la gerència del centre històric de terrassa

La Gerència del Centre Històric de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Regidoria de Comerç, Mercats i Fires

comerciants@terrassa.org

La Salut del nostre Centre Històric

1a part

Pla Integral del Centre Històric:3.250 metres lineals de carrers per a vianants i semi-vianals.

24.000 m² de places i parcs

Modernització de més del 45 % dels comerços i augment d’un 25 % d’ establiments del sector serveis

Limitacions d’ús en planta baixa

NZona Comercial de l'Av. J . Tarradelles i la plaça Ll. CompanysREGULACIÓ DELS USOS D'OFICINA EN PLANTA BAIXA EN LA ZONA DE CASC ANTIC

Àmbit de restricció dels usos d'oficines en planta baixa

Creació de1.460 places d’aparcament

Increment del valor del sòl en un 400 %

Increment dels visitants del C. H. en un 30 %

Resultats: actuacions 1992 – 2002

Pla Integral del Centre Històric:

3.250 metres lineals de carrers per vianants.

24.000 m² de places i parcs Modernització de més del 45 % dels

comerços en el C.H. + increment d’un 25 % del nombre d’establiments del sector serveis

1.460 places d’ aparcament Augment dels visitants del C. H. en un 30 % Augment del valor del sòl en un 400 %

Objectius assolits• Un Centre Històric vianalitzat, on s’ha renovat la

seva imatge amb nou mobiliari, enllumenat, senyalètica i arbrat.

• El comerç també s’ha revitalitza.

• S’ha assegurat la seva accessibilitat gràcies a la construcció d’aparcaments subterranis i millores en el transport públic. CTC permet que el transport i l’aparcament sigui gratuït per als clients.

• Hi ha una forta activitat lúdica que vincula el comerç amb la cultura i la ciutat.

L’anàlisi dels resultats...

Els grups de R+D

Consensuar propostes

Nous reptes

Eina de comunicació.Reunió periòdica amb comerciants

destacats.Debat i propostes sobre projectes de la

Regidoria.

Afavoreix l’intercanvi cultural i les relacions entre comerciants i institucions.Venç la resistència al canvi.

Grup Comerç R+D

Grup Comerç R+D

Comerç R + D. Treball conjunt

Punts forts del Centre HistòricDiversitat del comerç existentCaracterístiques diferenciades: marques i franquícies que no coincideixen amb els Centres “estándar”Centre per a vianants, és agradable passejar-hiEls dissabtes a la tarda les botigues estan obertesBona oferta d’aparcamentsAugment dels visitants gràcies a les inversions realitzades

Diversitat del comerç existentCaracterístiques diferenciades: marques i franquícies que no coincideixen amb els Centres “estándar”Centre per a vianants, és agradable passejar-hiEls dissabtes a la tarda les botigues estan obertesBona oferta d’aparcamentsAugment dels visitants gràcies a les inversions realitzades

Comerç R + D. Treball conjunt

Punts febles del Centre HistòricManquen comerços amb gran capacitat d’atracció que exerceixin de locomotores i generin fluxes de vianantsPoca oferta en determinats sectors comercials: Mix comercial i de serveis poc equilibrat.Poca oferta de restauració i d’oci diürn i nocturn. Poca cohesió entre el sector comercialPreu de compra i/o lloguer de locals massa elevat

Manquen comerços amb gran capacitat d’atracció que exerceixin de locomotores i generin fluxes de vianantsPoca oferta en determinats sectors comercials: Mix comercial i de serveis poc equilibrat.Poca oferta de restauració i d’oci diürn i nocturn. Poca cohesió entre el sector comercialPreu de compra i/o lloguer de locals massa elevat

