-hi entroncaments sobre el cable d'energia, a una distància inferior a 1 m. En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On s’exigeixin dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les generatrius dels cables, no inferior a 0,50 m en els cables interurbans o a 0,30 m en els cables urbans.

4.5.1.6-. Estesa de cables

3.5.1.6.1 Maneig i Preparació de Bobines Quan es desplaci la bobina en terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s’afluixi el cable enrotllat en la mateixa. La bobina no ha d'emmagatzemar-se sobre un terra bla. Abans de començar l’estesa del cable s'estudiarà el punt més apropiat per a situar la bobina, generalment per facilitat l'estesa. En el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el canalitzar costa baix. També cal tenir en compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de procurar col·locar la bobina en la part més allunyada dels mateixos, a fi d'evitar que passi la major part del cable pels tubs. En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions oposades a fi que les espirals dels trams es corresponguin. Per a l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per un cavallets i gats de potència apropiada al pes de la mateixa.

4.5.1.6.2-. Estesa de Cables en Rasa Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major atenció, evitant que sofreixin torsió, facin bucles, etç... i tenint sempre en compte que el radi de curvatura del cable haver de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa, i superior a 10 vegades el seu diàmetre una cop instal·lat.


148

Quan els cables s’estenguin a mà, els homes estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa. També es pot canalitzar mitjançant cavallets, tirant de l'extrem del cable, a què s'haurà adoptat un cap apropiat, i amb un esforç de tracció per mm2 de conductor que no ha de sobrepassar el que indiqui el fabricant del mateix. En qualsevol cas, l'esforç no serà superior a 4 kg/mm² en cables trifàsics i a 5 kg/mm² per a cables unipolars, ambdós casos amb conductors de coure. Quan es tracte d'alumini han de reduir-se a la meitat. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetre per a mesurar l’esmentada tracció mentre s'estén. L’estesa es farà obligatòriament sobre corrons que puguin girar lliurement i construïts de forma que no puguin danyar el cable. Es col·locaran en les corbes els corrons de corba precisos de manera que el radi de curvatura no sigui menor de vint vegades el diàmetre del cable. Durant l’estesa del cable es prendran precaucions per a evitar al cable esforços importants, així com que sofreixi cops o fregades. No es permetrà desplaçar el cable, lateralment, per mitjà de palanques o altres útils, sinó que s'haurà de fer sempre a mà. Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, en casos molt específics i sempre baix la vigilància del Supervisor de l'obra. Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 graus centígrads no es permetrà fer l’estesa del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament. La rasa, en tota la seva longitud, haurà d'estar coberta amb una capa de 10 cm d'arena fina en el fons, abans de procedir a l’estesa del cable. No es deixarà mai el cable estes en una rasa oberta, sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb la capa de 15 cm d'arena fina i la protecció de raseta. En cap cas es deixaran els extrems del cable en la rasa sense haver assegurat abans una bona estanqueïtat dels mateixos. Quan dos cables es canalitzen per a ser empalmats, si estan aïllats amb paper impregnat, s'encreuaran almenys un metre a fi de sanejar les puntes i si tenen aïllament de plàstic el creuament serà com a mínim de 50 cm. Les rases, una vegada obertes i abans d'estendre el cable, es recorreran amb deteniment per a comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en el seva estesa. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per a no danyar-les, deixant-les, en acabar els treballs, en la mateixa forma en què es trobaven inicialment. Si involuntàriament es causés alguna avaria en els serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'oficina de control d'obres i a l'empresa corresponent, a fi que procedeixen a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per part del Contractista, tindrà els senyals dels serveis públics, així com el seu número de telèfon, per si s’hagués de cridar per comunicar una avaria. Si els pendents són molt pronunciats, i el terreny és rocós e impermeable, s'està exposat que la rasa de canalització serveixi de drenatge, amb la qual cosa s'originaria un arrossegament de l'arena que serveix de llit als cables. En aquest cas, si és un talús, s'haurà de fer la rasa al biaix per a disminuir el pendent, i de no ser possible, és convenient que en aquesta zona es porti la canalització entubada i rebuda amb ciment.


149

Quan dues o més cables de mitja tensió discorren paral·lels entre dos subestacions, centres de repartiment, centres de transformació, etç..., hauran de senyalitzar-se degudament, per a facilitar la seva identificació en futures obertures de la rasa utilitzant per a això cada metre i mig, cintes adhesives de colors diferents per a cada circuit, i en faixes d'amplades diferents per a cada fase si són unipolars.

De totes maneres, en anar separats els seus eixos 20 cm mitjançant una rajola o raseta col·locat de cant al llarg de tota la rasa, es facilitarà el reconeixement d'aquests cables que a més no han d'encreuar-se en tot el recorregut entre dos Centres de Transformació. En el cas de canalitzacions amb cables unipolars de mitja tensió formant ternes, la identificació és més dificultosa i per això és molt important que els cables o maces de cables no canvien de posició en tot el seu recorregut com vam acabar d'indicar. A més es tindrà en compte el següent:

• Cada metre i mig seran col·locats per fase una volta de cinta adhesiva i permanent, indicatiu de la fase 1, fase 2 i fase 3 utilitzant per a això els colors normalitzats quan es tracte de cables unipolars.

• D'altra banda, cada metre i mig embolicant les tres fases, es col·locaran unes voltes de

cinta adhesiva que agrupi els conductors i els mantingui units, excepte indicació en contra del Supervisor d'Obres. En el cas de diverses ternes de cables en maces, les voltes de cinta citades hauran de ser de colors diferents que permeten distingir un circuit d'un altre.

• Cada metre i mig, embolicant cada conductor de mitja tensió tripolar, seran

col·locades unes voltes de cinta adhesives i permanent d'un color distint per a cada circuit, procurant a més que l'ample de la faixa sigui distint en cada un.

4.5.1.6.3-. Estesa de Cables en Tubulars Quan el cable es s’estengui a mà o amb cavallets i dinamòmetre, i hagi de passar el mateix per un tub, es facilitarà aquesta operació mitjançant una corda, unida a l'extremitat del cable, que portarà incorporat un dispositiu de mànega tira cables, tenint atenció que l'esforç de tracció sigui el més dèbil possible, a fi d'evitar allargament de la funda de plom, segons s'ha indicat anteriorment. Se situarà una persona a l'embocadura de cada encreuament de tub, per a guiar el cable i evitar el deterioració del mateix o fregades al tram de l'encreuament. Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit, passaran tots junts per un mateix tub deixant-los sense encintar dins del mateix. Mai s'hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub.

En aquells casos especials que a judici del Supervisor de l'obra s'instal·len els cables unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no podran ser mai metàl·lics.


150

S'evitaran en la mesura que es pugui les canalitzacions amb grans trams entubats i si això no fóra possible es construiran arquetes intermèdies als llocs marcats en el projecte, o si no n'hi ha on l’indiqui el Supervisor d'Obra ( segons s'indica en l'apartat d'encreuaments amb cables entubats). Una vegada estes el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta d'yute Pirelli Atapeir o semblant, per a evitar l'arrossegament de terres, rosegadors, etç., pel seu interior i servir al mateix temps de coixinet del cable. Per això se serra el rotlle de cinta en sentit radial i s'ajusta als diàmetres del cable i del tub llevant les voltes que sobren.

4.5.1.7-. Entroncaments Es realitzaran els corresponents entroncaments indicats en el projecte, qualsevol que sigui el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic. Per a la seva confecció se seguiran les normes donades pel director d'Obra o si no n'hi ha les indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en no trencar el paper en doblegar les venes del cable, així com a realitzar els banys d'oli amb la freqüència necessària per a evitar coqueres. El tall dels rotlles de paper es farà per esgarrat i no amb tisora, navalla, etç. En els cables d'aïllament sec, es prestarà especial atenció a la neteja de les traces de cinta semiconductora perquè ofereixen dificultats a la vista i els efectes d'una deficiència en aquest sentit poden originar la fallada del cable en servei.

4.5.1.8-. Terminals S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que dicti el director d'Obra o si no n'hi ha el fabricant del cable o el dels terminals. En els cables de paper impregnat es tindrà especial atenció en les soldadures, de forma que no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les botelles, realitzant-se aquest amb escalfament previ de la botella terminal i de forma que la pasta sobrepassi per la part superior. Així mateix, es tindrà especial atenció en el doblegat dels cables de paper impregnat, per a no fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp radial, prestant atenció especial a la continuïtat de la pantalla. Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotlles de paper, i la neteja dels trossos de cinta semi conductora donades en l'apartat anterior d'Entroncaments.


151

4.5.1.9-. Auto vàlvules i seccionador Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric seran parallamps autovalvulars tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva, col·locats sobre el suport d'entroncament, immediatament després del Seccionador segons el sentit del corrent. El conductor de terra del para – raig es col·locarà per l'interior del suport resguardat per les cares de l'angular del muntatge i fins a tres metres del terra i anirà protegit mecànicament per un tub de material no ferro magnètic. El conductor de terra a emprar serà de coure aïllat per a la tensió de servei, de 50 mm² de secció i s'unirà als elèctrodes de barra necessaris per a aconseguir una resistència de terra inferior a 20 Ω. La separació d'ambdues preses de terra serà com a mínim de 5 m. Es posarà especial atenció a deixar regulat perfectament l'accionament del comandament del seccionador.

Els conductors de terra travessaran la fonamentació del suport mitjançant tubs de fibrociment de 6 cm inclinats de manera que partint d'una profunditat mínima de 0,60 m surtin el més recte possible de la peanya en els punts de baixada dels seus respectius conductors.

4.5.1.10-. Ferramentes i connexions Es procurarà que els suports de les botelles terminals quedin fixos tant a les parets dels centres de transformació com a les torres metàl·liques i tinguin la necessària resistència mecànica per a suportar el pes dels suports, botelles terminals i cable. Així mateix, es procurarà que quedin completament horitzontals.

4.5.1.11-. Transport de bobines de cables La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre mitjançant una barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina. En cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracen la bobina i es recolzen sobre la capa exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà deixar caure la bobina al terra des d'un camió o remolc.


152

4.5.2-. Centres de transformació

4.5.2.1-. Obra civil Els edificis, locals o recintes destinats a allotjar al seu interior la instal·lació elèctrica descrita en el present projecte, compliran les Condicions Generals prescrites en les Instruccions del MIE-RAT 14 de Reglament de Seguretat en centrals Elèctriques, referents a la seva situació, inaccessibilitat, passos i accessos, conduccions i emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram i canalitzacions, etç. Els centres estaran constituïts enterament amb materials no combustibles. Els elements que delimiten cada Centre (murs exteriors, cobertes, solera, portes, etç...), així com els estructurals en ell continguts (columnes, bigues, etç...) tindran una resistència al foc d'acord amb la norma NBE CPI-96. Els materials constructius del revestiment interior (paraments, paviment i sostre) seran de classe MO d'acord amb la Norma UNEIX 23727.

Tal com s'indica en el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva, els murs del Centre hauran de tenir entre els seus paraments una resistència mínima de 100.000 Ω a més de la seva realització. La mesura d'aquesta resistència es realitzarà aplicant una tensió de 500 V entre dues plaques de 100 cm2 cada una. Els centres de Transformació tindran un aïllament acústic de forma que no transmeten nivells sonors superiors als permesos per les Ordenances municipals. Concretament, no se superaran els 30 dBA durant el període nocturn i els 55 dBA durant el període diürn. Cap de les obertures dels centres de transformació serà tal que permeti el pas de cossos sòlids de més de 12 mm de diàmetre. Les obertures pròximes a parts en tensió no permetran el pas de cossos sòlids de més de 2,5 mm de diàmetre. A més, existirà una disposició laberíntica que impedeixi tocar algun objecte o part en tensió.

