Download - 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
2.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2.2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)
La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14)
precedida per
la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95)
declarada per
l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F
acaba amb
Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès
l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant
Ildefons (1796)porta a
la derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de Fontainebleau (1807)
acorda
-consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)
-conquesta i repartiment de P entre F i E-un principat per a Godoy (primer ministre)
motí a Aranjuez (III-1808)seguit de
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona
destaca
-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
Saragossa, Lleida, Tarragona)-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
d’Espanya per part dels francesos
divideix
la població espanyola
segons
afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals,
part noblesa)
patriotes tradicionals (part clergat i noblesa)
patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals
il·lustrats, sectors liberals)
pretenen
aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim
tornar a la vella monarquia, defendre la
tradició i la religió
aprofitar la situació revolucionària per
transformar Espanya en un règim liberal-
parlamentari
agreujament crisi econòmica i hisendística
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
2.3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
Constitució (19-III-1812)
formades per
diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany)
La Junta Suprema Central
convoca
altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma
dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
diverses lleispretenen
eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal:-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball-anul·lació dels gremis-unificació del mercat
-abolició de la Inquisició-inici de la reforma agrària i la
desamortització de terres comunals
destaca
drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió,
igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició,
llibertat civil, dret de propietatorganització del poder: monarquia limitada
basada en la divisió de poders:-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de
lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit)
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys)
-poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)
unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi
universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)
2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
El regnat de Ferran VII
degut a
trienni liberal (1820-23)
es divideix en
anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses)
sexenni absolutista (1814-20)
representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme
restauració de l’AR gairebé del tot aprofita
la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança
-dura repressió contra els dirigents liberals-inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)
pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i
liberals a les principals ciutatsporta a
-nou govern, amnistia, eleccions-acceptació Constitució per part
del rei
destaca
-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional
destaca
pateix dificultats
monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes
noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns
monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en
arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments
armats contra el liberalisme
entre liberals: moderats i exaltats
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)
2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
El regnat de Ferran VIIes divideix en
dècada ominosa (1823-33)
comença amb
intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil
Fills de Sant Lluís)
comporta
restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i
l’exèrcitpateix
divisions polítiques
absolutistes moderats
intransigents o apostòlics
entre
problemes econòmics
tant
camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus
dels productes agraris)
hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies)
afavoreix
apropament al sector moderat de la burgesia financera i
industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel
proteccionista)
acceptat per
rebutjat per
agrupats al voltant
de
Carles Maria Isidre, germà del rei i
previsible successor
organitzenGuerra dels Malcontents o
Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes)
descontents per
restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
es complica amb
la qüestió successòria
-casament amb Maria Cristina-Pragmàtica Sanció (1830):
deroga Llei Sàlica-neix Isabel
porta
MC (regent) a apropar-se als sectors moderats
(absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia
destaca
1833: mor Ferran VII i reafirma el
testament
no acceptat per
recolzen
inicia
aixecament absolutista (primera guerra
carlina) i proclamació com a rei
contra
2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)
2.5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII
viu
el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24)
motivat per
desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...)
-l’exemple dels USA-el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un
cop independents
coneix
les idees de la Il·lustració
critica
-discriminació respecte als càrrecs-impostos i càrregues-control del comerç
aprofita
-l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la
invasió francesa-la crisi política produïda pel
retorn a l’absolutisme-la manca de diners i tropes
de la monarquia
destaca
-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
(1821), Ayacucho (1824)
produeix
-nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials
-aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits
-pèrdua de pes polític internacional-pèrdues econòmiques per a la
monarquia i la burgesia espanyola
-parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)
