U n y XIII niim. 1,428 Barcelona: Dilluns 12 de Janer de 1903 Edició del V J E S P R K piARI C A T A L À D ' A V I S O S , N O T I C I A S Y A N U N C I S

!• Redacció y Administració: Rambla de las Flors, 25 • Telèfon, 152 • V B D B B U B C B I P C l O

I r1» «imM. 1 XaPARTA. » » > I

FtQlir i Ce V l n t l o l n a k númmrmm. iBaiceloua: ïSlíi'Sïíïïr', linli'i postal-. . • »

70 oftnüm* Anuncis, eBijuel<s. coiuunicalsy reclams, u preus convonclonals. Per la oüici» dol Tespre «"adme-

jlen e.«quelas monuorlaa Uns a las sis la torfle. Per l'edlcíó del matí, üns a las tres de la matinada.

SANTS DEL DIA S a n t A r o a d l y A l f r e d o

B a n u do d » » » : — S a n i C.umeríind i rar. y Santa Ulàlira vg. Q u a r a n t a horaai—Avtiy acaben a la l^lasla parroiiulai dels Sanis Just y Pastor.—Domà, co-

mensan B la IsleiiM d-» Nostra Se-ayora dels Dolors.—Horas de Kiiioalcló: de dos quarts do vull dol mati a dos quarts de sia ne la larde.

C o r t da liana:—AVÜV a Nostra Senvora del Pilar, a Sant j . i.-, iwm.v. a Nostra Senyora de la Victoria, a sant t'rauclsco do Paula.

L a m l s a a d-avay . Infra octava de la Epifania: color biancli.—L,a d a d e m à : OciaTa de la Eplia-nla de Noítro Senyor Jesucrlst; color blanch-

CESEfiVATOfil METE0R0L0G1CB DE L ' I I N i m T A T . - D I R S G T O R E. /LLCOBE.-U Janer H o r a a d · o b a · r v a a i o i 9de mati y 3de « l a r d e . — B a r o a a · t r · a O r al a l v a l l dol mar- "MtB;

•ZTf] .— - T » m D » r * r n r w . U»xima 22'3 »V. 13-9 'imora. Uln ma. 0:ní>. <i'i- l'S H'í.l. — T a r n a * m · i » · opoi U'l: l l i — P l a ï a a n a 4 tioraai D'O—Aigua a v a p o r a n a on 3 » h o r a » n'^l — O r a a a d a taumltat. Si,; G9.—Vanun DlreOOid. O. S. 0.: N. N. O.—Valonltat on laa 24 horaa; 9 K.—Bata l do l aol, c u b e r l . — N ú v o l a i K.; K. N.—Cantltat: OD; l 'O.—Obaorvaalona p a r t l v u l a r a . Ilolra.

Bor t lda dol aol . I b . |" —•'..«•.a. I n. U —Liana: B o r l l d a . I d 23 m- I — Poaia. li tl. &4 m , Dl*

L A S E N Y O R A

Donya Margarida Sintas y Orf ila í H A M O R T I

H A V E N T R E B U T E L S S A N T S S A G R A M E N T S (A. C. S.)

E l seu afligil fill Francisco, fills polítichs Camil Guinart y Agna Planella, nets y neta, germans Con-rat y Àngel, germans polílichs Narcís Iglesias, Adela Vila y Lluisa Dollé, nebots, cosins, demea parents y la raho social Blanch y Torra, S. en C , al fer saber als seus amichs y coneguts tan dolorosa pèrdua, els hi pregan se serveixin encomanar a Deu l'ànima de la fi nada y assistir demà, dimurs, a las deu del mutí, a la casa mortuòria, Casp, 59, pera acompanyar el cadavre a la iglesia parroquial de Sant Francisco, y d'allí a la seva darrera estada, Cementiri Nou.

No s convida particularment.

EL DILL1S19 DE J M E R Y DIAS SEGÜENTS

R A N V E N D A s ÍÏÉNEROS R L A N C H S

Tel as, Madapolans, Jochs d'es to va 11 as, Roba blanca confeccionada, Coti Has,

Mocadors, Equipos, Canastillas, Franelas, Generós de cotó,

Bónovas, Géneros de punt, Camisas y Calsoteís

pera home, Visets y Coptinas

l U e n t a t j o s a s e c a s i o n s p i s géneros blanchs de fil y cotó y la Roba blanca confeccionada, son

articles que sempre mereixen especial estudi per part d'aquçts Ma­gatzems. Lo económich de sos preus, bona cali tat de mercaderia y \çsme-radas confeccions, fan que de dia en dia, els aculleixi ab major entusias­me la numerosa clientela que favoreix a la casa.

'*£ÍÍÍ!·<·«'?*«··«)'->''·:

D'ART L'única casa per aquest article es la de

ESCOPET, TEJERA Y C.A—Ronda de Sant Pere, 8

I MARSANS ROF Y FILLS. — VALORS, CUPONS, GIROS Rambla de Canaletas, 2

P X / a f n i e y -mr U n ^ m Círureia dentista, Fontde Sunl Miquel, 0, princl-• • V C m i b y r d y í l pal. Gonsultade 9 a l l y de3a5. De 2 a 3 gratis-

DR. RIBERA ^ ^ r ^ 0 " ^ ^ 3 4 8 ^ 1 ^ Con-S a n t P a u , 2 1 . segon.

LA SOCIETAT ANÒNIMA V I C H Y CATAL.A demana als consumidora de la im r r l s u a m l l > 0 r o - n i e d e c l n a l quo al vendre lus arapollus buidas, se serveixin "uiilisiír i;is eiii|u«ly8. al objecto d'evitar que s'empleiu pera embotellar altres a l -

feuos y torpendro la bona fe dels malalU. d « « Vnaleili:nv,isa que la seva aigua pera la venda solament surt de la font 1 n i e n t eiabotellada, ab taps marcats al foch, y que no s'envia en

ni ïs ni en cap altra mena d'envasos.

Tusquets y C.a, S. en C. Valors y cupons .—a^, Fernando

Banca, Bolsa,

V I I 94

çue desiljin millorar y embellir la seva complexió; que desitjin tenir el cutis tan n a u com la pelfa; las que vuhjuin tenir un rostre hermós y seiu la mis petita imperfecció, deuen vsar el meu S a b ó d o l « A v e -l l a n o de l a B r u j a » .

Recomano a las mares de família que provin en els nens y se convencin de la promptitut ab que'l* a l i -via dels sitfriments que produeixen las Irritacions Cu-l·ineas. la Escaldadvrn etc. E l meu Sabó perfuma ab una aroma Unutjfi'aiiaè/e com el de frescos rosas de Primavera.—Ur! aii/W i'ON.—Preu, 2 pe^setus.

Si's desitja tenir un cutis vigorós y frcsrli, pro­curis conservar la Digestió en perfectas condicions, miljansanl l'ús del R e m e y d e n M u n y a u p e ­r a l a D i s p e p s l a . Keguliirisa, reconslilueix y rejoveneix els venlrells cansals.

Kl S a b ó d e l A v e l l a n o do la 3 r u j a vivifica el cutis y el conserva su!uiiui)le.

L a M e d e c i n a p e r a l a E H s p e p s i a cura els desarreglos inlerns y el Sabó obru maravellosa-ment sobre'l cutis.

El R e m e y p e r a la D l s p e p s l a posa en condicions do pendre lot lo que vé de gust, tol lo que agradd y q i i n n un vulgui. Correl^fix els roildinenUs dn cap, cura l'Insomni, el Keslienyimenl, etc. Dona sanch vigorosa, iinima y liP.rmoseja lot l'Orf-'a-nisme.

E l D o c t o r M u n y o n te e s p e e i f l c h s p e r a c a d a M a l a l t i a , casi tols u pesselas l'TS.

Demanis la Guia de l a S a l u t (graiisV Consulta per correspondència, confi­dencials y lliures de tol gaslo.—Doctor M u n y o n , l,r>05, Arcli St. F i l a d è l f i a (E. U. do A.)

( F ó r m u l e s p u b l i c a d e s e n p e r i ó d i c h s p r o r e s s i o n a l s y p o l i t l o b s d ' E s p a n y a . )

Dipòsits en las perfumorias de L a font y del senyor C a r l e s M a s i p y en las droguerías dels senyors V i c e n s F e r r e r y C o m p a n y i a , F i l l a de J . V i d a l y R i b a s , T o m à s S a n c b i s , farnibcia Homeop.ilica il-'l do·.·tor A m a d Q o r t C i v i t (Barcelona) y en lolsa las principals perfumeríns y droguerias del món.

M o n t e p í o (Autorisat per R. O. de 30 de Juny de 1889)

Fins a la vigilia del sorteig, dia 7 de febrer, conlinúa admetent aquet Montepío suscripcions pera la quinta pròxima.

A sas antigas y únloas oficinas, establerlas desde la fundució on el carrer de Sant Honorat, núm. 1, primer, B a r c e l o n a , se facililan prospectes y inslruc-ciems.

Devem advertir, una vegada més, a las familias interossadas en el reeraplàs, que el Montepío no·ló cap relació al) allras liluladas societats o agencias de quinlas.

CüLTIÜúe la BELLESA Extirpació del pél muixi per vapor. Massatges eléctriclis,

la eleclricital. Banys facialsa elc. Dolors Miquel, Pelayo. 3.

LIQUIDACIÓ de tols els géneros de las seccions al dolall dels

M A G A T Z E M S D E N O V E T A T S P E R A S E N Y O R A

L A F A N T A S I A Porlaferrissa N." 8.

N.* 8. Porlaferrissa

G R A N S R E B A 1 X A S 15 DE

D A R R E R S DIAS D E VENDA

Definitivament las vendas al detall acabaran el dia F E B R E R

8 1 S'avisa al públich que, ab moliu de las obras quo's fan a las curvus de la Plassa

de Catalunya, de.sde'l dimars pròxim, fins a nou avís, els coixes de Cirininvalació, via exterior, donaran la volta a la l'lassa de Catalunya, y do la interior pel carrer de Pela-yo, y els coixes que preslan servey de la Hurctdonela a Sant Antoni, uniran pel Mar­qués del Duero, en lloch de pujar perla Rambla, retornant per las Rondas y Rambla.

Barcelona 12 de janer de 1903.—La Direcció.

Nonell, Rovira y Matas VALORS T CUPONS

Bambla Centre. 16, y Unió, i Cambiém en el acte las obliga­

cions f. c. de Fransa, 4 l i2 per 100 per las de nova emissió.

Las eleccions v la massa neutra

i

Viclimas els governs del nostre país de las exigencias personals dels seus partidaris polílichs, els quals al veures desairats, s'en venjan ab votacions par-

! lamentarias conlrarios a u'eis projec-i les del poder execuliu, resulta que cap ; d'ells s'elernisa en el poder, y al ésser

sustituil per tm altre govern de dlfe-I rent color, vé irremissiblenienl com a

conseqüència inniediala.la disolució de Corts y la convocatòria d'unas allras, per medi de las quals çugui'l nou go­vern tenir, com ue costum, la seva ma­joria. D'aquí Té que las eleccions fas-

sin com las aurenelas, que cada any tornan.

Sigan polílicas, sigan adminislrali-vas. no passan dolze mesos sense que tii'.guém que jtiRar a eleccions, y diri-gidas. una vegada per blanchs y altra vegada per negres, las unas s'assem-blan a las allras com un ou a un a l ­tre ou.

Ab més o nienos violència, ab més o menos tranquilitat y a b molla indife­rència casi sempre,'han transcorregul las eleccions encarregadas de portar a n'els Municipis, a las Dipulacions y a n'els Parlamenls, tol aquell personal que "1 poder central ha recomenal a n'els governadors de cada província y a n'els cacichs y caciquels de cada lo­calitat.

Això, v é praolicanlse desde'l dia que el sistema parlamentari va impíanlar-se, jr lanl ab sufragi limilat com ab su­fragi universal, sempre y en tot temps els governs s'han burlat del país, s'han fical la seva volunlal a la butxaca, po­sant de per milg pera la consecuc ió dels seus propòsits, tota mena de trapasse-rias y de jugadas ilícítas, penadas la majoria d'ellas, pel Códich penal. Y es­tan tan convensuts tots els polít ichs de

lo que's pol arribar a abusar del poble, estan tan convensuts de la seva impo-lencia. que no es més que deixadesa!, qtte'l pai t i l l l iberal và implanlar el su-fru^ó universal. Comensiíul el SIMI que-fe per no c r èu rc ab l-i seva v i r lna l i l a l ; aj d i r «que era elpredominio brutal de la fuerza solrre- la hileligeíu ia», y al accep-larlo el pa r l i l conservador, com a lley volada pol país 3" gaucionutla per la Corona, d iu, per boca del propi Cano-vas, el siifrayio universal no nos asnsta, volgitent (Hr, faréin d'ell lo que bé ens sembli; no fallarà qu i compri els vols dels electors; no fallarà qui ' l feiseji.

'Do res ha sefvil la volunlal del poble, pe rquè las aclas en blanch han eslat a í 'orare del dia. las garroladas y imi ixa -das a persones indefensas han sovinle-j a l , revenlanient d'arnas, fngidas de presidents, volaoió d'electors falsos que nu poden preScnliir ni el bulisme ni rò-bi t , peniue'Is seus noms sols han exis-l i l e n la nnagínaoíó dels confeccionR-dors de llislos electorals; s'iian invenlal pobles a la prOTÍQCÏa de Girona pe rquè pogués irioinfar el can'didal qríe havia sigut derrolal pef uniïniíuilal , s'han es­tablert mesHS electorals en lluclis | m -possiliies de mi j a r l i i , com a eé r l poble do la provincià u&Tarragoaa, eu el que, ademes d'aixo, servia d'urna la boca d'un Iralmch posat en mans d uu dels gwrpos d'aquella l en a.

Tot això d i r i g i l . consentit y perdonal pels respectius govornadors de cada prov inc ià , maudaluris dels minislips de la Governac ió , encarrega Is, al BÒOStarse el per íode electoral, de pendre'l jiois a lots els alcaldes y secretaris del ^PU mando, a n'els quals s'els fan recoma­nacions mol l expressivas, que poden en el cas de no ésser atesas, acabar ab un processament, cosa fíicil d'incoar per !a més insignit icanl omissió adininislra-tíva.

Del tol impossible poder els alcaldes gallejar y tenir esperit d ' independència , ab arguments tan aclaparadors com el següen t : s'ha de votar vulguis que no vulguis a don nocl i Pastrana, encara que l'alcalde tingui prei'erencia per don l'au Galeras.

Aixó de que'l representant del Poder Central pugui dir: wUdtt í lOT X horà de alcalde el dia d« las eleccioues, pero tenga presenle que à mi me giiedm trescientos sescnla y cnaíro dias para hactr de gober-nador, o més ben dit , a mi 'm queda un any menos un dia pera poderlo reveu-lar, es un argunienl massu conlundeul y m o l l explotat el no lilosofarlo.

De lots aqueixos procedimenls tan incorrectes que eslún a la memòria de lolhom, dels molls dels quins no par-léin y de las m i l y una malil'elas que no cone ixém peró que suposém comesas per lots els que han intervingui d'un modo actiu y directe ab eleccions, s'ea

rra a n'els polí l ichs d 'ofici, corruptors de la sincerital del .sufiagi.

Tenim, donchs. que preguntar: j la massa anomenada neutra no ha anal a las eleccions perquè aqneslaseran bru-las, o bé eran b r u l a s - p e r q u è la massa neutra no anava a las eleccions? Com a resposta a u 'aquek dilema, lo natural y llogich es creure en la segona part del mateix. Si els que tenen obligació d'emetre'! seu vol no van a las ui nas, aueda el camp ll iure y a la disposició dels mangonejadors de la cosa pt'tblica, quedan tols els c à r r e c h s , fins els de més con Mansa, a la disposició dels que manan y dels seus parassils y entre lots fan el joch del Govern. Se prescindeix dels medis; la qüest ió es que surti doa Uoch Pastrana, y lo demés son trons.