4.5.2.2-. Aparamenta de mitja tensió L'aparamenta de Mitja Tensió estarà constituïda per conjunts compactes sèrie CGC de la casa ORMAZABAL. Cada un d'aquests conjunts es trobarà baix una envoltant metàl·lica i estaran dissenyats per a una tensió admissible de 36 kV. L'Aparamenta de Mitja Tensió complirà amb les següents normes: Normes Nacionals:

RU-6405A RU- 6407

UNEIX-20.099

UNEIX-20.100

UNEIX-20.104


153

UNEIX-20.135

MIE RAT Normes Europees:

BS-5227

CEI-265 CEI-298

CEI-129

L'interruptor i el seccionador de posada a terra hauran de ser un únic aparell de tres posicions (obert, tancat i lloc a terra), a fi d'assegurar la impossibilitat de tancament simultani de l'interruptor i el seccionador de posada a terra. L'interruptor haurà de ser capaç de suportar al 100% de la seva intensitat nominal més de 100 maniobres de tancament i obertura, corresponent a la categoria B segons la norma CEI 265.

4.5.2.2.1-. Característiques Constructives Els conjunts compactes hauran de tenir una envoltant única amb dielèctric d'hexafluorur de sofre. Tota l'aparamenta estarà agrupada a l'interior d'un cub metàl·lic estanca complert d'hexafluorur de sofre. Al cub hi haurà una sobre pressió de 0,3 bar sobre la pressió atmosfèrica. S'haurà de trobar segellada de tal forma que garanteixi que almenys durant 30 anys no sigui necessari la reposició de gas. El cub complirà amb la norma CEI 56 (annex EE). En la part posterior es disposarà d'una clapeta de seguretat que asseguri l'evacuació de les eventuals sobre pressions que es puguin produir, sense dany ni per a l'operari ni per a les instal·lacions. La seguretat d'explotació serà completada pels dispositius d'enclavament pel cadenat existents en cada un dels eixos d'accionament. Seran cel·les d'interior i el seu grau de protecció segons la Norma 20-324-94 serà IP 307 quant a envoltant externa. Els cables es connectaran des de la part frontal de les cabines. Els accionaments manuals aniran reagrupats en el frontal de la cel·la a una altura ergonòmica a fi de facilitar l'explotació. L'interruptor serà en realitat interruptor – seccionador. En la part frontal superior de cada cel·la es disposarà un esquema sinòptic del circuit principal, que continga els eixos d'accionament de l'interruptor i del seccionador de posada a terra. S'inclourà també en aquest esquema la senyalització de posició de l'interruptor. Aquesta senyalització estarà lligada directament a l'eix de l'interruptor sense mecanismes intermedis, d'aquesta forma s'assegura la màxima fiabilitat.


154

Les cel·les respondran en la seva concepció i fabricació a la definició d'aparamenta baix envoltant metàl·lica amb diversos compartiments d'acord amb la norma UNEIX 20099. A continuació s'aniran detallant les característiques que hauran de complir els diferents compartiments que componen les cel·les.

4.5.2.2.2-. Compartiment d'Aparellatge Estarà ple de SF6 i segellat per a tota la vida segons es defineix en la recomanació CEI 298-90. El sistema de segellat serà comprovat individualment en fabricació i no es requerirà cap manipulació del gas durant tota la vida útil de la instal·lació (fins a 30 anys). La pressió relativa d'emplenament serà 0,3 bars. Tota sobre pressió accidental originada a l'interior del compartiment aparellatge estarà limitada per l'obertura de la part posterior del carter. Els gasos seran canalitzats cap a la part posterior de la cabina sense cap manifestació o projecció en la part frontal. Les maniobres de tancament i obertura dels interruptors i tancament dels seccionadors de posada a terra s'efectuaran amb l'ajuda d'un mecanisme d'acció brusca independent de l'operador. El seccionador de posada a terra dins del SF6, haurà de tenir un poder de tancament en curtcircuit de 40 kA. L'interruptor realitzarà les funcions de tall i seccionament

4.5.2.2.3-. Compartiment del Joc de Barres

Es compondrà de tres barres aïllades de coure connexionades mitjançant caragols de cap Allèn de M8. El parell de cargolar serà de 2,8 mdaN.

4.5.2.2.4-. Compartiment de Connexió de Cables Es podran connectar cables secs i cables amb aïllament de paper impregnat. Les extremitats dels cables seran:

• Simplificades per a cables secs. • Termorretràctils per a cables de paper impregnat.

4.5.2.2.5-. Compartiment de Comandament Conté els comandaments de l'interruptor i del seccionador de posada a terra, així com la senyalització de presència de tensió. Es podran muntar en obra els següents accessoris si es requereixen posteriorment:

• Motoritzacions • Bobines de tancament i/o obertura


155

• Contactes auxiliars

Aquest compartiment haurà de ser accessible en tensió, podent-se motoritzar, afegir accessoris o canviar comandaments mantenint la tensió al centre.

4.5.2.2.6-. Compartiment de Control En el cas de comandaments motoritzats, aquest compartiment estarà equipat de borns de connexió i fusibles de baixa tensió. En qualsevol cas, aquest compartiment serà accessible amb tensió tant en barres com en els cables.

4.5.2.2.7-. Talla circuits Fusibles En la protecció rupto fusible s'utilitzaran fusibles del model i calibre indicats en el capítol de Càlculs d'aquesta memòria. Els fusibles compliran les normes DIN 43-625 i R.U. 6.407-B. S'instal·laran en tres compartiments individuals estancs. L'accés a aquests compartiments estarà enclavat amb el seccionador de posada a terra. Aquest últim posarà a terra ambdós extrems dels fusibles.

4.5.2.3-. Transformadors El transformador o transformadors a instal·lar serà trifàsic, amb neutre accessible en Baixa Tensió, refrigeració natural en bany d'oli, amb regulació de tensió primària mitjançant commutador accionable estant el transformador desconnectat, servei continu i la resta de característiques detallades en la memòria. La col·locació de cada transformador es realitzarà de forma que aquest quedi correctament instal·lat sobre les bigues de suport.

4.5.2.4-. Normes d'execució de les instal·lacions Totes les normes de construcció e instal·lació del centre s'ajustaran, en tot cas, als plans, mesures i qualitats que s'expressen, així com a les directrius que la Direcció Facultativa estimi oportunes. A més del compliment d'allò que s'ha exposat, les instal·lacions s'ajustaran a les normatives que li poguessin afectar, emanades per organismes oficials i en particular les de la pròpia companyia elèctrica. L'apilament de materials es farà de forma que aquests no sofreixin alteracions durant el seu dipòsit a l'obra, havent de retirar i reemplaçar tots els que haguessin sofert alguna descomposició o defecte durant la seva estada, manipulació o col·locació en l'obra.


156

4.5.2.5-. Proves reglamentàries L'aparamenta elèctrica que compon la instal·lació haurà de ser sotmesa als diferents assaigs de tipus i de sèrie que contemplen les normes UNEIX o recomanacions UNESA conforme a les quals estigui fabricada. Així mateix, una vegada executada la instal·lació, es procedirà, per part d'una entitat acreditada pels organismes públics competents a l'efecte, al mesurar reglamentàriament els següents valors:

• Resistència d'aïllament de la instal·lació • Resistència del sistema de posada a terra.

• Tensions de pas i de contacte.

4.5.2.6-. Condicions d'ús, manteniment i seguretat

4.5.2.6.1-. Prevencions Generals

• Queda terminantment prohibida l'entrada al local d'aquesta estació a tota persona aliena al servei i sempre que l'encarregat del mateix se absent, haurà de deixar-lo tancat amb clau.

• Es posaran en lloc visible del local, i a la seva entrada, plaques d'avís de "Perill de

mort".

• A l'interior del local no hi haurà més objectes que els destinats al servei del Centre de Transformació, com a banqueta, guants, etç...

• No està permès fumar, ni encendre llumins, ni qualsevol altra classe de combustible a

l'interior del local del Centre de Transformació i en cas d'incendi no s'emprarà mai aigua.

• No es tocarà cap part de la instal·lació en tensió, encara que s'estigui aïllat.

• Totes les maniobres s'efectuaran col·locant-se convenientment sobre la banqueta.

• En lloc ben visible estaran col·locades les instruccions relatives als socors que han de

prestar-se en els accidents causats per electricitat, havent d'estar el personal instruït pràcticament a aquest respecte, per a aplicar-les en cas necessari.

• També, i en lloc visible, ha de figurar el present reglament i esquema de totes les

connexions de la instal·lació, aprovat pel Departament d'Indústria, a què es passarà avís en el cas d'introduir alguna modificació en aquest Centre de Transformació, per a la seva inspecció i aprovació.


157

4.5.2.6.2-. Posada en Servei

• Es connectarà primer els seccionadors de mitja tensió i a continuació l'interruptor, deixant en buit el transformador. Posteriorment, es connectarà l'interruptor general de baixa tensió, procedint en últim terme a la maniobra de la xarxa de baixa tensió.

• Si en posar en servei una línia es disparés l'interruptor automàtic o hi hagués fusió de

cartutxos fusibles, abans de tornar a connectar es reconeixerà detingudament la línia i instal·lacions i si s'observés alguna irregularitat, s'adonarà de mode immediat a l'empresa subministradora d'energia elèctrica.

4.5.2.6.3-. Separació de Servei

• Es procedirà en ordre invers al determinat en l'apartat 8, o sigui, desconnectant la xarxa de baixa tensió i separant després l'interruptor de mitja tensió i seccionadors.

• Si l'interruptor fora automàtic, els seus relès han de regular-se per tir instantani amb

sobrecàrrega proporcional a la potència del transformador, segons la classe de la instal·lació.

• A fi d'assegurar un bon contacte en les mordasses dels fusibles i fulles dels

interruptors així com en les borns de fixació de les línies d'alta i de baixa tensió, la neteja s'efectuarà amb la deguda freqüència. Si es tingués d'intervenir en la part de la línia compresa entre la cel·la d'entrada i el seccionador aeri exterior, s'avisarà per escrit a la companyia subministradora d'energia elèctrica perquè talli el corrent en la línia alimentadora. Els treballs no podran començar sense la conformitat d'aquesta, que no restablirà el servei fins a rebre, amb les necessàries garanties, la notificació que la línia d'alta es troba en perfectes condicions, per a garantir la seguretat de persones i coses.

• La neteja es farà sobre banqueta i amb draps perfectament secs. L'aïllament que és

necessari per a garantir la seguretat personal, només s'aconsegueix tenint la banqueta en perfectes condicions i sense recolzar en metalls o altres materials derivats a terra.

4.5.2.6.4-. Prevencions Especials

• No es modificaran els fusibles i al canviar-los s'empraran de les mateixes característiques de resistència i corba de fusió.

• No deu sobrepassar els 60ºC la temperatura del líquid refrigerant, en els aparells que el

tinguessin, i quan es precisi canviar-lo s'emprarà de la mateixa qualitat i característiques.

• Han d’estar humides freqüentment les preses de terra. Es vigilarà el bon estat dels

aparells, i quan s'observés alguna anomalia en el funcionament del Centre de Transformació, es posarà en coneixement de la companyia subministradora, per a corregir-la d'acord amb ella.


158

4.5.3-. Xarxa subterrània de baixa tensió

4.5.3.1-. Traçat de línia i obertura de rases

4.5.3.1.1-. Traçat Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, baix les voreres o calçades, evitant angles pronunciats i d'acord amb el projecte.

El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a vorades o façanes dels edificis principals, amb compte de no afectar a les fonamentacions dels mateixos.

4.5.3.1.2-. Obertura de Rases

Abans de començar els treballs, es marcaran al paviment les zones on s'obriran les rases (terme que s'utilitzarà en el que segueix per a designar l'excavació en què s'han d'instal·lar els cables ) marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixen claus per a la contenció del terreny. Si hi ha possibilitat de conèixer les connexions d'altres serveis a les finques existents, s'indicaran les seves situacions a fi de prendre les precaucions necessàries. Abans de procedir a l'obertura de les rases, s'obriran cates de reconeixement per a confirmar o rectificar el traçat previst. S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les proteccions precises tant de les rases com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etç..., així com les xapes de ferro que s’hagin de col·locar sobre la rasa per al pas de vehicles. En marcar el traçat de les rases, es tindrà en compte el radi mínim de curvatura de les mateixes, que no podrà ser inferior a 10 vegades el diàmetre dels cables que es vagin a canalitzar en la posició definitiva i 20 vegades en l’estesa. Les rases es faran verticals fins a la profunditat determinada, col·locant-se entibacions en els casos en què la naturalesa del terreny el faci necessari. S'eliminarà tota rugositat del fons que pogués danyar la coberta dels cables i s'estendrà una capa d'arena fina de 0,04 m de gruix, que servirà per a anivellació del fons i seient dels cables quan vagin directament enterrats. Es procurarà deixar un pas de 0,05 m entre la rasa i les terres extretes, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa .


