UNITAT 2: L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
Júlia López Valera
ECONOMIA: ciència que estudia les lleis que regeixen la producció, comercialització i consum dels béns escassos (econòmics) que serveixen per a satisfer les necessitats
humanes.Les persones tenim necessitats i
desigs.Activitats econòmiques. Donen
resposta
Trobem diferents sistemes econòmics: subsistència, capitalista, economies planificades i models mixtos.
Els recursos del planeta són limitats. Això fa que les activitats productives hagin de fer un ús racional dels recursos i minimitzar la creació de residus. Cal un consum responsable.
Júlia López Valera
1. L
ES A
CTIV
ITAT
S EC
ON
ÒM
IQU
ESQUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?
Anomenem activitat econòmica el conjunt d’activitats que porten a terme els éssers humans per cobrir les diverses necessitats de les persones i de les societats, sigui produint béns o prestant serveis. L’activitat econòmica inclou 3 fases:
PRODUCCIÓ. Combina els recursos naturals, la tècnica i el treball per obtenir els béns o serveis que necessita la societat.
PRODUCCIÓ DE BÉNS
PRODUCCIÓ DE SERVEIS
BÉNS DE CONSUM
BÉNS DE PRODUCCIÓ
Tipus deproducció
Es fan servir per a la producció d’altres béns (màquines,
eines, etc.)
Satisfan les necessitats del
consumidor final.
Productes no materials que donen un servei al ciutadà:
sanitat, educació, transport, etc.
Júlia López Valera
1. L
ES A
CTIV
ITAT
S EC
ON
ÒM
IQU
ESQUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?
COMERCIALITZACIÓ Distribució de béns i serveis.
FASES
EMMAGATZEMATGE del producte.
TRANSPORT del punt de producció al de venda.
VENDA del producte.
VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan els majoristes (compren grans quantitats de productes i els venen a uns altres comerciants o altres empreses).
VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que compren petites quantitats als majoristes i les venen al públic a les botigues.
Júlia López Valera1. L
ES A
CTIV
ITAT
S EC
ON
ÒM
IQU
ES
CONSUM
Fase final de l'activitat econòmica. La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin
les seves necessitats.
TIPUS DE BÉNS
BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o en uns quants usos (aliments, etc.).
BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un període de temps relativament llarg (televisions, cotxes, etc.).
QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?
Júlia López Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?
NECESSITATS PRIMÀRIES de les persones són totes aquelles que resulten imprescindibles per poder sobreviure.
NECESSITATS SECUNDÀRIES són les que fan augmentar el nostre benestar.
poden ser il·limitats,
Els recursos per satisfer-los (matèries primeres, treball,
serveis...) són limitats.
Júlia López Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?
El concepte consumisme fa referència al consum excessiu, a l’afany per adquirir
productes i serveis de manera massiva per part dels individus d’una societat.
SOCIETAT DE CONSUM
Tenir clares les nostres prioritats i redactar una llista amb el que necessitarem, abans d’anar a comprar, és un bon principi per convertir-nos
en consumidors responsables.
Júlia López Valera2. E
LS FA
CTO
RS D
E PR
ODU
CCIÓ
Per produir béns i serveis necessitem: recursos naturals, el treball de les persones, capital, tecnologia i coneixement. Això són els factors de producció.
RECURSOS NATURALSSón els elements que ens ofereix la natura i
que aprofitem i transformem.Són recursos limitats , s’esgoten. Cal evitar
la sobreexplotació.
TREBALLTota activitat humana (física o
intel·lectual) que serveix per produir béns o donar serveis.
CAPITALParlem de dos tipus:
1. Capital físic: són els elements materials (terrenys, maquinària, matèria
primera...).2. Capital financer: són els diners que es
necessiten per fundar una empresa i mantenir-la.
TECNOLOGIA I CONEIXEMENTEls coneixements tècnics i les habilitats fan
possible el disseny, la construcció i l’ús d’artefactes que permeten transformar el
medi i produir béns i serveis. Podem parlar de producció manual, producció mecanitzada i producció
tecnificada.
