pla de mobilitat polígon industrial el pla

173
Pla de Mobilitat Sostenible Polígon Industrial El Pla Novembre 2007

Upload: gestor-de-mobilitat-poligon-el-pla

Post on 31-Mar-2016

242 views

Category:

Documents


13 download

DESCRIPTION

Document marc de les actuacions en mnatèria de mobilitat del polígon industrial el Pla de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Reis (el.laborat el 2007) Realitza un anàlisi de l'estat de la qüestió i posteriorment proposa una sèrie de mesures per millorar la mobilitat del polígon en tots els àmbits (vianants, bicicleta, transport públic, cotxe).

TRANSCRIPT

Page 1: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de Mobilitat Sostenible Polígon Industrial El Pla Novembre 2007

Page 2: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Impr

ès e

n pa

per r

ecic

lat i

a d

oble

car

a

Coordinació projecte Gesmopoli

Servei de Medi Ambient Salvador Fuentes Helena Perxacs Carlos González

Direcció facultativa

Mobilitat

Manel Ferri Albert Vilallonga

Equip de treball

José Antonio Malo Sílvia Casorrán

Gran Via de les Corts Catalanes 774, sobreàtic 1a

08013 Barcelona. Tel: 932 320 880

www.aimsl.com

Agraïments

Pilar Agud (PIMEC Baix Llobregat), Lluís Alegre (ATM), Xavier Alegre, (Ajuntament de

Sant Feliu de Llobregat), Lluís Carrasco (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat),

Jordi Cubells (PIMEC), Daniel Gutiérrez (CCOO Baix Llobregat), José Luis Hoyos

(CCOO Baix Llobregat), Ana León (UGT), Joan Soler (Soler i Sauret), Neus T.

Figueras (Soler i Sauret), Dolors Pérez (Ajuntament de Molins de Rei), Ramon Pons

(Associació d’Empresaris del Polígon del Pla Sant Feliu de Llobregat), Lluís Porta

(Associació d´Empresaris del Polígon del Pla Molins de Rei), Miquel Vila (Ajuntament

de Molins de Rei).

Page 3: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

1

El Pla

TAULA DE CONTINGUTS

I. Introducció .............................................................................................................. 5

II. Metodologia......................................................................................................... 7

III. Marc general ....................................................................................................... 9

1. Situació i dades bàsiques .................................................................................................... 9

1.1. Polígon industrial El Pla ..............................................................................................................9

1.2. Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei ....................................................................................11

12.1. Dades demogràfiques..........................................................................................................11

12.2. Motorització ........................................................................................................................11

12.3. Contaminació atmosfèrica ..................................................................................................11

2. Anàlisi de la mobilitat obligada (EMO 2001) ................................................................. 12

2.1. Desplaçaments totals..................................................................................................................12

2.2. Tipus de flux a Molins de Rei....................................................................................................12

2.3. Tipus de flux a Sant Feliu de Llobregat .....................................................................................13

2.4. Motiu del desplaçament a Molins de Rei...................................................................................14

2.5. Motiu del desplaçament a Sant Feliu de Llobregat ....................................................................15

2.6. Principals orígens dels treballadors i treballadores del Pla ........................................................16

2.7. Repartiment modal a Molins de Rei...........................................................................................18

27.1. Repartiment modal global segons tipus de flux...................................................................18

27.2. Repartiment modal segons el motiu de desplaçament.........................................................19

2.8. Repartiment modal a Sant Feliu de Llobregat............................................................................21

28.1. Repartiment modal global segons tipus de flux...................................................................21

28.2. Repartiment modal segons el motiu de desplaçament.........................................................22

IV. Anàlisi i diagnosi............................................................................................... 25

1. Estat actual d’accessibilitat.............................................................................................. 25

1.1. Accés en transport públic...........................................................................................................25

11.1. Línia ferroviària..................................................................................................................26

Page 4: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

2

11.2. Autobusos interurbans ........................................................................................................29

11.3. Servei urbà de Molins de Rei (MolinsBus i MB3-MB4)......................................................36

11.4. Servei urbà de Sant Feliu de Llobregat (SF1 i SF2) ...........................................................38

11.5. Localització i equipament de les parades ...........................................................................42

1.2. Accés en vehicle privat ..............................................................................................................43

12.1. Accessos viaris ....................................................................................................................43

12.2. Noves vies previstes.............................................................................................................47

12.3. Senyalització existent ..........................................................................................................48

12.4. Aparcament a la via pública ...............................................................................................53

12.5. Accidentalitat ......................................................................................................................57

12.6. Compartir cotxe ..................................................................................................................58

1.3. Itineraris de vianants ..................................................................................................................62

13.1. Indisciplina d’aparcament ..................................................................................................62

13.2. Amplitud de les voreres .......................................................................................................62

13.3. Arbrat ..................................................................................................................................65

13.4. Permeabilitat de l’antiga N-340 .........................................................................................66

13.5. Senyalització de passos de vianants....................................................................................67

13.6. Il·luminació .........................................................................................................................68

13.7. Accessibilitat PMRs ............................................................................................................68

1.4. Itineraris de bicicletes ................................................................................................................69

2. Resultats de les entrevistes a les empreses ...................................................................... 75

2.1. Mostra i nivell de participació ...................................................................................................75

2.2. Dies a la setmana d’activitat ......................................................................................................75

2.3. Horaris .......................................................................................................................................75

2.4. Servei de transport col·lectiu d’empresa i remuneració per transport ........................................76

2.5. Gestió de la mobilitat .................................................................................................................76

2.6. Places d’aparcament dintre el recinte i existència de conflicte ..................................................76

2.7. Accidentalitat in itinere..............................................................................................................78

2.8. Comentaris qualitatius quant a la mobilitat del polígon.............................................................78

3. Resultats de les enquestes als treballadors ..................................................................... 79

Page 5: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

3

El Pla

3.1. Univers i mostra.........................................................................................................................79

3.2. Nivell de participació.................................................................................................................79

3.3. Informació personal ...................................................................................................................79

3.4. Horaris d’entrada i sortida al polígon.........................................................................................82

3.5. Repartiment modal.....................................................................................................................84

3.6. Orígen, distància i durada dels desplaçament a la feina.............................................................87

3.7. Combinació dels desplaçaments amb altres activitats................................................................93

3.8. Desplaçament de feina durant la jornada laboral .......................................................................97

3.9. Usuaris de cotxe o motocicleta ..................................................................................................98

3.10. Disposició a compartir cotxe..................................................................................................100

3.11. Usuaris de transport públic/col·lectiu.....................................................................................102

3.12. Vianants i usuaris de la bicicleta............................................................................................103

3.13. Despeses de transport.............................................................................................................103

3.14. Valoració personal i comentaris.............................................................................................106

4. Efectes ambientals de la mobilitat actual dels treballadors i treballadores .............. 113

5. Resum: principals disfuncions ....................................................................................... 115

5.1. Mobilitat en transport públic....................................................................................................115

5.2. Mobilitat a peu .........................................................................................................................115

5.3. Mobilitat en bicicleta ...............................................................................................................116

5.4. Mobilitat en vehicle privat .......................................................................................................116

5.5. Efectes ambientals de la mobilitat............................................................................................117

V. Proposta d’actuacions ........................................................................................ 119

Page 6: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla
Page 7: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

5

El Pla

I. Introducció

Durant les darreres dècades les activitats industrials han estat expulsades, progressivament, dels centres de les ciutats cap als extrarradis. Aquest fenomen d’expulsió és conseqüència de la tendència que té el territori a monofuncionalitzar-se, és a dir, a especialitzar-se en una única funció, ja sigui residencial, comercial o industrial. En certa manera és una pèrdua de la diversitat de la ciutat, especialment en el cas de la ciutat mediterrània.

La desaparició del teixit industrial a l’interior de les ciutats, i en conseqüència aquesta pèrdua de diversitat, no representa, però, quelcom negatiu, ja que agrupar indústries en determinades àrees hauria de millorar l’eficiència en la logística i el transport de mercaderies, i reduir els impactes negatius sobre la població resident.

Tanmateix, sovint aquestes àrees no han estat dibuixades amb la suficient planificació, i se situen al costat de carreteres sense connexió amb el transport ferroviari de mercaderies. Com a resultat, el transport de mercaderies només es pot realitzar per carretera, amb els impactes negatius que això provoca.

A més, aquests agrupaments d’empreses han provocat que els treballadors, persones que cada dia han de desplaçar-se al polígon industrial, visquin massa lluny com per recórrer les distàncies a peu o en bicicleta i, malauradament, a la vegada compten amb una insuficient o inexistent comunicació en transport públic. Aquest fet provoca que el vehicle privat esdevingui l’única opció per accedir-hi. Per tant, l’accessibilitat als polígons industrials queda reduïda a la població que té carnet de conduir i vehicle propi.

Les Administracions catalanes, a partir de la Llei de Mobilitat 9/2003, aprovada el 13 de juny de 2003, han començat a reconsiderar seriosament l’accessibilitat als polígons industrials. Hi ha alguns treballs previs, com el del Pacte Industrial de la RMB, que classifica els polígons industrials de la Regió Metropolitana de Barcelona en funció de la distància entre les empreses i la parada de transport públic més propera. Els resultats reflecteixen la fotografia de l’estat actual: l’accessibilitat en transport públic als polígons industrials es pot considerar en molts casos nul·la. Hi ha un altre referent, del sindicat Comissions Obreres, L’accés sostenible al lloc de treball, que argumenta fermament les raons ambientals, territorials, econòmiques i socials que apunten la necessitat de canviar el sistema de mobilitat actual als polígons industrials, i proposa diferents alternatives per a millorar-la.

En aquest sentit, el projecte Gesmopoli (Gestió de la mobilitat als polígons industrials) cerca esdevenir una experiència pilot de referència que permeti extrapolar les bones pràctiques i resultats que en sorgeixin a d’altres municipis amb polígons industrials.

Page 8: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

6

Aquest projecte s’inicia el novembre del 2005, amb l’impuls d’un partenariat de cinc socis i liderat per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’una iniciativa cofinançada per la Unió Europea en el marc de la Convocatòria de Projectes Life 2004-2005, en l’àmbit del Medi Ambient, la qual es planteja com experiència pilot dirigida a la integració d’una sèrie d’actuacions que tenen per objecte la intervenció global i sostenible sobre l’àmbit de la mobilitat en els polígons industrials, incidint en les tasques de planificació, de negociació entre agents, de gestió i d’actuació sobre el territori.

Una de les àrees de treball del projecte Gesmopoli és l’elaboració de plans de mobilitat als sis polígons industrials escollits, un d’ells El Pla, polígon industrial compartit pels municipis de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Aquests dos municipis es troben inclosos segons el Decret 226/2006 com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per diòxid de nitrogen i partícules, ja que sobrepassen els nivells admissibles pel que fa a la qualitat de l’aire. A partir d’aquest decret s’ha desenvolupat un altre, el Decret 152/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig.

D’entre d’altres, aquesta normativa proposa diferents actuacions que promouen directament o indirecta una mobilitat més sostenible al polígon industrial El Pla. Per exemple el Decret obliga a gestionar les velocitats màximes per tal que els motors actuïn de forma més eficient, o a que els centres de treball importants disposin del seu propi Pla de Mobilitat, així com a l’ambientalització dels vehicles pesants que prestin serveis públics (utilitzant motors més eficients, biocombustibles o bé filtres).

L’obligat compliment d’aquesta normativa a l’àmbit d’estudi, doncs, influeix de forma directa en les actuacions proposades en aquest document.

Page 9: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

7

El Pla

II. Metodologia

L’estudi segueix l’estructura que es presenta a continuació:

Figura 1. Fases i instruments de l’estudi

Font: elaboració pròpia

1. Caracterització del polígon: recollida informació i treball de camp

S’inclouen aspectes per valorar les condicions d’accés al polígon industrial en els diferents modes: xarxa viària i ferroviària existent, estat dels itineraris a peu i en bicicleta des de Sant Feliu de Llobregat i des de Molins de Rei, oferta de transport públic urbà i interurbà, oferta d’aparcament a la via pública, etc.

2. Anàlisi i diagnosi: resultats i identificació de disfuncions actuals

Els objectes d’anàlisi són la situació de la mobilitat a peu, en bicicleta, en transport públic i en vehicle privat. A partir d’aquesta anàlisi, que es mostra en forma d’estadística a partir d’una adaptació de l’enquesta Toolbox for mobility management, i de forma qualitativa en base a les observacions dels consultors redactors i de les entrevistes a responsables de les empreses, es detecten les mancances existents en l’actualitat per a cada un dels mitjans de transport.

Page 10: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

8

3. Conclusions: valoració de les disfuncions

4. Proposta d’actuacions

Definició de les eines existents per aconseguir una millora de l’accessibilitat al polígon i proposta de gestió per a la seva implantació. Una vegada implantades, serà necessari avaluar-les mitjançant indicadors de seguiment.

L’obtenció de dades a través de les enquestes als treballadors s’ha portat a terme durant els mesos d’octubre i novembre de 2006, i l’operativa ha estat la següent:

Contacte amb els tècnics dels Ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i de Molins de Rei, l’Associació d’Empresaris del Pla i representants sindicals de Comissions Obreres.

Les entitats participants han facilitat els llistats disponibles de les empreses del polígon i el nombre de treballadors. S’ha aconseguit un llistat actualitzat amb dades de l’any 2006.

Selecció d’una mostra de les empreses, distribuïdes arreu del polígon, on es reparteixen les enquestes. En aquesta mostra es troben representades les empreses petites (menys de 50 treballadors), mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) i grans (més de 250 treballadors).

Redacció d’una carta de presentació de l’estudi demanant la col·laboració de les empreses, per part dels Ajuntaments respectius i de l’Associació d’Empresaris del Pla.

Enviament, via correu postal i en alguns casos també amb correu electrònic, de les cartes informatives.

Lliurament en persona de les enquestes en suport paper a responsables de cada una de les empreses (recursos humans o representants sindicals), per a què siguin repartides a cada un dels treballadors.

Entrevista a responsables de les empreses sobre els hàbits i condicions generals de mobilitat dels treballadors i inquietuds de les empreses en l’àmbit de mobilitat.

Recollida in-situ, al cap de 10-15 dies del repartiment, de les enquestes contestades i assessorament a les empreses que no han omplert l’enquesta.

Successives visites (fins a 3 per empresa) i contactes telefònics amb les empreses pendents de retornar les enquestes de tots els treballadors.

L’explotació de les enquestes i l’extrapolació al total de l’univers de treballadors del polígon, s’ha dut a terme durant el mes de desembre, i s’han obtingut resultats sobre la mobilitat global i l’accessibilitat al polígon.

Page 11: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

9

El Pla

III. Marc general

1. Situació i dades bàsiques

1.1. Polígon industrial El Pla

El polígon industrial El Pla es localitza als municipis de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, ocupant un total de 143 Ha (73 Ha a Sant Feliu i 70 a Molins de Rei).

Aquesta zona industrial es troba a uns 15 km del centre de Barcelona i de l’aeroport del Prat.

La següent imatge mostra la localització geogràfica del Pla respecte els nuclis urbans del voltant i les infraestructures viàries existents.

Figura 2. Situació de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat

Font: web del DPTOP

El polígon industrial té els seus orígens a mitjans dels anys 50, quan una empresa important s’hi va instal·lar. Va ser durant la dècada dels 60 quan, al llarg de la carretera N-340, diverses empreses van iniciar la seva activitat al polígon. Tanmateix la majoria de les empreses actualment existents es troben al polígon El Pla des dels anys 1990.

BARCELONA

Page 12: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

10

Avui dia al polígon industrial El Pla s’hi localitzen 341 empreses, 183 de les quals a Molins de Rei i 158 a Sant Feliu de Llobregat. Prop d’un centenar d’aquestes empreses es troben associades en l’Associació d’Empresaris del Pla (AEPLA), una agrupació d’empreses que vetlla per l’interès d’aquestes, en funcionament des de fa un parell d’anys.

Les empreses del polígon ocupen un total de 8.900 treballadors. Aquestes dades han estat actualitzades amb el treball de camp (veure capítol IV.3.1).

El plànol 1 mostra un ortofotomapa del Polígon Industrial El Pla i el seu entorn més immediat, incloent la delimitació aproximada d’un futur desenvolupament industrial planificat (Torrent del Duc: 70.000 m2), que delimita amb els polígons industrials Les Grases i El Pla.

El polígon del Pla es troba entre els nuclis urbans de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, i en l’àmbit comprès entre la via del ferrocarril i el Parc Agrari del riu Llobregat (separat del propi riu per l’autopista AP-2).

La figura a continuació mostra els noms d’alguns dels principals carrers del polígon del Pla.

Figura 3. Principals vials del polígon industrial El Pla

Font: Elaboració pròpia

Av. Pla

C/ Sant Josep –Miquel Torelló

i Pagès

Av. Laureà Miró – Barcelona

(antiga N-340)

C/ Horta

C/ Ramon y Cajal

C/ Can Miano

C/ Comerç

Av. Pla

C/ Sant Josep –Miquel Torelló

i Pagès

Av. Laureà Miró – Barcelona

(antiga N-340)

C/ Horta

C/ Ramon y Cajal

C/ Can Miano

C/ Comerç

Page 13: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

11

El Pla

1.2. Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

12.1. Dades demogràfiques

L’any 2006 Molins de Rei compta amb 23.374 habitants i Sant Feliu de Llobregat amb 42.486 habitants.

12.2. Motorització

Segons dades de l’Idescat, l’any 2005 hi havia a Molins de Rei un total de 14.762 vehicles, repartits en 10.314 turismes, 1.539 motos, 2.326 camions i furgonetes, 132 tractors industrials i 451 d’autobusos i altres.

A Sant Feliu de Llobregat l’any 2005 hi havia 23.699 vehicles, repartits en 17.680 turismes, 2.353 motocicletes, 2.965 furgonetes i camions, 134 tractors industrials i 567 autobusos i altres. L’índex de motorització resultant és de 560,7 veh/1000 habitants.

L’any 2005 Molins de Rei té un índex de motorització de 640 vehicles/1.000 habitants, Sant Feliu de Llobregat 560,7 veh/1000 habitants, la comarca del Baix Llobregat de 622 i Catalunya de 654.

12.3. Contaminació atmosfèrica

El Decret 226/2006, de 23 de maig, declara zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, entre d’altres municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules.

A partir d’aquest Decret la Generalitat de Catalunya ha elaborat un Pla d’Actuació, amb 77 mesures per reduir aquests contaminants atmosfèrics. Una part important d’aquestes mesures s’han aplicar al transport terrestre, per millorar l’eficiència dels diferents modes de transport (aplicació normes EURO IV i V, reducció de les velocitats màximes permerses, etc.). La base legal d’aquest Pla d’Actuació es materialitza en el Decret 152/2007, de 10 de juliol.

Page 14: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

12

2. Anàlisi de la mobilitat obligada (EMO 2001)

2.1. Desplaçaments totals

L’Enquesta de Mobilitat Obligada recull les dades referents al primer viatge que realitzen al matí els residents que treballen o estudien fora de casa, i només per aquests motius específics. Són, per tant, xifres diàries corresponents únicament als dies feiners i referides aproximadament a la meitat de la mobilitat obligada de tot el dia, ja que comptabilitzen només el primer viatge del matí, però no la tornada.

S’ha de tenir en compte que un desplaçament és el conjunt de viatges en diferents modes de transport per anar de l’origen a la destinació final. En el cas dels desplaçaments amb trams a peu, es considera un viatge a peu quan aquest té una durada de cinc o més minuts.

A Molins de Rei, en matins feiners, es realitzen un total de 20.890 desplaçaments diaris per mobilitat obligada (treball o estudi) amb origen i/o destinació al seu terme municipal (any 2001).

A Sant Feliu de Llobregat aquesta dada és de 34.761 desplaçaments en matins feiners.

2.2. Tipus de flux a Molins de Rei

Del total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada cal destacar que:

• Un 30% (6.266 viatges) són interns, és a dir, tenen com origen i destinació el municipi de Molins de Rei.

• Un 34% dels desplaçaments totals per mobilitat obligada (7.025 viatges) són desplaçaments de residents de Molins de Rei cap a altres municipis.

• El 36% dels desplaçaments (7.599 viatges) són de residents de fora del municipi que venen a treballar o a estudiar a Molins de Rei.

Figura 4. Distribució de la mobilitat obligada a Molins de Rei segons el tipus de flux

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001. Idescat i DPTOP

30%

34%

36% Viatges interns a Molins de Rei

Viatges amb origen Molins de Rei

Viatges amb destinació Molins de Rei

Page 15: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

13

El Pla

2.3. Tipus de flux a Sant Feliu de Llobregat

Del total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada cal destacar que:

• Un 32% (11.218 viatges) són interns, és a dir, tenen com origen i destinació el municipi de Sant Feliu de Llobregat.

• Un 43% dels desplaçaments totals per mobilitat obligada (15.007 viatges) són desplaçaments de residents de Sant Feliu de Llobregat cap a altres municipis.

• El 25% dels desplaçaments (8.536 viatges) són de residents de fora del municipi que vénen a treballar o a estudiar a Sant Feliu de Llobregat.

Figura 5. Distribució de la mobilitat obligada a Sant Feliu de Llobregat segons el tipus de flux

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001. Idescat i DPTOP

Analitzant els tipus de flux de mobilitat cal destacar que, a ambdós municipis, menys de la tercera part dels desplaçaments són interns, fet que denota un baix nivell d’autocontenció.

A més, en comparar els fluxos d’entrada i sortida dels desplaçaments de connexió, cal destacar un paper bastant equilibrat del municipi de Molins de Rei com a atractor i generador de mobilitat (7.599 entrades enfront 7.025 sortides). En canvi Sant Feliu de Llobregat és un municipi principalment generador de mobilitat (8.536 entrades enfront 15.007). En total, doncs, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei atrauen un total de 16.135 desplaçaments cada matí feiner, dels quals 14.244 són per motius de treball (sense comptabilitar desplaçaments interns).

32%

43%

25%

Viatges interns a Sant Feliu deLlobregat

Viatges amb origen Sant Feliu deLlobregat

Viatges amb destinació Sant Feliu deLlobregat

Page 16: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

14

2.4. Motiu del desplaçament a Molins de Rei

Analitzant les dades en funció del motiu del desplaçament:

• Els desplaçaments de residents per motius de treball a l’interior del municipi representen uns 3.644 diaris (203 dels quals ‘no es desplaça’ o treballa des de casa). Per altra banda, hi ha 6.048 desplaçaments de veïns i veïnes cap a fora del municipi per motius de treball (veure figura següent). A partir d’aquesta dada s’obté que tan sols un 38% de la població activa ocupada treballa al propi municipi.

• Un 73% dels estudiants residents (considerant des dels 3 anys) realitza els seus estudis a Molins de Rei, encara que aquest percentatge varia considerablement en diferenciar els estudiants segons l’edat: en cas d’estudiants d’entre 3 i 15 anys un 90% estudia al propi municipi; en canvi, en cas d’estudiants a partir de 16 anys aquest percentatge disminueix fins a un 40% (cal considerar que Molins de Rei no disposa de centres universitaris).

• Diàriament també es produeixen uns 7.599 viatges amb destinació Molins de Rei per motius obligats per part de persones no residents al municipi. Cal destacar que en un 89% dels casos és per motiu de treball; la resta de viatges representa els estudiants de municipis propers que s’hi desplacen per a realitzar els seus estudis de secundària.

Figura 6. Distribució de la mobilitat obligada segons el tipus de flux i el motiu de desplaçament

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001. Idescat i DPTOP

3.644

6.0486.795

500

737281

2.122

240523

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Viatges interns a Molinsde Rei

Viatges amb origenMolins de Rei

Viatges amb destinacióMolins de Rei

Estudis < 16 anysEstudis > 16 anysTreball

Page 17: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

15

El Pla

2.5. Motiu del desplaçament a Sant Feliu de Llobregat

Analitzant les dades en funció del motiu del desplaçament:

• Els desplaçaments de residents per motius de treball a l’interior del municipi representen uns 6.374 diaris (65 dels quals ‘no es desplaça’ o treballa des de casa). Per altra banda, hi ha 13.137 desplaçaments de veïns i veïnes cap a fora del municipi per motius de treball. A partir d’aquesta dada s’obté que tan sols un 33% de la població activa ocupada treballa al propi municipi.

• Un 72% dels estudiants residents (considerant des dels 3 anys) realitza els seus estudis a Sant Feliu de Llobregat, encara que aquest percentatge varia considerablement en diferenciar els estudiants segons l’edat: en cas d’estudiants d’entre 3 i 15 anys un 89% estudia al propi municipi; en canvi, en cas d’estudiants a partir de 16 anys aquest percentatge disminueix fins a un 38% (cal considerar que Sant Feliu de Llobregat no disposa de centres universitaris).

• Diàriament també es produeixen uns 8.536 viatges amb destinació Molins de Rei per motius obligats per part de persones no residents al municipi. Cal destacar que en un 87% dels casos és per motiu de treball; la resta de viatges representa els estudiants de municipis propers que s’hi desplacen per a realitzar els seus estudis de primària, secundària o mòduls de formació professional.

Figura 7. Distribució de la mobilitat obligada segons el tipus de flux i el motiu de desplaçament

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001. Idescat i DPTOP

6.374

13.137

7.449

867

1.395

292

3.977

475

795

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Viatges interns a SantFeliu de Llobregat

Viatges amb origen SantFeliu de Llobregat

Viatges amb destinacióSant Feliu de Llobregat

Estudis < 16 anysEstudis > 16 anysTreball

Page 18: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

16

2.6. Principals orígens dels treballadors i treballadores del Pla

En analitzar les zones EMO internes dels municipis on s’hi localitza el Polígon Industrial El Pla (veure plànol 2), s’obté que a la zona EMO 2 de Molins de Rei s’hi atrauen un total de 5.018 desplaçaments en matins feiners per raó de treball, dels quals 1.487 són de propis molinencs i molinenques i 3.531 són de residents d’altres municipis.

En el cas de Sant Feliu de Llobregat, les zones EMO 1 i 2 atrauen un total de 9.131 desplaçaments en matins feiners (per treball), dels quals 4.038 són de veïns i veïnes de Sant Feliu de Llobregat i 5.093 pertanyen a residents d’altres municipis.

En conjunt, doncs, les zones EMO que contenen El Pla atrauen 14.149 treballadors i treballadores, dels quals 5.525 són veïns i veïnes de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat i els altres 8.624 treballadors i treballadores provenen d’altres municipis.

