La fi de lAntic Rgim i les revolucions liberals.

Mari Del Rosal Ortiz.

0.- Introducci. ANTIC RGIM: Sanomena a la societat, la poltica, leconomia

i la cultura prpia de pasos europeus dels S. XVI- XVII XVIII; coincidint amb lpoca moderna.

La Revoluci Industrial marca linici dun canvi econmic i social i la Revoluci burguesa enceta el canvi poltic de lAntic Rgim a Liberalisme poltic.

Aquest trencament poltic es dona amb la independncia dels Estats Units (1787) i per la Revoluci Francesa (1789).

Caracterstiques generals de lAntic Rgim.

Una demografia destancament de la poblaci.

Una economia agrcola.

Una estructura social estamental.

Sistema poltic : monarquia absoluta.

1.- La societat i la poltica al segle XVIII. La illustraci. 1.1.- La Societat .

La societat de lAntic Rgim estava dividida en tres Estaments , que eren grups socials legalment diferents .

PRIVILEGIATS - NO PRIVILEGIATS.

Nobiliari Eclesistic Tercer Estat.

El principal criteri de diferenciaci social s el Privilegi .

Privilegi vol dir:

a) No pagar impostos.

b) Monopolitzar els crrecs poltics i militars.

c) Possessi de terres que els permet viure de les rendes.

d) Disposar de la senyoria jurisdiccional.

El tercer estat esta format :

1. Majoritriament per pagesos , estaven sota la jurisdicci dun senyor. Hi havia pagesos arrendataris, pocs propietaris o jornalers.

2. Per la burgesia, que estava formada per comerciants i financers , que disposaven de diners per estaven fora dels privilegis i de poder poltic.

3. Els menestrals o artesans, que coneixien un ofici i disposaven dun negoci.

4. Collectiu dassalariats i personal al servei de les classes riques.

1.2.- La Poltica .

Des del punt de vista poltic es mant la monarquia absoluta de dret div.

Els reis absoluts tenen un poder illimitat : poder executiu , legislatiu i judicial. Cap estament ni les Corts podien coartar el seu poder perqu sostenien que el poder venia de Du.

1.3.- La Illustraci .

LEnciclopedia o Diccionari raonat de les cincies, de les arts i dels oficis. Es un total de 17 volums de text on hi havia textos que tractaven de tots els temes. Reflexa una actitud crtica sobre les institucions i societat i assenyala un aven cap al progrs social.

La Illustraci s un nou corrent de pensament del segle XVIII que es caracteritza per ls de la RA com a vehicle que facilita la recerca cientfia i lestudi de les cincies socials, poltiques, econmiques i socials.

Es caracteritza per:

1. Per mitj de la ra sentn el mn .

2. Defensaven el progrs social i la felicitat amb la introducci de reformes de caire social, econmic i poltic.

3. Al progrs sarriba amb la cincia que unida amb la tcnica permet laven de la humanitat.

4. Despotisme Illustrat: es va concretar amb una serie de tmides reformes, que van encendre lespurna per una revoluci burgesa, que demandava un trencament amb lordre tradicional de lAntic Rgim.

Les revolucions liberals es van donar a diversos pasos deuropa durant els segles XVIII i XIX. Les revolucions burgeses van donar lloc a la fi de lAntic Rgim i laparici de lEstat liberal.

Monarquia Parlamentaria

Repblica Parlamentaria

2.- El liberalisme poltic.

Les idees illustrades, aplicades a la poltica es lanomenat Liberalisme poltic.

El liberalisme poltic es fonamenta en els segents personatges.

John Locke(angls) : Afirma que totes les persones tenen un drets naturals ( dret a la vida, llibertat i la propeitat), que ning pot vulnerar i lEstat ha de garantir el seu compliment. Per aix el poder de fer les lleis i lobligaci de fer-les complir han de ser dorganismes diferents.

Montesquieu(francs): Formula la teoria de la divisi de poders. Explica que el poder executiu, legislatiu i judicial ha de dependre de persones o institucions diferents per evitar abusos.