FACTORS DE
PRODUCCIÓ
Júlia López Valera
ELS AGENTS ECONÒMICS
Són les persones, les empreses i l’Estat, que amb les seves decisions intervenen de manera decisiva en el funcionament de l’economia. Aquests agents són els que produeixen, intercanvien i consumeixen els diversos béns i serveis.
LES PERSONES: fan el paper de consumidors. Les persones dediquem una part considerable dels nostres recursos econòmics a comprar béns i serveis per satisfer les nostres necessitats.
LES EMPRESES: són les unitats econòmiques bàsiques de producció i distribució. Mitjançant el treball i el capital, fabriquen i distribueixen béns i serveis.
EL SECTOR PÚBLIC: porta a terme activitats econòmiques amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses.L’Estat estableix el marc jurídic que regula l’activitat econòmica privada.
Júlia López Valera
ELS AGENTS ECONÒMICS
Júlia López Valera3. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
ELS SECTORS ECONÒMICS
La població ocupada a Espanya per sectors econòmics el 2014
SECTOR PRIMARI: inclou les activitats dedicades a la producció i extracció de recursos
directament de la natura (agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal).
SECTOR SECUNDARI: es dedica a la transformació dels recursos naturals (matèries
primeres) en productes elaborats i tangibles (indústria, construcció).
SECTOR TERCIARI: conjunt d’activitats que no es dediquen a la producció de béns tangibles,
sinó a la prestació de serveis (educació, sanitat, seguretat, transport, turisme,...).
SECTOR QUATERNARI: activitats relacionades amb la gestió i la distribució de la informació, així com les de recerca i innovació econòmica,
social i cultural. Sector basat en el coneixement. Mà d’obra molt qualificada.
Júlia López Valera
QUÈ ENS INDIQUEN LES ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ PER ALS PROPERS ANYS?
És la relació entre la població en edat de treballar i la població ocupada. Es considera un indicador clau per valorar el benestar social.
Tenim dades que ens permeten extreure una sèrie de conclusions:
En les economies mundials, tant en els països desenvolupats com en els països en vies de desenvolupament, el sector primari i el secundari resten efectius a favor del sector terciari.
A la Unió Europea (UE), la taxa d’ocupació del 2013 va ser del 68,5%. Els valors més elevats, entre el 76% i el 80%, van tenir lloc a Suècia, Alemanya i els Països Baixos. A Espanya, ja taxa va ser del 58,6%
Les taxes d’ocupació són més baixes entre els treballadors de més edat, d’entre 55 i 64 anys. Aquesta tendència creix cada any.
L’atur afecta, sobretot, la joventut.
Les taxes d’ocupació varien segons en nivell d’estudis assolit. Com més preparació, més elevades són les expectatives de trobar feina.
Júlia López Valera3. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
Sistema de Subsistència
Les societats s’organitzen per respondre a les preguntes de : què han de produir, com ho fan i per a qui. Un sistema econòmic és la manera com es produeixen els béns i serveis en una societat. Tipus:
Les persones produeixen tot el que necessiten per cobrir les seves necessitats bàsiques: treballen la terra, construeixen cases, confeccionen els seus vestits.
El producte que sobra es pot vendre o intercanviar en els mercats locals. Es troba en societats subdesenvolupades.
Júlia López Valera3. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
Sistema Capitalista
Defensa la lliure competència entre individus i empreses per portar a terme qualsevol activitats econòmica. També anomenat sistema de lliure mercat.
Es basa en la llei de l’oferta i la demanda per aconseguir uns preus que permetin a les persones satisfer les seves necessitats.
Els mitjans de producció (terres, màquines, tecnologia, empreses...), són de propietat privada.
Va aparèixer amb la Revolució Industrial al s.XVIII i és la que predomina en el món actual.
Associada a països desenvolupats.
Júlia López Valera3. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
Sistema d’Economia Planificada
No reconeix la propietat privada dels mitjans de producció. L’Estat controla tot els aspectes de l’economia:
Va ser ideat per Karl Marx i Friedrich Engels i posat en pràctica a la URSS després de la Revolució Russa.
Avui el podem trobar a: Corea del Nord, Cuba i Xina.
