fitxa tècnica-21-maneig-cultiu-calçot-abril-2012

4
P 01 F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT FITXATÈCNICA 01. Introducció La Fundació Miquel Agustí treballa des de fa 5 anys en un projecte finançat per Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per la selecció i millora del Calçot de Valls. Al llarg d’aquest procés de selecció han anat sorgint interrogants sobre les pràctiques de maneig més adequades per optimitzar les produccions. Per aclarir alguns d’aquests punts s’han efectuat experiments específics per tal de: a) determinar si existeix una relació entre el pes de la ceba i el nombre final de calçots, b) comprovar si el nombre d’ulls que apareix al tallar una ceba per la meitat té relació amb el nombre final de calçots, i c) investigar si és certa la creença popular de que tallar la ceba per la meitat abans de trasplantar-la li dóna una major precocitat així com un augment en la producció de calçots. 01.01. Correlació entre el pes de la ceba i el nombre final de calçots A través de l’experiència d’aquests darrers anys s’ha observat certa relació entre el pes de la ceba i el nombre de calçots. Aquesta relació però no semblava clara i per tant poc utilitzable des del punt de vista pràctic a l’hora de donar consells. Com que en el pes de la ceba intervenen molts factors ambientals, l’existència d’un pes mínim de la ceba (causat fonamentalment per raons ambientals) per sota del qual no s’expressen els potencials de producció de calçot, esdevé cabdal. 01.02. Correlació entre el nombre d’ulls de la ceba i el nombre final de calçots Un dels inconvenients principals a l’hora de treballar en la millora dels calçots, és la seva naturalesa bianual. Aquest fet allarga els cicles de millora i per tant encareix el procés. La Fundació ha dut a terme diferents experiments per tal d’establir algun paràmetre que permeti predir, ja en el bulb, el nombre de calçots que produirà la ceba. Per les nostres observacions un bon candidat a servir com a indicador del nombre de calçots que produirà la mota podria ser el nombre d’ulls que s’observen a la ceba al ser tallada per la meitat. Si aquesta correlació fos elevada permetria fer selecció a nivell de ceba i per tant escurçar el cicle de millora. 01.03. Determinació de la idoneïtat de partir la ceba abans de replantar-la Antigament hi havia la creença que si es tallava la ceba abans de trasplantar-la aquesta creixia més ràpidament i amb més vigor. Muñoz et al. (2003) van demostrar que únicament hi havia incidència d’aquest tractament al final del cultiu on les cebes tallades presentaven un producció lleugerament superior a les cebes no tallades. Es tracta doncs de corroborar aquelles dades amb una varietat de ceba, una localitat i unes condicions ambientals diferents. 02. Material i mètodes 02.01. Correlació entre el pes i el nombre final de calçots Es varen controlar un total de 1000 cebes provinents de la varietat Blanca Tardana de Lleida. Un cop numerades (Figura 1), es van mesurar les següents característiques: pes, diàmetre petit, diàmetre gran i l’alçada. F I T X A 2 1 Abril 2012 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT RESUM La Fundació Miquel Agustí va iniciar l’any 2006 un procés de millora genètica per producció del calçot de Valls. La manca d’informació sobre el cultiu i l’experiència adquirida durant els anys de selecció ens han fet veure la necessitat d’aprofundir en el coneixement d’alguns aspectes del cultiu que repercuteixen en l’expressió de caràcters d’interès comercial. A través del treball experimental de camp i laboratori realitzat, s’ha pogut comprovar que el pes de la ceba manté una relació logarítmica amb el nombre de calçots finals, existint una mida mínima de la ceba (70g) a partir de la qual aquesta pot expressar sense limitacions els caràcters de producció. S’ha establert també que existeix una forta relació entre el nombre d’ulls de la ceba (determinats a partir de fotografies de la meitat inferior) i el nombre de calçots totals que produirà, de manera que utilitzant aquesta relació es podrà avançar més ràpidament en la millora dels calçots al poder estimar el seu número a partir de característiques de la ceba. Finalment s’ha comprovat que no sembla adequat tallar la ceba abans de ser trasplantada ja que només s’aconsegueix un petit augment en la precocitat i en canvi s’agumenta el risc d’infeccions.