Poder executiu = rei i els seus ministres.

Poder legislatiu= Parlament o Assamblea de representats de la Naci.

Poder judicial= jutges.

Jean-Jacques Rousseau: propugnava la igualtat entre tots els ssers humans.

Contracte social que permet la participaci lliure i igualitaria de tots els ciutadans. = Sobirania Nacional.

Aquesta participaci es fa mitjanant el sufragi, aix es decideix sobre la forma i les persones que formaran el govern.

3.- La independncia dels Estats Units.

1764 Les colnies britniques.

Declaraci dindependncia 1776

Constituci 1787

3.- La independncia dels Estats Units. La revoluci Americana de les trezte colnies britniques contra la

metrpoli al 1764 fou la primer revoluci liberal que inspir les posteriors europees.

Els colons americans demandaven la representaci al Parlament britnic i labolici dels impostos aduaners imposats al 1763 per la metrpoli.

1773 T lloc el Mot del t = llanament al mar de tres crregues de tres vaixells de la Companyia de les ndies Orientals. s vist com un atac al monopoli dexportaci del t i es tanca el port de Boston.

Sota les ordres de George Washintong els colons guanyen la guerra el 4 juliol de 1776 es publica la Declaraci de Independncia dels Estats Units dAmrica.

Al 1787 els britnics reconeixen la independncia de les colnies i els Estats Units aproven una constituci , que estableix com organitzaci poltica una repblica federal i la divisi de poders.

4.- La Revoluci Francesa.

4.- La Revoluci Francesa. 4.1.- Les Causes de la Revoluci

1. La burgesia era un grup social enriquit per marginat socialment i polticament i va trobar a les crtiques i propostes de la illustraci la concreci de les seves aspiracions.

2. Els camperols, volien lliurar-se de lexplotaci dels privilegiats i obtenir o augmentar les seves propietats de la terra.

3. Les classes populars urbanes volien augmentar els seu nivell de vida i deixar de ser dependents de les oscillacions dels preus dels productes de primera necessitat.

4. El rei, volia mantenir el seu poder absolut.

5. La noblesa i l'Esglsia , volien mantenir els seu privilegis.

6. Crisis de la hisenda reial a causa de les grans despeses militars i la negativa dels privilegiats a pagar impostos.

Burgesia vol sortir de la marginaci social i poltica.

Camperols vol lliurar-se de lexplotaci privilegiats i obtenir terres.

Classes populars vol augment del nivell de vida i no dependre de les oscillacions de preus.

Rei vol mantenir el poder absolut.

Noblesa i clero vol mantenir els seus privilegis.

Crisis de la hisenda reial per les despeses militars i reials .

Soluci del rei per acabar amb el deute de la hisenda es recavar impostos als privilegiats.

4.2.- 1789 : Lesclat de la Revoluci

El rei Lluis XVI volia resoldre la crisis de la hisenda pblica fent pagar un impost als grups privilegiats .Per aquests es van negar si no ho autoritzaven els Estats generals =la Revolta dels privilegiats.

El rei es veu obligat a convocar els Estats Generals al maig de 1789, assemblea on cadascun dels estaments tenia un vot.

Per al juny el tercer estat, amb el suport dalguns sectors de lesglsia i nobles van aconseguir que els Estats Generals es transformessin en una Assemblea Nacional, on el vot es individual.

La Assemblea Nacional va contar amb el suport de les masses populars que van assaltar la Bastilla 14 juliol 1789 i amb els pagesos que van protagonitzar diverses revoltes contra els nobles. Tot aix va fer que Lluis XVI reconegus legalment lAssemblea .

4.3.- Lenderrocament de lAntic Rgim.

Mesures que acaben amb lAntic Rgim:

1. L Abolici del feudalisme : la supressi dels drets feudals que tenien els nobles sobre els pagesos. Per es mantenen les terres en mans dels nobles

2. La Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad: proclamava els drets individuals, iguals per tothom, per tant desapareixen els privilegis estamentals, lnic criteri que diferencia a les persones es la seva posici econmica.