Si semblant a í lunyamet i l de la cosa pública no hagués passat a la categoria de malaltia endèmica , avuy en dia no s'assentaria al Congrés y al Senal, cap diputat ni senador que no fos fill de la lerra; el cimerisine hauria passat a la hisloria y l'encasillament tan sols ser­viria pels dlstricles ahont el cos elec­toral no t ingués conciencia dels seus

I v i s. El cümich cas dc r ú l l i m dipu­tat per Cervera (Lleyda) no hauria suo-ceil, y niem cúmich pe rquè no deixa de serho reiicasillar a un home a qui li diuen: Va usled por Cervera; l 'encasillat marxa lot seguit a n'el prinier Cervera (iite Iroha en el nomeuclalor dels pobles d ' & | anya, y ja el tenim a ( ervera de Itio PisuVrga. Els d'nqól l i diuen: nos-oíros lenemos orden de volar à olro f « n -didnlo, vo d usled. Telegrafia a n'el ea -casilktdor y atjuel l 'hi aclareix el dis­tricte, y arriba ^rtí.'f./níc, comdiuen ells, a n'el uoslte Ceivera el mateix dia de laa e lec t í tons ,aboni Iruba que'Is anyells ja eslavan votant a D. Josr... pero ell se deya 1). Luis.

Lo més natural era l a n n l a c i ó del ac- , la, peró, i'jue es casi, no se va anular, perquè si bé tols els pqçhs o molls aue votaren, va reu donar el seu vol a (fon Joseplt, l'acla deya que l'elegit era don I.luis.

Aquestos represonlauls que ignoran allOUt cau el seu districle, no poden sa­ber lampuoh las necessita Is del mateix, ui cap amor poden tenir a la terra que represeutanri perquè no hi tenen fami -ii i . ni amid i s , ni inlcressos de cap me­na. Han d'exposar programas de c lau passat, han de fer piomesas inverosl-mils y l i realisables, com aquella del aspUànt a dipnla l d'una comèdia de l'A niés. que promet a un poble, un pont pera'l seu r i u . y que al ferli avinent de que no existeix lal r i u , contesta sense inuinlarse. TH / t trém p ïttOT.

\ Bprceloné aesde (jue aqueixa mas­sa neulrn, dirigida .y aleniada pel cata-nisiiie, va sortir del seu relrai inenl , va imposar la seva volúnt&t; recordis, el primer I r i omr obl inguta las eleccions de dipuiats a Corls; guanyades, raal-grat las males arlsilel caciquisme alla-voras im ;e r an l ; recordis, el segón triomf cu.ise.^iiil a las municipals del mateix any de 1901, a pesar de las vio-h nc-iiïs deis governants aliats ab ceris, elemenls, y no obislant guardar l'ordre p i í U à i y p&tliar per la puresa del su-fragt . collas de perdularis ab una Iran-ca a la m à y un ganivet a la faixa.

Lo que va fer la massa neulra ja ho vàrem veure l'any 1001. De lo que ha de tornar a fer en las vinenlas elec­cions, en parlarem en un altre article.

Frnncesch P U I G .

Tenim las assambleas a I ordre del dia. .Usainblea de fiisl·inistns; Assamblea de

canalcjistas: Assamblea de republicansy fins crech que Assamblea de carlins.

UI resultat de la dels fnsionistas Ja es ben vist: en Montero Kios serà que/e, peró sense autoritat moral y ab la deser­ció d'importants elements, entre ells, se­gons sembla, el mateix Vega de Armijo.

l l i haurà barallas liargas v acabaran t i -rantse els trastos pel cap. Si's pensan que democralisant (?) el programa poden sal­vat se, va't errats de comptes. E l s que ho ban de fer uo Isi creuen y els que ho han de creure... tampoch.

Eh caualejislas j a s pot dir lo que f a -ràn.

En <\iiinlejas dirà que tota Espanya en seva: que té tautas dotsenas de

podrian fer varias aucas de molts redo- | tautas'doiaeuas de dipülats ~y senadors y lins cada una, que posarian ben bé de I tauls centenars de sex» dc totas menas manifest la falla d'escrúpols dels direc- i quc'ls seus guanyaran las eleccions pc ' tors de la farsa electoral. \ tot arreu y que ell no es demagoqo m

Si totas aquestes coses s'han pogut ' " '^^' f '^ 'S 'M<'w<' / '^ ' ' .? 'ósy wo/i mo­far, se'n ha de culpar d'un modo prin- I "arJ1',' . . , . cipal a n'el veritable cos elecloral ner • Afr*ca h " ' " ' res dc dir lat ora el seu sis lemàlich allunyament de 'las 1 " T i Z ^ r e f * 0r""" urnas y per la seva falla d'organisació, ' " • tan necessària pera donar la gran s u - | E h repubUeaus j ï ? barclloH «MM rf.

C A T A L U N Y A

i

etUhrar l'Assamblea: et, mé* *co*spi-ctot* no hi creuen. Tols diuen que la vo­leu, per/> tols la témeu.

A Heu fíel;ot,que no hi creu, n'hi boden y ' ^ / . f " P i ? ^rauaga, en Prieto y Cau-

L i /lí9"t'rrfo y nllres. K l resultat de ÍAssamblea serà cautra-

produenl pels repuhlieaus. hn ella's busca solaantent proclamar la r*ejnlurn den Salmerón v Ja es sabut que

vjc pi cadeni de la República ha perdut las simpalias entre'ls seus.

Ben clar els ho han fet saber nnlts re-Public.ms de fínrcilona.

I-tts tres nssambleas demostrardn pal­pable i: :ii qíis r/s partits ccntrallslas se des/du t m n un bolaJo: que Ja han fet a tots.

Ko més faltarà que en Silvela y en Mitnra's barallin.

Que no trigaràn gaire. * * *

De toia mnuestra armada-» i'únich barco tfue hi va haver disponible pera anar a TAnger va ser l'mlnfanta Isabel; un bar-Cot de fusta, bú pera fer estellas.

Y a ixò que ab onse mesos de l'any, se havia gastat en marina la consignació de tots dotae.

Pera fer costat a las esquadras de Fransa y de luglaterra l'mlnfanit Isa­bel» era tot lo de que podiam disposar.

Donchs Ja el tenim a que l i posin mit­j a , solasy talons.

Menos mal: las *avcrias» haurdn estal­viat un paper ridicol, ara que l'Estret es p i é de barcos de debò.

Y dich jét figúrinse que pel -porvenir que tenemos en Àfrica», ens convé en­viar hi tropas. S i els inglesos y francesos s'hi oposan {com las hi enviarém? Naddn.

Estem ben arreglats. P O L .

Campanya electoral Eleccions de senadora

Tols el8 vehins do Barcelonu que paguiu per riquesa imponible de la capital, ja en concepte de terriloiial, ja de industrial o de tols dos plpgüts, més de 1,500 possetas anyals, prl cupó del Tresor, tenen dret a demanar lu seva indnsió en la llisto dels doscenls primers contribuyents de Barce­lona que ab els regidors elegeixen els com­promissaris pera senadors. En las llistas actuals, pnblicadas en las edicions del ves­pre del dia 8 y matí del 1, de LA VEU DE CATALUNTA y ex posa dus als baixos de CA la Ciutat, hi (iguran una pila de senyors que no tenen dret a serhi, y molls morts.

Ab llistas aixfs el caciquisme triomfa. La Lliga ncKÍ·'no'fsla cuida de presentar

las insluncias d'inscripció, sense cup mul de cap pels interessats. Els quc's creguin ab dret dc figurarhi poden passar per la Secretaria de la Lliga, Riera de SantJoan, 22, primer, de 5 a de la tarde y de 9 a 10 del respre, fins ui dia 16, ab els rebuts del primer y darrer trimestre de l'any passat y la cèdula pensonal.

Entro oaelquistas En l'errer-Yidol, deade Mudiid, y en Mi­

là y Pi, desde Barcelona, tenen aniohinal a n^n ïdaura.

Ara'n Ferrer y Vidal se ía conservador, y aix4 treu de lino a n'en Milà. Dus candi­dats minislerials no lii caben en un dis­tricte.

En Perrer-Vidal diu que ell es nalo y en cara no ha sigut xiulat: en Milà diu quo'l Govern li deu un ucle, y que havent sigut dipulal eu Boig y Bergada,també'n potser ell.

La lluita pren iorma, concrclanlse ab la deslilució d'alcalde de Vilanova, que com­bat en Perrer-Vidal y demuna en Milà.

Lo que en Maura delerniini donarà la de­finició de quin es el candidat ministerial.

Els electors del districle de Vilanova se n'baurían de donar vergonya de que aizfs 86 disculis la seva representació: ni en Pe-rrer-Yidul, ui en Milà y Pí, ni en Muura, son el districte, slno els electors. Digniff-quinse, organfsinse, lluitin y escombrin per sempre mós als caciquislus que no'ls reeperlan ui'ls volen per res més que per marxa-peu de las sevas ambicions.

Sense distinció d'ideas, calalanistas, fe­derals, induslrials. pagesos, lots plegats, cerquin qui pugui representarlos ab dret. Guanyar unas eleccions es tant fàcil que no mes cal volguerlus guanyar.

E l disiricle dc Vilanova no pol quedar a la cua de lu llegió redemptora que arreu s'organisu peru aixafar d'un cop el cuqui-qulsme.

O ara, o muy. D'Olot

Escriuen de l'hermosa vila monlunyaita que en Begudà, el secretari y tatet den Roure, no's presenta candidat a diputats u Corls.

Ara s'aconsola ab representar el districte a la Diputació provincial.

Peró es f.icil que, ni aixó lopri, dom h s , segons lenrfm enlés, s'esió formant anà coalició d'aulonomistas peru preseular candidatura contra'l caciquisme, uniofi-lant lu organisució per las eleccions ue di­putats a Corts.

Pentho aixís, la iniluencia ofidal s os-carú aviat y en Begudà farà un Irisi paper.

Cereantli plassa E l republicans no saben lo que fer de

don Nicolau Sulmorón, es-president de la República espanyola.

No'ls suri arbre pera penjaria. De primer volfan presenlurlo per Barce­

lona, peró las primenis culus no varen do­nar cap resullut: son molts els republicans barcelonins, sense cornplarhi'ls federals, que no simpalisan ab en Sulmerón.

Després, visi l'exit del meeling dc Casle-lló, pensaren ab presenUirlo peruqui·ll dis-Iricle, peró deu haver passat alguna cosa •(un no se sub, y oru ja'l presenlun per Va­lencià.

Es un gusl aixó de poderse preseulur por lot arreu y tenir condicions jiera lols els districtes. Aixó fa ministre, que lonl ser­veix per Hisenda com per Gracia |y Jus-licia, per Covcniució com per Marina.

V a veure si després de tunl Iriur, en Sulmerón se quedarà sense acta.

Ouo a toilioni pol succeir lo que una ve­gada ha euccell a algú.

Y uqui, aqviesl ulgvi, es el maleix senyor Sulmerón. ex-presiUent de la República es-puoyola, lliure-pensudor, cenlruliaUi y al-l·rus coeas.

Nou perlódioh E l nostre apreriable confrare do Vlla-

fr.incu, Peauidés Nou, que fpya algun louuw lluvfu 'xnés la B··VU publicacin, liu lornul u up .••r', y per lo que llegini, semlilu qn··'s propo*.! Irelmllar de ferm pera ni·lo-j .ir aquella comarca del cuiíerlsmo y del cu'·i·iuisuie qun i>.ilt·ix.

L i acsii0oiii uioilus prosperi la Is.

Preparant el terreno Llegiu en un diari de Sabadell: «Nut-stro di^no dipuludo a Górles, don

Tlmoleo Bustillo, ha eulregado lacanlidad de 150 peselas para el Reslaurant de Sun José, al objelo de atender sus múltiples necesidades.»

S'aeoelan las eleccions, y el cuner Basli-llo, convensut de que no té en el dislrlcle altra foisa que'l miserable diner qire hi es­campa, lorna a l'antiga coslúrn do cubrlr ab moneda la sevu insignificancia personal y lo seva significació política, conlruria al esperit de lu terra.

Peró sl senipro es repugnant rinlenlar coni(iiÍ8Uii·8e la volunlul dels electors per medi del diner, més repngnunt es aquesta acció den Bustülo, en quant constitueix un verdad.-i escarni a la sanla virtul de la carilul, que, per ser tul, necessilu prucli-carso ab dMinlerée y sense hipocresius.

Tmctiintse de pobles mancats del sonli-nient de dignitat, podria produir algun efecte a favor don Buslillo aquest y altres donatius, peró tenim la creencia de aue'l districte do Sabadell ja no's deixarà sobor-nar per aquesta mena de proteccions, que tan caras resullun als que a primera vista en resultan beneficiats.

«Conversa Interessant Senyor Director de Lo Camp de Tarra­

gona. Moll senyor meu: Com que suposo se

bunràn ja enterat pels diaris dels discur­sos pronuncials en el meeling republicà celebrat aquí, no m'eutretindró exlrac-lantlos. Per altra pari, fora de la autono­mia municipal y provincial preconisada per en Salmerón, que deu ésser el darrer ligurl autonómich inventat pels ceulralis-tas, lo demés s'ha dit ja moltas vegades y gaire bé ens bo sabem de memòria. Aixó si, els elements republicans, que aqui son els més, feren una xardorosa rebuda a ne'n Salmerón, Junoy, Corominas, Lerroux, Blasco Ibàííez y ueinés acompanyants.

El principal motiu de escriureli aquesta carta, es pera donarli compte d'una con­versa que tingueren dos significats repu­blicans de Barcelona ab altres caluluus, y que crech no es indiscret fer pública, tota vegada que dits senyors parlaven devant d'altras personas desconegudas.

—A las de diputats provincials no pre­sentarem cap candidat. Pera diputats a Corls, sí.

í ? —No esU'i ulllmada. Per ara son segurs

Salmerón, Lerrous, Junoy y Corominas. El quint llocb el voldriam reservar per en Boca y Roca que s'ho mereix; peró f'Odón de Buon ne t e mol las ganas y no sabém corn se podrà arreglar.

i ? . —Es clar que en la candidatura hi ani­

ria moll bé algun element jove; /.peró ahont es aquest clement? Ja fa temps que de la Uuiversilol no surten més que catu-lanistas

i ï —Aquí ja's pot dir; las majorias las gua­

nyaran els calalanistas, perquè nosaltres no havém sapigul preparar el terreno com ho han fel ells. Lo de las feslos de la Mer­cè ho deixarem perdre loularnenl, y quan ens adonarem de l'éxil ja era tari.

i ? —Kn Lerroux l'Iiem de prescnlar per

forsa, perquè com sera molt combatuí, més calor pendrü la cosa y per lu lanl més vols a Varua. En Sunyol me deya l'allre dia que u n'clU sis hi va moll bó eu Le­rroux perquè els hi donarà molls vots, de gent que no en poden sentir parlar. Ara falta saber si aquest excés de vots serà més favorable uls calalanistas o u nosal­tres.

4 » —Semblo que ni conservadors ni fusio-

nislas presenluràn candidats. Nosaltres, com queda dit, candidatura plena, pera treure en lot cas las minorías, puig sí ni aixó oblinguesíiin allavoras, el parlit ropq-blicà català podria consideraree mori.

—«Manresa? Es un ós, malgrat tenirhi allí nou alcaldes meus, entre ells el del cap do dislrictc.

Gom aquestos manifestacions dilas en mumeuls d'expontancilat, las crech inlc-ressnnls, las hi trusmeto pera quc'n fassi l'us que cregui convenient.

L . P. Castelló 8 janer 1903.»

El català y el castellà Madrid, 9 janer.

En un arlicle anlcrior, a propòsit del ccslellà de fínrcelu.ui, va quedar enlaire una qilcsliíi de oapitalíssiïna imporlan-cia, de baslunta més iinporlancia per Calalunya que la (ilreslió del Marroch per Espanya, y que avny es oporli'i po­sar de relléu. ja que's noia un revirn-nienlgeneruí en la deguda est imació dels calalans per la seva llengua.

No es qüestió nova, se tracta del gran-dissim dany individual y social que re­presenta pels calalans la tirànica ex­clusivitat de la llengua castellana a Ca­talunya en lols els aeles de l'adininis-tració, de la governació, académichs , forenses, universitaris, en una paraula, en tols els uctes iniportanls de la vida civil.

Aquesta exclus ió del calala—deixanl Bparl el seu anlipalich aspecte d'impo­sició complerlamoul irracional—posa a priori a n'els catalans en un peu d'infe-riorilal envers dels castellans. Y , lo que es més irrilanl, aqnet peu d'inferioritat se'ns imposa a dinlre de casa nostra.

