Download - Introducció a l’Antic Règim
INTRODUCCIÓ A INTRODUCCIÓ A L’ANTIC RÈGIML’ANTIC RÈGIM
Història d’Espanya. Història d’Espanya. 2n de Batxillerat2n de Batxillerat
TEMA 0 INTRODUCCIÓ A L’ANTIC TEMA 0 INTRODUCCIÓ A L’ANTIC RÈGIM.RÈGIM.
1.- La societat estamental.1.- La societat estamental.2.- Economia de subsistència. 2.- Economia de subsistència. 3.- L’absolutisme monàrquic. 3.- L’absolutisme monàrquic.
4.- La Il.lustració.4.- La Il.lustració.
Definció.Definció. Què és? Un sistema econòmic, social i polític.Què és? Un sistema econòmic, social i polític. On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i fins 1789Quan? Entre els segles XVI i fins 1789 Característiques:Característiques:
Economia:Economia de subsistència.Economia:Economia de subsistència. Societat: estamental.Societat: estamental. Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.
1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.1.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
1.1.- Característiques.1.1.- Característiques. 1.2.- Els privilegiats.1.2.- Els privilegiats. 1.3.- Els no privilegiats.1.3.- Els no privilegiats.
CaracterístiquesCaracterístiques
Característiqes
La desigualtat jurídica segons l’origen, estava determinat pels Privilegis, dels quals gaudien noblesa i clergat
L’escassa mobilitat social. A la noblesa i l’església s’accedia per l’origen familiar i no per riquesa
CaracterístiquesCaracterístiques
I) La I) La desigualtat jurídicadesigualtat jurídica era un era un privilegi d`origenprivilegi d`origen del qual del qual gaudien la noblesa i el clergat. gaudien la noblesa i el clergat.
Per exemplePer exemple: *no pagaven impostos directes; *monopolitzaven les altes : *no pagaven impostos directes; *monopolitzaven les altes magistratures en la Cort; *posseïen terres, moltes d`elles magistratures en la Cort; *posseïen terres, moltes d`elles immobilitzades.immobilitzades.
La La noblesa, així, podia vincular/immobilitzarnoblesa, així, podia vincular/immobilitzar una part/tot el seu una part/tot el seu patrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendre patrimoni, sense que ningú no el poguera comprar/vendre (víncles(víncles) i ) i transmetia tots els seus béns al fill major (transmetia tots els seus béns al fill major (mayorazgo o heretatgemayorazgo o heretatge). ). L`L`Església posseïa terres immobilitzadesEsglésia posseïa terres immobilitzades o en o en mans mortesmans mortes, que en , que en principi no es podien comprar i vendre. principi no es podien comprar i vendre.
**A més, nobles i A més, nobles i ordresordres religioses, religioses, eren senyors eren senyors feudals i com a tals cobraven rendes a tots els feudals i com a tals cobraven rendes a tots els habitants d`un territori en espècie o en diners .habitants d`un territori en espècie o en diners .
*L`Església, d’altra banda, cobrava el *L`Església, d’altra banda, cobrava el delme (diezmodelme (diezmo) ) o 1/10 part de la collita que tots els habitants del poble o 1/10 part de la collita que tots els habitants del poble havien d`entregar pel manteniment de la població havien d`entregar pel manteniment de la població eclesiástica.eclesiástica.
CaracterístiquesCaracterístiques
II) LII) L`escasa mobilitat social`escasa mobilitat social. A la noblesa i els alts . A la noblesa i els alts càrrecs de l`Església s`accedia per lcàrrecs de l`Església s`accedia per l`origen`origen familiar, familiar, per naixement per naixement i no per riquesai no per riquesa, encara que al llarg dels , encara que al llarg dels segles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquida segles XV-XVIII, sectors de la burgesia més enriquida compraven títols i immobilitzaven els seus béns.compraven títols i immobilitzaven els seus béns.