Upload: picaronablog

Post on 21-Jul-2015

2.789 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

P 01

F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT

FITXATÈCNICA

01. Introducció La Fundació Miquel Agustí treballa des de fa 5 anys en un projecte finançat per Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per la selecció i millora del Calçot de Valls. Al llarg d’aquest procés de selecció han anat sorgint interrogants sobre les pràctiques de maneig més adequades per optimitzar les produccions. Per aclarir alguns d’aquests punts s’han efectuat experiments específics per tal de: a) determinar si existeix una relació entre el pes de la ceba i el nombre final de calçots, b) comprovar si el nombre d’ulls que apareix al tallar una ceba per la meitat té relació amb el nombre final de calçots, i c) investigar si és certa la creença popular de que tallar la ceba per la meitat abans de trasplantar-la li dóna una major precocitat així com un augment en la producció de calçots.

01.01. Correlació entre el pes de la ceba i el nombre final de calçots A través de l’experiència d’aquests darrers anys s’ha observat certa relació entre el pes de la ceba i el nombre de calçots. Aquesta relació però no semblava clara i per tant poc utilitzable des del punt de vista pràctic a l’hora de donar consells. Com que en el pes de la ceba intervenen molts factors ambientals, l’existència d’un pes mínim de la ceba (causat fonamentalment per raons ambientals) per sota del qual no s’expressen els potencials de producció de calçot, esdevé cabdal. 01.02. Correlació entre el nombre d’ulls de la ceba i el nombre final de calçots Un dels inconvenients principals a l’hora de treballar en la millora dels calçots, és la seva naturalesa bianual. Aquest fet allarga els cicles de millora i per tant encareix el procés. La Fundació ha dut a terme

diferents experiments per tal d’establir algun paràmetre que permeti predir, ja en el bulb, el nombre de calçots que produirà la ceba. Per les nostres observacions un bon candidat a servir com a indicador del nombre de calçots que produirà la mota podria ser el nombre d’ulls que s’observen a la ceba al ser tallada per la meitat. Si aquesta correlació fos elevada permetria fer selecció a nivell de ceba i per tant escurçar el cicle de millora.

01.03. Determinació de la idoneïtat de partir la ceba abans de replantar-la Antigament hi havia la creença que si es tallava la ceba abans de trasplantar-la aquesta creixia més ràpidament i amb més vigor. Muñoz et al. (2003) van demostrar que únicament hi havia incidència d’aquest tractament al final del cultiu on les cebes tallades presentaven un producció lleugerament superior a les cebes no tallades. Es tracta doncs de corroborar aquelles dades amb una varietat de ceba, una localitat i unes condicions ambientals diferents.

02. Material i mètodes

02.01. Correlació entre el pes i el nombre final de calçots Es varen controlar un total de 1000 cebes provinents de la varietat Blanca Tardana de Lleida. Un cop numerades (Figura 1), es van mesurar les següents característiques: pes, diàmetre petit, diàmetre gran i l’alçada.

F I T X A 2 1 Abril 2012

OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT

RESUM La Fundació Miquel Agustí va iniciar l’any 2006 un procés de millora genètica per producció del calçot de Valls. La

manca d’informació sobre el cultiu i l’experiència adquirida durant els anys de selecció ens han fet veure la

necessitat d’aprofundir en el coneixement d’alguns aspectes del cultiu que repercuteixen en l’expressió de caràcters

d’interès comercial. A través del treball experimental de camp i laboratori realitzat, s’ha pogut comprovar que el

pes de la ceba manté una relació logarítmica amb el nombre de calçots finals, existint una mida mínima de la ceba

(70g) a partir de la qual aquesta pot expressar sense limitacions els caràcters de producció. S’ha establert també

que existeix una forta relació entre el nombre d’ulls de la ceba (determinats a partir de fotografies de la meitat

inferior) i el nombre de calçots totals que produirà, de manera que utilitzant aquesta relació es podrà avançar més

ràpidament en la millora dels calçots al poder estimar el seu número a partir de característiques de la ceba.

Finalment s’ha comprovat que no sembla adequat tallar la ceba abans de ser trasplantada ja que només

s’aconsegueix un petit augment en la precocitat i en canvi s’agumenta el risc d’infeccions.