6,66,82

6,966,56,04

5,667,17,08

7,324,2 5,7

5,366,3 6,8

6,97,5

87,86

6,46,26,44

7,247,4

5,5 6,96,72

77,026,64

6,485,96,12

6,346,56,46

5,66

0 5 10

Accessibilitat

Barreres arquitectòniques

Disponibilitat de locals comercials

Enllumenat

Habitatge al centre

Mobiliari urbà

Neteja

Oferta comerç

Oferta cultural

Oferta d'oci

Oferta restauració i bars

Seguretat

Senyalèctica

Valoració del Centre de Terrassa

VALORACIÓ MITJA DELS ASPECTES DEL CENTRE DE TERRASSA

Mitja Visitants =6,31

Mitja Empreses = 6,6

Mitja Residents = 6,7

Professionals

Visitants

Residents

n = 415

n = 207

n = 1215

El sistema actual ha tocat sostre• Les accions de les associacions de comerciants queden

limitades per la voluntat dels socis. Cal un major grau de professionalització i un sistema de finançament propi.

• Les accions de l’administració Pública queden limitades pels recursos disponibles i la necessitat de redistribució de la riquesa

Calen noves fórmules de gestió per al Centre Històric seguint les tendències actuals.

La proposta

La creació de la gerència “terrassacentre”

Concepte

Què és la Gerència?

Un organisme públic - privat que possibilitarà la gestió integral del Centre Històric de la ciutat i que

suposa la col·laboració d’ambdues parts al 50%

Objectius de la GerènciaAugmentar l’atractiu del Centre Històric

gràcies a la provisió addicional de serveis.

Assegurar serveis d’excel·lencia

Atraure nous clients, llogaters i oportunitats

de negoci.

Convertir Terrassa en destinació comercial

La proposta

Els integrants de la Gerència

Els integrants

Grup

Impulsor

Grup

Consultiu

Gerènc

iaAjuntament

Grup Comerç R + D

Diputació de Barcelona

Generalitat de Catalunya

Comerç Terrassa Centre

CECOT

Cambra de Comerç

Associacions de Veïns

Altres associacions de

caràcter cultural,

esportiu,

social,

etc.

Estructura i rol del Gerenti del seu equip de treballEl Gerent ha d’afavorir:

El desenvolupament de vincles entre iniciatives del sector públic i del sector privat.

L’obtenció del consens entre diferents agents.

Una reflexió sobre la visió del centre a llarg termini

Estratègies d’accions a curt termini

Serveis

Els serveis

Millora de la imatge del Centre Històric:

• seguretat

• neteja de carrers

• manteniment de la zona

• zones verdes, jardins i arbrat

• il·luminació

• mobiliari urbà

• retirada de graffitis

Els serveis

Promoció del Centre Històric:

Imatge corporativa del centre

Programes de màrqueting y promoció de la zona

Atenció al visitant

Edició de guies informatives sobre comerços, serveis, festes i actes

Els serveis

Promoció econòmica del Centre Històric:

• Assistència als agents econòmics membres de la Gerència:

Pla de formació, bossa de treball

• Recerca de nous operadores que millorin el mix comercial i de serveis de la zona

Els serveis

Diàleg entre Administració i Activitats Econòmiques sobre temes de:

Planejament y pràctica urbanística

Transport públic individual i col·lectiu

Xarxa de transport privat

Promoció comercial

Els serveis

Prioritats definides pel grup R+DGestió de la cartera dels locals comercials disponibles

Neteja, manteniment i seguretat dels carrers

Promoció i publicitat de la zona com a centre comercial i de lleure

Establir criteris unificats: Horaris comercials i festius d'obertura permesa, aparcament i transport públic gratuït

Suport directe als comerciants i a la resta d’activitats econòmiques.

Gestió de la cartera dels locals comercials disponibles

Neteja, manteniment i seguretat dels carrers

Promoció i publicitat de la zona com a centre comercial i de lleure

Establir criteris unificats: Horaris comercials i festius d'obertura permesa, aparcament i transport públic gratuït

Suport directe als comerciants i a la resta d’activitats econòmiques.

