Tuverd 2008 SL

Objectius:Establiment i gestió d’una

plantació de tòfona negra amb planta inoculada

Introducció

• En els nostres boscos els fongs comestibles són una important riquesa forestal i el seu comerç adquireix dia a dia major importància.

• La producció de fongs en el bosc es variable i la possibilitat d’obtenir una producció de forma controlada d’aquests mitjançant plantacions d’arbres micorritzats, ha fet que ens plantegem la possibilitat del seu cultiu.

• Els bolets i les tòfones que cultivem són el fruit de fongs micorricics, es a dir, fongs que viuen amb simbiosi amb les arrels de les plantes. L'òrgan simbiòtic, conegut com a micorriza, es va començar a estudiar a finals del segle XIX i juga un important paper en la nutrició i protecció de casi totes les plantes.

• El cultiu de la tòfona negra pot suposar per al món rural una important font de riquesa en les zones aptes per al seu desenvolupament.

• Els principals països productors de tòfona negra són França, Espanta i Italia que cobreixen més del 90% de la producció mundial. A Espanta s’estima una producció mitjana de 40.000 Kg. Anuals, amb un mínim de 5.000 Kg. I un màxim de 126.000 Kg., suposen del ordre del 40 % de la producció anual.

• Actualment ens trobem amb un descens de les produccions naturals i un augment de la demanda de tòfones. Si li afegim que és un producte molt apreciat gastronòmicament, es diu que la tòfona negra és el “Diamant negre de la cuina”, fa que sigui molt valorat econòmicament i que el seu cultiu sigui molt atractiu.

• El cultiu de la tòfona negra és rendible, mostrant perspectives presents i futures importants davant d’un mercat creixent a nivell mundial. La mínima mecanització que requereix i la absència d’aportacions externes en forma de adobs o pesticides el converteixen en un cultiu que és molt independent de la dimensió i de la topografia de les parcel·les i per tant molt adaptable a les zones on es pot donar el seu cultiu.

Tipus de terreny aptes

• Son adequats els camps i erms.• Els terrenys cremats• Terrenys agrícoles:

– Cereals– Forratjes– Lleguminoses– Vinya– Fruiters– Cultius endomicorrizics en general

Baremos del sòl per a el cultiu de planta inoculada amb el fong tuber melanosporum

vitt.

Hi ha moltes variacions depenent de l’autor de l’estudi, aquí es recullen la mitja dels rangs dels diferents autors.

Barem Rang òptim

COND. ELEC 7,5-8,5

MAT. ORGÁNICA La majoria dels autors no ho observen

CARBONATS 1,5-8

NITRGEN(N) (Kjeldahl) 10-75

FOSFOR (P) 0,1-1

POTASI (K) 0,1-3

CALCI 0,005-0,05

MAGNESI(Mg) Mai menys de 0,01

SODI (Na) La majoria dels autors no ho observen

ARENA TOTAL

Textura franca, admet franco-arcillosa, franco-limosa …

LLIM GROS

LLIM FI

ARGILA

Realització de la plantació

Preparació del terreny. Primer s’ha de realitzar un subsolat per a trencar la possible sola de llaurat i afavorir el drenatge i la profunditat explorable de les arrels. Es millor no treure les pedres perquè afavoreixen a la aireació del terreny. Desprès, un cultivat superficial per a afinar el terreny. La època recomanada es als mesos d’estiu o tardor anteriors a la plantació. S’han de realitzar amb el sòl sec.

Adquisició de la planta. Sigui de una o de dos salvias, ha de tenir un sistema reticular ben desenvolupat. Les micorrices de tòfona negra han de ser més del 33% i no pot haver-hi cap altre tipus de micorrices del gènere tuber. Un percentatge baix de micorrices de fongs de viver es acceptable, però no desitjable. Fa falta que la qualitat forestal de les plantes compleixi la normativa vigent del material forestal de reproducció. També fa falta que estiguin correctament endurides sobre tot si s’han de plantar a la tardor.

• Elecció de la densitat. Els marcs de plantació recomanats són els que corresponen a una densitat de 200-300 peus/ha. Es s’aconsegueix amb marcs de 6 x 5 m, 6 x 6 m, 7 x 6 m o 7 x 7 m.

• Època de plantació. En parada vegetativa, del novembre fins al març o abril segons la climatologia de cada zona. Si fa molt fred o la planta no està ben endurida es preferible plantar-la a la sortida de l’hivern. Si ho està, es pot plantar a la tardor però abans de les fortes glaçades al desembre o gener.

Tractament de la vegetació La aparició dels cremats marca el límit entre les dues

etapes.

• Etapa 1. De la plantació a la aparició dels cremats. Els primers dos a quatre anys és important mantenir nets de males herbes al voltant de la planta. Als carrils de separació de les plantes es pot llaurar el terreny amb cultivador a una profunditat no superior a 15 o 20 cm.

• Etapa 2. Després dels cremats. Un cop les plantes tenen cremats o entren en producció s’hi pot realitzar una llaurada anual a la primavera d’una profunditat no superior a 15 cm., o es pot interrompre la llaurada i permetre el creixement d’herbacis, controlat, mitjançant desbroçadores.

En el cas de les plantacions, el primer indici de un bon desenvolupament del fong, que no es determinant per al èxit de la explotació, és la aparició dels cremats a partir del quart o cinquè any fins al setè, i no serà fins a partir del sisè any al dècim que podem treure les primeres tòfones. Fins l’arribada d’aquest moment, per a poder realitzar el seguiment de la evolució del fong, es pot observar la proliferació de micorrices de la tòfona negra en les arrels dels arbres, o bé detectar el miceli del fong mitjançant tècniques moleculars.