És el propietari de les empreses Decideix què s’ha de produir i en quina quantitat.
Fixa els preus i com es repartiran els beneficis (teòricament de manera igualitària)
Júlia López Valera3. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
Les economies alternatives
Tenen en comú el rebuig al sistema capitalista. Consideren que aquest model: no respon a les
necessitats reals de la població i fomenta les desigualtats.
S’oposen a un model únic per a tota la societat. Es fonamenten en valors com la solidaritat, el respecte a
la natura i el bé comú.
L’economia mixta
És un model d’organització que té elements del capitalisme i de l’economia planificada.
El mercat assigna els recursos. L’Estat intervé (en més o menys grau)
per regular el funcionament de l’economia.
Júlia López Valera
EL SISTEMA CAPITALISTA
És el sistema econòmic que predomina en el món actual.
MERCAT: és el lloc on es compren i es venen els béns i els serveis. Allà coincideixen els venedors (màxim benefici dels productes que venen) i els compradors(satisfer necessitats amb la mínima despesa). Únicament amb el lliure joc de l’oferta i la demanda s’aconsegueixen els preus justos.
PUBLICITAT: és utilitzada per les empreses per donar a conèixer els productes i els serveis que ofereixen.L’objectiu de la publicitat és incentivar el consum. A vegades, ens fa creure que un desig és una necessitat.
PREU: depèn de la quantitat de productes i de compradors. Si l’oferta és escassa i hi ha molts compradors que volen un mateix producte, el preu puja.
Júlia López Valera5. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
DE L
A U
NIÓ
EU
ROPE
ASECTOR PRIMARI
• Poc representatiu (2% PIB i 5% població activa).• En procés de transformació.• Productes:
– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi, blat de moro), hortalisses (patata, tomàquet, pastanaga i ceba) i fruita (poma, taronja i préssec).
– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la producció lletera.
– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura representa el 20% de la producció.
SECTOR PRIMARI•Augmentar la productivitat.•Assegurar el nivell de vida de la població ocupada.•Produir de manera respectuosa amb el medi ambient.•Millorar les condicions sanitàries i de benestar dels animals.•Proveir de productes sans a la població.•Assegurar preus raonables al consumidor.
Júlia López Valera5. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
DE L
A U
NIÓ
EU
ROPE
A
SECTOR SECUNDARI•Augmentar la competitivitat.•Innovació constant.•Prioritzar consum energètic de fonts renovables. •Millor formació dels treballadors.
SECTOR SECUNDARI
• Representa el 35% del PIB i el 25% de la població activa.•No existeix una política industrial unitària.• Sectors més destacats: metal·lúrgia, fabricació de maquinària, alimentària, química i automobilística.• Principal exportador mundial. Les exportacions es fan sobretot entre els mateixos membres de la UE. A l’exterior destaca Estats Units, Suïssa i Rússia.• Importacions provinents de la Xina, Estats Units i Rússia.• La crisi de 2007 afectà sobretot al sector de l’automoció i a la construcció.
Júlia López Valera5. E
LS S
ECTO
RS E
CON
ÒM
ICS
DE L
A U
NIÓ
EU
ROPE
ASECTOR TERCIARI
•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de la població activa).•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el turisme (la meitat dels turistes mundials trien la UE).
• TURISME: oferir nous serveis. Donar resposta a l’augment de països competidors.
• TRANSPORTS: millorar la xarxa per evitar la congestió del trànsit, la contaminació i augmentar la seguretat viària.
Júlia López Valera
SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI
SECTORS ECONÒMICS(VAB*)
Júlia López Valera6. L’
ECO
NO
MIA
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
A
EL PIB DE LES PRINCIPALS ECONOMIES MUNDIALS
Les principals magnituds econòmiques de la UE
Considerada com un mercat únic de 28 països, és un dels principals agents econòmics del planeta.
Aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu producte interior brut (PIB) representa el 30% del total mundial.
L’euro s’ha convertit en una divisa internacional important. Entre les economies més importants del món es troben: Alemanya, França i el
Regne Unit (encara que lluny de les principals potències).