Aquesta inferiorilal comeusa ja en la infància: lot calala que hagi fet els seus primers estudis en un colegi castellà (que iio son casi be lols) recordarà el major lluimenl que en igualtat de c ir -cuastancias ohlenian els seus condei-xepies castellans; degut tot, excluslva-menl, a la venlnlja d" ex pressa rse en una llengua que'ls hi era pròpia.

iQnants uoys calalans que s hau edu­cat en centres Qn que hi hagi dominat l'element castel là hi han recollit la base d'un apocament invencible del que mol­tas vegadan n'han signi víot imas per sempre mésl

En Dugas y l'Hm lemberg, en sos es-lodis sobre la timidesa, consignon oom una de las cansis deia mateixa'l caréi -xerde verbosilal natural o tenir defecte d'expressiu. * y i i ^ més defecte d'exjiressió que l'haver d'expressarnos en una llen­gua que no es la nosUu? Aquesta condi­

ció o mottn d'apocament no'l detallan aquells dos psioóleehs, francès l'un y alemany l'allre, perquè no podian pre­veure I estòpida anomalia de que un hom se vegés obligat per la lley a par­lar un llenguatge d'altri.

Jo recordo un condeixeple de Dret Romà, a la Universitat de Barcelona (y del que tal Tegad;r= recordarà en Pol). que ab tol y ser uu dels alumnes m é s aplicats y sens dnple de més voler, no va lograr may el caledràl ich. que era en Samsó, ferli dir la lliasó a classe. E l moliu no era altre que una invencible aversió a parlar en púbiich una llengua que ell cre^a que no podia parlar bé.

Kn el maleix tracte entre companys, en una època en que'l castellanisme era de bon Ió y semblava imposarse, tot­hom recorda que'l mer fer de ser un castel là, donava en ocasions certa s u ­perioritat y feya prevaléixer mollas ve­gades una opinió.

No'm referiré als gravíssims inconve­nients de la primera ensenyansa dels catalans en castellà, perquè son frescas en aqnestas pàgiuas las atinadissimas observacions den Bardina y en Genis. Al llegirlas me semblava sentir a qual­sevol d'aqueils sabis professors tle la escola model inglesa d'Uarrow (copiada ara pels francesos), y ahont lo «natu­ral» ho presideix tot y d'ahonl n'es des­terrat tot convencionalisme.

No fa pas moll vaig anar a rebre a la estació del Milgdia a un amich meu, català, que arribava de Barceloua ab un (ill seu, un bailet de deu o onze anys.

—Ara passo l'aritmètica y la geogra­fia,—va ferme aquet, baventli pregun­tat jo qué estudiava. Y el seu pare va afegir manyosament:

— i L a geografia!... j Ja deus saber, donchs, una pila de rius y de pobles y de mon tan vas.

Kl noy va quedar tol parat; y desse-guida va replicar tol elsil:

—No'n parla d'aixó la nostra geogra­fia.

E l meu amich y jo no vàrem poder menos de riure.

i Jo, que'm recordava que feya podis dies un marrecb madrileny de nou anys me va correlgir en una visita un disbarat geogràGch de menor quantia (vaig confondre una provincià de Cas­tella la Nova ab una de Castella la Vella!)

jEslà clar, el noyet madrileny, que era aixerit, s'havia empapol do lo que li explicaven a estudi cu la mateixa llengua ab que ell jugava a baldufa ob els seus companys. Menlres que'l pubre noyet barceloni, mós gran que ell y també aixcril, no s'havia pogut empa-par de lo que comeusa va per no enten­dre!

No ho dupli'l lector; hi hà nnn dife­rencia enorme cntre'l fruit que de la primera ensenyansa en treuen el noy català y el noy castellà. Aquesta dife­rencia, que iio es més que un irritant privilegi pels castellans, l'ha dc suplir després el nov català ab una major aplicació y treDall en la segona Ense­nyansa y lïnsenyansa superior.

Y auém a un altre exemple d'un a l ­tre ordre d'ideas y de més importància sociològica. Un advocat casiellà qtie vagi a Calaluuya a informar eu un tri­bunal, leniut per contrincant a un ad­vocat català y disposant, es un supo­sar, de menos coneixements rjue aquet, menos rahó eu lo que's debateixi y me­nos eloqüència «na lurab , a pesar de lot aixó, sempre podrà treure més par­tit dc son discurs—que podrà fer en la que es sa pròpia llengua,—que'l pobn? advocat calala, contrari seu, que, per moll que conegui V idiomu ^oliciab, sempre li faltarà en son parlament l'es- ! pontaneitat, la naturalitat, la Interpre- ! lació «directa» del pensament, la Udeli-tat dels giros y de las frases, la identi­tat d'expressió de las ideas y ràhons qno han germinal en el seu cervell ab un medi léxich distint del que li obli-gan a usar. Es a dir, que menlres l'ad­vocat castellà haurà empleat tota la se­va forsa intelectual en favor del seu de­fensat, exprement en favor d'a«|uel lo-las las rahons que li ocorrin sense més treball que anarlas expressant expon-làniamenl , ja que la seva llengua es ressò fidel del seu pensament; el sen company de carrera calala, per moll versat qne estigui eu la parla castella­na, TIÓ podrà emplear en favor del sen defensat tot el seu treball intcleclual del moment; part d'ell l'ha d'emplear en una feina d'interpretació o de tra­ducc ió castellana de la seva idea cata­lana. Aquesta feina, per més que sigui ràpida y sembli s imultània, ocupa'l sen lloch dinlre dc la elaboració cerebral; y aquesta feina d'interpretació es en perjudici, «qui ho dupta? dc la iguallal de iorsas dels dos advocats devant del tribunal. Aquesta desiguallal de forsas no es més qne una desigualtat de drets, puig menlres l'un té el dret de dir lo que pensa tal com ho pensa, l'allre sols té el dret de dir lo que pensa eu una forma distinta de cóm hu pensa.

E s més—y sempre sense mourens del exemple aaall;—pot donarse el cas de que l'advocat català conegui millor qne l'advocat castellà fins la mateixa parla castellana (*), donchs, a pesar de tot, l'advocat calalà no podrà treure partit de tal venlalja, perquè dita superiori-tal la tindrà i n mentc, no en la llengua, orgue per ahont necessàriament s'ha d'exleriorisar y ferse valer.

iNo es soberanament irritant gue per tan pueril moliu, per tan maniiesta y irracional anomalia, lo just y lo injust hagi de ser mollas vegadas nua ficció, un artificiós efecte d'oratoria, una im-presió insinuant d'audició?

Aquesta desigualtal de forsa oral, qne com he dit se tradueix en el fundo per una desigualtal du drets, se fà po-lent en unas opoMfions, en uns e x à ­mens, en un concurs oral, en el tracle tot de la vida olicial, en una discussió particular, eto., e l c , puig dubto que hi bagi un sol català que, si mira des-

gpesionadament l'assumpto, no estigui conforme ab el fel de que's tracta.

Peró en lo que no estàn conformes lots els catalans es en la manera de posar remey a n'aquet peu d'inferiori­tat que la lley imposa als fills de Cata­lunya.

ÜnsJ' inmeusa majoria dels catalans, voldrian, s inó IV clusiviíat oficial del calalà a dinlre de Catalunya (que seria lo just), quan menos l'igualtat pels dos idiomas, oom existeix a Bèlgica y a Suïssa.

Peró al costal d'aquesta opinió, tan natural, ton justa, tan conforme ab la dignitat dels catalans y ob la realitat dels fets, hi hà lopinió d'alguns cata-laus que, com a medi pera combatre dita inferioritat legal, creuen que lo millor es familiarisar els noys desde petits ab el cuslellà: y jo oonech malri-liioiiis barcelonins que paiian calalà culre marit y muller, y quan se diri-'geixeu als seus fills parlan castellà, f.·;;ll·.s parlar castellà ells ab ells, te­nint ninyeras caslellanas y professors castelliiMS. Ab aquet sistema oretiea jnue els noys quan seran grans podran fer cara a la inferiorilal oficial que la lley imposa als catalans.

Deixant apart lo que semblant pro­cedir té d'antinatural y d'humiliant per :ia russa catalana, jes de resultats reals Eer l'objecto a que va dirigit? No costa ï e s de demostrar que es un pegat «b ua banch. Y aixó ho veurèm en el pròxim article, perquè val la *eua. .

C L A Y CATALÀ.

I (') Bl cas no es nou ui exlrany, sinó molt Ireqüentjy so compreu: el català ha csludiat •à\ raslelíacoip a llBiiKna dnscenepula v, per lanl, l'La après per principis, ab basc, es dir jili gramàUcu, j , si ha eslal aplicat coneix i'iüioma millor que el till de Caslclla que f'ba esludial ah desdeny, creyeut casi temps ^«rdat l'empleat eu apendre un llenguatge ;«pic es el que parla.

Jo que escrich aquestos líhias, y qualsevol tinCs trobi al mnteiT cas, pot ser testimoni 3el fel. Freqtienlmenl m'he sentit precuntar cu alguna reducció de periódich madrileny fci, per ex. uiplc,/cc/te erà ab b n uh «, o si |*r/w era ab A o sense, si's diu bvya o 6c//i', o ralrres pa resen Is detalls uramalicals.

Y, encara que SÍHUÍ allargar nua mica o un tros masïa aquesta nota, haig de recordaren •apoyo de la esmentada antimonia, el fet co iicpul per lotliom de que Madrid cs la cinta :Quc posseeix a Espanya el reco-.d dils iclot •ali mes lullas d'ortografia.

encara »1 mancava una missa a cant ptó, J avuy ja la porla de repertori.

Peró aquVsta miss.. ho sigut ^«g*»» fragments dels que avuy els Bfned • Mns delolesmes ban tornat a la vida. e ^ " gregorià en sa puresa p r i ' " " 8 ^ * *,u'lí.C'0 que^a forsa de P«cie°ç « han « « l«r-me aquells frares ab l'afany *"*J»2i5 tossuderia. Mes troban aral ií5»»urd6.??°" talent perquè lothom s'ioebna a lobra magna que han reedificat. . . „ „

Y en efecte, res hem sentit iw-s tendre y delicat que'l Kyries y Glòria «Volivis 9 * lemnlbuH». El cant es melodloa. nespres d'aquella mena de duresa pròpia del caní plàjnlen·ssa yelcorse n'hicorro. KH-rcoo, «Angelisa lolseguinl igual len.l··ncia se ns feu més conegut, més el Sanrlus, Benedlc-tus v Agnus «B. Maria VirginlS» torna a aquella forma mentada pol ser encara ab més simplicitat. Sembla mentida que an ella's logrf en ocasions portar 1 emoció tant per amunt. , „ ,

La Capella cantà ben unida toia la Missa y matisà tol lo que es possible ailal me­na de músic», fent un conjunt del quin en Millet pol plorlarsen.

A lus mollas felicitacions rebndas, afe­geixi la Capella las nostras xardorosas, ai­xí- gotn recordarem al Colegi d'Advocats q u - V ! fersc tol seguit simpàtica la idea den Millet proposant aquesta Ulssa pera la seva festa d'ahir.

A Sant Felip Neri. hi vcRerem escoltant diferents mestres. Tan de bó que'ls aprofi­ti; sabém que no son del tol culpables eu aquest abandono, peró poden inlluir en la reacció.—U.

A C& la Ciutat Un projecte útil

Entre'ls projectes que ha anunciat l'alcalde senyor Monecal, n'hi ha un que \>.:\ cridat l'atenció per sa innegable uti- j Jitat, com sempre es útil lot lo que vo Ien benefici de la higiene y de la como-dilal.

Ens referim al projecte de convenir-se ab els propietaris del Ensanxe pera «ullosar las aceras d'aqnellas vias en tota sa extens ió , o sigui fins a la vora-dn. cn lloch del enllosal parcial que ara M ha.

L'objecte d'aquesta reforma es con-Irilmir en lo possible a disminuir el fon^ueig, aquet fangueig amobinador y perjudicial ijiie, se pol dir, usant una fcase corrent, qne fa més mal qv.e una pedregada. Quan fa temps sech, la te­rra dels carrers del Ensanxe, converti­da en pols, es escampada pel vent a lo-la la ciutat, y d'aqui vé que aixis que cauen quatre golas, els carrers del inte­rior, ab tot y estar empadruls s omplan de fanch. No es sino ia pols del Knsuu-xe convertida en pasta. Quan plou, els vehiculs que en tan considerable núme­ro van del linsanxe al interior, s'enca-rregan de porlarhi'l fanch qu'é uneple-gan u n'uquelts bassals,

Y aquet fanch, al permn m'-Ker dos o tres o més dias a la via pública, se con­verteix en criaderde corrupció y en niu de miasmas allameul perjudicials pera ia siilul pública, essent no pochs els qne opinau que, per aquel concepte, es més sà rinterior que no pas l'Ensanxe.

Aquestos lleugerasconsiderucions fan patent rutilitat del projecte del alcalde. Rs cert que no's resoldrà lolalnieol, ni de molt, la desaparició del fanch y de !a pols. peró sempre's guanyarà quel­com, no sols en comoditat pera'ls tran-zèunls , sino en higiene pcra ls (jue allí viuen. Aixó menlres s'espera l'empe-dral lolal d'aquells carrers, tasca llarga per la tramitació que hi imposan las deslorhadorus disposicions burocià l i -cos.

Y els propietaris han de ser els pri ­mers en cooperar decididament a n a-questi millora sense deixorse portar de mesquinas conveniencias que equivo­cadament creuen beneliciosas pera'ls seus interessos.

Gazeta musical Capella da Sant Fel ip Neri

Temps endarrera, en un escrit dedica­rem nostra atenció a la música religiosa que avuy s'executa en D06Ira iglesia^y convinguerem en que l'art s'hi troba forsa malmès y sense orieniació que pugui cou-duirlo pel camí que'l gusl ruclania.

Pochs sun els que's preocupan de matè­ria tun prolilosa, com si las alabansas al Senyor endiossadas en càntichs de fé su­prema, no portessin com la llftra una ne­cessitat de sentiment i^ual. Res hi poden las tenlativus de comptuts meslres que ab més ubncgaci'j que exit treballan per la restauració, puig que rinllada y barroca música continúa triomfant on la major part do Temples.

Du, llavors vum senyalarne, que de días cumpleix lu meritòria missió de tornar pel bé do lu música; Sant Felip Neri, alionl no se lu res que no sia abans ben mesurat, don-mt a tols els actes y cerimonias ia mà­xima amplitul que Deu se mereix.

Per aixó en Millet s'hl troba on son ele­ment, y la seva Capella ha pres un caràc­ter de serietat que no es trubu en cap d'al-tra.

Ahir Palestrino, després Victoria, la viu sense aturarsn, no li fa por lu feina, eslà si·inpre en el moviment a qne con­dueixen els moderns eaiudis. A la Capella

Notas municipals Aquet milgdia, l'alcalde ha entregat la

vara al piimer tiucutsenyor Boladeresque desempenyarà l'Alcaldia menlres sigui fo­ra el senyor Monegal

La comissió d'Ensanxe ha acordat: Posar sis fanals al carrer de Córcega en­

tre la Rambla de Calalunya y carrer den Balmes.

Aprovar el cornpte del gas empleat du­rant el mes d'octubre al Ensanxe y pobles agregats, que puja a bi.T&i pessetas.

Negar permís pera construir una barraca al Passeig dc (íracia, junt a lu Diagonal, pera enscnyarlii al púliíii·i! l'upaifll A/ia-dorJuandó.

Una ci·inissió de descarregadors de les-lació del Norl, que hm quedat sense feina a conseq&cncia de ia vaga. ha visitat al se­nyor Monegal encarregantli que quan s i ­gui u Madrid, intercedeixi ab la Direcció de la Companyia pera remediar sa trista situació.

Reproduïm de nou el dictamen d'Ensan­xe sobre edificació d'illas irregulars, per haver sortit insertal ub alguns erros de concepte quan el vàrem publicar:

En lu cditii-aciode lasíllas de forma irre­gular y de dimensions redoídas s'observa-ràn las següents reglas: A.En tolas las illas irregulars se demarcarà l'àrea destinada a jardi o pati ('«•nlra! de forma que quedi en la illa pcr.i edificacions a tota altura, una lona o fjdxa de lerreuo que tingui per lo menos 20 meliosde fondària; B. quan de­terminada la saperfwfe edificable a tota una altura d'unu illa resultés «uo no que­di espay destinat a jardí o pati central o que lu dimensió màxima del dilespay cen­tral es menor de 10 mdrt'so la seva àrea lo-lal iii»iu>r de 50 inr.lres, M pormelrú lu edi-Géaelo total de la illa, deixanl tan sols l'à­rea destinada a patis de ventilació, senya-\a\ per l'article 151 de lus Ordcuansas Mu­nicipals; C. Si per la fornia irregular dc la illu resultés que l'angul do las falxadus in­teriors do lu part ndilicuble fos inenui que un angul recte,s'uxamfrunurà'l^iati cenlrul ab línius réctas do tr es melics norniuls a la bisseclrfz del aug.il formal per las liuias dc faixada.