159

4.5.3.1.3-. Tanca i Senyalització La zona de treball estarà adequadament Vallada, i disposarà de les senyalitzacions necessàries i d'il·luminació nocturna en color ambar o roig. La tanca ha d'abraçar tot element que alteri la superfície vial ( casetes, maquinària, materials apilats, etç... ), serà continu en tot el seu perímetre i amb tanques consistents i perfectament alineades, delimitant els espais destinats a vianants, tràfic rodat i canalització. L'obra estarà identificada mitjançant rètols normalitzats pels ajuntaments. S'instal·larà la senyalització vertical necessària per a garantir la seguretat de vianants, automobilistes i personal d'obra. Els senyals de trànsit a disposar seran, com a mínim, les exigides pel Codi de Circulació i les Ordenances vigents.

4.5.3.1.4-. Dimensions de les Rases Les dimensions (amplària i profunditat) de les canalitzacions s'estableixen de manera que la seva realització sigui la més econòmica possible i que, al mateix temps, permeti una instal·lació còmoda dels cables. D'altra banda, segons el corresponent apartat de la Memòria Descriptiva es determina que la profunditat mínima d'instal·lació dels conductors directament enterrats o disposats en conductes serà de 0,60 m, excepte allò que s'ha establert específicament per a creuaments. Aquesta profunditat podrà reduir-se en casos especials degudament justificats, però devent llavors utilitzar-se xapes de ferro, tubs o altres dispositius que asseguren una protecció mecànica equivalent dels cables, tenint en compte que d'utilitzar tubs, ha de col·locar-se al seu interior els quatre conductors de baixa tensió. 4.5.3.1.4.1-. Rases en vorera La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m, atenent a les consideracions anteriors.

L'amplària de la rasa ha de ser el més reduïda possible, per raons econòmiques, i relacionada amb la profunditat per a permetre una fàcil instal·lació dels cables. Estenent, a més, en compte la dimensió del revestiment de les voreres (llosetes de 20 cm), s'estableix en 0,40 m l'amplària de les mateixes, per als casos d'1 i 2 circuits. Un cas singular són les rases en calçada paral·lela als vorades i amb protecció d'arena, a utilitzar quan la vorera es troba saturada de serveis, en aquest cas la profunditat serà de 90 cm.


160

4.5.3.1.4.2-. Rases en Calçada, Encreuaments de carrers o carreteres En els casos d'encreuaments, els cables que s'instal·len discorreran per l'interior de tubulars, havent de proveir-se d'un o diversos tubs per a futures ampliacions, depenent el seu nombre de la zona i situació de l'encreuament. Fins a tres tubulars, la profunditat de la rasa serà de 0,90 m i 1,00 m per a 4 o 6 tubulars. Les amplàries de les rases variaran en funció del nombre de tubulars que se Disposen. 4.5.3.1.4.3-. Rases en Guals

La profunditat de les rases es fixa en 0,70 m perquè guarde relació amb la de les rases en voreres i passeigs. Les amplàries variaran en funció del nombre de tubulars que s'instal·len.

4.5.3.1.5-. Diversos Cables en la Mateixa Rasa

Quan en una rasa coincideixin diversos feixos de cable de BT, es disposaran a la mateixa profunditat, mantenint una separació de 8 cm, com a mínim, entre dos feixos de cables adjacents i s'augmentarà l'amplària de l'excavació així com la de la protecció mecànica.

Si es tracta de cables de Baixa i Mitja Tensió que hagin de discórrer per la mateixa rasa, se situaran els de Baixa Tensió a la profunditat reglamentària (60 cm, si es tracta de voreres i passeigs). La distància reglamentària entre ambdós circuits ha de ser de 25 cm; en el cas de no poder aconseguir-se per la dimensió de la rasa, els cables de Mitja Tensió s'instal·laran baix tub. Als guals i encreuaments ambdós circuits de Baixa i Mitja Tensió estaran entubats. Tant una com una altra canalització comptaran amb protecció mecànica .

4.5.3.1.6-. Característiques dels Tubulars Presentaran una superfície interior llisa i tindran un diàmetre intern apropiat al dels cables que hagin d'allotjar i no inferior a 1,5 vegades el diàmetre aparent del feix. Els tubs seran de polietilè d'alta densitat i de diàmetre exterior de 140 mm.

4.5.3.2-. Transport de bobines dels cables.

La càrrega o descàrrega, sobre camions o remolcs adequats, es farà sempre mitjançant una barra que passi per l'orifici central de la bobina. En cap concepte, es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que l'abracen i es recolzen sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix, no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc, encara que el sòl estigui cobert d'arena . Quan es desplaci la bobina per terra, rodant-la, caldrà fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que s’afluixi el cable enrotllat en la mateixa.


161

Les bobines no han d'emmagatzemar-se sobre un terra bla. Abans de començar l’estesa del cable, s'estudiarà el lloc més adequat per a col·locar la bobina a fi de facilitar l’estesa. En el cas del sòl amb pendent, és preferible realitzar l’estesa en sentit descendent.

4.5.3.3-. Estesa de cables Per a l’estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barres i gats adequats al pes de la mateixa i dispositius de frenada. El desenrotllat del conductor es realitzarà de forma que aquest surti per la part superior de la bobina. El fons de la rasa haurà d'estar cobert en tota la seva longitud amb una capa d'arena fina de 4 cm de gruix abans de procedir a l’estesa dels cables. Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major atenció, evitant que sofreixin torsió, facin bucles, etç., i tenint en compte sempre que el radi de curvatura en l’estesa dels mateixos, encara que sigui accidentalment, no ha de ser inferior a 20 vegades el seu diàmetre. Per a la coordinació de moviments d'estesa es disposarà de personal i els mitjans de comunicació adequats. Quan els cables s’estenguin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa. També es pot estendre mitjançant cavallets, tirant de l'extrem del cable a què se li haurà adaptat un cap apropiat i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor que no ha d'excedir de 3 kg/mm2. Serà imprescindible la col·locació de dinamòmetres per a mesurar aquesta tracció. L’estesa es farà obligatòriament per corrons que puguin girar lliurement i construïts de forma que no danyen el cable, disposats sobre el fons de la rasa, per a evitar el fregament del cable amb el terreny. Durant l’estesa, es prendran precaucions per a evitar que el cable sofreixi esforços importants, cops o fregades. En les corbes, es prendran les mesures oportunes per a evitar fregaments laterals de cable. No es permetran desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres útils; haurà de fer-se sempre a mà. Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa i sempre sobre corrons. No es deixaran mai els cables estesos en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-los amb la capa d'arena fina i la protecció de la placa. En tot moment, les puntes dels cables hauran d'estar segellades mitjançant caputxons termorretràctils o cintes autovulcanitzades per a impedir els efectes de la humitat, no deixant-se els extrems dels cables en la rasa sense haver assegurat abans la bona estanqueïtat dels mateixos. Quan dos cables que es canalitzen vagin a ser empalmats, es solaparàn almenys en una longitud de 0,50 m. Les rases es recorreran amb deteniment abans d'estendre el cable per a comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en la seva estesa. Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per a no danyar-les, deixant-les, en acabar els treballs, en les


162

mateixes condicions en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna avaria als dits serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'empresa corresponent a fi que procedeixi a la seva reparació. Cada metre i mig, embolicant les tres fases i el neutre, es col·locarà una subjecció que agrupi els conductors i els mantingui units, evitant la dispersió dels mateixos per efecte dels corrents de curtcircuit o dilatacions. Abans de passar el cable per una canalització entubada, es netejarà la mateixa per a evitar que quedin sortints que puguin danyar-los. A les entrades dels tubulars s'evitarà que el cable fregui amb els costats dels mateixos. Una vegada estesos els cables, els tubs es taparan amb algeps, material expansible o morter ignífug. Es procurarà separar els cables entre si a fi de poder introduir el material de segellat entre ells. Els tubs que s'instal·len i no s'utilitzen es taparan amb rajoles. Quan les línies surtin dels Centres de Transformació s'emprarà el mateix sistema descrit. La part superior dels cables quedarà a 60 cm de profunditat .

4.5.3.4-. Creuaments

4.5.3.4.1-. Cables de BT Directament Enterrats Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 25 cm i la distància mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà del menys 1 m. En els casos en què no puguin respectar-se aquestes distàncies, el cable que se botiga últim es disposarà separat mitjançant divisions d'adequada resistència mecànica. Segons una resolució de la Generalitat de Catalunya (DOG núm. 1649 Del 25.09.92) aquesta protecció podria ser amb rajoles massisses de 290x140x40 mm, amb una capa d'arena a cada costat de 20 mm mínim.

4.5.3.4.2-. Conductors Telefònics o Telegràfics Subterranis Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, la distància mínima del punt d'encreuament fins a un entroncament serà almenys d'1 m. El cable d'energia deu, normalment, estar situat per baix del cable de Telecomunicació. Si per justificades exigències tècniques no es pogués respectar les distàncies assenyalades, sobre el cable inferior ha d'aplicar-se una protecció d'adequada resistència mecànica.

4.5.3.4.3-. Conduccions d'Aigua i Gas Es procurarà efectuar el creuament a una distància superior a 20 cm, en el cas d'encreuaments amb canonades de gas d'alta pressió (més de 4 bar) aquesta distància mínima serà de 40 cm. No ha d'efectuar-se l'encreuament sobre la projecció vertical de les unions no soldades de la conducció metàl·lica.

En el cas de no poder mantenir les distàncies especificades es col·locarà una protecció mecànica d'adequada resistència. No ha d'existir cap entroncament del cable d'energia a una distància inferior a 1m.


163

4.5.3.5-. Proximitats i paral·lelisme

La distància mínima a mantenir entre la canalització de Baixa Tensió i una altra existent de Mitja Tensió (o bé de Baixa Tensió pertanyent a una altra empresa) serà de 25 cm. Entre Baixa Tensió i cables de comunicació la distància a mantenir serà de 20cm. Amb les conduccions enterrades d'aigua i gas, la distància a mantenir serà de 20 cm (si són connexions de serveis serà de 30 cm) i no han de situar-se els cables elèctrics sobre la projecció vertical de la canonada. Per a reduir distàncies, interposar divisòries amb material incombustible i d'adequada resistència mecànica.

4.5.3.6-. Protecció mecànica. Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes per enfonsament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc de ferramentes metàl·liques en eventuals treballs d'excavació. Per a senyalitzar l'existència de les mateixes i protegir-les, al mateix temps, es col·locarà damunt de la capa d'arena, una placa de protecció. L'amplària s'incrementarà fins a cobrir totes els feixos en cas d'haver-hi més d'una.

4.5.3.7-. Senyalització. Tot conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció, d'acord amb la RU 0205, col·locat a 0,40 m aproximadament, per damunt de la placa de protecció. Quan en la mateixa rasa existeixin línies de tensió diferent (Baixa i Mitja Tensió), en diferents plans verticals, ha de col·locar-se la cinta damunt de cada conducció .

4.5.3.8-. Emplenat de rases. Les ordenances municipals, molt variades, poden exigir l'arreplega de terres "noves" o autoritzar l'ocupació de les procedents de l'excavació i a elles haurà d'atenir-se. En qualsevol cas, s'efectuarà per capes de 15 cm de gruix i amb piconat Mecànic. Al llit de la rasa anirà una capa d'arena fina de 4 cm de gruix cobrint l'amplària total de la rasa. El grossor total de la capa d'arena serà, com a mínim, de 20 cm de gruix, disposada també sobre la totalitat de l'amplària . L'arena que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta i aspra, exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a això es tamisarà o rentarà convenientment si fora necessari. Els primers 30 cm per damunt de la placa de PE, han de reomplir-se amb terra fina exempta d'enderrocs i pedres. Si és necessari, per a facilitar la compactació de les successives capes, es regaran a fi que s'aconsegueixi una consistència del terreny semblant a la que presentava abans de l'excavació. Els enderrocs i materials rocosos es retiraran i portaran a l'abocador.