En conclusió, una minoria, el 10% de la població, En conclusió, una minoria, el 10% de la població, esdevenia el grup dirigent de la societat en funció d`un esdevenia el grup dirigent de la societat en funció d`un grapat de privilegis on es barrejava l`autoritat política i el grapat de privilegis on es barrejava l`autoritat política i el poder econòmic (De l’autoritat se`n deduexen un grapat de poder econòmic (De l’autoritat se`n deduexen un grapat de beneficis econòmicsbeneficis econòmics
Els estamentsEls estaments.. Divisió teòrica en tres Divisió teòrica en tres
ordres o estaments:ordres o estaments: Clergat.Clergat. Noblesa.Noblesa. Tercer Estat.Tercer Estat.
Divisió real en dos Divisió real en dos classes socials:classes socials:
Privilegiats.Privilegiats. No privilegiats.No privilegiats.
Els Els privilegiats.privilegiats. Gaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (per Gaudien de drets i privilegis propis de la seua condició. (per
tant segons origen)tant segons origen) Composició: noblesa i clergat.Composició: noblesa i clergat. La noblesaLa noblesa::
Eren el 2-3% de la població.Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els
seus privilegis. seus privilegis. la noblesa no pagava impostos directes la noblesa no pagava impostos directes (sobre la propietat);(sobre la propietat);
* podia immobilitzar una bona part del seu * podia immobilitzar una bona part del seu patrimoni;patrimoni;
*només podia ser jutjada per tribunals *només podia ser jutjada per tribunals especials i tenien senyories.;especials i tenien senyories.;
*accès a les principals magistratures de l’Estat Diferències internes segons títol i procedència. (noblesa de Diferències internes segons títol i procedència. (noblesa de
Cort, d’origen burgés i rural)Cort, d’origen burgés i rural)
El clergat:El clergat:•Eren menys de l’1% de la població.Eren menys de l’1% de la població.•Es dividia en:Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.càrrecs.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
•L’Església posseïa terres (senyorius) i llauradors L’Església posseïa terres (senyorius) i llauradors que les treballaven. que les treballaven. •NoNo pagava impostos i cobrava el delme. pagava impostos i cobrava el delme.
•A més, esdevenia un pilar fonamental de l’Antic A més, esdevenia un pilar fonamental de l’Antic Règim pel control de la moral i de l’opinió que Règim pel control de la moral i de l’opinió que realitzava a través de la Inquisició, tribunal realitzava a través de la Inquisició, tribunal eclesiàstic que perseguia els delictes d’opinió, la eclesiàstic que perseguia els delictes d’opinió, la bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc. bruixeria, els falsos conversos, l’adulteri, etc.
•Per últim, organitzava la caritat al pobre a Per últim, organitzava la caritat al pobre a través de l’actuació de les ordres religioses.través de l’actuació de les ordres religioses.
Els no privilegiatsEls no privilegiats..
Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població.Grup heterogeni sense drets ni privilegis que abraça el 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. La burgesiaLa burgesia::
Havia crescut de forma notable des de l’eixida de la crisi del segle XIV.
Les seues fonts eren el crèdit, el comerç, la terra, la compra-venda de càrrecs urbans i algunes professions com ara les lleis (notaris, advocats, etc).
En altres casos, s’havia pogut integrar en l’administració de l’Estat a partir dels seus coneixements (burocràcia). En Espanya, la burgesia creixia lentament i es localitzava en Catalunya, i algunes zones del Mediterrani així com les grans ciutats. Tenia menys pes a Castella o Andalusia.
Classes populars urbanesClasses populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males : treballadors urbans que vivien en males condicionscondicions . .