EL NOU MODEL DE GESTIÓ PER A LES ÁREES URBANES AMB

DENSITAT COMERCIAL I D’ACTIVITAT ECONÒMICA EN

GENERAL

2a part

Forma jurídica

Forma jurídica

•Consorci•Empresa mixta•Agrupació Interès Econòmic

•Oficina Municipal•Cooperativa de serveis

El Consorci

És una entitat pública de caràcter associatiu que poden constituir els ens locals juntament amb d’altres administracions públiques i/o amb entitats privades sense ànim de lucre que tinguin finalitats d’interès públic concurrents amb la dels ens públics

Forma jurídica TERRASSA APOSTA PER LA

CONSTITUCIÓ D’UN CONSORCI INTEGRAT PER:•CTC•AJUNTAMENT DE TERRASSA•GENERALITAT DE CATALUNYA

El Consorci

• Perquè tindrà caràcter d’ens local

• Perquè en poden formar part entitats privades sense ànim de lucre i amb interessos concurrents

• Perquè pot establir taxes i contribucions especials

Finançament

Finançament

• Recerca d’una font de finançament estable

• No subjecte al voluntarisme ni a les subvencions

• Que permeti finançar serveis extraordinaris per a una zona concreta del territori

Finançament. Fórmules

De naturalesa tributària

De naturalesa voluntària

Finançament. La Quota

Regulació estatutària No és obligatòria, és voluntàriaAplicable en una zona en concreto

segons Estatuts No es exigible por via executiva Proporcional o lineal segons Estatuts Només alguns col·laboren, però

molts se’n beneficien

Finançament

INGRESSOS DE NATURALESA TRIBUTÀRIA

Impost d'Activitats Econòmiques

Impost sobre Bens Immobles

Preu Públic

Taxa Municipal

Taxa Autonòmica

Contribucions Especials

Finançament. Esquema

Ajuntament

GERÈNCIA

Traspàs

Normativa

Plus de serveis

Estàndard de serveis

FinançamentTitulars activitats

econòmiques al C.H.

Ingressos del consorci

Un tribut obligatori

Ingressos per serveis prestats pel consorci

a tercers

Interessos

Ajuts o subvencions administracions

públiques

Aportacions d’entitats privades

Finançament. L’impostRegulació estatal Finalitat: redistribució de la riquesaObligatorietat en el pagament Aplicació supramunicipal. Exigible por via executiva Proporcional No hi ha relació directa entre el valor del impost i la prestació de serveis

públics

Finançament. La taxa Municipal

Regulada per Ordenança municipal Obligatorietat en el pagament Aplicable a una zona en concret de la ciutat Exigible por via executiva Proporcional Contra-prestació de serveis públics

Finançament

La taxa municipal

La taxa municipal

Obligatorietat en el pagament

Al ser un tribut municipal, neix la obligació tributària per als subjectes passius ( els beneficiaris dels serveis) i així evitem la figura “del que es beneficia sense pagar” pròpia de les Associacions.

La taxa municipal

Aplicable a una zona concreta de la ciutat

El fet imposable de la taxa es basa en la titularitat d’una activitat econòmica dins l’àrea d’actuació de la Gerència.

La taxa municipal

Proporcional

S’estableixen criteris de proporcionalitat segons superfície, tipus d’activitat, ubicació, metres de façana, altres a determinar

La taxa municipal

Possibilitat d’establir convenis de col·laboració

La taxa la crea l’Ajuntament via Ordenança fiscal i aquest pot cedir la seva gestió i recaptació al Consorci mitjançant convenis de col·laboració.

Finançament. Qui?

Qui restaria subjecte a la taxa?

Activitats Econòmiques d’una àrea concreta

Finançament. Qui?

Limitació geogràfica

Àrees rehabilitades amb intervenció urbanística

Finançament. Qui?

Qui podrà formar part de la Gerència?

Finançament. Qui?

Cal el consentimentde les activitats

econòmiques

Finançament. Qui?Salzburg:• Procés de referèndum, a través del sistema de vot afirmatiu

Sistema d’aprovació:• Es requereix una participació mínima del 30% de les empreses subjectes al

tribut.• Votació oberta durant 3 setmanes• Un mínim del 50% de vots afirmatius.