3. Constituci de 1791: Frana es converteix en una monarquia constitucional, sobirania nacional, divisi de poders.

4. LEsglsia va perdre els seus privilegis, les terres i van deixar de cobrar el delme, per resoldre el problema de lhisenda pblica. Els eclesistics rebien una paga de lEstat, es converteixen en funcionaris pblics.

Aprovada la constituci es va dissoldre lassemblea i es convoquen eleccions.

Augment dels moviments doposici favorables a lAntic Rgim, esglsia, noblesa i monarca que fa tractes amb monarquies absolutes.

Declaraci de guerra a ustria, per fer extensible al revoluci. Perda de la guerra = traci rei = empressonat.

4.4.-Convenci: radicalitzaci de la Revoluci 1792-1794.

El 1792 la revoluci es va radicalitzar per :

1. Laugment de loposici a les mesures liberals, tant per part del rei, de lEsglsia i de la noblesa.

2. Alguns sectors populars tamb estaven insatisfets per el sufragi censatari i el manteniment de la propietat nobiliria.

3. La implicaci del rei Lluis XVI en les conspiracions contrarevolucionaries i els contactes amb ustria , van provocar la caiguda de la monarquia a lagost de 1792.

Es van convocar eleccions per sufragi universal mascul i la nova assemblea= La convenci, va proclamar la Repblica 22 setembre 1792.

Al gener de 1793 Llus XVI es jutjat i condemnat a mort.

La Convenci es dominada pels girondins, partidaris duna repblica moderada.

Per la oposici els jacobins partidaris duna repblica centralitzada i d aprofundir en les reformes socials veuen en les derrotes militars davant les monarquies europees, la possibilitat de pujar al poder amb lajuda dels Sans-Culottes, assalten la Convenci al juny 1793.

La Convenci Jacobina (El Terror) = dictadura de Robespierre, que tenia el suport dels Sans-Culottes (obrers i artesans) .

1. Van aprovar la Constituci Democrtica 1793 que ampliava la declaraci de drets dels ciutadans i establia el sufragi universal.

2. Adoptar mesures en favor de les classes populars urbanes.

La caiguda de la Convenci jacobina es dona per laliana de tots els sectors contraris a ella i es executada amb la mort de Robespierre al juliol 1794.

4.5.- Directori: la Repblica burgesa girondins 1795-1799.

La Convenci aprova la Constituci de 1795, que com a particularitat estableix :

a) Dues cambres pel poder legislatiu amb elecci de sufragi censatari.

b) Poder executiu compartit per cinc membres que composes el Directori.

El nou govern moderat tenia el suport de la burgesia financera i de negocis que volia lestabilitat.

Problemes de la nova convenci:

1. Els reialistes volien restablir la monarquia borbnica i dAntic Rgim.

2. Alguns sectors populars volien una revoluci ms radical i igualitria.

El govern deixa en mans de lexercit el control dels opositors per aix un general Napole Bonaparte, va donar un cop dEstat, el novembre de 1799.

Estableix un govern fort i centralitzat, que consolida els principis bsics de la revoluci moderada.

4.6.- Del Consolat a l Imperi: la Frana Napolenica 1799 -1812.

Desprs del cop destat sinicia un nou rgim poltic : el consolat, format per tres membres. Napole, primer cnsol des de 1800 i a partir de 1802 s cnsol vitalici.

La concentraci de poder en un sola persona va culminar amb lestabliment de lImperi, quan 1804 Napole es va proclamar emperador dels francesos.

El govern de Napole va beneficiar la nova aristocrcia dels diners: financers, negociants i terratinents i marginava als partidaris de la monarquia borbnica , republicans i els jacobins.

Limperi napolenic: Napole va ampliar el territori francs , deposar monarquies absolutes.

Va derrotar a ustria i Prssia per no ho va aconseguir amb Regne Unit ni amb Rssia.

Lexpansi territorial va culminar el 1812 i Frana dominava gaireb la totalitat de lEuropa occidental. I aquell mateix any sinicia la invasi de Rssia.

4.7.- La derrota de Napole.