Júlia López Valera6. L’
ECO
NO
MIA
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
ALa UE i la Crisi Econòmica
La recessió iniciada el 2007 l’ha debilitat.
Presenta un creixement econòmic feble, una inflació molt baixa, una taxa d’atur considerable en alguns països i un endeutament públic elevat en economies com la italiana, la francesa i l’espanyola.
Europa afronta el repte de deixar aquesta etapa negra. A partir del 2015 s’han donat alguns factors favorables: preus de petroli baixos, creixement de l’economia mundial sostingut i l’euro s’ha continuat depreciant respecte al dolar (afavoreix les exportacions).
Taxa d’inflació: elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder adquisitiu dels ciutadans.
Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però que busquen feina sobre el total de la població activa.
Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una moneda respecte a altres en el mercat dels diners.
Júlia López Valera6. L’
ECO
NO
MIA
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
AEls Estats Membres de la UEM
És la integració dels diversos països membres de la UE en un mercat comú que utilitza una moneda única, l’euro. Es respecta la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals.
Es pretén establir una política comercial comuna respecte als països que no pertanyin aquest mercat comú. Associació Transatlàntica de Comerç i
Inversió (TTIP)
Des del 2014, la UE i els EUA negocien una Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió, per crear la zona de lliure comerç més gran del món, amb 800 milions de consumidors i la meitat del PIB global.
Júlia López Valera6. L’
ECO
NO
MIA
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
AEl futur econòmic de la UE
Per donar resposta a la crisi financera i econòmica originada el 2007, la UE es planteja aquests objectius:
Coordinar les polítiques dels diversos governs estatals, el Banc Central Europeo i la Comissió Europea.
Establir una política financera europea comuna, amb l’objectiu d’aconseguir més estabilitat econòmica, contenir la inflació i permetre un creixement més elevat.
Augmentar la inversió en recerca i innovació fins al 3% del PIB. Combatre l’atur (26 milions de persones), per aconseguir un nivell d’ocupació del
75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.
Júlia López Valera7. C
ATAL
UN
YA E
N E
L M
ARC
ECO
NÒ
MIC
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
ALa contribució de Catalunya a l’economia de la UE
La posició estratègica de Catalunya afavoreix les activitats econòmiques.
Forma part del grup anomenat: els motors d’Europa. Format per 4 regions europees semblants en aspectes com la població, l’extensió i l’economia. Aquestes regions són: Llombardia (nord Itàlia), Roine-Alps (França) i Baden-Wüttemberg (Alemanya).
El sector serveis ocupa a la major part de la població activa i proporciona un altíssim percentatge del PIB anual. El sector turístic ha estat clau per fer front a la crisi econòmica d’aquests darrers anys.
El sector secundari s’ha deslocalitzat molt cap a Europa.
El sector primari aporta poca riquesa i ocupa a poca població activa. La pesca no passa per bons moments degut a la disminució de les captures.
Júlia López Valera7. C
ATAL
UN
YA E
N E
L M
ARC
ECO
NÒ
MIC
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
ALes inversions de la UE a Catalunya
L’economia catalana pateix algunes mancances: taxa d’atur i taxa d’inflació per sobre de la mitjana europea.
La política regional i de cohesió de la UE vol reduir les desigualtats econòmiques i socials entre les regions d’Europa i aconseguir que els ciutadans tinguin bons serveis i oportunitats.
Des del 1989 fins al 2013, Catalunya ha rebut ajuts de la UE per valors de 10.000 milions d’euros. Les inversions s’han destinat principalment a :
- Transport ferroviari.- Construcció de carreteres.- Rehabilitació de nuclis urbans.- Sanejament d'aigües.- Tractament de residus.- Projectes de recerca i desenvolupament.
Júlia López Valera7. C
ATAL
UN
YA E
N E
L M
ARC
ECO
NÒ
MIC
DE
LA U
NIÓ
EU
ROPE
AQuins tipus de projectes finança la UE a Catalunya?
Ampliació port de Barcelona
Centre R+D per a la indústria agroalimentària (Lleida)
Plantes depuradores del Besòs i Llobregat
Millora de les telecomunicacions en
àrees rurals