La taula que es mostra a continuació detalla quins són els principals orígens dels treballadors i treballadores amb destinació la zona EMO_2 de Molins de Rei o les zones EMO_1 i EMO_2 de Sant Feliu de Llobregat:

Taula 1. Principals relacions orígens dels desplaçaments amb destinació El Pla, per motius de feina

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001

Codi municipi Municipi Destinació Molins

de Rei (EMO 2)Destinació Sant Feliu de

Llobregat (EMO 1 2) Total %

08019 Barcelona 640 1.271 1.911 14%08211 Sant Feliu de Llobregat 475 4.038 4.513 32%08263 Sant Vicenç dels Horts 181 164 345 2%08101 L'Hospitalet 272 421 693 5%08073 Cornellà de Llobregat 212 368 580 4%08196 Sant Andreu de la Barca 74 52 126 1%08217 Sant Joan Despí 133 404 537 4%08077 Esplugues de Llobregat 67 231 298 2%08295 Vallirana 88 69 157 1%08200 Sant Boi de Llobregat 133 157 290 2%08072 Corbera de Llobregat 61 69 130 1%08068 Cervelló 68 181 249 2%08301 Viladecans 72 102 174 1%08015 Badalona 84 71 155 1%08123 Molins de Rei 1.487 393 1.880 13%

Altres orígens 971 1.140 2.111 15%TOTAL 5.018 9.131 14.149 100%

Principals relacions origen-destinació El Pla dels desplaçaments interns i de connexió per motius de feina

Page 19: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

17

El Pla

Els principals orígens dels desplaçaments amb destinació la zona del Pla són, de major a menor importància: Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, Molins de Rei, L’Hospitalet, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí.

A excepció de Barcelona (i Badalona), els municipis que generen mobilitat cap al polígon del Pla es troben dins la mateixa comarca, el Baix Llobregat.

Page 20: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

18

2.7. Repartiment modal a Molins de Rei

27.1. Repartiment modal global segons tipus de flux

Els resultats globals del repartiment modal s’han resumit en les figures següents. Cal destacar:

• En els desplaçaments interns per motius de treball o estudis, que representen un 30% de la mobilitat obligada generada i atreta a Molins de Rei, els vehicles motoritzats privats s’utilitzen en un 24,9% dels viatges, mentre que els viatges a peu representen un 69%, la bicicleta un 0,3% i el bus urbà un 4%.

• En els desplaçaments de connexió, el 70% restant, el mode de transport més utilitzat és, sens dubte, el vehicle motoritzat privat (71,1% del total de viatges). Pel que fa als modes de transport col·lectiu, el tren destaca amb un 16,1%, i l’autobús es queda proper a un 11,1%. Entre el metro i els FGC conjuntament s’assoleix gairebé un 1%.

Figura 8. Repartiment modal dels viatges en termes absoluts

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

Figura 9. Repartiment modal dels viatges en termes relatius

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

Viatges interns Viatges de connexió

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns Viatges de connexió

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 21: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

19

El Pla

27.2. Repartiment modal segons el motiu de desplaçament

Entrant en detall en les dades de repartiment modal anteriors, resulta interessant comparar el diferent comportament en la utilització dels modes de transport entre treballadors i estudiants. Els resultats per als treballadors s’han resumit en les dues primeres figures i els resultats per als estudiants en les darreres figures.

• Els desplaçaments per motiu treball, que globalment representen un 79% dels desplaçaments per mobilitat obligada, es realitzen majoritàriament en vehicles motoritzats: en els viatges interns en un 37% dels casos, i en els viatges de connexió en un 75%. Pel que fa al transport públic, un 5% dels desplaçaments interns, un 28% un dels residents que treballen fora del municipi i un 20% dels no residents que treballen a Molins es realitzen en tren o autobús. Dels desplaçaments dels molinencs que treballen fora del municipi en destaca un 20% que es realitzen en tren.

Figura 10. Repartiment modal dels viatges per motiu treball en termes absoluts

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

Figura 11. Repartiment modal dels viatges per motiu treball en termes relatius

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

Viatges interns a Molinsde Rei

Viatges amb origenMolins de Rei

Viatges amb destinacióMolins de Rei

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns aMolins de Rei

Viatges amb origenMolins de Rei

Viatges ambdestinació Molins de

Rei

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 22: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

20

• En els desplaçaments per motiu estudis, que globalment representen el 21% restant dels desplaçaments per mobilitat obligada, els vehicles motoritzats compten amb una quota del 9% en viatges interns, amb un 35% en els viatges de connexió dels estudiants residents a Molins de Rei i amb un 49% dels desplaçaments dels estudiants a Molins de Rei que resideixen fora; el ferrocarril representa un 36% en els viatges de connexió dels estudiants residents a Molins de Rei i un 8% dels que vénen a estudiar a Molins; l’autobús representa el 26% dels viatges de molinencs cap altres municipis i el 41% dels estudiants de Molins que resideixen fora. Els viatges interns a Molins de Rei a peu agrupen la majoria dels desplaçaments dels estudiants (84%) mentre l’autobús representa un 6%.

Figura 12. Repartiment modal dels viatges per motiu estudis en termes absoluts

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

Figura 13. Repartiment modal dels viatges per motiu estudis en termes relatius

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Viatges interns a Molinsde Rei

Viatges amb origenMolins de Rei

Viatges amb destinacióMolins de Rei

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns aMolins de Rei

Viatges amb origenMolins de Rei

Viatges ambdestinació Molins de

Rei

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 23: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

21

El Pla

2.8. Repartiment modal a Sant Feliu de Llobregat

28.1. Repartiment modal global segons tipus de flux

Els resultats globals del repartiment modal s’han resumit en les figures següents. Cal destacar:

• En els desplaçaments interns per motius de treball o estudis, que representen un 32% de la mobilitat obligada generada i atreta a Sant Feliu de Llobregat, els vehicles motoritzats privats s’utilitzen en un 21,9% dels viatges, mentre que els viatges a peu representen un 72,3%, la bicicleta un 0,3% i el bus urbà un 4%.

• En els desplaçaments de connexió, el 68% restant, el mode de transport més utilitzat és, sens dubte, el vehicle motoritzat privat 65,5% del total de viatges). Pel que fa als modes de transport col·lectiu, el tren destaca amb un 19,5%, i l’autobús es queda proper a un 12,1%. Entre el metro i els FGC conjuntament s’assoleix gairebé un 1%. Per últim, els desplaçaments a peu cap i des de municipis veïns representen un altre 1,1%.

Figura 14. Repartiment modal dels viatges en termes absoluts

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

Figura 15. Repartiment modal dels viatges en termes relatius

0

5000

10000

15000

20000

25000

Viatges interns Viatges de connexió

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns Viatges de connexió

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 24: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

22

28.2. Repartiment modal segons el motiu de desplaçament

Entrant en detall en les dades de repartiment modal anteriors, resulta interessant comparar el diferent comportament en la utilització dels modes de transport entre treballadors i estudiants. Els resultats per als treballadors s’han resumit en les dues primeres figures i els resultats per als estudiants en les darreres figures.

• Els desplaçaments per motiu treball, que globalment representen un 77% dels desplaçaments per mobilitat obligada, es realitzen majoritàriament en vehicles motoritzats: en els viatges interns en un 35% dels casos, i en els viatges de connexió en un 65%. Pel que fa al transport públic, un 6% dels desplaçaments interns, un 32% un dels residents que treballen fora del municipi i un 22% dels no residents que treballen a Sant Feliu de Llobregat es realitzen en tren o autobús. Dels desplaçaments dels santfeliuencs que treballen fora del municipi en destaca que un 21% es realitzen en tren.

Figura 16. Repartiment modal dels viatges per motiu treball en termes absoluts

Figura 17. Repartiment modal dels viatges per motiu treball en termes relatius

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

Viatges interns a SantFeliu de Llobregat

Viatges amb origen SantFeliu de Llobregat

Viatges amb destinacióSant Feliu de Llobregat

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns aSant Feliu de

Llobregat

Viatges amb origenSant Feliu de

Llobregat

Viatges ambdestinació Sant

Feliu de Llobregat

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 25: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

23

El Pla

• En els desplaçaments per motiu estudis, que globalment representen el 23% restant dels desplaçaments per mobilitat obligada, els vehicles motoritzats compten amb una quota del 5% en viatges interns, amb un 26% en els viatges de connexió dels estudiants residents a Sant Feliu de Llobregat i amb un 58% dels desplaçaments dels estudiants a Sant Feliu de Llobregat que resideixen fora; el ferrocarril representa un 41% en els viatges de connexió dels estudiants residents a Sant Feliu de Llobregat i un 9% dels que vénen a estudiar a Sant Feliu de Llobregat; l’autobús representa el 29% dels viatges de santfeliuencs cap altres municipis i igualment el 29% dels estudiants de Sant Feliu de Llobregat que resideixen fora. Els viatges interns a Molins de Rei a peu agrupen la majoria dels desplaçaments dels estudiants (90%) mentre l’autobús representa un 5%.

Figura 18. Repartiment modal dels viatges per motiu estudis en termes absoluts

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

Figura 19. Repartiment modal dels viatges per motiu estudis en termes relatius

Font: Elaboració pròpia a partir de EMO’2001.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Viatges interns a SantFeliu de Llobregat

Viatges amb origen SantFeliu de Llobregat

Viatges amb destinacióSant Feliu de Llobregat

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Viatges interns a SantFeliu de Llobregat

Viatges amb origenSant Feliu de Llobregat

Viatges amb destinacióSant Feliu de Llobregat

Altres

Peu

Bici

Moto

FGC

Renfe

Metro

Bus

Cotxe

Page 26: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla
Page 27: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

25

El Pla

IV. Anàlisi i diagnosi

1. Estat actual d’accessibilitat

1.1. Accés en transport públic

Respecte el transport públic, es pot accedir al Polígon Industrial El Pla en tren (serveis de rodalies de Renfe) o en autobús.

Altres possibles opcions en transport públic, que requereixen intercanvi modal, són l’accés en FGC fins a l’intercanviador de Quatre Camins o bé fins a La Floresta (Sant Cugat del Vallès). Hi ha línies d’autobús que connecten aquestes estacions amb el centre urbà de Molins de Rei, però ara per ara disposen de freqüències no adequades per a la mobilitat diària dels treballadors i treballadores (de 60 minuts o més).

Per altra banda existeix la línia T3 del tramvia, que actualment arriba fins a Sant Feliu de Llobregat en el seu límit amb Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, a Laureà Miró a l’alçada del Parc Torreblanca. Està previst que durant els propers anys al tramvia arribi fins a Molins de Rei, una vegada se soterri la via del tren en el casc urbà de Sant Feliu de Llobregat. Ara per ara, la línia de tramvia que dóna servei a Sant Feliu de Llobregat realitza les següents parades, des de la Plaça Francesc Macià a Barcelona.

Figura 20. Parades de la línia T3

Font: www.tramvia .org

Page 28: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

26

Una vegada el tramvia arribi al polígon El Pla existiran noves possibilitats d’efectuar desplaçaments intermodals, per comunicar amb Barcelona i altres poblacions veïnes. Actualment ja es poden realitzar alguns desplaçaments intermodals en tramvia fins al polígon industrial, en combinació amb els serveis d’autobús urbà i interurbà.

Al plànol 3 s’observa que actualment la cobertura global del servei actual d’autobús és bona, ja que s’efectuen parades al llarg dels 2,7 km de polígon. En canvi, la cobertura que ofereix el ferrocarril és insuficient, ja que, considerant 1 km (15 minuts a peu) des de les estacions tan sols s’arriba als extrems del polígon.

Cal esmentar que Sant Feliu de Llobregat forma part de la primera corona de l’ATM, mentre Molins de Rei forma part de la segona. La següent imatge mostra aquesta diferenciació tarifària:

Figura 21. Zonificació tarifària de l’ATM

Font: web de l’ATM

A continuació es mostren les diferents opcions existents avui dia per accedir al polígon en transport públic.

11.1. Línia ferroviària

Pel que fa al ferrocarril tant Molins de Rei com Sant Feliu de Llobregat compten amb estació de viatgers, on hi efectuen servei les línies de rodalies C4 (Manresa – Barcelona – Sant Vicenç del Calders), que comunica amb les comarques del Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental i C1 (Maçanet-Massanes – Barcelona – Molins de Rei), que comunica el Maresme amb el Barcelonès i el Baix Llobregat.

L’estació de tren de Molins de Rei es localitza a la Plaça de l’Estació, molt propera al centre urbà. L’estació de tren de Sant Feliu de Llobregat es localitza igualment a una plaça anomenada Plaça de l’Estació, també al centre urbà del municipi.

Quant a demanda, tal i com mostra l’EMO 2001, el tren és el principal mitjà de transport públic dels desplaçaments amb origen o destinació Sant Feliu de Llobregat o Molins de Rei. L’oferta del servei ferroviari és en general adequada, ja que la freqüència teòrica és de 15 minuts.

Les estacions de tren, tant a Molins de Rei com a Sant Feliu de Llobregat, es troben a uns 2km de la part central del Polígon industrial El Pla (límit municipal).

Page 29: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

27

El Pla

A continuació es concreten els horaris d’arribada i sortida des de l’estació de Molins de Rei (entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat el temps de trajecte és de 4 minuts).

Es realitzen 99 expedicions diàries sentit Martorell (des de Barcelona, dia feiner), entre les 5:42h i les 00:18h. La freqüència mitjana de pas és, doncs, de 11 minuts i la durada del trajecte des de Barcelona és d’uns 16-18 minuts (de 12-14 minuts fins a Sant Feliu de Llobregat).

En el sentit invers hi ha 97 expedicions diàries, entre les 5:11h i les 23:00h, amb una freqüència mitjana de també 11 minuts.

Les fotografies a continuació mostren les dues estacions de tren que donen servei al Polígon Industrial El Pla:

Page 30: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

28

foto 1. Estació de tren a Molins de Rei.

foto 2. Aparcament de bicicletes a l’estació de Molins de Rei

foto 3. Estació de tren a Sant Feliu de Llobregat

Page 31: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

29

El Pla

11.2. Autobusos interurbans

Existeixen diverses línies d’autobús interurbanes que connecten el Polígon El Pla amb diferents poblacions de la comarca i amb Barcelona. A continuació es caracteritza aquesta oferta existent, per un dia feiner típic.

Línies L50 i L57: Vallirana – Cervelló – Barcelona Línia L56: Molins de Rei – Barcelona Línies L61 i L62: Torrelles – Sant Vicenç dels Horts – Barcelona Línies L64, L65 i L68: Martorell – Sant Andreu de la Barca – Pallejà – Barcelona (Soler i Sauret SA)

El conjunt d’aquestes línies ofereix un servei de 89+89 expedicions en dia feiner entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona / L’Hospitalet.

La primera i darrera expedicions des de Molins cap a Barcelona són a les 5:30h i a les 22:00h. En sentit Barcelona – Molins la primera expedició és a les 6:00h des de Collblanc i la darrera a les 22:30h des de Francesc Macià.

La freqüència mitjana del servei entre Molins i Barcelona és de 11 minuts, i el temps de trajecte és d’uns 30 minuts fins a Collblanc i d’uns 35-45 fins a Francesc Macià.

Les parades a Molins de les línies L57 (per autopista) i L61 (per autopista) i L68 es realitzen, en sentit Barcelona, a: Av. Barcelona – Pí i Margall / Barcelona – Primer Maig / Pla – Ramon i Cajal.

En sentit contrari aquestes línies efectuen parada a Molins de Rei a: Pla – Ramon i Cajal / Av. Barcelona – R. Marion / Av. València (Creu Roja).

Aquestes línies no donen servei a la part del polígon El Pla que pertany a Sant Feliu de Llobregat.

Les parades al Polígon El Pla de la resta de línies, i de la L57 i L61 quan no van per autopista, es realitzen, en sentit Barcelona, a l’eix de la carretera: N-340 – Carrer Llobregat, N-340 – Ramon i Cajal, N-340 – Can Pahisa, Laureà Miró – Agricultura, Laureà Miró – Comerç i Laureà Miró – Indústria.

A continuació es mostra l’oferta del servei entre Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, en dia feiner (font: HTUwww.solerisauret.comUT).

Page 32: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

30

Page 33: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

31

El Pla

Page 34: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

32

Page 35: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

33

El Pla

La resta de les línies que es presenten a continuació donen un servei més parcial al polígon, ja que són bàsicament línies que connecten els centres urbans amb l’intercanviador de Quatre Camins o bé amb Barcelona, però sense recórrer l’interior del polígon (a excepció de la línia nocturna N50).

Línia 567: Molins de Rei – Intercanviador de Quatre Camins – Cervelló – Vallirana (Soler i Sauret SA)

Aquesta línia compleix la funció de ‘llançadera’ entre Rodalies RENFE a Molins de Rei i l’intercanviador de Quatre Camins (FGC).

El servei compta amb 15+15 expedicions, entre les 6:30h (primera sortida des de Molins), i les 22:47 (darrera arribada a Molins). La freqüència del servei és, en ambdós sentits, d’aproximadament una hora.

Les parades d’aquesta línia a Molins, en sentit Molins – Vallirana, són als carrers Pi i Margall – Av. València i Av. València (Creu Roja). En sentit contrari la parada s’efectua només a Pi i Margall – Av. València.T

Línia 560 (i 518): Corbera de Llobregat – La Palma – Intercanviador de Quatre Camins – Molins de Rei (– Barcelona) (Autocorb SA)

Aquest servei compta amb 33 expedicions diàries amb parada a Molins de Rei (sentit Barcelona), 13 de les quals només realitzen el trajecte entre Corbera Alta i Molins, connectant amb l’intercanviador de Quatre Camins (línia 560). La primera i darrera expedicions a Molins són a les 6:12h i a les 21:57h.

En el sentit contrari (sentit Corbera de Llobregat), s’efectuen 36 expedicions, 12 de les quals s’inicien al mateix Molins de Rei (línia 560). Per a cada sentit es realitzen dues expedicions diàries amb parada a Sant Feliu de Llobregat. La primera i darrera expedicions des de Molins són a les 7:05h i a les 22:40h.

Les freqüències horàries del servei oscil·len entre els 20 minuts i 60 minuts, encara que el valor moda és de 30 minuts.

El temps de trajecte des de Molins de Rei fins a Barcelona (Metro L3 Maria Cristina) és de 18 minuts, i entre Molins i l’intercanviador de Quatre Camins és de 5 minuts.

Les parades del servei a Molins es realitzen als carrers Pi i Margall i Av. València 14-16.

La següent imatge mostra l’oferta més detallada d’aquestes línies (font: HTUwww.autocorb.comUTH).

Page 36: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

34

Page 37: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

35

El Pla

Línia L67: Castellbisbal – El Papiol – Molins de Rei – Barcelona (Autos Castellbisbal SA)

Aquest servei compta amb 13 expedicions diàries sentit Barcelona, que no admeten, però, trànsit de passatgers entre Molins de Rei i Barcelona. Les sortides des de l’IES Castellbisbal es realitzen a les 6:05h, 6;45h, 7:00h, 8:10h, 9:10h, 10:10h, 11:10h, 13:10h, 14:25h, 15:10h, 16:25h, 18:10h i 19:25h. La freqüència mitjana del servei és, doncs, en dia feiner, de 62 minuts.

En el sentit contrari (Molins – Castellbisbal), s’efectuen 11 expedicions, que inicien el seu recorregut a Barcelona (Urgell 229). Els horaris d’aquestes expedicions són (sortida Barcelona): 7:00h, 8:00h, 11:40h, 13:00h, 14:15h, 15:30h, 17:00h, 18:15h, 19:15h, 20:00h i 21:10h. La freqüència mitjana del servei en aquest sentit (l’únic que dóna servei realment als veïns de Molins de Rei) és de 77 minuts.

A la pàgina web de l’operador només s’especifica el temps de trajecte entre l’IES Castellbisbal i l’Ajuntament del Papiol, que és de 15 minuts. També s’especifica el temps de trajecte entre Barcelona i Molins (20 minuts), encara que probablement no hi ha cap passatger interessat en conèixer aquesta dada a causa de la inexistència d’aquesta connexió. La resta de temps de trajecte, segons informa l’operador, resten condicionats al trànsit existent.

Aquest servei realitza parada a La Gravera de Molins de Rei i a la confluència dels carrers Jacint Verdaguer i Samaranch.

Línia L52: L’Hospitalet de Llobregat (Santa Eulàlia) – Sant Feliu de Llobregat (Oliveras SA)

Aqueta línia compta amb una expedició cada 30 minuts entre les 4:55 i les 22:35 sentit Sant Feliu de Llobregat.

El recorregut dintre Sant Feliu de Llobregat té característiques de servei urbà, pel nombre de parades que es realitzen (6 en cada sentit). La més propera al polígon industrial El Pla es troba al carrer Armenteres amb Ramon y Cajal

Línia N50: Barcelona – Molins de Rei – Martorell (Soler i Sauret SA)

Aquest servei d’autobús nocturn funciona diàriament, amb sortida des de la plaça de Catalunya de Barcelona. La parada a Molins de Rei està situada davant de la Creu Roja, a l’avinguda de València. En principi també hi efectua parada al directament al polígon El Pla, al carrer Indústria prop de Laureà Miró (part de Sant Feliu de Llobregat). Els horaris de sortida des de la plaça de Catalunya de Barcelona direcció Molins de Rei són: 1:10, 2:10, 3:10 i 4:10 hores.

L’itinerari d’aquesta línia nocturna és el següent: plaça de Catalunya (Barcelona), plaça Francesc Macià (Barcelona), Diagonal/Maria Cristina (Barcelona), Sant Feliu de

Page 38: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

36

Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Molins de Rei i Barcelona (plaça de Catalunya).

Línia N51: Barcelona – Esparreguera (Hispano Igualadina SA)

L’altra línia nocturna que dóna servei a Molins de Rei és la N51, també amb sortida des de la plaça de Catalunya de Barcelona. La parada a Molins de Rei està situada a l’avinguda de Caldes cantonada carrer Jacint Verdaguer. Els horaris de sortida des de la plaça de Catalunya de Barcelona són: 1:05, 2:05, 3:05 i 4:05 hores.

L’itinerari d’aquesta línia és: plaça de Catalunya (Barcelona), plaça d’Espanya (Barcelona), Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, El Papiol, Castellbisbal, Abrera, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi de Llobregat i Barcelona (plaça de Catalunya).

11.3. Servei urbà de Molins de Rei (MolinsBus i MB3-MB4)

L’Ajuntament de Molins de Rei té a disposició dels seus ciutadans dos itineraris diferents d’un servei d’autobús urbà, explotats conjuntament pels operadors Soler i Sauret i Sarbus.

El servei de MolinsBus funciona des de l’any 2003 i connecta els diversos barris del nucli urbà amb els centres d’interès i les àrees comercials. Es tracta d’una línia gairebé amb forma de 8, amb el centre a la Pl. Països Catalans – Ca n’Ametller, que pren un nom diferent en funció del sentit del recorregut (MB1 i MB2).

El servei de les línies MB3 i MB4 va entrar en funcionament el setembre de 2006, i serveix de connexió entre el centre de la vila i els barris de La Pau i els seus equipaments (deixalleria, cementiri, tanatori), així com amb els barris de muntanya (Sant Bartomeu de la Quadra, la Rierada i Vallpineda). A la vegada, aquest nou servei connecta l’estació de rodalies RENFE a Molins (origen del servei) amb l’estació de FGC La Floresta a Sant Cugat del Vallès (final del servei). El recorregut té una durada de 30 minuts, i es realitzen 7+7 expedicions de dilluns a divendres, a excepció del mes d’agost.

A continuació es mostren els esquemes dels recorreguts del servei MolinsBus (MB1 i MB2), així com els horaris actuals de les expedicions (informació disponible a la pàgina web HTUwww.solerisauret.comUTH):

Page 39: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

37

El Pla

Figura 22. Recorregut de la línia urbana MolinsBus

Les parades més properes del servei urbà de Molins de Rei al polígon industrial són les del carrer Francesc Layret, la del carrer Llobregat amb Av. Barcelona i la de Av. Barcelona amb Juli Garreta, aquesta darrera sentit el centre urbà.

A continuació es mostra un autobús urbà circulant per Molins de Rei:

Page 40: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

38

foto 4. Autobús urbà de Molins de Rei (línia MB1)

11.4. Servei urbà de Sant Feliu de Llobregat (SF1 i SF2)

Sant Feliu de Llobregat disposa d’un servei urbà amb dues línies amb itineraris bàsicament circulars, que cobreixen especialment les zones residencials. Una de les línies, però, la SF2, connecta directament l’estació de tren amb el carrer Comerç, al polígon del Pla.

Els horaris del servei són de dilluns a dissabte des de les 6.30 fins a les 22 h i la freqüència és de 20 minuts. La flota de vehicles és adaptada a PMRs. Els esquemes següents mostren el solapament del recorregut de les línies urbanes i el polígon del Pla.

Figura 23. Recorreguts de les línies urbanes de Sant Feliu

Itinerari SF1

EL PLA

Page 41: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

39

El Pla

La fotografia següent mostra l’autobús urbà de Sant Feliu de Llobregat circulant per un extrem del polígon El Pla (carrer Reverend Martí Duran).

foto 5. Autobús de la línia urbana SF2.

A continuació es mostren els itineraris i horaris de les línies, disponibles a la web de l’EMT: www.emt-amb.com.

Font: www.santfeliu.org/ciutat/territori/transports/ i elaboració pròpia

Itinerari SF2

EL PLA

Page 42: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

40

Page 43: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

41

El Pla

Recentment (any 2007) l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha presentat una proposta a l’Entitat Metropolitana del Transport per modificar els itineraris de les línies urbanes de la ciutat, per tal d’enllaçar amb la nova parada del tramvia a Laureà Miró i per donar servei al nou tanatori, en construcció davant del Centre de Serveis del polígon del Pla.

El nou recorregut proposat per a la línia SF2 dóna cobertura a la part santfeliuenca del polígon, i la connecta amb l’estació de tren i la parada del tramvia. Aquest nou servei ofereix una bona intermodalitat quant a l’arribada al lloc de feina (tram o tren + bus SF2), en canvi a la tornada l’itinerari es fa llarg com a servei llançadera, ja que el recorregut és bàsicament urbà.