La poblaci dels pasos ocupats per Frana van rebutjar la invasi per qu van establir un sistema dexplotaci econmica de impostos i soldats.

El 1813 davant la derrota a Rssia i Espanya, es forma una coalici antifrancesa per derrotar a Napole.

Mar de 1814 Pars es ocupada i Napole fuig a lilla dElba, Frana torna a les fronteres de 1792 i es restableix una monarquia borbnica amb Llus XVIII.

El 1815 Napole torna a Pars per es derrotat a la batalla de Waterloo.

Aflkdjaflkdj Afjlajflkajf Ajflajf

RESTAURACI ABSOLUTISTA 1814-1820

- RETORN DE FERRAN VII 1814 : Recolamemt sector conservador:

( Tractat de Valenay 1813) esglsia i noblesa.

- Manifest del Perses = restauraci

absolutista.

facilitat per - Exrcit sofereix al rei per un

pronunciament.

-Context Europeu: Retorn a labsolutisme. Congrs de Viena 1815.

Santa Aliana.

REPERCUSIONS - Abolici de la constitucin 1812 i les lleis de les Corts de Cadis.

- Reimplantaci de la Inquisici.

- Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegis nobles i clereguat = conseqncies econmiques.

- Repressi contra el liberals i exili del afrancesats.

PROBLEMES ECONMICS = Per la guerra emancipaci americana.

POLTICS = - Descontentament general contra el monarca.

- Aparici de les societats secretes: Carboneria/Maoneria.

Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.

1820 PRONUNCIAMENT MILITAR a CABEZAS DE SAN JUAN por RIEGO. a altres ciutats . PROCLAMACI DE LA CONSTITUCI DE 1812. FERRAN VII JURA LA CONSTITUCI I CONVOC CORTS. Desamortizaci eclesistica i limitaci del delme. Abolici del rgim senyorial i del gremis. (propietat privada i llibertat dofici). Secularitzaci del sistema educatiu. Drets i llibertats. Creaci de la Milcia Nacional. TRIENNI LIBERAL 1820-1823 PROBLEMES : -base social que dona suporta al govern liberal limitada. - acceleraci emancipaci americana. - problemes econmics. - context internacional favorable als absolutistes. - oposici de : a)sectors absolutistes: noblesa, cleregat i part

del camperols. b)del monarca a les mesures liberals. c)divisi del liberals: EXALTATS : Shan de continuar amb

reformes per ampliar les llibertats individuals. DOCEAISTES(MODERATS): reformes

acabades per aix hi ha entesa amb el absolutistes i otorguen perrogatives al rei.

FASES DEL PERIODE TRIENNI LIBERAL

1820/1822 GOVERN LIBERALS MODERATS amb MARTNEZ DE LA ROSA. aixecaments absolutistes com la REGNCIA DURGELL 1822.

govern absolutista del marqus de Mataflorida, larquebisbe de Tarragona i el bar dEroles. Repressi Francisco Espoz y Mina

1822/1823 GOVERN LIBERAL EXALTAT amb EVARISTO SAN MIGUEL.

radicalitzaci de la poltica liberal = Augment de la resistncia absolutista.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliana Pacte de Gnova 1822

enviament de CIEN MIL FILL DE SANT LLUS , que amb lajud del Volutaris reialistes, fan caure al govern liberal i permet el retorn de Ferran VII.

Dcada Ominosa 1823-1833.

SEGONA RESTAURACI ABSOLUTISTA 1823-1833

DCADA OMINOSA -Supressi MILICIA NACIONAL Creaci del VOLUNTARIS REIALS.

-Supressi CONSTITUCI 1812 i de les LLIBERTATS. Repercusions

- Repressi contra el liberals i exili cap a: Amrica i Europa.

PROBLEMES Liberals: Conspiracions i pronunciaments militars desde lexili

OPOSICI desde 1824-1831 (1831 Torrijos).

Divisi Absolutistes: Abs. Moderats: als que saproxima Ferran VII per donar soluci als problemes econmics i fer reformes.