Refcmit :i las dpnun'l.is presrntadas al Juljal ulra ru r l i . iMís ició de lu pliïssa de Calalunya feta pel senyor Fubru Ledesma, lu eomlMfai d'Ensanxe lu formulat un dic­tamen que conté els següents extrems:

Primer.—Que's contesti al ofici del Jut­jat dc prinicru instància del districte del Parell en el que se interessa cn mérils del judici declaialin de major qiiuntfa deduil per don Leopold Gil contra l'Ajuntament que so li remeti copia del acorl o acorls que s'hagin prés en relacióa las obras o tre­balls qno's praetic-uren a la plassa de Cala­lunya inunifcstantli que per las rahons consignada.-' "n l i:iforme ernés pol lletrat assessor rcspeclu a dita comunicació, l'A-janUtmehl rro's considera en cl cas de re-métrcli lu copia interessada, prega ulli eu conseqüència que se serveixi desistir de la diligència ordenada sens perjudici de que l'actor se dirigeixi a ahont correspongui pera obtenir alló que en diel degui ob­tenir.

Segón—Que's contesti al ofici del Jut­jat d'Instrucció dol districte del Norl cu el que slnleresa (in mèrits dc queixa presen-làda per don Ignasi Carsi donuncinnt com a delicte el fel d'haverse procedil u la plun-lució d'arbres u lu plussu de CalaLunyu, se manifosti si las expresadas obras de plan­tació han obeit a un manamenl exclusiu de l'Alcaldia o si son efecte d'algún acorl de la Corporació municipal, remeleut eu tal cas certificació de dil acort, manifes-lanti qurt'l fel referit per las rahons con-Bignadasen l'informe emès el lletrat as­sessor respecte al ofici, constitueix un acte d'administració municipal, y uo pol per cap concepte trobàrse comprés en cap de las disposicions del Códich penal; remi-linlli al propi temps ab dila contestació la cerlifkació reclamada.

ta comissió de l'omem ha acordat ad­quirir per udniiiiisliació l'aigua pera regar ab caiTOs-Lolus l'interior de lu ciutat y la part corn'sponent als pobles agregats, essent el lipo 22,ltí0 pesselas.

Tumhé hu acordat proposar que s'inter­posi, de conformitat ab el dictamen dels lletrats assessors, l'oporlú recurs conten­ciós contra la U. U.del Ministeri d'Agricul­tura, per la que s'aprova l'acla de la subas-la pi>rj l'adjadlcació de la concessió d'una xarxa dc tranvías eléctrichsd* Barcelona prolongacionf y enllassos dels que explota' l'Anónima, y com a conseqüeDcia s'otorga a la Companyia Nacional de Trunvias de Barcelona la concessió de dita xarxa, ab arreglo a las condicions1 prescrilas en dita Real Ordre.

El senyor Monegal hu disposat que als tronvíus y jurdineras s'hi posi un lletrcro nxant fa cabuda de passatgers.

També ha determinat que la clàusula de que noa pol fumar en els tranvíaso coixes «salvo que fueren abierlos», corn diuen els lletroros. s ha d'entendre que fu referem-ia a 8^^wiCUl', d,,',liu 0 j8r'"'"'ras1 peró no als d hlvorn qne portin las porlas obertas.

Dlssaplo, al dt-matí. el tribunal de revi-sió practici dol personal de Oimpladurla y DiposiUria formal pels seujora Sunol,

llir. Serra y Torrents y M e n n « . ^ ^ ^ ^ sar els seus trelialls. •Va comen.

El maleix dissapte, a la Urd» e,. nal encarregat de la revisió Drtïii 1 ^bu. els quefes de Negociat y ot « ' a, tol segons formol pels senyors C m i x 1 1 ^ v Fabra y Gómez del C^sUllo, , " " ^ « < gulr els seus treballs. Varei ZJ." P'0»^ lida ki seva tasca en quant . | oníri gocial Central senyoï J a n e r . ^ PX ^ nació senyor Colomer y el rip i?_ ",v6r. nyor García Solé. Al efecluerLK?'"e"l8e. dels dos primers va agregarse al TroevÍ8ifi el senyor Albo, delegat de le Go, nal Governació, de )e que depenen el»i" Si6(1e Janer y Colomer, y al fènshi la revi 70rs senyor García Solé va aereraníhi ei ! 'iel Carner, coma delegat de la e8»faS**0r Foment. m10 de

INFORMACÍT t e l e g r à f i c a y t e l e f ó n i c n

" L A VEU DE C A T A L U N Y A "

Un bon regalo Nova Y o r k . - D n fi^Ü^

Mr. Morgon ha regalat a la actriu se­nyora Dusse 160,000 duros pera pugui fundar un teatre ctessicluí ÍL bano.

Els fusionístas Parers. —Acorts

MadrW H.SMSIÜI A las set tocadas ha acabat lo reunit

d'ex-minislres fusionístas celebrada al Saló de comissions del Congrés.

Lo que ha passat en la reunió es lo que segueix:

Oberta la sessió, el senyor Monlcro Rios ha nroposal que presidis el mar­qués de la Vega de Armijo, per ser pre­sident de la Cambra ahont la reunió se celebrava.

Aixís s'ha acordat, ocupant la presi­dència el marqués de la Vega de Ar­mijo.

S'ha obert discussió lot seguit sobre el propòsit d'erigir uu mausoleu cn me­mòria y honra del senyor Sagasta.

Els renuits s'han mostrat unaniíue-raent conformes ab el projecte, mani-festanlse disposats a coadjugar ab loias las sevas forsas al millor èxit de la em­presa.

A n'aquet U s'ha acordat concedir un vot de confiansa als senyors Montero Ríos y marqués de la Vega de Armijo, pera que designin la comissió executi­va que s'ha d'ocupar en lot lo referent a n'aquet particular, iudicanlse desde ara la conveniència de obrir una sus-cripcin nacional, sense designació de quota ni limiLució de cap mena.

Acordat aixó, s'ha passat u traclunle la qüestió política.

Ha fel us «le la paraula, en primer lloch, el senyor Montero Ríos, manifes­tant, qne si bé havia rebut del senyo: Sagasta l'encàrrech de redactar un pio granra pera'I partit lliberal, entenia que, un cop mort el inandalari, no te­nia eficàcia el mandal, y que, per lo tant, al nou organisme incumbia lu re­dacció d'nu programa clar, omple, con­cret y definit.

Kl marqués de la Vega de Aruiiju Lu manifestat que'l programa del parlil estava consignat en el Diario de fkiio-/rf.f. desde'l dia en que'l senyor Sugasla vn donar lectura a dit docomeut cn el Congrés, y que a dil programa devia oleoirse'l partit lliberal, peró cum-plinllo.

Respecte a la quefatura del parlil, s'ho posat a discusió la conveniència de designar un quefe en lo reunió Í'CSL-mislres o de deixar aquesta designació pera que la fassi directament l'Assam-blea general del partit.

La opinió dels reunits s'ha decantalr per majoria, a la darrera solució. Sobre aquet punt hi ha hagut llarch debat.

El criteri exposot per cada uu dels ex-ministres es el següent:

EI senyor Gullón (don Fio) ha decla­rat que uo eslava conforme ab el parer del marqués de la Vega de Ariiiijo de que no feya cap falta la redacció d'un programa"per haveruhi un de consig­nat en el Diario de Scsiones.

En apoyo de la seva opinió, ha aludil el senyor Gullón a la campanya ques ve lent contra'ls lliberals, alribuinlels-hi carència de programa.

Aixó—I.o dit—exigeix que cumplim el nostre dever. Urgeix una reumC magna del parlil. Urgeix que's parli del programa. Fer respecte a la memòria del senyor Sagasta, cal complir lo acor­dat en lu darrera reunió d'ex-minislres celebrada baix la seva presidència, fixant ben bé'l pensament del parli l armonia ab las circunstancias acluais y de conformilal ub cl parer de la ma­joria dels lliberals.

Li ha contestat el senyor Montero Rios. dient que la esmentada reuuw d'ex-minislres no té l'alcans il"6 dona'l senvor Gullón. •

En aquella reunió—ha afegit—ja va'« exposar clarament y ab tota franques el meu parer. ,nr

Després de llarch debat, el senyor Sagasta me va encarregar que Ic"'"'"^ un programa. Com qne l'encarrecii vaig rebre del senyor Sagosto, cre< • que, mort aquest, ha aeabel la m^» missió eu aquet punt. „, i8

El senyor Groizard ha e^0**1 'r seva opinió en el sentit de qne I ^ " J Montero HIos ha de formular un F grama ab el maleix earacler q " " encarrepar el senyor Sagasta.

El senyor Urzaiz, després «I «Y" ^ la seva satisfacció per la «""I*", ;reC-que s'ha pres l'acort referent a ia «' de| ció d'un mausoleu a la memòria ui:

aen-senyur Sagasta, ha proposat que ^ carregués als dos presidents Cambres la redacció del l,r<,"'?"r'ara-lenenl, no obsianl. que "'I",'"1 I L ' a j í -mo s'ha de basar en ela mollma au Ikth.

LA VEU DE CATALUNYA

n.era que »a destenació del segón. - . S u V b l ^ l . a d . l -qne ab el se-F !,airasta. qnina mort may plora-fcorhan mori qualilats que diti-Imínt se reuniran en ningú més. V a iosislil en que deu ferse un pro-Í L que no deu ser un conjunl de

a accions, ni un inventen de refor-«c sinó la obra pròpia d un m s l r u -Lnl de Govern que senyali la orienla-

v nfirmi el conlinKnl lliberal y de-Lràlich consnslancial ab la polllica i narlil lliberal. í n anefatnra—ba afegil—no pol ser t lucle d'un ecort nostre. No es pos-le designar quefe pel vol de uns jnls ex-miuislres. Aixó correspón al riil sencer, a la seva representoció ledivayals organismes provincials nialeix.

M senyor Villanueva sha mostrat Lfonne ab la necessilal d'acordar un

jroma y de designpr una quefa-fa. te alegil que entenia que'ls ex-mi-[ires no deuen refugir cap responsa-Klal. La Junla deu pendre determi-fcioiis sobre un y altre extrém. En aquet sentit urgeix la redacció

programa, pera que després sigui lamat o sancionat per l'Assamblea . partit. El senyor Salvador (don Amós) creu fc mort el senyor Sagasta, tol ba va-•t.' L'encàrrech del senyor Sagasla al lyor Montero Ríos, pera que formu-fun programa nou, ha desaparegut. Icren en la necessitat de ca? progra-, nou. ï \ senyor Montilla s'ha declarat lam-foposat a la confecció de cap nou

;rama. . . . 1 senyor Núfiez de Arce s'ha decla-

[parlidari d'adoptar resolucions sen-L·rdua de temps y de procedir tol fuil a la confecció d'un programa.

duch de Veragua ha dit: Devém lar al partit en condicions de que \ m viure y ser element actiu de la jltica. fer aixó el senyor Montero Rios deu

iplir l'encàrrech que li va fer el se-i)r Sagasta de redactar el programa, preu el senyor Montero Ríos que íest encàrrech ha quedat sens elec-per la mort del mandatari, nosal-podém renovarlo.

\ l senyor Aufión s'ha declarat parti-de la elecció inmediata d'un que-

sxpressant la seva idea ab la fórmu-le «A Rey muerto, Rey puesto». lambé s'ha declarat partidari de la Ifecció d'uu programa, que sigui lificació del antich. I senyor Capdepón ha deplorat que rhagi manifestat tol seguit una co-j l d'opinió unànim que podés servir

lla. qüestió de la quefalura es lo de

bs. Bl quefe ja sm lira. Lo que cal inar a la Assamblea ab un pro-

ia. senyor Aguilera ha manifestat que

fava exclusivament per comple pro-mig no havia tingut temps de con-

far al senyor Moret. snsidera innecessari el programa,

el partit lliberal ja'n té. la afegit que està d'acort ab el se-|r Montero Ríos, en que no ha de iplir l'encàrrech que li va fer el se-

kr Saguste. II senyor López Puigcerver ha dit: iria desitjat que avuy mateix s'ha-

Isacordat un programa concret, pera Isolmés a la Assamblea general del lil, a G de que la majoria el sancio-I o rebutjés.

| l senyor Eguilior ha exposat el seu er dient que deu encarregarse la

jfecció del programa al senyor Mou-Ríos, y uu cop aprovat el progra­

meu anarse a la Assamblea general que'l sancioni,

la Assamblea l'ha de convocar el se-^r Montero Rios, com a quefe interí, tant a la Assamblea la designació de juefalura efectiva.

marqnés de Teverga s'ha expres-len els següents termes: [ois estém d'acort en que s'ha de fer

ma cosa. Si sortim d'aqui sense po->ios d'acort, inferirém un agravi a lemoria del senyor Sagasla.

tel fer el programa. De la seva re-Èció se n'ha d'encarregar el seuyor iUero Rios. [I general Weyler ha dit: Hauria de­'t que la elecció de quefe se hagués

lavuv mateix; pero, no essent possi-\ eslich conforme en que'l quefe s i -I elegit per la Assamblea.

jer lo que toca al programa—ha afe--proposo que s encarregui desde de redacterlo el senyor Montero

| l senyor Suarez luclàn ha manifes-Ique creya perillosa la reunió de la lamblea. jo que procedeix es un manifest, jaclnnllo el senyor Montero Rios.

senyor Rodrigofíaz no es partidari cap programa nou. En cambi creu

lent la designació de quefe. V senyor Montero Rios ha donat las p a s per l'acort de la majoria, que |a encarregat la redacció del progra-Idel partit. ^ 6

marqués de la Vega de Armijo ha Fi resum del debat y ha proposat

8 adoptessin els acorte consignats •a nota oficiosa facilitada a te

m m , que son els següents: l,l"n,!ír· ~ Eri8ir un mausoleu al por Sagasta. henon.—Halifioar l'encàrrech refe-Ifp i P ^ r 8 " ^ que'l nostre iluslre la r ^ el nl s ' iyor Montero Rios

. d'exministresdel dia 12 de pmbre daner. li«rpBr'~,A!>rova,,a que sigui per te l' w1 "^inis lres te ponència del se-L,.'li*"!!0 Hlos' 8e l^rtera, dins del

11168 «rau possible, a uoa Junta

general de diputats, ex-diputats, sena­dors y ex-senadors.s

Com se veu, las opinions dels pro­homs del fusionisme han sigut molt vàriadas.

Al sortir de la reunió, alguns dels ex-ministres deyan qne'l quefe més indi­cat era'l senyor Moret, peró que no po dia ser quefe qni en els »'i lli ras anys havia creat lautas dificultats al senyor Sagasta y estava eulerameut desacre­ditat.

Del Marroch Madrid, 11,11'7 nit.

Tànger.—Kl pretendent se troba a una jornada escassa de Fez, per quin mutiu se creu que tindrà lloch un im-porlant combat.

Kl pretendent ha solicitat l'apoyo de tes kabilas de te frontera d'Argelia, peró aquestes s'hi han negat, y han en­viat un emissari a Molia mel Torres ofe­rint lluitar a favor del Sultà.

Els ex-minlstres lliberals

Madrid 11, 11'57 nit. La nova reunió dels ex-mínistres lli­

berals probablement tindrà lloch di­vendres, pera quin dia el senyor Mon­tero Rios ha ofert que tindrà redactat el seu treball.

La iunta general se veriücarà pochs dias després.

De Venezuela París 12, 10 mati.

Washington.—Mr. Bowen telegrafia que hi hà molta misèria a Caracas, puig el bloqueig impideix que arribin queviures.

Las nacions aliadas han comunicat al Goveru que no pensan aixecar el bloqueig abans de que Mr. Bowen arri­bi a Washington.

Caracas.—Mr. Bowen va sortir ahir de Caracas, embarcantse el milgdía a L a Guayra en direcció a Washington.

— L a tíaceta de Colònia publica un te­legrama de Berlín dient que la contes­tació del general Castro adherintse a tes reclamacions de las potencias, de­mostra que'l bloqueig ha donat el re­sultat que s'en esperava y prova també que'l general Castro ha perdut tota es-peransa d'obtenir la intervenció y pro­tecció dels Estats Units.