El camperolat:El camperolat:Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.Més del 70% de la població, vivint en pèssimes condicions.Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfsDiferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs
La pagesia (llauradors) era la majoria de la població, La pagesia (llauradors) era la majoria de la població, però però convendria diferenciar una gran massa de petits i mitjans convendria diferenciar una gran massa de petits i mitjans propietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunes propietaris que solien acudir al treball assalariat (en algunes regions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), dels regions representarien fins el 40-50% de la comunitat rural), dels arrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) i arrendataris acomodats (els emfiteutes catalans i valencians) i propietaris que orientaven el treball de la terra al mercat i propietaris que orientaven el treball de la terra al mercat i utilitzaven mà d’obra assalariada.utilitzaven mà d’obra assalariada.
Els artesansEls artesans, treballaven als , treballaven als tallers gremialstallers gremials. . Els gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacions Els gremis, nascuts al s. XII, eren agrupacions d`artesans d`un mateix ofici que controlaven la d`artesans d`un mateix ofici que controlaven la producció d`un producte. Tanmateix el producció d`un producte. Tanmateix el monopoli gremial es veia afectat per la monopoli gremial es veia afectat per la competència de les primeres fàbriques, les competència de les primeres fàbriques, les manufactures rurals i el contraban.manufactures rurals i el contraban.
Ordenances gremialsOrdenances gremials
L’economia de subsistènciaL’economia de subsistència La poblacióLa població L’agriculturaL’agricultura L’artesanaL’artesana El comerçEl comerç
Una població estancadaUna població estancada.. Escàs creixement demogràfic Escàs creixement demogràfic El creixement de la població (natalitat i mortalitat elevades, al El creixement de la població (natalitat i mortalitat elevades, al
voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrícola. voltant d`un 30-40 per mil) molt depenent del cicle agrícola. Causes:Causes: *Les malalties catastròfiques*Les malalties catastròfiques;; **les circumstàncies meterológiques adverses,les circumstàncies meterológiques adverses, *les guerres i altres calamitats determinaven la fam*les guerres i altres calamitats determinaven la fam i un ascens i un ascens
de la mortalitat que superava la natalitat. de la mortalitat que superava la natalitat. Només el treball de més terres facilitava el creixement de la Només el treball de més terres facilitava el creixement de la
producció i per tant de la població. producció i per tant de la població.
L’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anysL’esperança de vida se situava al voltant dels 40-45 anys. . Sols en el nord d’Europa i algunes zones del Mediterrani Sols en el nord d’Europa i algunes zones del Mediterrani
(Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el (Catalunya), la rotació de cultius i l’orientació de l’agricultura cap el mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.mercat iniciaven el camí cap a la transició demogràfica.
Segons la major part dels indicis , la població espanyola va créixer al llarg del segle XVIII ,passant de 7,5/8 a 10/11 milions
2.- Economia de subsistència2.- Economia de subsistència Predomini de l’agricultura. (Principal font Predomini de l’agricultura. (Principal font
de riquesa)de riquesa) Economia d’autoconsum (comerç escàs).Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) Els privilegiats (noblesa i clergat)
posseixen quasi tota la terra.posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del Des del segle XVI: desenvolupament del
comerç i les finances (apertura comerç comerç i les finances (apertura comerç mundial) → creixement de l’artesania.mundial) → creixement de l’artesania.
L’agriculturaL’agricultura
Es tractava d`una activitat molt endarrerida, Es tractava d`una activitat molt endarrerida, primitiva (bàsicament manual) i amb una primitiva (bàsicament manual) i amb una productivitat molt baixa. productivitat molt baixa.
Predominava una agricultura de Predominava una agricultura de subsistència, dedicada al policonreu, subsistència, dedicada al policonreu, bàsicament ceralícola, sobretot a la Meseta.bàsicament ceralícola, sobretot a la Meseta.
L`L`especialització estava molt localitzada en especialització estava molt localitzada en algunes regionsalgunes regions de la de la Mediterrània iMediterrània i el el comerç era escàs. comerç era escàs.