Finançament. Qui?

Voluntat positiva: Caldrà que la majoria de les

activitats econòmiques ubicades en l’àrea assenyalada anteriorment, expressi la seva voluntat positiva de participar en aquesta Consorci.Cal, per tant, determinar un sistema de consulta entre els afectats per aquest nou projecte.

Finançament. Qui?

Incorporació de nous membres al Consorci

Possibilitat d’incorporar nous carrers amb:

• continuïtat geogràfica• cert grau de qualitat urbanística• voluntat positiva de formar-ne part• vist i plau dels integrants de la Gerència

Avantatges d’aquest model:

Totes les activitats contribueixen,

desapareix el que es beneficia sense pagar.

Totes les activitats sumen, no només comerç.

Totes les activitats participen en la presa de decisions

conjuntament amb l’administració.

Tota la ciutat guanya en millores.

Els interrogants

Els Interrogants

Sobre els serveis que prestarà el Consorci:

• Cal definir-los• Cal que tinguin naturalesa pública

Què passarà amb els serveis de caràcter privat?

Qui els prestarà? Qui els finançarà?

Els Interrogants

Sobre els serveis que ve prestant Admció.:

• Cal definir-los• Cal quantificar-los• Cal distingir-los dels que prestarà el

Consorci

Els Interrogants

Sobre els serveis que ve prestant CTC:• Cal definir-los• Cal quantificar-los• Cal distingir-los dels que prestarà el Consorci Què passarà amb els serveis que no

assumeixi el Consorci? Com els finançarà l’associació?

Els Interrogants

Sobre el Consorci:

• Qui l’integrarà?• Com quedaran representades les

diferents activitats econòmiques?• Quin serà el paper de les

associacions i/o entitats?

Els Interrogants

Sobre el Consorci:

Quina responsabilitat legal assumiran els integrants del consorci?

Qui respondrà subsidiàriament en cas de dèficit?

Els Interrogants

Sobre el Consorci:

Organització del Consorci: Com s’articularà el 50% públic i el 50% privat

Els Interrogants

Sobre el Consorci:

• Cal articular el vot de qualitat per als supòsits d’empat en les votacions?

• Cal articular el dret a vet?

Els Interrogants

Sobre la taxa:

• Qui l’ha de crear? • Qui la ha de gestionar?• Com es farà el traspàs de la

recaptació al Consorci?

Els Interrogants

Sobre la taxa:• Com es justificarà la seva

aplicació només en un àrea concreta de la ciutat?

• Com es definiran els subjectes passius?

• Com s’establirà la proporcionalitat?

Els Interrogants

Sobre la taxa:

• Com s’articularà el procés de consulta per tal que les activitats expressin la seva voluntat positiva de participar en el Consorci?

Les respostes

Molts dels interrogants d’aquest projecte hauran de ser resolts en la definició dels propis Estatuts i per tant hi haurà solucions diferents segons cada experiència i ciutat

Les respostes

Però en d’altres casos, sobre tot en allò referent al sistema de finançament, ens cal un marc legal més propici per seguir avançant, que permeti als Ajuntaments majors potestats i els orienti en la seva aplicació.

Les respostes

La taxa acompleix tots els requisits teòrics que requereix aquest projecte, però el marc normatiu actual no permet la creació ex novo d’una taxa específica per finançar el consorci si prèviament no es defineixen mitjançant norma amb rang de llei, els atributs públics de molts dels serveis que ara venen prestant les associacions de comerciants i d’altres que se’n puguin crear en el futur.

Una societat que no qüestioni els seus propis models no avança.

Sense interrogants no hi ha nous reptes. Sense reptes no hi ha possibilitat de construir un nou escenari de futur.

Gràcies per la seva atenció

Ajuntament de Terrassa

gemma.puig@terrassa.org