P 02

F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT

FITXATÈCNICA

A principis de setembre es van trasplantar ordenades per tal de poder fer el seguiment de cada ceba sabent les característiques del bulb. Durant el més de gener es va dur a terme un primer recompte de calçots comercials (aquells que queden emmarcats dins les característiques exigides per la IGP Calçot de Valls, entre 150 i 250 mm de longitud i entre 17 i 25 mm de diàmetre). A finals del mes de març es va dur a terme un segon recompte de calçots comercials així com el recompte dels calçots totals produïts per cada una de les cebes. L’experiment es va dur a terme a la finca dels Germans Blanch a Altafulla. Les condicions del cultiu van ser les que habitualment utilitzen els productors de la zona.

Figura 1. Conjunt de cebes etiquetades a punt per ser

pesades, mesurades, tallades i fotografiades. Foto: Joan Simó

Correlació entre el nombre d’ulls de la ceba i el nombre final de calçots Les 1000 cebes utilitzades per a l’objectiu anterior, un cop enumerades i mesurades, es van separar en dos grups de 500. Un primer grup de cebes es van tallar per la meitat i es va enregistrar fotogràficament la meitat inferior de cada ceba. L’altre grup es va trasplantar directament tal i com s’ha indicat en el punt anterior. A les fotografies es va realitzar un tractament de retoc fotogràfic per tal de facilitar el recompte dels ulls, tal i com es pot observar a la Figura 2. El nombre d’ulls

establert a través de la fotografia es va comparar amb el nombre de calçots totals mesurats a finals de març.

Figura 2. Fotografia tractada de la meitat inferior d’una ceba

on es poden observar els ulls utilitzats com a predictors del

nombre final de calçots. Foto: Joan Simó

02.02. Determinació de la utilitat de partir la ceba abans de replantar-la Aprofitant l’objectiu anterior es van comparar les dades dels dos grups per tal de veure si les cebes que havien estat tallades diferien en algun caràcter amb les cebes que s’havien plantat intactes. En aquest cas els caràcters estudiats van ser el nombre de calçots comercials en els recomptes de gener i març, així com el nombre total de calçots per mota.

Resultats

03.01. Correlació entre el pes i el nombre final de calçots Tal i com s’esperava a partir d’experiències anteriors, les dades obtingudes ens demostren que el pes de la ceba afecta de manera considerable en el nombre de calçots finals. Aquesta relació no és una relació lineal simple sinó de segon grau, que s’ajusta a una funció logarítmica amb una R=0,53 (Figura 3). Això implica que en les cebes petites un increment petit del seu pes condueixen a un increment important en el nombre de calçots, mentre que a mesura que la mida de la ceba augmenta increments petits en aquest pes no es tradueixen en grans canvis en el nombre de calçots.

P 03

F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT

FITXATÈCNICA

Figura 3. Nombre de calçots totals respecte el pes de la

ceba. Sembla que al voltant dels 70 g es produeix el punt d’inflexió en la corba que relaciona pes de la ceba i nombre de calçots, doncs les cebes amb valors inferiors a 70 g no produeixen més de 10 calçots finals mentre que les cebes que tenen un pes superior a aquest valor són capaces de produir un nombre de calçots totals superior (i bastant independent del pes de la ceba) (Figura 3).

Figura 4. Camp on es van realitzar el recompte de

calçots produïts per cada ceba. Foto: Joan Simó

El salt que hi ha a partir dels 70 g de pes de la ceba ens fa pensar que per sota d’aquest valor la ceba no és

capaç d’expressar el potencial dels seus gens per nombre de calçots, degut a limitacions fisiològiques derivades de la mida de la ceba, i per tant acaba produint en molts casos un nombre de calçots inferior al que el seu potencial li permetria. Un cop superat aquest valor llindar, desapareixen les limitacions fisiològiques provinents de la mida de la ceba i per tant la ceba produirà els calçots propis dels seus gens sempre i quan les condicions ambientals durant el creixement de la planta siguin favorables.

La presència d’aquest valor llindar adquireix una importància eminentment pràctica ja que el fet de plantar cebes amb mides inferiors a uns 70 g implica un descens de la producció de calçots respecte una plantació amb cebes amb mides superiors. Per altra banda, el fet de plantar cebes amb mides molt grans tampoc garanteix una producció molt superior ja que, com hem vist, la influència del pes sobre el nombre de calçots va decreixent a mesura que els pesos són superiors.

03.02. Correlació entre el nombre d’ulls de la ceba i el nombre final de calçots Com es pot observar en la figura 5, existeix una forta relació (R=0.87) entre els ulls observats en la ceba i el nombre final de calçots produïts per la mateixa. Aquesta relació s’aproxima molt a una proporció de 2:1, és a dir per cada un dels ulls observats en la ceba, aquesta produirà dos calçots.