164

4.5.3.9-. Reposició de paviments. Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos. Haurà d'aconseguir-se una homogeneïtat, de forma que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic. En general, s'utilitzaran en la reconstrucció, materials nous, excepte les lloses de pedra, llambordes, vorades de granit i altres semblants.

4.5.3.10-. Entroncaments i terminals. Per a la confecció d'entroncaments i terminals se seguiran els procediments establerts pel fabricant i homologats per les empreses. El tècnic supervisor coneixerà i disposarà de la documentació necessària per a avaluar la confecció de l'entroncament o terminació. En concret es revisaran les dimensions del pelat de coberta, utilització de “manguitos” o terminals adequats i el seu encast amb l'utillatge necessari, neteja i reconstrucció de l'aïllament. Els entroncaments s'identificaran amb el nom de l'operari i només s'utilitzaran els materials homologats. La reconstrucció d'aïllament haurà d'efectuar-se amb les mans ben netes, dipositant els materials que componen l'entroncament sobre una lona neta i seca. El muntatge haurà d'efectuar-se ininterrompudament. Els entroncaments unipolars s'efectuaran escalonats, per tant, hauran de tallar-se els cables amb distàncies a partir dels seus extrems de 50 mm, aproximadament. En el supòsit que l'entroncament necessiti una protecció mecànica, s'efectuarà el procediment de confecció adequat, utilitzant a més la caixa de poliester indicat per a cada cas.

4.5.3.11-. Posada a terra. De conformitat amb l'Apartat 4 de la MI BT 006, el conductor neutre de les xarxes subterrànies de distribució pública es connectarà a terra al Centre de Transformació en la forma prevista en el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals Elèctriques, subestacions i Centres de Transformació. Fora del Centre de Transformació és recomanable la seva posada a terra en altres punts de la xarxa a fi de disminuir la seva resistència global a terra. A l'efecte, es disposarà el neutre a terra en tots els armaris i caixes a instal·lar.


165

Sant Carles de la Ràpita, 13 de novembre de 2007. Andreu Gonzàlez Garriga


5. ESTAT D’AMIDAMENTS


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Estat d’amidaments

166










[email protected]

novembre / 07


167

5.Índex Estat d’amidaments

5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió...................................................................................168

5.2-. Centres de transformació................................................................................................170

5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió..................................................................................173

5.4-. Enllumenat Públic...........................................................................................................175


168

5-. Estat d’amidaments 5.1-. Xarxa subterrània de mitja tensió

5.1.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

1.1 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

970

1.2 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars formigonats. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la retirada

de les terres sobrants.

70

1.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel damunt de la generatriu del tub 970

1.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm

d’espessor, donant-li la humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al 95 %

1040

1.5 m Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de

MT, preparar el terreny per a realitzar un entroncament termorretràctil.

16


169

5.1.2-. ESTESA I ACCESORIS XARXA MT Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

1.6 m

Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. compren

disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament.

Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior

de la rasa.

1100

1.7 m Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de

senyalització de conductors subterranis en l’interior de la rasa.

10

1.8 m

Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE per a la protecció de 1 circuit de conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en

el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i de 0,5 m per als trams corbats.

20

1.9 m

Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa per a conductors de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la

seva estanqueïtat.

15

1.10 Unitat Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal. (entre 1 i 100 m de

cable). 6

1.11 Unitat

Acabat interior termorretràctil per a conductor unipolar sec de secció 1x240 mm2 AL i terminacions 36 kV del tipus

endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6

1.12 Unitat Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del circuit

3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de la estesa.

4


170

5.2-. Centres de transformació

5.2.1-. OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

2.1 m3 Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb

material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95 % PM.

40

2.2 m3 Malla electro soldada de filferro coarrugats d’acer AEH 500 T de límit elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses,

de 15x15 cm, de 6 mm de diàmetre respectivament. 35

2.3 m3 Formigó, per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta. 5

2.4 m3 Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada. 60

5.2.2- INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

2.5 Unitat

Edifici de transformació PFU-4/36. Evolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés, portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la

característica i quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

6

2.6 Unitat

CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de

400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el

preu s’inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

12


171

Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

2.7 Unitat

Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un

mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el

preu s’inclouen muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

6

2.8 Unitat

Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense

armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i

terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m

d’obra i elements auxiliars.

6

2.9 Unitat

Transformador trifàsic reductor de tensió amb neutre accessible en el secundari de potència 630 kVA i

refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació primària de +2,5 % de la marca

COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6

2.10 Unitat Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles

en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6

2.11 Unitat

Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2 AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els

accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou el muntatge, ma d’obra i

elements auxiliars.

6

2.12 Unitat

Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada

utilitzant conductor nu de coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat

0,5 m, sense piques, de dimensions 6,0 x 4,0.

6


172


2.13 Unitat Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació

exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció.

6

2.14 Unitat

Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la

paret i connectat a les cel·les i altra paramenta de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les

normes de la companyia subministradora.

6

2.15 Unitat

Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la

paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de terra de servei segons les normes tècniques

de la companyia subministradora.

6

2.16 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i

clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

12

2.17 Unitat Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un

drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6

2.18 Unitat

Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries dem les

cel·les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou

muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6

2.19 Unitat

Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i

operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen


6

2.20 Unitat Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

6


173

5.3-. Xarxa Subterrània de baixa tensió

5.3.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

3.1 m Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció

arena. Inclou la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb la retirada de terra sobrant.

490



190

3.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub. 680

3.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a

aconseguir una compactació igual o superior al 95 %. 680

5.3.2-.ESTESA I ACCESSORIS


3.5 Unitat Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i 100m). 42

3.6 m

Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament.

Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la

rasa.

680

3.7 Unitat Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a

3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3 fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encinta i enbornar.

250

3.8 Unitat Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca

HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal. Compren la seva instal·lació en nínxol i

34


174

elements auxiliars.

3.9 Unitat

Caixa de Distribució en Urbanitzacions, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una

sortida de la línia principal poden fer d’ella dos escomeses, compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

1

3.10 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, standard i clavada

a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

35

3.11 Unitat Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en caixes o quadre BT del CT. 54


175

5.4-. Enllumenat Públic

5.4.1-. OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

4.1 m Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de

1x0,4x0,6, com a màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres deixades a un costat.

1500

4.2 m3 Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km. 230

4.3 m Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb material adequat en capes de 25 cm com a

màxim, amb compactació del 95 %. 1500

4.4 Unitat Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap d’arena. 20

4.5 Unitat Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de 52 kg de pes col·locat amb morter mixt 1:0,5:4,

elaborat en l’obra amb formigonera de 165 l. 20

4.6 m Base H – 150 de consistència blana i dimensions màximes

del granulat de 20 mm espargit des de camió amb repartiment manual i amb acabat reglat.

60

4.7 m3 Paviment de formigó H – 150 de consistència blana i

dimensions del granulat de 20 mm, espargit des de camió repartit i vibratge manual, rallat manual.

25

4.8 m2

Paviment de mescla bituminosa en calent de composició gran G-20 amb granulat granític i betum asfàltic de

penetració, repartiment i compactació al 98 % de l’assaig de Marshall.

135


176

5.4.2-. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC Codi Unitats Descripció del Material Quantitat

4.9 Unitat Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió

dels diferents circuits. 1

4.10 Unitat Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial. 1

4.11 Unitat Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar, tipus ICP m i fixat a pressió. 1

4.12 Unitat Interruptor diferencial de 40 A d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió. 1

4.13 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 6A d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió. 1

4.14 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 10A d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió. 4

4.15 Unitat Contactor de potencia de 25 A, tetrapolar, fixat a pressió, amb la possibilitat d’accionament manual. 4

4.16 Unitat Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 1

4.17 Unitat Rellotge astronòmic programable per a estalvi d’energia

amb proteccions de muntatge i connexions de regleta incloses.

1

4.18 Unitat Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrada

baix terra, inclosa col·locació i obra civil. 20

4.19 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 6 mm2, col·locat en tub o estesa normal. 1470

4.20 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 10 mm2, col·locat en tub o estesa normal. 25

4.21 Unitat Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m

d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base de formigó.

54

4.22 Unitat Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPPde 100 W,

amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport.

54

4.23 m Tub de PVC flexible de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània. 1400

4.24 m Tub de PVC semi rígid de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en pas de calçada. 90


177

Sant Carles de la Ràpita, 13 de novembre de 2007. Andreu Gonzàlez Garriga


6. PRESSUPOST


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Pressupost

178










[email protected]

novembre / 07


179

6. Índex Pressupost

6.1.- Quadre de preus unitaris.................................................................................................180

6.1.1.- Capítol 1- Xarxa subterrània de mitja Tensió..................................................180


6.1.3-. Capítol 3 - Xarxa Subterrània de baixa tensió.................................................185

6.1.4-. Capítol 4 - Enllumenat Públic..........................................................................187

6.2-. Pressupost total...............................................................................................................189

6.2.1-.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió...................................................189


6.2.3-. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió..................................................195

6.2.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic..........................................................................197

6.3-. Resum del Pressupost.....................................................................................................200


180

6. Pressupost 6.1-. Quadre de preus unitaris 6.1.1-.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió

6.1.1.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu

1.1 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres sobrants.

8,45

1.2 m

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars formigonats. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la retirada

de les terres sobrants.

27,26

1.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel damunt de la generatriu del tub 0,54

1.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm

d’espessor, donant-li la humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior al 95 %

10,75

1.5 m Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de

MT, preparar el terreny per a realitzar un entroncament termorretràctil.

25,09


181

6.1.1.2-. ESTESA I ACCESORIS XARXA MT Codi Unitats Descripció del Material Preu

1.6 m

Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 18/30 kV 3x1x240 mm2. compren

disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament.

Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior

de la rasa.

18,39

1.7 m Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de

senyalització de conductors subterranis en l’interior de la rasa.

0,79

1.8 m

Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE per a la protecció de 1 circuit de conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en

el sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i de 0,5 m per als trams corbats.

2,70

1.9 m

Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa per a conductors de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la

seva estanqueïtat.

6,78

1.10 Unitat Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal. (entre 1 i 100 m de

cable). 1092,6

1.11 Unitat


endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

354,48

1.12 Unitat Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del circuit

3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de la estesa.

552,01


182

6.1.2-. Capítol 2 - Centres de transformació

6.1.2.1-. OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu

2.1 m3 Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb

material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la compactació del 95 % PM.

4,16

2.2 m3 Malla electro soldada de filferro coarrugats d’acer AEH 500 T de límit elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses,

de 15x15 cm, de 6 mm de diàmetre respectivament. 2,95

2.3 m3 Formigó, per a lloses, H-200 de consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta. 86,5

2.4 m3 Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada. 22,17

.1.2.2- INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s Codi Unitats Descripció del Material Preu

2.5 Unitat

Edifici de transformació PFU-4/36. Evolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés, portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la

característica i quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i accessoris.

8959,6

2.6 Unitat

CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de

400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el

preu s’inclou muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

4222,1


183

Codi Unitats Descripció del Material Preu

2.7 Unitat

Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per un

mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850 mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual tipus B. En el

preu s’inclouen muntatge, connexió al centre de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

469,66

2.8 Unitat

Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de etilè – propilè i pantalla amb corona, sense

armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i

terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es inclòs el muntatge, m


2292,7

2.9 Unitat


refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria 400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació primària de +2,5 % de la marca

COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

3170,2

2.10 Unitat Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles

en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

353,54

2.11 Unitat

Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2 AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els

accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou el muntatge, ma d’obra i

elements auxiliars.

560,28

2.12 Unitat

Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de protecció degudament muntada i connectada

utilitzant conductor nu de coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat

0,5 m, sense piques, de dimensions 6,0 x 4,0.

1190,1


2.13 Unitat Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació

exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les terres de protecció.