Abs. Purs/Apostlics: Partidaris de labsolutisme ms pur, es a dir, volen el retorn de les antigues tradicions, restaurar la Inquisici i saproximen al germ del rei

1827 Guerra del Malcontents Carles M. Isidre. Procarlins.( Manifest de la

Aixecament agrcola a Navarra, Federaci del reialistes purs 1826).

Castella la Manxa i a Catalunya. Repressi forta, deixa al Principat al comte Espanya, que controla territori amb terror als : purs/apostlics i liberals moderats.

Successi -Ferran VII casa 1829 amb M Cristina de Npols T 1830 Isabel

-1830 Pragmtica sanci on sanulla accs a la corona dIsabel.

- 1832 Ferran VII, malalt, aprofitat pels apostlics amb fets de la Granja tracten de forar lanullaci de la sanci.

- 1833 mor Ferran VII = Isabel II reina dEspanya amb regndia de la seva mare.

-1833 -1839/40 PRIMERA GUERRA CARLINA.

5.- La Restauraci absolutista.

Entre 1813-1814 les potncies absolutistes ustria, Prssia i Rssia i el Regne Unit, els vencedors de Napole, es van reunir al Congrs de Viena i van imposar una tornada a lEuropa absolutista.

Se imposa el principi del legitimisme, per el qual eren reinstaurats en el tron els monarques deposats per Napole.

Les grans potncies van reordenar les fronteres Europa i es van repartir el continent per rees dinfluncia i lAntic Rgim es va restablir arreu.

Les potncies absolutistes van formar la Santa Aliana, per la qual es comprometien a intervenir militarment als llocs on labsolutisme es veies comproms.

6.- Les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848.

6.- Les revolucions liberals.

6.1.- Les revolucions del 1820.

Cap al 1820 es van donar una srie daixecaments liberals a diversos pasos absolutistes, per van ser venuts per la Santa Aliana.

Excepte el 1822 els grecs van proclamar la seva independncia de limperi turc, que es va fer efectiva el 1829.

6.2.- Revolucions liberals de 1830.

Les revolucions de 1830 es van donar a Europa Central i Occidental, entre 1829 i 1835.

Les revolucions van contar amb el suport popular i all on va triomfar, va significar la substituci dun rgim absolutista per una poltica constitucional , on la burgesia tenia el poder.

Per tant, es tractava dun liberalisme conservador, amb sufragi censatari i limitaci de les llibertats pbliques.

El moviment francs es va iniciar al juliol de 1830 , la burgesia i les classes populars de Pars es van revoltar i van fer caure a Carles X , que volia restablir labsolutisme.

Es va proclamar una monarquia liberal a mans de Lus Felip dOrleans.

A Blgica tamb va triomfar la revoluci i es va independitzar dHolanda.

Al 1831 va esclatar al revolta a Polnia per va ser durament reprimida per Rssia.

Al nord dItalia van ser derrotats pels austracs i a Alemanya per Prssia.

Resultat de les revolucions del 1830 es la divisi dEuropa en dos blocs la liberal i la absolutista.

7.3.- Revolucions liberals de 1848

La revoluci del 1848 va significar laparici dels ideals democrtics com : sufragi universal, sobirania popular, igualtat social i tamb laparici dels treballadors com a fora poltica.

A Europa Occidental, la petita burgesia i les classes populars es van adonar de les limitacions del liberalisme, sufragi censatari. Els obrers de la naixent industria demanaven millores socials prpies de la industrialitzaci.

Frana , on la petita burgesia i les classes populars inicien una revolta que va suposar lenderrocament de la monarquia Llus Felip dOrleans i sinstaur la Repblica.

En 1851 , la burgesia , per por del radicalisme de les classes obreres van optar per un nou rgim imperial, que recau en les mans de Napole Bonaparte III.

A Europa Central i Occidental els moviments revolucionaris es van estendre per limperi austrac, prussi, per Alemanya i Itali.

Malgrat el fracs dels moviments revolucionaris del 1848, van suposar el final de la Restauraci i lextensi de les llibertats democrtiques .