Meetlng Paris, 12, lO'lO mati.

Milàn. — Las associacions de lliure pensadors italians varen celebrar ahir un meeting al que hi han concorregut alguns dipdlals republicans espanyols.

Han sigut aclamats els presidents ho­noraris entre els que figurava per Es ­panya el senyor Salmerón.

Del Marroel·i Paris, 12,10'25 matí.

Un periódich de Tànger diu que'l co­rreu que va sortir de Fez el dia 7, ha dut la noticia de que hi hagué uu com­bat entre las tropas del Sultà y els re-beldes.

Las tropas imperials van ser derro-ladas.

Una caravana que va sortir el dia 10, va tornar o Tànger a causa de la inso-guretal dels camins.

Els cónsuls estrangers han sortit de Fez cap a Rabat o Casa Blanca.

Els ministres de las potencias a Tàn­ger han conferenciat pera acordar una acció comú.

E l ministre de Negocis estrangers del Marroch diu que té ordre de demanar la intervenció de las potencias.

— E l Sultà va sortir a te larde del dia 9, de Fez, ab el seu exèrcit.

Espera als rebeldes prop del riu Zebú.

Un boig Paris, 12, 12*8 terde.

Atenas.— Un individuu sospilós va penetrar al Palau real, demanant ser conduit a la sala del trono.

Tol seguit fou arrestat. Després de reconegut se l'ha fet in ­

gressar en un manicomi. En Krüger

Paris, 12, \2'4B larde. Telegrafian de Menton que Mr. Krü-

ger ha fel grans reduccions cn el per­sonal de la seva casa.

Darrerament ha separat a tres alls empleats dc la seva secretaria.

L'ex-presidenl del Trausvaal ha fet repartir uu milió de franchs entre'ls burghers pobres. El Papa y els francesos

Paris, 12, I'2S terde. Telegrafian de Roma a Le Tempsquc ' ï

Papa, al rebre als pelegrins francesos, els ha parlat dels pesars que li ha oca­sionat Fransa, afegint que si'ls ca tó-lichs francesos haguessin seguit els seus consells, molt distinta seria la se­va situació.

La prempsa madrilenya Madrid, 12, l'15 terde.

E l Imparcial, parlant de la reunió de ex-ministres lliberals, diu que ahir va quedar desfet aquet partit.

No s'hi va veure cap nova orientació: tothom va exposar uu pensament dife­rent.

.Se burla del programa que's propo­sen redactar y diu que serà sols una mala recepta.

Creu que la Assamblea que ha de ce­lebra rse, serà te fossa, y no el bres­sol d'un nou partit.

Kl Liberal pel contrari diu que te re­unió d'ex-miuistrea lliberals es uu acle important que demostra que encara viu el partit lliDeral.

Hi hagué unanimitat en encarregar la formació del proprama al senyor Montero Rios y no se'n va fallar gaire pera que l'elegissin quele.

Alinna que si's redacta un programa democralicU, el parlit lliberal reuaixe-rà ab nova vida.

Fa grans elogis del senyor Montero Rios.

La Gaeeta Publica una Real Ordre del ministeri

d Hisenda resolvent una inslancia en que's demanava que s'excepluin del re­quisit de la guia de circulació tes ex­pedicions de passamaneria, filats v a l ­tres articles de merceria.

Firma del Rey E l ministre d'Estel ha posat a te fir­

ma del Rey varies cartas reals, coutes-tanlne altras de felicitació ab molin de las Pasquas, enviadas pels cardenals Sollie, Dorchi, Richeli y Nava; y una altra del president de la República del Paroguay, participant haver prés pos­sessió de la primera magistratura de la República.

Del Marroch L'embaixador d'Espanya a Tanger ha

enviat on telegrama dient que'l Preten­dent ha pres la ofensiva, y que s'acosta cap a Fez.

Confirma que'/l príncep Borni està molt vigilat per ordre del Sullà.

Confirma lambé tolas las demés no-ticiasja telegrafiadas.

E l senyor Silvela diu que las noticias que s'han rebut de Tànger revelan lo-tas gravetat.

Els informes no son autorisats, peró demostran que la situació del Sultà es compromesa.

—Melilla.—El general Hernandezy el bajà del Camp han conferenciat sobre els successos del Marroch.

Guardan absoluta reserva respecte lo que han tractat.

De Melilla lambé comuuican, a títol d'informació, el següent succés que'ls rifenys creuen miraculós.

Un moro rebelde duya una carta del Pretendent. Fou detingut y per ordre del Sultà, empresonat y canegat de grillels.

Al endemà, quan s'entrà al calobosso pera donar menjar al moro, se yejé que aquet no estava engrillonat y que las cadenas no eran enllocb.

E l Bajà li torna a posar grillcts. A las 24 horas no sols havían desapa­

regut las cadenas, sinó que també ha­via desaparegut el presoner.

Els moros imperials deyan: Això deu ser obra d'un diable enviat pel Roghi.

Aixó demostra el concepte que tenen del pretendent y de la convicció de que intervenen agents sobre naturals en son favor.

—Tànger.—Las nolicias del 7d'aquet mes permeten afirmar que te situació es grave peró al mateix temps demos­tran que s'ha exagerat molt respecte la verdadera situació.

E l pretendent es aprop de Fez peró no sembla pas que tingui intent d'ata­car la ciutat.

Vintiquatre rail moros imperials hau sortit de Fez pera embestir als rebel­des.

Se creu que aviat lliuraran combat. Muley Arafa ouole del Sultà ha mar­

xat al Riff, pera en tendres ab las kabi­las de la frontera d'Argelia adictas a la causa imperial y conduirlas a Tazza pera combatre al pretendent 3' excitar al rifenys a atacar als rebeldes.

MalunneJ Torres ha rebut un missat­ger de Fez que duya plechs tancats confirmant las anteriors nuticias.

Comensan a escassejar els queviures a Fez.

Els pochs que hi han se venen a preus moll elevate.

La gent pobre son viclimas de la fam y per tot comensan a senlirse'ls efectes de te guerra.

Las autoritals de Tànger han remés 170.000 duros a Fez.

El Sultà veu la situació compresa y que l'opinió pública s'allunya d'ell.

Els europeus han abandonat a Fez ahont hi ha gran ansietat.

Lo quedin en Silvela Madrid, 12, 4'15 larde.

E l senyor Silvela ha negat que'l se­nyor León y Castillo se fassi conserva­dor.

Referintse a la vaga de Gijón, ha dit el quefe del Govern que fou motivada per haver sigut deslinadas olgunas obreras del taller de labors sa^ieriors a un altre taller y volteu cobrar lo ma­teix que quan treballavan en cl primer dels esmentats tallers.

S'ha ordenat el tancament del taller en que treballavan las vaguistes.

Si las demés obreras secundan la va­ga, se tancarà la fàbrica.

En Ferrer y Vidal Don Joan Ferrer Vidal presentarà la

seva candidatura de senador per Te­ruel, ab l'apoyo del Goveru. Firma dè Gracia

y Justícia Bl Rey ha firmat els següents decrets

del ministeri do Gracia y Justícia: Nomenant bisbe d'Astorga a don Ma­

rian Cita d. Nomenant bisbe de Cartagena a F r a

Vicens Alonso Salgado. Nomenant marqués de Borgonda a

don Felip Moreno. Aprovant el Reglament sobre la ins­

pecció de serveys penitenciaris. Promovent a "magistratde l'Audiència

provincial de la Corufta a don Ferran Sacristen,acliialraentraagislratde l'Au-diencia de Badajoz.

Promovent a hscal del'Audiencia pro­vincial de Lleyda a don Modest López, que es magistratde l'Audieucia provin­cial de Jaén.

Nomenant pera aquesta plnssa a don Joseph Llopis, magistral de l'Audiència provincial de Huelva.

Proraoveut é president de Sala de i'Audiència provincial de Càceres a don Rdnart Cazn, que es prasident de l'Au-dleneia provincial de Saragossa.

Nomenant pera sustiluirlo a don Pau Arrny, fiscal de l'Audiència de Palma.

Nomenant pera aqueste plnssa a don Joaquim Serna Morales, president de Sala de rAudiencia de Caceres.

Promovenla president de l'Audiència proviucial de BUbao a don Ealaui&lau

Chaves, mag is l ral de te territorial de la Gorufta.

Trasladant a magistrat de l'Audien-oia territorial de la Corufta a don Ubàld Sànchez Martínez, que ho era de la pro­vincial de la mateixa província.

Nomenant pera aquesta vacant a don Fermí Moscoso, president de l'Audièn­cia provincial de Bilbao.

Trasladant a Magistrat de l'Audieucia provincial de Salamanca a don Kduart Casas Lladó, que ho era de la de León.

Nomenant pera aquesta plassa a don Rami'in Mazaira, tiuent fiscal de l'Au-díencia de Oviedo.

Promoventa Magistratde l'Audiència provincial de Badajoz a don Miquel Briz, advocat fiscal de la de Palma.

Nomenant Magistrat de l'Audiència de Huelva a don Mariàn Belàs, tinent tíscal de la de Cadiz.

Promovent a tinent Pscal dc te A u ­diència provincial de Oviedo u don Au­guri Carvallo, jutge del districte de las Drcssanus de Barcelona.

Alcaldes Han sigut nomcuals alcaldes: de Sa­

lamanca, don Indaleci Cuesta; de Alba­cete, don Gabriel Llodares; de Càceres, don .loan Jacol Rivas: de Teruel, don Josepis Muniz; de Màlaga, don Guillém Rios, y de Cervera (Lleyda),don Joseph Monlius.

Targetes postals Càdiz.—El regidor Emili Freira h a ­

via proposat adquirir per 8,000 duros te colecció de targetes postals, propie­tat de la Associació de la Caritat.

L alcalde va reiterar la oferta. La comissió de dita associació benè ­

fica, que va orgauisar la exposició de targetes postels, ha acordat refusar te oferia, reservanlse la co lecc ió . pera te que encara se van rebent nous exem­plars.

La comissió espera vendre la colec­ció per una suma moll més grossa, que serà destinada als pobres.

En la colecció hi ha targetes dfl reys, prínceps, ministres, artistes, politiens y personas notables de tols els paisos del món.

Borsa de Madrid Madrid. 12 1*40 Urda.

'De la cana J . U s r a a n i Rol y filla) 4per lOOIntericrcomplal . . . . ''•'SO «per 100 > fi de mes. . . . ^'bS iperioo » fi pròxim . . . . Amorlisable & perlOO 86*58 Amoi liiable 5 per 100 carneUis.. . . Ifi'30 Banch KspanTa . . . . . . .116' Tabsohs . . . 402' Cambiab Paris. W90 Lliuras.

Borsa de París Paris 12, l'5 larde.

Duio espauyol ' Bxlenor Espanyol 4 per 100. . . . ST30 Henda francesa 3 per 100. . . . • F. C. Norl d'Uspaoya 213' F.C-U.i ; . vAlacaal 315* Ketiucarnls Andalusos. hio TIDIO ' Telegrama d'última hora

(De la oaaa J . Marsane Rot y fills) Interior fi demés, Madrid

> lipróxim . . .

Las vetllas d'uqueste setmana correspo­nen als torns dn Sunl Lluís (ionznga y del Üi'ul Joseph Oriol, a las nits respecti vas del dijous al divendres y del diMsaple al diumouge, essent queies dun Prancisco Bultú y don Romón de Tràvy.

BUTLLETÍ BORSATÍL Barcelona. 12 iauer.

S E S S I Ó D E L D E M A T I <per JoO interior, fi de ines . . . . "l'K

> - » 11 oroxim . . . . ' A cions F.C. Norl Espanya, fi mes . WV)

> > » fi pròxim > Alacant, f' de mes . . 'JO'flO > > fí pròxim . . > Orense, fi de mes. . SICSO

> > fiproxim. . . ' S E S S I Ó D E L A T A R D E

Deutes d e l E s t a t y del M u n i c i p i «per 100 Interior, comDtat

» > fi de' mes . . . . T " ' > > finròxim . . . . '

B per 100 amortisabie. comptat . . W t S > > fí de mes. . . 95*60 > » fí pròxim. . . '

Cper 100 Municipal, compiai. . . . W £ > toerl'C > > . . . . l'JOTS 41p!p«rlü0 • » . . . . 98*

A c c i o n s V. C. No.-t Espanya, fi de mes. . . . Sü'85

» > fi oróiim . . . > . S. Joan Ab.,comptat > Alacant. 1 ne mes SCSS > # ti pròxim. > Orense, fi de mes Sb'SO > » 11 nroxim '

Societat catalana G. d* Crèdit, fi mes 3I'fi2 > * » fi oróxim > de Crèdit Uercaulil. li mes . 67*50 > > » fi pròxim

Banch Hispà Colonial, n de mes . G6'62 > > » fi pròxim * > de Barcelona, comptat . . . ' > Vitalici d'KHnanya. comntat . * > de Prfeilams y Descomptes, *

coiuplat ' » Hispà America, comptat. . . '

O b l i g a c i o n s c o m p t a t D I N E R

F . C Nort Espanya: C per IOJ nrioriUitUarcelona . . . . s per 100 Lle.vaa a H. v T. adherldas . * : per 100 Villalba a Segòvia . . . . 104* Mn-r 100 Almansa a V. y T KM' b per 100 > > adboridas 14'8ò Spi-rlOO > t uoadheri. * £ per 100 Sant Joan Abudesas. . W/ó

M. a S. y a Alacant-tfer 100 sèrie A. Valladolid a Ariía lO^ó 4li2 per I0ü sèrie B. . . . . . . . 100*25 4 nur 100 sèrie C WS'TO Jl|2perl00T.a B.y Fransa . . . . Síli4Derl0U > » . . . . 58' 2 114 per 100 Roda a Reus 68' F. C. Orense 50'30

> > 3 per 100 prioritat . . . Toropanyia Oral. TranviasS per 100 . itti'Ti Socieiat liral. AyRiias Barc. 3 per 100.

> Illuminaciò D. Kas 6 per 100 . ' C* Barcelonesa Electricitats per 100: 102' Canal d Urgell • Cumpanyia Trasatlàntlca 4 perlOO. . ' C O U . Tabachs Filluinas, 41[2 p. 100 lOO ó Societat A. F . Ferreria de Nostra Se­

nyora del Carmu, nums- 1 al 3,000 1) per 100 96 70

O R E S P A N Y O L r.entenas Alfons, 33'65.—Centenas Isabeli-

nas, 86*80.—Monedasde au pessetas, 35i'70.-Dii-WH, aa-A).—Oi mer.ul,31,63.

Noia.—AiuetiS preus sonde compra. G i r o s

P A P E R

Uudrtd y demes plassas bancablos ael rexna, 8 dias vista . . . . .0*30 T*1-

Londres, 90 dias fatxa. . . . . . b3'7ú Pans. xecn 34*a& liurlm. xecli 1,65

Notas comercials Llotja

Gontiuúa la fermesa de preus dc las ofertos venedoras de blai especialment ppra las classes verament s u p e r i o r s quina ex i s lonc iu cada dia resul ta mós r e d u ï d a .

D r i n . i n u n peio lus clases de S a l i u n a n c a •13 rals, Uioseco i3 112; Pe í ia l i e l 43 Ifò ZÜ-mora 42314-, Medina 44; Arévalo, Sunchi-drión, Olmedo classes superiors do ven-das do 44 3|8 a 44 5i8 rals.

Kls compradors semblan més ben dispo­sats que abans , dpgut a n'aixó s'han fel bon i n i i n c i o d 'operac ió Dfl quedant el mer­cat ab lendenc ia ferma.

Arribaren durant els d í a s 10 y 11 del co­rrent per l ' e s t a c i ó del Mitgdía, U vagons de blat, 2 d'urdi, 2 do vessas y 1 de civada, y per la del Nort, 43 vagons de blat, 1 do ves­sas y 4 d<! f a r i n a .

12 janer IW».

Espectacles OR A N T E A T R E D E L L I C E U . — Avuy. di­

lluns no bl heura runclò. Uein.i. dlmars. lercera norlldo de la emlnoul ar-

Usla Mme, Darclée; primera representació do la Opera de MeyerlxH>r G i l UgonotU.

