context històric
TRANSCRIPT
Context Històric.
Esther GascónNúria Viudez
Evangelis.Escrits que narren la vida i el missatge de Jesús.
Dels escrits hi ha diverses versions, però només quatre van ser anomenades canòniques: evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan; la resta apòcrifs.
Dates aproximades dels evangelis:
-Mateu, c. 70 - 100. -Marc, c. 68 - 73. -Lluc, c. 80 - 100. -Joan, c. 90 - 110.
Relats canònics i apòcrifs sobre jesús.A part dels evangelis canònics hi ha altres parts del Nou Testament (
Epístoles Paulines), probablement escrites dècades abans que els evangelis.
Els Ac 10:37-38 i Ac 19:4 es refereixen als principis del ministeri de Jesús.
Ac 1:1-11 expliquen més coses sobre l'Ascensió de Jesús.
Grups gnòstics tenien altres descripcions de la vida: Evangeli de Tomàs i l'Evangeli de Pere...
altres testimonis sobre jesús.Flavi josep→“En temps de Pilat visqué Jesús, un home savi, si se l’ha d’anomenar home: car feta
obres meravelloses i era mestre de tots aquells que escolten de bon grat la veritat, i va guanyar-se molts jueus i molts grecs. Aquesta era el Crist. I després que fou condemnat per Pilat a la creu, per l’acusació dels principals, aquells qui primer l’estimaren no deixaren de venerar-lo.”
Tàcit→ “Aquest nom els ve de Crist, el qual, mentre Tiberi era emperador, havia estat condemnat a la pena capital, pel procurador Ponç Pilat. Reprimida momentàniament aquesta superstició perniciosa ha tornat a emergir, no solament a Judea, bressol del mal, sinó fins i tot a Roma, on arriba i s’escampa tot el que hi ha, arreu, de terrible i vergonyós”
Sanhedrin→ “La vigília de la festa de Pasqua, Yeixu fou penjat. Durant els quaranta dies anteriors a la seva execució, un pregoner va anar anunciant: “Aquell és a punt de ser 2 apedregat perquè ha practicat la màgia, ha seduït i esgarriat Israel. Tothom qui vulgui dir alguna cosa a favor d’ell, que es presenti i que ho manifesti”(...)
Palestina en temps de
jesús
Territori i regions.Jesús va néixer i va viure en Palestina.
Des de l'any 64 a. C., aquesta regió formava part de l'imperi romà.
El mar Mediterrani el limita l'oest, i la vall del riu Jordà l'est. Gran importància pel pas de comunicacions i comercis.
Territoris i regions.Palestina estava dividida en quatre províncies:
1. Galilea→ Situada al nord, es troba Natzaret i a 140km Jerusalem; i està a prop d'un precipici pel qual van intentar llançar a Jesús els seus propis paisans. Jesús es va criar a Natzaret.
2. Samaria→ Situada entre Galilea al nord i Judea al sud, habitada per una població d’emigrants d'origen assiri, potser juntament amb altres israelites. Pels jueus, els samaritans eren un poble impur perquè hi havien molts extrangers.
3. Judea→ Capital, Jerusalem, és la ciutat santa dels jueus. La importància d'aquesta ciutat és religiosa, allí està el temple jueu, únic al món, al qual tots han de peregrinar.
4. Perea→ "el país de més enllà", part del regne d'Herodes el Gran situada a Jordània.
Recursos econòmics.Palestina tenia estrats socials extrems: els rics i els pobres.
Rics: Pocs, molt poderosos, conservadors en religió i també en política, generalment pertanyien al grup dels saduceus.
Majoria de la població era pobre, es trobaven:
-Jornalers: guanyaven el sustent amb la feina, se'ls pagava per dies i l'abonament era diari, treballaven de sol a sol per un denari i el menjar.
-Els mestres que no tenien un ofici ni exercien el comerç, vivien de les ajudes que rebien dels seus admiradors i seguidors.
Jerusalem.Capital de Palestina, però no reconeguda internacionalment.
Considerada pels palestins com a capital nacional.
Part oriental de la ciutat territori ocupat segons l'ONU.
Antiga ciutat de molta importància per les tres principals religions: cristianisme, islam i judaisme.
Domini romà.Any 63 a.C., Pompeu conquesta Jerusalem, i Palestina passa a poder de Roma.
Quan neix Jesús governa a Roma l'emperador Octavi August ,quan mor, és l'emperador Tiberi.
En els territoris conquistats, Roma procura conservar els costums locals.
Herodes el Gran es posa com a rei vassall per tot Palestina. Obsessionat per mantenir la seva sobirania sempre al costat del que manava a Roma i eliminar els que podien aspirar al seu lloc.
Personatges històrics.
Octavi August.Roma 23 de setembre de 63 aC -Nàpols, 19 d'agost
de 14 dC.