A continuació es mostren els nous recorreguts del servei de transport urbà proposats per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat:

Figura 24. Nous recorreguts de les línies urbanes de Sant Feliu

EL PLA

Page 44: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

42

Font: Departament de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i elaboració pròpia

11.5. Localització i equipament de les parades

Respecte l’equipament de les parades d’autobús, en general es fa pal·lesa la diferència entre els dos municipis veïns, ja que un pertany a l’EMT i l’altre no. A Sant Feliu de Llobregat les parades acostumen a disposar de tot l’equipament necessari (pal o marquesina, espai reservat per a l’aturada de l’autobús, informació respecte horaris i itineraris, plataforma d’accés al vehicle en les principals parades, etc). En canvi a Molins de Rei es troben parades sense informació, malmeses, sense espai reservat per a la parada (per tant, amb cotxes aparcats), en llocs on no hi ha vorera (Av. Pla sentit Barcelona), o marquesines situades en voreres no suficientment amples, dificultant el pas dels vianants (a la N-340).

Els plànols 4.1 i 4.2 mostren aquestes diferents situacions.

EL PLA

Page 45: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

43

El Pla

1.2. Accés en vehicle privat

En aquest apartat es presenten les vies d’accés al Polígon Industrial El Pla així com la xarxa interna principal, i també altres vies d’accés previstes en un futur.

Figura 25. El Pla, entre l’AP-2 i l’AP-7

Font: web de l’Ajuntament de Molins de Rei i elaboració pròpia

Tal i com mostra la imatge, el polígon industrial El Pla es troba situat en un punt estratègic de comunicacions amb la resta de Catalunya i de l’Estat, entre les autopistes AP-2 (Barcelona – Lleida – Saragossa) i AP-7 (Barcelona – Tarragona – València).

Antigament la principal via de comunicacions amb Barcelona i els municipis veïns del Baix Llobregat era la carretera nacional N-340 (Laureà Miró a Sant Feliu de Llobregat i Avinguda de Barcelona – Avinguda de València a Molins de Rei), que travessa el polígon longitudinalment, i avui dia reconvertida en via urbana en molts d’aquests municipis.

12.1. Accessos viaris

L’accés viari al polígon industrial El Pla es realitza principalment mitjançant els següents eixos:

El Pla

Page 46: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

44

AP-7: L’Autopista del Mediterrani és un eix que comunica tota la costa Hmediterrània,H des de la frontera amb França fins a Algesires. Aquesta autopista forma part de la Hruta europea H HE-15 Hi té majoritàriament trams de peatge, encara que alguns són lliures (determinats pel HReal DecretoH 1421/02, de H27 de desembreH). Per accedir al Pla cal connectar amb l’AP-2 a l’alçada del Papiol, on es troben ambdues autopistes.

AP-2: Comunica l’eix del Llobregat des de l’AP-7 (alçada del Papiol) fins al municipi de Barcelona (accés sud-oest, per Diagonal). La sortida 3 és l’accés més directe a Molins de Rei. Aquesta autopista forma part de la Hruta europea H HE-90. Tant des de la B-23 (sortida de Barcelona per la Diagonal) com des de l’A-2 (sortida de Barcelona per la ronda litoral), l’accés més directe al polígon es realitza mitjançant aquest eix.

A-2: És l’antiga N-II, que rep el nom d’Autovia del Nord-est en el tram Madrid – Saragossa – Lleida – Barcelona. La connexió amb Barcelona es realitza per les vies B-23 (Av. Diagonal) o B-10 (Ronda litoral). L’accés a la zona del Pla es realitza per la sortida de Sant Vicenç dels Horts (interncanviador de Quatre Camins), a l’altra banda del riu Llobregat, entrant per Molins de Rei (per l’antiga N-340).

Av. El Pla: és el vial paral·lel al riu Llobregat que marca el límit oest del polígon industrial. Funcionalment és el principal vial de distribució interna, per als conductors i conductores que provenen de les vies ràpides. El disseny actual de l’aparcament a la banda de Molins de Rei provoca problemes d’inseguretat vial en les incorporacions des del polígon cap al vial (manca de visibilitat).

Aquest carrer pren funcionalment el paper de ‘Ronda Sud’ de connexió entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, fet que provoca altes velocitats i problemes de seguretat (accessos a empreses i incorporacions des del polígon).

Per altra banda, els carrers del Pla i Comerç, a la banda santfeliuenca del polígon, absorbeixen el trànsit pesant provocat per la fàbrica de ciments (1200 camions/dia, segons l’AEPLA).

Des dels municipis de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei, per accedir al polígon:

Antiga carretera N-340: és l’eix tradicional de connexió dels municipis del Baix Llobregat amb la ciutat de Barcelona. Comunica Molins amb Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern i, a l’altra banda del riu Llobregat amb Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i Vallirana. Aquesta antiga carretera també és el principal accés al polígon des de l’autopista AP-2 i des de l’A-2.

Es tracta, tanmateix, d’un eix amb baixa permeabilitat, tant per a vehicles com per a la resta de modes de transport. La següent imatge mostra aquest vial, que compta amb 2+2 carrils a la part central i amb 1 carril per sentit més una filera d’aparcament als laterals:

Page 47: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

45

El Pla

foto 6. L’antiga carretera N-340, des del nucli urbà de Molins de Rei

Carrer de Sant Josep – Miquel Torelló i Pagès: és el vial paral·lel a l’Av. Pla i a la N-340, que actua com a distribuïdor intern del trànsit del polígon. Compta amb bastants cruïlles semaforitzades, i és que, si més no fa uns anys, era el segon vial que comptava amb més accidents del muncipi de Sant Feliu de Llobregat (59 accidents en el període 1997-2001), després de Laureà Miró (N-340).

Des d’aquest vial estructurador s’arriba a les diferents empreses del Pla.

Hi ha disponibles diversos aforaments de trànsit de la zona del Pla, realitzats per l’Estudi de viabilitat del vial de circumval·lació oest de Molins de Rei (Mancomunitat de municipis de l’AMB i Ajuntament de Molins de Rei, 2005), i per l’Estudi Integral de mobilitat a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2003).

Al plànol 5 es mostra la xarxa viària de l’entorn del Pla i les dades d’Intensitat Mitjana Diària (IMDs) recollides en aquests dos estudis previs.

Segons aquestes dues fonts, el percentatge de vehicles pesants als accessos al polígon El Pla es troba al voltant del 14-15%.

Page 48: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla
Page 49: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

47

El Pla

12.2. Noves vies previstes

El Ministerio de Fomento preveu un nou disseny per a l’enllaç de l’AP-2 a l’alçada de Molins de Rei (‘Molins nord’). L’ Estudi de viabilitat del vial de circumval·lació oest de Molins de Rei (Mancomunitat de municipis de l’AMB i Ajuntament de Molins de Rei, 2005) proposa un nou vial de ronda que connecti aquest nou enllaç ‘Molins nord’ amb el carrer Primer de Maig i amb l’enllaç ‘Molins sud’ (accés principal al polígon industrial El Pla), mitjançant un vial de ronda paral·lel a l’AP-2.

Si aquesta proposta es realitza, l’Av. de València – Av. Barcelona (N-340) podria assumir una funció viària més urbana.

La següent imatge mostra la planta conjunt de la proposta del nou enllaç:

Figura 26. Alternativa de futur vial de circumval·lació de Molins de Rei

Font: Estudi de viabilitat del vial de circumval·lació oest de Molins de Rei, 2005 i elaboració pròpia.

Per altra banda, hi ha una projecte anomenat Torrent del Duc amb el qual es crea un accés directe de la fàbrica de ciments de Sant Feliu de Llobregat a l’autopista, evitant així que el trànsit pesant provocat per aquesta activitat hagi de travessar el polígon del Pla.

Finalment, també existeix la possibilitat d’efectuar un desdoblament del carrer del Pla, com a mínim a la banda de Sant Feliu de Llobregat. L’Ajuntament de Sant Feliu ha reservat sòl per portar a terme aquesta actuació, però de moment la manca de finançament disponible ha aturat aquesta iniciativa. (Font: AEPLA)

EL PLA

Page 50: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

48

12.3. Senyalització existent

En general la senyalització informativa del polígon és adequada, ja que es disposa del nom del carrer i els números a cada cruïlla, amb uns senyals prou visibles des dels vehicles, tal i com es mostra a les següents fotografies:

foto 7. Senyalització informativa a Molins de Rei

foto 8. Senyalització informativa a Sant Feliu de Llobregat

Un insuficient manteniment de la vegetació provoca, però, que la visibilitat d’aquesta informació es vegi afectada, tal i com mostren les següents fotografies:

Page 51: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

49

El Pla

foto 9.

foto 10.

foto 11.

Page 52: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

50

foto 12.

Per altra banda, quant a senyalització informativa de la localització de les empreses, es localitzen diversos punts als principals accessos del polígon, amb les principals empreses i la seva situació en el plànol:

foto 13.

foto 14.

Page 53: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

51

El Pla

foto 15.

Quant a senyalització informativa, també es compta amb senyals explicatius de com accedir a diverses destinacions des d’un sentit de Laureà Miró:

foto 16.

Un altre tema que ha estat analitzat al respecte ha estat la senyalització vertical i horitzontal existent. S’ha efectuat un inventari que es mostra als plànols 6.1 i 6.2.

Page 54: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

52

En general la senyalització vertical per a la circulació és visible i es localitza adequadament. Hi ha, però, un indret entre els límits de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei on la senyalització (STOP), queda sovint ocultada darrera diversos camions aparcats. És a més un tram de carrer on canvia la prioritat. La imatge següent mostra aquest senyal amagat:

foto 17. Senyalització STOP ocultada darrera un camió, a la confluència dels carrers Sant

Josep i Can Miano, a Sant Feliu de Llobregat

Molins de Rei informa, a l’accés al polígon industrial El Pla, que la velocitat màxima permesa és de 30 km/h:

foto 18. Accés a Av. El Pla de Molins de Rei, des de l’AP-2

Per últim, cal destacar que la senyalització horitzontal (pintura sobre els vials) no és prou visible.

Els plànols 6.1 i 6.2 mostren l’inventari de senyalització, de sentits de circulació, de passos de vianants a la N-340 i a Av. Pla i d’arbrat existent.

Page 55: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

53

El Pla

12.4. Aparcament a la via pública

S’ha realitzat un inventari d’aparcament, que posa de manifest una important oferta de places a la via pública.

En total s’han comptabilitzat 2.502 places per a turismes a la via pública, dins del polígon industrial El Pla. D’aquestes, unes 112 es troben en llocs on sembla que hauria d’haver una prohibició per aparcar, però no s’ha trobat cap senyal. Per altra banda, la línia d’aparcament a Av. El Pla a la part de Molins de Rei (i a la banda muntanya), també sembla que s’hauria d’eliminar per qüestions de visibilitat i com aquesta afecta a la seguretat vial. Del total de places, unes 143 són en bateria i unes 362 en semibateria. La resta són en cordó.

S’ha consultat el preu del sòl industrial al polígon el Pla a una immobiliaria que disposa de naus industrials a aquest polígon. La conclusió és que el preu per m2 és d’uns 1.300 €. Les 2.500 places d’aparcament ocupen un total de 30.000 m2 (a raó de 12m2 per plaça d’aparcament). Per tant si aquest espai a la via pública ocupat per places d’aparcament es destinés a un ús productiu, els Ajuntaments que contenen el polígon del Pla podrien rebre 39 milions d’euros.

Els plànols 7.1 i 7.2 mostren la distribució de places d’aparcament a cada tram de carrer del polígon.

Malgrat aquesta oferta d’aparcament a la via pública, que sumada a les places interiors a les empreses (veure capítol 2.6) configura un número aproximat al 50% dels treballadors del polígon, es detecta una important taxa d’il·legalitat d’aparcament, generalment sobre les voreres. A la vegada també es constata l’existència de places d’aparcament lliures a mig matí.

Per altra banda, s’ha detectat la presència de vehicles i remolcs abandonats als vials del Pla, que ocupen places d’aparcament que podrien ser utilitzades pels treballadors/es. D’igual manera, es localitzen bastants camions aparcats arreu del polígon, fet que resta disponibilitat de places per a turismes a la via pública

A continuació es mostren imatges de diverses situacions il·legals d’aparcament, que entorpeixen especialment el pas dels vianants.

foto 19. Cotxes sobre voreres

Page 56: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

54

foto 20. Cotxes sobre voreres

foto 21. Cotxes sobre voreres

foto 22. Cotxes sobre voreres

Page 57: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

55

El Pla

foto 23. Vehicles diferents als turismes també aparquen sobre voreres

foto 24. Entre la N-340 i la via del tren és usual aparcar

damunt la vorera (en aquests trams no hi circulen vianants.

foto 25. Tot i la senyalització, els turismes aparquen sobre la vorera

Page 58: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

56

foto 26. En aquest tram es permet aparcament en bateria, però no queda pas per al vianant

foto 27. Cotxe sobre pas de vianants

foto 28. Espais d’aparcament buits a mig matí

Page 59: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

57

El Pla

foto 29. A l’Av. Pla (banda Molins de Rei) en principi es permet aparcar, però si hi ha pocs

vehicles els conductors no estan massa segurs (com en aquets cas, que el conductor

prefereix pujar el cotxe parcialment sobre la vorera

foto 30. Camions aparcats al polígon.

12.5. Accidentalitat

Respecte accidentalitat dins el polígon es disposa de les dades recollides a l’Estudi integral de mobilitat a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona, 2003).

A continuació es mostra una part del plànol d’aquest estudi que detalla l’accidentalitat a la zona santfeliuenca del polígon. En el període 1997 – 2001 es van enregistrar 59 accidents al carrer Sant Josep, 133 al tram de Laureà Miró que forma part del polígon i 34 al carrer del Pla.

Page 60: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

58

Figura 27. Accidentalitat a la part santfeliuenca del polígon

Font: Estudi integral de mobilitat a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i Diputació de Barcelona, 2003)

Per altra banda, segons l’Associació d’Empresaris del Pla, l’activitat nocturna d’una discoteca emplaçada al polígon comporta diversos problemes d’accidentalitat.

12.6. Compartir cotxe

Compartir cotxe (o car-pooling) es tracta d’una iniciativa que millora l’eficiència dels desplaçaments per mobilitat obligada. L’acord entre 2 o més persones per compartir un itinerari en uns horaris determinats pot ser una solució per a persones que tinguin una combinació complicada en transport públic i que no vulguin/puguin disposar d’un vehicle privat. És una línia en la que cal treballar en profunditat, ja que es tracta d’una mesura funcionalment senzilla que modifica d’una manera destacada l’eficiència energètica del sistema de mobilitat.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat disposa d’un servei on-line per compartir cotxe. A la pàgina següent es mostren les pantalles d’aquest servei. No s’ha trobat cap usuari enregistrat al servei que visqui a Sant Feliu i treballi al polígon El Pla, però sí que s’han trobat 9 registres de persones que realitzen diàriament el trajecte Barcelona (diferents barris) – El Pla.

Page 61: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

59

El Pla

Page 62: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

60

Font: www.santfeliu.org/compartircotxe

Page 63: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

61

El Pla

Per altra banda, l’Ajuntament de Molins de Rei també disposa d’un servei de compartir cotxe a la seva pàgina web, que es troba enfocat bàsicament a compartir cotxe per anar i tornar de les universitats catalanes, així com per anar a treballar. Tanmateix, l’accés és més senzill via el web www.compartir.org que no pas via el web propi de l’Ajuntament.

Font: www.molinsderei.cat

Font: www.compartir.org

Page 64: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

62

1.3. Itineraris de vianants

L’accessibilitat a peu al polígon industrial El Pla és globalment bona. Hi ha voreres suficientment amples a tots els carrers interiors del polígon, passos de vianants senyalitzats a cada cruïlla i il·luminació a tots els carrers.

Els principals problemes amb què es troben els vianants són la indisciplina d’aparcament, la manca d’arbrat (a excepció de l’antiga N-340), l’existència de distàncies considerables fins als centres urbans dels municipis, en cas de PMRs la inexistència de trajectes adaptats i la manca de permeabilitat de l’antiga N-340.

A continuació es detallen cada un dels aspectes i es mostren fotografies de les situacions analitzades.

13.1. Indisciplina d’aparcament

Els cotxes sobre les voreres són les principals complicacions que es troben els que es desplacen a peu pel polígon El Pla (veure fotografies apartat anterior).

13.2. Amplitud de les voreres

A la part de Sant Feliu de Llobregat les voreres tenen una amplitud de 2,70m – 3,00m, i quan hi ha senyalització queda una amplada lliure de 2,30m.

A la banda molinenca l’amplitud de les voreres també és generalment de 2,80m – 3,00m, però l’existència de vegetació a causa d’una manca de manteniment provoca que les amplades útils de vegades siguin de 0,60m.

Al tram de la N-340 a Molins de Rei les voreres tenen amplades inferiors, d’entre 1,60m i 1,90m, amb arbrat i paviment malmès per les arrels d’aquests arbres.

A continuació es mostren imatges de voreres malmeses o ocupades per la vegetació:

foto 31. Vegetació i voreres

Page 65: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

63

El Pla

foto 32. Vegetació i voreres

foto 33. Vegetació i voreres

foto 34. Vegetació i voreres

Page 66: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

64

foto 35. Vegetació i voreres

foto 36. Vegetació i voreres

foto 37. En aquest cas no hi ha vegetació

però la vorera està en mal estat

A l’Av. del Pla (banda riu) no hi ha vorera. És necessària com a mínim en el tram on s’ubica la parada d’autobús interurbà direcció Barcelona.

Page 67: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

65

El Pla

foto 38. Connexió entre les dues parades a Av. Pla. A la banda dreta (banda del riu) no hi ha

vorera ni il·luminació. Aquest fet provoca incomoditats, sobretot en dies de pluja i a les nits

13.3. Arbrat

Tal i com s’ha vist a les fotografies, l’arbrat actualment causa problemes al paviment de les voreres de la N-340. En èpoques estivals, però, l’existència o no d’arbrat que confereixi ombra condiciona la comoditat dels desplaçaments a peu. A continuació es mostren algunes fotografies de carrers del polígon sense ombra (al plànols 6.1 i 6.2 es mostra l’inventari de voreres arbrades). En general al viari del polígon no hi ha arbres, a excepció de la N-340, l’Av. Pla a la banda riu i a una banda del carrer Llobregat. També hi ha arbrat en les illes que conformen el límit entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat.

foto 39. Voreres sense arbrat a l’interior de gairebé tot el polígon. A l’Av. Pla hi ha arbrat a la

banda del riu, però no hi ha vorera.

Page 68: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

66

13.4. Permeabilitat de l’antiga N-340

L’antiga carretera N-340 és un vial molt ample (32m de vorera a vorera, 6 carrils de circulació i 2 fileres d’aparcament). Necessita ser travessat, especialment pels usuaris de transport públic que troben les parades a banda i banda de la carretera.

Tal i com s’observa als plànols d’inventari de senyalització (plànols 6.1 i 6.2) al llarg dels 2,7 km de polígon tan sols hi ha 6 passos de vianants, 2 dels quals pertanyents a la mateixa cruïlla. Així, de mitjana hi ha un pas de vianants cada 540m, però a la banda de Molins aquesta distància és superior (fina a 1km), ja que només hi ha dos passos de vianants, un a cada extrem. Aquest fet provoca que 2 parades d’autobús en cada sentit no disposin de connexió segura per creuar la carretera i tenir un camí segur entre la feina i la parada. Les imatges a continuació mostren la distància a salvar entre les dues voreres i la conseqüència de la situació actual: vianants creuant de forma precipitada la carretera, tot saltant les dues medianes existents.

foto 40. Distància per arribar a la parada a l’altra banda de la N-340

foto 41. Vianants creuant perillosament la carretera.

Page 69: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

67

El Pla

13.5. Senyalització de passos de vianants

Els passos de vianants a les cruïlles internes del polígon estan degudament senyalitzats, encara que en cap cas es troben adaptats a PMRs. Per travessar l’antiga N-340 les cruïlles que permeten avui dia el pas de vianants estan semaforitzades, i generalment el vianant té un polsador per indicar que necessita una fase verda per creuar-hi.

foto 42. Semàfor amb polsador per creuar la N-340.Dins el polígon no existeix accessibilitat per

a PMRs

foto 43. El mateix semàfor. L’espai de mediana no està urbanitzat

Page 70: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

68

foto 44. Senyalització vertical informativa de pas de

vianants, a l’extrem del polígon amb el Parc Mariona

13.6. Il·luminació

Tal i com ha estat esmentat, en general tots els carrers del polígon disposen d’il·luminació. Tanmateix, cal destacar que la intensitat d’aquesta no es considera suficient, especialment al voltant de les parades d’autobús i als principals itineraris de vianants.

13.7. Accessibilitat PMRs

El polígon del Pla no és accessible per a persones de mobilitat reduïda. Les amplades de les voreres són generalment suficients, però cap cruïlla compta amb guals adaptats.

foto 45. PMR al carrer Francesc Layret, a la part molinenca del polígon

Page 71: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

69

El Pla

foto 46. Pas de vianants adaptat a PMR, al límit

del polígon industrial amb el Parc Mariona

1.4. Itineraris de bicicletes

Actualment a Molins de Rei no hi ha cap carril bici ni itinerari específic per a bicicletes.

A Sant Feliu de Llobregat hi ha un tram de carril bici que limita amb el polígon pel carrer del Pla, des del barri de Falguera fins al carrer Reverend Martí Duran. Hi ha altres trams de carrils bici al municipi, com a la Rambla Marquesa Castellbell. Sant Feliu de Llobregat ha elaborat recentment (2006) un Pla Director de la Bicicleta, on s’especifica quina és la xarxa ciclable que es vol aconseguir a curt, mitjà i llarg termini. Les dues imatges a continuació mostren la primera fase de execució de la xarxa ciclable futura i l’estat final de la xarxa (fase 3).

Page 72: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

70

Page 73: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

71

El Pla

Page 74: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

72

Com a actuacions que afectin el polígon El Pla es preveu una connexió entre Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei per l’antiga carretera N-340. A la vegada, dins la zona del Parc Agrari també es destinarà un espai per a la bicicleta, en paral·lel a l’Av. Pla.

Com a connexions transversals entre l’antiga N-340 i Av. Pla es preveu un carril bici al carrer Treball.

Adequar un espai segur per a la bicicleta és la millor manera d’actuar en la mobilitat futura d’aquest mode de transport. Actualment es veuen ciclistes circulant pel mig del polígon el Pla, alguns que van a treballar i altres que utilitzen la bicicleta com a lleure. Generalment circulen per Sant Josep – Miquel Torelló i Pagès, encara que durant el treball de camp ha estat vista alguna bicicleta també a l’antiga carretera N-340 (pel mig, no pels laterals).

Les distàncies entre les zones residencials de Sant Feliu de Llobregat, de Molins de Rei, les estacions de tren, i les empreses del polígon fan pensar que aquest mitjà de transport té un potencial molt important per contribuir a millorar la mobilitat del polígon, en pro d’una mobilitat més sostenible i segura.

Les dues estacions de ferrocarril compten amb aparcaments per a bicicletes, encara que a Sant Feliu de Llobregat aquest es troba amagat darrere un establiment comercial.

A continuació es mostren fotografies de la bicicleta al Pla:

foto 47. Treballadors del polígon en el trajecte del migdia cap a casa

foto 48. Un altre treballador en el trajecte del migdia cap a casa

Page 75: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

73

El Pla

foto 49. Algunes persones utilitzen la bicicleta en el seu temps de lleure, també dins el polígon

foto 50. Aparcaments de bicicleta a l’estació de Molins de Rei (esquerra) i a la Zona Esportiva

de Les Grases de Sant Feliu de Llobregat

foto 51. Algunes empreses del Pla ja han destinat un espai interior

per a aparcament segur de bicicletes

Page 76: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

74

foto 52. Tram de carril bici al C/ Pla amb Reverend

Martí Duran (on s’inicia el polígon)

foto 53. Tram de carril bici recentment urbanitzat, al carrer Treball entre Sant Josep i Av. Pla,

aplicació pionera del Pla Director de la Bicicleta de Sant Feliu de Llobregat. En un futur a

curt termini s’espera disposar de connexions adequades fins al centre del municipi.

Page 77: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

75

El Pla

2. Resultats de les entrevistes a les empreses

2.1. Mostra i nivell de participació

Al polígon industrial El Pla s’hi localitzen 341 empreses, 183 de les quals a Molins de Rei i 158 a Sant Feliu de Llobregat. Aquestes dades, obtingudes principalment a partir dels Ajuntaments on s’ubica el polígon i de l’Associació d’Empresaris del Pla (AEPLA), han estat actualitzades amb el treball de camp realitzat. Així, s’ha trobat que diverses empreses de la base inicial ja no existien, o que altres figuraven amb noms diferents.

Inicialment la mostra de l’estudi era d’un total de 100 empreses. Finalment, corregint les dades segons el que s’ha esmentat, la mostra vàlida d’emprese contactades ha estat de 73 empreses (5 empreses no han volgut participar, altres 12 empreses no s’han localitzat – sembla que no existeixen – i la resta es tracta de noms duplicats – algunes empreses figuren amb més d’un nom diferent a les bases de dades consultades – ).

Per tant, la mostra final vàlida ha estat del 21% del total d’empreses del polígon.

D’aquestes empreses, una es localitza al Pla des de l’any 1954, 6 des dels anys 60, 6 des de la dècada dels 70, i 7 des de la dècada dels 80. La majoria de les empreses (62%), però, s’han instal·lat al polígon durant la dècada dels 90, i 8 des de l’any 2000.

2.2. Dies a la setmana d’activitat

Totes les empreses treballen de dilluns a divendres. A una vintena (27%) de les empreses entrevistades també s’hi treballa els dissabtes, en molts casos per atendre un horari comercial, bé perquè l’empresa disposa d’un ‘quart torn’ (cap de setmana) i altres per absorbir puntes de feina. Per últim, 6 de les empreses també treballen en diumenge (8%).

2.3. Horaris

Un 41% de les empreses compta amb torn de matí, generalment de 6 a 14h (44% del total d’aquest torn), encara que els torns de matí tenen horaris molt diversos: de 5:40 a 13:40h, de 6 a 14:15h, de 6:30 a 14h, 7 a 14:50h, de 7 a 15h, de 7 a 15:30h de 7:30 a 15:30, de 7 a 14:30 o de 8 a 16h.

Un 19% dels treballadors realitza aquest horari intensiu de matins.