Oiiiiecrcs, L a W a l k y r l a .

n p E A I i ! E C A T A L À -Ronieb . AV.IV dillunA * llonelicl dc! piimni- nclor v duaelor de In enm-

pauylií don Endch Boirús. r o p r « r d e t a l l (prl inerac'CKTorrn bnl»a(S(wóna<-·li·), L a M a r c E t e r n a 1 tercer acle); L o P r e a t l d l g l t a d o r (mo-nólocl i dvn RusinyoL, estronuj pal beucllcial, y L a P l a n x a d o r a .

A dos ouarts de nou. Doma. ruociú extraordinària. —Gran exlt: L a

• a b a t a t a a l b a l ó * por la nena Santoinnií. L a n i t d e i a R e y s . pH "—i RÒrras. L o p r e n t l d i g l -t a d o r pp". Mjujf . ( ' . ü f a n t l o l d l ,

Ulvcndri's: HUJI uu E l m c i r e non , drama en tres iictea ile don J . Poils Pasos.

InsNuple, l'esta desant Aiilóu Abat. F n n c l ò d e ­dicada nls i i r e m l s dctlotxcrs y cnrrelws); niuu-ulllca funció que acabarà ab la popular pMM, L o a t rea toma.

6e dodpuua a corapiadnrla.

TE A T R E T I V O L I . — C I r e o E a u e a t r e . — Onapaioia iie V. Ull Alegria.

Avuy. ull. a las nou.—Vuriat proprarua, n ú m e ­ros iioim. I.u fuuanliula, MUe. Kossl, <'lae»ceiitri('tis Uroniory Heué; troupe Ancilloltl icrau èxit) , Mls. Uallu; olKran eiiullllirista Arnesen;el ruïnós V'Icbl y Miss Andrel"» v Beb; Intcrmeals pels clowns.

Itoma, Solrte Kashloiiabie, cartell.

TE A T R E D E N O V E T A T S — C o m p a n y i a c ò ­mica dramaUi-a.—Avujvdllluns. La preciosa

comèdia en dus arlcs. L o a U a g o n o t e s . tercera decli icl i Antcas l'uncions de la t-mlnenldlva ctoile Mlle. Allany Debrle^e. y la popular comedia en un OClc, P e p a l a f reaoaobona .

A tres quarts de nou, nutara ab entrada poesetas S-òO.-Entrada Kene-

ceotims. Dnma. E l p r i m e r a a l à n , Mlle. Albany Dc-

brlCKe. y L a V e n d e t l a .

EL O O R A D O — T e a t r e de C a t a l u n y a — A T n y dlllnns—Primer,<lulen f n e r a l ibr* . - 6<> n

L a d l v i a a . nova sarsuela OÒIDICU exlraordlnana-IDOIII aplaudida.—Tert^r. E l puftao de roaas , nova cn un acley tres quudrus do Rrandlds 6x11'= Uuart, E l Por t fo l l o d e E l d o r a d o , (quadern quint), complorlumcnt 11011, ab tols sos quinze quadrOHcòmlch-saiIrlclis. RITIudlòs exll. Títols dels qnadros: pimer, .• t u ministeri InfernaU; SOKCIU, «Et diable a Barcelona!; tercer, «En Rldoradns; quart. «Els dos rivals»: quinu «Pobre Uoralltals; sexl. «Decret hls lúrlc l is seuttm,'Arribada do Oa-nnlelas;octau, «Passcjan a Canalctass; nove, «La m a n a de Canaletasi: 10, «Un Pastel y un pulndor I I , «VMtas S e i a Hereto; lí. «l.a plasma de Caiaiu-ny.u; M. (NaiM>s y CcKanls-^: 11, «ms Guardlas de Mndri.l : 15, «Klcorro 'le l'tinlA Merranlll. Nous

I leions-càricaturas do I'I-KCII*. | A dos quarts dc nou.

Ilemii, dia de ni (la. L a eu l tann do M a r r u e -ooa. L a m a n t a z a m o r a n a . E l P o r t f o l l o de E ldorado .3 ' E l puftao d e r o s a * .

Ulmeurrsy tota 1a setmana. E l p u d a o d e r o ­c a » , i E l Por t fo l l o de E l d o r a d o .

&e deapatxa a coinpta·liirla. n r ^ E A T R E O R A N V I A — Uran Companyia de

sarsuela. —Avuy. dilluns, ospeciacle per

Seccions Seccions A'.)ans de sopar, a las sot. tOcèntim^. L e e o a r o e -loraa.—A uu quart do dPU, 10 C>*ntlms. E n s e -flanrc l i b r e . ^ A üusqnartsdeOBze,seccJ0 doble' E l Q é n e r o inftmo,

IHuua, segona serclò, ïO Céullm·s L o a g r a n a -Ja·.^-I)iiii"ci es on la seocló doble, debut dei emi-neul duu francès, N o o l e t Doaangea .

l.us loiallIaLs son ecouòmlcas cu tolas las sec­cions.—Dijous. E I M o r r o n g o .

PA L A U D E L A ILUSIÓ^Corp! , 2» . Junt al monument GOell.—Variat y esculllt progra­

ma du 'Jueinalúuraf, subicssonlnt las peliculas -I.a Chlna uindpriia'. isunlno del Ctolo» y la de 500 mutres; sensacional y Instructiva, •Hesultado de raalascòmpafllasi.—Tolas las setmanas hl ha oslreno.—Els germans Campos, cndevlnodors del pensament, y vlslas lixas do dlfcreiils IHIÍSOS. S-fc lORAMA A N I M A T Y N O V Í S S I M C I N E JL* M A T O G K A F . — l'lassa Bonsuccta, 3.—(Jran e.iil- Esculllt y artlstlcb programa.

CI N E M A T Ò G R A F N A P O L E O N — R a m b l a de Santa Mònlaa.-^AVU}'. Oslreno «HOK-'tas

cn el Solre».—Dilluns, estreno, explundlda oellcu. la, «Panorama de la Uuro a Saint G - o r ^ í s . ,

'•NMSi

AMBIHI: UAHCEt.ONf;s. — Nit, funció. — ncslau-rant

Noticias religiosas Parròquia de Santa Maria del Pi.—Ado­

ració uoclurDu al Suutisüiui Sagidineiitdel AlUr.

Estació enotécnica de Espanya a Ceüe

Com dc costum l'època actual es de cal­ma coinplerlu. Las foslas do ü d'any y l'arreglo dels inventutis hau fel rscuuíssi-inus las transaccions y es de preveure que, malgrat els grans aprovisionamenls del principi de la campanya molts negociants naiiran de fer compras altre cop pera sa­tisfer las deraandas del cuusumiuor.

Al (iard y al Hérault las calilats corrents so |.u«aii al entorn de dos frauchs el grau.

A l'Audc se colisan: Montagne do 8 a 9 graus, dc 1*7 a 19 fronclis; Minervois de 9 a 10 graus, de 19 a 21 franchs; Corbiéres de 10 graus, de 21 n 24 franchs l'heclólitre.

Al Honlelais l'any 1903 comensa millor que ranlerinr per tenir las sevas bodegas vins de bona calilat y a preus relativa­ment poch crescuts.

A Touraine las colisacions so maiitcnoii fermas y rerauneiadoras. Molls propieta­ris estan disposats a fer novas plantacions de vinyas.

A l.orraineels preus contiiuian pujant. Kls vins vermells so cotisan a l l franchs els 40 litres.

A Bourgogne's fon baslanLs negocis a bons preus. Encara no's pol preveure'l preu u quo arribarón els vins nous fins que després de trasbalsats puguin upreciarse las qualitats que presentan.

Els vins d'Argelia han conlinualarribant aíxts que han acabat las vag^s de Marsella y normalisut el servoy do baicos. EI preu a que's colisa'l vi vermell es dos franchs a li* 10 el gran. Els blanclis fon escassos; peró sen poden trobar algunas parliduS a 2 80 iins n 2'%} franchs el jtruu.

Aquí a Cette lasarribedas de vi nou han sigut mi'w importants aquels darrers dias.

Vins espanyols a Cette Alacantí.', 32 a 36 fruni·l s riie-lólllre;

ideïn «.*, 28 a 30; Priorat, :« a 40; Valencià 1.*, 30; i»l. 2.*, 28 o 31; Yinurn», 25 aW: Blanch sech d'Andulusía, 31 a S1.); Id. idem de 11 Manxa, 37 a 39. Jerea y Màlaga, ordi-

. naris > supeiiure, &d a 2o0.

Novas tarifa* de Dnanas a Alemanla

Percreureho dinleréa pera'ta exfMirla-dore, u continuaeió transcribím un exlrue-le dels nous dretó quo regiran desde 1 pri­mer d'aquest any a Alemania reepecle a vins y altres beguda» alcohdlica».

Bla -Irels son per cada 100 kilos. Haliims: frescos, 20 inarchs; trepitjat»,

fennenlats y most do rahlo». 34 marchs. Begudus; licors, 240 inarchs; aiguardcuU,

160, envases enclosoa. Vins: de 14 fins u 20 graus. 90 marchs.

de més de 20 graus, 160 marchs; vins espu-aHMW, 120; tols els dem^s, 48.

Most concentrat de rohlm ab sucre (xa­rop de rahímX 80 marchs; solalges de vi, 24 marchs.

Sidres y tota altra clos-io de l>eR«da8 pre-parudas pera la fermentació de frolla o de suchs de planlas: en botas, 24 marchs; en ali i.i classe de recipienta, 48.

IBvf ' l f t i del 10 de Janer de 1903.1

Darrera hora borsàtil A las 6 tarde

4 per lOO interior, fide mes uxcupú . o. TA'iü > > M nrrtxlm . . . . o. ,

Accions F. C. Norl Espanya,n mes . d. 6U'T0 > > » n prdxim . ' > > Alacant, fi mes . . . . d. OCÏO > > * fi prOxim . . > > Orense, fi de mes. . . o. * > > _ ' > fi oroxim . . . '

se coneix de Porta: 4 per 100 exterior OT'M Accions Nort Espanya 211'

% Alacant . ' . . . . . . S»' » Andalusos. . * . . . 204* » Mio Tinto.. . • I I C V 3

Renda Prancesa . . . . . . . . . lOO Só Se coneixde Mndrid:

4 per 100 Interior 'i ur. 71*57 & per luu ainorli'/.aiile . , . . . . !íj'-l5 Bandí d·Kspanya 4"0· Arreudatana Tabachs. *IV Franchs ïi'.K) Lliuras. 39*rfl

Darreras noticias Demà, u dos quarts de deu del vespre,

conionsaran las classes de francès a la Lli­ga UegionulisUi.

Després d'uu mes de vacansas rnglamon-tsrias, avuy s'han reprès las classes a la Univei·silal, Instituí y domés centres ofi­cials d'ensenyansa.

I-a Beneficència parro<|uial de Sant Pore dc las Puellas, ba repartit als pobres do la parròquia, en el quart trimestre del (init any: 1,392 bons per pà, 462 per carn, 310 per gallina, 927 per llet, y 870 per altres queviures, que han importat 1,244 pesse­tas (58 cèntims.

Conforlada ab els aussilis espirituals ba mort la virtuosa dama donya Margarida Siutas y Orlila.

Enviem u la seva família y en particulm als seus desconsolats ulls, el leslimeni de' nostre senlit condol.

(A.G. S.) Aquesta tarde, a (ïracia, quatre indivi-

duus han denunciat a la guardià munici­pal que uu subjecle'ls havia enganyat, pro-metenlelshi colocarlos de cobradora una fàbrica de licors, deia que deya ser amo, y exigiutclshi algunas canlltals com g tiansa.

D'aquesta munern els hi linvla llmol Tt»» pessolas entre tots. •

L'eslafador, viu al carrer del Rosselló, y son varis a n'eis que ha eslafal pel mateix s is tema, u més dels .leniun iunls. Tant es aixís quo avuy moltss hou prescnlal a pen-dtc p o s s e s s i ó del ilusori cmpleu of-rl, hi algun Iins hi ha anat ab els mobles, ponyuts li liavk dit que viuria u la casa .

L'aixoril individuu ha pr- s la precatu iíi de t a n c u í la botiga y desaparèixer, h u -vculsen donat <'omple del fet al Jutjoí.

Exposició de l'Econòmica Mudriíl 12. B'15 larde.

E l senador don Joseph Mnluqner ha prescnlal avuy ol ininislití de Qraçia y Justícia una exposició baslaut Itenoi de ri·Icunóuiica d'Auiichs del Pois dc Barcelona, en la que's deinana la sus­pensió d'un article del Códich Civil que afecta a la llogislació catalana.

Lo que diu en Maura Per primera vegada ha rebut avuy cu

Maura als periodistas, inanilcstanl que ho l'ar/t diàriament, per creureüo un dever del seu cúrrecli.

Ha dil que espera l'arribada del se­nyor Monegiíl, qui segurament li par­larà dels seus plans municipals que ba fel pt'iblichs en la prempsa de Barcelo­na, per la qual ell els coneix.

També ba dit que ha quedat solucio­nada la vaga dc reliuadors de petroli de Barcelona.

Demà rebrà als obrers dels trauvías de Madrid que's queixan de l'empresa.

Dins de poch redactarà'l Decret apro­vat en el darrer Consell Tent obligatòria la vacuna.

Del Marroch Al ministeri d'Estat s'ha rebut uu

despatx del senyor Cólogan, quina rol'e-rencia ja huvém comunicat.

Afegeix el nostre representant a Tan­ger que en Bu-Hamara se troba a 30 ki-lómetres de Fez, havent pres la ofen­siva.

També diu que l'excessiva vigilància que s'exerceix sobre el germà del Sul ­tà, ha causat molt disgust en algunas tribus.

Precaucions E l ministre d'Estul, del qual depèn

l'iglesia de San Frnncisco el Grande. pera evitar l'aglomeració a las poi las del temple ab motiu dels funerals d< n Sagasla, ha disposat que demà no se obrin las porlas al pàbbl icb , Iins a dos quarts d'onze.

Borsi Madrid 12, fi'lS tarde.—Al corro se co-

Usa: Interior H me», 71-52.—lulerior fi pròxim. OOm—Franchs . M'yo.—Lliu­ras, 33*64. -Krapr^stU. ír)'45.

Propietaris Procurador deis U lbunuls, pràctich en U

administració de fincas, s'encarregarà de i algunas de la eapilul y s»»» contorns, ado-i lanlant els lloguers.—I'üiUlerriBa.8. ler-| cer, primera.—be g à 7.

L A VEU D E CATALUNYA

Durant la malinada y o impuls del vent 8 nan iirreconal cap a In banda de mar ela uuvols fjue cobrien el cel.

Aquets'ha ma in ín^u l seré lol uvuy, pe­rò l sol ha l luït ab escassa forsa. no conse-gu in l rtalba^r del l o l el frol que se sentia y que .ia sigut íoi^a irilpus, ronlrasUml ab la 'lernperalura suau d'aquets darrers dfas.

I. 'bumilat ha desaparescut cusi por com-pier l .

Ha l o r m l del esiublimenl las Termns de Caldolus el senyor i ' ral do la r.iha. Iiavcnl expcriíut'iiUil baslanta millora. S'ha truslü-dato Sarrià, ahont desilyem que l i arribi iviat ol total restabliment.

S'estén rccullinl lirmas de las principals casas do rome.rs pera presentar una inslan-( i.x al ssnyor Mnnegal, inlorcssanlli que dü raa l !.i seva estada a Madrid gestioni del • 1 .vern a la major btovelat possible, l'ad-•(iiisició d'un lorreno o local a la plassa de Catalunya pera conslruir un edifici rnonu-menlal destinat a Correus y Telégiafos, tal com reclama la importància de Barcelona.

En las eleccions celebradas al oCasino Ifercanlll» ha resultat elegida la següent candidatura:

ÜOii JudtiiMm Cuxart y Sala, don Budalt Quintana y Feliu, don Goróni de Mora-nas y Hudés, don Ju l i Barbeyy l'oinsard, don Isidro Gómez y Font, dou Hicart Pagès y Bertran, don Jaume Jarasy Maleu.

Suplents.—Don Joseph M. ' Vidal y Po­mar, don Joseph Lleonart y Huguel, don Rainòn Surinucb y Baell, don Bamón Ga­lera y Planas, don Antoni Mafgineda y No­vell .

Probablement ab l 'exprés de demà sorti­rà cap a Madrid eo Planas y Casals.

Aqucl matí h i ha hagut onlro'ls opera-lis de la imprempla dels senyors Henrich y Companyia, situada al carrer do Córce-ga. un intent do vaga, ocasional per la pro­hibició M a recenlmenl als obrers, desortir al carror a esmoraar durant la milja hora quo's destina pera di t objecto.

