CULTIU I CRIA DE L’ARTEMIA

Durant diverses setmanes em preparat el cultiu i la cria de l’artèmia, un crustaci bastant petit i hem mirat el seu desenvolupament en base a diverses variables.

Primer vam fabricar l’aigua marina, necessària pel desenvolupament de l’artèmia. Vam necessitar els següents materials:

- Clorur de sodi.- Clorur de magnesi. - Sulfat neutre de sodi.- Clorur de calci.- Clorur potàssic.- Bicarbonat de sodi.- Bromur sòdic.- Àcid bòric.- Clorur estronci.- Fluor de sodi.- Aigua destil·lada.

Gracies a aquests materials i a unes reaccions vam aconseguir crear aigua de mar, el medi on es desenvoluparà l’artèmia.

Després vam fabricar el suport on es trobaria l’aigua marina i on podríem cultivar l’artèmia.

En primer lloc vam retallar una ampolla per la zona del tap per després col·locar-la invertida sobre el cul de l’ampolla . Així podem col·locar l’aigua de mar i posteriorment.

A continuació vam fer el suport on col·locar les bombetes, necessàries ja que l’artèmia necessita llum per poder sobreviure. Gracies a una capsa foradada i un conjunt de connexions amb unes regletes vam fer un suport amb unes bombetes.

Per últim vam col·locar el filtre, l’aparell que subministra oxigen a les cries d’artèmia.

Ara que teníem tots els materials vam col·locar els quists d’artèmia a l’aigua. Aquesta estava a 26ºC però un correcte eclosió dels quists. L’aigua bombolleja gracies al filtre i rebia suficient llum per part de les bombetes. Més o menys 24 hores més tard van eclosionar els quists en la majoria dels casos. Cadascun dels grups teníem dos recipients amb artèmia per fer el seu desenvolupament en base a unes variables.

El nostre grup s’encarregava de la lluminositat . Per això vam fer una cria d’artèmia amb la bombeta i l’altra amb altra bombeta però amb un paper translúcid perquè passes menys llum. On van eclosionar més quists va ser en la del paper translúcid, un resultat inesperat. I el que no tenia el paper van eclosionar molt pocs ous. Això va ser degut a que la cria amb més llum va sofrir una eutrofització, és a dir, els vam alimentar amb massa llevat i no van eclosionar. En canvi els de poca llum van rebre la suficient ja que havien moltes bombetes juntes i això va provocar que tingués suficient llum per eclosionar bastants ous.

En altre grup van fer l’experiment amb aigua amb diferents graus de salinitat. I en els dos casos van morir les cries segurament per falta d’alimentació de l’artèmia o per algun error en les condicions de vida de l’artèmia (la llum , la temperatura correcta, ...)

I en altre van posar com a variable l’aigua. Un tenia aigua salina creada per nosaltres i l’altre tenia l’aigua de mar. Els dos es van desenvolupar correctament, van eclosionar la majoria dels ous sense problemes.