Respecte l’horari intensiu de tarda el realitza un 29% de les empreses de la mostra, ocupant un 12% dels treballadors. Majoritàriament es fa un horari de tarda de 14 a 22h (63% dels casos), però hi ha empreses que apliquen variacions a aquest horari: de 13:40 a 21:40, de 14 a 21:30h, de 14:10 a 22h, de 15 a 23h, de 14:15 a 22:30 o de 17:30 a 24h.

Page 78: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

76

Un 18% de les empreses de la mostra compta amb torn de nit, principalment de 22 a 6h (73%), ocupant un 7% dels treballadors. Altres horaris de nit al polígon El Pla són de 23 a 7h, de 21:40 a 5:40, i de 24 a 5:30h.

L’horari partit, realitzat per un 93% de les empreses, ocupa un 58% del total de treballadors. Les entrades es realitzen principalment entre les 8h i les 9h, i les sortides entre les 17 i les 19h (veure explotació d’enquestes als treballadors al capítol següent).

2.4. Servei de transport col·lectiu d’empresa i remuneració per transport

Tan sols una de les empreses de la mostra disposa de transport d’empresa, per a part de la plantilla dels treballadors (els antics que treballaven a Barcelona). Per a aquests treballadors (22 persones) es disposa d’un autobús que cobreix l’horari de 8 a 17h, en un recorregut que connecta l’antiga seu de l’empresa a Barcelona (zona Sagrada Família) amb la del Pla.

De la resta d’empreses destaquen els incentius econòmics amb els què es financia part del desplaçament d’antics treballadors que han patit un trasllat de l’empresa (13 empreses de la mostra). Per últim, cinc empreses inclouen un plus de desplaçament a la nòmina, una de les quals només per a treballadors que resideixen a més de 25km, i una altra empresa posa a disposició dels seus treballadors una targeta de transport públic gratuïta.

2.5. Gestió de la mobilitat

La figura del gestor de la mobilitat és inexistent a les empreses de la mostra, encara que dues empreses asseguren complir aquesta funció des de recursos humans (especialment a l’hora de realitzar la selecció de personal i valorar les possibilitats per a realitzar el desplaçament entre casa i el polígon).

Un total de 38 empreses (52% de la mostra) manifesten que alguns dels seus treballadors comparteixen cotxe (car-poolers), en tots els casos amb una organització informal entre els propis treballadors.

2.6. Places d’aparcament dintre el recinte i existència de conflicte

Entre les empreses de la mostra s’hi localitzen prop de 1.400 places d’aparcament per a treballadors. És a dir, prop d’una tercera part dels treballadors (33%) disposa de plaça d’aparcament dins el recinte de la seva empresa. Si només es comptabilitzen els treballadors d’horari partit i de torn de matins o intensiu, aquest percentatge és del 43%.

Tot i així, gairebé la meitat de les empreses (34, un 47% de la mostra) opina que els seus treballadors tenen problemes per trobar aparcament.

Page 79: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

77

El Pla

S’ha consultat el preu del sòl industrial al polígon el Pla a una immobiliaria que disposa de naus industrials a aquest polígon. La conclusió és que el preu per m2 és d’uns 1.300 €. Les 1.400 places d’aparcament ocupen un total de 35.000 m2 (a raó de 25m2 per plaça d’aparcament i espai de circulació interior). Per tant si aquest espai dins les empreses ocupat per places d’aparcament es destinés a un ús productiu, les empreses de la mostra es podrien estalviar un total de 45,5 milions d’euros.

Les imatges a continuació mostren aparcaments de les empreses de la mostra:

foto 54. Algunes empreses tenen com a objectiu que cada treballador disposi de plaça

d’aparcament, tot i l’ocupació d’espai potencialment productiu que aquest fet provoca

foto 55. Espai on en un curt termini es disposarà de

més aparcament per a treballadors i treballadores

Page 80: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

78

2.7. Accidentalitat in itinere

Un total de 35 empreses (48% de la mostra) manifesten que durant els darrers 2 anys algun/s dels seus treballadors ha patit accidents (de trànsit) en el trajecte entre casa i la feina. En alguns casos els accidents han estat al mateix polígon, i en 10 casos (14% de la mostra, 29% de la mostra amb accidents in itinere) ha calgut contractació externa per suplir les baixes laborals.

2.8. Comentaris qualitatius quant a la mobilitat del polígon

De les 63 empreses que han concretat quines millores necessita el polígon respecte les condicions d’accessibilitat i mobilitat actuals, un 94% fa referència a la necessitat d’ampliar les possibilitats de transport públic respecte la situació actual. En concret, en destaquen els següents aspectes (entre parèntesi el nombre d’empreses que han esmentat la millora):

- línia d’autobús dins polígon, llançadera des de Renfe (25 comentaris)

- nous sistemes de transport públic: metro i/o tram (19 comentaris)

- més oferta de transport públic des de diferents orígens (16 comentaris, sobretot referents a la comarca del Baix Llobregat, altra banda del riu Llobregat)

- més freqüència línies autobús (16 comentaris)

- major puntualitat (bus i tren) (7 comentaris)

- nou baixador de tren dins el polígon (5 comentaris)

- ampliar cobertura horària (4 comentaris)

- necessitat de marquesines (1 comentari)

Altres aspectes que es comenten, referents al vianant i al trajecte de l’usuari de transport públic entre la parada i el lloc de feina, són quant a necessitat d’arbrat, de voreres millor pavimentades, d’il·luminació i de passos de vianants (5 comentaris).

Per últim, quant al vehicle privat en destaquen els comentaris per millorar els accessos (8 comentaris), l’aparcament (4 comentaris), l’asfaltat (3 comentaris, que destaquen que el desgast prové bàsicament dels camions que circulen per la carretera Sanson), la velocitat excessiva a les vies interiors del polígon (2 comentaris) i la senyalització vertical (necessitat de semàfor i de noves senyals). Per últim, també es fa referència a les incomoditats que provoquen les obres sobre el trànsit rodat (1 comentari).

Page 81: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

79

El Pla

3. Resultats de les enquestes als treballadors

3.1. Univers i mostra

La taula següent incorpora les mostres seleccionades respecte l’univers del polígon El Pla i el número de respostes obtingudes (enquestes retornades). El plànol 8 mostra la localització de les empreses que han conformat la mostra de l’estudi.

Taula 2. Univers i mostra de l’estudi

3.2. Nivell de participació

El nivell de participació dels treballadors de les 73 empreses entrevistades és del 30%, ja que d’un total de 4.170 treballadors han col·laborat 1.260 (veure la figura 1)

.

Figura 28. Participació dels treballadors

3.3. Informació personal

Una part important de la mostra de treballadors i treballadores (46%) té entre 18 i 35 anys, i tan sols un 7% té més de 55 anys. La següent figura mostra la distribució per dècades de naixement.

Han col·laborat30%

No han col·laborat70%

núm. % núm. % núm. % respecte univers % respecte mostramenys de 50 treb. 244 3.269 47 19,3% 1.039 31,8% 407 12,5% 39,2%entre 50 i 250 treb. 36 3.294 23 63,9% 2.109 64,0% 572 17,4% 27,1%més de 250 treb. 5 1.626 3 60,0% 1.022 62,9% 281 17,3% 27,5%núm. desconegut 56 750TOTAL 341 8.939 73 21,4% 4.170 46,6% 1.260 14,1% 30,2%

UNIVERS DEL PLAEmpreses

entrevistadesTreballadors enquestatsTotal

empresesTotal

treballadors *

MOSTRA DEL PLAEnquestes retornades

Page 82: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

80

Figura 29. Dècada de naixement dels treballadors enquestats

Quant al gènere de treballadors i treballadores, un 61% són homes i un 39% són dones. Generalment als polígons industrials hi ha un percentatge superior de gènere masculí.

Figura 30. Gènere dels treballadors i treballadores enquestats

Les següents gràfiques mostren la disposició de carnet de conduir global de la mostra i per gènere. Apareix una dada habitual: les dones disposen en menor percentatge de carnet de conduir.

Figura 31. Disposició de carnet de conduir

Dona39%

Home61%

Sí91%

No9%

94% 87%

6% 13%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Home Dona

Sí No

1950's19%

1960's28%

1970's35%

1980's11%

1940's7%

Page 83: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

81

El Pla

En fer la mateixa anàlisi per disposició de carnet i vehicle privat, torna a aparèixer que les dones que tenen carnet disposen en menor proporció de vehicle (13 punts de diferència amb els homes).

Figura 32. Disposició de carnet de conduir i vehicle privat

Per últim, en qüestionar sobre el coneixement de l’oferta actual de transport públic es conclou que les dones en tenen més coneixement, encara que gran part de la mostra (53%) no coneix aquesta oferta.

Figura 33. Coneixement de l’oferta de transport públic

Una altra qüestió que s’ha demanat als enquestats i enquestades ha estat si han sofert algun accident de trànsit per motius de treball, i si aquest ha estat anant o tornant del treball (in itinere) o bé treballant (in labore). Les gràfiques a continuació reflexen les respostes.

Figura 34. Accidents de trànsit

Sí90%

No10%

95%82%

5%18%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Home Dona

Sí No

Sí47%No

53%

42%56%

58%44%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Home Dona

Sí No

in itinere77%

in labore23%

Sí16%

No84%

Page 84: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

82

3.4. Horaris d’entrada i sortida al polígon

En la primera part de l’enquesta s’ha recollit un conjunt de dades relatives a les condicions laborals dels treballadors que han permès caracteritzar els principals horaris d’entrada i sortida al polígon del Pla.

En primer lloc pel que fa al tipus d’horari de treball, la majoria dels treballadors té un horari partit, un 28% dels treballadors treballa per torns, mentre que un 17% tenen un horari intensiu. En la figura 2 es recull aquesta distribució.

Figura 35. Tipus d’horari de treball

Aquestes diferents situacions laborals es concreten amb unes hores d’entrada i sortida del polígon, que agrupades per a períodes de 30 minuts, es recullen en la figura de la pàgina següent.

Pel que fa a l’horari d’entrada al polígon cal destacar que un 56% dels treballadors inicien la jornada laboral entre les 6:00 i les 8:00h del matí, i un 79% entre les 6:00 i les 9:00h. Durant aquesta franja horària, l’hora de major entrada de treballadors al polígon és les 8:00h, amb un 31% sobre el total de treballadors, seguida de les 8:30h amb un 14%. Només entre 8:00 i 9:00h entren un 53% dels treballadors. En aquestes xifres es té en compte la primera entrada al polígon (s’ha descomptat els recurrents per la pausa del migdia).

La segona hora punta d’entrades és entre les 14:00h i les 15:00h, on es troben els treballadors que entren en segon torn i els que comencen la tarda dins la jornada partida (89% de les entrades de tarda). En aquesta franja horària es concentra un 34% de les entrades que tenen lloc durant tot el dia.

Finalment, a la nit entren al polígon, a les 22:00h, un 4,7% dels treballadors (descomptant de nou els recurrents de jornada partida).

Pel que fa a l’horari de sortida dels treballadors cal destacar que existeix una menor concentració que en el cas de l’horari d’entrada. Entre les 13 i les 14 es produeixen el 54,2% de sortides, encara que bona part dels treballadors (82%) torna a treballar entre les 15:00 i les 15:30h.

18%

10%

17%

54%

1%Torns, sempre el mateix

Torn, rotatiu

Horari intensiu

Horari partit

Ns/Nc

Page 85: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

83

El Pla

La segona concentració de sortides es produeix entre les 17:00 i les 19:00h amb un 52% dels treballadors (descomptant els recurrents de jornada de tarda).

Per últim, a les 22:00h surten del polígon un 7,4% dels treballadors (descomptant els recurrents de jornada de tarda).

Figura 36. Horaris d’entrada i sortida dels treballadors

025

5075

100125150

175200225

250275

300325350

375400

425450

0:00

1:00

2:00

3:00

4:00

5:00

6:00

7:00

8:00

9:00

10:0

011

:00

12:0

013

:00

14:0

015

:00

16:0

017

:00

18:0

019

:00

20:0

021

:00

22:0

023

:00

hora

treb Entrada

Sortida

Page 86: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

84

3.5. Repartiment modal

El conjunt de modes de transport utilitzats pels treballadors en els desplaçaments casa – feina i feina – casa es distribueixen segons es representa en la figura 4. L’accés al polígon del Pla es realitza principalment en vehicle motoritzat, en un 77% dels casos. Un 65% dels treballadors viatgen sols o només comparteixen el cotxe amb altres membres de la mateixa família. També en destaca l’ús del transport col·lectiu (15%), comptabilitzant conjuntament l’oferta ferroviària (7%) i l’autobús interurbà (amb un 5%) i el servei urbà (3%). Un 7% dels treballadors arriba al polígon a peu. I és que una bona part dels treballadors del polígon, tal i com es mostra més endavant, són veïns de Molins de Rei i de Sant Feliu de Llobregat.

Figura 37. Principal mode de transport dels treballadors del Pla

Quant a diferenciació entre el desplaçament d’anada i de tornada, cal destacar que a la tornada augmenta sensiblement el cotxe compartit, en detriment del transport públic (i del cotxe sol).

El qüestionari també demana si es combinen dos o més mitjans de transport, per tal de valorar la intermodalitat: prop d’un 20% dels desplaçaments són multimodals (un 13% bimodals i un 6% trimodals). En destaquen les combinacions RENFE + a peu, metro + RENFE + bus urbà i metro + RENFE + peu. Per a la tornada també es fa servir la combinació bus interurbà + RENFE + metro.

Figura 38. Intermodalitat dels desplaçaments

Bicicleta1%

A peu7%

Transport col·lectiu15%

Cotxe compartit amb persones no membres de

la família5%

Cotxe, sol o amb altres membres de la família

65%

Motocicleta / ciclomotor7%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

desplaçaments trimodalsdesplaçaments bimodalsdesplaçaments unimodals

Page 87: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

85

El Pla

La següent gràfica representa els treballadors amb horari partit que utilitzen el seu vehicle privat per anar a dinar a casa o a algun restaurant de la zona, prop d’un 50%.

Figura 39. Ús del cotxe per anar a dinar (en cas d’horari partit)

Un factor determinant a l’hora d’analitzar el repartiment modal és l’existència o no d’una alternativa adequada al vehicle privat. L’origen del desplaçament, doncs, determina aquesta possibilitat. En el següent apartat s’analitzen els orígens dels desplaçaments, però les figures següents mostren una primera anàlisi de repartiment modal en funció dels principals municipis origen dels treballadors i treballadores.

Figura 40. Repartiment modal en els principals orígens. Dades absolutes

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

NoSí, vaig a restaurants de la zonaSí, vaig al domicili

0102030405060708090

100110120130140150160170180190200210220230240250260270280290

Barcelona Cornellà deLlobregat

L'Hospitaletde Llobregat

Molins deRei

Sant Andreude la Barca

Sant Boi deLlobregat

Sant Feliude Llobregat

Sant JoanDespí

Sant Vicençdels Horts

municipi origen

mod

e de

tran

spo

Altre modeMotoCotxe solCotxe compartitMetroTramviaFGCRENFETransport col·lectiu d'empresaBus interurbàBus urbàBicicletaA peu

Page 88: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

86

Figura 41. Repartiment modal en els principals orígens. Dades relatives

Els municipis que tenen una relació més ‘sostenible’ quant a la mobilitat, és a dir, una major quota d’ecomobilitat (a peu, en bicicleta, en transport públic/col·lectiu o en cotxe compartit) amb el polígon industrial del Pla són, en aquest ordre, Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat i Molins de Rei.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

90%

95%

100%

Barcelona Cornellà deLlobregat

L'Hospitaletde Llobregat

Molins deRei

Sant Andreude la Barca

Sant Boi deLlobregat

Sant Feliude Llobregat

Sant JoanDespí

Sant Vicençdels Horts

municipi origen

mod

e de

tran

spo

Altre modeMotoCotxe solCotxe compartitMetroTramviaFGCRENFETransport col·lectiu d'empresaBus interurbàBus urbàBicicletaA peu

Page 89: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

87

El Pla

3.6. Orígen, distància i durada dels desplaçament a la feina

L’origen dels treballadors del polígon del Pla és molt variat (un centenar de municipis origen diferents). De tota manera en destaquen Barcelona i els propis municipis de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei que, amb un 22,9%, un 16,7% i un 7,7%, respectivament, representen els principals orígens dels treballadors. Conjuntament representen el 47,3% dels casos (veure taula adjunta). A continuació es troba L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí.

Taula 3. Principals orígens de la mostra de treballadors del Pla

La distància mitjana entre el lloc de residència i la feina, obtinguda a partir de les xifres indicades per cada un dels treballadors enquestats, és de 15,0 km. Aquest valor coincideix amb la moda de les respostes, encara que el segon valor més freqüent és 2 km.

Els plànols 9.1 i 9.2 mostren els principals orígens dels treballadors del polígon industrial El Pla, en global i per districtes de Barcelona. L’agrupació dels districtes s’ha dut a terme amb els codis postals de residència manifestats pels treballadors. En concret s’ha realitzat la següent zonificació (cal incidir en què alguns codis postals no coincideixen exactament amb els límits de districte):

Taula 4. Codis postals dels treballadors i treballadores residents a Barcelona ciutat

Municipi d'origen Núm. treballadors

% treballadors

Badalona 17 1,4Barcelona 273 22,9Castelldefels 14 1,2Cervelló 16 1,3Corbera de Llobregat 18 1,5Cornellà de Llobregat 49 4,1Esplugues de Llobregat 29 2,4L'Hospitalet de Llobregat 65 5,4Molins de Rei 92 7,7Pallejà 17 1,4Sant Andreu de la Barca 25 2,1Sant Boi de Llobregat 29 2,4Sant Cugat del Vallès 21 1,8Sant Feliu de Llobregat 199 16,7Sant Joan Despí 38 3,2Sant Vicenç dels Horts 21 1,8Vallirana 17 1,4Viladecans 18 1,5

Page 90: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

88

Els principals codis postals de residència a Barcelona de treballadors i treballadores del Pla són els 08014, 08028 i 08029, cada un amb més d’una vintena dels treballadors de la mostra. Aquests codis postals es troben als districtes de Sants – Montjuïc i Les Corts.

A partir de la figura següent es pot afirmar que la majoria de treballadors i treballadores es troba a una distància d’entre 1 i 15 km (63,7%), i que pràcticament tots són a menys de 30 km (un 91,9%).

Figura 42. Distribució dels treballadors en funció de la distància entre casa seva i el Pla, segons la distància indicada pels enquestats

0

2

4

6

8

10

12

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 110 115 120 125 130 135 140

Distància Casa-Feina (km)

% treb.

Districte barceloní Codis postals incorporats Total treballadors %

I. Ciutat Vella 08001, 08003 6 2%

II. Eixample08007, 08008, 08009, 08011, 08013, 08015, 08036, 08037, 08080 46 17%

III. Sants - Montjuïc 08004, 08014, 08038 32 12%IV. Les Corts 08028, 08029, 08034 54 20%V. Sarrià - St. Gervasi 08006, 08012, 08017, 08021, 08022 30 11%VI. Gràcia 08023, 08024 19 7%VII. Horta - Guinardó 08032, 08041 19 7%VIII. Nou Barris 08016, 08031, 08033, 08042 14 5%IX. Sant Andreu 08027, 08030 17 6%X. Sant Martí 08005, 08018, 08019, 08020, 08026 28 11%

Page 91: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

89

El Pla

Aquest recorregut de menys de 30 km s’acostuma a realitzar en una mitjana de 29 minuts. La majoria dels treballadors triguen menys de 30 minuts (un 68,2% dels casos), un 35,3% triga menys de 15 minuts i mentres que un 23,1% triga 45 o més minuts. A la figura següent poden obtenir-se més detalls d’aquesta distribució.

Figura 43. Distribució dels treballadors en funció de la durada del desplaçament entre casa i el Pla

En creuar les dades de temps de desplaçament amb els principals modes de transport (mode de transport amb què es realitza la major part del recorregut), és significatiu la diferència de temps emprat entre els usuaris de transport públic i col·lectiu i la resta de modes (cotxe, moto, bici, a peu). Els treballadors que utilitzen principalment FGC

0

5

10

15

20

25

30

35

Fins a 5 km Entre 6 i 10 km Entre 11 i 15 km Entre 16 i 25 km Entre 26 i 50 km Més de 50 km

Distància Casa-Feina (km)

% treb.

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 12 14 15 16 17 18 19 20 25 30 31 35 40 45 48 50 55 60 65 70 75 80 85 90 100105120135190

Temps de desplaçament (minuts)

% treb

Page 92: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

90

(només 7 de la mostra), són els que triguen més; a continuació es troben els de principalment metro i després els de RENFE.

Figura 44. Temps de desplaçament segons mode de transport

Per altra banda, en relacionar els temps de viatge amb els principals municipis origen dels treballadors s’obté la següent figura, amb temps de gairebé 45 minuts entre Barcelona (principal origen) i El Pla. Des de Molins i Sant Feliu els temps mitjans de viatge són de 12 minuts.

Figura 45. Temps de desplaçament i municipi d’origen

Per últim s’ha relacionat el temps de desplaçament en transport públic i en cotxe, des dels principals orígens dels treballadors i treballadores.

Quant al temps invertit en desplaçar-se en transport públic, en general com més a prop és l’origen del polígon industrial menys temps s’inverteix en el desplaçament, encara que hi ha relacions intracomarcals com les de Sant Boi, Castelldefels o amb municipis

148

923

2123

3138

2532

1312

0 5 10 15 20 25 30 35 40

A peuBicicleta

Motocicleta/CiclomotorBus urbà

Bus interurbàTransport col·lectiu d'empresa

RENFEFGC

TramviaMetro

Cotxe, sol o amb familiaCotxe compartit

T emps de desplaçament (minuts)

43

2029

12

22

29

1216

20

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Barcelona

Cornellà de LlobregatL'Hospitalet de Llobregat

Molins de Rei

Sant Andreu de la Barca

Sant Boi de Llobregat

Sant Feliu de LlobregatSant Joan Despí

Sant Vicenç dels Horts

T emps de desplaçament (minuts)

Page 93: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

91

El Pla

veïns com Sant Cugat del Vallès que actualment tenen una xarxa de transport públic que comporta trajectes de més de 90 minuts.

La taula següent especifica la comparativa dels diferents temps d’accés en funció del tipus de TPC i el vehicle privat. Els plànols 10 i 11 mostren les mitjanes d’aquests temps des dels principals orígens dels treballadors/es.

Page 94: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

92

Taula 5. Comparativa de temps de desplaçament (minuts) en transport públic / col·lectiu i en cotxe des dels principals orígens dels treballadors i treballadores del Pla

Badalona Barcelona Castelldefels Cervelló Corbera de Llobregat Cornellà Esplugues de

LlobregatL'Hospitalet de

LlobregatMolins de

ReiBus urbà 90 68 - 25 50 50 27 65 10Bus interurbà - 60 - 30 - - 15 50 19Transport col·lectiu d'empresa - 45 - - - - - - -RENFE 70 57 98 - - 43 - 50 -FGC - 78 - - - - - 45 -Tramvia - - - - - - 50 - -Metro 83 67 - - - - - 53 -Mitjana TPC 83 62 98 28 50 45 30 52 18Mitjana cotxe 38 33 31 20 29 17 19 21 11Estalvi temps cotxe 45 29 67 8 21 28 11 31 7

Pallejà Sant Andreu de la Barca

Sant Boi de Llobregat

Sant Cugat del Vallès

Sant Feliu de Llobregat

Sant Joan Despí

Sant Vicenç dels Horts Terrassa Vallirana Viladecans

Bus urbà 25 - 120 - 19 30 20 - - -Bus interurbà 15 31 - - 20 - 24 - - -Transport col·lectiu d'empresa - - - - - - - - - -RENFE - - - - - - - - - 80FGC - - - 90 - - - - - -Tramvia - - - - - - - - - -Metro - - - - 12 15 - - - -Mitjana TPC 20 31 120 90 19 23 23 - - 80Mitjana cotxe 14 20 24 32 10 15 20 37 25 47Estalvi temps cotxe 6 11 96 58 9 8 3 - - 33

Page 95: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

93

El Pla

3.7. Combinació dels desplaçaments amb altres activitats

Una de les variables que s’ha considerat en l’enquesta, per ajudar a interpretar les possibilitats reals de generar un canvi en el repartiment modal de l’accessibilitat al polígon industrial, és la necessitat de combinar el desplaçament casa – feina o feina – casa amb altres activitats. Cal considerar que sempre que el cotxe sigui requerit per a fer altres activitats durant el desplaçament entre el lloc de residència i el lloc de treball, el canvi a altres modes de transport serà més difícil.

En total, ja sigui durant el desplaçament casa – feina com en el desplaçament feina – casa, bastants treballadors realitzen algun tipus d’activitat (veure figura següent) aprofitant el desplaçament.

Figura 46. Realització d’activitats durant el desplaçament casa – feina o bé feina – casa

Desplaçament casa – feina

Durant el desplaçament casa – feina, un 19% dels treballadors realitzen altres activitats. Destaca l’activitat de portar els nens a l’escola (37% dels casos) que es realitza diàriament en un 75% dels casos, i a continuació es troba l’activitat de comprar (33%), que es realitza 1-2 dies a la setmana.

Figura 47. Activitats que es realitzen en el desplaçament casa – feina

Realització d'activitats durant el desplaçament de CASA a la FEINA

81%

19%

NoSí

Realització d'activitats durant el desplaçament de la FEINA a CASA

66%

34%

NoSí

37%

12%

33%

18%

Portar els nens a escola

Portar altres membresde la famíliaComprar

Altres activitats

Page 96: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

94

Hom pot pensar que el tipus de jornada laboral condiciona la possibilitat de realitzar aquestes altres activitats, però les gràfiques comparatives no mostren diferències significatives:

Figura 48. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons tipus d’horari. Dades absolutes

Figura 49. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons tipus d’horari. Dades relatives

En relacionar la realització d’altres activitats en el trajecte casa – feina amb el mode de transport s’observa que en dades absolutes els usuaris de ‘cotxe sol o amb família’ són els que fan més activitats. En nombres relatius, però, són la motocicleta i la bicicleta els vehicles que semblen més flexibles a l’hora de realitzar altres activitats en el trajecte casa – feina, mentre els usuaris de transport públic o col·lectiu són els que menys en fan. Les següents gràfiques reflexen aquesta situació.