Successor de Juli Cèsar i primer emperador romà.
Es va imposar a la Guerra Civil que va haver després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC.
Va ser succeit per Tiberí
tiberi.Emperador romà que governà des del 18 de setembre de
l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37.
Era fillastre d'August que li donà el permís per tornar a Roma del seu exili a l'illa de Rodes.
Va reorganitzar de nou l'exèrcit, reformant la llei militar i creant noves legions.
Herodes el Gran.Rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea.
Ascaló el 73 aC.
Sota el seu govern desenvolupament del comerç i de l'agricultura, construccions d'importància.
Va edificar la fortalesa Antonia, palau reial, amfiteatre, teatre i un hipòdrom.
L'any 20 a. C. va reprendre la construcció del temple de Jerusalem.
Ponç Pilat.Governador de Judea entre els anys 26 i 36.
Successor de Valeri Grat.
Conegut per ser l'home, que condemnà Jesús a morir a la creu.
L'Església Ortodoxa el venera com a sant.
Vida social en temps de
jesús.
Societat jueva en temps de jesús.Palestina país agrícola.
Pesca pes important al voltant del mar Tiberiades.
En temps de Jesús hi va haver un creixement en la construcció pel rei Herodes.
Socialment hi havia grans diferències.
Judaisme en temps de jesús.
El temple d’herodes.Santuari edificat en 18 mesos, però la construcció dels patis i altres es va
estendre per vuit anys.
No es va acabar completament fins a uns sis anys després.
A causa que els jueus no li van permetre reedificar el temple fins que va tenir tot preparat per al nou edifici.
Obra d'enginyeria.
La construcció més gran en el món d'aquell temps.
El temple d’herodes.1. Sanhedrí→ Gran consell de la Judea. Format per 70 membres. Les atribucions del
sanedrí eren el poder legislatiu, poder judicial i la part administrativa.
2. Gran Sacerdot→ Responsable màxim del temple y president del Sanhedrí. Situació econòmica confortable. Col·laborador amb el poder romà.
3. Els escribes i els sacerdots→ -Els escrius: Majoria laics i la seva missió consisteix a explicar i actualitzar la llei en funció dels nous temps i els problemes que es plantejaven.
-Els sacerdots: A Israel el sacerdoci era hereditari i s'adquiria per néixer a la tribu de Leví. Uns 7000 sacerdots s'encarregaven d'atendre el temple.
Sinagoga.Lloc de reunió dels jueus per l'oració.
Lloc on es forja la fe i la pietat del poble.
La cerimònia es dividia en dues parts:
-Shemà, que acabava amb una benedicció.
-Lectura de la Llei, il·luminada per un text dels profetes.
grups religiosos.
Saduceus.Classe alta, aristocràcia
sacerdotal i grans propietaris.
Políticament, col·laboraven amb el poder romà.
Religiosament, molt conservadors: s'atenien a la Llei antiga.
Fariseus.Homes piadosos.
Coneixien bé la Llei i la complien rigorosament.
Classe mitjana.
Nacionalistes i hostils als romans, però no feien servir la força.
Es consideraven la resta d'Israel i esperaven a la resurrecció dels morts.
ZELOTES.Moviment extremista i armat.
Capes més pobres del poble.
No organitzaven revoltes i assassinats aprofitant les reunions massives.
Comptaven amb el suport de les classes populars.
Essenis.Mena de monjos que vivien en
comunitat a la vora del mar Mort.
Esperaven la vinguda de dos messies, que restablirien la justícia.
Marginats.
Publicans.Marginats perquè cobraven,per
arrendament dels romans. Cometien molts abusos, i el
poble els odiava i els hi tenia per lladres.
Malalts.De la pell, leprosos i,
d'afeccions mentals o nervioses, eres apartats de la vida social, fins i tot de la religiosa.
Els minusvàlids freqüentment convertits en captaires, eren un altre tipus de marginats.
Gentils i esclaus.Gentils: Els que no eren jueus i pecadors públics eren discriminats per
motius morals-religiosos.
Esclaus: Majoria venien a ser com criats domèstics no lliures. Els jueus només podien ser esclaus durant sis anys.
Am Haaretz.
Eren camperols, considerats pels sacerdots com a ignorants de la llei i incapaços de complir-la.
LA DONA.No tenia els mateixos drets que l'home i depenia totalment
del seu pare fins els 12 anys, i un any després tenia lloc el matrimoni. Després la dona passava a dependre del marit. Ell podia divorciar-se; la dona, no.
En el culte de la sinagoga no jugava cap paper. Només es limitava a escoltar.
En els judicis seu testimoni no valia. La dona estava
considerada com a menor d'edat i una possessió de l’home.
Només l'home podia tenir diverses dones, i l'esposa havia de tolerar l'existència d’elles.