822,51

2.14 Unitat

Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la

paret i connectat a les cel·les i altra paramenta de l’edifici, així com a una caixa general de terra de protecció segons les

normes de la companyia subministradora.

682,45


184

2.15 Unitat

Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la

paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de terra de servei segons les normes tècniques

de la companyia subministradora.

680,66

2.16 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, estàndard i

clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

32,46

2.17 Unitat Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un

drap enclavat amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

280,15

2.18 Unitat

Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les maniobres i revisions necessàries dem les

cel·les de MT + equip autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou


192,71

2.19 Unitat

Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i

operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen


119,22

2.20 Unitat Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

10,23


185

6.1.3-. Capítol 3 - Xarxa Subterrània de baixa tensió

6.1.3.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu



15,25



17,66

3.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub. 0,54

3.4 m Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a

aconseguir una compactació igual o superior al 95 %. 10,75

6.1.3.2-. ESTESA I ACCESSORIS XARXA BT


3.5 Unitat Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i 100m). 1092,63

3.6 m

Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament.

Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la

rasa.

11,33

3.7 Unitat Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a

3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3 fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encinta i enbornar.

15,14

3.8 Unitat

Caixa de seccionament, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una sortida

de la línia principal. Compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

231,57


186

3.9 Unitat

Caixa de Distribució en Urbanitzacions, de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una

sortida de la línia principal poden fer d’ella dos escomeses, compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

205,25

3.10 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre, standard i clavada

a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa de terra.

32,43

3.11 Unitat Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en caixes o quadre BT del CT. 6,66


187

6.1.4-. Capítol 4 - Enllumenat Públic

6.1.4.1-. OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu

4.1 m Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de

1x0,4x0,6, com a màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres deixades a un costat.

9,5

4.2 m3 Càrrega mecànica i transport de terres a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km. 15

4.3 m Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb material adequat en capes de 25 cm com a

màxim, amb compactació del 95 %. 6

4.4 Unitat Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap d’arena. 55

4.5 Unitat Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de 52 kg de pes col·locat amb morter mixt 1:0,5:4,

elaborat en l’obra amb formigonera de 165 l. 18,60

4.6 m Base H – 150 de consistència blana i dimensions màximes

del granulat de 20 mm espargit des de camió amb repartiment manual i amb acabat reglat.

28

4.7 m3 Paviment de formigó H – 150 de consistència blana i

dimensions del granulat de 20 mm, espargit des de camió repartit i vibratge manual, rallat manual.

31,5

4.8 m2



38,75

6.1.4.2-. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC Codi Unitats Descripció del Material Preu

4.9 Unitat Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió

dels diferents circuits. 128,50

4.10 Unitat Comptador trifàsic de tres fils d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial. 133

4.11 Unitat Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar, tipus ICP m i fixat a pressió. 72,65


188

4.12 Unitat Interruptor diferencial de 40 A d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió. 105,25

4.13 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 6A d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió. 58,85

4.14 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 10A d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió. 16,75

4.15 Unitat Contactor de potencia de 25 A, tetrapolar, fixat a pressió, amb la possibilitat d’accionament manual. 66,25

4.16 Unitat Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 15,55

4.17 Unitat Rellotge astronòmic programable per a estalvi d’energia

amb proteccions de muntatge i connexions de regleta incloses.

575,60

4.18 Unitat Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300 micres i enterrada

baix terra, inclosa col·locació i obra civil. 50

4.19 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 6 mm2, col·locat en tub o estesa normal. 7,5

4.20 m Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x 10 mm2, col·locat en tub o estesa normal. 8,5

4.21 Unitat Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m

d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base de formigó.

485,25

4.22 Unitat Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPP de 100 W,

amb bastidor metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport.

205,45

4.23 m Tub de PVC flexible de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània. 4,25

4.24 m Tub de PVC semi rígid de 15 cm de diàmetre, especial per a enllumenat en pas de calçada. 6,35


189

6.2-. Pressupost total 6.2.1-.Capítol 1 - Xarxa subterrània de mitja tensió

6.2.1.1-. OBRA CIVIL

Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Import Total

1.1 M

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció arena. Compren la

obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 0,9 m, ballat i tapat amb la retirada de

les terres sobrants.

8,45 970 8196,5

1.2 M

Rasa 1C MT obertura a màquina en terra amb protecció de dos tubulars

formigonats. Compren la obertura i demolició de 1m de rasa de 0,4 x 1,10 m, ballat i tapat amb la retirada de les terres

sobrants.

27,26 70 1908,2

1.3 M Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins 10 cm pel

damunt de la generatriu del tub. 0,54 970 523,8

1.4 M

Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm d’espessor, donant-li

la humitat necessària a les terres per a obtenir una compactació igual o superior

al 95 %.

10,75 1040 11180

1.5 M

Obertura de rasa a ma de 1x1 m per a localitzar la xarxa de MT, preparar el

terreny per a realitzar un entroncament termorretràctil.

25,09 16 401,44


190

6.2.1.2-. ESTESA I ACCESORIS XARXA MT Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Import Total

1.6 m

Subministre i estesa en rasa i tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini

18/30 kV 3x1x240 mm2. compren disposar del mitjans per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua,

sobre un eix que faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera

que les fases d’un mateix circuit quedin unides a l’interior de la rasa.

18,39 1100 20229

1.7 m

Subministre, distribució i col·locació de cinta PE de senyalització de

conductors subterranis en l’interior de la rasa.

0,79 10 7,9

1.8 m

Subministre, distribució i col·locació en rasa de 1 m lineal de plaques PE

per a la protecció de 1 circuit de conductors subterranis. Les plaques estaran ensamblades entre elles en el

sentit longitudinal, utilitzant-se plaques de 1 m de longitud per a trams rectes i

de 0,5 m per als trams corbats.

2,70 20 54

1.9 m

Subministre, distribució i col·locació i ensamblatge de tubs de PE de 160 mm de diàmetre en rasa per a conductors de MT. Cas que algun tub no sigui ocupat seran segellats en els seus extrems amb ciment, de forma que s’asseguri la seva

estanqueïtat.

6,78 15 101,7

1.10 Unitat

Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en

paper vegetal. (entre 1 i 100 m de cable).

1092,6 6 6555,6

1.11 Unitat


endollables i del model M-400LR de ELSTIMOLD. En el preu s’inclou


354,48 6 2126,88

1.12 Unitat

Assaig tripolar de l’estesa per a la comprovació del circuit 3x1x240 18/30 kV i el seu perfecte estat després de la

estesa.

552,01 4 2208,04

Total del Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió- ............................... ......53793,06€


191

6.2.2-. Capítol 2 - Centres de transformació

6.2.2.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu € Qantitat Import Total

2.1 m3

Omplerta i piconat per a la coronació del terraplè amb material seleccionat, amb capes de 25 cm, com a màxim, amb la

compactació del 95 % PM.

4,16 40 166,4

2.2 m3

Malla electro soldada de filferro coarrugats d’acer AEH 500 T de límit

elàstic 5100 Kp/cm2, per a l’armadura de lloses, de 15x15 cm, de 6 mm de

diàmetre respectivament.

2,95 35 103,25

2.3 m3 Formigó, per a lloses, H-200 de

consistència plàstica i amplitud màxima del granulat 20 mm, bolcat amb cubeta.

86,5 5 432,5

2.4 m3 Llit d’arena per a la col·locació de la ET prefabricada. 22,17 60 1330,2


192

6.2.2.2- INSTAL·LACIÓ NOUS CT’s Codi Unitats Descripció del Material Preu € Qantitat Import Total

2.5 Unitat

Edifici de transformació PFU-4/36. Evolupant prefabricada de formigó, que inclou al edifici, portes d’accés,

portes de transformador reixes de ventilació, canalitzacions per a

conductors i ferratges interiors propis del seu ús amb la característica i

quantitats exposades en la memòria. Inclou també el transport, muntatge i

accessoris.

8959,6 6 53757.6

2.6 Unitat

CGM-CML interruptor seccionador. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, la formada per un mòdul de tensió nominal de 36 kV e intensitat nominal de 400 A de 420 mm

d’amplitud x 850 mm de fons x 1800 mm d’alçada. Comandament

interruptor manual tipus B. En el preu s’inclou muntatge, connexió al centre

de transformació, ma d’obra i elements auxiliars.

4222,21 12 50666,52

2.7 Unitat

Cel·la CGM-CML protecció fusibles. Cel·la amb evolupant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL,

formada per un mòdul de tensió nominal 36 kV e intensitat nominal 400 A de 420 mm d’amplitud x 850

mm de fondària x 1800 mm d’alçada. Comandament interruptor manual

tipus B. En el preu s’inclouen muntatge, connexió al CT, ma d’obra

i elements auxiliars.

469,66 6

2817,96

2.8 Unitat

Conductors de MT 18/30 kV del tipus DHV, unipolars, amb aïllament de

etilè – propilè i pantalla amb corona, sense armadura i amb coberta de PVC, amb conductors de secció i

material 1x150 AL utilitzant 3 de 6 m de longitud i terminacions 36 kV del tipus endollables i model M-400LR de ELASTIMOLD. En el preu es

inclòs el muntatge, m d’obra i elements auxiliars.

2292,7 6

13756,2


193

2.9 Unitat


refrigeració natural d’oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundaria

400 V, grup de connexió Dyn 11, de tensió de curtcircuit 6 % i regulació

primària de +2,5 % de la marca COTRADIS. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements

auxiliars.

3170,2 6

19021,2

2.10 Unitat

Quadre de baixa tensió AC-4, amb 4 sortides amb fusibles en bases tipus ITV, marca ORMAZABAL. En el

preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

353,04 6 2118,24

2.11 Unitat

Joc de conductors per als ponts de baixa tensió, de secció 1x240 mm2

AL de etilè – propilè sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de conductors en la quantitat de 3x fase + 2 x neutre de 3,0 m de longitud. En el preu s’inclou

el muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

560,28 6 3361,68

2.12 Unitat

Terra de protecció del transformador. Instal·lació de posta a terra de

protecció degudament muntada i connectada utilitzant conductor nu de

coure amb les següents característiques: geometria en anell rectangular, profunditat 0,5 m, sense

piques, de dimensions 6,0 x 4,0.

1190,1 6 7140,6

2.13 Unitat

Terra de servei o neutre del transformador. Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb el mateix tipus de materials que les

terres de protecció.

822,51 6 4935,06

2.14 Unitat

Instal·lació interior de terra de protecció en el edifici de

transformació, amb el conductor de coure nu grapat a la paret i connectat

a les cel·les i altra paramenta de l’edifici, així com a una caixa general

de terra de protecció segons les normes de la companyia

subministradora.

682,45 6 4094,7

2.15 Unitat Instal·lació interior de terra de servei en l’edifici de transformació, amb el conductor de coure aïllat grapat a la

680,66 6 4083,96


194

paret i connectat al neutre de baixa tensió, així com una caixa general de

terra de servei segons les normes tècniques de la companyia

subministradora.

2.16 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre,

estàndard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la xarxa

de terra.

32,46 12 389,52

2.17 Unitat

Reixa metàl·lica per a defensar del transformador, amb un drap enclavat

amb la cel·la de protecció corresponent. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements

auxiliars.

280,15 6 1680,9

2.18 Unitat

Equip d’enllumenat que permet la suficient visibilitat per a executar les

maniobres i revisions necessàries dem les cel·les de MT + equip

autònom d’enllumenat d’emergència i senyalització de sortida del local. En el preu s’inclou muntatge, ma


192,71 6 1156,26

2.19 Unitat Equip d’operació., maniobra i seguretat per a permetre la realització de les maniobres amb aïllament suficient per a protegir al personal durant la execució de les maniobres i operacions de manteniment, format per una banqueta aïllant i un parell de guants d’aïllament. En el preu s’inclouen muntatge, ma d’obra i elements auxiliars.

119,22 6

715,32

2.20 Unitat

Plaques de senyalització i perill formades per una senyal de edifici de transformació i placa de senyalització

de trafo. En el preu s’inclou muntatge, ma d’obra i elements

auxiliars.