Figura 50. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons mode de transport. Dades absolutes

0 100 200 300 400 500 600 700 800

Per torns. Sempre el mateix

Per torns. Rotatiu

Horari Intensiu

Horari Partit

No Sí

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Per torns. Sempre el mateix

Per torns. Rotatiu

Horari Intensiu

Horari Partit

No Sí

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

A peu

Bicicleta

Motocicleta / ciclomotor

Transport públic / col·lectiu

Cotxe, sol o amb familia

Cotxe compartit

No Sí

Page 97: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

95

El Pla

Figura 51. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons mode de transport. Dades relatives

Desplaçament feina – casa

Durant el desplaçament feina – casa, un 34% dels treballadors realitzen altres activitats. En aquest cas en destaca l’activitat d’anar a comprar (51% dels casos), però també prenen importància altres activitats, entre les que destaca anar al gimnàs o a cursos.

Figura 52. Activitats que es realitzen en el desplaçament feina – casa

En analitzar el tipus de jornada laboral amb les activitats realitzades en el trajecte feina – casa, es conclou que els treballadors amb horari intensiu i amb horari partit són els que fan més activitats.

Figura 53. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons tipus d’horari. Dades absolutes

0% 20% 40% 60% 80% 100%

A peu

Bicicleta

Motocicleta / ciclomotor

Transport públic / col·lectiu

Cotxe, sol o amb familia

Cotxe compartit

No Sí

15%

7%

51%

27% Portar els nens a escola

Portar altres membres dela famíliaComprar

Altres activitats

0 100 200 300 400 500 600 700 800

Per torns. Sempre el mateix

Per torns. Rotatiu

Horari Intensiu

Horari Partit

No Sí

Page 98: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

96

Figura 54. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons tipus d’horari. Dades relatives

En analitzar el mode de transport s’observa que en dades absolutes els usuaris de ‘cotxe sol o amb família’ són els que fan més activitats. En nombres relatius, però, és la bicicleta el vehicle que sembla més flexible a l’hora de realitzar altres activitats en el trajecte casa – feina, encara que les diferències amb la resta de modes no són significatives, tal i com mostren les següents gràfiques.

Figura 55. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons mode de transport. Dades absolutes

Figura 56. Realització d’altres activitats entre casa – feina segons mode de transport. Dades relatives

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Per torns. Sempre el mateix

Per torns. Rotatiu

Horari Intensiu

Horari Partit

No Sí

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

A peu

Bicicleta

Motocicleta / ciclomotor

Transport públic / col·lectiu

Cotxe, sol o amb familia

Cotxe compartit

No Sí

0% 20% 40% 60% 80% 100%

A peu

Bicicleta

Motocicleta / ciclomotor

Transport públic / col·lectiu

Cotxe, sol o amb familia

Cotxe compartit

No Sí

Page 99: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

97

El Pla

3.8. Desplaçament de feina durant la jornada laboral

Durant la jornada laboral un 14% dels treballadors realitza desplaçaments per motius de feina més de 3 dies a la setmana. Per contra, un 63% dels treballadors no en realitza mai (veure figura següent).

Figura 57. Freqüència dels desplaçaments de feina durant la jornada laboral

Aquests desplaçaments es realitzen amb el vehicle propi del treballador en el 39% dels casos. En segon lloc trobem el vehicle de l’empresa (30%) i en tercer el taxi (10%), tal i com es mostra a la figura següent.

Figura 58. Repartiment modal dels desplaçaments de feina durant la jornada laboral

Mai63%

Menys d'1 dia a la setmana

16%

Cada dia11%De 3 a 4 dies a la

setmana3%

D'1 a 2 dies a la setmana7%

Cotxe/furgoneta/camió del treballador

39%

Altre mode1% Bicicleta

1%Motocicleta/Ciclomotor

5%Bus interurbà

5%Bus urbà

4%Tren2%

Cotxe/furgoneta/camió de l'empresa

30%

A peu3%

Taxi10%

Page 100: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

98

3.9. Usuaris de cotxe o motocicleta

Oferta d’aparcament

Als usuaris de vehicle privat motorizat (969 treballadors de la mostra) se’ls ha preguntat on aparquen el vehicle normalment, i la resposta ha estat la següent:

Figura 59. Lloc on aparca el vehicle

Per tant, sembla que les empreses del Pla compten amb una oferta destacada de places d’aparcament per als seus treballadors dins el propi recinte.

Disposició dels usuaris de cotxe / motocicleta a canviar de mode de transport

Com s’ha vist, la majoria de treballadors es desplacen fins al polígon amb cotxe, i sobretot sols, sense altres passatgers. Això pot ser causat per la manca d’alternatives de mode de desplaçament dels treballadors, ja sigui per horaris, incomoditat, etc.. S’ha plantejat a l’enquesta si els usuaris de cotxe o moto estarien disposats a canviar de mode de transport, i anar a la feina en bicicleta o amb transport públic, i sota quines condicions ho farien.

Bicicleta

Pel que fa a la mobilitat en bicicleta, la gran majoria del usuaris de cotxe/moto (76%) no estan disposats a canviar-lo/la per la bicicleta, sobretot perquè la distància casa – feina és massa gran, com mostra la figura següent. Del 24% que està disposat a utilitzar la bicicleta, el 80% ho faria de forma condicionada a l’existència de carrils bici segurs, el 27% a l’existència d’aparcaments per a bicicletes i el 25% al disseny de rutes més directes (cal aclarir que aquesta és una pregunta multiopció).

Figura 60. Disposició dels usuaris de cotxe/moto a canviar a bicicleta

76%

3%

21%

NoSí incondicionalmentSí condicionat

Al carrer52%

Dins l'empresa48%

Page 101: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

99

El Pla

Taula 6. Distribució dels usuaris de cotxe/moto disposats a canviar condicionadament de mode de transport per la bicicleta en funció d'aquestes

condicions

Transport públic

Respecte a l’accessibilitat al polígon amb transport públic, tot i l’oferta actual, el 71% dels usuaris de cotxe/moto estan o estarien disposats a utilitzar el transport públic per arribar-hi. Del 59% que ho faria de forma condicionada, un 55% creu necessari que els horaris de l’autobús coincideixin millor amb els seus horaris laborals i un 41% voldria que les parades estiguessin més a prop. Altres condicions per l’ús del transport públic que consideren importants són el temps de desplaçament i la distància entre la parada i casa i els retards del servei. Es poden veure la resta de condicions a la taula a continuació.

Figura 61. Disposició dels usuaris de cotxe/moto a canviar a transport públic

29%

12%

59%

NoSí incondicionalmentSí condicionat

CONDICIONS núm. %Si hi haguessin carrils bici millors i més segurs per anar a la feina 159 80Si hi haguessin rutes més directes 49 25Si hi hagués un aparcament de bicicletes segur a disposició 54 27Si hi haguessin vestidors i dutxes a disposició a la feina 30 15Si la bicicleta la proporcionés l'empresa 24 12Si s'oferís un reembossament o un incentiu econòmic per anar amb bicicleta a la feina 43 22Si hagués de pagar per aparcar el cotxe o la motocicleta 12 6Si l'empresa em proporcionés el mode de transport per les necessitats de desplaçament durant la jornada laboral 15 8Si trobés solucions alternatives per les activitats que realitzo en el desplaçament de casa a la feina: portar els nens a escola, comprar,etc. 19 10Altres 9 5

És condició per canviar

Page 102: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

100

Taula 7. Distribució dels usuaris de cotxe/moto disposats a canviar condicionadament de mode de transport per transport públic en funció d'aquestes

condicions

3.10. Disposició a compartir cotxe

Per tal de reduir tant els costos del desplaçament dels treballadors, com el consum energètic, com les emissions de gasos d’efecte hivernacle (i la resta d’externalitats), seria preferible que els usuaris de cotxe compartissin vehicle.

Més de la meitat dels usuaris actuals de cotxe (61%) estarien disposats a compartir-lo, com es veu a la figura següent, de forma condicionada sobretot a la proximitat en l’origen dels companys de viatge.

Figura 62. Disposició dels usuaris de cotxe a compartir cotxe

CONDICIONS núm. %Si em donen informació sobre les diferents possibilitats ofertes 68 12Si els costs els cobreix l'empresa 113 20Si el temps del desplaçament és com a màxim 1,5 vegades el temps que tardo amb cotxe/motocicleta 188 33Si els horaris d'arribada i sortida coincidissin (millor) amb els meus horaris laborals 316 55Si tingués més garantia de trobar un seient 24 4Si les parades del transport públic o el bus de l'empresa fossin més properes a la feina 234 41Si les parades del transport públic o el bus de l'empresa fossin més properes a casa meva 202 35Si el bus, tren, tram, metro fos més fiable (no arribés amb retard) 176 31Si les parades/estacions, i l'accés a peu, estiguessin en millors condicions (il·luminació, seguretat...) 54 9Si hagués de pagar per aparcar el cotxe o la motocicleta 29 5Si l'empresa em proporcionés el mode de transport per les necessitats de desplaçament durant la jornada laboral 67 12Si trobés solucions alternatives per les activitats que realitzo en el desplaçament de casa a la feina: portar els nens a escola, comprar,etc. 50 9Si es disposés de facilitats per persones amb mobilitat reduïda 7 1Altres 37 6

És condició per canviar

39%

18%

43% NoSí incondicionalmentSí condicionat

Page 103: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

101

El Pla

Taula 8. Distribució dels usuaris de cotxe disposats condicionadament a compartir vehicle

En realitzar aquesta pregunta per a la totalitat de la mostra, el 31% dels enquestats estaria disposat a entrar en una base de dades per tal que s’organitzessin els treballadors en aquest sentit, ja sigui a nivell d’empresa o de polígon. A més a més, un aspecte molt positiu és que la majoria dels interessats (66%) estarien disposats a compartir cotxe tant com a conductors com a passatgers.

Figura 63. Disposició de la mostra de treballadors a compartir cotxe

Figura 64. Modalitat de compartir cotxe

CONDICIONS núm. %Si l'empresa em troba els companys per compartir el cotxe 39 10Si s'oferís un incentiu econòmic, o el pàrking tingués descompte per cotxes compartits 50 13Si l'empresa garantís horaris laborals més fixes 43 11Si obtingués una plaça de pàrking reservada quan compartís cotxe 38 10Si l'empresa em garantís el desplaçament de tornada a casa en cas d'emergència 75 19Si hagués de pagar per aparcar el cotxe o la motocicleta 9 2Si els companys de feina visquessin a prop de casa meva 281 72Si l'empresa em proporcionés el mode de transport per les necessitats de desplaçament durant la jornada laboral 31 8Si trobés solucions alternatives per les activitats que realitzo en el desplaçament de casa a la feina: portar els nens a escola, comprar,etc. 35 9Altres condicions 18 5

És condició per canviar

17%

66%

17%

Tinc cotxe i vull sersempre el conductor

Tinc cotxe però esticdisposat a fer també depassatger

No tinc cotxe però esticdisposat a fer depassatger

67%

24%

9%

No

Sí, però nomes a unabase de dades interna dela meva empresa

Sí, també amb possiblescompanys de viatged'altres empreses

Page 104: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

102

3.11. Usuaris de transport públic/col·lectiu

Als usuaris de transport públic (235 treballadors de la mostra, dels quals 193 el fan servir com a mode principal) se’ls ha demanat el títol de viatge que fan servir habitualment i el resultat ha estat el següent:

Figura 65. Títol de transport públic

Per altra banda, s’ha demanat els suggeriments per tal de millorar el servei de transport públic i s’ha obtingut la següent taula (pregunta multiresposta):

Taula 9. Suggeriments dels usuaris de transport públic per millorar el seu trajecte

Més de la meitat dels usuaris de transport públic opinen que els horaris de pas haurien de ser més fiables. En segon lloc es suggereix que el temps de desplaçament hauria de ser més breu, i en tercer lloc es demana que els horaris del transport públic s’haurien d’ajustar més als horaris laborals. Quant a ‘altres condicions’, es demana principalment un servei d’autobús directe des de l’estació fins al polígon, més freqüències de pas, compliment d’horaris, un baixador de RENFE al polígon, una connexió més directa amb Sant Boi de Llobregat i flexibilitat horària per part de l’empresa, entre d’altres.

Passis gratuïts6%

T-Mes5%

T-50/3017%

T-1070%

Bitllet senzill2%

SUGGERIMENTS núm. %01. Cap, estic satisfet 44 1902. Els costs haurien de ser principalment a càrrec de l'empresa 36 1503. El temps del desplaçament hauria de ser més breu 107 4604. M'agradaria fer menys transbordaments o que aquests fossin més curts 75 3205. Els horaris d'arribada i sortida s'haurien d'ajustar més amb els meus horaris laborals 93 4006. M'agradaria tenir garantia de trobar un seient 38 1607. La parada del transport públic o el bus de l'empresa hauria de ser més propera a la feina 78 3308. La parada del transport públic o el bus de l'empresa hauria de ser més propera a casa meva 37 1609. Els horaris haurien de ser més fiables (sense retards) 126 5410. Les parades i estacions, i la ruta per arribar-hi a peu, haurien d'estar en millors condicions (il·luminació, seguretat,etc.) 64 2711. El transport públic o el bus d'empresa hauria de tenir facilitats per persones amb mobilitat reduïda 34 1412. M'agradaria trobar solucions alternatives de manera que pugui combinar portar els nens a escola, comprar,etc. amb el desplaçament de casa a la feina 15 613. Altres condicions 20 9

Page 105: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

103

El Pla

3.12. Vianants i usuaris de la bicicleta

De la mostra analitzada, 90 treballadors es desplacen principalment a peu o en bicicleta per anar a la feina i 100 per tornar (dels quals, 12 en bicicleta).

D’igual manera que als usuaris de transport públic, a vianants i ciclistes se’ls ha preguntat per les millores que proposen per a millorar el recorregut diari per arribar i marxar de la feina. Aquests apartats han estat contestats per un total de 128 treballadors (cal pensar que, per exemple, alguns treballadors que arriben a polígon principalment en tren o autobús també són vianants en el darrer tram del desplaçament, per tant també han contestat aquest apartat).

Taula 10. Suggeriments de vianants i ciclistes per tal de millorar el seu trajecte

Més de la meitat de vianants i ciclistes (55%) es troben satisfets amb les condicions actuals d’accés a peu i en bicicleta al polígon industrial, encara que prop d’una tercera part dels usuaris demana carrils bici i rutes a peu millors i més segures.

En l’apartat ‘altres condicions’ els usuaris han demanat passos de vianants i arbrat, necessari per l’ombra que confereix en dies de calor.

3.13. Despeses de transport

Dins l’apartat d’informació personal de l’enquesta s’ha demanat la despesa mensual del transport entre casa i la feina. Prop d’un 70% de la mostra gasta entre 26 i 100 euros mensuals. La despesa mitjana mensual és de 69 €. La taula i la gràfica a continuació mostren la distribució dels treballadors i treballadores en funció de la despesa mensual.

Taula 11. Despesa mensual en transport

SUGGERIMENTS núm. %01. Cap, estic satisfet 70 5502. Carrils bici i rutes a peu millors i més segures 40 3103. Rutes més directes 14 1104. Aparcament cobert per bicicletes 7 505. Aparcament de bicicletes segur (antirobatori) a disposició 10 806. Vestidors i dutxes a disposició a la feina 6 507. Bicicleta proporcionada per l'empresa 8 608. Reembossament o incentiu econòmic per anar amb bicicleta o a peu a la feina 18 1409. Solucions alternatives de manera que pugui combinar portar els nens a escola, comprar,etc. amb el desplaçament de casa a la feina 9 710. Altres condicions 2 2

Despesa mensual en transport (euros)

Núm. treballadors

% treballadors

Fins a 25 euros 121 15,7Entre 26 i 50 euros 262 33,9Entre 51 i 100 euros 274 35,4Entre 101 i 150 euros 69 8,9Entre 151 i 200 euros 33 4,3Més de 200 euros 14 1,8

Page 106: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

104

Figura 66. Distribució de la despesa mensual en transport

Si s’analitza la despesa segons el principal mode de transport emprat, s’obté que els usuaris de cotxe (sol i amb família) són els que tenen una major despesa (83 € de mitjana), seguit dels usuaris de cotxe compartit (64 €), els motoristes (51 €), i els usuaris de transport públic (entre 23 i 42 €). La moda de despesa dels ciclistes és de 0 €, seguit de 5 €, encara que un ciclista ha manifestat que la seva despesa mensual és de 40 € i un altre de 80 €. En aquests darrers dos casos es tracta de ciclistes que combinen el desplaçament amb altres mitjans de transport (FGC o cotxe).

Figura 67. Despesa mensual mitjana segons mode de transport

Per últim, es mostra una figura amb la mitjana de despesa mensual diferenciada segons el principal mode de transport i els principals orígens dels desplaçaments. En el cas de Sant Feliu de Llobregat la mitjana de despesa en cotxe compartit apareix com la més elevada, però cal indicar que es tracta majoritàriament d’usuaris que combinen el viatge en cotxe compartit amb viatges en cotxe sol. Per altra banda, en analitzar aquesta gràfica cal pensar que el mode de transport és el principal del trajecte (amb el que triguen més temps). Així, apareixen vianants ‘des de Barcelona’ i amb una despesa de més de 40 € (que segurament inverteixen en transport públic). En general la figura mostra una major despesa dels vehicles motorizats privats respecte la despesa en transport públic.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Fins a 25 euros Entre 26 i 50 euros Entre 51 i 100 euros Entre 101 i 150euros

Entre 151 i 200euros

Més de 200 euros

Despesa mensual en transport (euro)

% treb

0

1020

3040

5060

7080

90

bici moto bus urbà businterurbà

renfe tramvia metro cotxe sol cotxecompartit

despesamensual

(€)

Page 107: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

105

El Pla

05

101520253035404550556065707580859095

100

Barcelona Cornellà deLlobregat

L'Hospitalet de Llobregat Molins de Rei Sant Feliu de Llobregat

municipi origen i principal mode de transport

desp

esa

men

sual

Page 108: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

106

3.14. Valoració personal i comentaris

Un dels darrers apartats de l’enquesta als treballadors i treballadores incorpora una sèrie d’afirmacions que es puntuen segons al grau d’afinitat. Les afirmacions es refereixen a tots els modes de transport, per tal que tots els treballadors, en siguin usuaris o no, valorin l’accés al polígon en cada un d’aquests.

Per tal de discernir l’interès dels enquestats i enquestades en cada un dels temes s’ha incorporat l’opció ns/nc (no sap/no contesta). Tal i com mostra la gràfica a continuació, les afirmacions que han rebut una major resposta són les referents al vehicle privat, seguides de les de transport públic.

Figura 68. Valoració personal de l’accés al Pla

Bona part dels 1260 enquestats està d’acord (puntacions 4 i 5) amb què existeix congestió en hores punta i amb què el transport públic té poca freqüència.

Quant a les qüestions ‘en desacord’ (puntuacions 1 i 2) en destaca l’existència de barreres físiques per a vianants i ciclistes.

Hi ha opinions molt diverses respecte qüestions referents al transport públic: l’existència de massa transbordaments en transport públic per arribar al polígon o la distància excessiva entre el transport públic i el lloc de treball obtenen un equilibri entre treballadors i treballadores que estan d’acord i en desacord.

Les següents figures mostren, en dades absolutes i relatives, la distribució de les respostes, una vegada eliminada l’opció ‘ns/nc’. Si s’observen les dades relatives, l’afirmació sobre itinerari en bicicleta insuficient, mal planificat o poc segur rep una major puntuació que l’afirmació hi ha congestió en hores punta. En tercer lloc torna a

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Congestió en hores punta

Massa distància TP i lloc detreball

Massa transbordaments TP

Poca freqüència TP

Horari TP no s'ajusta a feina

Barreres físiques vianant iciclista

Itinerari bicicleta inadequat

núm. treb.

Ns/Nc 1: en desacord 2 3 4 5: d'acord

Page 109: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

107

El Pla

aparèixer l’afirmació hi ha poca freqüència de pas de transport públic. La següent taula mostra les puntuacions mitjanes per a cada una de les afirmacions.

Taula 12. Puntuacions mitjanes de la valoració personal

Figura 69. Distribució de la valoració personal. Dades absolutes

0 200 400 600 800 1000 1200

Congestió en hores punta

Massa distància TP i lloc detreball

Massa transbordaments TP

Poca freqüència TP

Horari TP no s'ajusta a feina

Barreres físiques vianant iciclista

Itinerari bicicleta inadequat

núm. treb.

1: en desacord 2 3 4 5: d'acord

Afirmació Puntuació mitjana

Congestió en hores punta 3,84Massa distància TP i lloc de treball 3,19Massa transbordaments TP 3,33Poca freqüència TP 3,70Horari TP no s'ajusta a feina 3,40Barreres físiques vianant i ciclista 2,73Itinerari bicicleta inadequat 3,98

Page 110: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

108

Figura 70. Distribució de la valoració personal. Dades relatives

Hom pot pensar que aquestes valoracions tenen una important correlació amb el mode de transport principal que cada treballador/a utilitza. Per tal de contrastar aquesta hipòtesi han estat creuades les puntuacions de les afirmacions amb cada mode, i s’han obtingut les gràfiques que es mostren a les següents pàgines. La taula a continuació també mostra la puntuació mitjana de cada afirmació segons el mode de transport. En general els usuaris de transport públic coincideixen bastant amb les puntuacions dels usuaris de vehicle privat motoritzat.

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Congestió en hores punta

Massa distància TP i lloc detreball

Massa transbordaments TP

Poca freqüència TP

Horari TP no s'ajusta a feina

Barreres físiques vianant iciclista

Itinerari bicicleta inadequat

núm. treb.

1: en desacord 2 3 4 5: d'acord

Page 111: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

109

El Pla

Taula 13. Puntuacions mitjanes de la valoració personal segons el principal mode de transport

Afirmació Mode de transport

Puntuació mitjana

Núm. respostes

a peu 3,19 62bicicleta 3,14 7transport públic 4,07 136moto 3,92 71cotxe sol 3,84 761cotxe compartit 3,94 52a peu 3,34 62bicicleta 3,00 7transport públic 2,93 140moto 3,15 67cotxe sol 3,21 682cotxe compartit 3,51 49a peu 2,57 58bicicleta 2,14 7transport públic 3,33 151moto 3,37 54cotxe sol 3,42 603cotxe compartit 3,37 43a peu 3,21 58bicicleta 2,71 7transport públic 3,78 165moto 3,54 59cotxe sol 3,73 576cotxe compartit 4,10 42a peu 3,04 55bicicleta 3,43 7transport públic 3,37 158moto 3,22 60cotxe sol 3,43 567cotxe compartit 3,70 40a peu 2,78 64bicicleta 3,00 8transport públic 3,08 145moto 2,44 54cotxe sol 2,67 532cotxe compartit 2,49 39a peu 3,59 59bicicleta 4,38 8transport públic 3,96 111moto 4,11 53cotxe sol 3,98 498cotxe compartit 4,23 39

Poca freqüència TP

Horari TP no s'ajusta a feina

Barreres físiques vianant i ciclista

Itinerari bicicleta inadequat

Congestió en hores punta

Massa distància TP i lloc de treball

Massa transbordaments TP

Page 112: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

110

Figura 71. Valoració personal segons el principal mode de transport. Dades absolutes (incloent Ns/Nc)

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

Con

gest

ió e

nho

res

punt

a

Mas

sadi

stàn

cia

TP i

lloc

de tr

ebal

l

Mas

satra

nsbo

rdam

ents

TPP

oca

freqü

ènci

aTP

Hor

ari T

P n

os'

ajus

ta a

fein

a

Bar

rere

sfís

ique

s vi

anan

ti c

iclis

ta

Itine

rari

bici

clet

ain

adeq

uat

núm. treb.

1: en desacord 2 3 4 5: d'acord Ns/Nc

Page 113: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

111

El Pla

Figura 72. Valoració personal segons el principal mode de transport. Dades relatives

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95% 100%

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

a peubicicleta

transport públic moto

cotxe solcotxe compartit

Con

gest

ió e

nho

res

punt

a

Mas

sadi

stàn

cia

TP i

lloc

de tr

ebal

l

Mas

satra

nsbo

rdam

ents

TPP

oca

freqü

ènci

a TP

Hor

ari T

P n

os'

ajus

ta a

fein

a

Bar

rere

sfís

ique

s vi

anan

ti c

iclis

ta

Itine

rari

bici

clet

ain

adeq

uat

% treb.

1: en desacord 2 3 4 5: d'acord

Page 114: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

112

Altres comentaris i propostes

El darrer apartat de l’enquesta és un espai obert on es demana suggeriments per millorar l’accés al polígon industrial. Un total de 371 persones (29% de la mostra) ha proposat o comentat un o diversos aspectes.

Dels 327 comentaris referents al transport públic en destaquen aquells sobre millorar el servei actual, especialment amb una nova parada de RENFE dins el polígon, amb un servei llançadera des de les estacions o amb noves parades de tramvia i metro. Hi ha un nombre destacat de comentaris referents a un augment de la freqüència del servei o a connectar millor els municipis de l’altra banda del riu Llobregat. També destaca el nombre de queixes per l’existència d’obres a la via pública que afecten els itineraris i horaris dels serveis de transport públic.

Respecte el comentaris sobre vehicle privat, un total de 92 referències, tracten sobretot de les congestions als accessos al polígon, del problema que alguns tenen per aparcar, de mancança de semaforització que provoca accidents (o massa semàfors en alguns trams que alenteixen molt el trajecte), de la possibilitat de compartir vehicle i de disminuir la velocitat dintre el polígon i el trànsit de vehicles pesants. També hi ha qui suggereix augmentar la velocitat a 80 km/h. Per altra banda es comenten les incomoditats que causen les obres actuals.

Hi ha 27 comentaris sobre l’accés a peu i en bicicleta al polígon. D’aquests destaquen els referents a infraestructura específica per a la bicicleta (des dels municipis veïns i des de l’altra banda del riu), a il·luminació i seguretat al polígon, possibilitats de combinar bicicleta i transport públic i ampliació de la fase verda dels semàfors per als vianants.

Page 115: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

113

El Pla

4. Efectes ambientals de la mobilitat actual dels treballadors i treballadores

S’ha realitzat un càlcul per tal de determinar efectes ambientals conseqüència de la mobilitat motoritzada: la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic.

Per tal de realitzar la taula que es mostra a la pàgina següent ha estat seguida la metodologia que s’explica a continuació:

- A partir de l’enquesta als treballadors s’ha obtingut les dades de repartiment modal i km recorreguts segons cada mode de transport

- S’ha fet l’extrapolació a l’univers total de treballadors i s’ha calculat la dada de veh*km per a cada mode de transport motoritzat (tenint en compte l’anada i la tornada i l’ocupació dels vehicles).