Periòdicament es produïen Periòdicament es produïen crisi de crisi de subsistènciasubsistència: períodes de mancança dels : períodes de mancança dels productes bàsics, ( blat), ja fora per productes bàsics, ( blat), ja fora per circumstàncies meterològiques, per les circumstàncies meterològiques, per les guerres, o l`impacte de malalties guerres, o l`impacte de malalties catastròfiques, com ara la pesta (que al segle catastròfiques, com ara la pesta (que al segle XVIII retrocedia a tot Europa). XVIII retrocedia a tot Europa).
Aquestes crisi periòdiques generaven fam, Aquestes crisi periòdiques generaven fam, desnutrició, un augment de la mortalitat de la desnutrició, un augment de la mortalitat de la població i un increment dels preus.població i un increment dels preus.
Un exemple de les crisi de subsistènciesUn exemple de les crisi de subsistències
La propietat de la terraLa propietat de la terra
La major La major part de les terres estaven part de les terres estaven immobilitzades i no es podia disposar immobilitzades i no es podia disposar lliurement d`elles. Destacaven, sobretot,lliurement d`elles. Destacaven, sobretot, els els privilegis de nobles i l`Esglésiaprivilegis de nobles i l`Església com ara com ara
Mayorazgo/HeretatgeMayorazgo/Heretatge Víncles Víncles Mans mortes Mans mortes
La propietat (II)La propietat (II) El conjunt de terres en mans d`un senyor, noble/ El conjunt de terres en mans d`un senyor, noble/
eclesiàstic, rebia el nom de eclesiàstic, rebia el nom de senyoriasenyoria, que constava , que constava de: de:
**la reserva senyorial, que el noble explotava la reserva senyorial, que el noble explotava directament i on es localitzava la seua residència, directament i on es localitzava la seua residència, el molí, la forja, etc. Si el llaurador volia utilitzar-el molí, la forja, etc. Si el llaurador volia utilitzar-los havia de pagar una quantitatlos havia de pagar una quantitat (normalment en (normalment en diners). diners).
La resta del territori estava dividit en *parcel.les o La resta del territori estava dividit en *parcel.les o masos, que el senyor cedia en arrendament a masos, que el senyor cedia en arrendament a llauradors a canvi del pagament de diferents llauradors a canvi del pagament de diferents rendes, tant en diners, com en espècierendes, tant en diners, com en espècie. (Rendes . (Rendes territorials)territorials)
Per últim, a més, els privilegiats podien Per últim, a més, els privilegiats podien cobrar rendes als habitants d’un territori cobrar rendes als habitants d’un territori del qual eren jutges/senyors. Es tractava de del qual eren jutges/senyors. Es tractava de multes de justicia, drets de pas i circulació multes de justicia, drets de pas i circulació com ara l´ús del forn, el molí, etc (rendes com ara l´ús del forn, el molí, etc (rendes jurisdiccionals) jurisdiccionals) . .
La propietat de la terra (III)La propietat de la terra (III) * A més convé recordar altres situacions* A més convé recordar altres situacions :e:els béns de propis ls béns de propis (municipals i en teoria sols (municipals i en teoria sols
se cedien en arrendament) ise cedien en arrendament) i comunalscomunals (de la comunitat rural s`utlitzaven (de la comunitat rural s`utlitzaven
com a sustent per a determinades èpoques) (En com a sustent per a determinades èpoques) (En teoria no es podien vendre)teoria no es podien vendre)
La propietat de la terra (IV)La propietat de la terra (IV) Altres situacions: Altres situacions: *A València, Catalunya, *A València, Catalunya,
Galícia, Astúries (emfiteusi i forosGalícia, Astúries (emfiteusi i foros ) ) També cal considerar el patrimoni reial i els També cal considerar el patrimoni reial i els
propietaris lliures. propietaris lliures.