10,23 6 61,38

Total Capítol 2: Centres de transformació -.........................................................171789,45 €


195

6.2.3-. Capítol 3 - Xarxa subterrània de baixa tensió.

6.2.3.1-.OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Importat Total

3.1 m

Rasa 1C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou

la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb

la retirada de terra sobrant.

15,25 490 7472,5

3.2 m

Rasa 2C BT obertura amb màquina en terra amb protecció arena. Inclou

la obertura i demolició de 1 m de rasa de 0,4m x 0,70m de ballat i tapat amb

la retirada de terra sobrant.

17,66 190 3355,4

3.3 m Subministre i col·locació d’arena per al restabliment de la rasa fins a 10 cm pel damunt de la generatriu del tub.

0,54 680 367,2

3.4 m

Tapat de la rasa i compactat a màquina en capes de 15 cm

d’espessor, donant la humitat necessària a les terres per a

aconseguir una compactació igual o superior al 95 %.

10,75 680 7310

6.2.3.2-. ESTESA I ACCESSORIS XARXA BT Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Importat Total

3.5 Unitat

Confecció de plànols “AS BUILT” de les instal·lacions realitzades, lliurat en paper vegetal (entre 1 i

100m).

1092,6 42 45889,2

3.6 m

Subministre i estesa en rasa i en tubulars fins 20 m de cable unipolar d’alumini 1kV 3x1x240 – 1x1x150 mm2 compren disposar del mitjans

per a l’estesa i descàrrega de la bobina amb grua, sobre un eix que

faciliti la seva desenrotllament. Inclou subministre i col·locació d’abraçadera de manera que les fases d’un mateix circuit quedin

unides a l’interior de la rasa.

11,33 680 7704,4

3.7 Unitat

Terminal bimetàl·lic per a cable subterrani BT superior a 3x95+50 mm2. Inclou tallar cable a mida (3

fases + neutre), fer puntes, col·locar terminal premsat, encinta i

enbornar.

15,14 250 3785


196

3.8 Unitat

Caixa de Secc., de poliester PSDP, marca HAZEMEYER, que

permetrà fer una entrada i una sortida de la línia principal.

Compren la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

231,57 34 7873,38

3.9 Unitat

Caixa de Distribució en Urbanitzacions, de poliester PSDP,

marca HAZEMEYER, que permetrà fer una entrada i una

sortida de la línia principal poden fer d’ella dos escomeses, compren

la seva instal·lació en nínxol i elements auxiliars.

205,25 1 205,25

3.10 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer recoberta de coure, de 2000 mm de longitud, de 17,3 mm de diàmetre,

standard i clavada a terra. Inclou els connectors per a connectar a la

xarxa de terra.

32,43 35 1135,05

3.11 Unitat Fusible fulla BT F Cu 3/315 ETU-1254 ret. Compren la instal·lació en

caixes o quadre BT del CT. 6,66 54 359,64

Total Capítol 3: Xarxa subterrània de Baixa Tensió -..........................................85457,02 €


197

6.2.4-. Capítol 4 - Enllumenat públic

6.2.4.1-. OBRA CIVIL Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Import Total

4.1 m

Excavació de rases per al pas de les instal·lacions de 1x0,4x0,6, com a

màxim, en el terreny compacte amb procediments manuals i les terres

deixades a un costat.

9,5 1500 14250

4.2 m3 Càrrega mecànica i transport de terres

a un abocador amb camió de 7 T, amb un recorregut màxim de 10 km.

15 230 3450

4.3 m

Reblaniment i picat de la rasa de 0,6 m d’amplada com a màxim, amb

material adequat en capes de 25 cm com a màxim, amb compactació del

95 %.

6 1500 9000

4.4 Unitat

Arqueta de 57 x 57 x 125, amb parets de 15 cm d’amplada de formigó H – 100 i solera de maó calat sobre cap

d’arena.

55 20 1100

4.5 Unitat

Armat i tapa per a arqueta de servei fosa gris, de 620 x 620 x 50 mm y de

52 kg de pes col·locat amb morter mixt elaborat en l’obra amb

formigonera de 165 l.

18,60 20 372

4.6 m

Base H – 150 de consistència blana i dimensions màximes del granulat de 20 mm espargit des de camió amb

repartiment manual.

28 60 1680

4.7 m3

Paviment de formigó H – 150 de consistència blana i dimensions del gran de 20 mm, espargit de camió repartit, vibratge i rallat manual.

31,5 25 787,5

4.8 m3



38,75 135 5231,25


198

6.2.4.2-. ELECTRICITAT, ESTESA I ACCESORIS ENLLUMENAT PÚBLIC Codi Unitats Descripció del Material Preu € Quantitat Import Total

4.9 Unitat

Armari metàl·lic de 500 x 600 x x120, per a servei exterior i fixat en columna, amb regletes i material per a la connexió dels diferents circuits.

128,50 1 128,50

4.10 Unitat Comptador trifàsic de tres fils

d’energia activa per a 230/400 V de 30 A i muntatge superficial.

133 1 133

4.11 Unitat Interruptor de control de potencia de 20 A d’intensitat nominal, tetrapolar,

tipus ICP m i fixat a pressió. 72,65 1 72,65

4.12 Unitat Interruptor diferencial de 25 A

d’intensitat nominal, tetrapolar, amb sensibilitat de 0,03 A i fixat a pressió.

105,25 1 105,25

4.13 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 6A

d’intensitat nominal tetrapolar, tipus PIA i fixat a pressió.

58,85 1 58,85

4.14 Unitat Interruptor magnetotèrmic de 10A

d’intensitat nominal unipolar + neutre, tipus PIA i fixat a pressió.

16,75 4 167

4.15 Unitat Contactor de potencia de 25 A,

tetrapolar, fixat a pressió, amb la possibilitat d’accionament manual.

66,25 4 265

4.16 Unitat Interruptor crepuscular 1308APJC02 ORBIS 15,55 1 15,55

4.17 Unitat

Rellotge astronòmic programable per a estalvi d’energia amb proteccions de muntatge i connexions de regleta

incloses.

575,60 1 575,60

4.18 Unitat

Pica de connexió a terra d’acer i recoberta de coure de 1500 mm de llarg, 14,6 mm de diàmetre, 300

micres i enterrada baix terra, inclosa col·locació i obra civil.

50 20 1000

4.19 m

Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Tetrapolar de 4 x

6 mm2, col·locat en tub o estesa normal.

7,5 1470 11025

4.20 m

Conductor de coure de designació UNE VV 0,6/1 kV Unipolar de 4 x

10mm2, col·locat en tub o estesa normal.

8,5 25 212,5

4.21 Unitat

Bàcul tronc cònic de planxa d’acer galvanitzat de 4 m d’altura, amb base platina i porta, col·locat sobre base

de formigó.

485,25 54 26203,5


199

4.22 Unitat

Lluminària tipus SGS203 FG P4 1*SON-TPP 100 W, amb bastidor

metàl·lic, cúpula reflectora i acoblada al suport.

205,45 54 11094,3

4.23 m Tub de PVC flexible de 15 cm de

diàmetre, especial per a enllumenat en estesa subterrània.

4,25 1400 5950

4.24 m Tub de PVC semi rígid de 15cm de diàmetre, especial per a enllumenat

en pas de calçada 6,35 90 571,5

Total Capítol 4: Enllumenat públic .................................................................. 57397,75€


200

6.3-. Resum del Pressupost Capítol 1: Xarxa subterrània de Mitja Tensió .................................................... 53793,06 € Capítol 2: Centres de transformació. .................................................................. 171789,45 € Capítol 3: Xarxa subterrània de Baixa Tensió.................................................... 85457,02 € Capítol 4: Enllumenat públic.............................................................................. 57397,75 € Pressupost d’Execució Material (PEM): ............................................................368437,28 € Despeses generals (13 %):..............................................................................47896,85 € Benefici Industrial (6 %): ...............................................................................22106,25 € Suma de DG i BI. ................................................................................... 70003,10 € Pressupost execució per contracta: .....................................................................438440,38 € IVA (16 %): ..................................................................................................70150,47 € Pressupost global de licitació:..........................................................................508590,85 €

Sant Carles de la Ràpita, 13 de novembre de 2007 Andreu Gonzàlez Garriga


7. ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA


Novembre de 2007

Electrificació Polígon El Rajolar Estudis amb Entitat Pròpia

201










[email protected]

novembre / 07


202

7. Índex Estudis amb Entitat Pròpia 7. Estudi de Seguretat i Salut Laboral................................................................................203

7.1-. Objectius.........................................................................................................................203

7.2-. Abast...............................................................................................................................203

7.3-. Anàlisis de Riscos...........................................................................................................203

7.4-. Riscos Generals..............................................................................................................203

7.5-. Riscos Específics............................................................................................................204

7.6-. Maquinària i Mitjans Auxiliars.......................................................................................208

7.7-. Mesures preventives.......................................................................................................211

7.7.1-. Proteccions Col·lectives...................................................................................211

7.7.2-. Proteccions Personals.......................................................................................219

7.7.3-. Revisions Tècniques de Seguretat...................................................................219

7.8-. Instal·lacions Elèctriques Provisional.............................................................................220

7.8.1-. Riscos Previsibles............................................................................................220

7.8.2-. Mesures Preventives........................................................................................220

7.9-. Estudi de revisions de manteniment...............................................................................221


203

7-. Estudi de Seguretat i Salut Laboral 7.1-.Objectius El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral te com a objectiu establir les directrius generals encaminades a disminuir en la mesura del possible, els riscos d’accidents laborals i malalties professionals, així com la manera de minimitzar les conseqüències dels accidents que es produeixin.

Aquest estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 1627/97 de 24 d’Octubre, el qual estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels mitjans i mesures de Seguretat e Higiene que han de tenir-se presents en la execució dels Projectes en Construcció. 7.2-. Abast Les mesures contemplades en aquest Estudi abasten a tots els treballs a realitzar en el present Projecte, i aplica l’obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents organitzacions que intervinguin en l’execució dels mateixos.

Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per als treballs en instal·lacions, elements i maquines elèctriques son analitzats en els apartats següents.

7.3-. Anàlisis de Riscos Analitzem a continuació els riscos previsibles inherents a les activitats d’execució previstes, així com les derivades de l’ ús de maquinària, mitjans auxiliars i manipulació d’instal·lacions, maquines o eines elèctriques.

Amb l’objectiu de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer els riscos generals, que poden donar-se en qualsevol de les activitats, i després seguirem amb l’anàlisi dels específics de cada activitat.

7.4-. Riscos Generals Entenem com a riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors, independentment de l’activitat concreta que realitzin. Es preveu que puguin donar-se els següents:

- Caigudes d’objectes o components sobre persones. - Caiguda de persones a diferent nivell. - Caiguda de persones al mateix nivell. - Projeccions de partícules als ulls. - Conjuntivitis per arc de soldadura o altres.


204

- Ferides en mans o peus per maneig de materials. - Sobre esforços - Cops i talls per maneig de ferramentes. - Cops contra objectes. - Atrapaments entre objectes. - Cremades per contactes tèrmics. - Exposició a descarregues elèctriques. - Incendis i explosions. - Atrapament per bolcada de màquines, vehicles o equips. - Atropellaments o cops de vehicles en moviment. - Lesions per manipulació de productes químics - Lesions o malalties per factors atmosfèrics que comprometen la seguretat o salut. - Inhalació de productes tòxics.

7.5-. Riscos Específics Ens referim aquí als riscos propis d’activitats concretes que afecten només al personal que realitza treballs en aquestes.

Aquest personal estarà exposat als riscos generals indicats en el punt 1.4., més els específics de la seva activitat. Per això analitzem a continuació les activitats mes significatives.

Excavacions

A mes dels generals poden ser inherents a les excavacions els següents riscos: - Despreniment o esllavissada de terres. - Atropellaments i/o cops per maquines o vehicles. - Col·lisions i bolcades de maquinaria. - Riscos a tercers aliens al propi treball.