- Per determinar l’ocupació dels vehicles s’ha diferenciat el que es desplaça en cotxe sol (ocupació 1), en cotxe compartit (ocupació 2,2), en autobús (ocupació mitjana en hora punta 20), o en tren (càrrega hora punta entre Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat: 3400. Font: DPTOP)

- Per obtenir la dada de veh*km per a l’any 2006 s’ha considerat 249 dies feiners.

- S’ha pres com a referència les dades d’emissions facilitades per l’ICAEN, per a turismes i vehicles pesants (autobusos) en cicle urbà (ja que es considera que la major part dels recorreguts es realitzen en àmbits funcionalment urbà).

- Per a determinar la tipologia del parc de vehicles s’ha atès a les dades disponibles del Parc de vehicles a Espanya l’any 2003 (65% benzina i 35% dièsel). Respecte la flota d’autobusos que donen servei al Pla s’ha estimat que un 35% utilitza biodièsel.

Figura 73. Dades de l’ICAEN d’emissions de vehicles

Diferència d'emissons en turismes en funció del combustible

Gasolina (l/Km) Gas-oil (l/Km) Elèctric(kWh/Km)Consum mig 13,1 6,7 0,3Emissions (g/Km)

HC 0,296 0,079 0,015 (*)CO 3,917 0,692 0,02 (*)NOx 0,106 0,481 0,2 (*)CO2 308,5 177,9 130 (*)Particules 0,01 0,0273 0,01 (*)SO2 0,08 0,21 0,45 (*)

(*) emissions on es genera l'electricitat no per on circula el vehicle

Consum mig i emissions en cicle urbà

Diferència d'emissons en vehicles pesats en funció del combustible

Gas-oil BiodieselConsum mig (l/100K 43 36Emissions (g/Km)

HC 0,29 0,25CO 3,1 2,7NOx 24,7 20,0CO2 1.100 209,0Particules 12,52 4,5SO2 1,1 -

Consum mig i emissions en cicle urbà

Page 116: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

114

= 8.900,0

Consum mig (l/km)

Densitat (kg / l) Total (kg) g CO /

km Total (kg) g NOx / km Total (kg) g part. /

km Total (kg) g CO2 / km Total (kg)

Transport públic 223.140,2Gas-oil 143.595,3 0,4300 0,85 52.484,1 3,10 445,1 24,70 3.546,8 12,52 1.797,8 1.100,00 157.954,8Biodièsel 77.320,5 0,3600 0,89 24.773,5 2,70 208,8 20,00 1.546,4 4,50 347,9 209,00 16.160,0Elèctric 2.224,4 0,02 0,0 0,20 0,4 0,01 0,0 130,00 289,2Vehicle privat sol 46.015.453,7Benzina 0,65 29.781.201,6 0,1310 0,73 2.847.976,3 3,92 116.653,0 0,11 3.156,8 0,01 297,8 308,50 9.187.500,7Dièsel 0,35 16.234.252,0 0,0670 0,85 924.540,7 0,69 11.234,1 0,48 7.808,7 0,03 443,2 177,90 2.888.073,4Vehicle privat compartit 1.120.295,8Benzina 0,65 725.055,5 0,1310 0,73 69.337,1 3,92 2.840,0 0,11 76,9 0,01 7,3 308,50 223.679,6Dièsel 0,35 395.240,4 0,0670 0,85 22.508,9 0,69 273,5 0,48 190,1 0,03 10,8 177,90 70.313,3

3.941.620,5 131.654,6 16.326,1 2.904,8 12.543.971,0kg kg CO/any kg NOx/any kg part./any kg CO2/any

442,9 14,8 1,8 0,3 1.409,4kg/hab kg CO/any kg NOx/any kg part./any kg CO2/any

2.040.763,5kg CO2 equiv/any

TOTAL

Per càpita

Emissió CO Emissió NOxTotal veh x km

2006

Consum de combustibleTipologia parc mòbil

Costos ambientals de la mobilitat actual dels treballadors i treballadores del polígon industrial del PLA (2006)

Nombre de treballadors

Emissió partícules en suspensió Emissió CO2

g HC / km Total (kg) g SO2 /

km Total (kg)

0,29 15,2 1,1 0,50,25 6,2 0,0 0,00,015 0,0 0,45 0,0

0,30 843,0 0,08 9,30,08 73,0 0,21 2,4

0,30 20,5 0,08 0,20,08 1,8 0,21 0,1

959,8 12,5kg HC/any kg SO2/any

0,10784 0,00140kg HC/any kg SO2/any

Emissió HC Emissió SO2

Page 117: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

115

El Pla

5. Resum: principals disfuncions

En aquest capítol es resumeixen els principals trets que caracteritzen l’accessibilitat dels treballadors i treballadores al Polígon Industrial El Pla.

5.1. Mobilitat en transport públic

Hi ha un 15% dels treballadors i treballadores del Pla que arriben al polígon en transport públic, comptabilitzant conjuntament l’oferta ferroviària (7%), l’autobús interurbà (amb un 5%) i el servei urbà (3%).

Les freqüències dels serveis de transport públic que arriben al polígon El Pla són de 11 minuts, tant pel ferrocarril com pel servei interurbà que comunica amb Barcelona. A priori aquesta freqüència sembla correcta.

El principal problema amb què es troben els usuaris de Renfe és la distància entre les estacions de tren i la zona industrial (entre 1 i 2 km fins al centre del polígon), fet que desincentiva els desplaçaments a peu, especialment en dies freds, de calor o bé en dies de pluja.

Per altra banda, els usuaris del ferrocarril es troben amb una manca de coordinació horària amb els autobusos urbans i interurbans que els poden acostar al seu lloc de treball.

Per als usuaris d’autobús el principal inconvenient que tenen és la manca de fiabilitat horària del servei. Hi ha un conjunt d’obres a la via pública que afecten el recorregut del servei interurbà (i també urbà), provocant freqüències molt irregulars que malmeten el servei en el seu conjunt.

Un 20% dels desplaçaments entre casa i feina dels treballadors i treballadores són multimodals, destacant les combinacions RENFE + a peu, metro + RENFE + bus urbà i metro + RENFE + peu. Per a la tornada també es fa servir la combinació bus interurbà + RENFE + metro.

Cal saber que un 53% de la mostra analitzada no coneix l’oferta de transport públic (58% dels homes i 44% de les dones).

5.2. Mobilitat a peu

Un 7% dels treballadors i treballadores arriba al polígon a peu. I és que una quarta part d’aquests són veïns de Molins de Rei o de Sant Feliu de Llobregat.

Les voreres tenen amplades adequades i existeix il·luminació a tots els carrers encara que la intensitat d’aquesta no és suficient, especialment a l’entorn de les parades d’autobús.

Des dels nuclis urbans veïns, així com des de les estacions de tren, les distàncies a caminar són el principal inconvenient (entre 1 i 2 km, entre 15 i 30 minuts), així com la indisciplina d’aparcament que incomoda el trajecte a peu.

Page 118: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

116

Un aspecte molt destacat per la mostra analitzada ha estat la manca d’arbrat (i ombra) en la majoria dels carrers del polígon, que impossibilita desplaçaments còmodes durant el període estival.

Les parades de transport interurbà al llarg de l’antiga N-340 sovint no compten amb connexions segures per als vianants (semàfors o passos de vianants senyalitzats), i els usuaris d’aquest servei efectuen regularment encreuaments perillosos.

Per últim cal destacar que les persones de mobilitat reduïda no compten amb cap itinerari adaptat dintre el polígon industrial.

5.3. Mobilitat en bicicleta

Els pocs usuaris de la bicicleta generalment circulen per la calçada del trànsit motoritzat, però demanen un espai específic per a aquest mitjà, que els confereixi seguretat, des dels municipis veïns i des de l’altra banda del riu.

El Pla Director de la Bicicleta de Sant Feliu de Llobregat, document consensuat per les diferents entitars i grups polítics de la ciutat, creu necessària una connexió segura en bicicleta entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat per l’antiga N-340 i per l’Av. Pla (pel Parc Agrari, itinerari de passeig).

El desenvolupament d’aquest Pla és una oportunitat per donar més pes a un mode de transport amb molta potencialitat en les zones més planeres d’aquests municipis (des de la línia ferroviària cap al riu Llobregat). Tant les distàncies com l’orografia del polígon, així com les edats de la major part dels treballadors i treballadores del polígon, fan aquest mitjà molt viable tant per connectar els centres urbans com per connectar des de les estacions de tren.

5.4. Mobilitat en vehicle privat

L’accés al polígon del Pla es realitza principalment en vehicle privat motoritzat, en un 77% dels casos.

Els principals inconvenients que troben els usuaris de vehicle privat són la congestió per accedir al polígon o l’aparcament, així com la semaforització, que per alguns és insuficient i per altres és excessiva.

Altres aspectes comentats per la mostra analitzada són la circulació de massa trànsit pesant, així com unes velocitats excessives dintre el polígon.

S’han comptabilitzat unes 2.500 places d’aparcament permès a la via pública del polígon. Només comptant la mostra d’empreses hi ha unes 1.400 places interiors. Es conclou que l’oferta d’aparcament és suficient, tenint en compte, a més, que a mig matí es detecten places lliures. Hi ha aparcament, encara que potser no a la porta de cada empresa. Si tot i així es vol ampliar l’oferta d’aparcament, una opció senzilla que s’ha dut a terme fins ara és transformar places en línia en places en semibateria.

Un dels aspectes que cal millorar és la seguretat viària en les incorporacions a Av. Pla, així com la manca de visibilitat de diverses senyals en cruïlles interiors del polígon.

Page 119: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

117

El Pla

5.5. Efectes ambientals de la mobilitat

S’ha realitzat el càlcul per conèixer els efectes de la mobilitat dels treballadors/es del polígon sobre la contaminació i els gasos d’efecte hivernacle.

Es tracta d’un tema d’especial rellevància donat que tant Molins de Rei com Sant Feliu de Llobregat són zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules (Decret 226/2006). Així, caldrà estar atents al Pla d’Actuació de la Generalitat de Catalunya per reduir aquests contaminants atmosfèrics.

Page 120: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla
Page 121: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

119

El Pla

V. Proposta d’actuacions

L’anàlisi i diagnosi de l’estat actual de la mobilitat dels treballadors i treballadores del polígon industrial El Pla condueix a la concreció d’un seguit de propostes que afecten tant la gestió de la mobilitat en general com els diferents modes de transport en particular, amb què es realitzen aquests desplaçaments diaris.

A continuació es dibuixen les principals propostes d’actuació per tal de millorar la mobilitat al polígon industrial, en aquest ordre:

1) Gestió de la mobilitat

2) Mobilitat en transport públic i col·lectiu

3) Mobilitat a peu

4) Mobilitat en bicicleta

5) Mobilitat en vehicle privat

6) Contaminació atmosfèrica i efecte hivernacle

Per a la priorització de les actuacions i la valoració dels pressupostos s’han considerat 3 fases d’execució:

- Fase 1: any 2008

- Fase 2: període 2009-2010

- Fase 3: període 2011-2013

Page 122: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaGestió de la mobilitat

Actuació

G

G.1 Consolidació de la Mesa de Mobilitat del polígon

Objectiu:

L’objectiu bàsic és impulsar i supervisar l’elaboració i implementació del Pla de Mobilitat.

Descripció:

La Mesa o Consell de la Mobilitat és un òrgan permanent de participació i concertació, en el qual es troben representats les diferents administracions implicades (locals com els Ajuntaments de Molins de Reii Sant Feliu de Lloregat o d’àmbits supramunicipals com l’ATM o la Diputació de Barcelona), els sindicatsdels treballadors/es, les agrupacions d’empresaris (AEPLA, PIMEC) i els operadors de transport públic.

La Mesa de Mobilitat del polígon El Pla es troba en funcionament des del començament del Pla de Mobilitat. La seva funció principal ha estat realitzar el seguiment de l’estudi, mitjançant presentacions de l’evolució de l’estudi i aportacions dels diferents sectors representats.

Una vegada es formalitzi la figura del Gestor de la Mobilitat, la Mesa haurà de fer un seguiment de la sevafeina, i reunir-se amb una periodicitat bimensual o trimestral. Anualment caldrà fer un balanç de l’execucióde les mesures del Pla.

Cal preveure l’actualització del Pla de Mobilitat cada 6 anys, així com la realització d’estudis parcials o sectorials quan existeixin canvis significatius.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment: -

Fonts de finançament:-

Termini d’implantació: Fases 1- 2 - 3

Sectors implicats:Administracions locals i regionals (ATM, DIBA)EmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Actuació G2

Indicadors de seguiment:Grau del compliment del pla d’actuacióEvolució del repartiment modal

Page 123: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaGestió de la mobilitat

Actuació

G

G.2 Creació de la figura del Gestor de la mobilitat del polígon

Objectiu:

L’objectiu és crear una figura que es responsabilitzi de donar continuïtat al Pla de Mobilitat del Polígon, totdesenvolupant el Pla d’Actuació.

Descripció:

El principal problema amb què es troben els centres de treball a l’hora de gestionar l’accessibilitat i la mobilitat és la falta d’un ens regulador i coordinador que reculli les problemàtiques existents i actuï de manera coordinada per a trobar-hi solucions. Per al polígon del Pla es proposa crear un òrgan gestor de la mobilitat del polígon, una figura executiva vinculada a la taula de la mobilitat que s’encarregui de:

-Impulsar el desplegament de les actuacions del Pla de Mobilitat del polígon i fer-ne el seguiment i avaluació, incloent la recerca de fonts de finançament.

-Dinamitzar la taula de mobilitat del polígon del Pla, per tal d’aconseguir un diàleg fluïd, freqüent i coordinat entre els diferents representats a la taula

-Recollir les dades relatives a la mobilitat, el transport i l’accessibilitat

-Canalitzar les queixes dels empresaris/es, treballadors/es, altres ciutadans.

Per tal de designar aquest Gestor de Mobilitat, es pot pensar en diferents perfils

- Un representant de l’Associació d’Empresaris del Pla

- Un representant d’una empresa operadora de transport públic (en aquest cas, Soler i Sauret)

- Un representant de les administracions locals del polígon (Ajuntament de Molins de Rei o Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat). La implicació de dos municipis complica aquesta opció

- Un representant sindical

- Una persona independent o una empresa externa

La figura del Gestor de Mobilitat és clau per a poder desenvolupar totes les mesures que es proposen en aquest capítol. Cal, doncs, que sigui una figura de consens i amb demostrable capacitat per aconseguir els objectius. La feina del gestor ha de ser contínua, adaptant-se als canvis (noves empreses, desaparicióo creació d’una línia, etc...) en tot moment. El Gestor haurà de concertar i col·laborar estretament amb elsAjuntaments de Sant Feliu de Llobregat i de Molins de Rei, ja que les propostes es faran sobre territorimunicipal.

El Centre de Serveis del Pla sembla el lloc més adient per a què el Gestor de Mobilitat disposi d’un espaiper treballar (oficina) i per atendre les consultes i propostes dels treballadors/es i les empreses.

Es pot confeccionar una pàgina web interactiva (portal de la mobilitat) per tal de conèixer les opcionsd’accessibilitat al polígon, incloent una base de dades per compartir cotxe i un apartat de suggeriments.

Per últim, cal esmentar que la figura del gestor de la mobilitat és un element de nova creació i que caldràdefinir segons l’experiència les seves funcions i competències.

Grau de prioritat: AltCost econòmic:

Inversió: 3.000 €Manteniment: 21.000 – 25.000 €/any

Fonts de finançament:Unió EuropeaAdministracióEmpresesTermini d’implantació: Fases 1- 2 - 3

Sectors implicats:Administracions locals i regionals (ATM, DIBA)EmpresesSindicatsInterrelació amb altres accions:

Acció EA 7.2 del PDM de l’ATM: Impulsar la figura del gestor de la mobilitat als centres generadors de mobilitat

Actuació G1Indicadors de seguiment:

Grau de compliment del Pla d’Actuació

Page 124: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaGestió de la mobilitat

Actuació

G

G.3 Realització de Plans de Mobilitat d’Empresa

Objectiu:

Donar compliment al Decret 152/2007 i actuar a una escala més concreta per aconseguir una mobilitatmés sostenible al polígon.

Descripció:

L’article 18 del Pla d’Actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, definit al Decret 152/2007, especifica que abans del 31 de desembre de 2008 els centres de treball amb més de 500 treballadors/es propis o externs han de tenir un Pla de Mobilitat d’Empresa.

La realització de Plans de Mobilitat a escala més reduïda possibilita dur a terme intervencionsespecífiques que afecten directament als treballadors/es i a la seva manera de desplaçar-se. Actuacionscom gestionar l’aparcament de vehicles donant preferència a aquells que comparteixen vehicle, o destinant places específiques als PMRs, facilitar títols de transport públic per als treballadors/es, destinar un espai segur per a aparcar les bicicletes, disposar d’una flota pròpia de bicicletes o potenciar el teletreball són exemples que promouen una mobilitat més sostenible en un àmbit més concret.

Es proposa que aquests Plans de Mobilitat d’Empresa es realitzin com a mínim a tots els centres ambmés de 200 treballadors/es. A continuació es mostra la taula amb les empreses del Pla que compleixenaquest requisit.

Es planteja la possibilitat de realitzar plans de mobilitat interempresarials i mancomunar serveis, com perexemple una flota comuna de bicicletes, compra comuna de títols de transport o bé compartir l’autobús d’empresa. Hi ha la possibilitat d’obtenir subvencions per tal de realitzar aquests plans.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: 12.000 - 18.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:ICAENEmpreses

Termini d’implantació: Fases 1 i 2

Sectors implicats:EmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:Empreses amb més de 200 treballadors que han

realitzat un PME

Nom Empresa Adreça Empleats Codi Postal MunicipiHISPANO MECANO ELECTRICA S.A. (HIMEL) LLOBREGAT, S/N 230 08750 MOLINS DE REICARTONAJES M. PETIT S.A. SANT JOSEP, 137 PG PLA 250 08980 SANT FELIU DE LLOBREGATPARTEK CARGOTEC S.A. RIERA CAN PAHISSA, 8 266 08750 MOLINS DE REIMANUFACTURA MODERNA DE METALES S.A. PS PLA, 7 272 08750 MOLINS DE REIIPSEN PHARMA C. LAUREA MIRO, 395 338 08980 SANT FELIU DE LLOBREGATALMIRALL PRODESFARMA S.L. CR LAUREA MIRO, 390 500 08980 SANT FELIU DE LLOBREGAT

Page 125: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.1 Millora de la informació a l’usuari i a l’usuari potencial

Objectiu:

Oferir una informació homogènia dels serveis de transport públic de qualitat suficient, prou clara i entenedora.

Descripció:

L’anàlisi de la mobilitat del polígon El Pla denota que la meitat dels treballadors/es no coneixen l’oferta existent de transport públic. Si no es coneixen les possibilitats per accedir-hi en transport públic és gairebé impossible que algú es plantegi deixar el vehicle privat a casa.

En aquest sentit, es considera molt important realitzar una campanya informativa de les possibilitats existents de transport públic per tal d’accedir al polígon del Pla, per tal de potenciar l’ús d’aquest mode de transport.

Es proposa, així, editar un informatiu de butxaca amb tota l’oferta de transport públic disponible (incorporant, si s’escau, les actuacions que es proposen en aquest document), així com una proposta de les diferents combinacions intermodals existents.

Aquest fulletó hauria de contenir els horaris existents, així com els recorreguts i les combinacions coordinades de forma senzilla i entenedora. El públic destinatari són tots els treballadors/es del polígon. A més hauria d’estar disponible al Centre de Serveis del polígon i als Ajuntaments de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. Igualment aquesta informació hauria d’estar disponible al la pàgina web portal de la mobilitat del polígon.

Per altra banda, caldria assegurar que les parades d’autobús contenen una informació mínima sempreactualitzada, clara, homogènia i accessible.

A la RMB actualment la informació al viatger és molt desigual, i en molts casos inexistent. L’àmbit de l’EMT, en canvi, sí que te unificada la informació al viatger de totes les seves línies, independentment de l’operador. Seria convenient que Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei formessin part els dos de l’EMT, ja que es tracta del mateix continu urbà metropolità.

Es pot valorar la possibilitat d’incorporar elements de senyalització per tal d’indicar la localització de les parades d’autobús. Per últim a les estacions de tren fóra bo indicar mitjançant un panell informatiu el temps d’espera per a cada línia d’autobús.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 20.000 €Manteniment: el que pertoqui

Fonts de finançament:EMTDPTOP (DGTT)Operadors de transport

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:EMTATM - DGTTOperadors de transport

Interrelació amb altres accions:Acció EA 5.1 del PDM de l’ATM: Garantir i

homogeneïtzar la informació al viatger de transportpúblic

Acció EA 5.2 del PDM de l’ATM: Sistema d’Informació a l’Usuari (SIU)

Actuació TP.6Actuació G.2

Indicadors de seguiment:% treballadors que coneixen oferta TPC% parades amb informació correcta

Page 126: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.2 Millora de la velocitat comercial del servei d’autobús

Objectiu:

Disposar d’un servei de TPC competitiu.

Descripció:

Les línies que donen servei al polígon El Pla compten amb una velocitat comercial molt baixa, d’uns 11-12 km/h, que ha fet disminuir la demanda d’usuaris durant els darrers mesos. Una connexió més directa i àgil amb els principals orígens dels treballadors/es (Barcelona, L’Hospitalet) permetria recuperar aquests antics usuaris i potser esdevenir una alternativa en temps al vehicle privat.

Les actuacions que milloren la velocitat comercial porten implícits els següents efectes col·laterals: increment de la quota modal d’autobús, reducció del temps de viatge, reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i reducció de les emissions de contaminants de l’aire.

Hi ha diverses actuacions del PDM de l’ATM que treballen en aquesta línia de millorar la velocitat comercial, com la proposta de dissenyar carrils bus d’accés a les ciutats mitjanes, per tal que la congestióde la xarxa viària no afecti el nivell de servei i la regularitat del TPC (EA 5.5). Un carril bus-VAO que milloraria substancialment la velocitat comercial dels autobusos que donen servei al polígon és el de Diagonal Nord – B23 – AP2. Altres trams que podrien esdevenir carril bus-VAO són Quatre Camins – pontdel Llobregat – antiga N-340 – Sant Just – Esplugues.

Altres actuacions contemplades al PDM són la creació de punts d’avançament del TPC, per a determinats punts de retenció de la xarxa viària, quan aquestes retencions es donen en colls d’ampolla molt localitzats(EA 5.6), o bé la instal·lació de nous semàfors amb prioritat (EA 5.11), que consisteix en un dispositiu a bord de l’autobús (manual o automàtic) que activa la llum verda del semàfor en apropar-s’hi. Els serveisurbans de Sant Feliu de Llobregat i de Molins de Rei ja hi compten amb aquesta prioritat, i es proposa dotar d’aquesta prioritat les línies interurbanes de major demanda al seu pas pels centres urbans.

Un dels punts conflictius detectats als itineraris d’autobús és l’existència de passos de vianants elevats. Aquests elements constitueixen un veritable obstacle que implica disminuir la velocitat comercial, la comoditat dels viatgers i a més afecta a la mecànica del vehicle. Cal que els Ajuntaments estuïin les alternatives a aquests passos als itineraris de transport públic.

Finalment es creu convenient garantir un ‘protocol d’actuació en cas d’obres’ per tal de minimitzar les possibles afectacions de les obres a la via pública que afectin el transport públic. Els promotors de les obres hauran d’assumir les despeses i garantir l’existència d’un itinerari alternatiu en cas que esdevinguinecessari.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 20.000 €Manteniment: 3.000 €/any

Fonts de finançament:EMTATM - DGTTAjuntamentsPromotors d’obres

Termini d’implantació: Fases 1 i 2

Sectors implicats:EMTATM - DGTTAjuntamentsOperadors de transportInterrelació amb altres accions:

Acció EA 5.5 del PDM de l’ATM: Estendre la xarxa de carrils interurbans als accessos a les ciutats de la RMB

Acció EA 5.6 del PDM de l’ATM: Creació de puntsd’avançament de transport públic en zones ambcongestió

Acció EA5.7 del PDM de l’ATM: Creació de nousserveis Exprés radials.

Acció EA 5.11 del PDM de l’ATM: Semàfors ambprioritatIndicadors de seguiment:

Velocitat comercial dels serveis de TPC al polígon

Page 127: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.3 Ampliació de la cobertura horària del transport públic

Objectiu:

Disposar d’un servei de TPC que cobreixi tots els horaris dels treballadors/es.

Descripció:

Actualment els treballadors que entren a treballar a les 6h o que surten a les 22h no disposen del servei d’autobús interurbà que els apropa als principals municipis d’origen (Molins, Sant Feliu, L’Hospitalet i Barcelona). En canvi, els treballadors/es que comencen a treballar a les 22h o bé els que surten a les 6h sí que disposen d’aquest servei.

Avui dia la primera expedició des de Barcelona surt a les 6:00h, i la darrera cap a Barcelona surt les 22:00h de Molins de Rei. Per tant es proposa ampliar aquest horari, tot iniciant el servei des de Barcelona a les 5:15h i finalitzant el servei cap a Barcelona a les 22:15h. Aquesta proposta representa un incrementde 30 km/dia (15km*2 expedicions, 5:15h i 22:15h).

Respecte l’horari de les línies que provenen de l’intercanviador de Quatre Camins (567, 560 i 518), ja es veurà ampliat i millorat per la nova proposta de servei llançadera entre les estacions de ffcc i el polígon (veure actuació B.6).

Igualment és necessari ampliar la cobertura horària dels matins del servei de Rodalies de Renfe, iniciantels primers serveis a les 5h, com el metro de Barcelona.

Per últim cal analitzar la possibilitat d’ampliar els horaris de les línies urbanes de Molins de Rei i de SantFeliu de Llobregat, per donar una major cobertura horària als matins i als vespres.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment: 14.746 €/any (dèficit)

(30km*249 dies feiners* 2,82 €/km *0,70)Cost km referit a urbà ciutat petita

Fonts de finançament:EMTATM - DGTTEmpreses

Termini d’implantació: Fases 1, 2 i 3

Sectors implicats:EMTATM - DGTTOperadors de transportAjuntaments

Interrelació amb altres accions:Actuació TP.6

Indicadors de seguiment:Usuaris de les noves expedicions

Page 128: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.4 Millora de l’equipament de les parades d’autobús

Objectiu:

Millorar la concepció del TPC i les condicions d’espera i d’accés a l’autobús.