Figura 5. Nombre de calçots totals respecte el nombre

d’ulls observats a la ceba.

Amb valors inferiors a uns 70 g per ceba, el pes té una forta influència en el nombre final de calçots. No recomanem plantar cebes amb pesos inferiors a aquests. Aconseguir cebes grans requereix un bon maneig del planter i del cultiu de la ceba.

P 04

F I T X A 0 1 OPTIMITZACIÓ DEL MANEIG DEL CULTIU DEL CALÇOT

FITXATÈCNICA

L’ús d’aquesta relació permetrà accelerar el procés de millora genètica, ja que es poden explorar una gran quantitat de cebes sense haver de plantar-les per saber quants calçots produiran. A la vegada, forçant el procés de vernalització per aconseguir floracions el primer any, es pot escurçar a la meitat el procés d’obtenció de noves varietats.

03.03. Determinació de la idoneïtat de partir la ceba abans de replantar-la No existeixen diferències entre les mesures preses en els dos conjunts de cebes abans de ser trasplantades (Taula 1). Pel que fa als recomptes de calçots comercials i totals, l’única diferència que s’observa és que les cebes que van ser tallades per la meitat presenten un mica més de precocitat. Les cebes senceres presenten 1,3 calçots comercials per planta al mes de gener, mentre que les cebes tallades per la meitat presenten 1,9 calçots comercials. Aquesta diferència desapareix en el recompte de calçots comercials al març, així com el recompte de calçots totals (Taula 1). Taula 1. Mesures –en mm- corresponents a cada tipus de

tractament realitzat a les cebes. Lletres diferents dins la

mateix columna indiquen diferències significatives segons t-

Student (p<0,05).

Pes Di. P* Di. G Alçada Cal1 Cal2 Cal tot

Senceres 114,6a 66,4a 55,6a 67,8a 1,3b 6,5a 9,0a

Tallades 116,2a 66,8a 55,9a 68,0a 1,9a 6,3a 8,8a

*Di. P: Diàmetre petit, Di. G: Diàmetre gran, Cal1: calçots comercials gener, Cal2: calçots comercials març, Cal tot: calçots totals

El petit increment en la producció de calçots comercials al mes de gener, la dificultat de tallar totes les cebes abans de plantar-les i la possibilitat de transmissió de malalties en realitzar aquest procés, sembla desaconsellar aquesta pràctica, tal i com s’apuntava en treballs anteriors (Muñoz et al., 2003).

Conclusions L’experimentació desenvolupada permet concloure que:

• Existeix una relació logarítmica entre el pes de la ceba i el nombre de calçots final. S’ha establert un pes de 70 g per ceba, com a valor llindar a partir del qual les cebes semblen no tenir unes restriccions de producció degudes al pes i poden expressar tot el seu potencial genètic.

• Existeix una relació lineal entre el nombre d’ulls de la ceba i el nombre de calçots final. Aquesta relació és aproximadament de 2:1, és a dir, per cada ull observat en la ceba aquesta produeix al voltant de 2 calçots. Poder triar les millors motes abans de plantar la ceba facilitarà les tasques de millora genètica en disminuir el temps de selecció.

• Tallar abans la ceba pel seu equador i plantar únicament la meitat inferior no sembla justificable. Únicament s’observa un lleuger increment de la precocitat que no justifica la feina a fer i el risc d’infeccions que es córrer.

Agraïments Volem agrair la col·laboració dels germans Blanch, per facilitar-nos les terres on realitzar els assajos de camp així com per les tasques de manteniment del cultiu.

Bibliografia Muñoz, P., Santos, O., Ballvé, A. y Matas, C. 2003. Resultados del proyecto de exeprimentación de seis

cultivares de cebolla blanca tardía de Lleida utilizadas

para el cultivo de calçot. XXXIII Seminario de técnicos y especialistas en Horticultura, 61-69.

Autors/es: Joan Simó, Fundació Miquel Agustí/UPC

[email protected]

Ana Rivera, Fundació Miquel Agustí/UPC [email protected]

Francesc Casañas, Fundació Miquel Agustí/UPC

[email protected]

Col∙laboradors/es: Aurora Rull, Fundació Miquel Agustí/UPC

[email protected]

Daniel Fenero, Fundació Miquel Agustí/UPC [email protected]