205

En voladures

- Projeccions de pedres. - Explosions incontrolades per corrents erràtiques o manipulació incorrecta. - Barrines fallides. - Elevat nivell de soroll. - Riscos a terceres persones. - Moviment de terres

En els treballs derivats del moviment de terres per excavacions u omplerta es preveu els següents riscos:

- Càrrega de materials de les pales o caixes dels vehicles. - Caiguda de persones des dels vehicles. - Bolcada de vehicles per diverses causes (males condicions del terreny, excés de

càrrega, durant les descàrregues, etc.) - Atropellaments i col·lisions. - Projecció de partícules. - Pols ambiental.

Treballs amb ferralla Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla son:

- Talls i ferides en el maneig de les barres o filferro. - Atrapaments en les operacions de carrega i descarrega de paquets de barres o en la

col·locació de les mateixes.

- Torçades de peus, i caigudes al mateix nivell al caminar sobre les armadures. - Trencaments eventuals de barres durant el doblat.


206

Treballs d’encofrats i desencofrats En aquesta activitat podem destacar els següents:

- Despreniment de taulers. - Punxades amb objectes punxents. - Caiguda de materials (taulers, taulons, puntals, etc.) - Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions de desencofrat. - Talls i ferides en mans per maneig de ferramentes (serres, raspalls,...) i materials.

Treballs amb formigó L’exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos:

- Salpicades de formigó als ulls. - Enfonsament, ruptura o caiguda d’encofrats. - Torçades de peus, punxades, i caigudes al mateix i diferent nivell, al moure’s sobre

les estructures. - Dermatitis en la pell. - Aplanament o quedar atrapat per error en les entibacions. - Lesions musculars pel maneig de vibradors. - Electrocució per ambients humits

Manipulació de materials Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció de riscos generals. Transport de materials y equips dins de l’ obra. En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats en el punt 3.1., són previsibles els següents:

- Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o

estar mal subjectada. - Cops contra parets sortints de la càrrega. - Atropellaments de persones. - Bolcades.


207

- Xocs contra altres vehicles o màquines. - Xocs o enganxaments de la càrrega amb objectes, instal·lacions o estesa de cables.

Prefabricats i muntatge d’ estructures, tancaments y equips Dels específics d’aquest apartat cal destacar:

- Caiguda de materials per la mala execució de la maniobra de hissat i acoblament

dels mateixos o fallo mecànic de equips. - Caiguda de persones des de altura per diverses causes. - Atrapament de mans o peus en el maneig dels materials o equips. - Caiguda d’objectes o ferramentes soltes. - Explosions o incendis per l’ús de gasos o per projeccions incandescents.

Maniobres de hissat, situació en obra y muntatge d’ equips y materials Com a riscos específics d’aquestes maniobres podem citar els següents:

- Caiguda de materials, equips o components d’aquests per fallo dels mitjans

d’elevació o error en la maniobra. - Caiguda de petits objectes o materials solts (cantoneres, ferramentes, etc.) sobre

persones. - Caiguda de persones des d’altura en operacions de muntatge i desmuntatge de les

peces. - Atrapaments de mans i peus. - Empresonament/aplanament de persones per moviments incontrolats de la càrrega. - Cops de equips, en el seu hissat i transport, contra altres instal·lacions (estructures,

línies elèctriques, etc.) - Caiguda o bolcada dels mitjans d’elevació.


208

Muntatge d’ instal·lacions. Sòls i acabats Els riscos inherents a aquestes activitats podem considerar-los inclosos dins dels generals, al no executar-se a grans altures ni presentar aspectes relativament perillosos.

7.6-. Maquinària i Mitjans Auxiliars Analitzem en aquest apartat els riscos que a més dels generals, poden presentar-se en l’ús de maquinària i els mitjans auxiliars. La maquinària i els mitjans auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per a l’execució dels treballs objecte dels present Estudi, són els que es relacionen a continuació.

- Equip de soldadura elèctrica - Equip de soldadura oxiacetilènica -oxitall. - Màquina elèctrica de roscar. - Camió de transport. - Grua mòbil. - Camió grua. - Cabrestant de hissat. - Cabrestant d’estesa de cable subterrani. - Pistoles de fixació. - Taladradores de mà. - Talla tubs. - Corvadores de tubs. - Radials. - Màquina d’excavació amb martell hidràulic. - Màquina retro excavadora mixta. - Hormigoneres auto propulsades. - Camió remolc.

- Màquina anivelladora.

- Mini retro excavadora.


209

- Compactadora. - Compressor. - Martell trencador i picador, etc.

Entre els mitjans auxiliars, cal mencionar els següents:

- Bastides sobre “burretes”. - Bastides metàl·lics modulars. - Escales de mà. - Escales d’ estisores. - Quadres elèctrics auxiliars. - Instal·lacions elèctriques provisionals. - Ferramentes de mà. - Bancs de treball. - Equips de mesura. - Mesurador de freqüència de fases. - Mesurador d’aïllament - Mesurador de terres. - Pinces amperimètriques. - Termòmetres.

Diferenciem aquests riscos classificant-los en els següents grups: Maquines fixes i ferramentes elèctriques Els riscos més significatius són:

- Les característiques de treballs en elements amb tensió elèctrica en els que poden

produir-se accidents per contactes, tan directes com indirectes. - Caigudes de personal al mateix o diferent nivell per desordre de conductors.


210

- Lesions per ús inadequat, o males condicions de màquines giratòries o de tall. - Projeccions de partícules.

Mitjans d’elevació Considerem com a riscos específics d’aquests mitjans, els següents:

- Caiguda de la càrrega per deficient maniobra. - Trencament de cable, ganxo o qualsevol altre mitjà auxiliar d’elevació. - Cops o aplanaments per moviments incontrolats de la càrrega. - Excés de càrrega amb el conseqüent trencament, o bolcada, del mitjà corresponent. - Fallada d’elements mecànics o elèctrics. - Caiguda de persones a diferent nivell durant les operacions de moviment de

càrregues. Bastides, plataformes i escales Són previsibles els següents riscos:

- Caigudes de persones a diferent nivell. - Caiguda de la bastida per bolcada. - Bolcada o esllavissada d’escales. - Caiguda de materials o ferramentes des de la bastida. - Els derivats del sofriment de malalties, no detectades (epilèpsia, vèrtig,...)

Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilènica Els riscos previsibles propis de l’ús d’aquests equips són els següents:

- Incendis. - Cremades. - Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics. - Explosió d’ampolles de gasos. - Projeccions incandescents, o de cossos estranys. - Contacte amb l’energia elèctrica.


211

7.7-. Mesures preventives Per a disminuir en la mesura de lo possible els riscos previstos en l’apartat anterior, s’ha d’actuar sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els accidents. Ens estem referint al factor humà i al factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, basada fonamentalment en la formació, estat mental e informació de tot el personal que participi en els treballs del present Estudi, així com en aspectes ergonòmics i condicions ambientals, serà analitzada amb major deteniment en altres punts d’estudi.

Pel que fa a la actuació sobre el factor tècnic, s’actuarà bàsicament en els següents aspectes:

- Proteccions col·lectives. - Proteccions personals.

Controls i revisions tècniques de seguretat. En base als riscos previsibles enunciats en el punt anterior, analitzem a continuació les mesures previstes en cadascun d’aquests camps.

7.7.1-. Proteccions Col·lectives

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col·lectives, ja que la seva efectivitat és molt superior a la de les proteccions personals. Sense excloure l’ús d’aquestes últimes, les proteccions col·lectives previstes, en funció dels riscos enunciats, són les següents: Riscos Generals Ens referim aquí a les mesures de seguretat a adoptar per a la protecció de riscos que considerem comuns a totes les activitats. Són les següents:

- Senyalitzacions d’accés a obra i ús d’elements de protecció personal. - Acotament i senyalització de zona on existeixi risc de caiguda d’objectes des

d’altura. - Es muntaran baranes resistents en els buits pels que poguessin produir-se caigudes

de persones. - A cada tros de treball es disposarà de almenys un extintor portàtil de pols

polivalent.

- Si algun lloc de treball generés risc de projeccions ( de partícules, o per arc de soldadura) a tercers, es col·locaran mampares opaques de material ignífug.


212

- Si es realitzessin treballs amb projeccions incandescents amb proximitat de

materials combustibles, es retiraran aquests o es protegiran amb lona ignífuga.

- Es mantindran ordenats els materials, cables i conductors per a evitar el risc de cops o caigudes al mateix nivell per aquesta causa.

- Les restes de materials generades pel treball es retiraran periòdicament per a

mantenir netes les zones de treball.

- Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions d’ús específiques de cada producte.

- Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per a la circulació de

vehicles i maquinària en l’interior de l’obra.

- Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que desenvoluparem més endavant.

- Tot els vehicles portaran els indicadors òptics i acústics que exigeixi la legislació

vigent.

- Protegir als treballadors contra les inclemències atmosfèriques que puguin comprometre la seva seguretat i salut.

Riscos Específics Les proteccions col·lectives previstes per la prevenció d’aquests riscos són les següents: En excavacions

- S’estibaran o realitzarem talussos en totes les excavacions verticals de profunditats superior a 1,5 m

- Se senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora. - No s’acumularan terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació. - Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i en les proximitats de les quals

hagin de circular persones, es protegiran amb baranes resistents de 90 cm d’ altura, les quals se situaran sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació.

- Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que

sobrepassen en 1 m la vora d’aquestes. - Les màquines excavadores i camions només seran manejats per personal capacitat,

amb el corresponent permís de conduir el qual serà responsable, així mateix, de l’adequada conservació de la seva màquina.


213

En voladures Les voladures seran realitzades per una empresa especialitzada que elaborarà el corresponent pla de voladures. En la seva execució, a més de complir la legislació vigent sobre explosius (RD 2114/787 B.O.E. 07.09.78), es tindran en compte com a mínim les següents mesures de seguretat:

- Acordonar la zona de “càrrega" y "pega" a la que, baix cap concepte, deuen

accedir persones alienes a les mateixes. - Anunciar, amb un toc de sirena 15 minuts abans, la proximitat de la voladura, amb

dos tocs la immediates de la detonació i amb tres el final de la voladura, permetent-se el restabliment de l’activitat en la zona.

- En el perímetre de la zona acordonada es col·locaran senyals de “prohibit el pas –

Voladures”. - Abans de la “pega”, una persona recorrerà la zona comprovant que no queda

ningú, i es posaran vigilants en llocs estratègics d’accés a la zona per a impedir l’entrada de persones o vehicles.

- El responsable de la voladura i els artillers comprovaran, quan s’hagin dissipat els

gasos, que la “pega” ha estat completa i comprovarà que no quedin terrenys inestables, sanejant aquests si fos necessari abans d’iniciar els treballs.

En moviment de terres

- No es carregaran els camions per damunt de la càrrega admissible ni sobrepassant el nivell superior de la caixa.

- Es prohibeix el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles. - Se situaran topes per a limitar la proximitat a vores d’excavacions o desnivells en

zones de descàrrega. - Es limitarà la velocitat de vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de

l’obra a 20 Km/h. - En cas necessari i a criteri del Tècnic de Seguretat es procedirà al regat de les

pistes per a evitar la formació de núvols de pols. En treballs en altura És evident que el treball en altura es presenta dins de moltes de les activitats que es realitzen en la execució d’aquest Projecte i, com a tal, les mesures preventives relatives a aquests seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten a cadascun.


214

En canvi, donada l’elevada gravetat de les conseqüències que generalment es deriven de les caigudes d’altura, es considera oportú i convenient remarcar, en aquest apartat concret, les mesures de prevenció bàsiques i fonamentals que deuen aplicar-se per a eliminar, en la mesura del possible, els riscos inherents als treballs en altura.

Destacarem, entre d’altres, les següents mesures: Per a evitar la caiguda d’objectes: - Coordinar els treballs de forma que no es realitzen treballs superposats. - Davant la necessitat de treballs en la mateixa vertical, posar les oportunes

proteccions (xarxes, marquesines,...). - Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caiguda d’objectes. - Senyalitzar i controlar la zona on es realitzin maniobres amb càrregues suspeses,

fins que aquestes es trobin totalment recolzades.

- Emprar cordes per al guiat de càrregues suspeses, que seran manejades des de fora de la zona d’influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona només quan la càrrega estigui pràcticament arriada.