Afortunadament la cosa no ba passat d 'intent y a las deu del mati tols els tre­balladors han reprès la feina.

Avuy, el quefo d'Obras públicas d aques­ta provinciu, ha entregat al governador el plan y estudi que aquet l i demana dfas en­darrera, pera ferse càrrech dels trossos de carreleras generals del Estat, correspo­nents ul inlerior del lerme do Barcelona.

Semlila que'l senyor Espinosa està inle-n ssal en que pngui ser aviat un fot l'arre­glo do las esmentadus carreleras que, per l i qüestió pendent entre l'Eslat y el mu­nicipi , se troban en una situació que fa gairebé impossible el numerós t r àn / i t ro­dat que per eltas te lloch.

El dissaple va celebrarse ab l'éxil més complert, la últ ima de las provas del dich surantydepouenl. Dilas provas consisiiren en aixecar y depositar sobre els careners, aboni fou rascaty pintat, el trasatlàntieh «Ciudad Condal». de 3,000 lonoladas. El barco fou tornat a l'aigua sense cap inci­dent, apesar de lo delicat de la operació.

Las provas foren presenciadus per la Junta d'Obras del Port, y diri^iilas pels enginyers de la casa constructora, secun­dats pel personal del dich.

Diu un diari que la Junta sindical del Golegi de Corredors d'oquesla Borsa do Cò­rners, ba acordat que, desde l dia 12 del mes que som, s'obri'l saló de contractació a las duas vinlicinch,o sigui cinch minuts

f abans de comeusar la contractació, a ff de que no hagi d'entrar el públich atropella-damonl, com succeeix fins ara.

En el «Cenlre Excursionisla de Calaln-lunya» tindrà llocb, demà, dimars, de nou a deu del vespre, la segona conferencia del curs de Gramàtica Catalana.

La coneguda casa editorial «Librería Pa­rera», ha repartit als seus clients una bo­nica y útil Agenda dietari, molt ben en­quadernada y ab el seu llapis correspo­nent.

Conté novas curiosus; un detall de la

OrKanlsaeió interior de la casa. el calenda­r i d'aquest any y una pila de fulla pera apuntacioiïs disposats d'una manera moll pràctica.

Gracias per la atenció de la quo'ns ban enviat.

El Sindicat Musical Dolesio ha repartit entro'ls seus clients uns honichs cendrers anunciadors de la casa.

Un mal avingut matrimoni que viu al carrer den Cirés, va armar un gran xibarrl enredanlse a cops de puny ub gran enlu-siiisme fins al punt de que'l marit ba ha­gut d'anur al dispensari ab uu ull blau y la dona ub un altra u l l morat. Van sor molls els vehins que van anar a presenciar l'espoclucle.

—Dos germans han trobat a un amich aquesta matinada, al carrer dels Àngels, y han entaulat una conversa a ganoUidus, (h ixunllo ab el cap ple de xiribechs. Els amables germans han fugit, però un d'ells ba sigui agafal pel sereno Cascunle y el v i ­gilant Rico, y posat'a disposició del jutjat .

A la Rambla de Cunaletas, un vehí de Sant Gervasi ha volgut pujar a un tranvía en marxa y ha caigut, fent se una pila de blaus. Ha sigut aussiliat al dispensari del carrer deu Sepiílveda.

—La Empresa d'ómnibus «Nueva Con­dal», a petició de varis vehins de la Ram­bla de Catalunya, que s'han queixat de no trobar llocb en els cotxes desde las Ramblas, per venir plens ja desde'ls punts d'origen, ha decidit que desde'l dia 14 del corrent quedin suprimits els trajectes par­cials, establint uu lipo únich de deu cèn­tims, valider pera tot el trajecte.

En el concert que en obsequi als seus socis protectors executà ahir a la nit la societat coral «Catalunya Nova» resulta­reu moll aplaudidas «Els Pescadors», den Glavé. y «El testament d'Amelia».

També varen merèixer els honors de la repetició els corals en que prengueren pari las tres seccions de noyas, noys y ho­mes, distingintse en els solos de «Sant Ra-món»y «La Nina encantada», la professora de solfeig senyoreta Palmira Call y en Kis do conjunt de «El comte Arnau» y «La Primavera Eterna», que el numerós p ú ­blich aplaudí ab entusiasme.

El jove mestre Munel Martí donà novas provas de conèixer la difícil missió que rapraseiita la direcció artística de «Catalu­nya Nova».

En un bussó de correus ha sigut trobada una carlera que, a judicar pels documents que conté, perleneix al senyor Guemiui Domenico de Pietro, a qu i s'entregarà a la secretaria de la administració principal.

Ln junta directiva del Ateneu Obrer de Grocla, instalal al carrer del Àngel, lu'une-ro 20, principal, avisa als senyors socis nnmeraiis y protectors, y a quantas per-sonas hagin conlribuil ab els sous donu-lius al sosteniment de la esmentada asso­ciació, que tols els dias feiners lius el 17 del corrent, de set a nou del vespre, esta­ran de manifest a la secretaria l eslat do comptes de l'any passat y els couiprovanls per si volen exuminarlos.

El divendres passat, a la nit, va tenir lloch on el domicili de la senyora viuda de Masó un important concert, organisut pels coneguts mestres senyors Cassadó y Jofre, pera obsequiar a sou amich el distingit jove Gonzalo Masó, ab moliu de celebrarse sa festa onomàstica. Els esmentats senyors, secundats pel senyor Brandía, professor de violoncello, y el nen Agustí Cassadó, exe­cutaren al piano, violí y violoncello tria-das composicions, ob la perfecció que'ls h l es pròpia. El jove Carles Masó, accedint als prechs de la coneurrencia, inlernrelà diferenlas composicions do violí, sobres-surlint la «.MUSÍIM Proibilta», de Waller, difícil composició en que fou acompanyat al pinno per la seva germana la bénnoia senyoreta Josepha, quina esmerudíssimu execució els hi valgué las felicilucions unàn ims de la concurreuciu.

Ab motiu de dita festa, se reuniren en els sumptuosos salons de la casa una mu­nió de distingidas farailias, entre las que recordém las de Vilaseca, Joval, Sanlamu-

ría, Sanmarlí, Golferichs, Oliver, Bori, Canlarell, Bellldo, Pascual, Pérez y Gor-gas, els quals foren obsequlals ab un ex-pléndit refresch.

La festa va acabar a las primeras horas de la matinada, surlint tothom sumamenl reconeguts a las atencions rebudes per part de la família )Masó, especialment de donya Carme y de sas lillas las simpàticas senyoiclas Josepha y Rita.J

La vaga que sostenían els treballadors de la fàbrica de midóy refineria de petroli ds la casa Deusuchs y Companyia, de Ba-dulona, ha quedat reiolta, afortunadament, ab un sol dia de pa>-o.

Avuy tornaran u treballar els operaris, dospres d'baverso establert unas bases quo han satisfet a totas dúas parts.

H!s obrers que no son setmanals Ireba-llaràn 10 horas diarias y las extraordina-lias serén pagadas ub uu 50 per 100 de pu­ja sobro'l pieu oidinari.

Els obrers que treballin a la fàbrica de midó quo no siguin setmanals, s'han do

Íiosar en las mateixes condicions dels que IO son; do modo que a la fàbrica esmenta­

da no hi haurà més que obrers setma­nals.

Els que siguin despedits per afluixar el treball seràn avisats ab una setmuua d>' anticipació, y eixís mateix bo faran ells ab els patrons quan vulguin deixar la plassa quencupan.

S'exceptúan d'aquet benefici els que si­guin despeJilS per faltes comesas referent.-al treball; aquets podràn ser despedils al acte

Els obrers despedils per falla de foinn. es a dir, els que han d'ésser avisats uiu setmana abans, seràn els primers a retor­nar a la feina quan la necessitat de brassos torni a aumenlar; a condició, no obstant, de que signin aples.

Algunes d'aqueslus bases estan encara pendents de l'aprovació definitiva dels pa-Irons, quo son u Fransa.

Peró haventlos admès y firmat els repre-santanls, se suposa que no hi haurà cap dilicultat, y la vaga, per lo tant, queda re­solta.

El president de l'Audiència terriloria! ha disposat quo pera evitar molèsties al públich se coloqui un bussó en lu porta del carrer del Bisbe, perquè lent els pro­curadors com els particulars puguin dipo-silarhi Iota mena de documents.

En la secretaria de govern se portarà un registre en el que conslaràn els documents com si haguessin sigut presentats el dia abans al que s'inscriguin.

Ahir larde, eu ocasió en que era en una de las comunes del 'i'ívoli el subjecte de certa fama en determinats centres y cone­gui pel «Nolo», va càureli de la butxaca un revòlver Smith, que, al tocar a terra, va engogarse, ferint a la cuixa esquerra u un uoyet doSanys que hi havia allí prop.

El pacient va ser porl: 'l al dispensari i l " la Ronda do Sant Pere, y un agent de poli­cia se'n va endur al «Nelo» pres cap al jutjat.

Ahir matí se va celebrar ab gran solem­nitat, a l'iglesia de Sant Felip Neri, la fun­ció religiosa que'l colegi d'Advocula d'a­questa ciutat dedica a son patré Sant Rai-mond do Penyaforl.

Ve oficiar el doctor Palmerola, assistit dels doctors CosaQaa y Bruguera, haveni predicat un eloqüent sermó el doctor Sc-IMSIIÓ PuÍK> Van assistirà) acte el cardenal Casaflas, el senyor Mans eu representació del Ajuntament, y comissions dels colegfl d'Advocats, Notaris y Procuradors.

Le capella dé música va interpretar la missa gregoriana, baix l'acerUd;! dlreccil del mcslie Millet.

Ha mort a Mallorca, ahont residia, don Joseph Aguiló, germà del nostre amlcl don Isidor, enginyer quefo del servey agronómich d'aquesta piovincia.

El linut, distingit advocat y picpieturL, era persona molt estimada a Mallorca, pp.Ç lo que ha sigut forsa sentida la seva morM

Acompunyím a la fumilia dol senyor Aguiló, y especialment al nostre boa amich don Isidor, en la pena que'ls afli­

geix, lot pregant a Deu que aculli l 'àni­ma del fiaot.

CONGRÉS

Universitari Català Convocatòria

La grandesa y explondor d'un poble es-làn en proporció ab son nivell inleleclual. Els pobles basats en las conquistas, en la lu-gemonía comercial, en el manteniment de grossos exèrcits son pobles tiansiioris, smi pobles cimentats en fals y que cauen al més petit tronlollamenl; menlros els qui's basen en el cabal do son saber y en la cultura do llurs ciutadans, duran y per-maneixen y estàn destinats a ésser els se-nyalors de la civilisjrió en la marxa cap al progrés. Per aixó quan un poble com el nostre, desprès d'un March decaïment, vol rennixor, deu atendro avans que tot a la vida de son esperit, assolint una veritable cultura inleleclual y posanlse en vías de donarli majors desenrotllo y espandimenl.

Peró aqueix tan necessari avens del i n -lelecle nacional sols pol conseguirse per medi de la Universitat. Certes, no obstant, y cosa ben sabuda, que aquesta Institució que ló que ser la educadora de las genera­cions que demà hauran de dirigir la nos­tre Societat, y en la que ab el pacient con­reu de la veritat, cercan els joves catalans la ciència enÍDrlidora de llurs esperits, des­graciadament no cumpleix pas la seva mis­sió, ni lu cumplirà tampoch menlros se­gueixi organisada com en l'actualilal. El centralisme quo en' lots els ordres socials os signe do descomposició y de mort, des-composu y mata la funció educadora so­cial, y on tant es uixó verilnl que fins els eleinonls més contraris a l'autonomia de las regions reconeixen y n'eslau conven-suls, que cal descentralisar la onsenyansa, que es indispensable des l l iurarà las Uni ­versitats d'aqueixa lulele que sufreixen.

En aquets lemps en que lanl se parla de llibertat, ab tot y sor la ensenyansa lo qui primer hauria do gaudiria, se "trovu j u n y i -da per complert en lots els seus graus al Minisleri del ram. Inmensos feixos de de­crets se puhlican cada any. ab els quals se regula lot lo que afecta a instrucció Pú­blica; desde las més imporlanU y Irascen-denlals qüestions fins uls dclalls més íu-lims, y subjeclunl a un mateix raser las Universitats de totas las regions sense pa­rar compte ni a llur modo especial de ser, ni a llurs tlOCBSSiiata caruclcríslicas. Avuy lot deu venir de M.uli id, y uixó fa que to­tas las inici ilivas neixen ofegades. En la nostra Universitat, per molt poderosa que siga la bona voluntat dels culednitichs, int resta encarcarel y lut inari ; en ella ja no s'hi çrlan pensadors com en las d'abans: las collas de jo ven l quo sota sas vol las se aixoplngaii líO'ls porta ultra aspiració que la de posseir un UliU académich Y després, un cop acabada la carrera, se Iroban quo no saboii res, puig lo que en la pràctica es per demés necessari han d'eslui'iarho en­caro

Peró si l'opinió es unànim eu reconèixer la necessitat que hi ha de separar la Uni ­versitat,del Cenlre,divergeix quan so trac­ta de fixar l'alcans d'ailul istfament, y ai-xis, mentres uns se conlentanab una mo-derada descentraliiació, altres aspiren a nua ben complerta uuUn'.omlu. N'obstant tenint en compte que'ls ideals de! actual nacionalisme europeu fa alguns anys que aquí se concretaren en un criteri positiu, y que per tant tenim ben determinats els principis genetuls del particularisme cata­là y que ner més sort encara la unànií.i acceptació que han tingut els lu dona una mena dtnfaDililal: clarament se compen-drà que sols prenent aquels principis—que referitsa Kspa iya'nl liéni doJlegionuüsme— com a puntu'esguarl en la matèria, podrem anar després bon guials quan Iraclém do determinar lo qué fiagl de ser l'aulonomí j d'aquealu [inivcrsUal quo, no demostrada encara la necessitat de que sia Barcelonina, nosaltres comensérn iier diria Catalana. Tol aixó no vol dir que'l resultat de lo que pro-

nosém hagi de ser DOCTBINA del Galalanis-K Hmlt menys, sinó OP.Nrú BSCOLAH sobre l'alcans d'aquel a separació a fí de rnie si mav per may. els talnísl res del K s i a i E n c a r a ï u e e b aparatosos nomsdautono-mfa o descentrellsació u " ' ' 6 " ' ^ " " ^ ? : Un cerlas disposicions end,re3sad?nV s ha intentat, a ilusionar la conciencia del pcible estudiós, sàpiga sempre a Su« itenirse y linga una estel guiadora en el període de gestació que eslèm alravessanl.

Deslligadas d'aqueslas qüestions, per al­tra pari so fan cada jorn més urgents cor-las reformas en nostre règim universitari, que si be llur introducció he sigui dema­nada ab insistència on diversas ocasions y per dilerenls caiums, no han rebul encare ta sanció pública dels estudiants, que no pol prescindirse de la sova autonlal. m del seu vol quan so Irada de lo que a ells afec ta en primer lloch.

Heus aquí el per què convocan avuy las enlitals infrascrilas el primer «Congres Universitari Català... pera que lots aque Is que's preocupan del nostre avens cienu-íich. ab subjecció a las adjuntes Bases, hi concorrin; pera que ab la cooperació de lots se realisi un acte que demostri a la societat catalene que'ls quo pol ser dema haurém do dirigiria, volem veurela ob l'esplendor y urandesa dels pobles c iv i l i -sats y lliures: perquè aixis se cumpleixi prompte aquella profecia, ab la que con­clou liiisloria del nostre pensament y en la que resúm el ilustríssim doctor Torras v Bages l'ànima entera de la seva roonu-inental obra; «El dia que la Universilal sia de debò catalana, coraensarà la rena-xensa de Catalunya.»

Barcelona 15 de desembre de 1902. La c o m i s s i ó organisadora

Pel «Centre Escolar Catalanista* S. M.' Masramón y Vilalta, olumne de la

Facultat de Dret. Salvador Ventosa y Roig, alumne de la

Facultat de Medecina. ArLur Dodero y Terglon, alumne de Be-

llas Arts. Per l'Ajrupació Escolar Calnlmista

(íRamún Llull» Emili Vallés y Vidal, llicenciat en Cicu-

cius. Jaume Algarra y Posllus, alumne de ia

Facultat de Dr- t " Joen Vallés y Pujals, alumne de la Fa­

cultat de Dret. Per la «ASSOCMCW protectora

de fa Ensenyansa Catalana» Franclsco Flos y Culcat, director del

cCnl-lagi de Sani Jordi.» Miquel Laporta. advocat. Hermenegild Puig y Sais. metge del

Hospital Sagrat Cor. Desde l primer do janer figura també en­

tre las entitats inviladoias la «Federació escolar catalana», representada pels socis: Pere Dóiïi'^ieeb, alutnno de la Bseala de Arqui lectura; Oriol Martorell, de la Facul­tat de Dret, y Josepb üassas, de la de Me­decina.