Descripció:

Les parades d’autobús representen el servei de transport públic a la via pública. Es tracta d’uns equipaments visibles per a tots els treballadors/es del polígon. L’estat d’aquestes parades, doncs, informa, de manera inconscient, i potser erròniament, del servei que hi ha al darrere.

En aquest sentit, cal treballar per millorar les parades del polígon, per tal d’aconseguir un aspecte atractiu que animi a usuaris potencials d’autobús a fer-lo servir.

Les parades, així, han de contenir sempre informació actualitzada, amb horaris, itineraris i plànol dels recorreguts de les diferents línies que hi efectuen parada.

Si hi ha espai suficient a les voreres es recomana col·locar marquesines (per tal que quedi espai lliure de 1,80m sense obstacles). Tanmateix, hi ha possibilitat d’instal·lar marquesines també en voreres estretes (veure exemple de servei urbà de Sabadell), situant-les sobre les plataformes d’accés.

Per altra banda és desitjable introduir plataformes d’accés al vehicle a totes les parades, ocupant espai per aparcament i evitant que l’autobús hagi de maniobrar per tal d’acostar-se a la vorera (si és que els turismes no han ocupat aquest espai en principi reservat).

Per últim, és del tot necessari il·luminar adequadament les parades de transport públic, amb un enllumenat especial que confereixi una sensació de seguretat suficient.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 120.000 €Manteniment:10.000 €/any

Fonts de finançament:AjuntamentsEMTATM - DGTT

Termini d’implantació: Fases 1 i 2

Sectors implicats:EMTATM - DGTTOperadors de transportAjuntaments

Interrelació amb altres accions:Actuació TP.1

Indicadors de seguiment:Evolució d’usuaris per parada% parades amb marquesina% parades amb plataforma d’accés% parades amb il·luminació específica

Page 129: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.5 Recolzament des del polígon a la continuació del tramviafins a l’intercanviador de Quatre Camins

Objectiu:

Millorar l’accessibilitat en transport públic al polígon, tot ampliant el ventall de possibilitats.

Descripció:

L’arribada del tramvia al polígon del Pla obrirà noves possibilitats per accedir-hi en transport públic. Una de les opcions és que aquest tramvia arribi fins a l’intercanviador de Quatre Camins, passant per Molinsde Rei, millorant així les relacions intracomarcals amb els municipis de l’altra banda del riu Llobregat.

El desplegament del Pla d’actuació del polígon del Pla hauria de potenciar aquesta nova possibilitat de comunicació. Per tant, caldrà proposar demanar un nou estudi de viabilitat respecte del perllongament del tramvia en la revisió del Pla Director d’Infraestructures.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment:-

Fonts de finançament:-

Termini d’implantació: Fases 1, 2 i 3

Sectors implicats:EmpresesSindicatsEMT, ATM – DGTTOperadors de transportAjuntaments

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:Nre. de parades del tramvia al polígon

Page 130: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.6 Creació d’un servei llançadera entre les estacions de ffcc i el polígon

Objectiu:

Aconseguir un servei àgil i directe que connecti les estacions ferroviàries i els centres urbans amb el polígon El Pla.

Descripció:

Per al polígon industrial del Pla es proposa un nou servei d’autobús que enllaci les diferents estacions ferroviàries (Estació de RENFE a Sant Feliu de Llobregat, Estació de RENFE a Molins de Rei i Estació de FGC a Quatre Camins), tot millorant la cobertura territorial i horària del servei actual d’autobusos. Tambées preveu que connecti amb la parada final del tramvia, la parada del Consell Comarcal, a l’entrada de Sant Feliu de Llobregat des de Sant Joan Despí. Es proposa un servei intermitent, àgil i directe, que cobreixi les hores d’entrada i sortida dels treballadors/es: matí: de 5:30h a 9:45h; migdia i tarda: de 12:45h a 19:15h; i nits: de 21:30h a 22:45h

La pàgina següent mostra les alternatives d’itineraris prevists, amb la localització de les diferents parades, així com els horaris proposats i la coordinació horària amb els diferents serveis ferroviaris.

Quant a recorregut s’ha primat la relació amb l’estació de RENFE de Sant Feliu de Llobregat, per ser més propera als orígens de la majoria de treballadors/es. En tot cas la parada de Molins de Rei a Av. Barcelona – Pg. Pi i Margall es troba a 5 minuts a peu de la parada de tren. No s’arriba fins a l’estació per aconseguir un servei més àgil.

S’ha considerat necessari apropar els treballadors/es fins a Quatre Camins per tal de millorar la connexióamb els municipis de la comarca de l’altra banda del riu Llobregat.

L’itinerari segueix l’eix Sant Josep – Miquel Torelló i Pagès per ser l’eix més cèntric del polígon i les empreses, més que no pas l’antiga N-340.

Les pàgines a continuació mostren les diferents alternatives de cost, en funció de la freqüència del serveiescollida i de si es cobreix o no la parada del tram a Sant Feliu de Llobregat. Caldrà considerar també la connexió amb la futura parada de la línia de rodalies R3 (Castelldefels – Cornellà) al barri de Can Falguera / Can Bertrand.

Una vegada s’hagi escollit quin és el servei més adient, caldrà treballar amb profunditat per aconseguiruna coordinació horària que s’ajusti al màxim amb els seveis de Renfe i FGC.

Un tema essencial si es vol connectar amb l’intercanviador de Quatre Camins és el pas del servei pel pontdel Llobregat, que actualment pateix una gran congestió en hores punta. Caldria assegurar l’existènciad’una prioritat de pas dels autobusos, així com un itinerari segur per a vianants i bicicletes.

Cal analitzar amb detall l’oferta complementària existent avui dia de transport interurbà (com les línies 567 i 560 i altres) per tal d’adequar el seu servei com a aportació de treballadors/es als centres de treball.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment (dèficit del servei): 145.000 – 336.000 €/any

Fonts de finançament:ATM-DGTT, EMTAjuntamentsEmpresesOperadors ferroviarisTermini d’implantació: Fases 1 i 2

Sectors implicats:EmpresesSindicatsEMT, ATM -DGTTOperadors de transportAjuntaments

Interrelació amb altres accions:Acció EA3.4 del PDM de l’ATM: Creació de línies

d’aportació a les estacions de ffcc més properes.

Indicadors de seguiment:Nre. d’usuaris del nou serveiEvolució de la quota modal de TPC al polígon

Page 131: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.6a Creació d’un servei llançadera entre les estacions de ffcc i el polígon

Alternativa A

Amb una velocitat comercial de 15km/h s’aconsegueix un temps de recorregut d’uns 27 minuts.

A.30 Freqüència de 30 minuts 2 vehicles Dèficit del servei: 164.661 €/any

A.20 Freqüència de 20 minuts 4 vehicles Dèficit del servei: 237.112 €/any

A.15 Freqüència de 15 minuts 4 vehicles Dèficit del servei: 335.909 €/any

0 1,5 5,9 6,7 0 0,8 5,2 6,720 0,0 4,5 17,7 20,1 0,0 2,4 15,6 20,115 0,0 6,0 23,6 26,8 0,0 3,2 20,8 26,810 0,0 9,0 35,4 40,2 0,0 4,8 31,2 40,2

20 0:00 0:04 0:18 0:20 0:00 0:02 0:16 0:2015 0:00 0:06 0:24 0:27 0:00 0:03 0:21 0:2710 0:00 0:09 0:35 0:40 0:00 0:05 0:31 0:40

velocitat comercial

(km/h)

FGC Quatre Camins

distància acumulada (km)

TRAM Sant Feliu

RENFE Sant Feliu

RENFE Molins

RENFE Molins

FGC Quatre Camins

RENFE Sant Feliu

TRAM Sant Feliu

velocitat comercial

(km/h)

TEMPS TRAJECTE BUS LLANÇADERA (minuts)

Page 132: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació Creació d’un servei llançadera entre les estacions de ffcc i el polígon

Alternativa B

Amb una velocitat comercial de 15km/h s’aconsegueix un temps de recorregut d’uns 24 minuts.

B.30 Freqüència de 30 minuts 2 vehicles Dèficit del servei : 145.000 €/any

B.20 Freqüència de 20 minuts 4 vehicles Dèficit del servei : 208.800 €/any

B.15 Freqüència de 15 minuts 4 vehicles Dèficit del servei : 295.800 €/any

0 1,5 5,9 0 4,4 5,920 0,0 4,5 17,7 0,0 13,2 17,715 0,0 6,0 23,6 0,0 17,6 23,610 0,0 9,0 35,4 0,0 26,4 35,4

20 0:00 0:04 0:18 0:00 0:14 0:1815 0:00 0:06 0:24 0:00 0:18 0:2410 0:00 0:09 0:35 0:00 0:26 0:35

TEMPS TRAJECTE BUS LLANÇADERA (minuts)FGC Quatre

Caminsdistància acumulada (km)

velocitat comercial

(km/h)velocitat

comercial (km/h)

RENFE Sant Feliu

RENFE Molins

FGC Quatre Camins

RENFE Molins

RENFE Sant Feliu

TP

TP.6b

Page 133: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.7 Construcció d’un baixador laboral ferroviari al polígon del Pla

Objectiu:

Millorar l’accessibilitat en transport públic al polígon, tot ampliant el ventall de possibilitats.

Descripció:

Aprofitant el pas de la línia de rodalies de Renfe per un extrem del polígon es planteja la possibilitatd’habilitar un apartador per tal d’apropar els treballadors/es del polígon al seu lloc de treball. D’aquestamanera es minimitzarien els intercanvis modals i, en conseqüència, el temps de desplaçament.

Actualment prop d’un miler de treballadors/es utilitzen el servei de rodalies per accedir al polígon.

Els transbordaments entre diferents modes de transport penalitzen el temps de viatge, per la qual cosa són dissuassoris, així doncs un baixador laboral al polígon amb serveis ajustats als horaris d’accés a la feina incentivarien l’ús del transport públic. Igualment s’ha de tenir en compte que més de la meitat de treballadors i treballadores del polígon tenen com origen del seu desplaçament municipis que es localitzen en aquest eix ferroviari.Aquest baixador podria arribar a tenir un servei mixt de passatgers i mercaderies

La posada en funcionament d’aquest apartador implicaria un increment dels usuaris del transport públic.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment:-

Fonts de finançament:Operador ferroviari

Termini d’implantació: Fase 3

Sectors implicats:EmpresesSindicatsEMT, ATM – DGTTOperador ferroviariAjuntaments

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:Nre. de viatges amb O/D nou apartador

Page 134: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

1 kmMolins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

1 km

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en transport públic

Actuació

TP

TP.7 Construcció d’un baixador laboral ferroviari al polígon del Pla

Page 135: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.1 Arranjament dels itineraris d’accés a les estacions de ffcc i nuclis urbans

Objectiu:

Facilitar els desplaçaments a peu

Descripció:

Cal crear una xarxa d’itineraris segurs i accessibles entre les estacions de Renfe, és a dir, entre els centres urbans de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat i els centres de treball situats al polígon del Pla.

Aquest itinerari ha de comptar amb:

amplades suficients (> 2m lliures d’obstacles només per a vianants o > 5m lliures d’obstacles si es comparteix espai amb bicicletes)

il·luminació adequada

passos de vianants i/o semàfors a demanda

senyalització adaptada a PMRs i guals a totes les cruïlles

arbrat

L’actuació EA7.3 del PDM de l’ATM proposa la Creació d’una xarxa per a vianants i bicicletes als centres de treball, que connecti els polígons industrials i altres centres generadors de mobilitat amb les estacions de tren i els nuclis urbans dels municipis més propers.

Es proposen unes vies que en el seu recorregut interurbà estiguin segregades de les calçades dels vehicles motoritzats i degudament pavimentades, i si s’han de compartir espai per a vianants i bicicletes cal que les amplades d’aquestes vies siguin superiors a 5m.

L’actuació especifica el polígon del Pla com a un dels polígons seleccionats per tal de crear aquesta xarxa per a vianants i bicicletes.

Per altra banda, l’actuació EA2.5 del PDM de l’ATM és Garantir itineraris de vianants accessibles i segurs.

El PDM preveu que els nuclis de la RMB situats entre ells a menys de 3 km poden tenir un itinerari de vianants que coincideixi amb la xarxa interurbana de carril bici, adoptant mesures addients per garantir la bona convivència entre vianants i bicicletes. Aquests itineraris han de garantir el compliment del Codi d’Accessibilitat, i promoure una senyalització accessible.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 200.000 €/km (PDM)Manteniment: 5.000 €/any

Fonts de finançament:AjuntamentsATM

Termini d’implantació: Fase 2

Sectors implicats:EmpresesSindicatsAjuntaments

Interrelació amb altres accions:Acció EA7.3 del PDM de l’ATM: Creació d’una

xarxa per a vianants i bicicletes als centres de treball

Acció EA2.5 del PDM de l’ATM: Garantir itinerarisde vianants accessibles i segurs

Actuació P.4

Indicadors de seguiment:Evolució de la quota modal a peu i en bicicleta

Page 136: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.1 Arranjament dels itineraris d’accés a les estacions de ffcc i nuclis urbans

Itinerari principal a peu (coincident amb xarxa ciclable futura)

Page 137: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.2 Control de l’aparcament sobre les voreres

Objectiu:

Permetre uns desplaçaments a peu còmodes i segurs

Descripció:

Cal incrementar el control de la indisciplina d’aparcament sobre les voreres, ja que és el principal obstacle que es troben avui dia els vianants del polígon industrial i a més incrementa la inseguretat viària d’aquests.

En cas que sigui necessari es poden instal·lar elements físics que evitin aquesta invasió de les voreres.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment: -

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fases 1, 2 i 3

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Actuació VP.3

Indicadors de seguiment:Evolució del nre. de vehicles sobre vorera

Page 138: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.3 Eliminació de la vegetació invasiva a les voreres

Objectiu:

Permetre uns desplaçaments a peu còmodes

Descripció:

Cal assegurar que a les voreres en tot moment hi ha una amplada útil de pas de 1,80m. En cas que no sempre sigui possible, com a la banda molinenca de l’antiga N-340 (que compta amb amplades d’entre1,60 i 1,90), cal facilitar una amplada lliure d’obstacles (eliminant el paviment malmès per les arrels de l’arbrat) de 0,90m, per tal que una persona amb cadira de rodes hi pugui circular en tot moment.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: -Manteniment: 3.000 €/any

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fases 1, 2 i 3

Sectors implicats:Ajuntaments

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:Evolució del nre. de voreres amb amplades útils

iguals o superiors a 1,80m.

Page 139: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.4 Permeabilització de l’antiga N-340 i Av. Pla

Objectiu:

Permetre una connexió segura entre ambdues bandes dels vials, especialment als trams on es localitzenles parades d’autobús.

Descripció:

A banda de la creació d’itineraris segurs i accessibles des de les estacions de tren i els nuclis urbans, al polígon del Pla és necessari permeabilitzar l’antiga carretera, així com l’Av. Pla, eixos al llarg dels qualsse situen diverses parades d’autobús sense connexió per a vianants, i on es creen situacions d’alta perillositat per a vianants que l’han de creuar. Es demana canviar la localització de la parada de l’Av. Pla, per tal d’evitar el creuament dels usuaris per una via d’alta velocitat i a la vegada acostar la parada a un eix més central del polígon (Miquel Torelló).

Per tal de permeabilitar els vials es proposa:

1) Senyalització horitzontal i vertical de pas de vianants amb llums LEDS intermitents a l’alçada de les parades d’autobús a l’interior del polígon

2) Instal·lació de semàfors a la demanda (de botó) al llarg de l’antiga N-340. Aquests semàfors han de permetre el pas còmode de vianants (han de disposar del temps suficient de fase verda per al vianant).

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 160.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fases 1 i 2

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Acció EA2.5 del PDM de l’ATM: Garantir itineraris

de vianants accessibles i segursActuació P.1Actuació P.5

Indicadors de seguiment:% connexions a peu segures a l’antiga N-340 i a

Av. Pla

Page 140: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.4 Permeabilització de l’antiga N-340 i Av. Pla

Localització dels semàfors a la demanda

Molins de Rei

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Llobregat

Av. El Pla

C/ Sant Josep

Antiga N-340

Av. El Pla

Antiga N-340

C/ Miquel TorellóC/ Ramon

y Cajal

C/ Riera Can Pahissa

C/ Agricultura C/ Comerç C/ Indústria

C/ Llobregat

Page 141: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.5 Creació d’itineraris accessibles per a PMRs

Objectiu:

Permetre que qualsevol persona es pugui desplaçar de forma segura i còmoda pel polígon

Descripció:

Cal que totes les cruïlles del polígon tinguin guals adaptats a PMRs (196 guals). Els principals itineraris per a vianants han de comptar també amb senyalització adaptada per a invidents.

Donat que es tracta d’una actuació d’un cost important per als municipis, cal prioritzar un programa d’actuació al respecte, començant per les cruïlles d’accés a l’autobús (a Laureà Miró i a Sant Josep) i pels itineraris de les persones de mobilitat reduïda que treballen al polígon (a petició de les empreses o dels propis treballadors/es, donat que aconseguir aquesta informació d’una altra manera no és possible). D’igual manera caldria conèixer si hi ha persones invidents treballant al polígon, per tal d’instal·lar senyalització acústica a les cruïlles semaforitzades dels seus itineraris.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 200.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fases 1,2 i 3

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Acció EA2.5 del PDM de l’ATM: Garantir itineraris

de vianants accessibles i segursActuació P.1Actuació TP.4

Indicadors de seguiment:% guals accessiblesExistència d’un itinerari per a invidents

Page 142: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat a peu

Actuació

P

P.6 Arranjament dels itineraris d’accés a les parades d’autobús

Objectiu:

Dignificar l’accés al polígon en transport públic

Descripció:

Cal pavimentar adequadament la zona de l’Av. Pla on se situa la parada d’autobús actualment, valorant la possibilitat de modificar la localització d’aquesta (donada la situació d’inseguretat viària que pateixen els usuaris) i aproximar-la a un eix més central del polígon (Martí Torelló).

A més a més cal preveure una il·luminació específica per als voltants de totes les parades autobús del polígon i condicionar els creuaments de l’antiga N-340 per arribar a les parades.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 60.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsATM-DGTT, EMTOperadors de transport públicEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Actuació TP.4Actuació P.4

Indicadors de seguiment:% itineraris d’accés al TPC addients

Page 143: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.1 Creació d’itineraris ciclables d’accés al polígon

Objectiu:

Permetre un accés segur en bicicleta

Descripció:

En el capítol d’anàlisi i diagnosi de la mobilitat dels treballadors i treballadores del polígon industrial ha quedat pal·lesa la potencialitat de la bicicleta com a mitjà de transport a la zona del Pla. Això és perquètant les distàncies com l’orografia del polígon, així com les edats de la major part dels treballadors i treballadores, s’adeqüen a les característiques que fan aquest mitjà molt viable, tant per connectar els centres urbans de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat com per connectar des de les estacions de tren.

En principi l’antiga N-340 canviarà pròximament el disseny de la seva secció, ja que avui dia és un eix sobredimensionat per a la circulació del trànsit existent, i caldrà habilitar un espai per al tramvia, que hi circularà per arribar fins a Molins de Rei.

Mentre canvia o no el disseny d’aquest vial es proposa adequar provisionalment espai dedicats al trànsit privat motoritzat per al pas de bicicletes. En concret, després de debatre diferents alternatives, es proposa eliminar els cordons d’aparcament dels laterals i destinar un carril per a ús exclusiu de BUS i bicicleta i un altre a la circulació dels vehicles que volen accedir a les empreses. Per al carril central es planteja crear dues línies d’aparcament (a la banda riu per a camions i a la banda muntanya per a turismes, en cordó o semibateria). La resta de l’espai central es destinaria a carrils de circulació (1+1) i un tercer per a efectuar els girs. Els laterals compten amb 6 metros de secció, i l’espai central amb 17m. A la pàgina següent es mostra la proposta en planta i secció.

A més es proposen 3 connexions transversals segregades, una al centre del polígon (Can Miano), que ésel corredor biològic entre Collserola i el riu Llobregat, i dues més a les bandes de Molins i Sant Feliu (des de l’Ajuntament de Sant Feliu es proposa que aquest eix sigui el de Reverend Martí Duran. Caldràdeterminar més endavant el disseny de la xarxa ciclable.

Aquesta actuació es troba vinculada a una de les actuacions que proposa el PDM de l’ATM (EA2.4): Creació d’una xarxa de carril bici interurbana, per connectar nuclis de la RMB situats entre ells a menys de 8 km, i que tinguin fluxos de mobilitat superiors a 5.000 desplaçaments/dia. En concret aquesta actuació especifica la connexió entre Sant Joan Despí i Molins de Rei (6,2km).

L’actuació del PDM detalla que els carrils han de ser segregats, amb cruïlles segures, punts de protecciósi plou, enllumenat i paviment impermeable. Cal que la xarxa connecti amb tots els centres generadors de mobilitat que hi hagi en el seu recorregut.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: 80.000 € (30 €/ml)Manteniment:

Fonts de finançament:AjuntamentsDPTOPDiputació de BarcelonaTermini d’implantació: Fase 2

Sectors implicats:AjuntamentsSindicatsEmpreses

Interrelació amb altres accions:Acció EA2.4 del PDM de l’ATM: Creació d’una

xarxa de carril bici interurbanaActuació P.1

Indicadors de seguiment:Evolució % quota modal bicicleta

Page 144: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.1 Creació d’itineraris ciclables d’accés al polígon

Xarxa ciclable

Page 145: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.1 Creació d’itineraris ciclables d’accés al polígon

Proposta de planta i secció de l’antiga N-340

Page 146: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.2 Creació d’un servei públic de bicicletes

Objectiu:

Potenciar la bicicleta com a mitjà combinat amb el ffcc i per connectar amb els centres urbans

Descripció:

Aquesta mesura està relacionada amb l’actuació EA3.12 del PDM de l’ATM, que proposa crear un Servei de bicicletes comunitàries a les estacions ferroviàries. Es tracta de prestar un servei que pot ser idoni en àmbit urbà, però sobretot en les estacions interurbanes properes a polígons industrials i zones de baixa densitat.

La mesura necessita que l’itinerari amb bicicleta que connecti amb la destinació sigui segur.

Dins la proposta de l’ATM s’inclou l’estació de RENFE a Molins de Rei com a punt on oferir aquest tipus de servei.

Cal tenir en compte que l’EMT està estudiant la viabilitat d’implantar un sistema de bicicicletescompartides d’àmbit metropolità. Per altra banda, hi ha la possibilitat que siguin les pròpies empreses del polígon les que comptin amb una flota pròpia de bicicletes per als treballadors/es.

Concepte general

Els sistemes de préstec públic de bicicletes tenen l’origen l’any 1968 a Amsterdam amb la creació de les bicicletes blanques, de les quals es podia disposar lliurement i sobre les que no s’exercia cap tipus de control d’ús. Durant els anys 90 aquests sistemes es comencen a implantar per diverses ciutats europees: flotes de bicicletes gestionades per a esdevenir part del conjunt de sistemes permanents de transport públic de les ciutats.

En aquest sentit, tot i la seva curta edat, han esdevingut referents a Europa sistemes com el Vélo’v de Lió, el Call a Bike de Múnic, Berlín i Frankfurt, el OV-fiets a les estacions de tren dels Països Baixos, el OYBike de Londres, les Bicis Naranjas de Vitòria o el recentment inaugurat Bicing de Barcelona. Es tracta de sistemes que principalment complementen les xarxes de transport públic tradicionals (metro, ferrocarril, autobusos, etc.) oferint una gran flexibilitat i rapidesa a l’hora de resoldre distàncies curtes i mitjanes a l’entorn de les estacions. El seu públic objectiu són persones que realitzen desplaçaments quotidians normalment per motius obligats (treball o estudis) però també per motius no obligats (gestions, visites, compres, etc.).

L’aposta per un sistema públic de préstec de bicicletes és una aposta per millorar clarament la competitivitat dels sistemes de transport públic existents respecte als modes motoritzats, promovent un canvi modal que redueixi l’impacte dels modes motoritzats sobre la salut i la seguretat en els carrers de les ciutats, i que redueixi l’impacte de la mobilitat sobre l’escalfament del planeta.

És una aposta molt viable per a ciutats amb més de 200.000 habitants i amb gran poder d’atracció de desplaçaments, però també pot ser una aposta viable per a pobles i ciutats petites, una aposta de millora de la competitivitat dels sistemes de transport públic que pot esdevenir tècnica i econòmicament més viable que la construcció de grans accessos i aparcaments de vehicles motoritzats a les estacions, o que el pagament d’elevats costos per tal d’augmentar el nombre d’expedicions de línies d’autobús urbanes. Cal tenir en compte que en aquests pobles i ciutats petites aquestes línies urbanes sovint ofereixen freqüències poc competitives però alhora topen amb que els increments dels serveis tenen poc efecte en la captació de nous usuaris. En tot cas, un sistema públic de préstec de bicicletes pot esdevenir el complement perfecte de les xarxes de transport públic de connexió i una excel·lent oportunitat per a promocionar la bicicleta com a mode de transport urbà per als desplaçaments interns, tenint en compte que és una de les poques solucions viables per a resoldre la insostenibilitat dels sistemes de mobilitat actuals de molts pobles i ciutats.

Page 147: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.2 Creació d’un servei públic de bicicletes

Dimensionament proposat per al PI El Pla

Per al cas del polígon industrial El Pla es proposa implantar una flota de 100 bicicletes, repartides entre les estacions de tren de Sant Feliu de Llobregat (40 bicicletes), Molins de Rei (40 bicicletes), la parada del tramvia de Sant Feliu / Consell Comarcal (10 bicicletes) i el Centre de Serveis del polígon (10 bicicletes).

Aquest servei de préstec està adreçat als treballadors i treballadores del polígon El Pla, majors de 18 anys. L’explotació de les enquestes de la mostra de treballadors i treballadores evidencia que un 9% arriba al polígon en tren. Extrapolant aquest percentatge a l’univers total es troba que uns 800 treballadors del polígon passen diàriament per les estacions de Molins de Rei o Sant Feliu de Llobregat. Una flota de 80 bicicletes a les estacions de tren, podria donar servei, doncs, a un 10% dels usuaris del ferrocarril. A més a més, aquestes bicicletes podrien ser utilitzades també per veïns i veïnes de Sant Feliu o Molins que treballen al polígon El Pla.