Per a evitar la caiguda de persones:

- Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes, forjats, etc. pels quals es poguessin produir caigudes de persones.

- Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els buits existents en

forjats, així com en paraments verticals si aquests són accessibles o estan a menys de 1,5 m del terra.

- Les baranes que es treguin o buits que es destapin per a la introducció d’equips,...,

es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la maniobra, tornant a posar les corresponents proteccions només finalitzar aquestes.

- Les bastides que s’utilitzin (modulars o tubulars) compliran els requisits i

condicions mínimes definides en la O.G. S . H .T., destacant entre altres:

- Superfície de recolzament horitzontal i resistent. - Si són mòbils , les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones

sobre les mateixes. - Arriostrar-los a partir de certa altura.


215

- A partir de 2m d’altura es protegirà tot el seu perímetre amb rodapeus i “quitamiedos” col·locats a 45 i 90 cm de la superfície, la qual tindrà com a mínim una amplada de 60 cm.

- No sobrecarregar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures

d’obstacles. - En altura ( més de 2m. ) és obligat utilitzar cinturó de seguretat, sempre que no

existeixin proteccions (baranes) que impedeixin la caiguda, el qual estarà ancorat a elements fixos, mòbils, definitius o provisionals, de suficient resistència.

- S’instal·laran cordes o cables fiables per a la subjecció de cinturons de

seguretat en aquells en que no sigui possible muntar baranes de protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes. En aquest cas s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

- Les escales de mà compliran, com a mínim les següents condicions:

- No tindran trencats escalons. Disposaran de tacs antilliscants. - Les superfícies de recolzament inferior i superior seran planes i resistents.

- Fixació o fixació pel seu cap en casos especials i usar el cinturó de

seguretat fixat a un element aliè a aquesta.

- Col·locar-la amb la inclinació adequada.

- Amb les escales de tisora, posar-li la protecció de la cadena per a que no s’obrin, no usar-les plegades i no posar-se a cavall en elles.

En treballs amb ferralla

- Els paquets de rodons s’apilaran en posició horitzontal, separant les capes amb trossos de fusta i evitant altures de piles superiors a 1,5 m.

- No es permetrà trepar per les armadures. - Es col·locaran taulers per a circular per les armadures de ferralla. - No s’utilitzaran elements o mitjans auxiliars (escales, ganxos,...) fets amb trossos

de ferralla soldada. - Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i retirant els retalls i filferros

sobrants de l’armat. En treballs d’encofrat i desencofrat. - L’ascens i descens als encofrats es farà amb escales de mà reglamentàries.


216

- No romandran operaris en la zona de influència de les càrregues durant les

operacions de hissat i trasllat de taulers, puntals,... - Es trauran tots els claus o puntes existents en la fusta utilitzada. - El desencofrat es realitzarà sempre des del costat en que no puguin despendre’s els

taulers i rosegar a l’operari. - S’acotarà, mitjançant cinta de senyalització, la zona en la que puguin caure

elements procedents de les operacions d’encofrat o desencofrat. En treballs de formigó:

Abocaments mitjançant canaleta: - Instal·lar topes de final de recorregut dels camions formigonera per a evitar

bolcades. - No situar a cap operari darrere dels camions formigonera en les maniobres de

retrocés. Abocament mitjançant cub amb grua:

- Senyalitzar amb pintura el nivell màxim de capacitat del cub per a no sobrepassar la càrrega admissible de la grua.

- No romandre cap operari baix la zona de influencia del cub durant les operacions

d’hissat i transport d’aquest amb la grua.

- L’obertura del cub per a abocament, es farà exclusivament accionant la palanca prevista per a això. Per a realitzar tal operació s’utilitzaran, obligatòriament, guants, ulleres i, quan existeixi risc de caiguda, cinturó de seguretat.

- El guiat del cub fins a la seva posició d’abocament es farà sempre a través de

cordes guia. Per a la manipulació de materials Informar als treballadors sobre els riscos més característics d’aquesta activitat, accidents més habituals i forma de prevenir-los fent especialment insistència sobre els següents aspectes:

- Maneig manual de materials. - Emmagatzematge de materials, segons les seves característiques. - Maneig de materials tòxic/perillosos.


217

Per al transport de materials y equips dins de l’obra

- Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitat establerts per a circular pels vials de l’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses als conductors.

- Es prohibirà que les plataformes i/o camions transportin una càrrega superior a la

identificada com a màxima admissible. - La càrrega es transportarà amarrada amb cables d’acer o cordes de suficient

resistència. - Se senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la càrrega i

de produir-se aquestos sortints, no excediran de 1.5 m.

- En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topes.

- Quan es tingui que circular o realitzar maniobres en proximitat de línies elèctriques, s’instal·laran topes que evitin aproximar-se a la zona d’influència de les línies.

- No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

- No es transportaran, en cap cas, càrregues suspeses per la ploma amb grues mòbils.

- Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i mitjans auxiliars

corresponents. Per als prefabricats, hissat, muntatge d’estructures, tancaments i equips

- Se senyalitzaran i acotaran les zones en que hi hagi risc de caiguda de materials per manipulació, elevació i transport dels mateixos.

- No es permetrà l’accés de qualsevol persona a la zona senyalitzada i acotada en la

que es realitzin maniobres amb càrregues suspeses. - El guiat de càrregues/equips per a la seva ubicació definitiva, es farà sempre

mitjançant cordes guia manejades des de llocs fora de la zona de influencia de la seva possible caiguda, i no s’accedirà a dita zona fins el moment just d’efectuar el seu acoblament o posar-se en posició.

- Es taparan o protegiran amb baranes resistents o, segons els casos, se senyalitzaran

adequadament els buits que es generen en el procés de muntatge.

- S’encaixaran a nivell de sòl, en la mesura que ho permeti la zona de muntatge i la capacitat de les grues, els mòduls d’estructures amb l’objectiu de reduir en lo possible el número d’hores de treball en altura i els seus riscos.

- Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’aïllaran amb

pantalles divisòries.


218

- La zona de treball, sigui a taller o de camp, es mantindrà sempre neta i ordenada.

- Els equips/estructures estaran esbiaixats, durant tota la fase de muntatges fins que no s’efectuï la subjecció definitiva, per a garantitzar la seva estabilitat en les pitjors condicions previsibles.

- Les bastides que s’utilitzin compliran els requisits i condicions mínimes definides

en la O.G.S.H.T.

- S’instal·laran cordes o cables fiables per a la subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en que no sigui possible muntar plataformes de treball amb baranes, o sigui necessari el desplaçament d’operaris sobre l’estructura. En aquests casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos de absorció d’energia.

De qualsevol forma, donat que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades per l’estat real de l’obra en el moment d’executar-les, en el cas de detectar-se una complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic. Per a maniobres d’hissat i ubicació en obra de materials y equips Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquest tipus de treballs estan contemplades i definides en el punt anterior, destacant especialment les corresponents a:

- Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrregues suspeses. - No romandre cap persona en la zona d’influència de la càrrega. - Fer el guiat de les càrregues mitjançant cordes. - Entrar en la zona de risc en el moment d’acoblament.

En instal·lacions de distribució d’energia

- S’hauran de verificar i mantenir amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents en l’obra, en particular les que estan sotmeses a factors externs.

- Les instal·lacions existents abans del començament de l’obra hauran d’estar

localitzades, verificades i senyalitzades clarament. - Quan existeixin línies d’estesa elèctrica aeris que puguin afectar a la seguretat en

l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no fos possible, es col·locaran barreres o avisos per a que els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyats

- d’aquest. En cas de que vehicles de l’obra tinguessin que circular baix l’estesa s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una protecció de delimitació d’altura.


219

7.7.2-. Proteccions Personals.

Com a complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les proteccions personals. Els càrrecs mitjans i el personal de seguretat vigilaran i controlaran la correcta utilització d’aquestes peces de protecció. Per a no estendre’ns massa, i donat que la majoria dels riscos que obliguen a l’ús de les proteccions personals són comuns a les activitats a realitzar, relacionarem les peces de protecció previstes per al conjunt dels treballs.

Es preveu l’ús, en major o menor grau, de les següents proteccions personals: - Casc. - Pantalla facial transparent. - Pantalla de soldador amb visera abatible i vidre inactínic. - Màscares facials segons necessitats. - Màscares d’un sol ús de paper. - Guants de diferents tipus (muntador, soldador, aïllant, goma,...) - Cinturó de seguretat. - Absorbidors d’energia. - Jaqueta, peto i polaines de cuir. - Ulleres de diferents tipus (contra impactes,...) - Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs. - Proteccions auditives (casc o taps)

Roba de treball.

Totes les proteccions personal compliran la Normativa (CE) relativa a Equips de Protecció Industrial (EPI).

7.7.3-. Revisions Tècniques de Seguretat

La seva finalitat es comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, el contractista vetllarà per l’execució correcta de les mesures preventives fixades en aquest Pla. Podran realitzar-se visites d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat, l’assessorament dels quals pot ser de gran valor.


220

7.8-. Instal·lacions Elèctriques Provisionals Per al subministrament d’energia a les màquines i ferramentes elèctriques pròpies dels treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb presa de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grups electrògens. L’escomesa elèctrica general alimentarà una sèrie de quadres de distribució dels diferents contractistes, els quals es col·locaran estratègicament per al subministrament de corrent a les seves corresponents instal·lacions, equips i ferramentes pròpies dels treballs.

7.8.1-. Riscos Previsibles

Els riscos implícits a aquestes instal·lacions són els característics dels treballs i manipulació d’elements (quadres, conductors,... i ferramentes elèctriques) que poden produir accidents per contactes tant directes com indirectes. 7.8.2-. Mesures Preventives

Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips elèctrics seran els següents: Quadres de distribució Seran estancs, totes les parts sota tensió inaccessibles al personal i estaran dotats de les següents proteccions:

- Interruptor general. - Proteccions contra sobrecàrregues i curtcircuits. - Diferencial de 300 mA. - Presa de terra de resistència màxima 20 ohms. - Diferencial de 30 mA per a les preses monofàsiques que alimenten ferramentes o

útils portàtils.

- Tindran senyalitzacions de perill elèctric.

- Només podrà manipular amb ells l’electricista.

- Els conductors aïllats utilitzats tant per a escomeses com per a instal·lacions, seran de 1000 volts de tensió nominal com a mínim.


221

Prolongadors, clavilles, connexions y cables

- Els prolongadors, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat en preses de corrent femelles i de característiques que assegurin l’aïllament, fins i tot en el moments de connectar i desconnectar.

- Els cables elèctrics seran del tipus intempèrie sense presentar fissures i de suficient

resistència a esforços mecànics. - Els empalmes y aïllaments en cables es realitzarà amb maneguets i cintes aïllants

vulcanitzades. - Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

Ferramentes i útils elèctrics portàtils

- Les làmpades elèctriques portàtils tindran la maneta aïllant i un dispositiu protector de la làmpada de suficient resistència. En estructures metàl·liques y d’altres zones d’alta conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors para tensions de 24 V.

- Totes les ferramentes, làmpades y útils seran de doble aïllament.

- Totes las ferramentes, làmpades y útils elèctrics portàtils, estaran protegides por

diferencials d’alta sensibilitat (30 mA). Màquines i equips elèctrics A més d’estar protegits por diferencials de mitja sensibilitat (300 mA), aniran connectats a una presa de terra de 20W de resistència màxima i portaran incorporat als conductors d’alimentació el cable de terra connectat al quadre de distribució. Normes de caràcter general:

- Sota cap concepte es deixaran elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc., sense aïllar.

- Les operacions que afectin a la instal·lació elèctrica, seran realitzades únicament per

l’electricista. - Quan es realitzin operacions en cables quadres i instal·lacions elèctriques, es

realitzaran sense tensió. 7.9-. Estudi de revisions de manteniment


222

Es realitzarà un adequat manteniment i revisions periòdiques de les diferents instal·lacions, equips i ferramentes elèctriques, per analitzar i adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats d’esmentades revisions.

Sant Carles de la Ràpita, 13 de Novembre de 2007 Andreu Gonzàlez Garriga


electrificació polígon “el...

Documents