Els socis do la Federació seràn congres-sisles efectius en las condicions indicadas en l'apartat a). de la Base lercost Temas de qua s'ocuparà

©1 Congrés I . «Reformas que's deurien inlroduir

desde ara en l'organisació universitària, indepen^e.nlmenl de la qüestió autono­mista».—Els senyors ponents presentaràu conclusions soliro'ls següents punts:

Primer. Creació do càtedras de Dret ci­vil català y d'Historia y Literatura ca l i -lanas.

Segón. Organisació do las Facultats y Escoles espocials.

Tercer. Kstensió universitària y Uni­versitats populars.

Quart. Conveniència o inconveniència d'abolir els doctorals.

Quint. Necessitat do dividir y especia-lisar las carreras evitant las ensenyansas en ciclopód ieas.

Sisè. Eslensió de las ensenyansas espe-cululivus.

Setè, La lliberlal d'ensenyansa y l 'Uni­versitat catalana.

I I . «Aulonomla universitària.»

A.l—Constitució au lonAmi versi lat catalana, derivada (i« del regionalisme, que deuria P r | ^ dia en que's plantegi en 8l " P 1 ' ^ aquet sistema tal com s'ha V r talunya. Dintre d'aquet s. h ! " " ^ . ^ objecte d'esludl y la^oneneu1?8 ^ conclusions sobre'ls següents n,pr8,íS

Primer. Relacions ub el p1?018' y ab las demés universilala e»^ r ceiilhi

Segón. Idioma. 18 ^ n y o ^ ^ Tercer. Personal docent v

tia. i a(1'niniii Quart. Poder qui deurà dielnr i

organicas y adminislralivas de i · L 3 " ^ la

sa pública y en que deurà «ii!!181 preina aulorilal en aquet ram

Quinl . Divisió territorial un i« atribucions quo dourian Cünceil r Sllatlt nlcipi y a la Comarca pera ButiZt,91 H cessitals inlelecluals. erllursDl

Sisè. Servey militar dels oslnHi Selé. La Instrucció pública (.d'anl«·

vey retribuït; aplicació del servev'V,8''-brant de la retribució. ey d8l»».

Vuitè. Organlsació gremial do l .n versital pera intervenir en la fo rL ,U|1i· las Corts.; ^

B.)—Bases, derivadasde'lo que g'ar el sub-lema anterior, sobre lasmni Í!l dria accepUrse, vigent l'actual «i , una situció més o menos aulonon.íi; > , Universilal catalana. Dintre d'auuMi tió sols cal delermiaarse: Quins dai riors punts se consideran essencials5 V1*" lonomía universitària. 'idUii. Bases per las que's r e g i r i

Primera. Aquet Congrés se cclH,'!?,!*' Deu ho vol, a últims de janer de lOai '·

Segona. Hi hauràn duas classesd«r gressistas: efectius que podran pendre n!* activa en las deliberacions y votucirne j " Congrés, o sigui quo lindran veu y vni1 /íOfíomr»*'que sols podràu pendro ,,.,1'' las deliberacions més no en las viiiacin o sigui, que lindràn vou, més nn vol ^

Tercera. Seràn Congresslslas efeeiiat lots els socis derAgrupació Escolarc!;.?' lanista «RaniDi i l.luM»ydel Centre B*;.? Catalanista, h) lots els socis esliidiniitïi l'Associació protectora de la EnseiivjiS catalana, c) tols els escolars, aixis d'cnl? nyansà oficial com d'ensenyansa lliureni esludiin en algun dels centres d ,0,111 j j l Cilalunya, niUjansaut que siaiua nrejeS lats p^r dos socis do las sot ielais 1 sinenij! das.

Quaila. Seràn Congressista< í o ^ ^ v al Uils «Is socis riò estudiants de la supn dita Associació; bl lots els prnfessondu qu··sia Universitat, y elsil·laividuiigabS! tul acudémich, 0 delegats de coieciiviuii (iue le Comissió organisadnra tingj aS nomenar pera que conlribuaixin al mai« éxil del Congrés.

Quinla. El Congrés serà presidit peruj president, dos vis-presidents y dossecre. taris, elegits pel Congrés d'cntre'lsCOD-grassistoa td'eclius.

Sexta. Las ponencias estaran consliluí) das per Congressistes efectius y honoraiii que designarà la Comissió orgunisudora.

Séptima. Las conclusions de las ponen­cias se public.iràu vuit dias uliansilen-unlrsèl Congrés.Tots els Congiesislas qm vnlg.m presentar e s m e n e s a las mateiw deuràn enviaries duranl aquells vuit diu u la Comissió orgaiiisadora. Al reuniïsd Congrés so donarà compte de las ism'na que las ponenciaa accoplun que's iliscnl»-xin y di-las que robuljao, y tols v'su-. balls prra dofensarlas o impugiur^y^ pndràii accedir, en el priin»r torn.dínm-ze mimi Is.

Octava.—La llengua única ques'jdoe-trà en el Congrés serà la cetalana.

AVIS.—En el «Cenlre Escolar Cutalaíif ta», (Cucurulla. I y 3, principal), enlj Agrupaciíi Escolar Culalanista t llaniit Liull», (Escudellers Blanchs. 8. principiï y en lu «Associació proleclora de ld En» nyansa Catalana», (Santa Agna, 21. prla-cípal), informal,111 s<dire lo que interest respecte al Congrés, l l i hauràn horasespc cials de despaig: de 5 a 0 do la tardi' Contrc, y de (5 a T en l'Agrupació.

Préstams

DINER DINER

E n l . · y 5.*hipotecar robn valors desde el 3 p e r 100 anyals eu Uolra a propietària iDdustriala y couicrrianls, fleíde el mils per 100 al mes. y sobrçiiMlefruIts. ludlvisos. Kéneros y lola Karauiía que

convinga. Rambla Sia. Mònica, 4, enlrossul

J í < 3 t \ t \ t \ duros se preslaian a r i y • • J O · V W milRper 10(1 anyal, eelnyo n.' t i . entressol. t.* ne a a I y de 4 a rt.

P R É S T A M S 1 cornerclanU y propietaris. Tracle illrec-te. PasselK de Gracia. B. bmxúi.

Vendas ORAN CRIA DE CANARIS

orlandesos, canladors de la millor russa. So'n veneu: Ramon Ta.ssis, Taci'i. 32. Sllges

PTÍTQO pera guanlar caudalsy BASCl'l.AS UfiUlla de tolas classes y slstemos. i j ir ier I.c 8nul l'au, n ú m . -n. milita casa f. MU-Li uu. primera en Bspaioa.

Tubos y bombas «««««w·carr·rda Karhara, nom, kt,

Avisos Administració ^ T Ï ^ ^ ^ caria y en ll«tra- Lllbrelens. S, tercer, de onse a dotse y de set a nou.

ATENCIÓ La persona que necesslll comprar algrtn

«avall o caTallcrla d'alira e-ipecie. y vul-KUI ssses.'oinise par t>ersoiia IdiuiPa y la-cullativu ab alsoluta Kanmliu. la m é s ex-iricia respoiLsabin cal y economM, dirlglo-s e a don í Dalmau, carrerde las V. -. I, prat. S.'. de 11 a 1, aboni liolterau ocasions de oiMirlunlial, baix tinn conilssici modesta y eijultailva.

Llogruers

(lualsevol Imlusma v piuai·ló, ÍIP porlPila.

edllicl al> soterrani, planta bal ropl pera

despulx. Balíó: 1)1-

lExitl iExitl Creix-Pel Indispensable en lot tocador y UNICH

pera íer uelxer cabell o pol hermós y ab un danl, dPlurn la MTB raisuda impldelx lor-narsocalvo y sortir cabi-ll blancli r-rema-liiraiiipiu y cura rapldümeul la TINYA P E L A D A . — . i p e s s e l a s pot

F a r m s o l a G o l o b a r t . Paiselg de Sant Joan. rx, (devaut de fus Salesas).

Gelatina de Carn de Gallina A Hm en t poderút pern Itnpersenas iellcauat I»ot d e o r l s s a l l . 3 ptas .

E. M a r t l g n o l o . K a B u d e l l e r s . IO

P a n a l l o n s P a n a l l o n a i : SP evitau y curan usant cl r o n o a GOLOBART: I-JT. V*- Farmà­cia Goiobarl, passeig SaiilJoan,°2&<daxanl las Silessus'.

imprempta J. rainni me un all uy\

1 ÜNÏCA AYGUA PURGANT NATURAL

ouecombat msraveUosament lolas lasmolelllas del ventroll. D a s o o n f l l n d 'a l t raa a y g u a * qneMs enlrp'.'uin com a sus'ituclo o iniitacI4 da la

ile{çitli:ia. amiu'a y universalment adinesn per las AcadPmias y las celebrllals medlcai coneguda eh ei nom rte

Els POLVOS CCSMETICHS D E FRANCH tronen en pochs minuts el pel* qualsevol part del cos. maia sas anels y 110 torna a surtir. No irrita'! cntls. AIIUMI teton e» uillissiin a las senyoras que tingan pel moixl ivelloi a la cara y brasoi peu* ab ell poden destruirlo.

U u pot: S-so pe s so t s s . tTenTla CPrUlicat per correu si per endavant »e reos S-so ppasetas cu l i b r a o s a de Uiro muiuo ó en seilos de correu.

Comte iel Assalf (carrer í íou). miE 52, BARCELONA

Vapors Trasatlàntichs de A. FOLCH Y C.a ^ L i l ^ E » ^ € 5 l n ( S O C I E T A T E N C O M AN D I T A

Rambla de Santa Mònica, 21, principal

Línia de las Antillas y E s t a t s Units VIATGE DIRECTE

Pera Hataiia, Santiago t Cuba CieuRiegos y New Orleaiis soillra ei dia an dojanor el vapor espanyol

M i g u e l G a l l a r t classificat en el Moj-ds* 100 A. t.

Admet c o r r o ja y paseatge pera dIU punti. y lambd pera C a n a r l a s . Lín ia de la A m è r i c a del Sud

Pera Moníevideo, Buenos Aires y Rosario de Santa Fé rorthAn úl t ims de janer, ei vapor espanyol

Berenguer el Grande anss l l lr t l en el LtorCt's* I"© A. L

Admet o a r r e u a jr p a s s a t g e pura dIU pux)U.

D i n e F

Exurirsi-inpre laeUiiuela KroRji a las ampol-as, portant f escut vermell abe! nom do RUB1NATy la iirma y rúbiícn del D r . LLOÍ: ACH al ccü da l'ampolla.

A d m i n i s t r a c i ó : Corts. 288 . entressol. Barcelona

I Carca re Utrai*

PRODUCTE NATURAL DE RAHIMB TRIATS PURS SENSE CAP MENA DE BARREJA

CLASSE SBL·ECTA.-EXQUISIT BOUQUET. DEL PROPIETARI

ANTONIN OL!VER.-Pass eijr St . Joan, 139.-Teléfn. 263

8KNSK 1NTEHK3 ADEI.ANTAT. S8 rtOlM Sobra . lobas, Joyos, mobles, ^neros y Biireeobiocles. Casaautorisada pel Ciobern y carantida abel dlpO-ritc<>rresponenl.—Meraadera, n ú m . IO, p r a L i —Ul ba dcsiiatz parUcular. & CURAR 0

M a r la

Se lloga j a y pnraer pis. p

Tallpr 0 'f-odra. Cid, I?, prop Itunro. na-i CUICI |.,> j.|B!iSa de santa A^na.H, porter

Pis bó y barato propi i«eni una ramlTa, os Rran. cl»r y ren-niat, l e so ly miierfa. Xuoifl, 1:1.

Anuncis IjMay (vés calvosü ^ e n ^ " " : jtirpa.luaD··fnofcnsin. Unich que m nel->ertH cabell > ovlla sa cavuiíaa al poca n • • J de ussrio. De renda u casa del rw picst·uíaut, canetUeu SOÍ CJ. IJ, principal.

Feia l'aiirt absoluty curació radical dM lola mena de trencadura ».i nielaes m é s llustres ri>comar.an ab preferència als d e m é s sis-temas l u s dol ací editat bracuer ÒPTIM HERNIAL VIVES, «paralo medicinal iinioli p Kspanyo ab patent d ' iurenció, coa*-

nult v spllcnl be l i le direcció lacaltatlva. Despatx: de 9 ó 1 y de 3 à 7. Unió* 17, entressol

La Permanent ' W I l W ^ La Permanent Indispensable pera dormitoris

RETRETE-CADIRA AUTOMÀTICA V o l t a b l e a d o r n a o n Q u a l s e v o l b a b l t a o l ó p o r e l e g à n c i a y e o m o d i t a t

A « DUROS Y MITG

TT» Plassa Universitat,

particularment en els casos de catarros o constipats ja recents o cró-nichs, ocasionats o empitjoruts pel frol; el remey més universal reco-menal y acceptat es lu Pasta pectoral del doctor Andreu, rfuuls efectes espectoranls, demulcents y calinants, son sempre tun se­gurs y ràpilB que cast sempro's cura la tos al acabar la primera capsa.

E l s asmút lchs trolmn'in també un remey segur pera calmar in-raedialamenl. A T T K r ï T f i r ^ ' S ^ B ' l"'r "violents que simi, ub elsatacbsde X». ^ ürf via cigarrets b a l s ó -michs, y a benelici dels Papors Azoats reposaran tota la nit ab sols creraarue un dinlro de la babilució.

Demanin aqucU medicaments u lu farmàcia del doctor Andreu, Rambla de Catalunya, G6, y en las demés farmacias de tols els paisos.

(Font de la Pólvora) Girona Bicarbonatada Càlcich-Sódich

Manganosa Única en la quel manganès a'M descobreix dirjjj·

taroent y en quo aquesta sastancia supera ^,fc^r.0,i_l tó aKuropa cap altra similar mes quo l'acreditadiss de Borccek (Austria-Hungrla'., deia que cada aojfw •onen més de tres milions d'ampollas. A k a f

Es la més apropiada pera curar tota mena d *• g m l a s y l ' O r g a s m o sexual, siguont ademe molt indicada aplicació en las següents afeccioas-

Dispepsias, Infarts viscerals, espj cialment del Fetge y M e l s a . - D e s S glos del ventrell y especialment cóiit"-crónichs .—Debi l i tat nervosa.-n"";;' frets.—Afeccions pulmonars catarro —Poagre.—Raqultisme. i

Se ven a las farmacias y dipòsits d'aiguas mia* Per las demandas al engrós, dirigirse ai

Administrador 0. n.

Plassa Constitució,?, pral., Giroi» NOYS

.MA.?„M?aif ^0, .Rorbonet , es el verilable especIMch «erertllst P"3 j .S dias la C o q u o l a o h e y B r o n q u l t i a y tota nieu- de los do ms ' bM l * i n i l ' í ' f '"w-'or Andreu, doctor Casasa y Kambla da la i rlor* a" '" i i s v s o i i a . lanovay üeltrú. farmàcia del autor *

Gotas Tonicas Neurosténicas preparadas per J . Santacana, farmacéutich

Allmenl del cervell y remoy líeróicü que no falla pera las ma lalllasdel sistema cervell espinada.

Pesiiertan las (tauaj do menjar, touiflcan y vlRorlsan Uiu nl cos. Iiialspenaablwate acotals, convalescents, hlpocondnachs au quo (an massa trebulls mentals, sufreixen de la médula . desvane-xemouis, anèmia del cap y denite manifestacions neurosténicas F n r m a o l a de l aotor , a a r r e r d e S a n t P e r e m è a B a i x , 23

P A P E R E R I A C E N T R A L BANY® NOUS, 10

Papers, cartrons, llibres raUlals, articles d'escriplort. p ^ f , ^ Tarjelas postals. Devocionaris, Uosaris, Es • Impresos de tota mena ^

V E N D A A C E N G R Ó S T A L A M E N U D A - E X P O R T A C