L’artesanatL’artesanat L`artesanat. L`artesanat. A banda de l`agricultura, el comerç nacional i A banda de l`agricultura, el comerç nacional i
internacional s`havia desenvolupat dins del internacional s`havia desenvolupat dins del context de creixement del segle XVIII (veurem context de creixement del segle XVIII (veurem més endavant) i l`artesanat cada cop tenia més més endavant) i l`artesanat cada cop tenia més dificultats davant les manufactures (rurals) i dificultats davant les manufactures (rurals) i les naixents indústries.les naixents indústries.
Comerç interior i comerç colonialComerç interior i comerç colonial..
Comerç interior limitat a les fires i mercats. En Comerç interior limitat a les fires i mercats. En Catalunya i Mediterrani, creixia més ràpid. Catalunya i Mediterrani, creixia més ràpid.
Noves rutes marítimes (segle XVI) Noves rutes marítimes (segle XVI) → → creixement del comerç colonial → acumulació creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.de capital, nous mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).financera (creixement de les finances).
3.- La monarquia absoluta3.- La monarquia absoluta El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. (per
això se’n parla de Rei per la Gràcia de Déu)
Poders reials: *nomenament de ministres i autoritats principals; *capacitat legislativa; *era la principal autoritat judicial; *tenia capacitat per a recaptar impostos permanents als habitants del regne
(per això es parlava d’impostos nacionals) ; *podia organitzar un exèrcit (permanent), finançat amb aquestos impostos; *formava una burocràcia o un primer aparell administratiu encarregat de
recaptar els impostos i aplicar les lleis. . Límits teòrics del poder reial:
La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Els privilegis dels nobles i el clero.
Carles III Carles IV
Els Borbons són l’exemple espanyol Els Borbons són l’exemple espanyol de l’absolutisme monàrquic. de l’absolutisme monàrquic.
L’Antic Règim . Conclusióconceptes
L’Antic Règim
PrivilegiatsNoblesa i clergat
No privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes
- Concentració de poder en el rei- Origen diví
NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític
Règim senyorial
Societat estamental
Monarquia absolutista
2
4.- 4.- La Il·lustracióLa Il·lustració.. Ideologia crítica amb l’Antic RègimIdeologia crítica amb l’Antic Règim Precedents: Precedents: Newton: mètode científic.Newton: mètode científic.
Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.drets bàsics individuals.
Racionalisme i fe absoluta en la raó que porta a una societat Racionalisme i fe absoluta en la raó que porta a una societat millor. Confiança en l’educació i la ciència (atac al teocentrisme millor. Confiança en l’educació i la ciència (atac al teocentrisme i la religió). i la religió).
La Il.lustració (II)La Il.lustració (II) Proposa un nou model polític i social basat en Proposa un nou model polític i social basat en
la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat civil posant les bases del liberalisme (igualtat civil o legal).o legal).
Montesquieu: divisió de poders.Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i Rousseau: sobirania nacional, llibertat i
igualtat.igualtat. Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
Sobirania NacionalSobirania NacionalDivisió de podersDivisió de poders
ConstitucióConstitucióSufragiSufragi
Igualtat civilIgualtat civilAlguns termes polítics difosos per la Il.lustració. S’explicaràn enAlguns termes polítics difosos per la Il.lustració. S’explicaràn en
temes següents. temes següents.
Conclusió sobre la Il·lustració conceptes
Liberalisme
Montesquieu, Rousseau...
Constitució
Drets i deuresdels ciutadans
Sobirania Divisió de poders
Assemblea Nacional
Lliures i iguals Eleccions
Es caracteritza per elaborar una
Aquesta determina
Fa els ciutadans
El poder del poblees manifesta en
Legislatiu Judicial Executiu
Crea les lleis
Montesquieu VoltaireRousseau
3
Per constituir una
El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat.. ““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria),
Caterina (Rússia), Carles III.Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment
de l’educació i millores econòmiques (agricultura, de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials i Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.→ caiguda de l’Antic Règim.