Cost per a l’usuari

En experiències semblants de préstec de bicicletes en altres municipis s’ha fet servir la gratuïtat del servei com a reclam per facilitar l’èxit de la iniciativa.

En aquest cas es proposa que l’ús d’aquest transport públic individual sigui gratuït durant 12 hores. A partir d’aquest temps es penalitzaria l’usuari amb un cost horari (per determinar).

Registre

Es proposa que el funcionament sigui automàtic, amb unes targetes xip sense contacte per a cada usuari enregistrat. Aquesta targeta es podrà obtenir al punt d’informació del Centre de Serveis del polígon, prèvia formalització del contracte que dóna accés al servei. Per formalitzar el contracte l’usuari s’ha d’identificar i donar les seves dades personals (nom, adreça, DNI, núm. de telèfon, empresa del polígon on treballa, orígen/destinació del desplaçament en bicicleta i dades bancàries). L’usuari haurà de signar el contracte que contindrà, entre altres, les condicions generals del servei de préstec de bicicletes i les assegurances, així com un document responsabilitzant-se de la custòdia de la bicicleta i eximint els Ajuntaments de qualsevol responsabilitat derivada dels possibles accidents que es puguin produir durant el període de préstec. A més se li facilitarà un tríptic amb consells de com circular amb seguretat pel polígon i les normes d’ús de la bicicleta i del servei.

Tots els titulars de la targeta d’usuari gaudiran d’una assegurança específica per als desplaçaments amb bicicleta del servei de préstec. Les garanties proposades seran de tipus assegurança multirisc de la bicicleta i assegurança d’accidents. La cobertura de l’assegurança estarà limitada a l’ús del servei de préstec.

Es proposa que per obtenir la targeta sigui necessari pagar un dipòsit, amb el qual l’usuari respongui dels deterioraments que pugui ocasionar a la bicicleta durant el seu ús, i també de la pèrdua o robatori (donat el cas perdrà la totalitat de la fiança).

Punts de recollida

L’origen i la destinació final han de ser coincidents, és a dir, la bicicleta ha de ser retornada al mateix punt de recollida. Durant la jornada laboral les empreses han de preveure l’existència d’un aparcament segur dins les seves instal·lacions. Per evitar robatoris els usuaris poden fer ús de cadenats particulars.

Manteniment de la flota

En el cas de que s’hagi detectat qualsevol anomalia en el funcionament de la bicicleta, s’haurà de comunicar als responsables del servei, al Centre de Serveis del polígon, des d’on es gestionarà la reparació.

Es realitzarà un manteniment mensual de la flota de vehicles, a l’empresa Monty, emplaçada al polígon.

Page 148: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.2 Creació d’un servei públic de bicicletes

Calendari i horari

El servei funcionarà les 24h dels 365 dies de l’any, encara que l’atenció a l’usuari serà en dies feiners de dilluns a divendres, en horari de 9h a 13h i de 15h a 17h. No obstant, aquest calendari i horari de préstec podran patir modificacions, en funció de la valoració del funcionament del servei.

Durant els mesos de juliol i agost, degut a la menor activitat laboral a la ciutat i la calor, es valorarà la conveniència de mantenir operatiu el servei en les mateixes condicions, o si pel contrari s’establiran unes condicions específiques per a aquest període (limitació de dates i hores) o es tancarà el servei. Aquest període de tancament també pot facilitar la realització d’una revisió a fons de l’estat de la flota.

Característiques de les bicicletes

La bicicleta de préstec ha de ser còmoda, robusta, segura, i de gamma de qualitat mitja. Cal prioritzar la seva lleugeresa i l’acabat en els components de més desgast, transmissió i canvis, rodes i les parts de manejament com la tija del manillar i del seient.

Totes les bicicletes estaran numerades amb un mitjà fix (adhesiu permanent) que permeti individualitzar-les i fer-ne un seguiment una per una.

Es proposa que les bicicletes del servei de préstec del Pla portin un distintiu identificatiu (logotip) del nouservei de transport públic. La pintura ha de ser resistent per evitar al màxim els efectes negatius del seu ús en el transport i l’emmagatzematge sobre l’aspecte de conservació de les bicicletes.

El fabricant/proveïdor de les bicicletes haurà de garantir la continuïtat en el proveïment de bicicletes i un bon servei postvenda, tant per al subministrament d’accessoris i recanvis com també per a la garantia de qualitat dels components (per al quadre cinc anys i els components dos anys, per exemple).

Es proposa que el proveïdor sigui el més local possible, i al mateix polígon existeix un destacat fabricant de bicicletes: BICICLETES MONTY S.A.

Es recomana que passats 2 anys les bicicletes es renovin.

Disseny de la comunicació del servei

Tractant-se d’un servei nou, en un entorn on encara hi ha poca cultura de la bicicleta, és important que la promoció del servei estigui emmarcada en un projecte més ampli de promoció de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual i d’una nova cultura de la mobilitat on es persegueixi clarament disminuir l’ús del vehicle motoritzat privat.

L’objectiu principal de la campanya és donar a conèixer les possibilitats de mobilitat amb bicicleta per moure’s pel polígon El Pla i motivar els treballadors i treballadores a fer-la servir.

Altres objectius secundaris són donar a conèixer el Servei de bicicletes públiques del Pla i aconseguir captar patrocinadors del servei a través d’una imatge de qualitat.

Grau de prioritat: MitjàCost econòmic:

Inversió: 150.000 €Manteniment: 27.000 €/any

Fonts de finançament:AjuntamentsEmpresesTermini d’implantació: Fase 2

Sectors implicats:AjuntamentsSindicatsEmpresesInterrelació amb altres accions:

Acció EA3.12 del PDM de l’ATM: Servei de bicicletes comunitàries a les estacions ferroviàriesIndicadors de seguiment:

Evolució % quota modal bicicletaNre. d’usuaris adscrits al servei

Page 149: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.3 Promoció de l’ús de la bicicleta

Objectiu:

Augmentar els desplaçaments en bicicleta

Descripció:

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ja ha iniciat la promoció de l’ús de la bicicleta, amb el lema: A Sant Feliu, mou-te en bici, editant un document amb els beneficis de desplaçar-se en bicicleta i les actuacions que s’estan duent a terme des del propi Ajuntament.

Aquesta actuació va en aquesta línia: una vegada es portin a terme diferents actuacions per tal de facilitar l’accés en bicicleta al polígon del Pla (xarxa d’itineraris ciclables, flota de bicicletes compartides, etc) caldrà difondre-les per tal d’animar els treballadors/es a utilitzar aquest mitjà ràpid, ecològic, econòmic i saludable.

Una possible acció en aquesta línia és la realització de tallers específics sobre la bicicleta per alstreballadors/es, sobre circulació en vies urbanes i interurbanes, o manteniment de la bicicleta, etc.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: Manteniment: 2.000 €/any

Fonts de finançament:AjuntamentsEmpreses

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsSindicatsEmpreses

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:Evolució % quota modal bicicleta

Page 150: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en bicicleta

Actuació

B

B.4 Creació d’aparcaments per a bicicletes

Objectiu:

Garantir espais segurs per a aparcar les bicicletes en destinació

Descripció:

Si es vol promocionar l’ús de la bicicleta les empreses del polígon i el Centre de Serveis s’han de comprometre a oferir un espai segur per a les bicicletes, pertanyin a la flota pública compartida o no.

La mesura EA2.10 del PDM de l’ATM és crear una Xarxa d’aparcaments tancats de bicicletes, per tal d’aconseguir espais segurs per als usuaris, sobretot de mobilitat obligada, que han de deixar la bicicleta durant un temps molt llarg.

Aquesta xarxa ha de contenir, entre d’altres, estacions de ffcc, grans empreses, centres amb atenció al públic, equipaments i restaurants del polígon.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: 6.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:AjuntamentsEmpresesOperadors ferroviaris

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsSindicatsEmpresesOperadors ferroviaris

Interrelació amb altres accions:Acció EA2.10 del PDM de l’ATM: Xarxa

d’aparcaments tancats de bicicletes

Indicadors de seguiment:Evolució % quota modal bicicleta

Page 151: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.1 Promoció del cotxe compartit

Objectiu:

Reduir l’impacte dels desplaçaments motoritzats

Descripció:

Una de les possibilitats per tal d’optimitzar l’ús del vehicle privat és compartir el cotxe (car-pooling). Els dos Ajuntaments del polígon disposen d’aquest servei, així com el Pacte Industrial de la RMB, però es creu necessari fer un procés de difusió del servei, per tal que els treballadors/es del polígon s’animin a provar-lo.

El Gestor de la Mobilitat pot crear una base de dades específica per a les empreses i els treballadors/es del polígon, a la vegada que, per exemple, pot intentar convèncer les empreses que destinin les millors places d’aparcament als vehicles compartits.

L’actuació EA7.6 del PDM de l’ATM proposa Crear un portal web de cotxe compartit, que s’integri al portal de mobilitat de la Generalitat, i que tingui com a públic objectiu els estudiants i treballadors/es de la RMB, per tal d’augmentar l’ocupació mitjana dels vehicles privats motoritzats.

Actualment el Pacte Industrial de la RMB ja compta amb una aplicació de cotxe compartit(www.pacteind.org), que forma part del portal www.compartir.org.

Una altra mesura que incentiva a compartir cotxe és la EA8.1 del PDM de l’ATM, de Foment d’una major ocupació del vehicle privat, on es proposa, a més de fomentar el cotxe compartit per se, promoure l’aparcament preferent per a VAO, donar autorització de l’ús dels carrils BUS també als VAOs de 3 ó més ocupants, establir una política de peatges que efectuï descomptes als VAOs o crear una identificaciópròpia de VAOs amb la qual es pugui gaudir de diferents avantatges.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: 3.000 € (estudi)Manteniment: 2.000 €

Fonts de finançament:EmpresesAjuntaments

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsSindicatsEmpreses

Interrelació amb altres accions:Acció EA7.6 del PDM de l’ATM: Crear un portal

web de cotxe compartitAcció EA8.1 del PDM de l’ATM: Foment d’una

major ocupació del vehicle privatActuació TP2

Indicadors de seguiment:Ocupació mitjana als vehicles privats motoritzats

que accedeixen al polígon

Page 152: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.2 Reducció de l’aparcament de vehicles pesants al polígon

Objectiu:

Reduir l’impacte dels vehicles pesants que no tenen com a destinació el propi polígon industrial.

Descripció:

Un dels problemes que destaquen els empresaris del polígon és que els vehicles pesants (i a vegades els remolcs fora de servei durant diversos dies) ocupen un espai que podria ser utilitzats pels vehicles dels treballadors/es, i demanen en conseqüència que els Ajuntaments facilitin espais adients per a l’aparcament d’aquests vehicles pesants.

Per tant es proposa que els Ajuntaments de Molins de Rei i de Sant Feliu de Llobregat concretin un emplaçament suficientment gran per poder donar servei als camions que han de pernoctar al Pla i als seus conductors. De fet avui dia hi ha una Àrea de Serveis per a camions, però sembla que aquesta no és suficient per absorbir la demanda d’estacionament de vehicles pesants.

Es proposa que aquest espai tingui un accés directe a l’autopista, per evitar al màxim la circulació rodada de trànsit pesant pels vials del polígon.

L’actuació EA6.7 del PDM de l’ATM proposa la creació d’una Xarxa d’aparcaments de vehicles pesants, per evitar que aquests ocupin espais a la via pública quan no presten servei.

El PDM aconsella que aquests aparcaments se situïn tocant les vies interurbanes, d’acord amb els criteris del Pla d’accessibilitat als centres generadors de mobilitat (EDE) i nodes logístics. El sistema de gestiód’aquests equipaments ha de ser atractiu per a la iniciativa privada, a imatge i semblança dels aparcaments de turismes, i han de prestar serveis bàsics per als vehicles i els conductors/es.

Per tal de fer més efectiva aquesta proposta cal que els Ajuntaments tinguin capacitat per retirar elsvehicles abandonats que ocupen l’espai d’aparcament al polígon.

Tal i com s’esmenta a la fitxa B.1, es pot destinar un espai per a aparcament de camions a l’antiga N-340. Aquest podria ser regulat (de pagament) per tal de finançar altres actuacions del Pla.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: 30.000 € (estudi previ)Aparcament definitiu: 3-4 M €Manteniment: (finançat pels usuaris)

Fonts de finançament:AjuntamentsDPTOP (50%)Termini d’implantació: Fase 2

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesOrganitzacions camioners

Interrelació amb altres accions:Acció EA6.7 del PDM de l’ATM: Xarxa

d’aparcaments de vehicles pesantsAcció B.1

Indicadors de seguiment:Nre. de vehicles pesants aparcats a la via pública

Page 153: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.3 Regulació i control de l’aparcament

Objectiu:

Regular i controlar l’aparcament i garantir places per als visitants del nou tanatori i del Centre de Serveis.

Descripció:

Actualment a la via pública del polígon del Pla s’hi localitzen unes 2.500 places, que sumades a les places interiors del polígon impliquen aproximadament un 50% dels treballadors/es del polígon. Tenint en compte que un 70% dels treballadors hi arriba en cotxe (5% cotxe compartit) i que aquests tenen diferentshoraris, es conclou que l’oferta de places d’aparcament al conjunt del polígon és suficient. El principal problema és la localització d’aquestes places respecte de les entrades a les empreses. Les empresesgrans que no tenen places al seu interior ocupen una gran superfície d’aparcament a la via pública, i alguns treballadors/es no troben plaça al mateix tram de carrer.

Una actuació necessària és eliminar l’aparcament en bateria sobre la vorera de la carretera Sànson, deixant en tot cas un espai lliure d’obstacles superior a 1,80m per al pas dels vianants. Per altra banda cal regular l’aparcament a la part molinenca de l’Av. Pla, ja que es creen conflictes de seguretat viària permanca de visibilitat a causa de l’estacionament de vehicles. Cal avançar que durant el redactat de les propostes aquestes dues actuacions, per part dels dos consistoris, ja han estat realitzades.

En conjunt es proposa eliminar les places d’aparcament que creen problemes d’inseguretat viària alsdiversos usuaris de la via pública, a la vegada que es realitza un control regular de l’aparcament devehicles pesants (una vegada existeixi aparcament específic) així com de l’’aparcament de turismes sobreles voreres.

Per altra banda el nou tanatori de Sant Feliu de Llobregat, així com el Centre de Serveis, necessitengarantir places d’aparcament per als seus visitants. Així, es proposa crear una trentena de places de pagament per donar servei als usuaris d’aquests equipaments, tot i que ambdós centres ja compten ambuna reserva interna. Ara per ara s’està utilitzant com a aparcament (sense regular i sense senyalització) un solar als carrers Av. Pla i Treball, al darrera del Centre de Serveis.

Per últim, cal esmentar la necessitat de reservar places per a PMR a la via pública, allà on es plantegi la necessitat (a demanda de les empreses o dels treballadors/es), i la regulació de l’ocupació massiva de places d’aparcament per part de determinades empreses de lloguer de vehicles. També cal eliminar l’aparcament de motocicletes sobre vorera, desplaçant-les a la calçada o a l’interior de les empreses.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 15.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Actuació P.2Actuació VP.6

Indicadors de seguiment:Nre. de vehicles aparcats de forma irregular

Page 154: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.4 Manteniment de la visibilitat de la senyalització vertical

Objectiu:

Oferir les condicions òptimes de visibilitat dels senyals de la via pública.

Descripció:

Al polígon El Pla la senyalització vertical és adequada, però no així el seu manteniment. Sovint la vegetació, o altres obstacles com camions aparcats, impedeixen la visibilitat dels senyals, creant confusióals conductors i situacions d’inseguretat viària.

És, per tant, del tot necessari mantenir en bon estat la visibilitat d’aquests senyals, ja siguin de trànsit o béinformatius a nivell intern del polígon.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió:Manteniment: 3.000 €/any

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:% senyals visibles

Page 155: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.5 Millora de la senyalització horitzontal

Objectiu:

Oferir les condicions òptimes de visibilitat dels senyals de la via pública.

Descripció:

Cal renovar la senyalització horitzontal al polígon, ja que l’actual ja compta amb uns 15 anys i les condicions de visibilitat no són les adequades. Seria convenient unificar els criteris de senyalització delsdos termes municipals.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 150.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fase 2

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:% trams amb senyalització horitzontal correcta

Page 156: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.6 Millora de la seguretat viària

Objectiu:

Disminuir l’accidentalitat al polígon.

Descripció:

L’actuació EA2.6 del PDM de l’ATM és Reducció dels trams amb concentració d’accidents a la xarxa bàsica interurbana.

En el cas del polígon El Pla la xarxa viària és urbana encara que es detecten diversos trams a l’interior del polígon amb concentració d’accidents (C/ Sant Josep, Laureà Miró, C/ Pla).

Per tal de millorar la seguretat viària es proposa instal·lar un semàfor a la cruïlla Sant Josep – Horta –Can Miano, ja que es tracta d’un tram on canvia la prioritat de la via però el disseny viari no acompanyaaquest canvi de prioritat, i sovint es detecten accidents de diversa consideració.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, com a conseqüència del Pla Local per a la Seguretat Viària, téprevist semaforitzar dues cruïlles al polígon durant els anys 2009 – 2009: Sant Josep i Reverend MartíDuran, i Sant Josep i Indústria, dos punts negres quant a l’accidentalitat.

Per altra banda, tal i com s’ha comentat a l’actuació VP.3, cal millorar la visibilitat en la incorporació a l’Av. Pla des de la banda molinenca del polígon, reduint o eliminant l’aparcament en cordó. De fet l’Ajuntamentde Molins ha plantejat darrerament la prohibició de realitzar els girs a l’esquerra en la incorporació a Av. Pla. Aquesta actuació comporta una millora substancial de la seguretat viària en aquest vial.

A la banda santfeliuenca hi ha en projecte el desdoblament de l’Av. Pla, per tal de crear un vial de serveispacificat d’accés a les empreses i els carrers interiors del polígon, mentre es manté el caràcter de ‘Ronda Sud’ que ja té avui dia. Aquesta actuació també comportaria una millora de la seguretat viària.

Per últim es proposa pacificar el trànsit interior al polígon, amb senyalització vertical de 50 km/h i controlsradar regulars de velocitat, així com instal·lar diferents elements físics reductors de la velocitat si les mesures anteriors no tenen el resultat esperat. Per altra banda, es proposa valorar la implantació delscoixins berlinesos abans dels passos de vianants de les cruïlles no semaforitzades a l’eix Sant Josep –Miquel Torelló, com a element pacificador del trànsit.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 40.000 €Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntaments

Termini d’implantació: Fase 1

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Acció EA2.6 del PDM de l’ATM: Reducció dels

trams amb concentració d’accidents a la xarxa bàsica interurbana.

Actuació VP.3

Indicadors de seguiment:Evolució de l’accidentalitat dins el polígon

Page 157: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaMobilitat en vehicle privat

Actuació

VP

VP.7 Redireccionament del trànsit pesant que no té com a destinació el polígon

Objectiu:

Disminuir l’impacte de la circulació pesada dintre el polígon.

Descripció:

Es creu convenient solucionar el trànsit pesant de pas cap a la fàbrica de ciment de Sant Feliu de Llobregat, per tant tirar endavant el Projecte del Torrent del Duc, que crearà un vial d’accés directe sense que aquests vehicles (1200 camions/dia, segons AEPLA) hagin de creuar pels vials interiors del polígon del Pla.

Un sistema de senyalètica coherent als dos municipis evitaria també el trànsit de pas de vehicles pesants estrangers que són dirigits pels GPS a l’antiga N-340.

Grau de prioritat: Mitjà

Cost econòmic:Inversió: s.d.Manteniment:

Fonts de finançament:Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Termini d’implantació: Fase 3

Sectors implicats:AjuntamentsEmpreses

Interrelació amb altres accions:-

Indicadors de seguiment:% IMD de vehicles pesants

Page 158: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla d’Actuació de Gesmopoli_El Pla

Línia estratègicaContaminació atmosfèrica i efecte hivernacle

Actuació

CA

CA.1 Disminuir la contaminació atmosfèrica i l’efecte hivernacleprovocats per la mobilitat dels treballadors/es del polígon

Objectiu:

Disminuir l’impacte ambiental de la mobilitat dels treballadors/es del polígon.

Descripció:

Les actuacions tot just explicades actuen en favor d’una mobilitat més sostenible per anar a treballar al polígon industrial del Pla. En principi, per tant, en aplicar-les s’espera reduir tant els contaminants atmosfèrics com els gasos d’efecte hivernacle.

De tota manera des del present Pla de Mobilitat del polígon del Pla es pren el compromís d’interioritzartotes i cada una de les mesures previstes al Pla d’actuació associat a la declaració de Zones de ProteccióEspecial de l’ambient atmosfèric (Decret 152/2007), i portar-les endavant d’igual manera que les mesures pròpies especificades anteriorment. Cal recordar que tant Molins de Rei com Sant Feliu de Llobregatpertanyen a la zona 1 de protecció especial pel que fa als contaminants diòxid de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres.

Com a mesura paral·lela es vol potenciar la protecció del connector biològic de Can Miano, creant a la vegada una zona verda agradable de qualitat per als treballadors i treballadores del polígon.

Per últim es proposa potenciar l’ús de biocombustibles entre les empreses i els treballadors/es del polígonEl Pla, donada la circumstància de l’existència de dues benzineres al mateix polígon que ofereixen aquesttipus de combustibles.

Grau de prioritat: Alt

Cost econòmic:Inversió: 20.000 €Manteniment: 3.000 €/any

Fonts de finançament:-

Termini d’implantació: Fases 1, 2 i 3

Sectors implicats:AjuntamentsEmpresesSindicats

Interrelació amb altres accions:Acció EA8.3 del PDM de l’ATM: Pla d’actuació

associat a la declaració de Zones de ProteccióEspecial de l’ambient atmosfèric

Indicadors de seguiment:Evolució de les emissions de contaminants

atmosfèrics i GEH

Page 159: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

P.I. EL PLA

Sant Vicenç dels Horts

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Situació del Polígon Industrial El Pla

S/E 1

Febrer 2007

2700m

570m

Futur desenvolupament industrial

Torrent del Duc70.000 m2 sostre

Page 160: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Zonificació interna EMO_2001

S/E 2

Febrer 2007

08123-1

08211-1

08211-3

Sant Vicenç dels Horts

08211-2

08123-2

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

P.I. EL PLA

Page 161: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Oferta de transport públic

S/E 3

Febrer 2007

P.I. EL PLA

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

Línies interurbanesL50, L56, L61, L62 i L65

Línies urbanes SF1 i SF2

Línia urbana MOLINSBUS

Parada de servei interurbà

Parada del servei urbà de Sant Feliu Llob.

Parada del servei urbà de Molins de Rei

Parada del servei nocturn

Estació de tren (servei Rodalies)Cobertura del servei en l’àmbit del Pla (250m autobús i 1km tren)

1 km

Línies interurbanesL57, L61, L68 i 518

250m

Page 162: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

S/E 4.1

Febrer 2007

Localització i equipament de les parades d’autobús

Parada de servei interurbà

Parada del servei urbà de Molins de Rei

Page 163: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Localització i equipament de les parades d’autobús

S/E 4.2

Febrer 2007

Sant Feliu de Llobregat

Parada de servei interurbà

Parada del servei urbà de Sant Feliu de Llobregat

Parada del servei nocturn

Page 164: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Xarxa viària d’accés

S/E 5

Febrer 2007

A-2

C-1413aN-IIa

BV-2002

BV-2001

AP-2 P.I. EL PLA

N-340

IMD_19.800

IMD_6.800

IMD_3.200

IMD_2.000IMD_2.400

IMD_1.900

IMD_26.000

IMD_3.000

IMD_9.600

IMD_21.000

IMD_11.500

IMD_22.400

IMD_16.600

IMD_11.000

IMD_15.000

IMD_5.900

IMD_10.400

IMD_24.800

Page 165: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

S/E 6.1

Febrer 2007

Inventari de senyalització i arbrat

Parada de servei interurbà

Parada del servei urbà de Molins de Rei Cruïlla semaforitzada

STOP

Sentit únic de circulació Passos de vianants a la N-340 i a Av. PlaArbrat

Page 166: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Inventari de senyalització i arbrat

S/E 6.2

Febrer 2007

Sant Feliu de Llobregat

Parada de servei interurbà

Parada del servei nocturn

Parada del servei urbà de Sant Feliu de LlobregatCediu el pas

Cruïlla semaforitzada

STOP

Tram de carrer amb carril-bici

Sentit únic de circulacióArbratPassos de vianants a la N-340

Page 167: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

S/E 7.1

Febrer 2007

Inventari d’aparcament de turismes a la via pública

7

25

20

Aparcament en bateria (total 118 places)

Aparcament en cordó (total 1210 places)Aparcament de dubtosa legalitat (però sense senyalització prohibitiva)

5016

10

17

26

2615

16

1615

46

52

2524

48

1431

1818

30

70

42

P camions

25

43

40

45

33

7 motos 1 PMR35

733

12 1213

55

13 13

23

50

810

15

31

14 6

52

17

P camions

35

7

40

Page 168: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

S/E 7.2

Febrer 2007

2925

25

25

23

14 14

2418

2115

21

10

36

44 27 45533430

21 13

4020

5 5 21

620

25

45

35

41

15

30

20

22

21

24

22

221 12 921

16

13 4

22

17

31

11

7

2

9

11

7

2

25

20

Aparcament en bateria (total 25 places)

Aparcament en semibateria (total 362 places)

Aparcament en cordó (total 787 places)

Zona de C/D (total 7 places turisme)Aparcament de dubtosa legalitat (però sense senyalització prohibitiva)

Sant Feliu de Llobregat

Inventari d’aparcament de turismes a la via pública

P camions

P camions

Page 169: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Molins de Rei

Sant Feliu de Llobregat

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Localització de les empreses de la mostra

S/E 8

Febrer 2007

Page 170: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Principals orígens dels treballadors

S/E 9.1

Febrer 2007

Page 171: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Principals orígens dels treballadors (Barcelona ciutat)

S/E 9.2

Febrer 2007

Page 172: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Temps de desplaçament en transport públic des dels principals orígens

S/E 10

Febrer 2007

Page 173: Pla de Mobilitat Polígon industrial el Pla

Pla de mobilitat

El Pla

Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei

Temps de desplaçament en cotxe des dels principals orígens

S/E 11

Febrer 2007